TGN Esports, Tarragona Ràdio.
Hola, bon dia. Tornem-nos aquí.
Després d'un parèntesi per les festes de Centra Tecla,
ara, amb l'arribada de la nova programació,
avui s'ha encetat, també arrenca el TGN Esports,
que aproparà l'actualitat esportiva de casa nostra
amb diferents protagonistes, amb diferents actors convidats
que passaran al llarg de la temporada.
Avui, per tant, després del parèntesi que hem tingut,
per les festes de Centra Tecla,
arrenquem i ho fem en el primer dels programes d'aquesta nova etapa
amb una entrevista amb el tècnic del TGN, el Sergio Manzano.
Després de seguida saludarem el José Machín Pepín,
futbolista de Torreforta,
amb la seva última experiència a Espanya,
concretament al Cartagena,
i ara sense equip es troba a Torreforta,
doncs és natural.
Completarem aquest programa d'avui parlant de Nàstic
amb el Jordi Ruiz,
el cap de seguretat del Nàstic reconegut pel govern català fa uns dies.
Volem conèixer com ha centrat aquest reconeixement,
aquesta distinció,
i també saludarem el Jordi Blanc
per saber com prepara l'equip, el Nàstic,
la tornada a la competició
després d'aquesta victòria del passat cap de setmana,
ara amb la visita que haurà de fer a Eivissa.
Tot plegat, en un dia en el que saludem
a les villes de Sòa, la Núria Cartañà,
redacció per Jordi Blanc,
us parla Jordi Ruiz Pérez.
Comencem.
12 del matí, 9 minuts,
un moment per saludar el Sergio Manzano.
Sergio, hola, bon dia, com estàs?
Hola, bon dia.
Molt bé, moltes gràcies per la vostra trucada.
Estem a les portes de l'1 d'octubre.
Qualsevol periodista li pregunta a l'entrenador
què tal la pretemporada,
què tal l'inici de la competició,
que justament és pel conjunt Lila aquest cap de setmana.
Però amb tu he de preguntar,
perquè pràcticament acabes d'aterrar,
com està anant aquesta adaptació?
Un, al vestidor, un a la ciutat,
un altre també als dirigents,
amb tot el que s'han trobat a l'entorn del club.
Recent ha arribat a la Lliga Feminina 2.
Bé, com dius,
és una temporada una mica diferent
a el que ens estem acostumats,
els entrenadors.
Començat és el mes d'agost,
haurem planificat amb molt de temps
tot el que s'ha de treballar.
Però, bé, les circumstàncies són aquestes.
Jo vaig arribar al dia 15,
portem dues setmanes escasses d'entrenament.
Però el que em preguntes,
doncs crec que el projecte té molta il·lusió,
la gent m'ha transmet aquesta il·lusió,
per això estic aquí.
Crec que la ciutat té l'oportunitat
de tenir un equip a competicions estatals
per primera vegada
i crec que, afrontem aquesta setmana,
és amb molta il·lusió de poder començar.
Comença la temporada fora de casa i a Galícia.
Déu-n'hi-do per arrencar el viatge.
No sé si a tu,
justament amb les circumstàncies
de les que comentaven,
ja està bé el tenir per estrenar-se
el partit fora de casa
o t'hauria agradat més
arrencar a la pròpia vista terraunina.
Bé, home, per desitjar m'hauria agradat començar a casa
i amb un viatge una mica més amable,
però res, el calendari és el que és.
Comencem amb un dels equis més forts de la categoria,
que va estar a punt de ascendir la intercepta
a la Liga Challenge.
I crec que hem d'afrontar el partit
com una oportunitat de començar sense pressió,
de començar fora de casa amb una pista complicada
i no tenir cap respecte,
però no tenir cap por de cara a aquest partit.
Mirant els ulls de les jugadores,
un cop parles amb elles
abans de l'inici de cada entrenament,
què veus?
Entenc que il·lusió,
ganes d'arrencar
i això,
el tenir-ho tot a favor
i res en contra,
perquè es té poc a perdre
en aquesta estrena,
en aquest debut a la Lliga Femina 2
per moltes de les components de l'equip.
Sí,
el que he trobat
i el que hem pogut veure
és molta il·lusió.
Crec que les jugadores
tenen molta il·lusió
per aquest repte,
també respecte,
perquè desconeixen una mica
com és aquesta competició,
com és jugar fora de casa
en aquestes condicions,
que no és jugar fora de casa
per la província de Tarragona
o per Catalunya,
sinó que ja s'ha de fer un viatge
molt més gran.
