Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei. Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme.
Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? T'apassiona el sector del comerç? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, com estan? Benvinguts, benvingudes a l'última edició del TGN Esports d'aquest any, 2025.
I hem volgut fer alguna coseta especial, almenys en quant a convidats. Hem convocat el capità del club basquet de Tarragona, hem convocat també amb un jugador que passarà les vacances de Nadal, però no de cap d'any, a Tarragona, i que viu fora i juga fora.
amb la set de Tarragona, i acabarem amb una persona de la casa que ens analitzarà una mica el que ha estat l'any esportiu, no tant en quant a clubs, sinó en quant a events, en quant a cites que s'han realitzat a la nostra ciutat. Potser cau alguna sorpresa, però no estem massa convençuts ni esperançats. En tot cas, ahir estem, a la...
amb el mòbil de Bampres i Cas hi ha alguna sorpresa a l'última hora que ens pugui sorprendre tant a nosaltres com als oients, com a vosaltres que els esteu escoltant. A les vides d'això avui, una altra vegada de titular la Núria Cartanyà, us parla Joan Andreu Pérez. Comença tot això ara mateix.
12 a 4 minuts, és moment de començar i de saludar el primer dels convidats, el David Fernández, capitat del club basquet de Raúna. David, hola, com estàs? Hola, bon dia, què tal?
moment de repassar aquests dies una mica el que és la trajectòria dels equips permeta'm ara, a més que feia temps que no parlàvem amb tu com a capitat del club Esquerraona que aplaudim la trajectòria dels blaus a la tercera feb en aquest tram que va des de finals de setembre ara, en què s'atura la competició per festes
Sí, la veritat que una mica inclús inesperat per la temporada que havíem fet, tampoc hauria sigut res de l'altre món, per la plantilla, sabíem que era una plantilla nova que encara s'havia de confeccionar pel nivell de la categoria també, amb equips molt potents,
I la veritat que sí, que arribar a aquestes alçades al paró de Nadal com a segons classificats en un joc que jo crec que està sent molt atractiu i amb unes defenses, la veritat que molt bones, ens dona molta il·lusió per seguir i també per continuar en aquesta línia de treball que està sent la correcta.
S'ha guanyat un rival que no havia fet ningú, de fet, doncs estava guanyant-ho tot i només s'ha perdut. Última hora un partit a casa on hi va haver molts punts, per tant, almenys hi va haver espectacle,
I aquesta defensa, jo diria que va ser el primer dia després de guanyar pràcticament durant 30 i molts minuts. Per tant, dintre del que cap, les derrotes també han estat a punt de conversar amb victòries.
Sí, sí, la veritat que és el que tu dius, que al final són dos partits, dos derrotes, però que dos partits que teníem, la veritat, el de Castelldefels, sobretot, que era la primera jornada que anàvem dinar dalt al començament de l'últim quart, i el del Calvià Caja va ser una mica estrany, ells van jugar molt bon partit, van tenir molt d'encert, però va ser un partit atractiu que es podia haver decantat per qualsevol dels dos,
I al final tampoc passa res, són dues derrotes que segurament també ens han ajudat a millorar, a no confiar-se i a valorar el que és cada victòria i el que representa en aquesta categoria.
Parlem amb la mà al cor. Es pensa ara ja, després d'aquesta ratxa i línia que es porta en lliga, en alguna cosa més que la permanència? Sí, a veure, s'ha de ser realistes i s'ha de ser també que el club que és, el CBT, és un club que ha de mirar sempre a estar a les categories més amunt del que pugui.
i al final, veient la presentòria d'aquesta temporada, crec que l'objectiu ha de ser estar a dalt, no et dic ni primer, ni segon, ni tercer, però estar llitant per les posicions capdavanteres de la Lliga i tampoc obsesionar-se, la veritat. Al final, no teníem cap objectiu al principi de temporada, com era un equip bastant nou, tornar amb la...
l'esperit aquest del quilòmetre zero, tampoc ens fixàvem en un objectiu, era una mica veure com anava la temporada, però arribant a aquest punt i veient que hem pogut competir contra tothom i que el nostre joc està millorant dia rere dia, crec que s'ha de ser realista i al final ambiciós i lluitar pel que volem, que és estar a les posicions capdavanteres. Vist en perspectiva ara que...
Es coneix tot el que hi ha a la tercera feb. Quins equips hem de tema justament per aquesta situació d'estar a la zona noble? Està molt marcada ja la posició d'aquests equips que estarà lluitant per la zona dels primers jocs? Mollerussa, vosaltres...
