Buen día, es la una.
Us parla Tere Ortega. Fins a 80.000 espectadors podrien presenciar en directe el recorregut del Tour de França a la ciutat el diumenge 5 de juliol de 2026. S'habilitaran 12.000 metres quadrats en diferents punts al recorregut que es destinaran al públic per veure el pas dels ciclistes. L'etapa sortirà a la una del migdia de la Torre dels Vents en un recorregut neutralitzat que passarà
En paraules de l'alcalde, per les tres Rambles, Francesc Macià, Lluís Companys i Rambla Nova fins arribar al balcó del Mediterrani. Ho farà per les coques centrals del passeig. L'alcalde Viñual es assegura que a Tarragona es convertirà en una finestra oberta al món. Parlem d'una finestra i d'una fita sense precedents. Tarragona viurà una experiència espectacular. Volem que els tarragonins i les tarragonines es sentin protagonistes, perquè ho són.
Estem segurs que donarem el millor de nosaltres perquè tothom ho pugui gaudir plenament i si alguna cosa hem demostrat aquests anys a la ciutat de Tarragona és que sabem organitzar grans esdeveniments.
El parc del Francoli es convertirà en l'epicentre de la sortida en un espai habilitat de 47.000 metres quadrats. El vil aix on s'ubicarà l'escenari estarà a la part de grades de la zona i hi haurà animació i espectacles des de 3 hores abans. El traçat posarà especial èmfasi en la riquesa patrimonial de Tarragona. El monument als castells, el balcó del Mediterrani, el circo, l'amfiteatre seran protagonistes.
El pilota ciclista passarà pel balcó del Mediterrani i seguirà pel carrer Pau Casals per continuar per Maria Cristina fins arribar a l'Avinguda Catalunya. Des d'aquí els ciclistes arribaran a la Via de l'Imperi i resseguiran les muralles al passeig arqueològic. Un cop enllaci amb la Rambla Vella seguirà fins la plaça de l'UNESCO i baixarà per la Via Augusta. A la Nacional 340 es posarà en marxa el crono i es començarà a disputar l'etapa que acabarà a Barcelona-Montjoec.
Més de 250 persones han assistit a la inauguració del nou curs acadèmic de la Rovira i Virgili. L'acte que s'ha dut a terme a l'Auditori de la Diputació ha comptat amb la presència del director d'Open Arms, Òscar Camps, que ha impartit la llició inaugural, Michel Pijuan.
El fundador i director d'Open Arms, Òscar Camps, ha impartit un discurs sota el lema defensar de la vida i dels drets humans al mar i a la terra, el compromís de la societat civil. Prèviament a la inauguració, el màxim representant de l'ONG ha explicat a Tarragona Ràdio que cal passar a l'acció i fer front als discursos d'odi de l'extrema dreta.
El que més falta fa és que passem a l'acció. Cadascú, des del seu nivell, des de la seva posició, hem de passar a l'acció. No hem de deixar passar l'oportunitat per combatre. Hi ha no només els discursos aquests d'extrema dreta, que són fantasiosos, basats en bulos i mentires. Hem de passar a l'acció.
La interpretació Canticorum Iubilio per part de l'Orquestra i la Choral de la URB, en seda del programa també hi ha assistit el rector de la Universitat, Josep Pallarès, el president del Consell Social de la URB, Josep Poblet i representants polítics.
Médol Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona presenta el seu nou projecte Fiat Arts Pereata Mundus Laura Casas. A càrrec de Konstainer i de Caldo de Cultivo, l'acte gira al voltant de l'urgència d'explorar el paper que poden jugar l'art i l'estètica en un món en flames com a vies de resistència i reivindicació política. Les trobades reuniran ponents de diferents perfils, artistes, dissenyadors, arquitectes, pensadors...
i es plantejaran desafiaments existencials que amenacen la societat a través de les arts plàstiques combinades amb el debat, conferències i performance. Aquest divendres, els artistes convidats a la taula rodona són Caldo de Cultivo, En Medio, Todo por la Praxis i Tauluna a Costa. Una i Reglero, fundador de Caldo de Cultivo, explica que les arts visuals necessiten una empenta davant el context social i polític actual.
