Bon dia, són les dotze.
Els parla Laura Casas, detingut a Tarragona un home de 36 anys com a presumpt autor de dos delictes de receptació. L'arrest va venir precedit. Parla d'un altre home de 25 anys el passat 24 de setembre a Reus com a presumpt autor de 13 delictes de robatori amb força i dos delictes de danys. Totes les informacions assenyalaven que el lladre hauria venut
Tots aquests objectes el responsable d'un establiment de compravenda d'objectes ossats del carrer Alguer de Tarragona en un dispositiu on també hi va participar la Guàrdia Urbana. Els agents allà hi van trobar diversos objectes, entre ells un telèfon mòbil valorat en 1.300 euros, un patinet elèctric o un rellotge intel·ligent. L'home ha acabat detingut.
La manca de conductors professionals s'agreuja i també afecta el territori. Segons la Federació de l'Autotransport de Tarragona, calen professionals tant al sector de mercaderies com al de passatgers. La FEAT reclama mesures per incentivar la demanda i fer que aquesta feina sigui més atractiva. El director de la FEAT, Josep Lluís Aimat, diu que aquests llocs de feina s'haurien de declarar de difícil cobertura.
Fa falta portar gent de fora per cobrir aquests forats, aquestes necessitats, i que se pugui declarar que són d'edifici de cobertura per poder facilitar portar-los de fora. I clar, mentrestant ens trobem un munt de declaracions polítiques en el sentit que hem de fer no sé què i no sé quan, i tota l'expulsió, quan realment aquí, als sectors econòmics, necessitem clarament que vingui gent a treballar, perquè no n'hi ha prou. I jo no sé com ho farem, això, perquè no caça una cosa amb l'altra.
Actualment, segons la Unió Internacional del Transport per Carretera, falten prop de 500.000 conductors a Europa. Menys del 5% són menors de 25 anys. Un nom propi al de Joan Estrada, que ha estat nomenat nou president de l'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre. Pren el relleu de Mireia Sanz. Ho ha fet en el transcurs de l'Assemblea General Ordinària de l'entitat Michel Pijuan.
Estrada, fi de Cambrils, és administrador del càmping Platja Cambrils i compta amb una àmplia trajectòria professional com a director general d'una promotora immobiliària i gestora de camps de golf, així com export manager en empreses multinacionals del sector industrial. Ha estat a la GIT nou president de l'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre.
en una assemblea ordinària celebrada aquest dimecres al Camping Trias Spa Tamarit de Tarragona. L'acte ha comptat amb la participació d'autoritats com la subdelegada del govern, el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l'alcalde de Tarragona i la consellera de Turisme de la ciutat, entre d'altres. Estrada destaca diversos reptes que afrontarà la nova Junta durant el mandat, com la regulació del turisme i trenerant a motocaravana, el tercer fil ferroviari i els riscos associats al pas de mercaderies pel litoral.
la lentitud administrativa en la tramitació urbanística i la promoció turística dels càmpings. La nova junta de l'associació és continuista amb l'etapa anterior i està formada per persones implicades en el sector. Actualment, l'entitat representa 54 establiments amb una oferta disponible de més de 66.000 places.
I Terracó 25 segueix aquest novembre. L'Ajuntament presenta el nou cicle de monòlegs Passatges. Proposa una representació de set personatges de moments històrics diferents però rellevants de la ciutat. A la vegada permet descobrir altres patrimonis de la ciutat des de la prehistòria, l'edat mitjana o l'època moderna. Laia Tian.
Els dies 7, 8 i 9 de novembre, 7 personatges faran els seus monòlegs en 7 espais diferents de la ciutat, relacionats amb el seu personatge. Així, doncs, tindrem des d'una reina o nai mirant del segle passat, o també podrem conèixer històries d'un mercader del segle XIX, d'un pres del penal del miracle, d'un arquitecte modernista, d'un pescador del Serraio i d'un arqueòleg paleontòleg.
Eudel Carboner i Pere Gil Ribot, Violant de Bar, un presoner del Miracle, Josep Maria Jujol, el Vella Molla i la Maria de Bonavista seran a l'Institut Català de Pel·leucologia Humana i Evolució Social, a Casa Canals, al Pretori, a l'Amfiteatre, als Jardins del Teatre Metropol, al Teatret del Serraio i al Centre Cívic de Bonavista, per descobrir-nos l'empremta que van deixar o deixaran a la ciutat de Tarragona i a la seva història. Cada personatge oferirà vuit passis en diferents horaris al llarg del cap de setmana.