Sí, jo crec que també s'ha de ser realista. Es veu com dues lligues ja a nivell classificatori, no? Una de l'alt, estem parlant d'això, no? Mollerussa, Hospitalet, nosaltres, Castelldefels i Igualada, no? Aquests serien els cinc equips que jo crec que estarem perd dalt durant tota la temporada.
I després, no sé si hi ha algun més que s'ha fet girar, a Sant Cubat està molt bé, s'ha reforçat, que potser també es pot unir en aquest grup de dalt. Però sí, jo crec que els equips estaran al final de la lliga i entre nosaltres jo crec que ens repartirem l'ordre, no?
Els primers Jocs, diguéssim que només s'han perdut contractes de Fels i de poc, i que s'ha guanyat a les pistes d'Igualada i de Mollorosa. Sí, sí, sí, això també ens dona molt, no? Sabem que després de la segona volta creiem la majoria de rivals directes a l'Hospitalet, no?, a casa nostra, i, bueno, és un punt més d'optimisme, tot i que ja sabem, no?, que nosaltres també, al final...
A fora de casa estem dominants, estem jugant bons partits, i tampoc ens afecta jugar lluny del Serrallo, però al final sí que és millor, de cara a rebre aquest tipus de rival, ser-ho al Serrallo, que també ens pot donar un cop de mà, que no anar fora. Permetem regalar-nos dues preguntes relacionades amb tu a nivell personal, David. Com estàs aquesta temporada?
Bé, la veritat que molt il·lusionat, sobretot això per tornar a veure companys que havien estat anys anteriors junts, que ara es veu com estan ja progressant, garantint una mica el relleu generacional del club, i molt content, la veritat que estem fent un grup humà també molt maco, i en això també es veu els resultats. I bé, molt content també amb l'estar tècnic, amb
amb el club, perquè aquest any s'està creant un ambient molt bo, i ja et dic personalment, intentant això del dia a dia, dels partits, de les victòries, que també ho necessitava després de les temporades on es podien comptar amb els dits d'una mà, i al final això, content perquè l'equip està funcionant, la gent està contenta, i il·lusionada un altre cop al Serrallo, i això és important.
Ara just anava a preguntar, que clar, ets dels que donen un Adri i algun més que ha patit les dues últimes temporades amb poques alegries, aquest any deu ser un festival que ha pràcticament partit finalitzat al Serrallo o fora de la instal·lació del barri Marine?
Sí, sí, sí, la veritat que és això, que nosaltres teníem moltes ganes de tenir una temporada més divertida en regonetes, perquè al final tanta derrota, després al dia a dia es fa molt complicat, veus que el treball no té la recompensa, i encadenar aquesta ratxa positiva també ens dona molta il·lusió, tant a l'Adrià com a mi, que hem viscut aquests moments complicats les últimes temporades, sobretot l'última, la darrera,
i crec que també ens ho mereixíem una mica perquè treballem molt i ens esforcem i al final vols veure una mica la recompensa i al final tant l'Adri com jo estem molt a gust i estem disfrutant molt de la temporada. Nadals amb tranquil·litat a casa o feu alguna sortida ràpida? No, en principi tranquil·lets per casa, també s'està bé.
Avui és un dia en què a casa teva no cal parlar de futbol. Avui no, millor que no. Molt bé. David, que records a casa, records a la família de la selva...
A l'Olivia, a tu mateix, i que passeu uns bons Nadals. I gràcies per estar un dia com aquest amb nosaltres. És l'últim programa de la temporada i, evidentment, era un goig poder-te tenir. Ells van dir ràpidament que ok, que estaries disponible. La feina també tens dies de descans.
Sí, alguns dies farem de descans. Al final també molt agraït a tu i Joan Andreu que em donis la possibilitat de tancar la temporada amb vosaltres i sempre molt agraït i desitjar-vos a tu i a tot l'equip de la ràdio que passeu unes bones festes. Una abraçada David i enhorabona per la temporada. Moltes gràcies Joan Andreu, una abraçada.
12-13 minuts, sintonia del TGN Sports, ja hem complert una mica amb el protocol de parlar amb el capità del club Esquerraona, l'amic David Fernández,
Deia el futbol perquè ahir és molt de l'Atletic Club de Bilbao. Servidor no ho és pas del rival que ahir li va guanyar a la catedral. I per tant, la broma que hi ha del si feia o no falta vull parlar de futbol. Ja m'ha dit que no està clar. Justament de futbol és el proper argument que tractarem aquí al TGN Sports per parlar amb el Dani Ramírez, un d'aquells futbolistes que ha hagut d'agafar les maletes i marxar aquest any a Itàlia
Ha tingut la sort que el cap d'any el raïm no el passarà a Tarragona, però el Nadal almenys sí que gaudirà de la sopa de la mama i disfrutarà de la família aquí, al costat del mar. Dani, hola, com estàs? Què tal, Joan Andreu? Bé? A tu, bé. Escuchant-te. Preparat per preguntar-te? Temporada...