I ara tenim una situació una mica semblant, no? Estan un altre cop els fascismes aquí i des del nostre punt de vista les arts visuals, especialment l'art contemporari, sembla que no s'està mobilitzant com seria desitjable, no? Llavors aquestes jornades són per donar-hi una empenta, no?
Dessabte hi participaran Urbano, Democràcia i Neutopies. Cada artista i col·lectiu oferirà una ponència d'uns 25 minuts i presentarà un manifest que doni resposta als plantejaments del projecte. Les trobades es faran a la sala plana de Casa Canals entre les 6 i les 9. L'accés és gratuït i obert a la ciutadania. Tornem a més notícies a la sintonia de Tarragona Ràdio.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'ells de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
TGN Esports, Tarragona Ràdio.
Bon dia, benvinguts, benvinguts a una nova edició del TGN Sports, l'últim de la setmana, previ a un cap de setmana on hi haurà intensitat de qualsevol de les disciplines que es puguin imaginar aquí a Tarragona i fora de Tarragona per als representants de la ciutat. Avui, entre altres, a qui volem saludar, ho farem d'aquí uns segons, és a Marc Buscà, el jugador del club basque a Tarragona, previ al partit que demà juguen els blaus contra el Mataró.
Primer, però, anem per feina i a presentar. A les vies d'estors està el Lluís Comas, redacció per Miguel Llobet i Jordi Blanc. Us parla Joan Andreu Pérez. Comencem.
Comencem i ho fem saludant el Marc Buscail. Marc, hola, com estàs? Hola, bon dia. Bé? Molt bé. Fem un parèntesi inicial, tu que ets futbolero. Primer, després parlem de bàsquet, que és el que toca en tu. Però parlem de... Què t'està semblant l'arrencada de lliga? Aquesta no te l'esperaves, eh?
No, no m'esperarà aquesta pregunta. La veritat és que sembla que pel joc està costant una mica, però els resultats estan arribant i l'equip està a dalt. Esperem que segueixi així i que l'equip vagi cada cop adaptant-se més entre tots els jugadors i que estigui a dalt tota la temporada.
Ara anem cap al bàsquet, va. Marc, has tornat, és la teva segona etapa al Club Bàsquet Tarragona. Com t'estàs sentint en aquesta pretemporada que ja ha acabat i el tram inicial de curs? Bé, molt bé, doncs la veritat que molt bé. Jo personalment m'estic sentint còmode i estic content amb com estem treballant com a grup també.
Hi ha hagut molts fitxatges, molts canvis, evidentment, després d'haver baixat de categoria l'any passat al CBT, però crec que la pretemporada hem anat de menys a més. Vam acabar fent un molt bon partit contra el Navàs en l'últim partit amistós i la temporada la vam començar molt bé a Camp de Castelldefels fent dos quarts molt bons, el segon i el tercer.
i vam tenir dos quarts que vam ser molt irregulars, i allà és on se'ns va escapar la victòria l'últim quart, però després hem seguit, jo crec, allargant aquests minuts de qualitat, i tant el segon com el tercer partit els hem aconseguit guanyar. M'enviava el Dani Rebenga Estadístiques Teves, ara les recupero al WhatsApp que m'en va enviar,
diu que en l'últim partit te vas sortir, vas fregar el triple doble, diu, a banda dels 11 punts, 12 rebots i 7 assistències, fregant el triple doble del passat diumenge, Marc està brillant els rànquings de la categoria. De seguida ho expliquem, però parla'm-nos una mica, perquè jo crec que segurament la cirereta aquest bon inici de curs...
es va viure a Terres Balears justament en el passat partit on es va guanyar, el de Terres d'Eivissa. Sí, sí, sí, la veritat és que vaig tenir un molt bon partit aquest últim, i tot i així la resta de partits també m'estic sentint molt còmode en el joc, m'estic també entenent molt amb els companys, també hi ha molts companys que ja coneixia com l'Adriaduc, el David Fernández o David Loras,
i amb la resta de companys, doncs jo crec que cada cop estem més, ens entenem millor, no?, i entenem què necessita cada jugador, i jo doncs em vaig sentir molt còmode en aquell partit, vaig anar sumant, també doncs amb la confiança que m'està donant el Toni Laramona,
i per això jo crec que estic ajudant l'equip, no només en punts, sinó en altres estadístiques com poden ser rebots o assistències, i en defensa crec que també estic fent un pas endavant. En tres partits, per exemple, 32 punts, ets el primer de la categoria, de fet, en la situació acumulada de valoració fins a la jornada d'aquest passat cap de setmana.
