Bon dia, són les 12.
Us parla Tere Ortega. Tots els gossos de Tarragona hauran d'estar inscrits en un registre sense alcanir amb el seu ADN en un màxim de sis mesos, Laura Casas. Parlem de sancions de 1.500 euros si es detecta que l'animal no està inscrit al registre i de 300 per no recollir-ne els excrements a la via pública. Els objectius, com ha explicat l'alcalde Rubén Vinyual, es passen per donar una major protecció als animals, ja que el cens permetrà localitzar-los si es perden o són robats i a la vegada contribuir...
a una ciutat més neta. Vinyuales diu que en cap cas es tracta d'una mesura recaptatòria. Tant de bo no recaptem ni un cèntim. És una mesura de civisme. És una mesura pensada per a la gran majoria de propietaris i propietàries de gossos que ja actuen de manera responsable i que sovint són els primers perjudicats i perjudicades per l'incivisme d'uns pocs.
Els propietaris tenen fins a mitjan agost per demanar la prova d'ADN caní a qualsevol centre sanitari. És una mostra molt senzilla, s'extreu saliva i les dades resultants s'introdueixen al registre municipal. Arrenca una nova campanya de donació de sang a la Universitat de Rubí i Virgili Leia Teanúñez.
El director del banc de sang al Camp de Tarragona, Albert Soleil, celebra la continuïtat de la campanya, ja que permet omplir els dipòsits de sang nova. També remarca que la mitjana d'edat dels donants continua augmentant, fet que reforça la necessitat d'implicar la població més jove. El més important que ens passa a nosaltres és que els donants de sang a poc a poc es van fent grans. De fet, la nostra mitjana d'edat dels donants de sang cada vegada està augmentant més i campanyes com aquestes per nosaltres és el millor que ens podria passar perquè aconseguim, amb aquestes campanyes, que ens vingui gent nova.
Per la seva banda, el rector de la URB, Josep Pallarès, que és donant, destaca el valor altruista d'aquesta acció i assegura que és un xut d'energia quan rep el missatge que la seva sang ha servit per a realitzar operacions o transfusions. Jo crec que donar sang és més altruista que podem fer perquè donem el que està dins el nostre mateix, per tant és una miqueta de nantos que donem a les altres persones i us ho dic com a donant, que soc jo de sang, quan reps el telèfon, el missatge que la teua donació s'ha estat utilitzada en un hospital...
i que això ha servit perquè a una persona li hagués pogut fer una operació, hagués pogut fer una transfusió, li hagués donat les teves plaquetes. És un xute d'energia que, si no ho has viscut, és impossible de descriure en paraules. Estudiants del Grau en Infermeria i Medicina de la URB col·laboren amb la campanya com a voluntaris. A més de promoure-la al campus, s'encarreguen de fer el primer cribatge dels donants un cop arriben al punt de donació per comprovar-ne la dignitat i fan també l'acompanyament i observació posterior a la donació. La campanya tancarà el 26 de febrer a Comaruga.
I 65 comerços de Tarragona i 18 comparses participen a la tercera edició del concurs Aparadors a Carnaval de la Via T. Sergi Banyes. Els aparadors participants competiran per mostrar les propostes més originals i carnavalesques, contribuint a crear un ambient únic als carrers de Tarragona durant aquests dies tan especials. Els comerços s'han pogut presentar en modalitat single o comparsera, és a dir, de manera individual o de la mà d'una de les 18 comparses que col·laboren en aquesta edició.
La presidenta de la Via T, Raquel Pizarro, ha explicat que un guany a la campanya ha estat molt participativa, més que l'anterior. Afirma que la iniciativa a banda de ser divertida i original ajuda als establiments a situar-se en el mapa.
És una manera de saber que aquell comerç és la carnisseria Pepita, està aquí. És situar-nos en aquest mapa perquè tenim en compte que Tarragona és bastant àmplia comercial, no està en tres carrers i llavors a vegades ens malsituem.
Llavors és una manera que ens coneguin, sàpiguen on estem i a més a més amb aquestes accions tan culturals divertides és molt millor.
La consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, Montse Adán, diu que és una oportunitat més per fer costat el comerç de proximitat i generar noves aliances amb els agents culturals, en aquest cas amb el Carnaval. Però per nosaltres és un privilegi que una vegada més els comerços s'alinin amb el Carnaval i que donin vida, com dèiem, als nostres carrers i incentivin entrar en aquests establiments del comerç de proximitat, que com sabeu des de l'Ajuntament de Tarragona és una prioritat
ajudar i estar al costat del petit comerç que a final és la vida i l'essència de la nostra ciutat. En total els repartiran 18 premis de 150 euros.
I la Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos han detingut una dona de 61 anys presumptament relacionada amb múltiples furs comesos a l'interior dels autobusos municipals de Tarragona. Els dos cossos policials van organitzar dijous passat un dispositiu que va acabar amb la detenció d'aquesta persona que tenia 33 antecedents penals. Tornem a més notícies del Punt de la Una.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, incers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
TGN Sports. Tarragona Ràdio.
Bona nit, com estan? Benvinguts, benvingudes a una nova edició del Teix en Esports, avui amb un programa que promet, perquè tenim convidats especials que ens agradarà saludar, molts d'ells fa molt de temps que no surten per l'antena de Tarrona Ràdio i, en definitiva, tenim ganes de ja arrencar aquest espai que, com sempre, fa tècnicament el Lluís Comas, en redacció per Jordi Blanc, us parla el Joan López, és dimarts, 10 de febrer, comença ja!
12 del matí i 7 minuts, saludem a una persona que feia temps que no saludàvem. I, per tant, ens fa il·lusió perquè era dels convidats especials que sempre passava per la Ciutat de Tarragona Ràdio perquè estava en primera plana de l'actualitat d'un club de Tarragona, com és el Tenis Tarragona, i ens ha alegrat perquè fa uns dies, només uns dies, hem vist a través de xarxes socials la seva posició a un nou club
I ja, sense més, ens saludem. David Valeriano, hola, com estàs? Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Encantat de tornar-vos a saludar i a tu especialment, que fa temps que no parlàvem. Per posar en context, ets de Valls, correcte? Sí.
Bueno, bien, bien, nacido en Sabadell, però els meus pares sempre han viscut a Valls, i sí, sí, la meva infància ha sigut a Valls. Vas viure una etapa molt àmplia al tenis Tarragona, ho vas deixar, te'n vas anar a Terrassa...
Correcte. Després d'un període en aquella zona vas descansar i ara has trobat, si no recordo malament, pel que he vist a les xarxes, a Sant Cugat. Doncs sí, sí, com has dit, 21 anys com a gerent del tenis Tarragona, després vaig estar 5 anys com a director general de l'Atlètic de Terrassa,
I, bé, després ara d'uns mesos d'impàs, doncs, que he tingut, bé, diferents projectes i coses... Al final, doncs, bé, estic ara aquí recentment al Club de Vols Sant Cugat, un club centenari de tota la vida i que, bé, em queda a prop de casa, que ara, doncs, visca a prop de Terrassa i...
I molt bé, començant un projecte nou amb moltes ganes i molta il·lusió, amb un esport diferent totalment. Però al final la gestió dels clubs és molt semblant en tots.
I aquí estic ara, sí, sí. Has tingut un triat o realment t'has trobat aquesta situació que s'enquadra una mica dins de la posició en la que ara mateix et ve de gust, et fa goig el provar, com és la del golf?
Bé, la veritat és que ara tenia un parell d'alternatives, tenia dues o tres alternatives. Després també tenia un projecte personal que el tenia molt desenvolupat i que també em feia certa il·lusió portar-ho a terme, que era un projecte d'assessoria esportiva que també em feia molta il·lusió, però la veritat és que aquest projecte del golf...
M'ha agradat molt, és un tema que també és un club amb moltes possibilitats i aquí estic, des de re, aquest mes, he començat aquesta nova etapa.
De tot allò que heu viscut en dues dècades i un any, 21 anys, en definitiva, del Tennis Tarragona, d'aquests serveis, tot allò que vas viure ara, en una etapa en la que ja ets més madur a nivell de persona i a nivell professional també.