Ens haurem d'agabtar ràpidament
i estic intentant guiar-les
i intentant transmetre
els meus coneixements
dintre d'aquesta categoria.
Sabem que no estem
en el nostre moment òptim,
necessitem més temps,
evidentment,
per conèixer
i per les noves incorporacions
que s'adaptin,
però crec que l'equip
ho pot compensar
amb altres virtuts.
Parlem de noves incorporacions,
només arriba...
Tenies la desagradable notícia
que una jugadora
s'havia lesionat.
S'ha fixat a una altra,
també del mateix país,
de Canadà.
Ha arribat en condicions
per allà poder ajudar l'equip?
Sí, considera.
És molt de greu
l'això de Ma Kelly.
Jo no vaig poder tractar
amb ella dintre de la pista,
sis fora.
Sempre és una notícia
no agradable,
que una jugadora
es perdia tota la temporada
per una lesió greu,
però ràpidament
el club
va reaccionar
i vam decidir
que la incorporació
de la Mali
era el més convenient
per al grup
i està entrenant
al 100%
i crec que serà una jugadora
determinant
i molt important
per al grup.
Ahir o abans d'ahir,
acabem ja amb això,
llegíem un comunicat
que es fa arribar al club
de cert moviment
en el calendari de Lliga,
sobretot en els compassos inicials,
entenc que
facilitan
desplaçaments llargs,
aprofitar
i jugar-ne algun
canviant una mica
l'ordre dels partits.
Sí,
crec que
aquesta Lliga
encara no és
100% professional
i llavors
s'han de veure
altres factors
com el econòmic
i intentar reduir costos
i si es pot fer
dos partits
en un mateix desplaçament,
llavors l'altre equip,
un equip de Llec,
em sembla
que ho va demanar
perquè jo ja
quan vaig arribar
aquest canvi ja estava fet
i és una pràctica habitual,
intentar afavorir,
i intentar ajudar-nos
entre tots
perquè econòmicament
sigui més viable
aquesta categoria
i si s'ha de jugar
a dues jornades
s'ajudaran,
no hi ha cap problema.
Sergio,
gràcies per estar amb nosaltres,
molta i bona sort
per la nova temporada
i endavant
amb l'il·lusió
d'aquest nou curs
en una categoria xula
i que segurament
ens portarà
moltes alegries.
Esperem.
Gràcies.
Un quart d'una
d'aquest matí
de dimarts
dient el que
volem també saludar
el Pepín.
Pepín,
hola,
com estàs?
Hola,
buenas.
Pepín és un futbolista
nascut
aquí a Tarragona
que ha jugat
molt
a fora,
principalment
a la Lliga
italiana,
però el que l'any passat
va tenir
una experiència
a la segona A
a Mel Cartagena.
Te pregunto,
estamos en plena
inicio de competició,
¿cómo estás?
¿Dónde estás?
¿Y cómo fue
tu última experiencia?
La primera
en fútbol profesional
aquí en España.
Hola,
buenas tardes
a todos.
A ver,
ahora mismo
estoy en Tarragona,
estoy en casa
porque al finalizar
la temporada
acabé contrato
con mi equipo
en Italia,
el Monza,
y después
aún estoy esperando,
estoy a la espera
de encontrar
algún proyecto
que me guste.
Y nada,
la experiencia
la primera vez
en España
fue bien,
tenía ganas,
llevaba toda la carrera
jugando en Italia
y tenía la ilusión
siempre de jugar
alguna vez
en España
y lo pude disfrutar
la temporada pasada
y bueno,
fue una experiencia
un poco difícil
porque el equipo
acabó descendiendo,
pero por la parte personal
me fui feliz.
Entiendo que fuiste cedido
del Monza
al Cartagena,
¿eh?
Sí,
sí,
fui cedido
del Monza
al Cartagena.
Muy bien.
¿Qué buscas ahora?
Es decir,
¿cuál es tu reto,
tu ilusión
ahora mismo
dentro del fútbol?
Y a la vez
te pregunto,
si tienes prisa
o por contra
no quieres
precipitarte?
Bueno,
a ver,
está claro
que cuanto más
avanza tu carrera
pues las decisiones
son más importantes,
¿no?
Y entonces,
como decir,
es una situación
un poco sin prisa
pero sin pausa,
no quiero precipitarme,
pero tampoco
es bueno
estar un año entero
parado,
así que espero
lo más pronto posible
encontrar un destino
para mí,
para mi familia
y poder seguir avanzando
en mi carrera.