Ets el segon, no? No, el segon és el Estefanuto. Bueno, en definitiva, moltes dades m'acabo perdent, però que en tot cas sé que t'estàs sentint còmoda, entenc, i això va molt bé de cara a la confiança i a trencar aquell tòpic que es diu que nunca segundes fases fueron buenas, ningun dels segundes momentos fueron buenos. En el teu cas no està sent així.
No, de moment no. La veritat és que hi ha casos i casos. Això és un tòpic, però hi ha molts casos que en alguns passa i en alguns les temporades surten molt bé. Jo crec que depèn de les circumstàncies...
el context i també la il·lusió, les ganes que tingui el jugador, i jo crec que jo he vingut amb moltes ganes, amb molta il·lusió de poder fer una bona temporada després de dues temporades on el CBT està patint i ha estat passant malament, i jo he vingut amb moltes ganes de revertir això, és una nova temporada, és a Lliga EVA, i crec que hem d'estar dalt
l'equip ha d'estar a dalt i hem de fer una bona temporada perquè a més tenim jugadors i staff per fer-ho una pregunta per justament aquesta rémora que es porta dels dos últims anys i perquè en el seu passat el Club Basquiat Tarragona era dels que a l'antiga Lliga Eva que jo continuo dient com tu actual tercera fe estem més obligats a estar-hi a la zona dalt o cal treure'ns aquesta pressió de sobre?
Bé, jo crec que no ha de ser una pressió. Jo crec que el CBT, quan va estar a l'última etapa a tercer efect, també tothom esperava que estigués a dalt. Jo crec que sempre s'ha treballat així i no es pot obviar que el CBT ha d'estar a la part alta o intentar estar el més a dalt possible. I a partir d'allà veure la temporada, doncs a final de temporada on estem i quins són els objectius més concrets. Però que hem d'estar a dalt, jo crec que ha de ser l'objectiu del club i...
i fer una bona temporada, a partir d'allà al final de temporada i els equips dependrà de la qualitat de tots els equips on puguem estar, però el nostre objectiu ha de ser aquest i no ha de ser una pressió, ha de ser algú que entenguem un cop fitxem pel CBT. Molt bé, m'agrada la resposta.
De què t'has servit, justament? I això només hi ha una persona que pot respondre, que ets tu. L'etapa al Valls, el temps que has passat a Valls, que tampoc està gaire llarg, després del que vas viure a Tarragona, de què estàs servint ara? De què estàs sentint una mica que estàs sumant, justament, d'aquesta etapa al camp? Bueno, jo crec que vaig aprendre a aprofitar els minuts que tenia el Valls, no? Hi havia partits que jugava més, altres menys, però vaig aprendre a estar en un altre context, en un context
on hi havia molts jugadors nous que jo no coneixia i un context diferent per mi sortia de Tarragona del pavelló del Serrallo que és on havia jugat els últims 10 anys pràcticament
i vaig aprendre a adaptar-me a diferents circumstàncies, sobretot, i això jo crec que és el que vaig aprendre més de la meva etapa avall. No vull oblidar-me, i permete'm que hi parli, de dues personetes que han estat i estaran al teu costat, que són els pares. Com t'han ajudat, com te segueixen ajudant, i una mica què sents en ells, perquè a més també són, a part de pares, gent que ha viscut, que m'ha matat el món de l'esport.
Sí, ells m'han ajudat sempre molt en aquestes últimes temporades que hi ha hagut moments difícils. L'any passat en algun moment, també l'anterior a l'Eplata que va ser complicada amb el CBT, sempre han estat al meu costat i m'han aportat aquesta tranquil·litat en moments que eren durs i sobretot molt de suport i de seguir endavant quan a vegades pateixes perquè la situació...
teva personal o de l'equip, no és bona. I jo els hi estic molt agraït sempre per això, perquè sempre m'han seguit donant suport i sempre estan al meu costat. Aquí, moltes gràcies per estar-hi amb nosaltres. Molta bona sort pel que resta de temporada. I va, ja que hem parlat d'ells, per favor, saluda a casa. Molt bé, perfecte. Per cert, una porra per demà en Sabadeinàstic.
