Bona tarda, muy minutia.
Comencem, és el TGN Sports, el darrer d'aquesta setmana, on ens centrarem, després d'haver cobert l'actualitat del Nàstic a l'última hora, amb altres aspectes, com per exemple parlar també amb futbol de la futbolista del Nàstic, la Pobla, entre altres equips, Roger Bonet.
Amb ell, el dia del seu cumple, el saludarem i el felicitarem.
Volem estar a Indonèsia i volem saber de la seva vida, tot plegat en un dia en què també els recordarem que demà al matí, concretament a les 12 del migdia,
es presentaran els equips de futbol de l'Escola de Futbol Sampresa.
En el seu dia es va ajornar la posada llarg d'aquests equips per condicions meteorològiques, demà torna a escena.
Acabarem fent un repàs a tot el que hi ha, cada vegada menys, d'esports al llarg del cap de setmana,
en un dia en què, de nou, els recordem que just com està a les vides de so, es parla Joan Reu Pérez.
I és moment de saludar ja directament a Indonèsia, allà on ens troba el nostre primer convidat, el Roger Bonet.
Hola, Roger, com estàs?
Hola, Joan Andreu, què tal? Un plaer estar aquí un altre cop, ara feia temps que no em passava el programa.
Vaja, sí, no és que t'haguéssim oblidat, però sí que teníem ganes de saludar-te
i hem fixat avui el dia per a poder-ho fer. Escolta, que felicitats, que és el teu cumple, avui.
Sí, avui entro als 30, avui entro als 30 i molta gràcia.
És la dècada prodigiosa.
Sí, exacte, exacte.
Què tal? Perquè amb 30 anys segurament has viscut més que algú amb 50 o 55.
Bé, doncs sí, la sensació que deixo una mica la dècada dels 20.
Havíem viscut moltíssimes experiències a molts països i ara justament estic en una situació també una mica de canvi
perquè fa pocs dies que vaig deixar l'equip que estic aquí a Indonèsia, però amb ganes encara em sento bé, amb ganes de seguir jugant.
Evidentment ja arriba un punt que, bé, quan arribes cap als 30 ja també saps una mica que s'apropa al final,
però cada cop estic disfrutant més del futbol, també poder viure-lo a diferents països, així que content a veure quin és el nou repte ara.
Perquè, reculem, si et sembla bé, quan encara eres més jove del que ets,
em vas deixar el futbol a casa nostra, quina va ser la primera experiència que vas viure?
A veure, jo vaig estar...
Bé, vaig anar cedit, no sé si tants records, que vaig anar cedit a l'Olot, vaig anar cedit també al Ràpid de Bouces,
quan estava una mica entre el Nàstic i la Pobla, una mica a cavall entre els dos,
i, bé, després sí que ja me'n vaig anar la primera... Bé, també vaig estar a Formentera després,
quan ja vaig acabar el meu contracte amb el Nàstic, ja vaig deixar d'anar cedit i vaig anar a Formentera,
després vaig passar per Islàndia, després me'n vaig anar a Finlàndia, on vaig estar tres anys,
entre segona i primera divisió, després me'n vaig anar als Estats Units, vaig estar un temps a Mèxic i ara a Indonèsia.
Aquí, aquí, em volia situar jo. Un cop des de Formentera, l'experiència a l'estranger,
doncs ja n'ha viscut el Roger Bonet, quatre equips, quatre països?
Bé, he estat a Islàndia, a Finlàndia, a Estats Units, a Mèxic i ara a Indonèsia, és a dir, cinc, cinc, cinc.
I què?
Bé, doncs, la veritat, molt content, jo al final, una mica, quan surto de Formentera,
a mi ja se m'havia acabat el Sub-23, ja sé una mica com és la situació a Espanya,
que quan ja no ets Sub-23, sobretot per equips de segona B i tal,
ja és més complicat, i jo em sentia una mica estancat, no?
