Bon dia, són les 12.
Us parla a Ter Ortega. 150 treballadors a l'empresa internacional Payper protesten a Tarragona i han iniciat una vaga indefinida per posicionar-se en contra del tancament de les dues plantes a Valls i Montblanc, que afectaria 200 treballadors. Han sortit a manifestació des de la plaça Imperial Tàrraco fins a arribar a l'hotel Tàrraco Park a Ponent, on es reuneixen amb l'empresa Laieta Núñez.
El sindicat de commocions obreres ha convocat aquest dimarts 24 de febrer una mobilització a Tarragona en protesta pel tancament de l'empresa Cartonajes Internacional en defensa dels jocs de treball de Baix i Montblanc. El president del comitè d'empresa d'International Paper a Montblanc, Antonio Moriana, destaca que els ànims estan una mica calents, però espera arribar a un acord per continuar treballant. També explica que sent tot l'escalf del poble de Baix i Montblanc i de les institucions.
Els ànims estan una mica calents, perquè és normal, o sigui, tenen tancament i la gent no s'ho pensa encara, però és veritat que hem de mirar de poder arribar a molts acords amb l'empresa per poder seguir treballant. Christian Ley és una de les empreses més interessades per comprar les plantes, i l'alcaldessa de baix, Dolors Ferrer, es pronuncia sobre aquesta qüestió. Manifestar que és l'opció més viable, però no entenc que International Paper i The Smith vulguin tancar l'empresa i remarca que estan jugant amb el pa de cada dia de 200 persones.
Conclou que des de l'Ajuntament de Baix presionaran, donaran suport i lluitaran fins al final per revertir la situació. És l'empresa del packaging, és un sector que està en creixement. Per tant, llavors no s'entén que entre el Salpaper i el SESMIC puguin tancar l'empresa. Jo tinc reunió amb la gerència la setmana que ve i els hi poso damunt de la taula que, escolta'm, estan jugant amb el pa de 200 famílies i que no poden tancar l'empresa així com així. Per tant, la millor solució és que venguin a una altra empresa que estigui interessada.
El passat 20 de febrer el ple de Tarragona també va donar suport a tots els treballadors i persones afectades d'International Paper, a Montblanc i baix, i van clamar en contra del seu tancament. Salut treballa per ampliar el servei per fer trombectomies a l'Hospital Joan XXIII i afirma que no és un factor de pressupost, sinó humà.
Segons les darreres dades de salut, només un 13% dels ictus isquèmics acaben necessitant una trombectomia mecànica. Segons la sotsdirectora del Servei Català de la Salut, Pilar Otermín, no és un procediment fàcil i té més condicionants que d'altres i això requereix d'una expertesa per poder-ho fer amb seguretat clínica. En aquest sentit admet que amplia el servei al Joan XXIII
No depèn de posar-hi més hores, sinó que els professionals tinguin aquesta expertesa i la puguin acreditar i mantenir el temps perquè hi ha una determinada casuística que ho permet. Però Termin s'està treballant perquè es puguin realitzar trombectomies 12 hores als 7 dies de la setmana i espera una resposta positiva dels professionals. Un factor humà perquè són professionals...
i que no ho diem nosaltres, ho diu Europa, una organització que ens ha d'acreditar. I no únicament que t'acreditin un cop a la vida, sinó que te van reacreditant sempre quan vagis mantenint aquesta casística.
Ja li dic que únicament el 13% de tots els fictus isquèmics acaben necessitant una trombectomia mecànica. Per tant, no són tots els fictus que malauradament tenim a Catalunya i en concret a Tarragona.
Otermin pensa que és bo per Tarragona que el personal es formi i s'acrediti, mentre recorda que l'atenció a l'ictus està assegurada a nivell territorial i amb bons resultats. D'altra banda, diu que el cas de Lleida és diferent perquè no s'està parlant d'ampliar l'horari per fer trombectomies, sinó del servei d'hemodinàmica cardíaca. L'Enciclopèdia Castellera, una obra formada per vuit volums en format físic, s'ha passat al digital Sergi Báñez.
