Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Tarragona Ràdio.
TGN Esports. Tarragona Ràdio.
Una de la tarda, vuit minuts, comencem, ho fem amb aquest TGN Esports l'últim de la setmana
i després d'haver escoltat el tenim del Nàstic Dani Vidal i d'escoltar el podcast del Centre Nàstic,
és moment de seguir parlant i aquest cop seguirem fent-ho del partit que diumenge a les 3.30 jugaran a Andorra el conjunt local i el Nàstic de Tarragona.
Per què? Doncs perquè ens agrada saludar a un amic amb el que coincidíem, a més es tractava sempre molt bé,
en èpoques de la Pobla Mafumet, també va estar com a tínic de la Rapitenca.
Albert t'acompanya, el que ja saludem. Albert, hola, com estàs?
Hola, bones, què tal? Molt bé.
Des de gairebé, a principi de temporada no, tot i que estaves de segon, però sí que algun mes després d'haver arrencat la Lliga,
t'encomanen després que no anessin gairebé els resultats, la posició de primer tècnic a Andorra.
Que encara continues, no sé si la cosa era provisional o no, però t'has guanyat la confiança
i tot el que saps fer per estar aquí, al capdemont de l'Andorra, i allí donant guerra al capdemont de la taula.
Bé, la temporalitat o no temporalitat al futbol, doncs mai se sap el que pot passar.
El que sí que està clar és que jo formava part de l'estat tècnic que va iniciar la temporada.
En un moment donat el club pren la decisió de situir el primer entrenador
i amb aquesta temporalitat em diu, em comenten que hauria d'agafar les rings del primer equip
durant uns dies, unes setmanes, per intentar redreçar això.
De mentres intentaven buscar o tancar algun substitut.
Jo al final sóc un treballador més del club que m'encomana aquesta missió, la compleixo
i els resultats i les sensacions han fet que aquesta temporalitat ja no sigui temporal, sinó que sigui continuada.
Ens hem plantat pràcticament un mes per acabar la lliga regular.
allà hi estem diumenge a Andorra Nàstic, dos equips en play-off i que justament volen acabar
en aquestes posicions de privilegi per a jugar-se a les sens de categoria.
Partit bonic, partit bonic, partit que ens agrada a tots.
Crec que al final si estem en aquest món del futbol és per jugar aquest tipus de partits,
partits on et jugues coses boniques, que és el fet d'estar dalt, de buscar un play-off,
buscar un ascens i que s'enfrontin dos rivals, crec que amb dues propostes diferents,
però que són fortes, que són potents, amb molt bons jugadors del camp.
Crec que és un al·licien fantàstic per veure i per gaudir d'un bon espectacle el diumenge.
Sou dos equips que a més a nivell casular se'ls donen molt bé les coses.
A nivell numèric, tant el camp de l'Andorra com el de l'Aset Araúna,
porten una línia força regular i bona.
Sí, perquè tenim unes trajectòries similars.
Al final, amb els nostres altibaixos dins de la temporada,
hem basat tant uns com altres la nostra fortalesa jugant de local,
tant al nou estadi com a l'estadi nacional.
I fora de casa és una categoria que és complexa, que costa, que és igualada
i allí és on ens hem ressentit una mica.
Les trajectòries són pràcticament idèntiques.
Crec que el partit segurament així reflexarà aquesta igualtat
perquè crec que hi ha poques diferències entre els equips.
L'Albert és una persona molt vinculada al territori.
Podríem dir poblacions com la Pobla de Manfomet, Tarragona,
Sant Carles de la Ràpita Baja, com es diu ara,
o la mateixa localitat de Valls.
Tot això, casa amb tu i en totes aquestes localitats
saben qui és l'Albert Company?
Bé, suposo que sí que ho saben.
La veritat és que n'has dit unes quantes de molt importants per mi,
i sobretot Valls, i evidentment ara en Posta, a més a més.
Sí, se m'ha passat, en Posta.
Com bé dius, sempre he estat vinculat al futbol a nivell primer provincial,
després amb els salts de tercera divisió ja van ser a nivell nacional
i ara estic tenint la sort de gaudir d'un futbol professional
amb més repercussió ja i encantat d'estar aquí,
tot i que haguéssim transcendit el Camp de Tarragona.
Albert, el partit de diumenge, ja sé que això a nivell periodístic
mola molt, és molt habitual, i que vosaltres fugiu una mica d'estudi.
Quan dic vosaltres, dic els entrenadors.
Però no deixa de ser, pel poc temps que queda,
i per la classificació que teniu tots els equips, una autèntica final.
Bé, al final no sé si és una final o no és una final.
El tema està que és un partit molt important,
però que també només ens dona tres punts.
després del partit en quedarà en nou per jugar
i ni el que guanyi té el play-off assegurat,
ni el que perdi se li acaben les opcions o se li esgoten les opcions.