Anir entre la tercera divisió, la segona B, no acabava de tirar munt,
i al final la realitat és que a Espanya hi ha molts bons jugadors, hi ha molt de nivell,
és un dels millors països del món en quant a nivell futbolístic,
i jo volia ser futbolista professional, intentar jugar primeres divisions,
i això ho vaig fer, les meves primeres experiències van ser una mica caòtiques,
no els professionals que potser esperava, però eren part una mica del procés,
i el meu primer pas va ser anar-me a segona divisió d'Islàndia,
que era un context relativament poc professional,
però jo sabia que potser si ho feia bé allà,
doncs me podia anar a un altre país nòrdic, i així va passar,
no va anar a segona a Finlàndia,
allà vaig fer una bona temporada i vaig poder pujar a primera divisió,
allà vaig firmar per un altre equip,
i vaig acabar estant a primera divisió,
un dels millors equips d'allà de Finlàndia,
a l'Interturco, vam jugar a competició europea,
vam arribar a finals de Copa,
i bueno, ja després de tres anys allí,
doncs vaig dir, bueno, ara m'agradaria també provar altres experiències,
altres llocs on, bueno, on aprendre del futbol,
on disfrutar-lo,
i bueno, llavors quan vaig anar als Estats Units,
un any, des d'estar en éxito uns mesos,
i ara sí que una cosa que tenia molt clara
és que a la part final de la meva carrera
volia anar a jugar al sud-est asiàtic,
volia veure també com és el futbol aquí,
una cultura nova,
que crec que a la que m'adapto molt bé,
i bueno, de moment, ja et dic,
ara he fet un any aquí,
la cosa no ha anat molt bé,
no a nivell personal,
sinó una mica a nivell, bueno,
aquí temes d'impagaments i aquestes coses
estan bastant normalitzats,
i nosaltres, bueno,
ha arribat a una situació al club
que hem tingut molts, molts, molts problemes,
i al final ha acabat marxant d'aquí,
però esperant a veure cap on tirem la próxima temporada.
per tant, uns mesos de calma,
que ja entenc que està a galerà el teu cos,
i a partir de la temporada que ve,
tens alguna cosa,
no hi ha predeterminada ni firmada,
però sí idea d'on podies acabar aterrant?
Bueno, sí,
hi ha alguna cosa per aquí,
a mi la veritat que a Indonèsia,
el que és a nivell de vida,
estic molt content aquí, molt feliç,
és veritat que la situació futbolística que m'ha tocat viure aquí,
no ha sigut la correcta,
però bueno, si trobés un bon context aquí,
un equip que pugui ser professional i disfrutar el futbol,
evidentment que no ho descarto,
un cop ja has estat aquí un any,
ja la gent ja et coneix,
crec que he jugat 20 partits,
crec que puc tenir cert cartell aquí,
per la temporada que ve,
i si no,
doncs no descarto anar-me a algun altre país d'aquí per Àsia,
per provar un altre país nou,
igual que tampoc descarto el fet de tornar a Europa
o qualsevol altra lliga del món,
estic una mica obert a tot,
com sempre ho he estat,
però sí que és veritat que si m'ha sortit alguna cosa interessant
per aquí, pel sud-est asiàtic,
o per Indonèsia,
segurament sí que em quedaria per aquí.
Tinc curiositat,
no per anar-hi demà ni la setmana que ve,
però com és la vida d'Inonèsia en un dia normal?
Aquí és una vida molt tranquil·la,
ells viuen per la religió,
viuen també pel futbol,
són les dues coses de la seva vida,
és una bogeria,
si ho comparo amb altres països,
aquí viuen pel futbol,
viuen pel futbol,
els estadis estan plens,
hi ha moltíssima repercussió,
la gent et coneix,
vas pel carrer,
et demanen fotos,
que és una cosa que potser
en altres països no és tan habitual.
Ja et dic que és una vida molt tranquila,
també una vida molt barata,
aquí els preu són molt baixos,
també la gent a vegades quan pensa en Indonèsia
es pensa que és un país que no està molt desenvolupat,
i és així,
però també hi tens moltes coses
que s'assemblen cada cop més
a el que tenim més a Europa,
s'estan a poc a poc evolucionant,
i per exemple, ara mateix estic a Bali
i Bali és un exemple,
que cada cop hi ha més estrangers
que venen a viure aquí,
a més amb el tema del co-working,
ara que es pot treballar a distància,
cada cop hi ha més gent que veu aquí a Indonèsia,
perquè també sempre fa bon temps,
és veritat que hi ha temporada
de seca i temporada de pluja,
però el que és la temperatura
pràcticament durant tot l'any
és la mateixa
i aquí es viu a un ritme diferent,
la gent d'aquí és molt tranquil·la,
molt agraïda,
i sempre...
A mi, des que vaig arribar,
m'he sentit molt estimat aquí,
i per això una mica,
potser m'agradaria...
Jo era un lloc que ja venia bastant de vacances,
i ara ja s'ha convertit
més que en un lloc de vacances,
però és un lloc que hi estic a gust vivint,
i que potser hi tornaria al futur,
o continuar jugant aquí, clar.
Roger, eres...
