Bon dia, són les 12.
Post per la Tere Ortega, els arxivers celebren la desclassificació dels documents del 23-EFA. Avui el butlletí oficial de l'Estat ha publicat l'acord del Consell de Ministres. D'aquesta manera, els documents relacionats amb l'intent de Cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, encapçalat pel tinent coronel Antonio Tejero, ja hi podrà accedir el conjunt de la ciutadania Laura Casas.
La publicació al BOE recull únicament l'acord adoptat pel govern espanyol. Són 153 informes, imatges i transcripcions de converses relacionades amb l'intent de cop d'estat, és a dir, tota la documentació localitzada fins ara. L'acord estableix la desclassificació de qualsevol afer, acte, document, informació, dada o objecte vinculat amb el 23F.
Des de l'executiu espanyol s'argumenta que el temps transcorregut d'ençà dels fets permet aixecar la classificació sense que hi hagi cap risc real ni present. Joaquim Nolla, cap de l'Arxiu Municipal de Tarragona, ha dit a Tarragona Ràdio que no s'aspira en grans sorpreses, però que representa un pas endavant per poder modificar la llei de secrets oficials.
fets com aquest que han passat fa 10, 15, 20, 30, 40, 80 anys i tot. L'altre dia un company m'hi deia precisament que encara havia tingut dificultats per a consultar quan l'exèrcit espanyol havia estat a l'Àfrica, a les colònies, de quan estem parlant, estem parlant de 60, 80, 90. A vegades potser hem sigut molt cautelosos, però la societat democràtica ens demana i ens exigeixi. De fet, una mica, a nivell general, ja fa temps que hi ha damunt de la taula una llei de transparència,
en aquest cas, des del punt de vista més aviat de documentació administrativa, que ja s'ha acabat allò de dir, no, és que això pot ser, serà criteri del secretari, criteri... No, no, escolti, la llei te marca molt clar que té accés vostè i que no té accés. La desclassificació coincideix amb el 45è aniversari del Cop d'Estat. La documentació estarà accessible al web de la Moncloa.
La via té impuls a una nova edició de les botigues al carrer Canguany. Arriben a la seva 19a edició. S'allargarà fins aquest dissabte a diferents eixos comercials de la ciutat.
Aquesta iniciativa és una acció pensada per liquidar l'estoc de 40 botigues, apropar-les a la ciutadania i convidar a passejar pels carrers comercials de Tarragona. També per a descobrir els negocis participants i gaudir de l'ambient que es genera aquests dies a la ciutat. Com a principal novetat, aquest divendres i dissabte 27 i 28 de febrer s'estrena l'Espai Comerç a la plaça Verdaguer, un punt de trobada on una dezena de comerços participants sortiran al carrer en format d'expositors.
Aquest espai neix amb la voluntat d'oferir una manera diferent de viure les botigues al carrer, creant un entorn amb ambient, activitat comercial i restauració al voltant de la plaça. La gerent de la via T, Judit Santís, destaca que el comerç tarragonís dispers i per aquest motiu realitzen la campanya. Remarca que comencen amb la plaça Verdaguer perquè és un espai més acollidor i petit. Com ja sabeu que a Tarragona tenim el comerç dispers i llavors a vegades no fa l'impacte que té realment aquesta campanya perquè al final participen 40 negocis però estan repartits.
Llavors vam pensar de proposar-los, que de fet és una prova pilot, d'oferir un espai, comencem amb la plaça Barberet, que és un lloc més recollit i petitó, i llavors els negocis que siguin una mica més separats o aïllats, o amb algun carrer que no sigui tan ample com per transitar i deixar allà la taula, doncs hem pensat de crear aquest espai comerç.
L'espai comerç que està pensat per als establiments més aïllats permetrà als visitants conèixer de més a prop els comerços, interactuar amb els professionals, descobrir productes i serveis i viure l'experiència de compra en un entorn més obert i proper, tot aprofitant l'oferta de bars i restaurants de la zona per completar la jornada.
