logo

TGN Esports

Programa poliesportiu de referència a Tarragona. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez. Programa poliesportiu de referència a Tarragona. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez.

Transcribed podcasts: 82
Time transcribed: 1d 16h 25m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, són les 12.
Us parla a Ter Ortega. Les incidències de primera hora d'avui al centre de control de DIF a Barcelona han provocat retards a la xarxa ferroviària. A Tarragona els trens han arribat a circular a més d'una hora de retard segons l'horari previst i bé a poc a poc sembla que la puntualitat ha anat millorant. Els usuaris s'ho han pres un dia més amb paciència i ironia.
Jo he sortit de casa avui a les 6.45, normalment agafo aquest tren que és en direcció de Tortosa a les 7.33 a Sants, jo treballo aquí a Tarragona, i ara són tres quarts de deu, o sigui que no està mal, no està mal un dia més, i ja està en normalitat en el servei. Hay problemas, pues veníamos, ya veremos a ver qué pasa, y a primera hora nos han dicho que se había caído la red y que no iba.
L'operador ferroviari treballa a recuperar la confiança dels usuaris, que ara mateix està minada, segons ha reconegut el portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona.
Sí, en el moment que es produeixen limitacions de velocitat dintre de la xarxa ferroviària, això pot suposar increments de temps de viatge. Però el que es fa és treballar per intentar sempre garantir la mobilitat i minimitzar aquesta afectació a la mesura possible. En el moment que tinguem novetats, les comunicarem. El que volem parlar és sempre de realitats tangibles. I ara mateix és aquesta, un mod d'oferta ferroviari igual que ahir, de la mateixa manera que els serveis alternatius per carrer per garantir aquesta mobilitat de tots els viatgers que es vulguin desplaçar...
amb els serveis de rodalies de Catalunya. I avui també hem conegut les dades de l'atur Laura Casas.
Tarragona és la demarcació catalana on més ha crescut l'atur durant el darrer mes. Ho ha fet en 471 persones, o el que és el mateix, un 1,23%. L'increment, però, ha estat generalitzat. A Girona ha pujat un 1,14% i a Lleida i Barcelona un 0,48 i 0,46 respectivament. Així les coses de mitjana, al conjunt del país, l'atur ha augmentat un 0,61%, en 1.978 persones.
Ara ve si es compara amb ara fa tot just un any, a les comarques tarragonines hi ha un 3,13% menys d'aturats, el que es tradueix en 1.256 persones menys apuntades al soc respecte al gener de 2025. Per sectors, el pitjor comportament l'experimenten els serveis, on l'atur ha pujat en 498 persones a Tarragona. La indústria no registra cap canvi, l'agricultura ha baixat en 6 persones i la construcció...
en 63 respecte al mes de desembre. Actualment a la demarcació de Tarragona hi ha 38.881 persones sense feina i que en busquen. PSC i Partit Popular han fet front comú avui per defensar la regularització extraordinària de persones migrants davant els arguments de Vox. Ha passat a la tertúlia política de Tarragona Ràdio. Laia Tean Núñez.
La qüestió s'ha abordat coincidint amb el procés iniciat per donar resposta a la situació de centenars de milers de persones que ja viuen a Espanya, però no han pogut accedir als circuits ordinaris de regularització. La portadora del PSC, Sandra Ramos, ha assegurat que és una oportunitat per a les persones que ja viuen aquí. Ramos assegura que el fenomen migratori és una realitat i que fa falta mà d'obra en molts sectors fonamentals.
Per tant, això és absolutament inevitable. El fet migratori és una realitat, no és un problema. El que s'ha de fer és gestionar-lo. I això és una forma òptima de gestionar-lo perquè, com molt bé ens deia també ara la Mària Mercè, necessitem gent per treballar. I no fer això és no saber què està passant al nostre país. Per tant, la gent que ja està aquí,
Aquí es podran acollir les persones que 31 de desembre ja portessin 5 mesos vivint aquí, no qualsevol que vingui ara. La portaveu del PP, Maria Mercè Martorell, ha recordat que l'estat entraria en fallida si no es disposés del treball dels ciutadans que han arribat de fora. Acusa Vox de fer electoralisme amb el tema.