Un futbolista
entiendo que
le gusta cuidarse,
no sé si
vas a gimnasio
o si has buscado
algún equipo
de la zona
para al menos
poder seguir
entrenándote.
Sí,
sí,
estoy entrenando
y tal,
como siempre
intento ser
lo máximo
profesional posible
para estar listo
cuando llegue
una llamada.
Muy bien.
Escucho una cosa,
yo no sé si
en tus inicios
de todo
en el mundo
del fútbol
cuando
empezaste
en esto
de tocar
el balón,
¿en qué equipo
empezaste
aquí en Tarragona?
Pues
el primer equipo
que empecé
fue en la floresta.
Vale,
sí,
es cierto,
Lapsus gordo,
muy gordo
y
imperdonable
por mi parte.
En Tarragona
está en el Ástic,
no sé si algún día
otro
te gustaría
una cosa
que tampoco
te obsesiona,
el vestir
la camiseta
del equipo
de la ciudad
donde te ha visto
parir
en el fútbol
y durante
muchos años
de tu vida.
A ver,
pues
siempre ha sido
un sueño
jugar en el Ástic,
en el estadio
del Ástic,
en el equipo
de mi ciudad,
me encantaría
algún día
poder cumplirlo
y poder
dar mi granito
de arena
a la historia
de ese club.
Voy acabando,
te pregunto,
has tenido
ofertas,
opciones
de poder
empezar la temporada
en algún equipo
y ¿qué te ha hecho
no decidirte
a dar el ok?
Pues
la verdad
que
las ofertas
que me han llegado
no han sido
suficientemente
convincentes
en todos los aspectos,
entonces se decidió
esperar
porque
está claro
que un futbolista
consigue rendir
cuando está
totalmente feliz,
entonces
son situaciones
que yo no estoy seguro
de poder estar feliz,
pues entonces
he preferido esperar.
Me gusta
esa observación,
me gusta ese apunte.
Pepín,
que ha sido un placer
el poder hablar contigo,
muchas gracias,
mucha y buena suerte
para el futuro,
inmediato
a medio y largo plazo
y seguimos en contacto.
Ok, muchas gracias a vosotros.
Un abrazo.
Un abrazo.
Pepín,
Pepín,
el futbolista
nascut futbolísticament
a La Floresta,
que en molts anys
s'ha estat
a la Lliga italiana,
la Sèrie 2,
l'any passat
Sintel Monza
al Cartagena
i en un any
a Torreforta
esperant alguna oferta
que li convenci
que li animi
a tornar-se
a vestir-se de cur.
12 del matí
i 20 minuts,
seguim en directe,
ho fem ara
saludant, crec,
que el Jordi Ruiz,
el premiat
els últims dies
per part
del govern català
i porta
la seguretat
d'anàstic
i entenc que...
Bon dia, Jordi.
Bon dia.
Com que cada vegada
que l'hi reconeixen,
content
una miqueta estar.
Sí,
clar, home,
evidentment,
quan et fan reconeixement
públic
d'aquest nivell,
doncs sí,
evidentment,
content.
Content pel reconeixement
i content
pels tres punts
d'insabte.
Aquest és un premi
que et va donar
la plantilla, eh?
Exacte, exacte.
Aquest és el premi que volíem.
Com te n'enteres?
Com te rebs la notícia
justament
que te premien
en l'àmbit català
amb aquest reconeixement?
Bé,
rebo una trucada
del Departament Interior
de la Generalitat,
a la vegada que també
rebo una
notificació electrònica
i veig,
doncs això,
que m'havien concedit
una menció especial
per la tasca
que desenvolupava
com a director
de Seguretat
del Divendres de Tarragona
i s'envocava,
doncs,
el dia,
el dia de,
el divendres 26,
a l'Auditori de Cornellà
el dia català
de la Seguretat Privada,
doncs,
que la consellera
de Núria Parló
no em faria
entregar aquesta distinció.
Tu et quedes sorpreso
per contra,
dius,
bueno,
algú dia o una altra,
amb la feinada
que m'estava fent
aquest tipus
de dia a dia,
algun reconeixement
de rebre?
Ostres,
si t'hi digui
la veritat,
no sé dir
ni que existien
aquest tipus
de reconeixement.
El vaig rebre,
perfecte,
estic encantat de la vida,
el vaig rebre,
doncs,
evidentment,
estava el meu nom,
però vull dir,
entenc que és un reconeixement
a la tasca
de tot l'equip humà
que treballa amb el Nàstic,
amb el tema de seguretat
i content,
orgullós,
i el vaig fer extensiu
a tots els meus companys,
doncs,
perquè, bueno,
és de rebut.
