per abús laboral. En un comunicat que han llegit a l'entrada dels jutjats, el president dels bombers precaris en lluita, Daniel Sitjà, ha denunciat les pèssimes condicions amb què treballen.
Pensem a la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers. Estem integrats sota el mateix comandament i se'ns exigeixen les hores mínimes. Estar controlats per un APP i continuar pastant servei. On és el voluntariat en tot això? Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost. En concret, 10 euros bruts l'hora d'intervenció. Prou d'overització. Estem en lluita perquè si la història ens ha ensenyat alguna cosa és que els drets es conquereixen lluitant.
I seguirem un pas ferm fins que la Generalitat reconegui una cosa tan simple com això, que quan ens posem al vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant. I Jordi Morera, bomber del Parc de Bate, ha denunciat freu de llei.
Sembo dir que 50% o ben abans del 50% de bombers que treballen en aquests serveis són bombers voluntaris. Això la ciutadania no ho sap perquè tots anem iguals. I nosaltres el que demanem és que se'm reconegui que estem treballant, no estem fent de voluntaris, estem treballant de bomber.
El col·lectiu explica que els bombers professionals i voluntaris reben la mateixa formació, tenen les mateixes funcions, obligacions i riscos, però els voluntaris no tenen una relació contractual directa amb la Generalitat.
Els hotels i restaurants a la demarcació de Tarragona encaren amb optimisme al pont de la Constitució. Les previsions d'ocupació són positives i similars a les dels darrers anys. Laura Casas. A Tarragona Ciutat, hotels i apartaments turístics poden arribar a fregar el 100% d'ocupació i es confirma...
la desestacionalització del turisme urbà. En capitals de comarca menys turístiques, com Valls o Reus, amb hotels destinats principalment a empreses, la previsió és més discreta. Les dades recollides per la Federació AHT mostren ocupacions destacables pel pont de la Constitució, també a les comarques d'interior assolent al voltant del 85% d'ocupació amb un clar predomini
Fins demà!
del client nacional i unes dades similars a les de l'any passat. Es detecta un padró al comportament d'última hora dels visitants. Es reforça en aquestes èpoques de l'any, especialment en funció de les condicions meteorològiques. Pel que fa als establiments de restauració de la demarcació, es preveu una bona afluència de comensals durant els dies de pont.
I el Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona inaugura avui al vespre una edició molt especial, la celebració dels seus 25 anys. Del 3 al 8 de desembre, la ciutat tornarà a convertir-se en un espai de descoberta cinematogràfica amb estrenes i activitats per a tots els públics. L'inici oficial tindrà lloc a dos quarts d'avui del vespre al Teatre Tarragona, on es farà la gala inaugural presentada en col·laboració amb Tarragona Ràdio.
La gala comptarà amb un intèrpret en llengua de signes catalana i subtitulació adaptada al català mantenint l'aposta del festival pels drets culturals i l'accessibilitat. L'acte donarà pas a la projecció del canto de las manos, una història emotiva i visualment poderosa que arriba al rec.
com el debut a la direcció de l'actriu guanyadora del Goya, Maria Valverde. Durant els pròxims dies, el rec presentarà una programació amb diverses estrenes. I l'Ajuntament comprarà els baixos i el primer pis del número 8 de Méndez Núñez per ampliar els espais vinculats al Teatre Metropol.
Els treballs de restauració es van iniciar el juliol de l'any passat i ja han fet aflorar diferents elements julians originals. S'ha renovat la fusteria, s'ha actuat per evitar filtracions i l'aigua ja no pot entrar a dins. Amb aquestes i altres millores ja efectuades, s'ha aprofitat per anunciar
noves fases que vindran i una operació. Es comprarà la finca de Méndez Núñez número 8 per crear un nou accés i també espais complementaris. L'alcalde Rubén Viñuales diu que amb aquesta operació al Metropol esdevindrà un gran centre cultural i no només un teatre.