La demarcació de Tarragona ha registrat en guany 30 morts, 3 menys que l'any passat i acumula una reducció del 25% en comparació amb el 2019. Parlem dels accidents de trànsit que han tingut lloc el 2025 a les carreteres tarragonines. Sergi Báñez.
Pel que fa a la PECET, l'any 2025, amb 17 víctimes mortals, es consolida com la segona pitjor xifra des de l'alliberament dels peatges. A l'autopista, els trams terragonins que han concentrat major sinistralitat en morts i ferits greus en relació al 2024 han estat el vendré Cambrils, amb 10 víctimes, i Cambrils Ui de Cona, amb 12 víctimes.
Els trams que han presentat una reducció de sinistralitat respecte al 2024 han estat els trams on el Servei Català de Trànsit ha establert reduccions de velocitat, com és el cas del Papiola al Vendrell, amb 5 víctimes, suposant així el 64%. En termes generals, el Servei Català de Trànsit ha comptabilitzat aquest 2025 193 persones mortes en 185 accidents mortals a Catalunya.
Durant el mateix període del 2024 van morir 191 persones en 176 sinistres mortals, el que suposa un augment de l'1% de les víctimes mortals. Les víctimes mortals a col·lectius vulnerables, és a dir, motoristes, vianants i ciclistes, representen el 43% del total de finats per accidents de trànsit. En aquest sentit, 45 eren motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Els motoristes són el col·lectiu amb més morts, 45, i suposen el 31% del total de víctimes.
Tornem a més notícies al punt de la una.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, com estan? Bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició, la tercera de la setmana d'aquest TGN Esports, que els acompanyarà fins dos quarts d'una del matí, avui amb actualitat de boli, amb actualitat de futbol, amb el filial com a protagonista i amb un nom propi, Pere Tobilla, molt lligat al món de l'esport...
L'altre dia coincidíem, ens deia la edat i ens deia que bona part d'aquesta edat dedicada justament a tot allò que és esport a la ciutat de Tarragona i amb ell volem tenir una espècie d'homenatge perquè ens expliqui els seus inicis, la continuïtat i si encara a dia d'avui continuar tenint la il·lusió del primer dia. Com sempre, a les vies de so Lluís Comas, a redacció per Jordi Blanc, us parla el Joan Andreu Pérez, comencem ja.
¿Cómo está esa energía cara a la reta final ya de la temporada?
Bueno, pues intentando llevarlo de la mejor manera posible y de la manera más profesional posible e intentar que consigamos o poder conseguir una victoria antes de que termine temporada para...
para por lo menos quedarnos tranquilos de que estamos haciendo todo lo posible para que lleguen los resultados, aunque sea más tarde que pronto. La pregunta es absurda, pero te la formulo igual en el sentido de si os esperabais o no esta situación que se ha producido este año y los motivos, ¿se deben los motivos al nivel que ha subido de la categoría? Porque así viendo plantillas de uno y otro año,
A lo mejor ha fallado algún jugador, pero tan inferior respecto al año pasado no me da la impresión de que sea la plantilla. Bueno, yo siempre digo a todo el mundo que me pregunta, yo creo que no es una cosa...
En concreto, yo creo que al final se habrán juntado varias cosas para que estemos donde estemos. Si fuera tan fácil decir, pues ha sido este jugador, o ha sido por esta cosa, o ha sido por este planteamiento...
Se cambia y hubiéramos cambiado el rumbo de lo que íbamos, o sea, hacia el camino hacia donde íbamos. Pero como se ha dado la situación como estamos ahora, que no hemos ganado ningún partido, yo, bueno, esta opinión personal, creo que ha sido un cúmulo de cosas que han tenido que suceder para que no sea tan fácil cambiar una cosa y listo. ¿Hay alguna cosa que se pueda comentar o mejor quedar esas cosas en el vestuario y que se miren de arreglar cara al futuro?