Bé, de molt, de molt, sí, sí. Al final, com deia, tots els clubs tenen moltes coses en comú, la gestió de personal, durant l'època del Tenis Tarragona, amb totes les juntes directives que vaig passar...
que es van fer moltes coses, molts tornejos, els jocs mediterranis, obres, tot això dona una experiència de gestió que realment al final es pot aplicar després o replicar a qualsevol altre club o esport, perquè en definitiva la gestió de persones sempre, que és una de les coses que aporta normalment més feina, doncs ja tens una experiència, ja saps com encarar certes situacions que després són...
són molt comuns, no? I, doncs, sí, sí, tot això serveix. Entenc que no en un ampli grup, perquè al final un va seleccionant i quan canvia de ciutat, doncs, va fent-se el seu grup, però que amb algun o altre del Club Tenis Tarragona, després de tant de temps, deus parlar i deus tenir contacte. Sí, i tant, i tant, sí, sí, encara en parlo, de fet, amb uns quants treballadors, entrenadors...
el nostre amic Marmàs, que també segueix... Està triomfant molt. Jo crec que és la persona del TGN Esports que surt més. Els deus tenir per aquí parlant molts dies. Bueno, diferents també gent de juntes directives. La veritat és que el meu record i relació amb molta gent, tinc família allà també, que segueix estant allà com a soci. I vaig parlar amb gent, de fet, sí...
Inclús ara també sé que el club s'ha patit una època de canvis i tal, i també fins i tot ho vaig estar valorant, el fet de poder també... Però bé, el tema és que la meva operativa familiar ara està, visc aquí, diguéssim, al Vallès Occidental,
I, clar, doncs, representava un altre canvi substancial i, bueno, al final també no... Però, bueno, sí, sí, segueixo tenint una gran relació amb moltes persones encara d'aquí del club. Molt bé. Vaig acabant. T'hi pregunto. Clar, una de les coses que has comentat que vas, en bé de disfrutar, patir també a la vegada en època del tenis tarragona...
Va ser el Jocs del Mediterrani. A mi em dóna la sensació que no, és a dir, em dóna la sensació que feia més anys que estaves fora del club tenis terrenat, però no. Vas estar allà a sobre, tu.
Sí, els Jocs Mediterranis que tant ens van ocupar i temps, que al final eren el 2017, després van ser el 2018, i que vam poder aquí gaudir de tota l'organització i de l'event. Sí, sí, vam estar aquí a preu del canó, amb tota l'organització, de la part del tenis, i tota la resta d'esports que al final va ser un èxit i al final va ser una cosa bona per Tarragona, no?
Sí, sí. David... Vaig marcar el 2020. El 2020 va ser l'any que ja... Just abans del Covid. L'última. Entenc que ara per feina el tenista raon o no, però que vas veient d'alguna o altra manera els tenistes. Hi ha un d'especial que diu Alex Valeriano, que és de la seva vida.
Aquest és el meu nebot, i sí, home, ell ara es dedica a altres coses, a altres negocis que té familiars, i ell sé que va jugant, va jugant a tenis, a pàdel, i com a usuari, i bé, bé, està bé, estan tots aquí al club, i són socis del Tenis Tarragona, o sigui, ell sí que estan aquí per aquí pel club.
Molt bé. Escolta, que ens ha agradat molt saludar-te, en records, a la família. Molta i bona sort en aquesta etapa. La veritat és que no et diré allò d'algun dia m'apropo per aprovar, perquè no ho faré això de provar allò del golf, però sí que ens faria goig de nou abraçar-te i donar-te una mica la molta i bona sort que ho fem aquí, en directe a l'Associació de Terrenó de la Ràdio, en aquesta nova etapa que inicies. Reiterem que ens ha fet molta il·lusió i que ens veiem o ens parlem aviat.
Moltes gràcies, Joan. Esteu també aquí convidats a visitar el dia que vulgueu, o que algú vulgui venir a jugar vols, doncs aquí estaré. Abarçada, fins aviat. Vinga, gràcies a vosaltres. I a les 12 i 16 minuts anem a fer una trucada
que ens permetran que ens fa igual d'il·lusió que saludar el David Badri, que és parlar d'una esportista jove, molt jove, que es troba a Alemanya preparant-se per un futur. És l'Ona Rodríguez, de la que ja saludem. Ona, hola, com estàs? Hola, molt bé, em trobo aquí a Alemanya. Què tal? Per cert, màniga ja curta entenc que no, però quina temperatura fa?