Aquest nou excés polivalent permetrà també donar una funcionalitat autònoma a les diferents peces del complex cultural, però el Metropol deixa de ser només un teatre per esdevenir un gran centre cultural i el cor de la ciutat de Tarragona. Mentrestant, l'equipament cultural de la Rambla Nova seguirà tancat i, hores d'ara, no hi ha data prevista per la seva reobertura. Tornem a més notícies al punt de la una.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Ja és Nadal al port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
TGN Esports. Tarragona Radio.
Hola, molt bon dia. Benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Sports. La jornada de dimecres, ja. Estem a mitja setmana ja pensant en situacions que se donaran al llarg del cap de setmana o abans. Com, per exemple, l'actualitat del Nàstic, que aquesta setmana està sentada en el partit que jugarà divendres, dos quarts de nou del vespre. Ja comença a ser una tradició jugar abans del cap de setmana, la jornada de Lliga, Pelsgrana...
i d'altres històries que ocuparan els propers minuts aquí a la Sintonia de Tarragona. Ràdio, al llarg dels propers 22 minuts, ens centrarem en felicitar a una persona com és la Joana Pardos, EMI internacional per ser acabó, el documental sobre el cas Rubiales, també l'actualitat del Nàstic amb el Jordi Blanc, que ens posarà el dia del conjunt de...
Cristóbal Parraló i acabarem parlant del Sant Pere i Sant Pau de futbol ja saben que ahir vam parlar amb el Torrefort amb el seu tècnic el Gregorio Navas i que avui ho volem fer amb el Sergio Paz justament posant-nos al dia de com estan les coses com es viuen les situacions esportives en una setmana neta perquè aquest cas de setmana no hi haurà competició a la segona catalana de futbol sense més perquè es preparen uns 20 minuts intensos saludem a les vies de so Lluís Comas es parla Joan Andreu Pérez comencem
Ja sabem que en aquest programa som molt de felicitar a gent que ha fet resultats positius o que ha aconseguit títols o que ha guanyat premis. És el cas de la següent, la primera de les convidades al Tegen Esports avui, és de la Ràpita, ho dic bé, des de fa un temps seria Sant Carles de la Ràpita, per ordre dels propis
Veïns de la població és la ràpida i, per tant, no ingirirem en un error. És la Joana Pardus, a la que ja saludem. Joana, hola, bon dia. Hola, bon dia.
Et saludem perquè, habitualment, en aquest programa volem tenir coses positives i una d'elles, mal que no siguis de Tarragona, sí que ets del territori i et volem felicitar, per un premi que et van donar recentment. Un premi sobre un documental que vas tractar sobre el cas Rubiales.
Sí, així és. És el documental que explica la història de les campiones del món lluitant durant anys en aquesta selecció que tant les havia menyspreat.
La filosofia del documental, perquè entenc que en un principi tindria una idea, després, per les conseqüències que es van donar malauradament fora de lo purament esportiu, han guanyat un protagonisme que potser no voldríem, però que ha estat important per la visibilitat que s'ha donat d'un fet que passava moltes vegades inadvertit.
Sí, aquest documental sorgeix molt abans de la final del Mundial, perquè jo abans de fer el documental s'acabó, havia fet la història de l'Alexia Botellas, que també va estar nominada al Gemi, durant el període en què les jugadores havia...
federació per la manca de recursos que els donaven per poder estar a l'elit i tota aquesta època de desprestigi, de menyspreu, de mentides, de manipulacions i jo amb la meva pròpia pell havia viscut les injustícies que vivien aquests jugadors però en aquell moment per amb elles parlar era molt difícil perquè a la federació la dissidència estava molt castigada i elles estaven una mica obligades a un silenci forçat si volien continuar sent jugadores de la selecció
Llavors havíem d'esperar o bé que es retiresen o bé que Rubiales la pifies com la va pifiar a la final del Mundial amb aquest desafortunat petó no consentit a Geni Hermoso que va posar les coses sobre la taula i les jugadores es van enfadar tan indignes que van dir aquest prou, aquest s'acabó també que les va permetre tindre la valentia
de parlar i explicar no només el malament que s'havien sentit a la final, sinó totes les dècades que portaven aguantant aquesta forma autoritària i discriminatòria de gestionar el futbol femení a la Federació.
com té bé aquest interès i tractar una situació que fins fa poc en parla ningú o poca gent i que justament vas incidir sobre dos qüestions la futbolista segurament més reconeguda a nivell internacional i també el cas de Rubiales d'on et ve aquest interès?
