Feliços o no? I saps com no som feliços? Dient que això acaba.
Us parla Tere Ortega. Els pescadors de Tarragona estan pendents avui del que decideixi Brussel·les pels dies que podran anar a pescar l'any que ve. Hi ha una reunió que ha començat avui, que seguirà demà, dels ministres d'Agricultura i Pesca dels Països a la Unió Europea. Josep Sunyer.
Els ministres d'Agricultura i Pesca dels Països Membres de la Unió Europea reuneixen entre aquest dijous i demà divendres a Brussel·les per negociar, entre altres qüestions, les quotes pesqueres del 2026. El sector pesquer està molt pendent d'aquestes negociacions perquè marcaran els dies que podran sortir fa i naixar l'any que ve i els mètodes també de pesca que hauran de modificar per revertir la sobreexplotació de les poblacions de peixos al Mediterrani. Les converses es preven molt complicades ja que la Comissió Europea demana un esforç adicional als pescadors.
Els pescadors no descarten la insubmissió en cas que la proposta de quotes que surti de la reunió no sigui coherent. Ho ha dit el president de la Federació de Conferides de Pescadors de Catalunya, Antoni Abad, que deixa clar que no acceptaran res que no sigui tenint més de 130 dies que van aconseguir l'any passat.
No és la nostra manera de fer, perquè nosaltres reclamem el dret de treballar, però si ens treuen aquest dret, algú ho haurem de fer. Això, una. I dos, referent al que em comentaves, aquest any, Itàlia, que hi hem parlat, França, doncs estan alineades amb Espanya, això ens ha dit el nostre ministre, i si la proposta que quedés no agrada, podrien exercir el dret que tenen els països a la minoria de bloqueig que se'n deu, que els tres països podríem bloquejar la proposta de la Comissió i s'ho tindria que tornar a replantejar tot de nou.
A banda de tècniques de pesca més selectiva, l'executiu comunitari proposa noves accions per protegir l'escamarlà, la gamba vermella i el llagostí. En concret, el tancament permanent de zones d'arrossegament a profunditat sota els 600 metres per la gamba vermella i el llagostí i el tancament permanent del menys el 10% dels caladors per l'escamarlà, entre d'altres.
L'Hospital de Sant Atecle ha registrat el nombre de pacients atesos a urgències més alt de les últimes dècades. L'assistència mèdica al centre ha crescut de manera significativa durant la darrera setmana. L'hospital ha notat un augment de l'afluència significatiu registrant el dimarts la xifra més alta de pacients atesos a urgències de les últimes dècades. Ha estat una setmana en què la incidència de la vaga ha fet que pacients haguessin d'acudir directament a aquest servei per la falta de metges al seu cap.
El resultat d'això ha estat una demanda del 10 i 15% més de l'habitual. Ho ha explicat a Tarragona Ràdio el director de l'Hospital Sant Pau i Santa Tecla, Xavier Oliac. La incidència de la vaga ha fet que pacients es visuadissin d'anar, d'acollir els seus centres i n'assin directament als serveis d'agències i el que hem vist és això aquest dimarts.
de debats de urgències, molt per sobre de l'habitual. Ahir vam tenir de xifres superiors a la mitja i el que és habitual, un 15% superior, i és una mica el que estem veient en aquests darrers dies, és a dir, un increment significatiu de l'embre d'eucències.
Aquest dijous ha estat el segon dia de mascaretes obligatòries als centres sanitaris per l'augment d'infeccions respiratòries i per l'alta incidència de la grip. Oliac destaca que és una mesura pel bé d'othom per evitar la transmissió de la grip a les persones vulnerables i per aconseguir, en la mesura del possible, limitar la propagació de la grip. Des de l'hospital es recomana a la ciutadania acudir primer al CAP sempre que no es tracti d'una urgència extrema o d'un cas de gravetat.
Recorden que els centres d'atenció primària poden resoldre la gran majoria de les necessitats que la població manifesta i que davant símptomes respiratoris o febrils de poca complexitat, cal aplicar mesures d'autocura i valorar l'assistència mèdica només en casos de patologia prèvia o persones de risc. Les obres que s'han dut a terme aquests últims mesos al Campus Catalunya per millorar la sostenibilitat
i l'eficiència energètica per una banda i per augmentar els espais verds i les ombres per altra ja estan finalitzades. La renovació del sistema de climatització permet millorar-ne el rendiment i descarbonitzar el campus, mentre que la plaça de la Concòrdia té ara àmplies jardineres i més ombres.