El preu de l'entrada és de 5 euros a moda de fiança, retornable a partir del 10 de novembre. Més notícies les trobareu a tarragonaradio.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Esports, d'aquesta jornada de dijous, on ens posem el dia de l'actualitat esportiva. Avui els hem posat sobre la taula diversos temes, diferents continguts, que tenen a veure, per exemple, amb la mitja monatòria ciutat de Tarragona, que es farà diumenge...
i hem convidat que ens detallarà qualsevol de les qüestions que tenen a veure amb aquesta prova. També parlarem del Dia Internacional del Judo. No és avui, però sí que va ser ahir, i volem parlar amb la persona que coneixem bé d'aquesta especialitat perquè ens posi al dia una mica de l'actualitat d'aquest esport, com és el del judo. El Geroni Solà passarà també per els micrófons de Tarramona Ràdio. També tindrem temps per felicitar
El Javi Puello és el gerent del Club de Golf Costa d'Orada i a la vegada fa pàdel. Farem 100 sentits amb ell perquè ha guanyat un títol de pàdel a nivell català. I tancarem un programa. Coneixem la darrera hora del Nàstic. Sí, avui hi ha copa. El Nàstic se'n va de copes.
i els grans ja estan a l'aeroport, al Prat, per tal d'agafar el vol i jugar a les 8 del vespre contra l'Atletico Baleares. Coneixem la darrera hora de la nostra companya Teresa Hortiga. Tot plegat, això es fa gràcies a Tècnicament Lluís Comas, a la redacció, Miquel Llobet i Jordi Blanc, us parla el Joan Andreu Pérez. Comencem.
12 del matí i 8 minuts, és moment que ens detallin l'última hora d'una cita que s'ha convertit ja en tradicional a Tarragona, que jo crec que de les moltes que es fan des de l'Ajuntament és la que es té més carinyo pel significat que suposa justament al llarg dels anys d'aquesta prova,
i al llarg dels anys hem parlat amb diferents consellers. Ara toca fer-ho amb el Mario Soler perquè ens posi el dia una mica sobre la mitja marató ciutat de Tarragona que es viurà justament a la ciutat aquest proper diumenge. Mario, hola, bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal? Bé, tot a punt ja, vist fins i tot detalls que segurament la gent li dona molt de valor, com és que avisen als portals del pas de la prova diumenge, que per cert, i que per tant hi haurà diferents talls a carrers de la ciutat davant d'aquest acunt de sement esportiu. Tot a punt, justament per aquesta cita de diumenge a primera hora del matí?
Tot a punt. L'únic por que tenim ara és que, com cada any, la climatologia. Però sembla que aquest any em respectarà, no com l'any passat, que vam tindre mala sort i vam haver de canviar de data, però tot a punt ja. És veritat. Ara, justament, quan ho estava explicant, m'estava venint al cap, justament, la situació meteorològica del 2000 de l'any passat, que va fer que es tingués que variar el dia en què s'havia de fer.
És a dir, conversant aquestes coses, crec que és una llàstima, perquè ningú vol haver-ho canviat, però aquí ja no hi podem anar. Moltes vegades les coses que van bé no s'han de tocar, per tant, a no ser que sigui per força major, estem al circuit. Mínimes variacions, o cap?
Mínimes, mínimes. Una miqueta per unes obres que estan fent allà al port, però ja està. És un recorregut com el de l'any passat, amb dues voltes per la mitja i una per els 10 quilòmetres. És un circuit molt urbà, però que també passa per llocs molt emblemàtics. Passa per la Rambla, passa al costat de l'amfiteatre, té tot el recorregut de platges, que és molt maco. A més, no és la típica cursa...
que pots veure a altres llocs que tires de polígon, que molestes menys, realment, però no té cap encant, no llueix res, i aquesta és la cosa de la ciutat i s'ha de fer un orgull, per tant, ara passa pels jocs xulos. No es veig tenir a les altres activitats, però sí que, en certa manera, per la complexitat de l'activitat i per moltes coses en general,
És una activitat, és una prova que se li té molt de carinyo, des de l'Ajuntament, des de la gent que feu possible, que fan possible justament que tot surti bé. Sí, i aquí també he de remarcar en especial el paper que tenen Protecció Civil, la Guàrdia Urbana, que ens ajuda amb el recorregut, però sobretot...
