Bon dia, són les 12.
Us parla a Ter Ortega. Dilluns, vinent en el marc del Pla de Millor dels Serveis Avant, Renfe incrementarà a 1.134 les places diàries de dilluns a divendres en el servei entre Lleida, Tarragona i Barcelona. Aquest augment, que representa un 50% més de l'oferta total, serà possible gràcies a la incorporació de trens de gran capacitat. Laia Tian Núñez.
Són els de la sèrie 106, amb un total de 581 places en cada trajecte, que, segons la companyia, incorporen millores substancials en l'accessibilitat i optimització energètica davant el material de la sèrie 120, amb què es presta el servei actualment. Els usuaris dels trens avant en aquest corredor havien reiterat la demanda de més freqüències per la falta d'oferta actual. Kevin Bruker, portaveu de la plataforma Banc Catalunya, ha valorat l'ampliació del servei com una oportunitat perduda. Aquesta és una idea que ja els anem apretant i anem intentant que la...
que la facin o que la puguin treballar però realment actualment això no ho tenim i de moment pel que ens diuen no està previst per això qualifiquem d'oportunitat perduda perquè haguessin pogut marcar-se un bon tanto i realment sembla que van fent i l'avant va més o menys
Tirant, malgrat tots els merders que hi ha de retards. Actualment Renfe opera 8 freqüències diàries entre Lleida, Tarragona i Barcelona. L'increment de l'oferta s'ha establert en les següents circulacions. A les 7 i 5 minuts del matí de Lleida a Barcelona amb 105 places més per circulació. A les 7 i 23 minuts de la tarda de Lleida a Barcelona amb 343 places més per circulació.
A les 6 i 5 minuts de la tarda de Barcelona a Lleida amb 343 places més per circulació. I a dos quarts de 10 de la nit de Barcelona a Lleida amb 343 places més per circulació. La preinscripció escolar ja està en marxa i a Tarragona ha arrencat en protestes per l'eliminació de places públiques lauracas.
El període de preinscripció ja ha arrencat i estarà obert fins al dia 18, d'entrada i a malestar entre les famílies de dos centres de la ciutat, perquè veuran com es retalla una de les dues línies d'i3 que tenen actualment el tracte de l'Escola El Miracle i la de pràctiques. Vora un centenar de persones es van concentrar aquest dimecres davant les portes de l'IMET, coincidint amb una sessió del Consell Municipal d'Educació.
Albert Fabregat, representant de famílies de l'Escola Pública al Consell i membre de l'AFA de l'Escola Pràctiques, lamenta que la pèrdua de places públiques evoqui moltes famílies a la concertada. S'han perdut tres línies, mentre que a la concertada no hem perdut cap. Creiem que si s'ha de repartir, no. Creiem que si l'equitat ha de ser, ha de ser a tot arreu i no entenem que no s'apliquin les mesures a tot arreu.
La consellera d'Educació de l'Ajuntament, Isabel Mascaró, ha manifestat que la posició de l'IMED és la de no reduir grups i deixar-los tal com estaven l'any passat. A la Generalitat demanen disposar d'informació amb antelació i transparència. I vull posar de manifest que des de l'Oficina Municipal d'Escolarització, l'Institut Municipal d'Educació...
Estem a la disposició de totes les famílies, pares i mares, per atendre i fer l'acompanyament en aquest moment en què educativament és molt important pels centres, però sobretot per les famílies i pels infants. Des del Departament d'Educació expliquen que es tracta d'una oferta inicial i provisional i que la definitiva no es coneixerà fins al juny.
Que cap nena torni a pensar que estudiar no és per ella, paraules de Victoria Santiago amb dues carreres universitàries, va ser una de les protagonistes del Dia de la Dona Gitana, que ahir es va celebrar a l'Ajuntament Josep Sunyer. Amb els soldats a ple de gom a gom, s'ha fet un emotiu homenatge a les dones gitanes en el seu dia, a banda de Santiago, on intervingut la presidenta de l'Associació de Dones Gitanes, Carin Baig, Trini Torres, i Tatiana Font, responsable del Pla Integral Gitano de Catalunya, entre d'altres.
en un acte amb testimonis de dones d'algunes entitats que vetllen per la igualtat i la inclusió, especialment amb l'escolarització de les nenes gitanes. Cada paso que damos en la universidad, en el trabajo, en el activismo, no solo es un logro individual, es un paso colectivo, es una puerta que se abre a esa niña que hoy no sabe que todavía ella puede decidir su futuro.