Mira, la meva trajectòria professional sempre ha tractat temes vinculats a la justícia social i la desigualtat de gènere és un tema que com a dona em preocupa, però també com a persona. Crec que el món no serà un món just per tothom si no tenim els dos gèneres les mateixes igualtats per poder perseguir els mateixos objectius.
i desenvolupar la nostra vida. Llavors, aquesta temàtica que sempre ha format part de la meva trajectòria es creu en aquest cas amb l'esport, amb el futbol femení en concret, perquè crec que hem viscut una...
d'evolució extraordinària dins del camp que d'alguna manera ha tingut un impacte que crec que cap altra professió hagués tingut a l'hora d'inspirar els joves i a les joves per comprendre i reflexionar la necessitat que els dos geners tinguin les mateixes oportunitats per jugar al futbol o per qualsevol altre àmbit de la vida, no?
i crec que tota la revolució del Barça i les copes i tots els triomfs del futbol femení a casa nostra i ara s'ha ajuntat amb els triomfs de la selecció és una excusa meravellosa per explicar totes aquestes coses i sobretot perquè aquestes dones estan sent
pioneres, pioneres dins de l'esport, dins del futbol, però també pioneres socials per provocar canvis a la nostra societat. I tots aquests elements ho feien una història a part de necessària, també molt emotiva, molt emocionant. Crec que el que estan aconseguint dins i fora del camp és de pel·lícula de Hollywood totalment.
Posa'm en context, una mica els premis. Parla'm de la magnitud que té aquests premis Emmy Internacional i que t'hagin donat a tu, una mica, què ha representat? Per mi és el màxim nivell, a nivell de premis, el que podríem aspirar al nostre equip, dins del que són els documentals per plataforma per televisions, això serien els Òscars,
I és el premi més gran i, per tant, el que et dona una major visibilitat i un major prestigi i és un honor i un privilegi tenir-lo, no? A més, amb un tema així, tornar-lo a posar en un aparador...
Només hi ha set nominacions al CEMI en tota la història i una és nostra i és la primera a un documental. I llavors tot això ho converteix en una cosa molt única que estem felicíssims de poder celebrar.
No, però entenc que et posis medalles, perquè a més crec que no t'agrada. La feina està allí, i qui ho vulgui reconèixer bé, i qui no, també. Però entenc que també ha d'estar contenta, una, el fet que hagi pogut visibilitzar una història d'un esport que hi ha hagut un abans i un després. Perquè abans també hi havia futbol femení, amb l'Espanyol, amb el Levante, que segurament era en el seu dia la referència, ningú en parlava, i ara, en canvi...
Hi ha pàgines i pàgines, hi ha minutatges a plataformes de futbol femení. Era un deute històric i per mi ha de ser l'inici, perquè el futbol no deixa de ser l'esport més mainstream, més comercial, amb més seguiment que tenim, i segurament elles, malgrat totes les dificultats,
encara tenen l'avantatge d'estar dins d'un esport que té un seguiment brutal, però això ha de ser l'inici per aplicar-ho a moltíssims esports on la dona és absolutament invisibilitzada, que s'estan aconseguint èxits que passen molt desapercebuts, que el futbol masculí continua capitalitzant les portades i els informatius...
i que jo crec que elles estan demostrant que no és una qüestió de fomentar la igualtat per la igualtat, sinó que estan generant un joc, un espectacle, unes emocions, un seguiment. Quan veus els busos que s'omplen per anar-les a veure guanyar la Champions a qualsevol país d'Europa, t'adones que la gent es diverteix, la gent no passa tota la nit a un bus i se'n va fins a l'altra punta de món per mirar mal futbol.
Per tant, jo crec que no és només una qüestió de què tocava, sinó que és meravellós veure-les trobar.
és una mica absurd que no tinguin aquest protagonisme que es mereixen. No vivim dels copets a l'esquena, però sí que a vegades són importants. T'hi pregunto, si dins del món del futbol femení, justament aquest document que has presentat, aquest documental que ha servit per guanyar un premi, doncs has tingut alguna trucada, alguna altra trucada especial que hagis dit que guai, m'he reconforta que m'hagi reconegut o que m'hagi trucat aquesta persona per felicitar-me pel treball fet?