El que sí que està clar i és evident
és que si hi ha algun dels equips que surt guanyador,
doncs surt molt reforçat en uns moments
on el marge de maniobra ja és petit
i on, a més a més, l'estat emocional
i la confiança de les victòries fa que el rendiment es multipliqui.
Així que, important sí,
no ens eliminar per res,
ni a uns i a altres, qualsevol tipus de resultat.
Per cert, hi ha hagut diversos enfrentaments aquest any
amb el Nàstic de l'Andorra,
entonces has estat a la banqueta,
però com a primer tècnic, diguéssim,
que t'estrenes aquest diumenge, eh?
Sí, bueno, els quarts de final de la Copa de Catalunya
ja vaig estar dirigint el partit del nou estadi,
però, bueno, el partit de liga...
Ja estàs com a primer, vale, vale.
Sí, sí, allí ja estava com a primer.
Bueno, la veritat és que són experiències boniques, no?
Al final jo he anat moltes vegades al nou estadi a veure futbol
i veure's com a rival del club gimnàstic
doncs sempre és una experiència xula,
maca, agradable,
a més a més amb ganes de fer un bon partit, no?
I ara que ens hem enfrontat dues vegades al nou estadi,
doncs fer-ho aquí a l'estadi nacional
a nosaltres ens agrada molt, ens motiva
i ens genera una part d'il·lusió important.
L'estadi nacional, diumenge, dos quarts de quatre a la tarda,
una hora abans,
que estarem a l'assumpte de Terranó a la ràdio
amb la prèvia del partit,
no demanaré allò que fem a la mitja part dels partits del Nàstic,
que és el joc de la porra,
que la gent truca i diu el resultat,
però sí, amb què es quedaria content?
Tant per resultat com per situació després del partit,
per cert, acabarà el partit,
o començarà el partit, perdó,
i ja sabreu el que han fet els rivals més directes,
amb què es quedaria content, Albert Company?
Nosaltres, evidentment, juguem a casa,
som l'Andorra,
som ambiciosos
i no ens queda altre
ni ens satisfà res més que no sigui una victòria.
Molt bé, ha sigut clar i contundent.
Albert, gràcies per estar
i gràcies per permetre'ns entrar a casa teva
48 hores abans del partit,
del Nàstic,
contra l'Andorra,
contra l'equip en què estàs,
i que vagi tot molt bé.
Moltes gràcies.
A una amistat,
no hi ha més que desitjar-li molta i bona sort,
i també t'ho desitjo a tu.
T'agraeixo molt i ja saps que això és de tornada.
una abraçada.
No ho he acabat de dir,
i ara sóc a l'home una mica avantatgista.
Li dedico el millor de sort tot,
però a partir d'un quart de sis de la tarda
del diumenge en què el Nàstic
pugui sumar altres punts importants a Andorra.
Va, continuem amb altres arguments.
Ara parlem,
truquem al Gerard Francino,
és tècnic i el que ho porta tot,
el padel al Club Tenis Tarragona,
em veia el volem saludar.
Hola, com estàs?
Bon dia, com estàs?
Tot bé per aquí?
Tot bé, Gerard?
Sí, no em puc queixar, no.
Et trucàvem perquè hi ha una notícia
que hem vist a les darreres hores
i que té a veure amb una jugadora
que ha estat al Tarragona,
que jo crec que continua al Tarragona,
si no, em diga-m'ho i ho soluciono,
que és l'Anna Ortiz.
Sí, sí, sí, continua.
Ha estat molts anys
i ara continua estant una miqueta pel club.
Tenim una bona notícia d'ella.
Sí, la veritat és que sí.
s'ha fet esperar una miqueta,
jo ho va tenir a tocar
fa un parell de setmanetes o tres,
si no recordo malament,
i se li va escapar per un partit
que se li va complicar,
però al final tot arriba,
quan ha d'arribar,
i molt bona notícia, sí, sí.
Va, que ho direm,
perquè si no entre tu i jo
sembla que estem jugant aquí
al Gato i al Ratón.
Anna Ortiz Gascó,
la nova número 1 de Catalunya,
de pádel,
la victòria al Grand Slam disputat a Bay Park,
doncs l'he permès
aquesta llicència
a la jugadora,
que diria que ara viu en a Altafulla,
però vaja,
que és una més de Tarragona.
I tant,
sí, sí, sí.
La veritat és que la considerem
una més,
i ella prou bé ho sap,
que el tenis Tarragona
sempre serà a casa seva,
i al final entre en Altafulla
i a Tarragona
hi ha un tio de pedra,
com ha dit que diu.
I més si estàs al tenis Tarragona,
que encara hi ha menys distància.