sobretot els voluntaris. Tenia moltíssims que durant tot l'any ens ajuden molt col·laborant, però en aquesta prova en especial, i sense aquesta gent, voluntaris i voluntàries, doncs no ho podríem fer. Però sí, com deia, és una prova que hi tenim carinyo, no? És la nostra cursa, la de Tarragona, hi ha 34 edicions, i que l'úri. I, bueno, oi, i guancentem amb una il·lusió diferent, però com deia, molt agraïts de tota aquesta gent que ho fa possible.
34 edicions, ho deies en veu alta i ara em venia al cap, això ho diu molt poca, o molt al meu favor, perquè recordo de la primera edició justament, de la il·lusió que es tenia justament en omplir el calendari atlètic amb una prova com aquesta, la mitja marató que no es tenia a Tarragona, i has dit 34 anys i dic, ostres, pues ja han passat...
com a tres dècades justament des d'aquell dia que es va decidir, que es va optar per aquesta prova. A cap dels anys, Mario, no sé, entenc que és una bona fórmula, a banda de la mitja marató s'ha decantat també per fer una carrera alternativa una miqueta més breu, en quant a quilòmetres.
Ah, bé, la de 10 quilòmetres per dir, no? Sí. Clar, una mitja marató per qui corre habitualment és una prova bastant accessible, però per qui no està acostumat pot ser molt exigent. I 10 quilòmetres, si no tens tant de temps per entrenar o portes molt de temps desconnectat d'aquest esport o tens algun impediment per alguna molestia que sigui, 10 quilòmetres és molt més accessible.
De totes maneres, ara per ara tenim més lluny a la punta de la mitja que els 10 quilòmetres. Molt bé. Mario, la pregunta que m'agrada sempre preguntar-te depèn d'aquest tipus d'activitats que es fan esportives i més tenint en compte el talant
que tens tu en el dia a dia justament a l'hora de participar-hi de forma activa. Ets una mica com el conseller de la Generalitat Bernalves que no és de cantar per posar-se la corbata i esperar a donar copa, sinó que ell vol participar-hi en primera persona de l'activitat. Us vam veure a la cursa del Compte Inglés de fa pocs diumenges, aquest diumenge, i participaràs.
Sí, sí, sí. A més, com deies, em fa més il·lusió estar, veure l'ambient des de dins, no?, disfrutar-ho així. També després, quan algú et diu que alguna cosa no li ha agradat, ho pots entendre molt millor, perquè tu també ho has vist, un punt de vista molt més objectiu, i sí, correré la mitja marató. A més, jo no soc de córrer mai, eh?, però m'ho vaig plantejar com un repte, i mira, doncs, mai hauria dit que arribaria jo a córrer una mitja marató. És la primera que hi corres, no?,
És la primera que corro, sí. Va bé perquè gent, com jo, que fa altres esports, es plantegi un repte, com és aquesta mitja marató, amb una data fixa, i ara, bueno, has d'entrenar per fer-ho. Llavors, després d'uns mesos entrenant, jo crec que m'hi veig preparat. Sí, ara jo justament t'anava a preguntar, de forma didàctica, quan has hagut d'utilitzar, en quant a temps, per estar a punt per aquest diumenge?
Depèn de cada setmana, del temps que tingués. He intentat anar a córrer tres dies per setmana i alguna no ha pogut anar tant i llavors provava a fer tirades més llargues. Però des de finals d'agost, cada setmana, excepte la de Santa Teca, jo crec, he anat a córrer ni que sigui un dia.
Escolta, tu tens un avantatge, que saps el recorregut que s'utilitzarà i no sé si has fins i tot repetit una mica el circuit de la mitja o has buscat alternatives en quant a entreno.
Doncs, un cop he fet el recorregut de la mitja, per veure també que estiguis en decisions, que fos accessible i també per preparar-m'ho, però normalment busco altres llocs perquè, bueno, per veure'm una mica també quan corro, el que vaig fent és pensar quin serà el següent moviment, o sigui que surto fins a ruta, i ja quan el rellotge em diu que porto els quilòmetres
que consideraves aquell dia doncs ja va tornant cap a casa. M'he donat si s'ha d'estar fent-li una entrevista personal i no pas d'una prova com és la mitja marató i justament de la seva posició, la de conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona. L'última, Mario, jo crec que sí que se li ha de demanar paciència però que a la vegada s'ha d'entendre que és una vegada a l'any i que hi haurà durant un parell d'hores els carrers tallets de la ciutat.