¿Cómo te está yendo hasta esta fecha? Estamos a las vísperas de Navidad. ¿Cómo va la cosa? Que no estamos muy al caso. Bueno, empecé allí en Italia poco antes de septiembre y en lo personal muy bien, muy contento.
con mi situación personal, con los minutos jugados, con el rendimiento que estoy dando. La situación del club es un poquito complicada, no tan fácil, por así decirlo, pero a nivel personal estoy muy contento e integrado ya a la perfección. Entiendo que uno ya ha cumplido la edad de jugar en amateur, en primeros equipos, ya has vivido la experiencia de Polonia, ahora la de Italia, entiendo que ya esto lo tienes por la mano.
Sí, sí, sí. Bueno, sí que es verdad que yo he estado en filiales, por así decirlo, que al final es como una continuación del fútbol base y esta es mi primera experiencia fuera de ese entorno. Pero bueno, la verdad que he tenido suerte de encontrarme un vestuario muy sano y todo bien. Por el momento todo perfecto. ¿Es Serie B donde estás jugando? Sí. ¿Cuál es el equipo? Recuérdame. El equipo se llama Sondrio
Es una ciudad al norte de Italia, muy cerquita de Suiza, también cerca de Como, de Milán, etc. Y nada, hace bastante frío por ahí también. ¿Sí? Sí, sí. ¿Ha llegado a Tarragona? Bueno, a Tarragona no es que vayas con manga corta, porque justamente estos días está haciendo fresquito. Sí, está haciendo fresquito, pero bueno, nada comparado con aquello. Ahí está casi llevando y...
Y aquí, como tú dices, cerquita del mar, se ve diferente. Llegaste a Tarragona y manda de saludar a los papis. ¿Qué es lo primero que has hecho al volver al Emperial Tarraco? Bueno, sin duda, ir a ver el mar, ir a pasar por la playa, que al final te echa de menos. Estoy en una zona de montañas, por así decirlo, donde el mar queda lejos y siempre lo primero al volver a casa.
es volver a ver el mar. Decíamos que para Navidad sí que estás en casa, por tanto recibirás esa sopita tan buena que hace la Sonia o su mami, pero que para fin de año las uvas en el extranjero. Sí, sí, sí. Estoy aquí cuatro o cinco días que nos han dado libres de vacaciones, pero luego toca volver, toca volver a entrenar porque esto no para. Volvemos a jugar el día cuatro
Así que hay que seguir a tope. Me decías que a nivel personal estás viviendo una buena temporada. A nivel de fútbol, que ya llevas unos cuantos días, diríamos que aunque la fortuna del equipo no acompaña, pero que estás viviendo un momento, el mejor momento desde que te vistes de corto en un campo de fútbol? Bueno, yo siempre suelo decir que sí. Al final, año tras año vas aprendiendo cosas, fui formándome como jugador...
Así que a nivel personal y futbolístico siempre avanzando, por así decirlo. Así que te diría que sí. Muy bien. Recuérdanos, porque yo diría, no sé si hay entrados que te han cambiado de marcación o lo que fuera, pero que en su día, cuando te seguíamos aquí por Tarragona, ¿seguías la estrella de tu padre en cuanto a demarcación de juego? Bueno, sí, sí, es verdad que me han ido cambiando, pero bueno, a mi posición es...
Es central zurdo, sigue también jugando de lateral, incluso de carrilero un poco más al ataque, pero bueno, este año se está respetando también un poquito más esa posición defensiva. Muy bien. En casa, permíteme, brevemente, pero tu maestro, tu padre, ¿qué te está diciendo sobre esta etapa que estás viviendo en Italia?
Bueno, lo primero es que, como siempre me dicen todas las etapas, que la disfrute, que intente sacar lo mejor de todo, aunque las cosas no salgan todo bien, hay que sacar la parte positiva y seguir adelante. Al final me dice que esto me tiene que servir para seguir dando pasos, para poder dar un salto pronto y nada, un poco más.