Una porra? Vinga, va, vaig a posar una o dos pel nàstic. Molt bé, gràcies. Molt bé, Joan Andreu. Estarà. Adéu. Una de la tarda, 16 minuts, Indonia de Tarragona Ràdio...
Jo no sé si aquest cap de setmana hi haurà una persona més feliç a Tarragona que el següent convidat. Per què? Anem a posar en context. Hi ha estat una mica el pare de la criatura del projecte de bàsquet al Sagrat Corp i aquest cap de setmana l'equip de la Lliga Femina 2
Debut a casa. Ja ho va fer lluny de la seva pista, aquest cop té, i a més amb la seva doble de partit dissabte i diumenge, doncs la seva estrena aquí, a la ciutat de Tarragona. I això cal posar en valor, tenint en compte que no només s'està treballant amb aquest equip, sinó que darrere hi ha com una cinquantena que estan treballant justament per fomentar l'esport del bàsquet, principalment en el feminic, però també en el masculí. Niaki, hola, com estàs?
Hola, muy buenos días. Pues bien, bien, bien, aquí, esperando. Yo no sé si he exagerado, pero seguramente de las personas más felices que este fin de semana habrá en Tarragona serás tú, por lo que comentábamos, por el picar piedra durante mucho tiempo, llevando a tener como 50 equipos de la base, varios de seniors, y este fin de semana y en casa...
¿Se jugarán los primeros partidos de la Liga Femenina 2 para el equipo Lila? Pues, hombre, sí. La verdad es que para nosotros es un orgullo, lo primero, ¿no? Y luego tener lo que tú dices, contar con esa base basquetbolística en el colegio o en el club, ¿no? Pues es súper importante para nosotros.
Como ha tardado tanto tiempo en llegar a esta situación de competir con un equipo de Tarragona en Liga Estatal, nos lo hemos hecho bien para que haya dos partidos en dos días.
Bueno, a ver, nos lo hemos hecho bien. Ha sido una petición también de los equipos de fuera. Aquí hay que tener en cuenta que el gasto económico que supone un viaje de los equipos de la Coruña, bueno, de Galicia hacia aquí, o nosotros mismos hacia allí, pues es un coste económico que los equipos intentan suplir de alguna manera. Entonces ellos vienen también y hacen dos partidos, nos han pedido esa...
Esa posibilidad y ellos puedan aquí los dos equipos contra equipos catalanes y aprovechan ese desplazamiento.
Eso sí, eso sí. A las seis y a las doce y media lo vamos a tener allí todo preparado para que la gente pueda empezar a disfrutar, ¿no?
del equipo y a ver si empezamos también a sacar buenos resultados y ya pues bueno, ya lo volvamos este fin de semana Habitualmente no lo hago pero esta vez permíteme que lo haga y personalizo en esta pregunta ¿Qué significa para ti justamente ahora que abrimos el melón de los partidos en casa de la Liga Femina 2
¿Este reto de competiciones total para un equipo, para un club como el del TGN, que habéis picado mucha piedra para llegar a donde estáis? Bueno, pues mira, es lo que hemos comentado alguna vez, ¿no? Para mí es un orgullo y sobre todo es un orgullo que nuestras jugadoras, las jugadoras, jugadoras que hemos tenido desde P5 en el colegio, desde Alevines que han venido, ¿no? Que ahora puedan disfrutar de este baloncesto, ¿no?
Y bueno, pues para nosotros es un gran qué. Por supuesto, eso sé que ese equipo lo tienes que complementar con las jugadoras que hemos traído de fuera y tal, pero bueno, pero los resultados tal y como están trabajando ellas, bueno, pues te sientes realmente orgulloso de eso, ¿no?
Ese miedo, esos comentarios que siempre hay, esas cosas que es que no tenemos gente válida, es que a lo mejor no funcionamos ahí. Bueno, yo creo que hay que probarlo, ¿no? Hay que probarlo y verlo. Eñaki, ya sabes que estamos en una ciudad donde hay algún que otro envidioso.