Bé, doncs just ara aquesta temporada està fent una miqueta més de calor, ara. El desembre feia una miqueta més de fred. Ara, doncs res, hi haurà 5 graus o així. Molt bé, Déu-n'hi-do. I, Doni, i per això t'he volgut dir el tema de la temperatura, per allò que fas tu en aquest país.
Perdó, que s'ha tallat. Sí, ah, val. Dic que idoni, dic lo de la temperatura, que per això hem volgut començar preguntant això. Idoni, per el que tu fas? Ah, sí, sí. Clar, nosaltres hem de vindre aquí a Alemanya perquè, bueno, Espanya no fa aquesta temperatura i és impossible de mantindre l'esport al que faig. I llavors, bueno, hem de viatjar a països de molt de fred perquè és on hi ha les pistes per practicar el nou esport.
Va, doncs anem al gra perquè si no sembla la gent que estem fent un adivinatge i no es passeixi. L'Ona Rodríguez és patinadora de velocitat sobre gel de Tarragona que aspira a Jocs Olímpics d'hivern d'aquí a uns anys. Entenc que la propera edició dels Jocs que ara en guany s'estan fent a Itàlia. Sí, sí, doncs aquest és l'objectiu a les Olimpíades del 2030 que són a França
Aquest any era ja impossible entrar i competir en aquestes Olimpíades, llavors l'objectiu és entrar a les properes, que són d'aquí quatre anys al 2030. Ets de les millors patronadores juniors de velocitat sobre gel del món. A finals de mes competiràs al Mundial Alemanya, on resideixes. Ja portes uns quants dies, setmanes, mesos a Alemanya, eh?
Sí, vam vindre a Alemania a principis d'octubre i vam baixar només per les vacances de Nadal, vam baixar uns dies a descansar una mica i ja a principis de gener vam pujar una altra vegada per ja preparar les Copes del Món, que són la setmana que ve ja comença i després la setmana següent ja es va al Mundial i ja tornaríem cap a casa.
Molt bé. Estàs becada per la Federació, vull dir que no ets qualsevol esportista que, per tu cara bonita, estiguis allà preparant-te, sinó que han vist alguna cosa en tu que fan que estiguis becada per la Federació Espanyola. Sí, jo estic agraïda per l'oportunitat que estic tenint, perquè al final és una oportunitat única i que no tothom pot viure. Llavors, aprofitar aquesta oportunitat que m'han donat al màxim i donar el millor de mi.
Quants ens tens? Jo vaig fer 18 al desembre, aquest desembre. També te faig aquest punt, no per tafaneria, sinó perquè ja en aquesta edat podem dir que t'has penjat alguna que altra medalla en campionats importants. Explica.
Festa la xula, va. El Mundial de l'any passat, ara aquests dies, fa just un any, sí que és veritat que no és ni la meva prova i va sortir de la carrera, no ens esperàvem res d'això, però em vaig trobar l'oportunitat i la vaig aprofitar i vaig quedar subcampiona del món en la prova de Mass Start, que és una prova que s'assembla més a l'altra modalitat que jo faig, que són les rodes,
i consisteix en una prova que són 10 voltes i hi ha puntacions intermitges, però el que compta al final és l'última volta i va haver-hi una escapada en aquella carrera i va sortir tot bé i al final vaig entrar segona.
Ara també veig per aquí, en els apunts que m'he guardat justament per l'entrevista, que a banda d'aquests sots campionat, també el 2023, vas aconseguir estar-hi a la República de Corea amb els Jocs Olímpics de la Joventut.
Sí, el 2023 eren les classificatòries. Sí que és veritat que no és el mateix que unes olimpiades normals de grans, però va ser una oportunitat única, una experiència que em va agradar moltíssim. Al final, tot allò de la villa i tot, veus així també com són unes olimpiades, està clar que no és el mateix nivell. El 2023 eren les classificatòries i el gener del 2024 vam marxar cap a Corea
i vam estar allí una setmana o dues, i això, i una experiència única, inolvidable, que va ser increïble, i veus al final com podrien ser unes Olimpíades de veritat. Per aquests que diguin quina enveja que tinc d'estar a Alemanya, jo també voldria, posem-me una mica en situació que allí no estàs de vacances, durant la setmana, diguem les hores que entrenes...