La solució és la regulació, l'ordenació, acabar amb les màfies, però no que no vinguin, perquè si no li garantizo que peix fresca al mercat no n'hi haurà, verdura fresca al mercat no n'hi haurà. Quan vostè faci fora a tots els que vostès diuen que tenen que fer fora, m'agradaria saber qui farà totes les feines que fan aquests treballadors. No sé vostès quin pla tenen.
La portaveu de Vox, Judit Gómez, considera que es premia una il·legalitat i demana que es traïn subsidis a la gent que no treballa per cobrir la mà d'obra necessària. Pues toda la gente que está recibiendo...
Ajudes en Espanya actualmente. Però vostè se'n dona compte que vostè entra... Perdona, qui ha de... Haurà de treballar... A veure, això és interessant. Haurà de treballar al camp la gent que està rebent ajudes. Hay mucha gente que está recibiendo ayudas por no hacer nada que están en casa porque se pongan a trabajar. El govern preveu que les sol·licituds es puguin començar a presentar a partir de l'abril de 2026 i el procés estarà obert fins al 30 de juny de 2026. Les notícies a 3W Tarragona, ràdio.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Esports, el segon d'aquesta setmana en què repassarem algun dels temes que hem triat justament per...
parlar-ne del que és purament actualitat. Per exemple, parlarem amb l'Albert Querold, futbolista de la Pobla, que aquest cap de setmana ha arribat al seu partit número 100 amb el final del Nàstic. Volem saber com ho va celebrar.
Ho sabem ja perquè, per exemple, es va marcar l'oportunitat de fer un gol i què millor celebració que ajudant l'equip a jugar i a guanyar a casa. Però segurament internament va fer alguna que altra celebració perquè no sempre s'arriba a ser partits en un equip de qualsevol disciplina esportiva.
També parlarem amb el nostre company Jordi Blanc. Avui volem que ens acompanyin per tal de posar-nos al dia dels últims moviments al mercat d'hivern a l'estitat de Tarragona, que millor que ell que ens posi al dia de l'actualitat de Granà. I també parlarem amb el Refel Yatzer.
metge de Tarragona i olímpic en el seu dia en uns jocs d'hivern estan a caure els jocs d'hivern d'enguany i què millor que ens parli de l'experiència de què són i com representen per a un esportista a uns jocs d'hivern sempre sabem els d'estiu que se'ls donen més transcendència els d'hivern també volem saber una mica quin punt d'emotivitat tenen tot plegat això en un dia en el que de veïnou saludem a les veïns de so a Lluís Comas us parlen jo, el Rodi Blanc i l'Andreu Pérez i això comença ja
Iva, anem per feina i saludem el primer convidat, és l'Albert Querola, el que ja li diem hola, bon dia. Bon dia. Com estàs, Albert? Bé, molt bé. Segona victòria seguida de La Pobla, victòria a casa, on pel moment portàvem unes setmanes on se ressentia una alegria que millor que celebrar 100 partits d'aquesta manera.
Sí, la veritat que va ser un partit que va sortir rodó. Celebrem els 100 partits amb la Pobla i guanyem a casa, quan feia ja unes quantes setmanes que, com has dit, se'n resistia, que no aconseguíem passar de l'empat, i trenquem aquesta dinàmica i seguim puntuant. No és fàcil arribar en un equip a 100 partits, tu ho has aconseguit. Sí, sí, sí, al final...
és una xifra que es diu ràpid, però com tu dius, poca gent... És complicat arribar, així que content per això. Dóna una mica de vertigen i tot? No, perquè al final, com no era un objectiu marcat, sinó que jo em sentia bé allà, hem anat jugant...
any 3 anys, i quan menys m'he adonat, ja estàvem assolint aquesta marca. Dèiem que millor que celebrar amb un gol i amb una victòria, però internament, amb la família i amb la gent més pròxima, ho vas celebrar o no? Bueno, no, li vam donar una mica de...
de normalitat i, bé, la millor celebració va ser la victòria. Molt bé. Deixa'm, permeten, perquè soc una mica tafaní i m'agrada, i soc curiós a l'hora de saber una mica la trastienda. Com vas arribar a la Pobla? Qui et va trucar? Va ser fàcil o no dir que sí a l'actual filial del Nàstic?