Yo soy siempre fiel a la frase, lo que pasa en la milla se queda en la milla, de la milla verde. Entonces yo creo que las cosas internas del club tienen que ser tratadas por internas del club y que no salga. Es lo que creo yo que se tiene que ser así, porque siempre ha sido mi filosofía, tanto cuando van mal como cuando van bien. Las cosas del club yo creo que tienen que ser arregladas por el club, porque al final...
Cuando tú dices cosas se pueden malinterpretar y para eso ya tengo una veteranía y no quiero que se malinterprete nada, entonces las cosas nuestras creo que las tenemos que arreglar dentro del club. A nivel deportivo, como jugador de boli, profesional que has sido, ¿te habéis encontrado en un año así como este? La verdad que este año ha sido un año muy duro a nivel de cabeza, a nivel psicológico ha sido complicado.
Para mí también era especial porque es mi último año de carrera profesional como jugador, entonces pues obviamente no es el resultado que uno quiere cuando quiere que sea su último año, pues yo me imaginaba que iba a ser un año bonito, a priori cuando se hizo el equipo...
La vida es como es Las cosas vienen como vienen
Y uno lo que tiene que hacer es aceptar las cosas que vienen, aprender de todo lo que se puede hacer mejor y tratar de crecer lo máximo posible dentro de las situaciones que te tocan.
aceptarlo. Así que bueno, pues lo he llevado de la mejor manera posible, intentando ser lo más profesional posible, intentando dar lo máximo para que por lo menos lo que esté en mis manos no me lo pueda yo achacar a mí mismo cuando termine la temporada.
Visto desde fuera, pero a la vez conociéndose, en cuanto a juego, después ya del otro prefiero no opinar, si en cuanto a juego, en un 80% seguramente de los partidos, los sets se han perdido por detalles, porque el equipo ha estado ahí en la recta final de cada uno de los sets y se ha perdido por eso, por errores, en la recta final de cada manga.
Sí, sí, yo creo que la clave, una de las claves o una de las cosas que sí se podría haber hecho, o sea, tendríamos que haber hecho de otra manera es que hemos tenido, si no me equivoco, cuatro partidos, seguro, cuatro partidos que los teníamos para haberlos ganado y los perdimos de manera, por lo que dices, de finales de set o de ir ganando 17-12 y perder el set.
o de ir ganando 19-15 y perder el set, o 22-18 y perder el set. O sea, ha habido la recta final de los sets, por lo que sea, no se han jugado como se tenían que jugar, y yo creo que ahí han estado la clave, porque cuatro partidos ganados serían 12 puntos, más uno que tenemos de haber perdido serían 13, y con 13 puntos a día de hoy estaríamos luchando por ver si te salvas la categoría o no.
Entonces digo cuatro partidos asegurados, pero hemos tenido muchos partidos de tener también bolas para ir al 2-2 que no hemos conseguido o de empezar el partido muy bien y luego desinflarnos. Sí que es verdad que la clave ha sido que por momentos jugábamos muy bien y luego llegaba uno o dos puntos en contra y el equipo se desinflaba.
y no hemos sabido reponernos de esos puntos consecutivos del equipo rival. Estamos a las puertas del mes de marzo, por tanto aún queda mucho, mucho, mucho tiempo. Julián, yo creo que las conversaciones que hemos tenido aquí en el programa y fuera en el propio pabellón nos has comentado siempre que aunque dejaras la práctica del boli vestido de corto y tal, te gustaría seguir ligado
Está muy pronto la cosa y en casa de uno puede pasar de todo. Pero te pregunto, ¿ya te estás planteando cositas de cara al año que viene y ya empiezas a estudiar posibilidades para seguir el mundo del vóley o te quieres desligar completamente? Yo creo que en la vida tú tienes que intentar ser lo que tú estás hecho para hacer y yo estoy hecho para estar vinculado al vóley
A mí me gustaría probar ser entrenador profesional, dedicarme al volei, aportar toda la experiencia que he conseguido en mi carrera deportiva. Ya son 24 años dedicados a esto profesionalmente. Pues me gustaría dar ese paso e intentarlo.