Fruit d'una col·laboració entre Rapsol, la coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i Cossetània Edicions, la nova plataforma digital permetrà una accessibilitat immediata, universal i gratuïta, disponible des de qualsevol dispositiu. Com ha declarat Albert Torres, president de la coordinadora de les Colles Castelleres, aquest nou projecte implica una gran oportunitat, ja que podrà oferir una font de coneixement sobre el món castellà a tots els públics.
Al final el que és és un punt de coneixement i que permet posar a disposició de la ciutadania tot aquest coneixement casteller, tot el fet casteller en uns volums i que ara per fi els podem posar digitals i els podem fer accessibles per tothom. Crec que això és la clau de l'èxit d'aquest projecte. L'objectiu d'aquesta proposta no només passa per traslladar el contingut en paper a les pantalles, sinó que l'enciclopèdia passarà a ser una eina que superi les limitacions que presenta l'edició impresa.
D'aquesta manera, tal com ha destacat el seu director Xavier Brutons, el format digital permetrà incloure una sèrie d'avantatges. És evident que aquest nou suport ofereix molts avantatges, avantatges que la versió en paper no té i de les quals ens n'hem d'aprofitar tots, com s'ha comentat aquí, la possibilitat de fer cerques d'un volum a un altre, de continguts, i evidentment...
la qüestió de les actualitzacions. El resultat encara no és el definitiu, ja que només es tracta de la primera fase de digitalització. Des de les entitats esperen que el següent pas es pugui fer d'aquí a un any, publicant els quatre volums restants i oferint noves actualitzacions que facin de l'Enciclopèdia una base dada referencial. Torneu a més notícies al punt de la una.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
TGN Esports. Tarragona Ràdio.
Hola, molt bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Sports, la segona edició d'aquesta setmana, on estem ja instal·lats en dimarts i preparats per explicar-li cosetes. La primera dia és relacionada amb el bàsquet i amb un nom propi de l'actualitat, l'esport de la cistella, David Navas, jugador de bàsquet, que no és que sigui un rodamont, però sí que ha passat per diversos equips,
Andrés l'ADT, amb el que viu una nova etapa des de fa unes setmanes, que està al casal de Ruclà i comar Torreforta per tal de jugar amb el seu senyor. També parlarem...
d'una història molt xula que vaig viure, i parlo en primera persona, disculpins, no ens agrada gaire, dissabte al col·legi Arrebessada, en un partit de crios de nens petits entre el conjunt local i l'assalle. Allí vam veure un àrbitre, del qual avui sabrem més, que va fer allò que se li pressuposa que han de fer els àrbitres
quan xiulen, categories petites, que és formar els jugadors. I com és un exemple xulo i que ens agrada, doncs avui el coneixerem de primera mà amb aquest àrbitre. Agraïm al Manel de l'amo...
tot el col·lectiu arbitral del Camp de Tarragona per a qui ens hagin donat Loki a poder fer aquesta entrevista ja saben que doncs aquest món està protegit i per tant donem les gràcies ja dèiem al col·lectiu arbitral del Camp de Tarragona que ens hagin pogut permetre conèixer aquest arbitre que es diu Nikolov i que divendres i dissabte ens van donar un bon exemple del que és
un àrbitre formatiu. 12 del matí i 10 minuts, viés de això per Lluís Comas, cansable, davant meu, a veure què ens haurà preparat avui per la part final del programa amb el comiat musical. Redacció per Jordi Blanc, us parla Joan Aleu Pérez, això comença ja. Solet, solet, i gana ja de començar a saber coses entre aquestes. Parlar amb el David Naves, al que ja saludem. David, hola, com estàs?
Hola, buenos días. Muy bien, gracias. ¿Y tú? Pues bien, encantado. Ya te dije ayer, cuando te escribía, que me haría mucha ilusión volver a entrevistarte. ¿Cuánto hace de aquella etapa en la que justamente intercambiamos preguntas mías, respuestas tuyas? Es decir, que jugabas en el ADT. Pues más de 20 años. Era cuando empezaba a jugar en el primer equipo. Yo creo que tendría 19, 20 años.
