Bon dia, són les 12.
Os parla a Ter Ortega, el PSC i Junts també arriben en acord pel pressupost de 2026. La formació de Jordi Sendra ha pactat amb el govern una cinquantena de mesures que sumen 11,8 milions d'euros entre aquestes l'impuls de projectes com el mercat del fòrum. El propi Sendra diu que calen lideratges compartits.
Si fos pels del no a tots, si fos pels profetes del desànim, encara estaríem el 2023. Per aquest motiu, jo defenso una Tarragona del sí, una Tarragona que diu sí a progressar. D'aquesta Tarragona del sí ens surt el que presentem avui. Una Tarragona, la nostra ciutat, amb lideratges compartits, el de l'alcalde i el govern, però també el de Junts. I això permet el progrés de la ciutat que estimem.
L'alcalde Rubén Viñolès ha assegurat que es tracta d'un acord en clau de ciutat. És un acord pensat en clau de ciutat, en clau de Tarragona, que sempre hem de recordar que és la nostra finalitat com a servidors públics. Això no és ni el Congrés ni és el Parlament. Això és el plenari de l'Ajuntament de Tarragona. I la nostra feina estava allà pels tarragonins i tarragonines. I persones com el conseller Sendra i el conseller Manresa no ho obliden mai.
I crec que és just i necessari recordar-ho. I és una eina per millorar la vida dels veïns i veïnes de Tarragona, independentment del seu codi postal. Un altre dels acords amb el PSC és per modificar el protocol del Servei Municipal de l'Habitatge.
La reducció de la velocitat a 80 km per hora per vehicles pesants i 100 km per hora per turismes en el tram de l'AP7 entre Calafat i Emposta, en sentit sud, entrarà en vigor en un mes a Abril Reus. Ho ha indicat la consellera d'Interior, Núria Parlón, en la presentació del pla de xoc per combatre la sinistralitat en aquesta via on el 2025 s'han registrat 15 víctimes mortals, més del doble que el 2024.
Aquesta estratègia tindrà una vigència inicial de sis mesos i inclou una vintena de mesures centrades, sobretot en vehicles pesants. Des del 2019 hem aconseguit anar reduint els accidents greus i sobretot la mortalitat associada, però és ben cert que la via més crítica a hores d'ara és la P7, que ha concentrat en aquest any 15 víctimes mortals
més del doble de les que van tenir l'any 2024. I això és el que ens ha fet centrar aquesta atenció per una banda en els vehicles passants i conductors de camions i per altra banda també pels conductors que anomenem col·lectiu de conductors i conductores vulnerables.
Així, també contempla sis nous carros radar a la zona de l'Ebre, més controls i inspeccions, formació específica per a transportistes que bescanvien el permís de conduir o l'ús de noves tecnologies per detectar la fatiga entre camioners. La protectora d'animals de Tarragona impulsa aquest diumenge una marxa solidària per conscienciar sobre l'abandonament de gats i gossos. Miguel González.
Proposa un recorregut accessible pel litoral tarragoní fins a la platja del Miracle, passant pel Fortí de la Reina i tornant al punt de partida. La presidenta de l'entitat, Núria Güell, subratlla que la iniciativa vol posar el focus en el nombre d'animals abandonats arreu del territori. Remarca que l'abandonament afecta tant gossos com a gats. La idea és donar visibilitat al número d'animals que s'abandonen a tot arreu, no només aquí a Tarragona.
sinó en general. I és tant per gats com per gussos. Els gats no els podem treure a passejar, però també és una part molt important dels animals que s'abandonen. La marxa té un caràcter ludic i no competitiu. Una vuitantena de persones ja han confirmat la seva assistència. Les inscripcions continuen obertes fins al mateix diumenge.
I l'Associació per l'Impuls a l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona demana que es doni prioritat per les necessitats pendents del territori. A través d'un comunicat ha valorat l'anunci del Ministeri de Transports sobre la licitació d'un estudi de viabilitat per una nova línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid.
que passaria per Lleida, però no per Tarragona. Des de l'associació consideren que tota inversió destinada a millorar la capacitat ferroviària és una mesura favorable per reduir la saturació de les línies actuals i garantir millors serveis sempre que això no suposi una pèrdua de freqüències ni de qualitat en els serveis ja existents. Tornem amb més notícies al Punt de la Una.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Xema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixo a scan.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Bon dia, seguim benvinguts a una nova edició del TGN Esports. Comencem avui dijous, amb un format diferent a l'habitual, perquè hi ha una entrevista, però de seguida, cap a un quart, un quart i cinc, connectarem amb el nou Estadi per tal d'escoltar.