El sistema de climatització del campus Catalunya, basat en calderes de gas, havia quedat obsolet i amb un rendiment molt baix, de manera que se'n feia necessària la renovació i modernització per fer-ho plenament possible. Pel que fa a l'ampliació de les zones verdes, a la plaça de la Concòrdia, a l'espai obert de l'interior del campus, s'han instal·lat noves jardineres amb arbres, arbustos i plantes, a més d'un nou sistema de rec per degoteig amb les arquetes i els programadors. L'objectiu és obtenir un espai
Menys dur, més verd i amb més ombra que serveixi de zona de reunió i descans per la comunitat universitària. Per això s'hi han col·locat també dues pèrgoles de cert galvanitzat. En actuacions recents anteriors ja s'havia instal·lat a la plaça més bancs per seure.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
TGN Esports. Tarragona Ràdio.
Bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició del Teix en Esports. Ja saben, estaran a Tarragona Ràdio, la emissora municipal de la ciutat, on repassem tota l'actualitat esportiva del territori. Aquí hi ha el que també ens sembla interessant, malgrat que surti de la nostra ciutat, del nostre municipi. Avui, per exemple, començarem a parlar de tenis, d'allò que ens apassiona tant, l'esport de la raqueta, i amb un aniversari. Ahir es complien 25 anys de la Copa Davis, guanyada per l'armada espanyola...
amb Agustí Pujol com a president de l'Espanyola de Tenis i, entre altres tenistes, Àlex Corretja, que de seguida estarà aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. També tindrem, amb la prèvia del derbi de bàsquet entre el CBT i el Valls, Raül Neila, jugador tarragoní, actualment a les files del conjunt de l'Alcà, i que, malauradament, s'ha lesionat i no podrà estar ni en el partit d'aquest dissabte ni al llarg de tot el curs. I acabarem rematant-ho tot plegat
parlant de Felip Ortiz, aquell futbolista que està al futbol d'Andorra i volem saber com li va aquest curs al bo de Lleida, però afincat a casa nostra. 12 del matí, 9 minuts. A les mires sóc Lluís Comas. Us parla Joan Andreu Pérez. Això comença ja. I comença...
fent referència a un aniversari. Ahir es cumplien 25 anys de la Copa Davis, de la...
grup humà fantàstic que va guanyar, una cita que ens va emocionar a tots. Primer, segurament jo, però es podria sumar una llista àmplia de gent afortunada que va poder veure de primera mà aquesta primera Davis fa 25 anys. Un dels que estava, perquè era aleshores president de l'Espanyola Genis, és l'Agustí Pujol, al que ja saludem. Agustí, hola, com estàs?
Bon dia, molt bé. Posant en context, això fa 26 anys, però anem al mes immediat, que era ahir. Es complia l'aniversari ahir. Què va passar? Ahir, 10 de desembre, sí, sí, era el mateix dia, perquè el dia 10 de desembre de l'any 2000 va ser el dia que Espanya va guanyar la primera Copa d'Ibis de la seva història. 25 anys més tard, la Federació Catalana va voler fer un
un acte de reconeixement i de felicitació a jugadors, tècnics i, en fi, a totes les persones que vam estar involucrats en aquest èxit esportiu. Sí, va ser un acte molt simpàtic. Hi havia gent directiva, com és el cas del Cumbridat primer, també hi havia, evidentment, aquests que es van posar a la pista, tenistes, explica'm, va, que vull refrescar la memòria de tenistes que hi havia.
Bé, com la gent sap, o almenys la gent del món del tenis sap que a l'equipa llavors el formaven l'Àlex Corretja, l'Albert Costa, el Juan Carlos Ferrero i el Joan Barcells.
Aquestos són els quatre jugadors que pràcticament durant tot l'any 2000 van anar superant eliminatòries fins a arribar a la final, i a la final celebrada al Palau Sant Jordi van aconseguir aquesta fita històrica. Dels quatre jugadors, ahir només va haver tres, el Juan Carlos Ferrero...