Per tant, si eres,
pots continuar sent una persona
que no et saps estar quieta.
Crec que tens un projecte
que surt del...
El que seria un terreny de joc.
Sí, a veure...
No sé si et refereixes més
al tema del llibre o l'altre projecte.
Sí, sí, sí, el llibre.
Sí, sí, sí.
Bé, és que també he començat un altre projecte
que es diu The Game Changer,
que l'hem començat també fa poc,
que el que pretenc és una mica formar
una comunitat de futbol
de tot el món, no?,
que tenim una web,
tenim també, creiem,
contingut a les xarxes socials...
Explica, anem al llibre després, explica, explica.
Val, val, val, no, no, te'n dic...
No, bàsicament és això,
comparteixo contingut de futbol
amb un equip, no?,
que m'ajuda
i anem compartint a nivell coses,
a nivell conceptes, a nivell tàctic,
articles d'equips i, bueno...
I el bo també del projecte
és que el 10% de...
el 10% de les subscripcions
també van per ONGs,
llavors, bueno, també tenim aquest component social
i ho fem en anglès i en espanyol
i tenim gent d'un munt de països
que s'estan subscrivint
i, bueno, i una de les coses relacionades, no?,
amb el projecte,
perquè en la meva web,
o en la web de The Game Changer,
és on tinc el llibre,
doncs, bueno, també he fet aquest llibre
a través d'EMC Sports,
un editorial que també expressa una mica
les meves idees,
sobretot a nivell tàctic,
no té res a veure amb la meva carrera,
sinó són idees a nivell tàctic
de futbol professional
que he anat observant,
que m'agraden, bueno...
Tu que em coneixes
saps que també tinc...
que, bueno, que m'agradaria ser entrenador
en el futur
i, bueno, el llibre ha sigut una manera,
moltes idees que he anat veient
durant les meves experiències
i que he anat recopilant
o que vaig veient a nivell de futbol de l'elit,
doncs me l'he anat apuntant
i d'aquí ha sorgit una mica el llibre.
Aquí va dirigit el llibre.
Aquí creus que,
forma part del perfil
que compraria aquest llibre.
Bueno, jo dic que és
cafè para cafeteros,
és a dir,
ha de ser per, bueno,
per entrenadors,
per gent que li agradi molt
el que és el joc en si, no?
A nivell tàctic són idees de jocs.
Són 24 capítols
on presento, doncs això,
idees de jocs d'alguns dels millors equips
de l'elit,
equips com el Manchester City,
l'Eston Villa,
parlo del Barça també,
bueno,
de molts equips a nivell de l'elit
que veig que fan coses, igual,
que crec que podrien ser interessants,
però, bueno,
escriure un llibre
no és un procés fàcil,
no?
I, bueno,
sempre hi ha coses que dius,
ostres,
que potser les canviaries,
no?,
que les escriuries diferent,
però, bueno,
al final és el primer llibre
i espero fer-ne més.
on es pot adquirir aquest llibre?
Per a qui ha interessat
un servidor
on no ho podem comprar?
Mira,
el llibre està
a la web que t'he comentat,
el de GameChanger,
de GameChanger.es,
hi ha allí un apartat
que és el llibre
on es pot comprar,
també està a la web
de MC Esports,
també està ara
a Amazon
i, bueno,
també està a altres llibreries
especialitzades,
la majoria d'elles
a Madrid.
Molt bé,
doncs estarem pendents.
Explica'm-nos
alguna cosa més
sobre
aquesta situació
actual que vius
i dir que ara
el futur més immediat.