a Cristóbal Paralo, en la prèvia del partit que aquest cap de setmana, que aquest divendres volíem dir, juga el nàstic de Tarragona. Hi haurà cap de setmana en què no hi haurà competició domística pels grans perquè s'avança a la jornada de demà el partit a Vilarreal. Per tant, en joc de divendres, aquest dijous, la roda de premsa del tècnic del nàstic de Tarragona. De seguida connectarem. Abans, però, tenim una entrevista preparada. Especial, molt especial, perquè és una persona que l'hem seguit
Comencem.
I comencem sense més perquè volem estendre'ns tot el que ens deixi la roda de pressa del tècnic del Nàstic de Tarragona amb el doctor Manel González. Manel, hola, bon dia. Hola, bon dia. Primer de tot, posa'ns en context una mica. La trucada és perquè l'edat fa que apuntis a que t'hagis de jubilar d'una feina que t'ha acompanyat durant molts anys.
Sí, sí, fa molts anys que vaig començar amb una empresa que es viaja a Santa Tecla, que era l'Hospital de Santa Tecla, se va fer gran, nosaltres vam muntar, no jo sol, però bueno, en principi jo vaig ser l'instigador de muntar una cosa que era unitat de medicina de l'esport a l'any 91, i som al 2025 en aquest moment, i han passat molts anys, han passat molts anys, jo vaig veure uns esportistes al principi, he vist el cil dels esportistes, l'estiu veient els esportistes que vaig veure en aquell moment, o els nets dels esportistes, perdó,
I m'he tocat l'hora, sí, sí, en principi ha arribat l'hora de... Bueno, tancar una etapa, començaré amb una altra, però m'he jubilat, sí, sí, en principi ha tocat el dia de la jubilació. Anem als inicis de tot, perquè al final estem parlant una mica de la creació pràcticament d'aquesta empresa, la de Tarragona Ràdio, com a empresa com a tal 92, doncs un any abans es creava el Centre Medicina de l'Esport de Sant Pau i Santatecla. Parlem d'aquells inicis, de per què i com es crea, és a dir, com comença tot plegat, Manel?
Bé, jo havia acabat l'especialitat medicinal a l'esport, vaig estudiar a Barcelona, vaig fer les pràctiques amb el Barça, vaig venir cap aquí, estava aquí, i una idea que tenia era muntar una història que no hi havia a Tarragona, que era donar un servei als esportistes.
Vam començar amb els esportistes de competició, en principi vam enredar amb una persona que era el director, el doctor Zerà, vam enredar més persones, concretament hi ha dues persones claus, que era el doctor Pep Giner, de cap de traumatologia, i el Quim Amorós, que en aquest moment era metge, era company, va ser la casualitat que va ser regidor d'esports, i bé, entre els tres, entre els quatre, vam de
d'alguna manera, aconseguir fer una cosa que era una unitat que donava servei als esportistes de Tarragona. Ha dit una cosa, l'última, molt important, que donava servei als esportistes de Tarragona, perquè al llarg dels anys, i no quatre o cinc, sinó durant moltes temporades, en aquest centre, en l'Unitat Medicina i l'Esport de Santa Tecla, els esportistes, sobretot a principis de temporada, venien a fer-se les revisions mèdiques.
El que passa és que al principi érem nosaltres possiblement sols, això ha anat evolucionant, evidentment. Hi ha més centres, més llocs on es fan les regions mèdiques, però estem parlant, per exemple, que nosaltres cada any estem veient al voltant d'entre 9 i 10.000 persones, entre esportistes i no esportistes, en principi eren esportistes, això ha anat evolucionant.
i que valoracions funcionales de revisions, com tu dius, des que van començar fins ara, el tenim tot registrat i estava mirant les estadístiques i estem parlant al voltant d'uns 59.000 esportistes han passat per la tecla des que van començar nosaltres, 59.000 persones. Esportistes de clubs, esportistes individuals, en definitiva, que aquí ha passat molta gent, això que al llarg de la temporada han fet diferents competicions i han participat en diferents lligues.
De tot tipus, de tot tipus, de futbol, basque, de muntanya, carrera, de tot, de ciclistes, de tot, nens, petits, grans, amateurs, professionals, durant molts anys vam donar servei també al lasti, vam donar servei al CDT, vam donar servei al Sant Ter i Sant Pau, vam donar servei al tenis, vam donar servei als ciclistes,
no solament a la xarxa, sinó directament al lloc de treball, al lloc de l'activitat esportiva. Físicament estaves tu a moltes banquetes.