Doncs, més o menys, al matí fem dues horetes de gel i a la tarda fem gimnàs o algun dia bicicleta o, bueno, sí que algunes tardes tenim descans, però, bueno, sí que és veritat que estem tot el dia ficats en això, vull dir...
Jo sempre dic això, que és com una bombolla, això. Vull dir que és com que estàs out, diguem així, del que és la vida en si quan estàs a casa. La vida canvia molt aquí. Al final és un poble on només patinem i estem entre nosaltres i al final som sempre la mateixa gent. I els nostres ratos lliures o estudiar o també descansar una mica. En quin grau estàs seguint els Jocs Olímpics d'hivern?
Crec que una mica, no? Perquè ahir parlant amb el pare vaig sentir un crit i de seguida vaig posar Eurosport dictat. Estan veient els Jocs Olímpics. Sí, sí, sí. Estem seguint-ho molt aquí, que ens agrada molt veure-ho. I bueno, tenim dos companys que estan allí a Milán i això així ho seguim molt perquè ens agrada molt.
Molt bé. Escolta una cosa, retrocediendo, que moltes vegades no és bo, perquè en la vida s'ha de mirar cap al futur, no pas cap enrere, però a vegades és bo, vas com és el Nàstic de Tarragona, amb tot això del patinatge. Sí, sí, jo vaig començar, bueno, la meva mare volia que fes algun esport,
i un dia em va dir, vinga, anem al nàstic a batinar, i des d'aquell dia m'encanta aquest esport, i des d'aquell dia tot ha anat creixent fins a arribar a aquest punt que mai ens esperàvem. En l'època previa que la mare, la jefa de la casa, piqués la porta i digués has de fer algun esport, jo havies fet algun altre al col·le o no? Sí, jo feia ballet, però així, com el que fa un extraescolar.
Vull dir, mai m'hagués pres en sèrio com m'estic prenent això ara. Molt bé. Pregunta. Jugo amb ventatge perquè més o menys he parlat i ho sé. Quina importància té el pare en tot això?
Té molta importància, al final està dedicant la seva vida per mi, pel que a mi m'agrada, i valoro molt el seu sacrifici, i al final ha vingut aquí a viure a Alemanya, que no qualsevol ho faria, llavors és de valorar-ho molt. Molt bé. Estàs currant, tu estàs passant bé en temps perquè fas una cosa que t'agrada, somies molt en el 2030?
Sí, a més, ara veiem les Olimpiades, és com que encara sumiu més i és com que anem a lluitar per això.
I la veritat que tinc bastantes ganes, m'agradaria arribar-hi, no sé què passarà, però sé que jo donaré el màxim de mi per poder arribar al 2030 i seria la veritat que un gran somni. Ona, que estem molt orgullosos de tu, has parlat per Tarragona Ràdio, que és l'emissora pública de Tarragona, que per cert, en un res complim 40 anys de vida, que sàpigues que et seguirem, d'una o altra manera et seguirem i que estarem molt orgullosos de cada cosa que facis. Moltíssimes gràcies.
Si m'ho permets, m'agradaria saludar el pare mínimament. Està per aquí? Sí, sí, sí, ara te'l passo. Ona, moltes gràcies i estigues orgullosa de qui ets i com ets. Moltíssimes gràcies per tot. Hasta ahora. Adéu, que vagi bé.