Entenc que és un col·lectiu
al de la Seguretat Privada
que,
doncs bé,
no solta la llum,
però al final existeix
perquè les coses funcionin,
funcionin,
no?
I em sembla correcte
i molt avient,
doncs,
que la Generalitat,
doncs,
un dia,
premi,
en aquest cas
em van premiar a mi,
em van premiar
altres companys
i,
realment,
doncs,
bueno,
hi conèixer realitats
i situacions
i està molt bé,
doncs,
que almenys un dia,
doncs,
faci aquest aconeixement
i que la gent
sàpiga que existim.
Clar,
perquè el dia a dia
de diumenge a divendres
o de diumenge a dissabte
la feina,
el tutel del Jordi Ruiz
és important
per preparar justament
tot el que ha de comportar
un partit
de primera ref,
en aquest cas,
però és que tampoc
descanses gaire el partit.
No sé si tens cinc minuts
per asseure en la teva cadira
del soci
i podries soltar
o patir
del partit
del primer equip.
No,
bueno,
patir patim tots,
treballem o no treballem,
però sí,
sí,
tinc temps
de veure
l'equip
a estones,
vull dir,
hi ha moments puntuals
que ja
s'agirà més feina,
després hi ha situacions
sobrevingudes
que tens que atendre,
però en tot cas
tinc alguna estona
per una feina.
Reconec
que veig millor
el partit
quan no em desplaço
des de casa
per la televisió,
perquè no em perdo res,
i en tot cas,
a casa el que faig
i més ara
amb les plataformes
que tenim,
doncs moltes vegades
torno a veure el partit
i m'admiro amb deteniment.
sempre
o quan guanyem?
Doncs mira,
et diré més,
a vegades
quan no guanyem
és quan m'admiro més
i diré exactament
que l'hem cagat tu.
Molt bé, molt bé.
Escolta, Jordi,
que gràcies
que entenc
que com
fas participar
tot el grup humà
que treballa en l'àstic
d'aquest reconeixement,
el que t'hagin donat
ho tens
en alguna vitrina
de les oficines?
Doncs mira,
et vaig agrair
perquè em pensava
que el típic,
no?,
que donarien
com un diploma
o una plata
o una cosa així,
ostres,
doncs em van donar
un ping
de mar de xulo.
Val.
Suposo que el dat de plata
amb unes lletres
amb un missatge,
molt xulo,
la veritat,
es fa de bon portà,
algun dia hi ho iré.
Molt bé.
Escolta, Jordi,
que enhorabona,
felicitats per la feina,
incansable a tu
i a tot aquell personal
que treballa
en la sèrie de Tarragona,
però avui et toca a tu,
per tant,
felicitats
i per molts anys més.
Molt bé,
molt agraït
i gràcies
per la trucada
i fer raó d'això.
Fins aviat.
Fins aviat.
Bon dia a tots.
Gràcies.
Fins aviat.
Adéu.
Doncs passem de Jordi a Jordi.
En la recta final
del TGN Sport,
Jordi Blanc,
hola.
Pe, pe, pe,
que ara veurem.
Ara sí.
Bon dia.
A mi no m'han regalat cap
dintre plata, no.
No,
però reconeixements.
Ja has tingut algun
i tindràs molts més
per la feinada
que feu
en el dia a dia
i en les caps de setmana,
Jordi.
Avui hi ha hagut sessió
fora de Tarragona,
ja m'expliques el motiu,
i vull saber
coses que han passat
o avui
o a les darreres hores
amb declaracions,
amb protagonistes.
Sí,
l'equip ha entrenat avui
a Salou
i això serà
l'habitual
al llarg dels propers dies
perquè s'està replantant
la gespa del nou estadi.
En principi,
aquesta setmana
s'entrenarà tot
el Salou Sports Center,
el que abans coneixíem
com el complex esportiu
Salou,
i la setmana que ve,
en principi,
també,
el que passa
que segurament
la setmana que ve,
com ja hi haurà partit a casa,
no serà tota la setmana,
sinó que segurament,
almenys divendres,
s'espera poder trepitjar
ja la gespa
del nou estadi.
Per tant,
ha estat dia
de tornada a la feina,
avui ha estat
el primer entrenament,
l'equip allà va gaudir
de jornada de descans,
i ara això ja no s'atura
fins divendres,
en què mig matí
l'equip marxa
directament
després d'entrenar
a Salou,
marxa cap a l'aeroport
del Prat,
on al voltant
de la una del migdia
enllaçarem un vol
que l'ha de portar
fins a Eivissa
per jugar
aquest partit
ja de la sisena
jornada de Lliga
proper cap de setmana.