Moltíssimes i no acabaria mai perquè estic totalment desbordada i emocionada i il·lusionada de tantes felicitacions. La més bonica, sens dubte, és la mateixa nit quan tot l'equip està reunit en una casa a Barcelona mentre només tres persones podem estar a Nova York recollint el premi i malgrat ser a Barcelona a les 5 de la matinada estàvem pendents i cridant i saltant
i aquella videotrucada potser és de les més especials i mòniques perquè és una felicitat per tots però després companys de professió de molts anys la gent del meu poble perquè al final la gent que som de territoris petits doncs tens aquest escalfor dels veïns i les veïnes
que no ens coneixem o no ens saludem en el dia a dia, han volgut escriure i donar-me aquesta estalfor i després trucades curioses. Recordo la mateixa matinada després del Premi que jo estava, crec que dormint, no m'acabava de despertar, rebre la trucada del president de la Generalitat. També em sembla un detall com a país, que valorem que l'audiovisual...
Joana, això es pot veure a Netflix? Exacte, això es pot estar a Netflix i també aquest moment ha de ser una bona oportunitat per a aquells que no coneixien el treball que puguen veure la història d'aquestes jugadores que val molt la pena.
Una curiositat, parlaves de la teva gent, la de La Ràpita, a la que en molts casos hi ha moltes de les persones a les que estimem, apreciem la seva feina i la seva aproximitat. Entenc que a Ràdio La Ràpita la teva amiga Sílvia Verbis haurà estat també al teu costat.
Sílvia Bermis no només és la persona de la qual vaig prendre aquest ofici, va ser la meva primera jefa i això li agrairé sempre, és amb ella que vaig fer el meu primer documental sobre la fàbrica de fichs, d'aquestes persones que m'ha marcat, i després ha seguit totalment tots els meus treballs, sempre és la primera d'entrevistar-me. Té de dir que l'anterior nominació que vaig tenir al Zemi, ella va venir a Nova York a acompanyar-me, o sigui que no tindré mai prou gràcia.
m'ha donat també coneixements.
totes els meus honors també cap a la Sílvia i el seu vincle amb el directe a Tarragona on vam poder disfrutar molts anys de la seva professionalitat al capdavant dels teclats del mitjà escrit que ha estat un plaer entrevistar-te jo és la primera vegada que ho faig però ha estat un orgull i un honor el poder-ho fer i felicitar-te no som el president Illa però som Tarragona Ràdio l'emissora pública de Tarragona i les portes obertes per qualsevol cosa
Moltes gràcies, us agraeixo molt, que tingueu bon dia.
Estem davant d'aquelles setmanes curtes, però que ja estem acostumats, aquest curs, a veure-les, no de forma freqüent, però sí en alguna ocasió, en partits del Nàstic, en divendres. I això fa que els grans hagin jugat diumenge, que no tinguin festa al llarg de la setmana i que ja es preparin pràcticament per disputar una nova jornada de la competició domèstica. Jordi, hola. Què tal? Joan Andreu, bon dia. Setmanes d'aquelles que ve perquè...
En el fons, un cap de setmana mig lliure, però, clar, et fan anar una mica a peu canviat amb la planificació, la de l'equip i la vostra pròpia, que ja demà teniu que anar, o el mateix divendres a matí, d'anar cap a Sevilla.
Sí, a més a més, ara tu deies, i ara, mentre tu deies això de que ja hem jugat alguna setmana més en divendres, així pel cap se'n passa ràpidament, i crec que aquest és el quart partit. Per tant, no està malament, perquè de 14 jornades que... Bé, aquesta serà la quinzena de 15 jornades, que 4 hagués jugat en divendres, doncs, bé, és un detall. A més, una a casa i 3 fora. L'anterior desplaçament ja va ser en divendres, no? Exacte, fa 15 dies. El darrer desplaçament va ser...
al camp del filial del Villarreal i ara toca anar al camp del filial de la Sevilla. El Nastic, per tant, intentarà buscar els tres punts davant d'un filial que està en aquesta zona baixa de la classificació però que ve de guanyar el partit del passacap de setmana. El Nastic, ja ho sabeu, ve d'empatar davant de l'Hércules. Veurem què prepara Cristóbal Parralau perquè recordem que...