Jo vaig arribar al Nàstic a l'etapa juvenil, procedent de la Rapitenca, i després dels tres anys de l'etapa juvenil vaig fer el sal a la Pobla, filial del Nàstic, i això en aquell moment no vaig tenir cap dubte, evidentment, ja que era fer un sal al club i seguir creixent allà,
i després hem anat jugant allà i com és un equip filial en molts de jugadors joves he conegut molta gent, he vist com altra gent sortia, feia el salt i jo per unes coses o altres al final he continuat aquí
i aquí seguim i contents de seguir aquí Segur que has tingut molts entradors que has tingut això que estàs enriquit amb molts tècnics no et demano com els nens que diuen a papa o a mamà però una mica, parla'm una mica de qui t'ha marcat o amb qui has après cosetes que dius el dia de demà i pensaré molt en aquest entrador Mmm...
Podria dir-te en Jordi Martín, que és un entrenador també de les Terres de l'Ebre, igual que jo, que vam estar a l'etapa del juvenil B. I després també em nombraria Dani Vidal, que també va ser el meu entrenador a l'etapa del juvenil A.
quan ell estava a la pobla també vaig fer algun entrenament amb ell sent juvenil i després va ser ell mateix qui em va fer debutar amb el primer equip del Nàstic durant la seva etapa allà. Déu-n'hi-do. I comences allò vestit de cor com a futbolista a la Ràpita? Sí, sí, sí. Al club de la Ràpita, eh? A la Ràpita, perdó. Al club del meu poble als vuit anys.
Carà de la Ràpita, continuem fent els partits, setmana a la setmana, futbol en repitem. Sí, sí, sí, allà es viu molt el futbol i jo vaig estar allà des dels vuit anys fins al setge que vaig venir cap a Gitarraba.
i ara què? Entenc que, a part de celebrar els partits 100 amb un gol i amb una victòria, ara la sidereta al pastís d'aquesta temporada seria? Tres punts, tu respons. La sidereta per aquesta temporada jo crec que seria seguir sumant i evidentment
per a poder tornar a pujar a la Pobla a Tercera Federació. Escolta una cosa, tu has aconseguit el 2026 arribar a 100 partits. Ahir, gràcies a l'ajuda familiar d'una persona molt propera, vèiem que als 100 partits va arribar un altre futbolista de la Pobla l'any 2009.
No que et sonar el Berbicili? Sí, tant. El Berbicili segueix ja la... a la direcció...
com a director esportiu de la Pobla. Doncs escolta, hem fet allò d'un altre regalet, no material, però sí radiofònic, i crec que l'Albert Virgili ja el tenim a via telefònica i et vol felicitar com a director esportiu i per haver a complert un número que ahir el 2009 ja va aconseguir amb la Pobla, que és arribar al número 100 de partits. Albert, Virgili...
Hola, bona tarda. Hola. Tens el Querol aquí, a l'altra banda del filtre fònic. Entenc que ja l'has felicitat perquè la comunicació és continua, però va, per ràdio, fem-ho bonic. Sí, no, no, i tant. Molt content a nivell personal, a nivell de club, a nivell... És un noi que és un noi extraordinari, que estic molt content per ell perquè sé que hi ha hagut moments que ho ha passat malament. És una xifra, jo crec, molt important al futbol i en un club com la Pobla, doncs, aconseguir arribar als 100 partits...
i més després fer-ho de la manera que ho va fer, no? Està donant un rendiment molt bo l'equip, va fer el partit número 100, gol, victòria, el derbi contra el Vall, o sigui que va ser un dia rodó i molt content per l'Albert, i tant de vol podem tindre molt de temps més aquí donant-nos les alegries que ens donen. Carol, què dius? Bé, moltes gràcies, no m'ho esperava. Sí que és veritat que ahir ens vam veure i ho vam comentar, i...
i, bueno, no sabia que ell era l'última persona que va arribar als 100 partits en la pobla, però, bueno, donar-li les gràcies per la confiança, pel tracte que m'ha donat sempre, i, bueno, que jo també estic molt content de seguir sumant partits aquí i poca cosa més. Ara m'ha faltat la firma, però ja t'he dit que espera seguir comptant amb tu durant molt de temps, eh, Carol?