¿Cómo es el fútbol en Italia? Y la Serie B, ponme un poco en contexto, ¿cómo es la Serie B? No, al final es una categoría bonita, porque juegas en buenos estadios, juegas contra equipos históricos, el grupo donde estoy es el grupo del norte, que al final es una zona buena de Italia, y bien, un poquito más físico que aquí en España, pero también diverso a lo que era Polonia. Polonia era más
Un fútbol de ida y venida, de ataque, defensa, de jugártela. Y este es un fútbol un poquito más parecido al de aquí que tenemos en España, ¿me entiendes? La cultura también es muy parecida y en ese sentido ha sido más fácil para mí adaptarme, por así decirlo. Va, la pregunta, Friki, antes de prácticamente despedirte. De los siete días de la semana en Italia, ¿cuántos días comes pasta o pizza, pasta y pizza?
De los 7, yo te diría los 7. ¿Ah, sí? Pensa no tanto, pero pasta sobre todo, la pasta allí es, bueno, es como el aire. Todos los días, todos los días, todos los días, pasta, pasta, pasta. Bueno, a mí ya me va bien porque al final te ayuda y allí la hacen muy, muy, muy buena. Por tanto, y ya es la última o penúltima freaky mía, has llegado a casa y lo primero que has pedido, ¿qué ha sido?
No, llegué a casa, tuve la suerte de llegar a casa ayer, lo primero era la familia, lo primero era los amigos, pero sí que es verdad que le he pedido a mi madre una tortilla de patatas para comer, que hacía tiempo que no la comía y la verdad me ha sentado bastante bien. ¿Es de lo que te gusta, la tortilla de patatas con o sin cebolla?
Yo con cebolla, si la cebolla está bien hecha, siempre con cebolla. Vale, por tanto eres de los míos. Muy bien. Tendríamos una lucha por la tortilla de patatas de tu madre. En fin, disfrútala. Que tengas buenos días por casa. Besos a Emma, a Kiko, a Sonia y en general a toda la familia. Gracias por estar con nosotros y que sigas disfrutando de esto que se llama fútbol.
És el Dani Ramírez, el que ja vam conèixer, doncs pràcticament ben jove i que ara ha viscut una etapa a Polònia i ara està a la sèrie vitaliana. Està gaudint aquests dies en família i l'hem volgut tenir. És el Tegen Esports, l'últim de la temporada 12, 21 minuts.
La Lloria sempre triant, una música que ens anima, que ens transporta a moments xulos. És moment d'acomiadar el programa. Queden 9 minuts, però vull saludar el Robert Enladez, president de l'ADT, amic de la casa, es col·laborador de Tarragona Ràdio, i amb el que volem analitzar el 2025. Per què? Doncs perquè ho crec així i perquè té una perspectiva de l'esport de casa nostra important. Ens ahirem del que són els clubs esportius...
Però sí que jo crec que Tarragona ha tingut un pes, un protagonisme important en events, en cites, que cal remarcar en pocs dies que estan aquí l'any. Robert, hola, buenas.
Molt bon dia. Ens deiem de tot el que té a veure amb clubs, que jo crec que la gent ja té més que pamats que fan cadascun, però sí que m'agradaria, estem a dies perquè acaba el 2025, que em fessis una mica d'èmfasi en tot el que hi ha hagut a Tarragona. La capital segurament esportiva a nivell català en aquest 2025.
Bé, la veritat és que tens tota la raó del món. Jo crec que a Tarragona ara mateix som l'epicentre de l'esport, sobretot amb l'anella olímpica o amb aquesta anella mediterrània que tenim a la zona de Can Clar. Jo crec que hem tingut la sort. Jo crec que feia anys que no teníem tants esdeveniments,
i amb tant d'èxit. La veritat és que tot el que s'ha fet a l'Aneillat, tot ha sigut un gran èxit i ja no entrem en valoracions de si es podia fer millor o es podia fer pitjor. La veritat és que les grans infraestructures que tenim, com pot ser el Palau d'Esport, com pot ser la pista d'al·letisme, com poden ser...
la piscina olímpica i com pot ser, pot suposar, ja existents, com és el pavió de Can Plà i la pista de l'ódrom. La veritat és que han portat esdeveniments com poden ser el campionat d'atletisme, com poden ser el campionat de tenis taula, com ha sigut aquí a Catalana de Bàsquet, o com ha sigut el Premi Air Paddle Tour. La veritat és que els aficionats a l'esport en general han gaudit d'uns grans esdeveniments
I jo crec que s'ha ficat una mica la primera pedra perquè tot això continuï, no? Que important, i ara jo crec que fa falta tenir memòria i recordar que el 2018, un any després que s'haguessin de fer els Jocs del Mediterrani, els van fer el 2018, havien de ser el 2017, el llegat que van deixar a nivell d'instal·lacions i que ara està tenint gent profit Tarragona amb aquests esdeveniments.