L'equip acaba de finalitzar ja el penúltim entrenament d'aquesta setmana, per demà quedarà el darrer, roda de premsa de l'entrenador, i l'equip que migdia marxa ja cap a Sevilla em quedarà concentrat per jugar-hi divendres a partir de dos quarts de nou del vespre.
Amb sensacions, no es puja de categoria, però sí que és cert que, malgrat que es va empatar, anava guanyant 2-0, la gent va marxar del camp d'una altra forma. Sí, els vestidors estan convençuts que la posada en escena davant de l'Hèrcules és el camí marcat pels propers partits. Llàstima que només va durar uns 40 minuts. Tot va durar fins a l'expulsió d'Àlexa Jiménez. Aleshores, l'equip guanyava per dos gols a zero. Després, l'equip va jugar més de 50 minuts amb un home menys.
i això es va notar, i al final va acabar salvant un punt. Un tas que coneix bé l'entrenador del Nàstic és Cristóbal... És muy delgado, coneix bé a Cristóbal Parralo, perquè ja l'havia tingut a banda del Nàstic amb altres clubs, i diu que aquest plantejament és amb el que vol treballar Cristóbal Parralo, amb aquest equip ordenat, amb pressió alta i molt vertical, i està convençut que amb aquest plantejament el Nàstic guanyarà més partits que no pas en perdrà.
A Cristóbal le gusta un equipo ordenado que apriete bien arriba e intenta oficiar al equipo en su propio campo y eso es lo que tenemos que hacer aquí y en casa sin duda y fuera de casa intentar lo que es donde cuesta más porque obviamente todos los equipos en su casa pues tiene el apoyo de su afición y demás y siempre aprieta pero al final somos el nati y tenemos que hacer nuestro fútbol. Ese tiene que ser ya de aquí hasta final de temporada todos los partidos dentro de casa.
O sea, todos los partidos tienen que ser con esa intensidad intentar que los equipos no salgan de su propio campo. Són paroles d'un futbolista muy delgado, el futbolista que torna a casa seva, perquè de fet ahir, justament, va néixer on es troba la ciutat esportiva del Sevilla. És el protagonista que ha passat a les últimes hores per l'entrevista d'aquesta casa i que la podrem sentir divendres, justament també amb la prèvia del partit del tècnic Cristóbal Parra.
12.24 minuts, ahir parlàvem amb el tècnic del Torreforta, avui hem de fer-ho amb el tècnic de l'escola de futbol Sant Pere i Sant Pau, en una setmana neta, perquè justament tots dos equips a la segona catalana descansen aquest cap de setmana, per tant, és moment de passar balanç. Avui ho fem amb el tècnic del conjunt cooperativista, Sergio Paz. Sergio, hola, com estàs?
Hola, buenos días, ¿qué tal? Bien. Conociendo un poco, diría que cuando te pregunte, que te voy a hacer primero de todo, sobre balance al primer tramo de temporada, ¿descontento o no vas a estar? No, no, pero tampoco satisfecho, ¿eh? Es decir, siempre hay que ser ambicioso. Al final, dentro de la exigencia tiene que estar la excelencia, ¿no? Y siempre hay que ambicionar algo más.
¿Por qué no estás contento del todo? ¿Por qué no se va líder? Sí lo estoy, pero sí que es verdad que es una categoría que al final si miras los puntos que tienes respecto al descenso, los puntos que tienes respecto a la promoción, estamos en la mitad. Estás a cuatro de un lado y a tres de otro. No te puedes encantar y al final tienes que tener los pies en el suelo y ser muy exigente contigo mismo para poderlo transmitir igual al grupo.
¿Qué le falta al equipo para que en la próxima entrevista que te haga me digas que estás súper satisfecho de la muerte y que mejor no se puede hacer? Siempre se puede hacer algo mejor, siempre hay que ser exigente. Al final el deporte, la mejor manera de respetarlo es ser autoexigente contigo mismo para que el grupo te dé cada vez un poquito más.