Sí, bueno, totes aquestes curses tenen aquesta problemàtica, no?, que tallar carrers. De totes maneres, és un diumenge, és al matí, és aviat, no coincideix amb un altre gran esdeveniment que impliqui mobilitzacions massives de gent, és bastant efectible fer-ho. O sigui que demanem paciència a aquells veïns que es puguin veure afectats, també animar-los a dir que, bueno, hi haurà ambient, per res.
la seva zona i que també és xulo, de veure una estoneta i aprofites per sortir i m'esmorzar perquè és totalment excessiu el recorregut si vas caminant. L'únic problema és anar en vehicle, no? I igualment ja s'han pensat alternatives perquè no es correspi la ciutat. Si fos un dia entre setmana, doncs sí.
No ho podríem haver fet, però sent un diumenge, bueno, sí que demanem a la gent que ho entengui, però també, bueno, veiem que la molestia és mínima en comparació també amb la física que té, ja no només pels corredors, sinó també de promoció de l'esport en tota la ciutat, que si no, fem l'esport a porta tancada, quasi, i la gent no pren consciència, i així també fem publicitat.
Prometo que no és pressió, m'agrada fer-li a alguns pressió, però no és el cas de la seva persona. Li pregunto, i ja per rematar-ho, quin temps se planteja fer a nivell de crono per la cursa de diumenge? Bé, doncs, vaig començar a entrenar sense plantejar-me un temps, perquè, com et dic, no he sigut corredor, no he sigut tan molt esforç mai, o sigui, algun cop. Però...
És que no vull dir un temps perquè després si no el compleixo hauré quedar malament. Ja sap. Però segur que per sota dels 6 minuts al quilòmetre es fa i entre 5 i 5.30 vull fer al quilòmetre. Doncs ja està. Conseller, que gràcies per estar-hi amb nosaltres. Molta bona sort per la prova de diumenge i per tota la feina que s'està fent la conselleria amb vostè i tota la gent de l'àrea.
Sí, moltíssimes gràcies. També aprofitar, si em permets, per reconèixer tota la feina del departament, del patronat d'esports, de Tarragona Esports, perquè fan una molt bona feina, amb milers de temes a la vegada, i tots van sortir amb una bona nota. Doncs ja està, queda dit. Molt bé. I em remuncadre't al capdavant, que també el vull, si m'ho permet, mencionar. Una abraçada forta. Una abraçada, que vagi molt bé. Bon dia.
Segurament d'aquesta cursa estarà ben pendent des de dalt, des del cel, l'Anna Santos, la mare del Mario Soler, conseller de l'Ajuntament de Tarragona. 12-19 minuts, crec que tenim preparat judó, Lluís, sí? Doncs parlem amb el Geronís, hola Geroni, hola, com estàs?
Bé, perfecte
És una especialitat molt coneguda, amb molts adectes. Fes-me cinc cèntims. Mira, el judó sí, és un art marcial modern, que és d'aport olímpic, per això es coneix més des del 1964, i és un esport superconversal.
pot ser fer o practicar-lo des de nens fins a persones molt grans i sí, és molt conegut perquè sempre que et preguntes ah, jo hice ajuda de jovencito de tothom
Però després, quan se fan grans, ho deixen i se'n tornen a mirar una altra vegada. I així van passant els cicles. Jo, que era una mica raro de casa, el que vaig fer és taekwondo. T'he dit que això, un exemple personal per preguntar-te. La persona del carrer, quan li pregunta a aquesta persona, que segurament no està tan al cas com tu, sobre el judo, el karate i el taekwondo...
segurament que hi ha diferències, no sé significatives, però hi ha diferències. Ah, sí, és totalment diferent. És a dir, el judo, per exemple, patades no n'hi ha, és el camino de la solidaritat, és la seva definició, és a dir, s'aprofita la força de l'altre per projectar-lo, estrangular-lo, luxar-lo, coses que ni el taekwondo ni el karate es fan.
són combats, és un altre totalment diferent. Jo diria que els desplaçaments, posicionaments, transicions a terra, tot això ni el Karate ni el Taekwondo tenen. Pensa que del judó ha sortit totes les escoles noves del judó jiu-jitsu brasilè i totes aquestes coses que avui en dia estan més de moda.