Y ahora voy a cumplir 42, así que una buena temporada. Para ponernos en contexto, ¿en qué categoría estábamos? ¿Dónde estábamos disputando partidos en aquella época desde el Casal de Rucla? Pues empecé a colaborar con ellos, el primer equipo en Copa Cataluña y después ya me establecí en el Liga Eva y fueron 4 o 5 años hasta llegar al Le Brunce, así que...
Hace tiempo de eso, sí. Ha pasado tiempo, han pasado años, y ahora, por motivos que evidentemente ahora espero que me respondas de la forma que quieras, has vuelto al Casal, ¿por qué? Pues mira...
Hace unos 10 años dejé de jugar por muchas razones, siempre al final cuando has jugado muchos años seguidos y con muchos equipos al final uno se cansa y también por temas laborales y volví hace unos 5 años porque el amor por este deporte siempre es infinito.
Pasé unos cuantos años por Reus, porque vivo cerca de Reus y jugué algunos años por los clubes de allí. Y mira, por casualidades de que en el equipo en el que empecé este año dejaron de jugar y me planté en Navidad pensando dónde podía jugar para continuar...
Haciendo el deporte que me gusta y mira, acabé llamando a Robert y aquí estoy. ¿Y dirigiéndote que te dirige? También, también, sí, sí, la verdad que sí. Sé cómo es, disfruto de él, pero hace mucho tiempo que no lo veo dirigiendo partidos. Ya hace años cuando estaba en el TGN. ¿Cómo es Robert en el banquillo como entrenador?
Pues para uno que lo tuvo hace muchísimos años es de la vieja escuela. Sí que me he encontrado en los últimos años que el baloncesto ha evolucionado mucho, pero sí que Robert mantiene la vieja escuela, el hablar mucho con los jugadores y espero que aprenda él un poquito de mí también. Así que bueno, la verdad es que en el día a día nos lo pasamos bien, nos divertimos, que es lo importante.
y nada más Todo cambia, ya decías que estabas con veinte y pico cuando aquella etapa ahora con cuarenta y pico ¿Qué ha cambiado David Navas en pista? Es decir, cuando te vistes de corto aparte de experiencia ¿Qué diferente vemos de David Navas en la pista? A ver, en estos veinte años he aprendido un poquito más sobre toda la parte del baloncesto y sobre todo a tener un poquito más de serenidad dentro de la pista
Sí, sí, sí.
Ahora la parte importante es que después de 20 años sigo disfrutando como el primer día. Digamos que el cuerpo no me aguanta tanto, pero aún podemos seguir disfrutando y pasándolo bien y sobre todo, que es ahora lo más importante para mí, poder compartir todo lo que he podido aprender en estos 20 años.
Ahora, justamente, te quería preguntar si aquella ilusión del primer día cuando empiezas el baloncesto, ¿la sigues manteniendo o no? ¿O qué te motiva justamente para ir a entrenos, o todos o parcialmente, durante la semana y después a los partidos? Pues los entrenos cuesta mucho, para serte sincero, porque al final son horas bastante en detestivas, después de todo el día trabajando y demás, pero aún así...
A ver, por un lado es el gen de competitividad que sigo teniendo y eso no lo cubre simplemente yendo de vez en cuando a echar unos tiros, como digo yo, sino que tienes que seguir compitiendo donde puedas, porque al final es lo que te pide el cuerpo.
Y segundo, el poder compartir. Y una de las cosas que valoro mucho es que cuando yo tenía esos 20 años hubo mucha gente alrededor mío que me ayudó a crecer, no solo a nivel de baloncesto, sino a nivel de persona, a nivel de gestión de equipo, de muchas cosas que aplico hoy en mi vida personal y también en mi vida profesional. Entonces, como digo yo, tengo mucho que compartir
Todo el mundo me ha dicho en su día por qué no te haces entrenador, pero sigo sin verlo, así que aunque me cueste en el día a día, el poder compartir eso con los jóvenes, la verdad es que a mí me llena mucho.