Jo he estat a moltes banquetes, sí. He tingut moltes guerres en tots aquests que hem dit ara i he tingut guerres en tots. Guerres en el sentit de... Home, tu no podies saber molt bé com anava tot si no estaves directament implicat. Aleshores, una cosa és veure-ho a casa teva quan veu un esportista perquè et demanen una cosa i una altra cosa és estar tu on està l'esportista on realment fa l'activitat.
S'aprèn molt i és on s'aprèn, realment s'aprèn quan estàs amb ells i estàs patint cada dia, com entrenen, com treballen, com competeixen, com es lesionen, com gaudeixen quan guanyen, ha estat tot molt xulo i molt emocionant durant molts anys. Segur que és complicat, però jo t'ho pregunto igualment. Alguna anècdota d'aquelles especialment que vulguis subratllar d'aquest període llarg en el Centre Medicina i Esport?
Home, són moltes, moltes anècdotes, moltes històries, algunes xules, algunes dolentes. Ara, així com a anècdota especial, recordo que, com a anècdota, una de les coses que m'he de cap és que, teòricament, jo, quan estava en Nàstic, bueno, tinc una expulsió, una expulsió, és l'única expulsió. Recordo aquest anècdota, si és bona. Explica, explica.
Sí, sí. Tinc una expulsió, teòricament, per haver insultat l'àrbitre a fer coses, en un camp, jo crec que era el Castelló, en teoria, i dóna la casualitat que no hi era. És una anècdota molt interessant perquè, bueno, és graciós. Hi ha alguna persona que, en principi, la van confondre amb el metge i...
i estic expulsat. Aquesta és una de les amècdotes bastant interessant. El Manuel González és molt important en aquest projecte, que s'inicia en el 91, però com ahir ha mateix dit, no seria possible sense un grup de treball important. Ara em ve al cap. Sé que m'oblido alguna cosa, però la Montserrico, el doctor Valdés...
Després hi havia un parell de metges que també participaven en aquesta unitat de metge de l'esport i que ara, com m'estic fent gran, no me'n recordo el seu nom. Home, fa molts anys, per exemple, que va venir el doctor Valdés, evidentment va ser dels primers, tenim la doctora Rigo, com has dit tu, la doctora Antunya, la doctora Verena Antunya, que són una mica les persones que han estat, han tingut la confiança d'estar amb elles més de 25, sí, crec que molts anys, 25-30 anys, tenim el doctor Lucea,
I per nosaltres, com teníem conveni a la Universitat de Barcelona i a l'Escola Medicina de l'Esport, han passat 30 i escaig persones a formar-se a la xarxa de Santa Tecla quant a Medicina de l'Esport. Alguns estan treballant a altres llocs, alguns estan fent altres activitats, alguns estan inclús a la tecla no fent de metges de l'esport, sinó primària. Tenim diversos metges que estan fent d'atenció primària i estan fent de tot, perquè el metge de l'esport és una persona que té moltes tècniques, té molta formació i serveix per moltes coses.
Alguns no tenen la possibilitat d'estar amb nosaltres, però bé, faltant metges i ho fan molt bé perfectament en altres àmbits de traumatologia, de medicina interna, de rehabilitació o, per exemple, a la TECLA tenim diversos que estan a primària. En perspectiva, des del 91 ha plogut molt, hi ha hagut dies de molt sol, ha passat molt de temps i han passat moltes coses. Sí, han passat moltíssimes coses.
Te volia explicar, a banda d'anigdotes, que ens diguessis una mica, amb aquesta perspectiva del temps, què t'ha deixat justament aquesta experiència laboral amb un món superxulo, que és el món de l'esport, i amb tota la gent i actors que has pogut conèixer en aquest planeta esportiu que hi ha a Tarragona. A veure, jo com a... No com a resum, sinó inclús seria com a continuïtat de dir...