Sí, doncs això,
bueno,
de fet va ser
fa un parell de dies,
no?,
que teníem una situació
al club
molt dolenta,
una pena,
perquè jo vaig començar
la temporada aquí
i era molt feliç,
les coses m'anaven bé,
estava jugant,
estava content el club,
vaig arribar
a un dels clubs
més grans
d'Indonèsia,
un club amb una massa
social molt gran,
a una de les ciutats
més grans
de Java,
Semarang,
i, bueno,
em sentia molt estimat,
va ser això,
tot,
però, bueno,
hi va arribar un moment
que, bueno,
el nostre president
és polític,
no?,
i es va presentar
l'alcalde
i va perdre,
i va perdre,
comptava que guanyaria
les eleccions
i les va perdre,
no?,
un dels problemes
quan barreges
una mica política
i futbol,
no?,
llavors,
bueno,
moltes dels contractes
que havia promès,
dels salaris
que havia promès
i tal,
doncs, bueno,
el novembre
va perdre les eleccions,
però a poc a poc
va començar
a deixar de pagar,
bàsicament,
a deixar de pagar,
llavors,
bueno,
jo soc un,
era un dels capitans
de l'equip
i a base
que vam començar
a veure,
bueno,
que alguns jugadors
ho estan passant malament,
perquè, bueno,
hi ha molts jugadors
que tenen,
evidentment,
tenen família,
tenen coses a pagar,
tenen alquilers,
tenen el que sigui,
doncs,
la situació
es va començar
a posar molt lletja,
ha intentat trobar
solucions des de dintre,
però,
però la veritat
és que, bueno,
bàsicament s'havia acabat
el pressupost
i no n'hi havia més
i llavors, bueno,
hi va arribar un moment
que alguns jugadors
hem decidit ja
donar un pas al costat
perquè la FIFA
et permet, no?,
quan ja et deuen
més de dos mesos,
et permeten, no?,
poder marxar
d'un club
per causa justa
i és el que he fet,
vaig rescindir ja
per causa justa,
un company meu
ho va fer uns dies abans
i, bueno,
hi ha altres companys
si no ho fan
és una mica per...
Bueno,
per allò de sempre, no?,
perquè quan...
aquí els impagaments
és una cosa
que està bastant normalitzada
i si tu realment
et queixes, no?,
pot ser que altres clubs
els pensin
que pot ser
un jugador problemàtic.
i és una mica
la por que tenen
molts jugadors
de dir, ostres,
no renunci,
intento aguantar
fins al final com sigui
i quan acabi
ja reclamaré els diners,
no?
Jo hi ha arribat
un moment a la meva carrera
que penso que
quan hi ha una injustícia
i quan la gent
ho està passant malament
que s'ha de donar
un pas al davant
perquè és que si no
no millorarem,
no?,
l'ambient del futbol,
sigui a Indonèsia,
sigui a Espanya,
així com sí.
Sé que a Espanya,
per exemple,
això passava molt abans,
ara ja és més difícil
que passi,
per exemple,
hi ha associacions
com l'AFE que en casos
com aquests
se posen pel mig,
t'ajuden, no?
Aquí encara tot això
encara està per evolucionar
i, bueno,
pensava que ja hi va haver
un moment
que vaig dir fins aquí
ja estic cansat
d'aquesta situació,
necessito donar
un pas endavant
i així ho vaig fer.
La veritat que vaig fer,
fa un parell de dies
vaig fer un comunicat
explicant tot el que havia passat
i la veritat que
l'afició s'ha bolcat amb mi,
estan amb mi
i crec que, bueno,
hauré d'anar a la FIFA
en un procés llarg,
però crec que ha servit,
no només no
per reclamar
el que em deuen,
sinó perquè pugui
inspirar
potser altres jugadors
que també estiguin
vivint situacions similars
per donar
un pas endavant.
Molt bé, Roger.
Gràcies per estar amb nosaltres.
Molta i bona sort
i, escolta,
acaba de passar
un feliç dia d'aniversari.
moltes gràcies, Joan Andreu.
Un pla sempre
que em truquis.
Ja saps que,
tot i que porto
molts anys fora,
sempre estic pendent
també del Nàstic,
de Tarragona,
de Vall,
del meu poble,
així que,
de veritat,
moltes gràcies.
Molt bé.
Escolta, mira, va,
tot i que sigui uns segons,
eh?
Mira.
Gràcies,
que grans.
Això és gràcies
al company tècnic,
eh?
No tinc cap meritlló.
Roger,
que moltes gràcies
i t'esperem
més aviat que tard,
a veure quan et deixes caure
per casa.
Vinga, abans,
veiem el viatge,
Joan Andreu.
Un abraçada,
gràcies.
Déu guapo.
Ai,
Déu meu senyor,
el que és la vida.
Teníem una entrevista
pactada
amb el Roger Bonet,
avui ha caigut
i ves per on,
el dia del seu aniversari.
Un exfutbolista
del Nàstic,
la Pobla,
no deixem l'esport rei
perquè demà al migdia
al barri de Sant Pere,
i Sant Pau,
es fa allò
que les constitucions
meteorològiques
va impedir fer,
doncs fa més d'un mes,
la presentació
de l'Escola de Futbol
de Sant Pere i Sant Pau.
Saludem al Jaume Casanella.
Jaume,
hola,
bones.
Hola,
bones.
Joan Andreu,
què tal,
com estem?
President de l'Escola de Futbol
de Sant Pere i Sant Pau.