Acte presidit per l'alcalde i amb la consellera d'Igualtat, Cecília Mangini, que ha parlat d'un dia d'alegria i il·lusió per la recuperació de l'acte que s'havia fet anteriorment. Ha afegit que cal mirar les dones gitanes de front reconeixent la seva història i la seva lluita. Hoy queremos decir desde el ayuntamiento, alto y claro, que ser mujer y ser gitana es motivo de orgullo, de fuerza y de esperanza. Les havien acabat de forma emotiva amb l'actuació musical de l'Hilme de Gitanos a càrrec d'Adoración Silva, de 10 anys, acompanyada per un violí que ha emocionat els assistents.
Tornem a més notícies a dos quarts a dues.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció.
Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 5 de març tens l'horada a Carrefour, la peça de 400 a 600 grams aproximadament, a un preu imbatible de 9 euros amb 45 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
CGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, com estan? Dia plujós, gris, a Tarragona, 12-8 minuts. Ara què m'ho fem? Doncs explicant-li els continguts que hi haurà d'ara fins a dos quarts d'una amb un dia en què parlem de l'autor d'un llibre. S'acosta ja a abril, s'acosta per tant Sant Jordi,
Per tant, és el moment de conèixer noves experiències literàries per tal que aquell dia, el dia del llibre La Rosa, vagin per qualsevol població i comprin llibres. Avui en coneixerem una, amb el del Fibi La Seca. És l'autor d'aquest projecte literari. De seguida el saludarem. També parlarem amb la Noemí Vives, el gimnàs d'anàstic. Ja us hi explicàvem ahir que volíem parlar amb ella per tal de donar continuïtat
a una fita esportiva històrica, que és que la temporada que ve, el nàstic de Tarragona serà l'únic representant català, l'únic representant català, sí, a la màxima tutoria de la genètica rítmica a nivell nacional.
La Noemi va passant el seu dia pelnàstic i hem parlat amb l'actualitat de la rítmica grana. Volem ara conèixer com es viu això justament amb altres gimnastes que ja han viscut experiències iguals o similars. I ho relatarem tot plegat amb el Jaume Casanelles. És el president de l'Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau. Dissabte havien... Sí, ho dic bé. Havien de fer la presentació de l'Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau amb els equips masculins i femenins, però...
Allò que està caient a Tarragona avui, pluja, sembla que també apunta que ho faci dissabte i, per tant, han decidit ajornar-ho per un altre dia. Curiositat, l'any passat també fins en dues ocasions va haver de canviar de data qualsevol diria que estem en una població del nord i no a Tarragona.
Jordi Blanca, la redacció, vies de Sòpera Lluís Comas, avui ha preparat ahir la cançó del final del programa, per tant, és a dir, recomanem que s'esperin fins al final. Comencem.
I comencem parlant d'un llibre, un llibre que segurament com a excusa seria bo que per Sant Jordi es pogués adquirir. Es tracta d'un llibre que es diu Corres, tu corres, tots correm. Editat per l'editorial Cosetània i que ha fet el primer dels protagonistes del Tegent Esports, el Delfi Vilaseca, el que ja saludem. Delfi, hola, com estàs? Bon dia.
Hola, bon dia. On et trobes? De Catalunya. Mira, doncs ara mateix estic a Manresa perquè és on treballo, però visc a Berga. Ah, molt bé.
Bon lloc, Manresa. Per què no el conec, però Manresa sí, a més tenim bons amics al bàsquet de la capital del Baix, per tant, bon racó per a treballar o per a viure, fins i tot. I una ciutat pionera del bàsquet, ara molt bàsquet Manresa. Sí, sí, sí. Doncs mira, l'entrador del bàsquet Manresa, com a informació teva, eh? Abans de ser amic de servidor, va passar per Tarragona, pel CBT, durant unes temporades, i va quedar enamorat de Tarragona.