Mira, es que va a pelo justamente cada respuesta que me das para que me surja una pregunta. ¿El tema entrenador te corre por la sangre o por el momento hasta que el cuerpo aguante seguirás jugando? Hasta que el cuerpo aguante seguiré jugando. Y si, por supuesto, profesionalmente y familiarmente me lo permite.
Entrenador, intento ayudar dentro de la pista. Es lo que sé hacer a día de hoy, es lo que me gusta hacer.
¿Desde el banquillo los 40 minutos? Por ahora no es algo que me acaba de llenar, pese a que, bueno, como digo yo, el cuerpo no me aguanta como antes y he tenido que pasar por ciertas lesiones en los últimos años, que sí que me han hecho ser un poquito más, aportar desde el banquillo. Pero bueno, a día de hoy sigo pensando en correr, más que no en estar en el banquillo y hasta que pueda.
Vamos al equipo. ¿Qué equipo te encuentras cuando llegas para Navidades y en qué punto de la competición se está? Porque por lo que vuelo, y vaya, porque también tengo información del primer armado por lo presente, llegan jornadas calientes. Sí, a ver, cuando llegué en Navidad, pues era un equipo que estábamos por la mitad abajo de la tabla, con tres victorias.
y un equipo joven donde sí que hay algunas piezas clave con mucha experiencia, pero bueno, al final un poquito esa discontinuidad de tener siempre diez jugadores para poder entrenar bien y en los partidos, por diferentes razones al final de cada uno, pues hace que pueda aportar y desde el primer día yo creo que podía aportar un poco por
Por una parte esas ganas de competir y de querer ganar todos los partidos. Y por otro lado, al final un poquito de baloncesto a nivel de ayudar en la posición de base y poder distribuir un poco mejor. Desde que he llegado, de los cuatro partidos hemos ganado tres. Esperamos que las próximas semanas, que también son muy importantes, podamos seguir avanzando. Pero yo creo que podemos conseguir cosas...
que a lo mejor a priori no estaban tan en nuestro radar y que ahora podemos hacer fías. Voy acabando. Hacemos caer un poco a la historia del club, de eso no se vive, pero sí que, bueno, es un reflejo. El ADT tendría que estar en una categoría mayor a la que estamos.
A ver, siempre depende mucho de la cantera, depende mucho de la parte económica. Sí que creo que yo me crecí en el barrio y ver que aún siguen jugando chavales del barrio y chicas del barrio, la verdad es que es un orgullo.
Pero sí, como digo yo, siempre nos gustaría que los clubes estén en la parte más arriba. También creo que hay mucha más competencia a nivel de clubes que hace 20 años y eso por una parte es positivo, pero por otra parte hace que sea más difícil estar ahí arriba.
La última, porque ya que hablamos con un tío de básquet, es obvio que el fin de semana ha estado impregnado de este deporte a nivel nacional con la Copa del Rey. ¿La has visto? ¿Qué te ha parecido? Pues la verdad es que una pasada. Sí que no la he podido ver solo por la tele. Tuve la oportunidad hace años de poder estar en Barcelona viviéndola en la grada y la verdad es que
que bueno, que se ha hecho, bueno, ha sido una pasada poderlo ver incluso todos los partidos. La pena, yo siempre digo que la pena es no poder ver un clásico en la final, que hay mucha competitividad, pero bueno, la verdad es que el espectáculo que ha dado en la final Baskonia con el Real Madrid y que ganen también los que a priori a lo mejor no son los favoritos, la verdad es que hace que este deporte sea impredecible todos los días. Sí, sí, sí.