Un Nasti
que jugarà
fora de casa,
però que aquest any
a casa
s'estan registrant
molt bones entrades.
Dels tres partits
que ha jugat
el Nasti
com a local
ha fregat
pràcticament
els 100.000 aficionats,
aquest darrer cap
de setmana
es va quedar una mica més curt,
però està entre
6.000 i 7.000 aficionats
i la massa social,
i avui és
el darrer dia de setembre,
està,
al final de la setmana passada,
estava
a 7.822 abonats.
Per tant,
si aquest increment
continua així,
fregant ara mateix
els 8.000 abonats,
el Nasti
podria tenir
els millors registres
d'abonaments
dels darrers 20 anys.
Això ho explicava
Lluís Fàbregas,
el president executiu
del Nasti,
que en una entrevista
al Sempre Nasti
de Tarragona Ràdio.
La gent
no dona l'esquena,
la gent vol estar
amb l'equip,
la gent vol veure
guanyar el Nasti
i el fet que l'equip guanyi
acompanyarà
i encara farà
que tota aquesta gent
que doni confiança
estigui contenta,
s'identifiqui amb l'equip
i estigui satisfeta.
Estem,
la veritat,
tots molt contents
i il·lusionats
en que la gent
vingui al nou estadi
i sobretot
renovi
i es facin
aquestes altres noves,
que si tot va bé
segurament,
en breu,
ja passarem
aquesta barrera
dels 8.000 socis
en un mes de setembre.
on Lluís Fabrega
serà com a màxim
responsable
del Consell d'Administració
del Gimnàstic de Tarragona
ha d'estar content
perquè el Nasti
reborà en els pròpies dies
uns 350.000 euros
dels drets
que mantenia
sobre el traspàs
del davanter
i Jan Virgili.
Te'n recordes?
L'any passat
van anar a traspassar
el futbol club
a Barcelona
per jugar
al juvenil
del Barça.
Venia del juvenil
l'any de les 100,
o sigui,
que ell va jugar aquí
no a Divisió d'Honor
sinó a Lliga Nacional
i el traspàs
que fa poques setmanes
va fer el Barça
amb la Mallorca,
doncs el Nasti
mantenia un 10%
del seu traspàs
que per tant
cobrarà
aquests 350.000 euros
que no està gens malament
amb un jugador
si tenim en compte
amb edat juvenil
quan jugava
al Gimnàstic de Tarragona
i a tot això
cal afegir-hi
les vendes
de Narro i Antonyín
per tant
en total
el Nasti
podria cobrar
aquest any
per aquests 3 traspassos
un 850.000 euros.
No tot el fa malament.
No, recordem
que Narro
se'n va anar
a la Sampdoria
i que Antonyín
va fitxar
pel Corona
aquí el ser
polonès
per tant
això seria
una bona notícia.
I en clau més esportiva
avui fa una estoneta
acabar l'entrenament
ha parlat
David Alba
el defensa
del gimnàstic
de Tarragona
que parlava una mica
en aquests termes
tal com va anar
el partit l'altre dia
davant de l'Eldense
que els 3 gols
van arribar
pràcticament
seguits
i que això
tal com es va guanyar
el partit
davant d'un dels gallets
de la categoria
donarà confiança
a la plantilla.
Literalmente
fueron 3 traspassos
en 10 minutos
¿no?
Que les sirva
a los jugadores
que anotaron gol
para que cojan confianza
y así es.
El Eldense
es verdad que dominó
en ciertos momentos
con balón
pero atrás
estuvimos sólidos
no tuvieron muchas ocasiones
de gol
y al final
es como te he comentado
creo que es un partido
que nos va a dar confianza
a todos
para lo que viene.
Alguna novetat més Jordi?
No, pendent.
El partit dissabte a la tarda
a les 2.47?
A les 2.47
des d'una hora abans
aquí a la Sintonia
de Tarragona Ràdio
pendents dels jugadors
amb molèsties
alguns van acabar amb molèsties
veurem com van evolucionar
en aquesta setmana.
Molt bé, gràcies
fins ara.
Acabem.
Segons i dos quarts
d'una del matí
ara el Miguel González
i el tothom
ocuparà la propera hora
aquí a la Sintonia
de Tarragona Ràdio
a les 2.47
ha estat la Núria Cartañà
us ha parlat Joan Andreu Pérez
demà hi tornem
amb més material
amb més temes
Tarragona Ràdio