Per temes de feina no va poder desplaçar-se i no va estar, que també va ser una gàstia, perquè en definitiva ell va ser el que va donar el punt últim, el punt definitiu de la final. Si recordeu, la gent que us recorda, amb l'últim partit de l'eliminatòria, Ferrero va guanyar a Hewitt i ens va donar
la victòria, i bé, doncs ahir no estava ell, i després dels tècnics, dels que eren, diguem, capitans o responsables tècnics de l'equip, que era el G4, que va ser també una fórmula que es va, diguem, utilitzar aquell any, una cosa, bueno, bastant, bastant novedosa, del G4, que eren Aventanyo,
Duarte, Perles i Vilaró, ahir també només hi havia dos d'ells. Però bueno, entre tots ells, jo mateix, que també me l'han fet parlar i dir coses i explicar anècdotes del moment, bueno, tots, en fi, vam fer un acte, ja dic, molt ben organitzat, molt ben mesurat amb el temps per la Federació Catalana del Tenis. Pel que em vas dir, pel que he sentit, vaja, un dels que no va faltar va ser l'Elis Corretja, el que ja saludem. Àlex, hola, com estàs?
Què tal? Molt bon dia, com esteu? Gràcies, per cert, perquè estàvem a l'espera de si podíem o no comptar amb tu. Al final, gràcies pel WhatsApp i pel dos minuts que t'hem pres d'un matí intens. Com anar ahir amb el preix? L'Àlex no el fallarà mai.
Bueno, no, molt bon dia. Bé, va ser molt emotiu, sincerament, trobant-se, com deia el preixi, com li dic jo a l'Agustí Pujol, doncs va ser la llàstima que no estigués ni al Ferrero, ni al Duarte, ni al Perles, però per motius de feina no ho vam poder fer-hi, però sí que molt agraït, sobretot al Jordi Damallo, que és el president de la Fasió Catalana,
però un reconeixement molt bonic, 25 anys allà a prop del Sant Jordi, recordant moments, anècdotes, després vam tenir un dinar també molt agradable, i sobretot imatges, vídeos, fotos, i bé, i un petit obsequi també commemoratiu, així que vam passar una jornada molt bonica i sobretot molt entranyable, perquè el temps passa, però l'important és que encara hi som aquí i a sobre ho podem explicar amb molta salut.
Agustí va saludar. No hi ha dia en què ens trobem que no mencionem el nom de l'Àlex? Sí, home, i no hi ha dia que... Home, és fàcil. Si parles de tenis i no anomenar l'Àlex corretge és pràcticament impossible. I si a més a més és per parlar bé, és obligat anomenar l'Àlex perquè, com he dit sempre, tot el que fa ho fa bé.
Però, a més a més, és una persona, i és una de les coses que es va dir ahir, i que si es va valorar el gran equip que es va fer durant tot l'any, un dels temes que es va valorar per sobre de tot és que l'Àlex, que era el número 1 de l'equip,
va acceptar voluntàriament que si els capitans van decidir reservar-lo per un possible punt decisiu, per un possible cinquè partit individual, ell ho va acceptar pel bé de l'equip. I això no és fàcil fer-ho entre professionals d'aquest nivell. Àlex?
Bé, al final jo crec que tots teníem un objectiu comú, que era guanyar, i a nosaltres ens donava igual qui fos el jugador que guanyava a l'últim punt, no sabíem quan seria. Si el Ferrero no hagués guanyat aquell quart punt i ho hagués jugat jo al cinquè i ho hagués guanyat, estaríem dient, no, doncs tu vas ser l'heroi i tal. A nosaltres a l'heroi ens donava igual. El que vols és tenir la rèplica de la Copa de Divis a casa, com la tenim tots, i a partir d'allà jo crec que es tractava de no ser ni ambajós dels teus companys,
i sobretot respectar la decisió dels capitans. Jo com a número 1 havia jugat totes les seminatòries individual i dobles,
però es va considerar oportú que estan a finals de desembre i després de 11 mesos de temporada, doncs que el primer dia jo se'm reserveix. Ho vaig entendre, se'm va reservar pel doble amb el Joan Balceix, el primer dia van jugar Costa i Ferrero, i a l'últim dia, com el Juan Carlos va guanyar, doncs no se'm va necessitar, per sort, perquè jo al final el que voliaig que guanyés el Juan Carlos i s'acabés, no? Jo crec que això és el més important, que els equips han d'entendre que quan un entrenador o un capítol
per l'equip. Jo no conec cap capitat que fiqui a un jugador pensant que serà pitjor per l'equip. Així que, bueno, jo ho vaig acceptar, tot i que no va ser senzill, però estic molt content i orgullós de la meva reacció. Si voleu interactuar 10 segons, perquè, Àlex, crec que tens una agenda i ens has deixat dos o cinc minuts i ja n'hi ha prou segurament perquè tampoc vull fer tan malament.