Porque siempre hay cosas y aspectos a mejorar. Así que es verdad que al final el objetivo principal pasa por la permanencia y cuando tengamos asumido lo que son los puntos de la permanencia, pues entonces te diré, oye, estoy muy contento porque lo hemos asumido dentro de la exigencia y lo que te exige la categoría y lo complicado que va a ser este año.
Nos han sobrado jornadas y ahora podemos soñar en otras cosas, pero la realidad es lo que nos marca y la exigencia es mantener la categoría. Me planto en el terreno del juego, te pregunto, ¿en qué se tienen que trabajar los entrenos? ¿En el aspecto ofensivo o defensivo? No, creo que tenemos un balance bastante equilibrado, tanto defensivo como ofensivo. Cuenta que tenemos 15 gols en contra, 15 gols a favor y se utiliza un poquito más.
Estamos muy equilibrados en ese aspecto. Sí que es verdad que también en estas tres últimas jornadas solo hemos engajado un gol y me gusta ser muy curioso en intentar mantener la portería a cero, que eso es lo que te gana en competitividad. Y al final la competitividad, cuanto más competitivo eres, más te acerca poder sumar con regularidad, que es lo que nos está pasando, ¿no?
El lunes hacía el ejercicio de mirar, me suele gustar hacerlo, lo que es el calendario. Me fijé que antes de Navidades hay un regalito, que es derbi contra el Torreforta. Sí, sí, curiosamente ha querido que fuera justamente la última jornada, antes del paro navideño, ya tendremos tiempo seguramente de hablar de él, porque creo que es un derbi de la ciudad, que en Segunda Catalana me parece que se ha dado muy poquitos años,
y creo que será muy bonito para afrontar después de Navidad. Emplaceré, ya te aviso, a los capitanes para que me eches una mano y me reclutes al capitán del equipo para hablar con los capitanes esa semana previa al partido. ¿Se piensa en ese tipo de partidos que son especiales, como decías tú, hace mucho tiempo que no se viven?
Sí, independientemente de que tienes que estar por el día a día y el partido, como dice Cholo, que hay que ir partido a partido y el más importante para nosotros ahora es Roda, pero sí que es verdad que ya cuentas que dando jornadas para el parón de Navidad, que lo terminamos en casa, que es un derbi de la ciudad que creo, si no me equivoco, que hace muchísimos años, por no decirte más que...
que no se hace y lo coges con muchas ganas, mucha ilusión, pero primero tenemos el partido de roda que es más importante que el de Torrefort ahora mismo. Muy bien. Sergio, gracias por estar con nosotros. Enhorabuena. Aunque no estés del todo satisfecho, pero mal nos está haciendo dentro de la categoría. Estamos en la zona media por el trabajo hecho y nos hablamos y vemos pronto. Muy bien. Un saludo. Un saludo.
Pràcticament dos quarts d'una del migdia, sintonia del TGN Sports, acabem. El TGN torna demà dijous amb tot el que hagi donat de si la jornada d'aquest vespre. Recordem, avui a les set jugar al Sant Pere i Sant Pau, jornada de lliga i amb altres històries que ja els estem preparant. Gràcies per la seva atenció. Adéu-siau.
El modo más extraño de no ir a trabajar. Y yo sé que hay una chica que no me deja.
Salir más de dos días no es nada fácil de llevar. Mientras pienso en tus ojos, tus labios y en tu forma de besar y cómo te mueves cuando hacemos el amor. Tus ojos, tus labios y tu forma de besar y cómo te mueves cuando hacemos el amor.
Tengo la agenda llena de cosas por hacer Mientras el teléfono suena ya por sexta vez Lo que compro caro es algo de imaginación Esa idea genial es la clave de la inspiración Y yo sé que hay una chica que no me dejará
Salir más de dos días no es nada fácil de llevar. Mientras pienso en tus ojos, tus labios y en tu forma de besar y cómo te mueves cuando hacemos el amor. Tus ojos, tus labios y tu forma de besar y cómo te mueves cuando hacemos el amor.