L'activitat física, l'exercici físic, a mi m'ha ensenyat moltíssim durant molts anys. A mi personalment m'ha servit i ha servit a tot arreu. L'aplicació amb persones conegudes, familiars esportistes, ja he dit que no han passat 50 i escaig o mil persones per fer més revisions, però estem parlant de quasi 9.000 cada any. L'utilitzar l'exercici físic per millorar la qualitat de vida, la capacitat física de la gent, les condicions a l'hora de portar la vida...
pot millorar amb els esportistes de competició. El que vaig aprendre és que això també millorava, vam aprendre tots, que també es podia millorar amb persones que no fossin de competició i que en aquest moment la meva tasca en el futur serà que això també pot millorar les persones
que no tenen tanta salut, que tenen malalties cròniques, malalties greus. L'exercici físic hem descobert en els últims anys que funciona com un fàrmac i que s'haurà d'incorporar a la salut pública, s'haurà d'incorporar a nivell sanitari, igual que els altres fàrmacs per tractament de patologies de tot tipus.
Sintonia de Tarragona Ràdios, el TGN Sports, s'ha tallat però de seguida coneixem de nou noves històries que s'han viscut al llarg de trenta i pico d'anys. Els que ha viscut el Manel González ara estava calculant els anys que ha travessat Manel González en la seva etapa a l'Hospital de la Rambla Vella. N'estaves explicant, Manel?
Sembla que s'ha tallat. Estava explicant que l'exercici físic, el més important en els últims anys, és que s'ha esdevingut com una eina fantàstica com a tractament de patologies. I, de fet, tinc la sort de poder codirigir dos guies de la Generalitat de Prescripció d'Exercici. La primera, vam aconseguir fer-la amb consens entre els metges, els metges de l'esport.
els metges de diferents especialitats i el licenciari d'educació física el 2007. El 2007 vam fer una gran guia de consens de la prescripció i de l'utilització de l'exercici físic com a tractament de patologies.
Aquesta guia, que inicialment era en unes 30 patologies, s'ha ampliat o es va ampliar l'any 22 amb 75 patologies, amb una actualització de la guia, i en aquest moment n'hi ha una moguda molt important per utilitzar l'exercici físic, no solament per millorar la qualitat de vida i el rendiment dels esportistes d'elit, sinó per millorar la qualitat de vida, la vida de tots nosaltres, la gent en patologies,
o la gent gran, com jo, perquè si me jubilo vol dir que ja està a línia de gent gran. O sigui que d'alguna manera m'he d'aplicar tot això que m'ha après en els últims anys. Manel, justament ara amb l'entrada per primera vegada a la història a la Generalitat de Catalunya d'un conseller d'Esports, el que coneixes i el que ja has fet unes contes de revisions mèdiques, una de les coses que ha posat sobre la taula justament és aquest foment de fer esport entre la gent com a millor antidot per al tema salut.
entenc que això va en línia amb el que tu fes estàs parlant i intentant que la gent ho entengui
Nosaltres, bé, amb el Berni, el Berni Álvarez, jo tinc gran carinyo perquè jo ja tenia de jugador al CBT, quan jugava al CBT, després va marxar, però jo ja era metge del CBT del Berni quan estava. Va molta il·lusió que hagin pres tota una història que van començar fa uns anys i que Tarragona és pionera, Tarragona i la tecla són pioners, col·legis i metges de Tarragona són pioners, amb tot això l'Ajuntament de Tarragona és pioner, patronat municipal d'esport és pioner,
el Berni ha estat en tots aquests nivells i ha après moltes coses els últims anys i ara tenim la sort de ser conseller que intenti aconseguir o desenvolupar totes aquestes històries que nosaltres vam començar. Aquesta possibilitat, com a vegades es anomena la recepta esportiva, la recepta o la prescripció d'exercici físic, és un repte. És un repte que a Tarragona som pioners, insisteixo, tenir una conselleria al Departament
anys per la part que ens toca a nosaltres de Tarragona i la meva en particular precisament serà la nova etapa. Jo a partir d'ara tanco una etapa i si puc me dedicarem aquesta etapa conjuntament o de forma paral·lela com has dit el que es vol muntar des d'aquí de Catalunya.
Com queda ara el servei de Medicina de l'Esport? Entenc que amb igual de professionals que n'hi ha hagut fins ara, però sense la teva figura, ja sé que no és qüestió de demanar. Però sí que una mica que n'esperes, una mica del futur a curt i llarg termini del Centre Medicina de l'Esport de Santa Tecla, que tu vas parir. Bueno, van parir, vaig parir jo, però això, si no hagués pogut tenir col·laboració dels altres, no hagués fet arribar. Ja, és igual. He arribat a jubilar-me.