Sí, sí, bueno, també em va deixar caure ahir que ell els seus 100 partits portava uns quants gols més que jo. Ah, sí? Que maco. Bé, Albert, Carol, gràcies per estar amb nosaltres, felicitats, i tu creus que en guany? No sé si ho diuen fluixet o no, no ho diuen mal. Podem aconseguir pujar?
El que tenim que fer jo crec que és una miqueta més el que dirà l'Albert, que és anar a partit de partit com estem fent fins ara, treballant diàriament per intentar aconseguir l'objectiu i no desviar-nos també de seguir formant jugadors cap al primer equip i els més veterans, que aquest cop ara ja li toca una miqueta a l'Albert, són els que estan també tirant del carro, estan fent molt bona feina dins del vestidor amb tots els joves i a nivell esportiu estan donant un rendiment molt alt que...
que ha de ser la línia a seguir per arribar al final. Un segon, que t'acomadem, Virgili. Saludem també i acomadem ja l'Albert Querold. Albert, que gràcies per estar amb nosaltres, enhorabona, i la veritat és que em va fer il·lusió veure les xarxes de la Palma de Fomet aquests centenars de partits dels que arribaves amb el final del Nàstic. Per molts éxits més i per molts gols més. A veure si intentes cair-li la boca al director esportiu marquant molts gols a partir d'ara.
Moltes gràcies. Una abraçada. Adéu. Albert Vigili, dues victòries seguides, les de La Pobla, tornem a guanyar a casa on se'n resistia la cosa. Sembla que estem en una latxa dolça de joc i resultats.
Bé, crec que veníem a casa, sí que ens estava costant molt, havíem aconseguit massa empats, crec que mereixíem una miqueta més, i bé, diumenge es va donar, després de la primera vegada que vam tenir un 0-1, que semblava molt complicat, però bé, l'equip es va respondre bé, va tindre una reacció molt bona de cara a la segona part,
Hem aconseguit la victòria i, com he dit, intentarem seguir treballant com fins ara per fer-nos força a casa i a veure si podem aguantar allà dalt. Una típica i tòpica quan parlem amb el vigili. Ja t'has acostumat als despatxos, als entrenaments fora del terreny de joc, o trobes a faltar encara vestreta de curt, allò que saps fer també, va, marcar gols? No.
No, la veritat és que no, ara ja m'he acostumat, m'agrada la feina aquesta que estic fent, m'agrada molt poder ajudar gent jove, ajudar jugadors que puguin nutrir el primer equip i esperem seguir fent això i que funcioni. Albert, gràcies per estar amb nosaltres i molta i bona sort de cara al futur més immediat i a mig termini, també va. Moltes gràcies i una abraçada a tots. Ara, guapo. 12 o 19 minuts, va. Avui amb bona companyia aquí als estudis, amb el Jordi Blanc. Jordi...
Hi ha hagut feina a les darreres hores, però no tant com semblava en despatxos i en fitxatges i sortides del Nàstic. Ahir va tancar-se al mercat d'incorporacions. Sí, bon dia, Joan Andreu. Menys feina de la prevista, eh? Vèiem a Sergi Parés pujar a l'autocar del Nàstic de tornada del Corcon. L'equip arribava ja a les 6 del matí i pensàvem, bé, l'espero un dia llarg i feixuc al secretari tècnic del Nàstic i al president, que també anava amb el mateix autocar, i al final ha estat un
darrer dia de mercat descafeïnat, o igualit, diguem-li com vulguem, menys moviments dels que eren previstos. Feia dies que hi havia rumors sobre el possible fitxatge d'un davanter, van sortir noms com Slavi, que al final ha acabat a la Pontferradina, després de rescindir el contracte amb l'Hércules de Lacan, o de Sergio Castell, que recordem és un jugador que està lliure, després de finalitzar la seva vinculació a la Lliga Xipriota. Són dos noms que van estar damunt de la taura, però al final...