Demà,
hi ha molts resultats
perquè quan s'havia de presentar
els diferents equips
del club
eren els inicis
de la competició,
ja hi ha hagut
molt de tram
de temporada fet,
es presenta,
es posa de llarg
cada un dels
molts equips
que es tenen.
Doncs sí,
doncs mira,
demà ja serà
la tercera vegada
que hem intentat
fer el que és
la presentació
d'aquesta temporada,
o sigui que és veritat
que per temes
de pluja,
no?
Vam haver d'ajornar-ho
dos cops
i llavors,
doncs bueno,
vam fixar la data
per aquest dissabte
i amb una miqueta,
doncs amb una miqueta
de por,
no?
Perquè estem mirant
i demà,
ostres,
això s'està
posant núvol
un altre cop,
però bueno,
demà és sí o sí.
Escolta una cosa,
però quantes vegades
heu mirat el cel
o heu parlat
amb gent especialista
en climatologia
per a posar
l'altre de demà?
Doncs,
quan vam ajornar
per segon cop,
ja vam fixar
la data
d'aquest dissabte
i, bueno,
el portem
aquesta setmana
ja més que res
resant,
resant per dir,
ostres,
que no ens plogui.
A la parroquia del barri
jo us veig
a cada un de vosaltres
anant.
Evidentment,
evidentment,
quasi quasi
estem així,
però bueno,
crec que aguantarà,
aguantarà,
estarà núvol,
però podrem
fer el que és
la presentació
i que vinguin
tot amb el camp,
tots pares,
jugadors,
que disfrutin del dia,
que és el que volem,
després hi ha
un parell de partits més
i ja està,
i poder fer
el que és la presentació
que quasi quasi
serà
al final de temporada
si haguessin
que llumar
un altre cop,
que no serà el cas.
Estem al mes d'abril,
per tant,
tot i que sigui
de forma breu,
però fes-me un balanç
del que està sent
la temporada
a nivell de resultats
de tots els equips
masculins i femenins.
Doncs la veritat
que aquest any
hem tingut un increment
molt gran
de jugadors,
jugadores
repercutint
en més equips,
i sí que és veritat
que els resultats,
al final és com tot,
fins a certes edats,
els resultats
ens donen
una miqueta igual,
el que volem
és que n'aprenguin
els jugadors,
evidentment,
cada cap de setmana
volem que guanyin
tots els equips,
però sí que és veritat
que la valoració final
la farem al final de temporada
i veure el que han crescut
futbolísticament
cada jugador i jugadora
de cada equip.
Sí que després
tenim llavors
els equips competitius
que estan tenint
una bona temporada,
és veritat que,
bueno,
hi ha algun equip
que últimament
ja s'han despenjat
i que no poden acabar
de competir
el que seria
la promoció
de l'ascens
o el pujar de categoria,
però bueno,
dona igual,
al final
és un projecte
que vam fer
a quatre anys
i estem en el segon,
o sigui,
queden dos anys més,
tenim molts més equips
tant de masculí
com femení,
que això és el que volíem,
que el camp estigués ple
i ho hem aconseguit.
Molt bé.
Escolta,
que demà ens veiem,
demà ens comprometem
a pujar-hi
i a veure la presentació.
Gràcies per estar-hi
aquests minuts amb nosaltres
i sort,
bona sort.
Moltes gràcies.
Demà ens veiem.
Que molt bé.
Dos minuts
i el punt horari
de dos quarts de dues
de la tarda,
hora en què ens posem al dia
amb l'actualitat local.
Gràcies per la seva atenció.
Bon cap de setmana.
Recordin demà,
a partir de les quatre,
la prèvia del Nàstic Unionistes
a les cinc,
el partit a les cinc a les cinc.
Gràcies per la vida.
Si te preguntan,
dile a los demás
que fui un cometa errante
una luz que se perdió
Buscando el norte
tengo la impresión
que mi vida cambiara mejor
mañana, mejor, sin más, mejor,
mañana, mejor,
sin más
500 gramos de nicotina
pegados en el pulmón
cientos de litros
de cafeína
acelerando el motor
¿Qué hacer?
¿Qué hacer si no sé
quedarme quieta?
Sentadita en mi sillón
Mejor soñar,
perder la cabeza
Si te preguntan,
dile a los demás
que fui un cometa errante
una luz que se perdió
Buscando el norte
tengo la impresión
que mi vida cambiara mejor
que mi vida cambiara mejor
a lo mejor
porque mientras meiré
meia
meia
que redujo
son
pobres
se perdió
aportando