No, no, no, et dic la veritat. Abans que ens deixi l'Àlex, només afegir que, evidentment, tots els punts són importants. Llavors, clar, el fet que amb ells se'ls reserveix pel doble no és per dir que el doble, en principi, era el punt més difícil de guanyar.
Però gràcies a la seva aportació es va guanyar. I jo crec que el punt del doble va comptar tant com el punt del Ferrero amb el G8 l'últim dia. O sigui que és així, vull dir que no se'l va reservar per divina. Sortiràs a l'últim a fer el punt decisiu. Potser va ser tant decisiu el doble com el quart partit.
No, no, estem totalment d'acord, el que passa és que sí, al final una mica la història queda, que qui guanya el punt decisiu és qui dona el punt. És important, però a nosaltres no ens donava igual. Jo només per afegir la valentia de l'Agustí Pujol en el seu moment per apostar per...
per una capitania innovadora i bastant sorprenent, però jo crec que va demostrar personalitat i caràcter, i els entrenadors i els capitans ho van agrair, i els jugadors també, i sobretot els meus companys, per com van gestionar totes les situacions, el Costa, el Valseix i el Ferrero, així que re. No, us deia que estic fent una gravació que ara...
com també jo una mica pàdel, que estic amb una gravació d'Starby, que és una marca de pàdel que estic fent d'ambaixador, i estic fent aquí una gravació, i els he dit, és que a les 12 has de parar 10 minuts, i llavors m'han dit, com? I jo he dit, sí, sí, està l'Agustí Pujol i em truquen des de Tarragona, ho he de deixar un moment, així que torno a la meva història.
Una abraçada molt forta a tota la gent d'allà baix. Gràcies, Àlex. L'Agustí Pujol, per mi, és una persona molt important a la meva vida, personal i professional. Així que encantat d'haver ser-hi a vosaltres. Àlex, gràcies, de veritat. Una abraçada. Adéu, adéu, adéu. Agustí, rematem-ho amb tu. Aquesta no te l'esperaràs tampoc avui, eh?
No, no, no, una sorpresa molt simpàtica i agradable. Rematem-ho, que tenim poc temps, però sí que després de 25 anys, amb la perspectiva del temps, m'agradaria amb què et quedes, amb quina imatge i amb quina història et quedes de tot plegat.
Home, a veure, jo per mi era la feina culminada, és a dir, el tenis espanyol en aquell moment ja estava a dalt de tot, ja havíem demostrat pels èxits individuals dels tenistes, tant nois com noies, l'Aranja Sánchez i la Conxita també, havíem posat el tenis femení a dalt de tot, però faltava alguna cosa, faltava la guinda, i la guinda va ser guanyar la primera Copa d'Ivis, ara s'ha guanyat més, ara ja sabem el que és, però clar, guanyar la primera, això és inolvidable.
Molt bé. Agustí, gràcies per estar amb nosaltres. Per cert, tu, amb l'agenda que també no la tens gaire còmode en quant a coses, algú de tenis també continues fent, eh? Sí, ara mateix m'agafes el club de tenis que acabo de jugar, sí. Què tal o no falta dir resultat?
No, això és igual, juguem entre amics, és per passar el rato i fer una mica d'activitat. Molt bé. I sempre convé. Molt bé, molt bé. Agustí, gràcies per estar amb nosaltres. Mira, a la vostra disposició, com sempre. Avui hem tingut per començar l'actualitat del tenis. Els 25 anys ahir es complien de la primera Copa d'Evis guanyada a Barcelona, al Sant Jordi, amb Alex Corretja com a capità i com a president de l'Espanyola, i per això una mica el motiu de la trucada,
i d'haver tractat el tema, doncs l'Agustí Pujol, tarragoní i president aleshores de l'Espanyola de Tenis. Doncs el mateix 19 minuts, encara tenim temps per a seguir tractant altres aspectes de l'actualitat esportiva i actualitat de bàsquet i futbol. Per rematar, aquest és Genesport, el penúltim de la setmana.
Va, que hem fet un canvi d'ordre, però ja tenim el que havia de ser primer convidat, l'hem passat a segon lloc. Raül, hola, bones, com estàs?