El darrer dia de fitxatges es va tancar només amb l'arribada del jove Kilian Abdelà, aquest jugador cedit per l'Olímpic de Marsella. Per tant, aquí comença aquesta unió entre el Nàstic i l'Olímpic de Marsella, amb aquest jugador que des del cap de setmana ja és a Tarragona, un jove extrem de 19 anys, que va debutar amb el primer equip de l'Olímpic de Marsella, tot i que juga amb el seu filial, també juga amb el juvenil la Youth League, i fins i tot va debutar amb el combinat de la selecció francesa, la selecció sub-20, contra...
la selecció espanyola. Per tant, veurem què pot aportar aquest jugador i al final del mercat s'acaba centrat en cinc fitxatges, cinc incorporacions, la d'Augo Pérez, la d'Hitor Gerlardo, la d'Ander Zoilo, Pedro Alcalá i Kilian Abdalá.
i dues sortides, la de Cap Tum i la de Juncar, que ja no són jugadors del Ginàstic de Tarragona, i dues baixes federatives, els lesionats Morgador i Álvaro García. Sigui com sigui, la previsió la setmana passada era que segurament s'acabaria reforçant una mica més aquesta plantilla, segurament que els problemes econòmics o que no ha sortit el que el Nàstic volia per aquest mercat d'hivern han fet que ja hi ha hagut menys moviments dels previstos. Escoltem el secretari tècnic Sergi Parés.
Fins a l'últim moment a millorar i el club sempre té la voluntat de ser el més competidors possible i d'ajudar-nos a la part esportiva en què ho puguem fer possible. Llavors ja hem de ser nosaltres habilidosos per poder generar aquestes situacions. M'agrada centrar-nos al 100% en el que tenim aquí, amb els nostres jugadors, i una característica que també hem buscat a l'hora d'incorporar jugadors, el Hugo, per exemple, tenia 3-4 ofertes dels millors equips de la categoria
i des del primer moment ha prioritzat sí o sí venir aquí. Llavors ha sigut una negociació complexa perquè l'Espanyol, el Huesca, equips que pagaven tot el seu contracte, que era un contractal, ell ha hagut de renunciar a una quantitat econòmica, ha hagut de jugar amb variables... Però l'atribut també important dels tres jugadors aires és que volien venir aquí sí o sí.
Doncs molt bé, està guai això que optim pel Mediterrani, per la Mar i pel Club Junàstic, un històric del futbol espanyol. Un dels que només arribar ja pràcticament li va costar poc entrar-hi als esquemes de Cristóbal Parraló és... Aitor Gerlardo, sí, perquè ha estat titular els dos partits en els que ja ha vestit la samarreta del Nàstic. Sí que hem de dir que l'altre dia el Corcon va ser un dels assenyalats perquè va ser un dels canvis que va fer la mitja part Cristóbal Parraló. La setmana passada...
Precisament Hugo Pérez, Zoilo i Gelardo van ser presentats. Encara falta la presentació de Pedro Alcalá i de Kylian Abdelà, però Gelardo parlava d'aquesta manera el dia de la seva presentació com a nou jugador alnàstic.
Antes de acabar Navidad, yo ya estaba pensando en salir del club. Sí que es verdad que antes de Navidad empezamos a negociar, a hablar un poco con el club y tal. Y cuando me llegó la oportunidad y me informaron de que Nasti quería que perteneciera al club, el primer pensamiento fue que sí, venir aquí. Encima también el cuerpo autónomico me conoce del año pasado.
También fue una ayuda para mí el tomar esta decisión, pero fue rápida.
Doncs aquest era Aitor Gelardo. Ell i la resta de companys avui que ho deixen de jornada de descans i demà a partir de dos quarts de 11 del matí es tornaran a posar a la feina que ara prepararà el partit del proper diumenge, un quart de set de la tarda, al nou Estàdio Costa d'Obra, de davant del Villarreal B. Recordem que el Nàstic ara, amb el calendari més immediat, té dos partits seguits a casa, davant dos filials. Primer passa el Villarreal B, després ho farà el Betis B. Seria importantíssim per aquest equip sumar els sis punts en joc. Jordi, gràcies. Fins ara.
Doncs seguim endavant i amb un darrer argument el que ens porta a parlar dels Jocs Olímpics d'hivern. I crec que amb justícia la persona a maiúscules amb la qual hem de parlar justament quan parlem d'una cita com aquesta és el nostre següent convidat, el Rafael Llatxa. Rafael, hola, com estàs? Bon dia.