Doncs sí, com tu m'hi dius, el 2018 ningú ens pensàvem que tot això arribaria. Ara hem de recordar que el Palau d'Esports ja vam tenir cinc anys tancat i recordo que en la meva persona i en la entitat que represento vam ser els primers en obrir post-jocs del Mediterrani, el Palau d'Esports, i ens va fer estar sang i sudor i lègrines, no?
accions molt complexes, per desgràcia, per un tema polític, però sí que és veritat que al final tot això, el patronat municipal d'esports, la regidora d'esports, han sigut capaços de normalitzar la situació del dia a dia, no?, de trobar un espai com, per exemple, que certes federacions ja parlin de Tarragona com la primera opció a l'hora d'organitzar esdeveniments, no?, i jo dic jo, que
torno repetit, en aquest cas soc neutre i que intento col·laborar amb tot allò que s'ha, però sí que reconec que hem tingut no només grans esdeveniments, sinó gran afluència de gent, que això jo crec que dona una mica la visió del que a Tarragona hem de ser, jo crec que encara hem de donar passos endavant, jo crec que fins i tot amb el tema d'altres esdeveniments, com poden ser el tur,
a nivell de ciclisme, em refereixo a nivell d'altre tipus de carreres, mitjans maratons, maratons, etc. Aquest 2026 encara ho podrem millorar, però la realitat, sigui veritat, és que el profit que se li ha tret amb les tres instal·lacions més grosses, com pot ser el parat d'esport, la pista d'atletisme,
I la piscina jo crec que hem d'estar més que satisfets i crec que el que fa falta encara és la quadratura del cercle per intentar que tots aquests esdeveniments deixin posar a la ciutat com poden ser els hospedatges o com poden ser l'hostaleria, etcètera, etcètera. A nivell esportiu, què li demana Robert Hernández el 2026?
Jo sempre dic el mateix. Jo crec que a Tarragona som una ciutat que per desgràcia vivim una mica a l'esquena de Barcelona i ens és difícil crear, segurament. Jo crec que enguany el màstic a nivell esportiu podria donar un pas més i ser capaç de donar-nos aquest ascens que tots desitgem.
A nivell de bàsquet jo crec que la fórmula aquesta que ha creat el TGN de competir a la Liga Femenina 2 jo crec que és un gran. Jo crec que consolidar el vòlei Sant Ferri i Sant Pau, ja no només a nivell masculí sinó a nivell femení,
I jo li demanaria, en aquest cas, sobretot, molts èxits a tots els clubs esportius de la ciutat, a aquests clubs que possiblement no estan tampoc a l'èrit i que no surtin cada dia a la premsa, ni escrita ni oral.
i sobretot salut perquè no hi hagi lesions perquè no hi hagi lesions sempre n'haurà perquè no hi hagi greus lesions i que puguem ser capaços en aquest cas que Tarragona realment es fiqui el mapa a nivell esportiu encara que estiguem a l'esquena de Barcelona Molt bé, t'he demanat que li demanes el 2026 un desig per acabar, per rematar-ho ja
Doncs mira, per incloure's a la premsa deportiva, jo un dècit que demano és que siguem capaços tots de fer difusió d'aquell esport que no surt a les primeres pàgines, que no surt a les primeres titulars dels mitjans de comunicació. Un dècit és aquell en què valorem aquell esport que no és només d'elit, sinó que és un esport de formació, d'integració i que socialment és necessari.
Doncs m'apunto a aquest sugeriment i em prenem nota per si en algun moment hem fallat en aquest sentit. Robert Nández, president de l'ADT, amic de la casa, meu personal, bones festes, bon Nadal i petons a casa. Molt bon Nadal a tothom, no només als esportistes, sinó a tothom, i que siguem capaços de gaudir d'aquests dies amb família i amb moltes ganes per aquest 2026, que segurament que serà igual o millor que aquest any 2025. Una abraçada.
Igualment.
Però és que ells que no ho estiguin passant tan bé, almenys que hagin somriure. Un desig d'esperança i, sobretot, molta salut. Gràcies per la confiança en aquesta casa en servidor i en el TGN Sports, els companys, i a tots vosaltres. Molt bon Nadal i bon any 26.
No em fa falta veure't ni tan sols parlar per saber que estàs al meu costat. És Nadal, el meu cor, quan somrius contenta veure'm.
de culos.