Mira, si es impredecible que en las semifinales, juntamente con Valencia, que tenía ganado seguramente el partido, esa pérdida de pelota del que habéis sido seguramente mejor del partido, va y hace que el Madrid pase a la final. Totalmente, totalmente, con los dos buenos triplacos de...
del Madrid, así que la verdad es que no, no, eso es lo bonito del deporte y poder disfrutarlo todos los días, sí. David, que muchas gracias por estar con nosotros, me ha agradado mucho de nuevo establecer esa conexión que teníamos y poder saber más de ti y prometo, y lo digo por antena, que tengo que verme más pronto que tarde. Perfecto, pues ya sabes dónde estamos, un abrazo muy grande. Otro.
Hola, buenas, bon dia, buenos días.
Bona, bona, què tal? Corregeix-me, digue'm el teu nom. Nicolòs Lekijuili. Val, molt bé. Vaig parlar dissabte amb tu perquè de tant en tant els caps de setmana m'agrada fer una cosa molt xula, que és anar a veure bàsquet o futbol de formació, algú dirà més fàcil, perquè hi ha pares que fan d'entra dos i això fa que me'n vagi, però això també és veure una cosa més que xula, que és a un arbitre tu...
que feies allò que segurament es veu poques ocasions en bàsquet formatiu, que és que un àrbitre faci allò que és molt xulo, que és ensenyar als nens de categories molt joves en això del bàsquet, en coses com, per exemple, quan llencin tir lliures, dir-los als jugadors que estan preparats pel rebot que han de moure justament quan acabi de tirar-se el segon tir lliure. Correcte.
Sí, la veritat és que al final és una feina que nosaltres, directament, si veiessis un acte de joc, nosaltres no estem com àrbitres, estem com tutors de joc. I jo crec que és una cosa molt important de tenir en compte, perquè al final els nens allí estan per atendre. O sigui, al nen no li influïs més, una falta més, una falta menys, més passes, més passes. El que li influïs i realment el que li aporta i el que li agrada és aprendre i passar-se bé a la vegada, i és buscar l'equilibri.
entre la formació i l'aprenentatge, i també mantenir la competitivitat, crec jo. Això és de l'ADN de l'àrbitre, és a dir, de tu, o és una cosa que ja us diuen des de l'escola que heu de fer cada vegada que aneu a pitar un partit, sobretot d'aquestes categories, en què els nens són de 6-7 anys? Correcte, i jo aprofitaria encara més, perquè els nens són molt més accessibles, crec jo, a aquestes categories, que són més petits i t'escolten més, que potser quan jo som més grans i tenen un espírit més competitiu.
A través de la federació sí que nosaltres passem un curs arbitral i sí que ens insisteixen i ens parlen que és molt formatiu aquell bàsquet i hem d'anar comunicant i verbalitzant el que fem i si els nens no saben no hi ha cap tipus de problema que nosaltres agafem i utilitzem 30 segons d'aquell partit en explicar les coses.
És una cosa molt important i que sí que teníem en compte i ens comuniquen què fem. Va ser molt xulo. La veritat és que jo ho he vist algun cop, amb algun àrbitre que ja està jubilat, però ho havia vist poques vegades i em va agradar realment aquest exercici d'aprenentatge que feu cap a els petits. Jo crec que això, a més, ha de ser una bona comunicació entre vosaltres, àrbitres, i els propis entrenadors de cada un dels dos equips que juguen.
Sí, correcte, i molts cops en aquest tipus de partit sí que em comuniquen al partit, compta amb aquest nen que fa molts dobles, si li pots fitar encara més, explicar-li, perquè així els regals també aprofiten que dins del propi partit els nens aprenguin. I a mi m'agrada molt una cosa que és com relacionar amb el nen certs conceptes perquè vagin integrant dins de l'esport. Per exemple, exemples bàsics que potser vas ajudar al partit, moltes vegades...
el fet de treure darrere la línia, no treure dins de la pista, posar l'exemple dels nens, imaginem que és com una paret. Nois, una paret la podeu crevar amb el cap? Els nens, no. La podeu crevar amb el peu? No. Doncs intentem igual. I són coses que ells van relacionar al seu cap, crec que jo, i van aplicar-ho dins de l'esport. I això fa que siguin molt millors i vagin aprenent molt més. Portes molt poc temps en aquest món de l'arbitratge?