Molt bon dia. Jocs olímpics de verd, no sé si estàs molt pendent de calendari, de competicions que te barrufin més veure, o hi ha quedat un segon pla, aquests Jocs Olímpics, queden dies perquè s'inaugurin? No, sempre tens il·lusió, les aficions que has portat, de fet, segueixo més els esports quan ja no els practico tant, evidentment he seguint més l'esquí alpí, que s'ha concentrat molt la Copa del Món
per tenir ara aquest interval o parèntesis tan emblemàtic que són els jocs, que es van desdoblar dels jocs d'estiu i s'alternen els dos anys, i fa molt bona pinta, és un molt bon any de neu, han fet unes seus molt atractives al nord d'Itàlia, com és apropiada, buscar ingressos bonics, que no suposin inversió, de fet molt bonics,
i que no suposin inversió novedosa, hem jugat amb això, com és cada vegada més freqüent, que tinguin sortida posterior. I fora de localismos, doncs, fan la seu a Milán, però també del nord i de la part alpinar a l'altra banda, a l'est, a Cortina d'en Pezzo, i les cerimònies la sincronitzaran.
Vull, i continuo estant encuriosit amb els meus convidats, que m'expliquis l'experiència viscuda amb tu als Jocs d'hivern. Això és amuntar-se molt, però el caranà i l'expectativa de cada bon nivell individual suposo que per vida, persisteix. Els Jocs Olímpics a un any
Podríem dir una èlite, sento dir-ho així, però vull dir la classificació més gratuïta, es va assolir uns resultats previs, i el cupo per país també està restringit. Evidentment, les potències de neu jugaran a diverses modalitats, però això fa emblemàtic. No crec que es perdi aquest espai perquè ara, ja amb les distàncies, ells han fet, no vull aquí avançar conteixements, però...
de gel i de coses urbanes a Milán, no a Torina, al Valle d'Aosta, recordant que Sestiós ja va acaparar un mundial, sinó que tenen a Milán diverses seus d'esquí de muntanya, que és novetat, del Pino a l'altra banda, Cortina d'en Penso, que tindrà una seu sincrònica, inclús la inauguració es faran actes simultanis, i crec que la cloenda és a Verona, a l'Arena de Verona, que l'han batejat amb altre nom
Vull dir... Penso que pinta molt bé. Permetem preguntar-te, a nivell personal, per tu, què vas representar a participar en Jocs Olímpics d'Iver? Bé, l'Audiència em va anar molt antic. Jo vaig participar, quan era a Barcelona, als d'Averdel. Paralímpics sempre és una seu de les dàries seus on s'unifica els quedadors paralímpics que en volum són
menys quantitat, hem dit que hi ha moltes especialitats de l'olimpiada, moltes, patinatge artístic, l'uix, esquí alpí, esquí nòrdic, saltos, doncs en paralímpics hi ha menys, però també és quan coincideixen i em sembla més a més que la delegació espanyola també ara per primera vegada de les diferents federacions
de discapacitats visuals de físics i de psíquics van tots junts però sí, són uns dies que vius molt, molt, molt particulars la convidència és amb aquestes altres esportistes del propi equip que no acostumes a veure perquè els seus mundials van diferents si vinc a personalitzar més Millie Hammer va ser molt bonic i ecològic que també és el que es busca va fer molt de fred
i Nagano va tindre la peculiaritat oriental. Però sempre, i alguna vegada heu parlat amb tu, els Mundials podíem dir que són més divertits, estàs més obert, coneixes més el lloc, i a les Olimpiades estàs no tancat, però sí molt centrat en l'entorn olímpic que se crea molt especialment per aquells dies.
El recomanem, jo crec que val molt la pena, entenem que encara es pot consumir i comprar el llibre que recentment s'ha presentat Volando con el pie izquierdo i que ha fet el mateix Rafael Jatxer. Veiem aquí, per exemple, que en la casa del llibre està agotada, però que a Tarragona sí que es pot trobar el llibre. Sí, sí, això és una cunya que has ficat, eh? Sí, a Tarragona torna a estar-hi perquè companys i altra gent esportista...
també, igual que m'havien dit que s'estava esgotant, ara ho tornen a trobar. Molt bé. Doncs molt recomanable. L'he llegit, per cert, que no t'havia comentat res, i superrecomanable. Gràcies, de veritat, per l'experiència i per la lectura. Molt bé. Gràcies. Un plaer, encantat. El Rafa Lletzer, el darrere dels convidats del TGN Esports, avui dimarts.