Bueno, pero eso es lo de menos. O sea, tú ya sabes que la espalda, yo, por ejemplo, la espalda la tengo muy grande y he cargado sacos. Y fuerte. O sea que no. Por eso no hay ningún problema. Pero sí que ya no es por la envidia, ni por nada de eso. Es simplemente por tener la seguridad y el saber
que nuestras jugadoras pueden competir ahí. O sea, eso es lo que a mí más me ilusiona, ¿no? Ya lo han demostrado, tenemos gente que está haciendo verdaderos buenos números, ¿no? Con su primera experiencia en una categoría, como diga, femenina 2. O sea, que para nosotros, pues yo creo que es importante. Para nosotros, para las chicas del colegio que ven que las cosas van, para las chicas que hay en toda la provincia que vean que hay un referente también ahí...
No es una cuestión solo de nosotros. Yo creo que eso tiene que ser un proyecto de Tarragona, de la provincia, de estar todos y saber que tenemos un equipo allí. Amigo, que muchas gracias. Como decía Cruyff, creo que decía aquello de salir y disfrutar, pues poco el mensaje se lo podría decir a las jugadoras. Salir y disfrutar.
és que és el millor. Si no disfrutas, si no disfrutas no vas a jugar bien ni vas a estar a gusto. O sea que hay que salir, disfrutar y venga, y a ser positivo siempre. Gracias, de verdad. Muy bien, muchísimas gracias a ti. Hasta luego. Una de la tarda, 21 minuts. És moment de parlar en clau de Nàstic. Ja ho hem fet al llarg de l'anterior hora, però ara toca parlar amb un futbolista.
que hi va viure l'última victòria del Nàstic a Sabadell. Demà el Nàstic juga a la nova Creu Alta contra el conjunt Arlequinat amb el record, entre altres, jo sóc una miqueta més gran, recordo un 2 a 3 del Nàstic de famosos anys i que va viure en primera persona. Però clar...
Hi ha gent molt jove i està molt bé i segurament el record que té de l'última victòria va entrar tras un futbolista que va vestir aquella samarretta, l'anàstic, i que ara ha tornat a casa, se va a Badalona. Robert Simón, hola, com estàs? Hola, què tal? Buenas tardes. L'última victòria, l'anàstic, en Sabadell, en un sitiu molt especial, tu estaves allà, en vestit de cort i amb la camiseta d'anàstic.
Sí, me acuerdo que ganamos 0-1, fue un partido difícil y complicado, pero bueno, fue de los primeros partidos también de Dani Vidal en el banquillo y nos llevamos los tres puntos para Tarragona. Entiendo que como Tarragona, pero la Naveo Creu Alta tiene algo especial, ¿no? Son dos clubs, el Nàstic y el Sabadell, con mucha historia dentro de Cataluña y que los enfrentamientos, pues eso, tienen un toque particular y emotivo.
Sí, al final son dos de los clubes más grandes de Cataluña y al final cuando juegas un partido de estas características sabes que estás jugando un partido especial y eso se nota al final también como el de Guastad y la nueva Creu Alta tiene ese carisma un poco todavía de fútbol popular y jugar allí siempre es complicado. Desde la distancia, pero a la vez un poco como futbolero que eres, porque no estás ni en uno ni otro equipo ahora mismo, pero sí en el Badalona,
¿Qué crees que puede pasar mañana? Bueno, al final va a ser un partido muy igualado, los dos equipos están arriba, están teniendo un inicio bueno, el Sabadell para ser un nuevo en la categoría, la verdad que lo está haciendo muy bien, y bueno, y el Nástic después de la victoria el otro día en casa contra el Tarazona, ya se ha colocado en puestos de playoff, ya se está posicionando en la parte alta, y la verdad que será un partido muy bonito de ver.