Hola, bona, Joan. Perdona pel canvi, però ens han dit ràpidament que teníem l'Eles Corretja per telèfon i com tenia una urgència hem decidit passar-te a tu en segon lloc. Hem parlat, perquè ho sàpigues, dels 25 anys de la primera Copa d'Eivis que es va guanyar per part de l'Armada Espanyola. Aleshores hi havia de president un tarragonil, Agustí Pujol, i hem tingut l'oportunitat també de parlar amb l'Eles Corretja. Doncs mira, ho hem aprofitat. Dit això i tancat parèntesi, parlem de bàsquet, del derbi entre el CBT i el Valls...
Bé, doncs, mira, ara una etapa diferent, a fora de les pistes, a l'legió que vaig tenir el primer partit a Lliga, i doncs res, aixecant l'equip a fora de la pista amb tot el que faci falta.
entenc que fàcil no devia ser, sobretot les primeres setmanes, un ja s'ha d'adaptar amb tot, fins i tot a les situacions dolentes, i ara mateix entenc que ja la cosa no és que estigui millor, però que a nivell mental estàs millor. Sí, o sigui, òbviament, les primeres setmanes són les més dures, estàs amb proves, diagnòstic, què és el que tens, què és el que no tens, i al final, quan reps la notícia que t'has de perdre tota la temporada, doncs...
no és fàcil asimilar-ho. Però, bueno, a poc a poc, ara ja ha passat el procés de l'operació i a nivell mental, doncs,
només enfocat a la recuperació i recuperar-me el millor possible per tornar l'any que ve. Entenc que has estat al costat o han estat al costat teu els companys i jo no sé si fins i tot relaxa més el fet d'estar en una família basquetbolística a aquest tipus de situacions dolentes perquè al final un o altre han estat al costat d'aquest tipus d'històries no gaire agradables i estar al costat d'una família basquetbolística no sé si suavitza tot plegat.
Sí, sí, òbviament fa el procés d'introducció més fàcil, tant els companys que al final m'han apujat des del primer moment i la meva família, que també per mala sort mon germà va patir el mateix des de l'any passat i me venia de primera mà, i al final tant per la companyia familiar com per els companys
perquè la situació es pugui portar tot el més fàcil possible. Raül dissabte, al Serrallo, derbi, CBT Valls, i hem de mirar els números, que en aquest tipus de rivalitats estan bé, però tampoc s'ha de fer gaire cas, el CBT és favorit? Bé, ara mateix, sobre els resultats, doncs, sí que ells estan en millor dinàmica que nosaltres, nosaltres ho animem a...
de tres derrotes seguides, però al final els derbis són partits diferents on, independentment dels resultats que porti cadascú, hi ha més nervis, hi ha més pressió, hi ha més gent ballant el partit i no són partits fàcils. Tot i que pugui semblar que algun és més favorit, després sobre la pista les coses poden canviar, però sobre els resultats del CBT ara mateix estan millor dinàmiques que nosaltres.
Tornem al tema que ens preocupa, que és el teu. En quin punt de la legislatura? És a dir, ara mateix, després d'aquest procés de setmanes, ara mateix, estem a desembre, gairebé a la meitat de l'últim mes de l'any, en quin procés estàs de la recuperació? Doncs mira, ara ja fa just quatre setmanes que vaig passar l'operació i ara ja estic començant tot el tema de rehabilitació. Per això ara vaig, bueno, tenen tot el sistema de fisioteràpia, rehabilitador...
que al final és d'una manera on seguim l'equip, l'únic que anem a fora de pista, fent tot el treball, i seguim el progrés. Dissabte, ara que estàs vivint aquesta situació, viuràs el derbi, entenc, i jo és una resposta que podria fer sense ser jugador, que es viu pitjor fora que dins la pista, en quant a nervis. Totalment, o sigui, ara m'he adonat que viuràs a fora de pista...
s'han dit molt, molt pitjor. Al final, dins de la pista estàs tu jugant i tu tens implicitat dins del joc i viure des de fora de la pista es pateix més, diguéssim. Sense presses, però sense pausa, aquesta recuperació, entenc de l'1 al 10 que em diria és 10 quan te preguntés quantes ganes tens de tornar a visitar-te de curt i sortir a una pista. Home, t'ho diria, no? Al final és l'únic
El camí que tinc és recuperar-me i és l'única mentalitat en què tinc ara, de tornar el millor possible.