Escolta una cosa,
tu que la coneixes molt bé,
que representa una mica
per una esportista
que a la seva vegada
també en el seu dia
va destacar com a tenista,
aquest honor
de ser la millor
de Catalunya.
Bé,
doncs quan ella em va,
recordo que ens va trucar
fa un parell d'anys,
que feia poc temps
que havia deixat el tenis,
el fer el salt professional,
doncs al final
no ho va poder compaginar
amb tot el nivell d'estudis
i d'aquest,
i fa un parell d'anys
ens va trucar
i ens va dir
que volia jugar a pàdel,
que volia,
ella havia jugat de petita,
havia arribat
a finals inclús
de campionats d'Espanya
de les categories
inferiors,
però mai havia entrenat
allò full time
a pàdel.
I ens va trucar,
ens va dir,
vull dedicar-me
a jugar a pàdel,
crec que ho puc fer bé.
i mira,
dos anys i mig
després,
qui l'ha vist
i qui l'ha ve.
Va començar
que a les parets
se li feien una bola
i ara és la número
de Catalunya.
Tot el que no podem veure
o escoltar d'ella,
perquè és
supercohibida
i poc amant
dels micròfons,
doncs ho veiem
en pista,
que ja ens ha agradat
perquè així
disfrutem una mica
amb el seu joc
i amb el seu pàdel.
Bé, Gerard,
aquesta no és una altra
més que una situació
que un esportista
que està allà,
al Club Tenis Tarragona,
lluny, evidentment,
el que fa
en el tenis,
amb el Marmàs
al capdavant,
doncs això,
amb el pàdel
i amb esportistes
com ella.
Exacte,
sí, sí,
és una més
de la llista
d'alumnes
del club
que tant de tenis
com de pàdel
despunten
a nivell català,
inclús
l'Anna
i l'Ainara
que despunten
a nivell internacional,
comencen
a treure el cap
als Cips
i en algun torneig
premier
que els hi queda
per qui
es poden permetre
el luxe de jugar,
amb la qual
pel club
és tot un gust
que els jugadors
de la casa
surtin
i obtinguin
aquests resultats.
A més, clar,
ara estic llegint
l'Anna Ortido
és molt jove.
Sí, sí, sí,
no arriba
a 20 anys,
és, vamos,
té
molts anys
per davant
per seguir creixent,
ja et dic,
porta dos anys
com aquell que diu
entrenant
a pàdel
i submergint-se
a fons
en aquest esport,
amb la qual
el marge de millora
és definit.
Molt bé.
Alguna cosa
en previsió
per a l'Anna
o per a qualsevol
de les esportistes
del club
que estiguin
a punt
de realitzar-se
o a mig termini?
Bé,
l'Anna
seguirà
aquest any
intentant
endinsar-se
en el circuit
Premier Paddle,
que és el circuit
professional
del nostre esport,
que, bé,
l'entrada
l'entrada
a tornejos
és complicada,
és molt limitada
i es tanca
poques parelles,
però, bueno,
ara ja està
amb els punts
suficients
i en breus
arrencarà
una altra vegada
la seva gira
internacional.
tant ella
com els menors
que disputen
ara
una prova
de menors
que hi ha aquí
al Club Tenis
Monterols,
és també un club
amic de la casa,
doncs tant ella
com la resta
que hem de seguir
entrenant
que això no para.
Molt bé,
que gràcies
per estar amb nosaltres
que ara, a més,
t'ha multiplicat
la feina
per dos o tres
i t'agraïm
aquest minut
que ens ha dedicat
per a poder-hi
parlar de Paddle
i de la
notícia
a la que
li tenim
una part
del cor
a punt
per a tot allò
que faci
difondre-ho
a la cintura
de Terreny
a la ràdio.
Reterim, gràcies.
I tant,
molt un plaer
sempre parlar amb vosaltres
i ja sabeu
que parlar de Paddle
i sobretot
parlar amb vosaltres
estem sempre
més que disposats.
Gràcies, Gerardi.
Records a casa
i una abraçada
a la família.
Moltes gràcies.
Un abraçada forta.
I els ha costat arribar
entre dies de festa
i dies que no podia
en parlar amb el president
del Club Sista Campclar.
A la vida
quan hi ha bones notícies
se'n truca a la gent
perquè per les altres
ja estem a temps.
I avui volen parlar amb el president
del Club Sista Campclar.
Diego, hola,
buenos días.
Hola,
buenos días.
Yo no te veo.
Ha costat arribar,
entiendo que ja
te habers recuperat
la resaca
i de la celebració
de la primera victòria
en la Copa d'España.
Bueno,
ahí estamos,
ahí estamos.
Ya no será la primera vez,
pero bueno,
ahí estamos.