Si luego las cosas salen o no salen, hay cosas que no están en las manos de uno. Pero que no me quede la espinita de intentar dar el paso a ser entrenador y poder saber cómo puedo ser yo a nivel de entrenador, de llevar grupos, de cómo jugaría el equipo que yo lleve. Y eso es una cosa en la cual aspiro y en la cual intentaré serlo. Fin de semana jugamos fuera.
Sí. Bueno, este fin de semana descansamos, el siguiente jugamos fuera, en Melilla, y nada, a darlo todo, volvemos a decir lo mismo, para intentar sacar el mejor resultado posible, intentar conseguir la victoria, si no sea la victoria que por lo menos estemos jugando lo mejor posible, y intentar llegar hasta el final dándolo todo, y no porque ya no tengamos opciones de salvar la categoría, vamos a dejar de luchar.
Y es matemático, ¿no? Ya el equipo está descendiendo... Sí, es matemático, es matemático. Ya aunque ganáramos los cuatro partidos que quedan, estamos matemáticamente descendidos. Entonces, bueno, pues... Pero lo dicho, la intención del equipo es luchar, dar lo máximo y intentar sacar los máximos puntos y los máximos partidos en lo que queda para...
para ser lo más profesional posible, porque hasta que no termine el 28 de marzo la Liga, nosotros tenemos un compromiso como jugadores y como personas. Julián, gracias por estar con nosotros, acabar de la mejor manera posible estas cuatro jornadas que restan para el final, y un abrazo enorme a casa, por favor. Muchas gracias, muchas gracias. Hasta luego, Julián.
Julián García, el jugador del vole i Sant Pere i Sant Bau, primer protagonista del programa, amb aquest descent ja matemàtic, a les Superliga 2 del vole i Sant Pere i Sant Bau. No s'ha guanyat cap partit i només s'ha puntuat en un partit, en un enfrontament, per tant les coses no han sortit de la manera que segurament es preveien al club cooperativista. En el cas oposat del vole i Sant Pere i Sant Bau està un equip...
Bona nit. Bona nit.
Bon dia. Dèiem que segurament parlem amb un dels jugadors que estan en millor forma. Vens de marcar dos gols dels quatre que va marcar la Pobla l'altre dia contra el Virafranca, però és que, a més a més, va jugar la Copa Catalunya i en un estadi d'aquests mítics i que mola que es marqui gols, la nova creueta, també vas marcar amb el nàstic de Tarragona. Sí, la veritat és que aquesta setmana han sortit les coses rodones en la part ofensiva,
I, bé, portava treballant molt de temps i se'm va donar l'oportunitat de jugar el meu segon partit amb el Nàstic a l'Europa Catalunya. Vaig tenir l'oportunitat de marcar, com bé dius.
i al cap de setmana dels 4 gols marcados, la veritat és que estic molt content. Arriba, si no recordo malament, la temporada passada de Vilanova, i malgrat que és aquest any, quan coincideixes amb Javi Vilagut, l'actual tècnic de l'Apola, l'actual tècnic del filial d'anàstic, et coneixia bé, malgrat que ahir no vas venir amb ell com a entrador, que te l'has trobat ara.
Sí, bueno, l'any passat el juvenil ja va venir el xavi graut i sí, vam fer molt bona temporada amb el juvenil. És que l'any passat no estaves amb la Paula, que estaves amb el juvenil. Per tant, ets el jugador que ja coneix bé el Javi i que el Javi et coneix de principi a fi el que ets i com ets.
i després, aquesta temporada, la veritat és que molt bé, s'han sortit les coses molt bé i ja s'ha durat la classificació. Com estem vivint aquesta situació privilegiada de líders? Perquè sí que és cert que està en un bocador la situació, però a la resta d'equips que hi ha a la categoria els agradaria estar on estem nosaltres.
Sí, al final és una categoria molt exigent. Es pot veure que no hi ha molta diferència entre els equips a nivell de punts, però nosaltres estem treballant des que vam començar la pretemporada.
i fins ara, i molt contents, però hem de seguir apretant per aconseguir l'objectiu fins a final de temporada. Aquesta setmana hi ha una jornada important, perquè com a líders, qualsevol enfrontament, ara que estigui contra segon, tercer, quart, és important, aquesta setmana, primer contra segon. Sí, juguem contra Castelldefels, el seu camp,
ho hem d'afrontar com estem afrontant tots els partits amb les màximes ganes i res, a treballar molt. Segur que serà un partit difícil, però nosaltres ens hem de centrar a lo nostre i res, a lo nostre, i segur que s'ho tiraran les coses. Pregunta important, perquè ara mateix, en veient la classificació, no sé si valores més el fet que perdi l'equip que immediatament es troba per sota
Des d'aquí és que pujaríem, perquè cal recordar que són els dos primers, oi? Sí, sí, així és. És a dir, que cal aplaudir qualsevol situació irregular del tercer classificat, més enllà que nosaltres, evidentment, seguim sumant, eh? Sí, bueno, com dic, nosaltres ens hem de centrar en el nostre, com portem fent tota la temporada, i res, i apretar fort, i...
i a tope de treballar i segur que estic convençut que sortiran les coses perquè al final hi ha molt de treball invisible que no es veu i ja veurem com guanyarem la lliga i pujarem. Com està vivint el vestidor justament aquesta bona línia, aquesta ratxa, aquesta dinàmica de resultats?
L'equip està amb molta confiança, estem molt units i retenem moltes ganes de seguir jugant partits i que arribi el final de temporada.
El fet que tinguem el primer equip del Nàstic, un tècnic com Cristóbal Parraló, que per circumstàncies o perquè realment creu, jo crec que és aquesta segona opció, en la gent del planter, entenc que és un gran premi i una gran motivació per als jugadors que esteu a la pobla, que esteu al juvenil...
Sí, bueno, nosaltres al final estem per treballar dur perquè ens arribin les oportunitats i res, a veure si seguim treballant, segur que arribaran les oportunitats de pujar a dalt, però bueno, mentre estiguem aquí a la Pobla hem de defensar els colors i l'escoltar al màxim i res, i ara seguir treballant.
L'última, perquè ningú més que tu el vestidor de la Pobla coneixes Javi Vilagut, per tant et pregunto. Nosaltres també el coneixem de l'època del juvenil, també pel que ens ha comentat gent de Vilanova com el mític Santi Triguero, però digue'ns algun detall que el diferenci com a tècnic de futbol, i en aquest cas de la Pobla, i l'any passat del juvenil. Bueno, el Xavi es un entrenador molt propera,
que treballa molt i ens facilita molt les coses als jugadors i hi ha aquesta part de poder parlar amb ell, que et digui el que creu i que sigui molt proper i això jo crec que dona molta confiança als jugadors i això ens fa també treballar en les meves condicions i millorar molt.
Pau, que gràcies per estar-hi amb nosaltres, que segueixi la dinàmica col·lectiva i teva individual, i res, estem pendents el cap de setmana, a veure què fem. Gràcies. Vale, d'acord, moltes gràcies.
Fa molts anys que porta en el món de l'esport. Servidor, fins i tot, ha tingut el plaer de poder aprendre al seu costat amb alguna que altra etapa. Saludem el Pere Tuvilla. Hola, Pere, com estàs? Hola, què tal? Bé?
Sí, molt bé, molt bé. No em va sorprendre pas, però clar, dissabte et vaig veure a una banqueta i vaig dir, home, aquest entrenador em sona, porta molts anys, et vaig saludar, em vas dir que dels que tens, que no falta dir-los, molts, molts, molts dedicats a això, a l'esport, perquè també has fet altres, però especialment bàsquet.
Sí, sí, la veritat és que ara sí que ho puc dir amb moltes ganes. Porto ja més de 50 anys en aquest tema i disfrutant com el primer dia, la veritat. Evidentment, l'última etapa la dedico sobretot a la formació i...
i a treure canalla cap endavant, i això m'estimula, i continuem encara, mentre el cos aguanti, tirarem cap endavant. Tu has fet algun pacte amb el diable? Perquè l'altre dia, justament, estava amb una persona que em deia aquesta persona ha fet un pacte amb el diable. Dic, sí, estic d'acord, perquè, home, estàs, no com el primer dia, perquè entenc que algun dolor deus tenir el cos, però gairebé. Bueno, la veritat és que...
El que es veu per fora potser sí que d'alguna forma m'he anat cuidant tota la vida, però l'edat és l'edat. Però sí que la veritat és que treballar i dedicar-me al que realment m'agrada, això m'està fent sentir-me almenys...
anímicament bé i, bueno, intento, ja dic, treballar el dia a dia amb la mateixa il·lusió i les ganes i ser sempre positiu i jo crec que sempre ajuda una mica. Però, vaja, els 70 ja no me'ls treu ningú. A l'hora de numerar, jo crec que ens estaríem uns quants minuts, però, vaja, què has fet de tot? Entre altres coses, crear i estar als inicis d'un club que és d'un club Basquet Arragona.
Sí, la veritat és que és un tema que porto al cor perquè evidentment entre la resta de companys i jo mateix vam fundar el CBT i la veritat és que per tots nosaltres sempre ha sigut un orgull poder haver fet aquest tema.
haver assolit aquest repte. Ens queda el tema pendent de veure si algun dia podem lograr que el club arribi a dalt de tot, a l'ACB, perquè a Tarragona creiem sempre que s'ho mereix. Però, bueno, se segueix treballant i se segueix sobre la filosofia pel que la resta de companys estan fent. I jo des de la base, des de les escoles, intento seguir...
seguir mirant que surtin canalla, nens i nenes, que puguin arribar al més alt possible. Com està la salut, justament, d'aquests equips? Els que dirigeixes, més els que es veus perquè jugues contra ells, com està actuant la situació del bàsquet formatiu a Tarragona? Que també seria un tema a tractar a bar, però, bueno, un titular.
Sí, bé, la veritat és que el nivell és bastant bo. El que passa és que sempre trobem amb les limitacions que hi ha a mig termini en quant a poder arribar a tenir una estructura on els jugadors que surten puguin acabar de donar el pas definitiu, no?
I la veritat és que a nivell de base sempre hi ha equips que lluiten i que treballen per saber contra els equips més propers. I després tenim els equips de Barcelona, que són els que marquen una mica la línia i el nivell, contra els que sempre estem a prop, però sempre falta una miqueta.
I veiem que hi ha jugadors que van sortint, que tenen nivell i tal, i que normalment acaben recalant en estructures i en clubs que apunten una mica més alt.
Intentarem seguir en aquest tema. Segur que sí, i trobarem dates per a un dia amb més tranquil·litat poder parlar de forma més àmplia amb tots els continguts que comporta la vida del Pere Tobia en el món de l'esport. Gràcies per estar amb nosaltres, Pere. Ens veiem a les pistes. Sí, encantat de poder sempre trobar-nos i parlar del que més ens agrada, que és l'esport i el bàsquet. Abraçada.
Vinga, gracias. A vosaltres.
Segons arribem al punt d'ara i dos quarts d'una del matí. Fins aquí el Tegent Esports. Ja ens posem mans a l'obra a buscar continguts de cara demà dijous. Gràcies. Aduxau. El viernes el beber me llama obligación social aunque me pille en pijama. Filmaré mi noche y la subiré a Instagram. Ahora entiendo mi resaca. Todo me malesa.
Fins demà!