Ah, perfecte, me n'alegro, molt bé, molt bé. És que no ets ni de Tarragona ni l'editorial tampoc perquè és de Valls, però sí que t'hem volgut trucar perquè ja que ens ha arribat el correu amb l'interès de poder difondre aquesta obra, t'hem trucat i així fem justament perquè ens expliquis una mica aquest projecte literari. Llegint el títol ja podem entendre de què va?
Sí, llegint el títol del llibre, que és Fin, tu corres, tots correm, es pot entendre de què va a nivell de l'esport, però realment no és ben bé així. O sigui, la finalitat d'aquesta obra literària va basada i destinada a tot públic en general. Faci esport, no faci esport. Perquè si llavors, a mesura que vaig anar escrivint aquest llibre, i vaig poder publicar a través de l'Eix d'Oreal Cosetània,
vaig poder veure de primera mà i llavors amb tots els factors que realment el van compondre, era que hi ha molta similitud en l'esport i en la manera de viure, en el córrer i en el que tu et puguis trobar al dia a dia de la vida.
l'esforç, el treball, la resiliència, la constància, el no de fallir, hi ha moltes similituds. I el llibre ve a dir això, ve a ser una comparativa entre aquests dos mons que a la vegada semblarien tan diferents però que són molt paral·lels. Aquí va adreçat el llibre, és a dir, a quin públic creus que li pot connectar més a aquesta hora?
Sí, és el que comento. Primer, l'atractiu semblaria per una persona de l'esport, una persona que habitualment corre, però llavors, quan t'endinses dins de la lectura, tu pots veure aquesta comparativa que jo ara estava comentant, que llavors, per exemple, en el cas del personatge, que és el film, es dedica a fer un viatge...
que arriba a ser molt fascinant a través de les maratons d'arreu, doncs el que veu és que si aquí no hi ha un treball, una dedicació, un sacrifici, un voler fer, un voler estar...
les coses soles no s'aconsegueixen. I això t'ha fallat a la vida. Si tu vols fer un projecte de feina, vols canviar la feina, i tu no te valentones i dius, no, no, vinga, ho trobo, i sense realment saber si no pot funcionar o no, si no tens aquesta valentia...
molt probablement no t'anirà bé, a nivell de relació de parella. Si entre els dos no hi ha un dinamisme i una voluntat i una energia que les coses funcionin treballant-les, difícilment hi hagi una entesa. Bàsicament, bé és això, aquest paral·lelisme mutu de l'esport i la vida.
No sé a què dediques, però jo et pregunto, bàsicament, si el que dediques a nivell laboral va molt lligat a que t'hagis posat, durant no sé quant de temps que t'ha durat el llibre, a fer-ho i a escriure sobre aquesta temàtica.
Sí, exacte. No té res a veure, no, perquè la meva feina és molt distant, diguem, el tema de l'escriptura d'un llibre. No sóc escriptor en absolut, sóc corredor popular ara de curses de maradons, vinc del món del futbol, que per cert...
em va donar uns valors d'equip i disciplina que, evidentment, doncs, volia que tots els joves que fan esports col·lectius aprenguessin. Però, un cop acabada aquesta etapa, doncs, vaig voler tenir la necessitat d'un repte més íntim, no?, que és el tema de la marató. I, llavors, a nivell de reptes, a escriure el llibre, doncs, ha sigut un altre repte, un repte, en aquest cas,
100% literari, tot i que, com et comentava abans, jo no tinc del món de l'escriptura, no soc escriptor, i aquí sí que llavors he pogut percebre de primera mà el difícil que és expressar un sentiment, una emoció, a nivell de la lectura. Però sí que, a base d'esforç i constància,
pots arribar a aconseguir que t'hi acostis bastant. No, parlo en quant a temps, perquè entenc que t'ha costat més el llibre que la marató, en quant a temps, en quant a durada, però en quant a esforç, en quant a constància, què et costaria més? Una cursa de marató o el llibre que has fet?