Correcte. És la segona temporada, sí. I també hem de tenir en compte una cosa molt important, és que som àrbitres en formació, també. I aquestes categories són formació, però igual que vas a un partit de nens de 12, 14, 15, 17 anys, també són categories de formació. I juntament amb àrbitres de formació. És una cosa que no hem d'oblidar. Perquè moltes vegades pensem que potser la persona que ve a arbitrar
És una persona que ho ha de saber tot, però hi ha uns bàsics que ha de saber, òbviament. Però hem de recordar que aquella persona també s'està formant, juntament amb els nois. Però en aquest cas com a àrbitre. És molt bonic, perquè els nois estem tots formant allà dins. Entenc que també això forma part del caràcter de cada àrbitre, no? Tu entenc que tens un caràcter extrovertit i que aquest tipus de situacions en què vaig poder disfrutar de tu dissabte surten dins.
Sí, a veure, a nivell personal, si jo puc adaptar aquestes coses que t'he explicat, com les explicacions, una mica a la meva manera, per dir-ho, ja l'escull de les seves formes, però també tinc uns companys fenomenals que ho adapten a les seves formes, ho expliquen, i és molt gratificant, per exemple, quan vaig a un col·legi i em diguin una companya o un company que ha anat en directament que li ha agradat molt com explicava i que tenia comunicació amb els nois,
Això demostra que, entre el col·lectiu arbitral, estem fent una feina que cadascú potser, en aquesta categoria, l'adapta a la seva manera didàctica, explorativa, però que l'objectiu al final és el mateix, que els nens aprennin i ho passin bé. Molt bé. T'està agradant, te preguntava sobre els anys, me'n deies que pocs, t'està agradant aquest món del bàsquet i del bàsquet formatiu?
Sí, la veritat és que sí, perquè al final nosaltres som persones que toquem moltes categories en aquests anys, no? Igual que fem Benjamins, Alevins, fem cadets, infantils, juniors de promoció, algun cop, i canvia molt, la veritat, canvia molt, i cada partit té el seu punt d'interès i gaudim de forma diferent, no? Al final jo puc dir que partits de categories més altes potser gaudixo més amb la pressió i amb aquell caos controlat, diguéssim,
En canvi, amb els nens, jo ho deixo més molt quan m'escolten, quan aprenen o quan li rectifiques alguna petita cosa i veus que la segona acció la fa però rectificada. Jo me'n vaig molt content a casa i sabent que he fet una fina ben feta, crec jo, perquè al final unes passes, uns dobles, una falta, em puc equivocar i segur que m'he equivocat i m'he equivocat, perquè és una fina difícil, realment.
Però aquelles petites coses en categories de formació que rectifiquin errors, que t'escoltin i diguin, vale, gràcies, tal, jo em vaig molt content a casa, personalment.
I jo dissabte també em vaig molt content a casa perquè vaig veure una cosa en el bàsquet que em va mola molt, que em va agradar molt, que és aquest aprenentatge que feies amb els nens de 6-7 anys del col·legi Arribaçada i també de l'assai en el partit, el que vam jugar tots dos equips. Que moltes gràcies per estar amb nosaltres, que enhorabona, t'ho dic de bo amb la mà al cor i a veure si repetim en algun dissabte a les pistes.
Sí, esperem que sí. Moltes gràcies a vosaltres. I agraïm de nou a l'Arnau Pedros, al Manel de l'Amo i a tota la gent del col·lectiu arbitral de Tarragona que ens hagin pogut facilitar aquesta entrevista. Nosaltres tanquem edició. Mirarem demà de parlar amb algú del volent, en aquest cas amb el Julián García. Avui no ha estat possible. 12 del matí, 29 minuts. Hora de tancar. Demà, més. Gràcies. Bon dimarts.
Si supiera al menos lo que quieres, no me obligues a cambiar mi actitud.
Intenciones y quisiera no pensar