La primera de esta temporada,
perdón.
La primera de esta temporada.
¿Qué digas?
De esta temporada,
sí, sí,
una gran alegría,
claro.
¿Cómo lo has celebrado, Diego?
Va,
ahora que no nos escucha nadie.
Dime cómo lo has celebrado.
Yo lo he celebrado
dando un buen salto,
porque ya llevábamos tiempo
sin tener un gran triunfo
como este
y la verdad
que nos hemos alegrado
bastante todos.
¿Qué significa?
Háblame a nivel personal
como club
y como persona
que estás al frente
con Antonio,
con todo el personal
que hay en el club,
el que representa
una victoria
en una gran cita
como es la Copa España
donde corre
lo mejor de la categoría.
Bueno,
parte de la base
de que estamos hablando
de un club
en el cual
tenemos el peor presupuesto
de toda la serie
y ganar una prueba
de la índole que ganamos
pues estamos,
como bien dice,
con los mejores
que hay hoy día en España
y ganar
es un hito
para nosotros.
¿Cómo se entera
el Diego Bosch
de la victoria
y un poco como
¿quién se la hace llegar?
Bueno,
en el momento
que gana
a los cinco minutos
ya tengo yo
un pequeño vídeo
de la llegada
al sprint
del amigo Ramón Rota
y me entero de ello
y claro,
sin lugar a duda
me dieron
una gran alegría
este día.
Vamos a poner nombre
y apellido,
el que gana
evidentemente es el equipo
pero el que consigue
la victoria
es Albert Roca
que se impuso
la clásica de Violet
consiguiendo
la primera victoria
del club
en Ecuador
de temporada
este propio curso
ya ha conseguido
algún que otro
victoria
a lo largo
de los últimos años
porque claro,
por el club
y de corredores
que después han pasado
al campo profesional
han habido unos cuantos
que también han pasado
por el club
y que también han ganado
alguna prueba
de la Copa España
con el cruzista
Campo Claro.
Hombre, claro,
unas cuantas
se han ganado ya
con el amigo
Eduard Frader
ganó tres Copa España
en el año
que tuvo
con nosotros
y se proclamó
campeón
de la Copa España
aquel año,
el año 2012.
Y evidentemente
ha llovido mucho
y justamente
esta victoria
entiendo que es balsámica
y que llega muy bien
a la entidad
del que
pues salga
a toda España.
Hemos visto
diferentes reportajes
de diferentes medios
a nivel estatal
que ponían el nombre
de Tarragona
y del Campo Claro
en el mapa.
Hombre,
sin lugar a dudas
sí que es verdad
que teníamos muchísimas ganas
de tener un triunfo
de esta índole
pero realmente
estamos contentos
en todos los sentidos.
En el sentido
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de la ciudad
en el sentido
de la proyección
que hacemos
creo que
que vale la pena
por en todos los sentidos.
Muy bien.
Nada,
ahora acabar la
Copa España
si se puede rascar
alguna victoria más
no no no
no le haremos ascos,
¿no?
No, no, no,
sin lugar a duda.
Ahora mismo
estamos como
equipo
estamos en el
en el lugar
catorce
quince
quince
o quince
y en el
individual
andaremos
por esa
por esa
clasificación
pero bueno
que
que la verdad
que espero yo
que tengamos
todavía
algún
alguna alegría
porque creo que
no lo merecemos
y estamos
echando por ello.
Muy bien Diego
que agradezco por pasar
por los micrófonos
de Tarragona Radio
que enhorabuena
lo queríamos
hacer y de forma
pública contigo
y nada
seguiremos pendientes
de la actualidad
del ciclismo
en el club.
Pues muchísimas gracias
y buenos días
y a ver si nos vemos pronto.
A ver, a ver,
las agendas,
las cuadreras
hemos pronto.
Hasta ahora.
Hasta luego, hasta luego.
Gairebé tres minuts
i arribem al punt
anedores 42,
no ho hem dit.
Avui a les vies
de sol
Joan Maria Bertran,
a Miquel Llobet
a la redacció
juntament amb Jordi Blanc.
Els ha parlat Jordi Blanc.
Nosaltres marxem,
recordant
que el Tegen Esports
tornarà a dir llums
i que abans
tenim la prèvia
del Nàstic
en el seu partit
a Andorra
diumenge
a dos quarts
de tres de la tarda
perquè a dos quarts
de quatre
ja estarem pendents
dels 90 minuts
de joc
que ens poden donar
tres punts
molt importants.
Gràcies per la seva atenció.
Adéu-siau.
We go on
on
the strip
Everybody
stares
as we
bruise
the lining
It's such fun
to be
here
But I want
more
from this
back of mine
As we
want to talk
about
making me
happy
But what
can I do
new
These seus
Fins demà!