Sí, doncs et podria dir, ara seria més fàcil respondre aquesta pregunta, perquè de maratons la setmana que vi a Barcelona serà el número 34, i de llibres només he fet aquest. Sí que el llibre ha de 3-4 anys d'elaborar-lo,
Però jo et diria que escriure llibre, sí, sí, perquè va ser tot un recull d'emocions, d'experiències viscudes d'aquesta trajectòria, d'aquest viatge maratonià, i que llavors tu has de plasmar amb una lectura que arribi a la persona que l'obri i que llegeixi en aquest aspecte. I no és fàcil.
Però és allò que et dic, podem entomar un repte, el que sigui, i a base de constància treballes fort i sense defallir s'aconsegueix. Molt bé. Mira, hem de posar-nos en contacte amb la...
firma que tu ha posat... Sí, l'editorial cosetània de Baix. Per tal que puguem tenir el llibre i llegir-ho atentament. El llibre ja es pot adquirir. Ens esperem a Sant Jordi. Com està el tema?
podeu adquirir-lo, sí, sí, està a totes les plataformes de llibreries i llavors està a les principals llibreries, sí, sí, des del 8 de novembre, que es va fer la primera presentació de la publicació, es pot adquirir sense cap tipus de problema. Molt bé, sí, doncs escolta, que ha estat un plaer, has parlat per a Tarragona, per Tarragona Ràdio, i res, molta i bona sort amb aquest projecte i que surtin molts més, si és que et ve de gust. I tant que sí, moltes gràcies a vosaltres.
12 del matí i 8 minuts, Sintonia del Tegen Esport, si saben que intentem fer una mica de ventall de temes i no només centrar-nos en el típic i tòpic. Avui hem volgut posar-nos sobre la taula aquest projecte literari del Delfí Vilaseca.
Anem cap a la gimnàstica rítmica, un esport que aquí, a Tarragona Ràdio, des que vam néixer fa 40 anys, ha vingut de la mà amb nosaltres, nosaltres d'ells, i, evidentment, no ens anàvem a quedar parlant d'aquest ascens de la màxima teoria de la rítmica estatal en una entrevista, sinó que volíem donar continuïtat. Ahir no vam poder, per una situació...
que tampoc ve a compte, però avui sí que tenim la possibilitat de parlar amb una de les gimnastes de les moltes que han sorgit a l'àstic de Tarragona. Ara la trobem a Andorra i la saludem ja directament. Noemi Vives, hola, com estàs? Hola, molt bon dia, Joan Andreu. Gràcies per atendre'ns.
No, gràcies a tu. No sé quan i com te n'enteres justament d'aquesta notícia que va sortir a finals de la setmana passada i que ens permet de nou viure a gimnàstica de primer nivell perquè som l'únic equip català, la gimnàstica rítmica-anàstica, que competirà entre les millors de l'estat espanyol.
Exacte, ha sigut una molt bona notícia. Encara que jo estigui aquí a Andorra, la gimnàstica rítmica sempre ha estat a dins meu i sempre intento informar-me, i més quan és del Nàstic, que és el club que em va fer arribar on vaig arribar. O sigui, molt contenta. Ara, una mica en perspectiva del passat, de quan vas viure aquí a Etapa a Tarragona, què representa i quina importància li dona justament aquesta situació d'aquesta bona notícia que vam rebre la setmana passada?
Home, jo crec que sempre donar visibilitat a un esport com és la gimnàstica rítmica, que sí que és veritat que hi ha moltes gimnastes que l'adoren, però a nivell informatiu, tot això no és un esport realment que es conegui, que se li doni tanta importància. Llavors, que li donin aquesta representació i aquesta...
Aquesta importància en un fet tan important com que és arribar a una primera categoria que no és gens fàcil, doncs és una molt bona notícia per a totes les gimnastes, tant ex com actuals. Les ex, les que heu estat al nàstic de Tarragona, entenc que no sé quantes imatges han vingut justament durant aquests dies d'aquelles èpoques en què passàveu hores i hores entrenant per tal de treballar de valent i aconseguir els millors resultats.