No, no, a veure, en principi, les persones que estan aquí, torno a dir, em estan treballant amb mi i en principi ho fan bé, ho seguiran fent bé, ho faran, potser a lo millor, capiran coses perquè cada un té el seu estil. Joan Andreu, nadie és imprescindible. Jo intentaré seguir fent coses, si la tecla em deixa, seguiré col·laborant o fent coses en tecla,
Seguiré donant suport a tots els problemes, a totes les coses que puguin tenir, a Medicina de l'Esport, i esperem que la Medicina de l'Esport, que s'està desenvolupant a nivell de la Comunitat Europea amb marxes forçades, nosaltres hem fet un peron per temes polítics en els últims 3 o 4 anys, però esperem que això reendreci i en 3 o 4 anys...
És que no hi ha més. Nosaltres hem d'aplicar l'exercici físic, hem d'aplicar les tècniques que nosaltres hem après molts anys en maltractament o en la salut de les persones. I això la xarxa ho aplicarà i no tindrà cap problema. Això seguirà endavant i cada vegada ho faran millor. Hi ha més eines en informàtiques, hi ha més eines tècniques.
jo penso que ho faran fantàstic. Ja sé que ara no és qüestió que em detallis, però sé que ja has deixat caure la possibilitat de seguir amb l'activitat que t'ha acompanyat al llarg de la teva vida laboral, però què te n'esperes del Manuel González, persona humana, a partir d'ara, en un dia normal? Bé, si jo veia el que vaig fer allò fa dues setmanes que més o menys m'he jubilat, estic jubilat oficialment, oficialment ahir m'ho va comunicar la Seguretat Social,
Però jo tinc moltes coses, eh? Tinc moltes coses particulars, personals, tinc moltes històries informàtiques, tinc moltes històries de fotos, tinc moltes històries a tots els nivells, de bricolatge, tinc moltes històries d'activitat física i tinc moltes històries d'alcol·legis de metges i en la tecla, eh? O sigui, jo faré coses, seguiré fent moltes coses, no... Més seguirà fent entrevistes per altres coses. Tu no, però jo, Andreu, el que passa és que serà una altra etapa diferent, una mica diferent. Escolta, que aquí a la ràdio...
En algun moment, alguna col·lació parlant del tema sanitari i esportiu, ja saps que tens les portes obertes, eh? Bueno, jo estic també obert per col·laborar amb el que me demaneu. Mentre me demaneu, jo soc puja interessant i content. Jo encantado de que conteu amb mi i, a més a més, us agraeixo que des de tants anys sempre heu contat amb mi. En principi, jo és molt content amb vosaltres. Manel...
Lluny de la gent que t'ha acompanyat a la tecla, gent externa amb la qual has pogut treballar. Ja parlo, per exemple, de gent com el patronat d'esports, el Ramon Quadrat, o d'altres persones que han intervingut en el dia a dia de Manuel González al capdavant del projecte de mexicina de l'esport de la xarxa Santa Tecla. Uf...
No t'ho podries comptar, perquè jo tinc, a part de relacions a Tarragona, tinc moltes relacions a Barcelona, molts centres. Jo vaig tenir la santa sort de poder estudiar el primer any de Medicina de l'Esport, de l'especialitat, i vaig coincidir amb tots els, podríem dir, responsables de tots els centres que hi ha a tot Catalunya. Catalunya, Balears, o sigui, jo tinc accés a... o tinc amics a Balears, tinc amics a tots els centres de Barcelona, des del Barça, l'Espanyol, a tot on vulguis...
tinc accés a gent de Madrid, vaig estar molts anys col·laborant o treballant en el Consell General de Colegios de Ménicos, en la OMC de Madrid, i en el Consell Superior de Deportes, ara en aquest moment tenim uns projectes en el Consell Superior de Deportes, home, n'hi ha tantes, tantes, tantes gent que seria molt, molt difícil. Home, i aquí a Tarragona, per exemple, abans has nombrat el Ramon Quadrat. Però bueno, clar, ara penso que també hi ha relació amb el Juju Lluís Inglés. Eh?
que he parlat en el més recent, però que, clar, que hi ha un regut tan llarg que potser hauríem de pensar més en el juiz anglès.
Bueno, l'inglès va ser al principi, i el Ramon Quadrat, l'avantatge que tenia és que jo ja el coneixia al Vendrell, el vaig conèixer a Tarragona, hem continuat fent coses, seguim fent coses, ahir vam fer coses, amb el Ramon Quadrat seguirem moltes coses, i home, la participació de Tarragona és absolutament prioritària, sempre ha estat per mi o pel desenvolupament. Sense el suport, la col·laboració de l'Ajuntament i del Patronat Municipal d'Esport de Tarragona, jo crec que nosaltres no haguéssim arribat aquí, de cada de les maneres.