Deu haver-hi una sola cosa que els uneix, o no sé si hi ha més d'una, però el tema del cinturó. Bé, el tema del cinturó va vindre quan va sortir el judó del Japó, perquè a Europa la gent, això de portar el mateix cinturó del mateix color blanc durant molts anys no acabava de... Necessitem, a veure com ho diria, una mena de progressió, de veure la progressió, i la manera que se li va córrer va ser posar cinturons de color.
Al Japó no són gaire partidaris, és a dir, passes el blanc al negre, quan arribes a negre i ja està. És aquí a Europa que necessitem veure colors. Tu que és molt bo, t'ho dic jo, no falta que ho diguis tu, entenc que el cinturó el poses com a negre ja i després, una vegada s'ha arribat el negre, que és el màxim, després hi ha el dam 1, 2 i no sé fins a quin número arriba, no? Sí, sí, comences pel cinturó negre i acabes amb el cinturó negre desenant.
que normalment al desertant tornen a utilitzar un cinturó vermell o totalment diferent. Però bé, em sembla que potser n'hi ha dos o tres al món.
En aquest cas l'ordre segurament sí que és significatiu, però et feia ara la pregunta, justament que estem acabant, perquè em posis en context. A part d'amic, vull posar-te en qüestió de per què t'hem trobat a tu relacionat amb aquesta disciplina. Portes molt de temps en el judo, continues fent judo, fes-me cinc cèntims, una espècie de currículum de cinc segons...
Deu segons. Deu segons. Doncs mira, vaig començar el judo amb cinc anys, el judo-judo cara, n'estic 57. Que jove. Fem molts anys fent, estic al 2J Tarraco, al Royal, i continuo fent judo perquè me sento molt bé. Realment penso que quan te fas gran és dels pocs esports que pots continuar practicant.
Justament, l'última que et volia fer era aquesta. Què representa tu al llarg del dia, de la setmana, del mes, el judo? És a dir, què et dona? M'adona la tranquil·litat que quan acabo el meu dia laboral tinc una activitat que me relaxa, m'afasta molt atent, deixo els problemes que tinc laborals fora del tapant.
i per mi això és molt important. Hi ha molts jocs on practicar, però evidentment estem parlant amb tu, per tant, aquell que ho vulgui fer, el de començar, on ens podem trobar? Doncs al Doge Tàrraco, a les instal·lacions del Royal Tàrraco, i provar-lo és fàcil, perquè és molt fàcil, i de veritat que quan li agafes el juquillo enganxa molt.
Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres i anem parlant al llarg de les properes setmanes perquè algun dia, evidentment, també et trucarem justament per seguir parlant d'aquesta disciplina i dels jocs, que ara hi queden com a 99 dies perquè arribin. Sí, és la part... Els jocs són... Bé, és el sumum de tot esport. Gràcies. I records a casa. Molt bé. Estarà. Adéu.
Seguim endavant, ho fem... Doncs mira, de tant en tant ja sabem que ens agrada felicitar a algú que ha aconseguit alguna cosa. En aquest cas, feia dies ja que tampoc sabíem gaire cosa d'ell, però ara ens ha donat motius per trucar-lo, és el Javi Puello. Estem parlant del Club de Wolves Crestadorada. Hola, com estàs, Javi?
Molt bona, Joan Andreu, tot bé. Felicitats, eh? Explico tu mateix per què et truquem, per què et felicitem. En primer lloc, molt agraït per la trucada. La veritat és que aquest campionat o aquest èxit ha tingut molt més ressò del que m'esperava. I bàsicament em truqueu perquè he quedat campió de Catalunya, majors de 45 anys, de pàdel, del circuit de la Federació Catalana de Pàdel. Aquí has guanyat, va...