Molt bé. Doncs mira, jo ara m'apunto, perquè de tant en tant últimament se m'obliden les coses. Ara que t'hem trucat per un fet que no és agradable, a més he volgut esperar uns quantes altres setmanes i aprofitar l'excusa del derbi per a poder parlar amb tu, quan tornis, m'agradaria que tornis a passar per la sintonia de Terragona Ràdio, per teixent esports, i poder-hi parlar, poder una mica fer cinc cèntims d'aquest període de recuperació que et queda,
ja de la posada a punt, de tornar a les pistes. Et sembla bé? Sí, perfecte, sense cap problema. Raül, moltes gràcies, molta sort i aquí estàs, aquí estem per qualsevol cosa que necessitis.
Igualment. Una passada al Raül Neila, jugador de bàsquet del Valls, tarragoní, i fill d'un històric del bàsquet de Tarragona, com és el Víctor Neila i la família que l'envolta justament en aquests moments tan complicats. 12.26 minuts, recte final del TGN Sports.
No per ser últim és menys important, perquè a més és amic, i volem saber com li van les coses per el país del Toblerone, per Andorra. Hola, Felip, com estàs?
Hola, bon dia. No havia sentit mai això del País del Torblerone. No, no. Bueno, hi ha molta xocolata aquí a Andorra, però no havia escoltat el País. País dels Pirineus. Felip, estem a desembre i no t'hem preguntat al llarg dels primers dos mesos de competició com van les coses. Te pregunto ara, en quin moment està la Lliga i com està el teu equip? Doncs molt bé. La veritat que vam tenir una mica de problemes per començar la Lliga perquè...
Aquí amb els permissos de residència es va aplaçar quatre jornades, però ara estem ficant-nos tots amb els partits que tenim aplaçats. Nosaltres ens falten dos partits per jugar menys que els altres, i estem entre els tres primers, i jo crec que si podem guanyar aquests aplaçats tornarem a estar primers, no?
Dius que tornareu a ser primers perquè, clar, i això cal recordar-ho. El Felip Ortiz porta dos anys, recorda amb l'equip? L'Inter d'Escaldes. L'Inter d'Escaldes i sou els vigents campions de la lliga andorrana.
Sí, l'any passat vam fer una temporada molt bona i vam poder quedar primer i aquí l'escenari d'aquesta lliga sí que desprimer pots jugar a les prèvies de Champions League i la veritat que estem content perquè va ser una experiència bona i també...
vam poder enfrontar contra este agua de Bucarest i després contra l'Olímpic de Lluviano i vam estar a punt de passar a grups. Tens habilitat de fer fitxatges d'aquells que després aprofiten altres equips o que, en fi, venen també de la primera i segona divisió i que acaben a la Lliga Andorana. Aquest any has aconseguit algun fitxatge d'aquells que diguis, ostres, aquest jugador me'n recordo que sortia als cromos o... A part de tu, que clar, evidentment...
I també tens una carrera futbolística a darrere. Bueno, aquest any, doncs, com bé has dit, l'any passat set dels que teníem han marxat a Lliga de Romania, la primera edició, la Santa Irlandia, han marxat a moltes lligues, això vol dir que...
que és positiu venir d'aquesta lliga, perquè després de l'escaparat dels jugadors tenen sortides a lligues de primera divisió d'altres països. Aquest any hem fitxat a esta càmera, que estava al Barça B i al Girona, també hi ha Cassi, que ha jugat a la primera ref, Guille, que estava al Sant Andreu, diferents fitxatges, també l'Arnau Sanz, que estava al Nasti de Tarragona, a la Pobla, diferents jugadors que
que és el que et dic, que aquesta lliga està creixent molt i jugadors que estan en primera ref, o fins i tot algun que han estat a Assegonar, com Muguruza o uns altres, o Martín Calderón, que ha estat a primera d'això amb el Càdiz, venen aquí a intentar fer un bon any i tenir l'oportunitat de marxar a una altra lliga.
Molt bé. Felip, gràcies per estar amb nosaltres. Molta i bona sort per el futur immediat, entre altres amb aquests dos partits que queden per posar-te al dia a la Lliga Andorana i ens veiem aviat. Molt bé, moltes gràcies, molta sort. Felip Portiz, que va ser futbolista d'anàstic, ara entrenador de les caldes d'Andorra a la Lliga d'aquell país. 12.29 minuts, moment de tancar, donem pas.
Altres documents de l'actualitat de casa nostra, ara toca el pont de Mauman, el nostre company Josep Sunyer. Nosaltres amb el TGN tornem demà a la una del migdia. Gràcies per la seva atenció. Adéu-siau.
L'Institut Català d'Investiment.