Però també parlo no solament de Tarragona, parlaria del que és el territori nostre de xarxa tecla. Vilaseca, Terrenbarra, Calafell, Vendrell, Malarbós... Tenim molt bona relació amb tots els companys que estan físicament al territori i amb tota la gent que està de polítics, tècnics, esportius, perquè pensem que l'exercici físic, l'esport, no el fem a l'hospital.
Això es fa a nivell comunitari en instal·lacions esportives. I per fer totes aquestes coses necessitem la col·laboració de tota la gent que està, a més a més, fora de l'àmbit sanitari. Això és imprescindible, si no, no seria impossible. La relació amb tot, ara jo no podria dir res perquè segur que em deixaré i quedaré malament.
Era per a algun que et vingués al cap. Un pajarito m'ha dit que... Manel, un pajarito m'ha dit que ahir la Seguretat Social et va comunicar el tema jubilació, però que fa dues setmanes el van fer una sorpresa preparada per la família o per algú de la família, pot ser? El pajarito te l'ha dit molt bé, això va ser dissabte.
Va ser una sorpresa fantàstica perquè no en tenia ni idea. Jo anava a casa de ma filla, a la Riera, anava a dinar, anàvem a dinar, a fer coses, a fer una truita amb patata concretament i a fer el dinar.
i va ser una fantàstica sorpresa, perquè em vaig trobar moltíssima gent allà que no m'esperava, i va ser una cosa emocionant, m'estic emocionant ara de pensar-ho, i encara penso que no sou real, perquè totes les persones que anaven allà, no sé si 50, 60, 70, entre els que van anar i els que no van anar,
No han dit res, no van dir res. Estan muntant una història de fa dos mesos i no van dir absolutament res. Això, perdona que digui, és el que té a veure amb una festa sorpresa, que no s'ha de dir res. Sobretot al que li toca. A vegades hi ha filtracions, però en aquest cas, gràcies a tots, perquè ho han aconseguit perfectament i m'han aconseguit desmuntar.
M'han aconseguit emocionar, ho sento. Jo això ja no puc oblidar més. Ja està. M'agraeixo a tothom. Gràcies per estar amb nosaltres, que enhorabona per la feina feta al llarg dels anys, gràcies també per obrir-nos les portes a mi i a Tarragona Ràdio, a Tarragona Ràdio i a mi, de cada vegada que trucavem. Mira, encara me'n recordo, eh, del fixa. 259911, l'extensió.
Gràcies, reiterem. Encantat, però ja torno a dir. No penso que me deixeu ja... No, no, no, seguirem trucant. Vinga, moltes gràcies.
perquè, malgrat que sembla que l'entrament s'ha allargat i no escoltarem a Cristóbal Parraló, sí que ens posi una mica en context el que està veient ara mateix a les instal·lacions del nou estadí, sí? Miquel, hola, bon dia. Hola, Joan Andreu, què tal? Deixarem, sense escoltar a Cristóbal Parraló, perquè es veu que l'entrament s'ha allargat.
Sí, s'ha allarga l'entrenament, estava prevista la roda de premsa prèvia al partit de demà a parar a les dotze i quart, però com bé dius, s'ha allarga l'entrenament i sembla que començarà una mica més tard. Molt bé. És a porta tancada, entenc, o suposo, no has pogut veure gaire cosa o res? Res de res, a porta tancada, tan ahir com avui. Demà partit a Vila Real, nova jornada de Lliga, la tercera, segona, si hem de fer cas a la presència física en la banqueta de Cristóbal Paralo.
Exacte, demà juga el Nàstic a Villarreal a partir de les 7 de la tarda, on buscaran la segona victòria d'aquesta era Cristóbal Perralo, seria la segona consecutiva, i faria que el Nàstic pogués dormir demà divendres en zona de playoff. Molt bé, Llobet, gràcies per estar amb nosaltres. Escoltarem als informatius i a les xarxes el que hagi dit el tècnic l'inquiler de la banqueta grana. Merci.
amb la assistència tècnica del Joan Maria Bertran. Acabem aquí el programa. Ara ens deixem al Melpont de Mahoma, un programa especial que es va fer des de l'Institut Calípolis de la Laboral amb el nostre company Josep Sunyer. El Teixent Esports torna dilluns. Demà recordi n'hi ha ple de pressupostos, no hi haurà programa. Gràcies per la seva atenció. Adéu-siau.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització, amb 250 científics de 40 nacionals.