Javi. Molt bones. T'havia dit que et robaria dos minuts, ets, com jo, de perfil baix, per tant, no t'agrada el protagonisme, el protagonisme el té a l'ona, però sí que m'agradaria preguntar-te, com a pare, ja parla de tu ella, ja ho escoltaràs després de la gravació que t'enviem, com estàs veient tot plegat? Bé, és un camí que no és fàcil, és un esport lògicament...
ni la pròpia federació ni nosaltres tenim una experiència com poden tindre els països nòrdics o països que estan molt acostumats i és bastant dur a nivell que lògicament és estar constantment investigant, buscant, aprenent perquè lògicament aprendre aquest esport no és senzill no és un esport lògicament que el pots fer a Espanya, això no existeix hi ha pistes aquí que això a Espanya és inviable a fer-ho pels costos que té de manteniment i de tot
i per aquest motiu ho hem d'anar fora i lògicament l'experiència nostra en aquest espor és baixa llavors hem d'estar constantment lluitant a aprendre dels millors Molt bé T'havia promès dos minuts, un minut crec que l'hem consumit per tant t'agraïm que ens hagis permès parlar amb l'Ona també que ho hagis fet tu molta i bona sort i seguirem en contacte Molt bé, moltes gràcies a vosaltres
És just i m'agrada no posar-me medelles quan no toca, que aquesta entrevista també l'agraïm al Francesc Juany, el company del Direct Aragona, amb el que parlàvem com més habitual amb Servidor durant moltes tardes i m'explicava el tema i em va agradar i dic per què no el podem tractar i així ha estat avui. Acabem-ho fent pràcticament ja sense temps saludant el nou delegat territorial de la Federació Catalana de Ciclisme al Camp de Tarragona. Hola, Jordi Pujol, bon dia.
Hola, bon dia. Com estàs? Bé, doncs mira, aquí intentant ser una entrevista, que són les primeres que faig. Intentant, perquè crec que tot aquest món et ve una mica de nou, i no sé si t'agrada o no t'agrada, però et ve una mica de nou.
El món del ciclisme m'agrada molt, pensa que jo... No, jo no dic el ciclisme, el que et facin entrevistes. Ah, sí, bueno, este m'agafa de nou, sí. Molt bé. Ets de Flix, i va, deixa'm remuntar una mica en el temps, com vas iniciar-te fa molts anys en el món del ciclisme? Bueno, jo, ja et dic, als 14 anys o així vaig començar amb bicicleta, vaig treure la llicència de cadet i de júnior, vaig córrer un any amb el Baix Ebre,
amb la penya ciclista ja arribarem i després ho vaig deixar vaig continuar sent president del club ciclista de Flix d'uns anys i llavors me vaig fer àrbit he organitzat algunes carreres a Flix bastant importants com és la Copa Catalana Internacional i alguna cosa d'estes i porto sobre 45 anys fent d'àrbit
fer la informàtica, vaig fer un programa informàtic i tal, i bueno, així hem anat. Ara ja que ja m'ho havia mig deixat, perquè ja era hora de plegar, o vaig considerar que era hora de plegar, doncs el Carlos Ferrer, que és el nou president de la federació, em va dir si el podia ajudar, i aquí estem. Si et pregunto objectius, tu que acabes d'aterrar a la delegació, però què em diries?
El primer objectiu principal és intentar que la delegació de Tarragona no estigui tan abandonada com ha estat aquests últims anys. Estàvem sense local, estàvem sense delegat,
I, bueno, tenim una delegació com Tarragona, que havia sigut puntera a Catalunya, estàvem bastant deixats de la mà de deu. El nivell de carreres ha baixat bastant. Per exemple, la DBTT pràcticament no se'n fa.
Se'n fan a la part de la Ribera d'Ebre, no de la Ribera, sinó de les Terres de l'Ebre, el que passa és que a les Terres de l'Ebre hi ha un delegat exclusiu per les Terres de l'Ebre. Llavors el de Tarragona no tenim pràcticament d'això i una de les coses que tinc en ment, si puc, és pujar el nivell. Intentar fer algun campionat de Tarragona i intentar fer alguna cosa.
Molt bé, doncs estarem pendents del que passi. Gràcies per estar amb nosaltres, tot breu, però sé que el volíem saludar i desitjar-li molta i bona sort en aquesta nova etapa que inicia a la delegació territorial. Jordi. Doncs vale, doncs moltes gràcies. Una abraçada. Vinga. Segons i dos quarts d'una d'aquest dimarts ha solejat, surt el sol, amb el Miguel González, ara a la propera hora, aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Gràcies, adeu-siau.
Fins demà!