Entonces, vuelto a casa, ¿cómo se presenta el proyecto de Badalona? Entiendo que con el movimiento deportivo que existe en esta ciudad, ganas de escalar tenéis, y no hablo de montañas, sino de posicionarlos donde quizás el Badalona quiera y pueda estar. Sí, al final entró una nueva propiedad en el club, quieren hacer las cosas bien, quieren intentar devolver un poco al club donde se merece estar por números de habitantes de la ciudad, por el estadio que tiene el club,
Y la verdad que se están haciendo bien las cosas. Primero hemos comenzado bien la andadura, la siempre difícil tercera división. Y la verdad que de momento estamos muy contentos y muy felices. ¿Y tú cómo estás? A nivel personal, a nivel de futbolista, ¿te sientes en ese momento? Sí, la verdad que sí, que al final estoy en casa, estoy feliz, estoy volviendo a disfrutar del fútbol después de aquella...
Lesión y la verdad que lo necesitaba un poco de volver a casa, sentir esas emociones y la verdad que de momento no me puedo quejar y estoy en un momento muy feliz de mi vida, disfrutando estos últimos años de fútbol. ¿Dónde juegues este fin de semana? Esta semana jugamos en Vilasar, que ahora es el Español C, que es como el segundo fiel del Español, y jugamos en Vilasar el domingo a las 7. Vale, y acá secretariamente, ¿cómo habéis empezado la liga?
La verdad que muy bien, estamos invitados todavía, hemos ganado cuatro partidos y que hemos empatado tres, estamos primeros y la verdad que es muy bien, que no nos podemos quejar del inicio de liga, al final hay equipos potentes como el Hospitalet, Cornellà, que son también proyectos importantes y la verdad que he sorprendido para bien del nivel que hay en el fútbol catalán.
Muy bien. Ahora, además, con el tema de las transmisiones televisivas por la autonómica, seguramente tendremos más de una vez la oportunidad de ver en directo al equipo. Gracias por estar con nosotros. Gracias a vosotros. Siempre es un buen recuerdo volver a hablar con vosotros. Por cierto, ya que hablamos con Tarragona, ¿qué ha representado para ti, ahora que lo ves en perspectiva, tu etapa en Tarragona, en el Nastic? Pues la verdad que ha sido una etapa de las más bonitas de mi vida, una etapa que recuerdo con...
Con mucha felicidad. La verdad que solo puede tener palabras de cariño hacia el club, hacia la afección, hacia la gente de allí. Y la verdad que es una de las etapas más bonitas que me ha tocado vivir como futbolista. Amigo, gracias. Gracias a ti, amigo. Un abrazo también.
Els meus somnis a l'espera, que trobi enmig d'un món que no serà com era, i no vull quedar-me enrere. Una 27 minuts, no volem acabar el programa sense felicitar un amic de la casa, que és Robert Hernández, el president de la ET. Robert, hola, com estàs? He sorprendido. Esta no te l'esperabas, eh?
No, no, no. Se lo hemos hecho pasar mal a Luis, que tiene un protocolo con las llamadas y le hemos dicho llama y cuelga o por lo hombre escucha para que sea la sorpresa completa. Sí, sí, sí. Pues la verdad es que no lo esperaba. Estás en directo para evitarte cualquier comentario. Felicidades, hoy es la aniversaria del presidente del ADT.
Té moltes facetes a la seva vida, entre elles la de president d'un club de bàsquet, també col·laborador d'aquesta casa. Si a un, a mi, es pot fer una sorpresa, jo també li puc fer una amb ell el dia del seu cumpleanys. Ja està, només era felicitar-te i que passis un bonic dia amb la teva gent. Gràcies per estar-hi al nostre costat. Moltes gràcies, Joan Andreu, a tu personalment i a tot l'equip de Tarragona Ràdio que feu que la gent estigui contenta com som jo. Moltes gràcies.
Doncs ja està. No sé si ho acceptarà o no, però hem volgut fer aquest tancament amb el president de la DT, que avui suma anys. Sintonia de Tarragona Ràdio, dos minuts, dos quarts de dues, informatiu de Tarragona Ràdio. Acabem. El TGN Sports torna dilluns, demà i el transmí del Nàstic, a partir de dos quarts de sis de la tarda, amb la prèvia del partit, a dos quarts de set, el Sabadell Nàstic. Gràcies, bon cap de setmana.
No m'agrades, m'encantes, quan em mires a pates, i tinc por que algun dia la seva alegria se la porti una altra. No sé si preguntar-te com estàs, si estàs més bona que el pa, si estàs més bona que el pa. Hola, amb la policia? Policia, policia!
Fins demà!
Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat