Bon dia, són les 12.
Post per la Terra Ortega, l'Institut Municipal de Serveis Socials organitza la primera jornada de llibertat, religiosa convivència i discriminació. Es durà a terme aquesta tarda a partir de les 4 al seminari Casa Cultural.
La jornada començarà amb una benvinguda institucional a càrrec de diverses personalitats i continuarà amb la conferència titulada Com pateixen les religions, la discriminació i el racisme? L'investigador i antropòleg social Jordi Moreras analitzarà les diverses formes de discriminació i racisme que afecten les religions i les seves comunitats, tant en contextos històrics com en la realitat contemporània. A més, s'examinaran les dinàmiques d'exclusió, estigmatització i vulneració de drets associades a la pertenència religiosa, així com els factors socials, culturals i polítics que les propicien.
Posteriorment, la trobada comptarà amb dues talos rodones en què s'analitzaran els reptes actuals en l'exercici de la llibertat religiosa, especialment en relació amb la discriminació, el racisme i la visibilitat de la diversitat religiosa a l'espai públic. També s'hi abordaran el marc legal, el paper dels mitjans de comunicació i la religiositat de la joventut catalana. La tècnica de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, Lila Messibà, explica que l'objectiu de la jornada és donar a conèixer les diferents religions presents a la ciutat de Tarragona.
El nostre objectiu és una mica de celebrar aquesta jornada per conèixer totes les religions a Catarragona i per un objectiu de fer un tipus de diòleg antireligiós. La jornada tindrà lloc aquest dijous 5 de febrer de 4 a 8 al seminari Casa Cultural.
Mans Unidas dona el tret de sortir de la seva nova campanya anual amb una conferència avui a càrrec de Sílvia a l'AIO Dávila centrada en els projectes de suport i reinserció de dones empresonades al Perú. Miguel González.
La campanya defensa que la pau només és possible amb justícia social, educació, democràcia i oportunitats per a tothom i denuncia que la pobresa, la desigualtat i la manca d'inversió en la pau perpetuen la violència i l'exclusió. La campanya 67 de Mans Unida es compta a Tarragona amb la participació de Sílvia Alialo d'Àvila, advocada especialitzada en drets humans amb una llarga trajectòria en projectes de justícia social, gènere i defensa dels drets humans al Perú.
Actualment és secretària executiva de la Comissió Episcopal d'Acció Social. Pronunciarà una conferència aquest dijous 5 de febrer a les 7 de la tarda a la Cambra de Comerç de Tarragona. En declaracions de Tarragona Ràdio, allà l'ho ha explicat que durant la seva intervenció presentarà un projecte que s'està desenvolupant al Perú per capacitar professionalment i facilitar la inserció laboral de prop de 6.000 dones empresonades, el 30% de les quals involucrades en delictes vinculats al tràfic il·lícit de drogues.
Son, pues, como se imaginarán todos, el último eslabón de la cadena del narcotráfico, porque transportan o microcomercializan la droga. Muchas de ellas se han visto involucradas en estos delitos por la necesidad de tener que atender a sus hijos principalmente.
La 31era marxa de la solidaritat arribarà dimecres 25 de febre a Tarragona amb la participació de nou centres educatius per sensibilitzar els joves i recaptar fons per a projectes de desenvolupament. Enguany arribarà amb canvis per les obres al Camp de Mart.
Dó la Tarragona per l'amor de l'exconseller socialista de l'Ajuntament de Tarragona, Manuel López Pas, que als 72 anys d'edat al funeral és avui a la una del migdia a l'església de Sant Pau, Josep Sunyer. En una entrevista en aquesta casa a Tarragona Ràdio, l'any 2011, López Pas, que es retirava de la primera línia política, deia que havia estat un orgull a ser regidor de la seva ciutat.
Ser regidor de la teva ciutat és un orgull, primer que res, un orgull i un honor, eh? Però també és anar pel carrer que t'estiguin estilant de la samarreta, eh? I dintre, escolta això, escolta l'altre. I això és una mica fumot tots els fins de setmana culpats, o sigui...
Va ser també president de la Casa d'Andalusia a Tarragona on va recuperar la fèria d'abril, entre d'altres. L'entitat també ha expressat el seu condol dels amics i companys que el recordaran d'Iguana sempre amb un somriure i un profund agraïment a part la tasca incansable en la defensa dels valors i la cultura andalusa a Tarragona.
Aquest matí també el recordarem en companys de Consistori i amics, entre els quals l'exalcalde Ballesteros, que en destaca que era una bona persona, molt estimada i que sempre tenia un esperit positiu. Conseller de l'Ajuntament, amic, company del PSC,
era una persona magnífica, magnífica en tots els sentits. Era divertit, era molt sociable, era una persona compromesa amb el seu passat, però també amb el futur. Aquest dimecres ahir s'omplia el tenatori d'amics, companys i familiars. El funeral es fa aquest dijous a la una del migdia a l'Església de Sant Pau, davant de l'Audiència Provincial. Des de Tarragona Ràdio també ens sumem a les mostres de condol.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Higienesports. Tarragona Ràdio.
Hola, com estan? Benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Sports dijous. Quarta entrega d'aquest espai que els apropa a l'actualitat esportiva de casa nostra. Sempre mirant de tocar cada un dels racons de la gent, dels clubs que fan situacions esportives que són del seu interès. Per això avui hem preparat un programa amb bàsquet...
concretament per parlar amb el TGN, també per parlar de REM i d'àxils esportius del cap de setmana passat, i també per parlar d'una presentació, la de l'equip del Club Sister Campclar, que serà dissabte a l'hotel Tarracopar. Tot plegat, en un dia en el que saurem de veïnou, el Sergi, el Lluís Comas, a les vies de so, el Jordi Blanc, a la redacció us parla Joan Andreu Pérez, i això comença ja.
Doncs siguin benvinguts, el tècnic és Lluís Comas, i no Sergi, com se m'escapava, en un lapsus que no tindrem en compte. Doncs a dubte del matí 8 minuts, el primer dels arguments que volem tocar-hi és el del bàsquet i el del TGN, perquè hi ha un acte solidari que volem abordar i ho farem amb un directiu del TGN, l'Àlex Periel. Àlex, hola, bon dia.
Hola, molt bon dia, Joan Andreu. Volem parlar amb el TGN perquè ja han preparat un acte solidari. Explica'ns, fem sis cèntims. Doncs sí, mira, ens hem adherit a fer punts per canastes sobre el tema per a favor de l'associació contra el càncer, amb la qual cosa els nostres equips aniran fent canastes i després es convertiran en diners, en una donació
que farem per aquest fi, per la lluita contra el càncer. Això, tots els equips del club, o és més representatius? Perquè si ha de ser tots els equips, Déu-n'hi-do el que pot caure. Doncs tots els equips, Joan Andreu. La idea nostra és d'oferir-ho a tots els pares i als seus al·legats, els quals sempre són tan amables i considerats en qualsevol iniciativa altruista o solidària, i la veritat és que la resposta ja és molt gran per part dels equips
i pensem que assolidarem els mateixos compromisos dels equips que vam fer-ho la temporada passada. Això no és ja, ens esperem alguna que altra setmana, perquè tots els preparatius necessiten de seu període, serà el cap de setmana del 21 i 22 de febrer. Sí, correcte, és així com està marcat, a part també col·laboren altres clubs de la província de Tarragona,
com el Reus, com l'Arnastic i altres clubs que estan col·laborant amb tot això, però nosaltres ho hem fet a tots els equips, nosaltres tenim 50 equips, els quals estarem amb aquesta iniciativa solidària a favor de la lluita contra el càncer, promoguda per l'Associació Contra el Càncer, i nosaltres el que volem és...
donar-li el màxim de relleu. Per això el que farem, ja t'he dit, els nostres 50 equips aniran treballant individualment, dintre del sistema de joc, i les canastes s'aniran transformant en diners, que cada equip donarà. I al final farem un reintegre únic, solidari, des del club. La temporada passada ja va ser...
Un euro? No ho sé, perquè cada equip ho voldrà fer diferent. Hi ha gent que ho voldrà fer per uns preus o per uns altres i llavors ho intentarem, però com a mínim sí, un euro. És la nostra idea. D'on és la iniciativa? A banda d'aquesta que s'ha produït l'últim cal de setmana amb el braçalet en cada un dels equips, d'on és aquesta iniciativa? La iniciativa neix de l'Associació Contra el Càncer i es va fer, doncs, gansar el guant a tots els clubs més representatius de la ciutat i província
Nosaltres, a ser el club de Tarragona de bàsquet que té més equips, ens va encantar que ens ho proposessin. És el segon any que ho fem i al fer-ho aquest segon any intentarem superar els diners que vam donar de l'any passat, que van ser uns 2.600 diescats, i intentarem que en guany sigui una mica més i cada any anar superant-nos en aquesta iniciativa que em sembla fantàstica i
i molt a l'autovista. Sentem que forma part una mica de l'igualtat, ja que es demana a institucions que a la vegada un club, com és el TGN, amb el volum d'equips que hi té, doncs també poder-hi tornar-hi d'una altra manera tota aquesta solidaritat que forma part una mica del dia a dia, en situacions generales, en aquest cas, contra una malaltia que no hi ha forma que la deixem enrere.
Sí, així és, així és. Jo crec que la lluita contra el càncer és una cosa que la tenim molt propera, de manera directa o indirecta. Sempre coneixem algú o a partut d'algú a la família aquesta terrible enfermetat i qualsevol acte solitari a favor de la lluita contra ella és necessària i vital. Els nostres equips i els pares que formen part de la nostra família del TGN
el que tenen és que s'assumen de seguida, de manera solidària i altruista a qualsevol iniciativa, sigui quina sigui, i per tant, com a club, nosaltres sempre li donem cabuda i si és per bé de la ciutat i de la ciutadania, doncs sempre ens hi trobaran.
No cal dir-ho, perquè jo crec que ja, a més, ho constatem dia darrere dia, però està bé el fet que un club com el TGN, lluny de que ara estigui representant amb dos senles femení en categories importants, a banda, doncs, es compti i se parli de forma regular de tot el que hi ha els equips del col·le, amb el saco, i els que estan en el propi club.
Sí, exacte, perquè pensa que aquesta iniciativa de...
d'aquest acte, està fet per tant els equips federats com els equips escolars. Torriuiran el llaç verd, el seu tirant de la samarreteta, i això li donarà encara més profunditat a aquesta jornada solidària. Nosaltres el que volem és donar el màxim de representativitat i que la gent s'hi fixi que aquest és un dia important i que la seva solidaritat es veurà ben recompensada segur en un futur.
Molt bé, escolta una cosa, com porten el dia a dia de Lliga Femini 2 i del Supercop, no estem acostumats a temporades com l'actual, per tant, te pregunto, quin és el sentiment del club, i ja amb això acabo, d'aquest dia a dia tan complicat que estem vivint l'any?
Bueno, evidentment, no són les situacions que un club vol trobar en els seus equips màxims exponents, però sí que és veritat que tenim confiança tant en els tècnics com en les jugadores d'en dos equips i, bueno, esperem que les coses vagin a millor. Pel Lliga 2, doncs ara tenim la possibilitat de fer ara una doble jornada a Galícia i esperem de tindre alguns resultats positius i també encarar millor la temporada i donar confiança.
I el mateix amb el Supercopa, no? També jo crec que és important guanyar algun partit i llavors a partir d'aquí generar una possibilitat de tindre millors dinàmiques, no? Que és l'important, no? Que a vegades és el problema de confiança i de trobar una bona victòria i això et dona la possibilitat d'anar creixent. Així tot, doncs la feina s'està fent ben feta per part dels tècnics
I les jugadores, i això al cap també és una cosa que s'ha de ficar en relleu, no?, i que hi ha un compromís important. Àlex Periel, directiu del TGN, gràcies. Moltíssimes gràcies a tu, Joan Andreu. Vinga, Joan Andreu.
Seguim endavant, i ho fem amb actualitat de Rem, i és que aquest passat diumenge l'equip de Rem Olímpic es va desplaçar en posta per la disputa del Campeonat de Catalunya-Rem de llarga distància, segona posició per un esportista de casa nostra, com és la Blanca Álvarez, segona posició pel Pau Mañé i Alejandro Álvarez,
Tant un com l'altre van remar al Club Alevi La Blanca i l'infantil Alejandro Vance, una regata de 6.000 metres. Saludem a un dels tècnics del Club Nàutic Tarragona, un d'aquests històrics, tot i la seva joventut. El que ja saludem, Borja Ruida, hola, com estàs? Hola, molt bon dia. Explica'm, Borja, éxits del cap de setmana a nivell de rem.
Sí, el passat diumenge es va disputar amb força el campionat del Catalunya de renda a llarga distància. Aquest regat hauria d'haver estat el dia 8 de gener, però es va sostendre per la climatologia i finalment es va poder dur a terme aquest passat diumenge. I d'aquí del club van enviar uns 30 esportistes allà a competir al riu Ebre, els més petits
i els més grans, o sigui, els infantils i els veterans remaven sobre 3 quilòmetres, i la resta de categories, cadet juvenil i absolut, remaven sobre 6 quilòmetres. Vam tenir 3 codis, vam fer l'hora a l'esquí juvenil masculí del Serra Herrera, i les plates de la Blanca Álvarez a l'esquí juvenil fèmina,
i la plata del 200 absolut masculí del Pau Mañé i l'Alejandro Álvarez, que és el germà de la Blanca. Ara t'ho dic, hi ha dos tetes en aquest rànquing d'esportistes que van aconseguir resultats molt positius. Tots dos, tant la Blanca com l'Alejandro, que estan a centres de tecnificació, la Blanca en postre i l'Alejandro a Banyoles.
Sí, la Blanca és del 2009, és un esportista del 2009, és el seu primer any com a juvenil i aquest any està advocada per estar al centre de tecnificació que hi ha en Posta. L'Alejandro és del 2006 i aquesta és la seva segona temporada al centre especialista del rendiment en renc que hi ha a Banyoles. Sí.
Miqueta, miqueta, i sense fer soroll, però estem fent molta feina, especialment en un esport com és el REM, el nàutic de Tarragona. Sí, és l'esport més històric d'aquí del club, s'anomena el club dels xiflats, que era, perquè la seva fundació...
El club es constava els xiflats els que abans d'anar a treballar o d'anar a estudiar anaven a entrenar per competir en el rem i seguim tractant de...
d'honrar aquest llegat, no?, i seguir treballant en l'esport del REM en totes les seves vessants, no?, si bé el que ha estat sempre més important ha estat el REM olímpic, i ara estem potenciant molt també tot el tema del REM de l'OM fixa, com és el llegut, i el tema del REM de mar. Molt bé. Borja, gràcies per estar amb nosaltres, enhorabona per la feina, molta feinada que feu al català del club en una secció amb sola de REM, i fins aviat.
Molt bé, moltíssimes gràcies Jovenel i gràcies per tenir-nos en compte. Un dels justament esportistes que va sortir amb un bon resultat és l'Alejandro, que ja saludem. Alejandro, hola, com estàs? Hola, buenas. Hem de felicitar-te primer de tot, oi? Moltes gràcies, moltes gràcies. Què tal, Alejandro Álvarez? El cap de setmana què recordes i com ho recordes?
Doncs mira, el cap de setmana vam anar aquesta regata que ha dit el Borja, la de Campionat de Catalunya de llarga distància, i res, en teoria donaven precipitació de vent, i al final l'aigua estava molt bé, vam bremar tots, des de l'Evins, diria, fins als absoluts, i veterans, i res, personalment, la regata la recordo bastant bona, perquè...
perquè, i a més, era el primer cop que feia aquesta modalitat, perquè de normal feia la modalitat d'esquif, i vaig provar el dos sense, i es veu que, bueno, em vaig defensar bastant bé, i la veritat és que molt bé, molt content, i molt content amb els recites del club, la veritat. Escolta, que últimament m'he donat per fer preguntes molt properes al convidat de turno, en aquest cas tu, com es porta a casa això que tots dos germans s'ho s'hagi donat per fer rem?
Doncs mira, la veritat és que molt bé, perquè justament la meva germana i jo estem als centres de significació, que la veritat agafen els millors esportistes de Catalunya, i amb l'esforç que hem tingut i tot, jo crec que...
estem bastant contents i la veritat és que jo crec que ho estem aprofitant de la millor manera possible. Per què s'us dona per el ritme? És a dir, com comenceu? Quan, des que vau néixer, s'us va donar per fer aquest esport aquàtic? No, no, no, la veritat és que jo em vaig adonar, bé, realment als meus pares, quan jo tenia uns, diria, 14 anys. És a dir, que has començat tard.
Sí, vaig començar tard. Vaig començar... Bueno, tard. Fa 6 anys que vaig començar, més o menys. Sí, 12 o 13 anys. Sí, tard... Bueno, hi ha gent que comença des dels 8 o 6 i jo i la meva germana, jo, en aquest cas, vaig començar als 13 o 14 i ella, doncs, fa 5 o 6 també. Havíeu fet alguna cosa abans? Jo, sí, jo vaig... Jo, del REM, penso que no tenia cap... No sabia ni que existia aquest esport. Vale. I...
I la meva germana tampoc. Va ser un dia que amb uns pares vam veure com una pancarta al club de Tarragona, perquè el meu pare feia pádel, o gim, no me'n recordo, doncs mira, va veure la pancarta i ens van apuntar per provar, perquè jo abans feia tenis i la meva germana feia gimnàcia rítmica.
És a dir, que en aquella casa tots heu fet diferents esports, diferents, perquè la mare, a la que hem entrevistat aquesta casa algunes vegades, perquè s'ha donat peu perquè ha guanyat coses, ha fet atletisme. És a dir, en aquella casa hi ha hagut atletisme per part de la mare, pàdel per part del pare, en rem per part del fill i de la filla, però a banda, altres disciplines que heu fet abans d'aquest esport aquàtic, les tertúries dinant deuen ser entretingudes.
Sí, sí, sí. La veritat és que hem fet bastants... Bé, a casa nostra sempre s'ha fet bastant d'esport i la veritat és que sí, que sempre hem estat fent coses. A la Blanca no l'hem pogut tenir perquè entren a aquestes hores. L'Alejandro l'hem tingut perquè ha acabat uns minuts abans per estar amb nosaltres a les 11.30. T'ho agraïm i acabem amb tu preguntant-te què tens com a previsió immediata a nivell esportiu.
Mira, com a previsió immediata, m'agradaria anar al Mundial i entrar a la selecció espanyola. Al final, estant aquí al centre de tecnificació, és diria el que qualsevol esportista vol arribar a concebir. Primer entrar a la selecció i després, si ho fas bé dintre de la selecció, anar al Mundial. Aquest és el meu objectiu aquest any.
Molt bé. Alejandro, que donem l'enhorabona per els resultats d'aquest cap de setmana i per tota la trajectòria que porteu tu i ta germana. La felicites de part nostra i records a casa, els pares. Moltes gràcies. Una abraçada.
A l'actualitat és que hem ocupat al llarg d'aquests minuts el TGN Sports i acabem sobre rodes perquè dissabte a l'hotel Tàrraco Park es presenta l'equip del club Sista Campclar que hi participarà a la Copa Espanya i a les grans voltes avui de forma a la que li agraïm perquè està molt, molt, molt liat. Jo no sé, però la gent quan es jubila està més liada que mai. Tenim el Diego Bosch. Diego, hola, com estàs?
Hola, buenos días. ¿Cómo estamos? Yo, para acostumbrarme a lo que me pueda venir en un futuro, espero que no cercano, me tienes que decir esto de que cuando uno se jubila tiene más faena que cuando trabaja. Sí, sí, además yo le digo a mi mujer que si me llaman del trabajo me voy más atento que antes, pero bueno. Te agradecemos porque estabas liado, pero era obligatorio hablar contigo hoy de la presentación del Club System Club para el sábado 11 de la mañana Hotel Tarraco Park.
Afirmativo. Volvemos a representar el ciclismo catalán y hacemos la presentación de los equipos del club, tanto de élite como de sub-23. Ya ha empezado con alguna que otra carrera cercana la Copa España, pero se inicia como siempre en Extremadura a finales de febrero. Sí, señor. El día 26 de febrero me parece que comienza en Don Benito, Badajoz.
La competición de Copa España y con eso después realizaremos cada fin de semana una carrera de un día en diferentes sitios del país. ¿Cómo irá el acto del sábado? Explica. Bueno, la presentación, como cada año, hacemos la presentación de lo que creemos, por puntuación y por lo que nos dice la Federación Catalana de Ciclismo, somos el mejor equipo élite sub-23 de Cataluña.
Y vamos en representación de nuestra ciudad, de Tarragona, y vemos que hemos configurado un equipo bastante joven y muy bueno. Hemos cogido o hemos creído coger a los mejores chavales de sub-23 y repiten élite cuatro, cuatro chavales élite. Yo creo que tenemos una buena plantilla para hacer un buen papel. Firmaba con hacer el papel del año pasado, que quedamos quinto como equipo en toda España y creo que es un
Sí, sí, sí, sin lugar a dudas. O sea, yo siempre todo lo que venga como triunfo es bueno para todos. Para el club, para la ciudad y para los mismos chavales, ¿no?
Ya tenemos la alegría este año de que han invitado al equipo de Caja Rural al Tour, en la cual en este equipo tenemos dos corredores que salieron del club, como el Eduardo Prave y el Joel Nicolao. O sea que para nosotros es un aficate, ¿no?, de que los chavales pueden llegar a ser profesionales.
Muy bien. Gracias, enhorabuena por todo lo que estáis trabajando desde hace muchos años y por la nueva propuesta de equipo que se ha confeccionado de cara a la temporada entrante, la que se arrancará justamente en la Copa Española el último fin de semana de febrero. Diego, hasta pronto. Muy bien, muy bien. Y muchísimas gracias a todos.
Aquí acabem el TGN Sports, per cert, parlant de ciclisme. Una abraçada ben especial al Joan Domènech, justament un dels pilars d'aquest equip i el que esperem que es recuperi ben aviat. 12-28 minuts, en res, arribem al punt d'hora de dos quarts d'una del migdia. El TGN Sports torna demà, recordin, demà a les 13 hores, abans, haurem escoltat Crisola Paralo amb la prèvia del partit del cap de setmana. Gràcies, adó, xau.
To pay the rent.
Fins demà!