Exacte, o sigui, sempre s'ha entès, la gimnàstica rítmica és un esport molt disciplinari, el que requereix moltíssimes hores d'entrenar, moltíssimes hores de passar, que no estàs amb la teva família, tens una altra família que són les teves companyes, en el meu cas que va ser moltes hores a nivell de conjunt, o amb la teva entrenadora.
Quan em donen aquestes notícies, fins i tot que no hi hagi notícies, o sigui, la gimnàstica està a dins teu. Jo moltes vegades, i estem parlant que jo tenia 16 anys i ara en tinc 40 que faré 41, però avui en dia fins i tot a vegades somiant, somiu que estic competint, somiu que estic entrenant. O sigui, és molt heavy, realment. O sigui, forma part de la teva persona.
I, bé, quan llegeixes que els gimnastes que han tingut tot aquest treball darrere i que han sigut recompensades, doncs és una alegria enorme. Que les vull felicitar, eh? Des d'Andorra, que ànims, xiques, que es noti el resultat. Totalment desvinculada amb l'alegria o, a part de la informació d'estar pendent del que hi hagi, fas alguna cosa?
A veure, desvinculat mai. Com dic, la gimnàstica rítmica forma part de la meva vida, però sí que és cert que ja no estic de ple. Jo ara sí que continuo fent cosetes a Tarragona, però potser ara estic més cap al Carnaval, o sigui, tot el món del ball. Però bé, que tinc contacte amb les meves companyes del Nàstic, les entrenadores, o sigui, tenim grups i ens anem informant.
Va, no tinguis por, perquè jo crec que ens podríem perdre, amb el bon nivell que hi havia aleshores, de dir noms i cognoms d'esportistes, de companyes, que vas tenir a Tarragona el seu dia, allà al pabelló, i amb l'atenta mirada d'això, de les entrenadors que hi havia.
Sí, a veure, jo, clar, el primer que em ve al cap és la Maria Luisa Cabrera, la Wissi, que sempre va estar al meu costat, la Mònica Navarro, Pili Merle, Mònica Sorinas, és que em deixaré segur que algunes, però aquesta sí que és veritat que sembla la Cristina Pérez, que va ser la primera entrenadora que vaig tenir, i després, com a gimnasta, la més renom és la Vito,
la Maria Teresa Fuster, que ja va ser una mica la que em va encaminar i em va ensenyar que el món també de la gimnàstica rítmica pot anar més enllà, que no només intentar tenir com més futur i ganes de triomfar i d'arribar més juny,
I no ha de quedar-te només a Tarragona, que ja està molt bé, però intentar anar més enllà. I, bueno, companyeres meves que encara són molt bones amigues, com la Marta Valiente. Mira, en caso aquest any, és una de les meves dames d'honor. I, bueno, que sigui l'escoltés, m'encantaria que estigués escoltant l'entrevista. Doncs mira, potser no ho escolta, però com també ara de seguida l'enllaç, li pots enviar...
Doncs mira, perfecte. Acabo. El diumenge es van celebrar 140 anys de vida, el nas i de Tarragona, 140 que es diu aviat. No cal dir que, evidentment, tu que coneixes bé la casa, la secció de la rítmica és una de les que més ets ens ha donat al llarg d'aquest període de temps.
Correcte. Sí, sí, com dic, tot l'esport, tots els esports tenen dificultats i no són fàcils i no tothom pot arribar. Però és cert que les instal·lacions també, tenim unes instal·lacions molt bones, això també ens ajuda molt i...