Hem guanyat, al final, sortíem de cap de sèrie número 4, la primera ronda vam passar per baix, llavors vam classificar-nos per quarts de final, la primera parella són dos nois de Barcelona no massa coneguts, però sí que a semifinals van jugar contra el John Chun i el Toni Gómez, que són dues viejas lòries del padel barceloní, amb molta tirada, i a més a més estan competint i entrenant, vull dir que estan quasi al mateix nivell que quan eren més joves,
i la final vam guanyar el Darío Gauna que és un noi argentí que porta molts anys afincat a Barcelona i un dels pioners del pàdel aquí que feia parella amb Albert Martín Albert Martín és un extenista professional que va arribar a estar al 30 del rànquing ATP de tenis i que com a gran majoria dels jugadors de tenis s'ha reciclat amb el pàdel i aquest va ser la parella finalista que vam guanyar fent un gran partit juntament amb el meu company el Néstor Hernández gran persona i gran jugador
és un amic meu de la infància del món del tenis, que també s'ha lligat amb el pàdel,
i ens vam juntar per poder gaudir i guanyar aquest torneig Pregunta friqui però que et vull preguntar justament amb el que m'acabes de contestar que ve del tenis ahir me deien que és més fàcil jugar a pàdel venint del tenis que no el que ve del pàdel que es passés al tenis no sé si aquesta teoria la comparteixes tu per contra la desmuntes en dos minuts no, no jugava
En qualsevol esport, en qualsevol disciplina, jugar bé és molt difícil en tots els aspectes. Ara, iniciar-se és molt més fàcil iniciar-se en el pàdel que en el món del tenis. El tenis és molt més tècnic, diria jo, hi ha més efectes, més moviments, la pista és més gran, i llavors el que està format amb el tenis, passar el pàdel, és més senzill, l'únic que s'ha d'adaptar és els rebots, perquè el tenis no existeixen,
I a la inversa sí que és molt més complicat perquè del padel al tenis hi ha efectes llistats, empunyadures i moviments que no s'utilitzen mai en el món del padel. Llavors, sí que ho apoyo.
El que juga a tennis és fàcil passar-se a pàdel, a l'inversa és molt més complicat, però sí que iniciar-se és molt més senzill amb el pàdel. Javi, encara continua fent aquella tradició social al pàdel, que aquell que per un partit ha de pagar la cervesa al guanyador, o aquella és una història que era sí tradicional i ara ja no, cadascú es paga lo seu o a voto?
La veritat és que segueix, segueix. I et diria més, segueix a nivell d'iniciació, a nivell social i a nivell d'alt standing, eh? És a dir, que tu et van pagar la cervesa quan vas guanyar el Campionat de Catalunya. Bueno, exacte. No sempre es fa, no?, però...
és un acostum i un hàbit que m'agradaria que no es perdés mai, perquè té aquest component social que és el que ha fet que el Padel creixi tan ràpid i tan exponencialment. Vull dir que sí, hi ha una part social en els partits de Padel que és molt, molt, molt important. Acabo, l'última. Parlem del Club de la Fusta Dourada. El desembre estàvem a l'habitual esmorzar de Nadal.
La viatge costa, però ja han passat uns quants mesos de les hores. Parlàveu de moltes obres, de molta inquietud al cap per fer històries, entre elles, justament, ampliació de pistes de pàdel. Correcte, correcte. Ja les tenim fetes i consolidades.
Ja des de fa uns sis mesos que podem gaudir de tres pistes noves, ja estan en funcionament i estan perfectament dotades i presentades, i això fa que puguem ampliar l'escola de pàdel a nivell infantil i d'adults, que puguem fer campionats de més renom, estem treballant amb la federació, encara no ho tenim tancat per fer un supertorneig en la temporada vinent, i que els nostres socis i usuaris puguin gaudir de les pistes de pàdel en el dia i el moment que ells vulguin.
Acabes que hem fet un salt de qualitat amb aquestes tres pistes. Doncs Javi, que moltes gràcies per estar amb nosaltres. Enhorabona pel títol de Campió de Catalunya i ens veiem més aviat que tard. Molt agraït per la trucada. Sempre és un plaer parlar amb vosaltres. Una forta abraçada.
I acabem, ho fem, però coneixent la darrera hora del Nàstic de Tarragona. Una darrera hora que ens porta des de l'aeroport de Barcelona, la nostra companya Teresa Hortoca, que està a punt d'embarcar justament, o d'agafar l'avió, vaja, per anar cap a Mallorca. A les 8 del vespre, mitja hora abans de la ciutat de Tarragona Ràdio, comença la participació.