No sé com explicar-te, la gimnàstica rítmica és cert que requereix de moltes hores d'entrenament. Hi ha altres disciplines que potser no en necessiten tantes, però ja et dic, nosaltres fins i tot arribem a entrenar 11 hores diàries abans de campionats importants com a europeu. Imagina't, a unes edats molt tempranes, que això també s'ha de tenir en compte, que no estem parlant de...
de gent adulta. Estem parlant de nenes petites, adolescents ara, perquè és veritat que avui en dia es cuida molt més la salut física i mental de les gimnastes i, si ens adonem ara, són gimnastes amb una edat més avançada, són més madures. Això també es nota molt a l'hora de sortir al practicable. Molt bé. Doncs, escolta, Noemi, felicitats pel Siquiero, que seran, suposo, durant aquest any, segons ens has dit...
que vagi molt bé aquesta nova etapa i que gràcies per estar amb nosaltres hem volgut donar-li continuïtat a la notícia i en vam parlar amb la gent actual gestora del Nàstic de Rítmica però hem volgut donar valor a la notícia i justament parlar amb una de les esportistes que en el seu dia ja van passar pel conjunt granar. Molta bona sort a la vida. Moltes gràcies. Igualment que vagi bé Joan Andreu.
12-25 minuts anàvem i estava programant, de fet, l'entrevista per ara, per parlar de la presentació de l'escola de futbol de Sant Prés-Sant Pau, però no sé, hi ha molts brujos, brujes, en Sant Prés-Sant Pau, justament allà al camp de futbol, perquè com l'any passat s'ha ajornat la presentació de l'escola de futbol del barri, del club tarragoní. Jaume, hola, com estàs?
És el Jaume Casanelles, president de l'Escola de Futbol d'Assemblea de Sant Pau. Rebia aquest matí el WhatsApp dient que decidíeu renunciar-hi i posar-ho en una altra data, justament la posada llar dels equips masculins i femenins.
Doncs sí. Veiem, doncs, com està el temps i les previsions que n'hi ha d'aquí al dissabte, que és quan fem la presentació, doncs no en volem arriscar un altre cop. Ja ens va passar l'any passat que vam tenir que ajornar-la dues vegades i decidim tornar-la a ajornar aquest com. Més que res, doncs, no de sempre, tenim un flatblast, tenim jocs pels nens, ja que és la festa del club, i el que no volem és que no es pugui aprofitar i puguin disfrutar tots els crios. Eh...
Hi ha molts equips masculins i femenins, posem en tot cas, ja tornem a parlar quan es posi una nova data, del que tenim masculins i femenins en guany. Doncs d'equips, doncs 35 equips. Hem passat de 35 equips, 11 de femení, el resto són masculins, més el que serien els veterans.
I guanyem la matèria segona catalana, que toquem fusta o ferro o el que sigui. Sembla que les coses van bé i que mai es pot dir, fins que sigui matemàtic, que estem salvats, però que les coses no van tan malament com un equip novell podria pensar debutant a la segona catalana, que és molt dura.
Doncs sí, és una categoria molt dura, de tercera catalana a segona catalana hi ha una diferència abismal, més que res hi ha equips amb un pressupost molt, molt, molt alt, nosaltres evidentment som un equip recent ascendit, però sí que és veritat que hem fet un bon equip, són jugadors que són de la casa, que han passat alguna vegada pel club, i sí que és veritat que ha tirat molt el que és el sentiment de pertenència a l'escut, no? I llavors la veritat és que
Pinta molt bé. Estem, jo crec, en molts pocs punts per poder certificar el que seria la salvació en funció amb els punts de l'any passat del defens, però és igual, cada temporada és una temporada nova i si el tall estava, anem a dir, amb 32 punts, estic dient uns punts...
A l'igual està en 35, no ho sabem. És veritat que pinta molt bé, queden molts pitjor partits encara, però hem d'anar de mica en mica a l'hora que tal. Molt bé. Doncs escolta, que ens tornes a recordar quan fixeu data per a la presentació de quan serà i tornem a parlar amb tu, amb tot el coordinador de l'equip femenil, dels equips femenins, sobre més activitat del Club Taroni. Gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a tu, moltes gràcies.
12.28 minuts, acabem. Acabem i ho fem donant pas al Blau de Prússia, l'actualitat dels podcasts. El TGN Esports torna demà, tot i que ja volem, perquè hi ha molta activitat per 8M i la programació iranòmica prioritzada per aquest dia tan especial. Gràcies per la seva atenció. Fins demà, 12 a 1.