Fins demà!
140 anys d'història, 140 anys de llegendes, 140 anys del Club Gimnàstic de Tarragona.
Bé, voldria felicitar des de la Conselleria d'Esports el Club Gimnàstic de Tarragona pel seu 140 aniversari. La veritat és que és un club històric, històric de Catalunya i també...
Un dels clubs més històrics a nivell estatal. Crec que es mereix tot el reconeixement del món, tota la feina que fan, no només des de la part del futbol, que segurament és la secció més coneguda, la part més coneguda.
sinó totes les seccions que té. No és fàcil avui en dia mantenir un club ploi esportiu amb la tradició catalnàstic, però sempre ha cuidat bé les seves seccions i sempre ha representat molt bé el que significa ser de Tarragona. Així que moltes felicitats.
Sé que 140 anys no és fàcil, segur que hi ha moments millors, pitjors que s'han viscut, però sempre amb l'orgull de la feina ben feta i de l'orgull que significa l'escut del nàstic pel país. Així que moltes felicitats i a part 140 anys més.
Des de l'esplanada del camp d'entrenament del nàstic, aquell que últimament utilitzava la base, però que molt antigament utilitzava l'elitisme del nàstic i al costat hi havia la pista de ciment on hi jugaven els equips masculins i femenins de bàsquet. Justament l'esport de la cestella ocuparà els primers minuts aquest programa que comença ara.
A les 11 del matí, que es tancarà a les dues del migdia, per aquí, per l'estam que hem preparat a les instal·lacions de la bodellera, passaran moltes seccions, molta gent il·lustre del Club Gymnàstic de Tarragona, tot plegat en un equip també il·lustre de Tarragona Ràdio, de la Ràdio de la Ciutat, que lidera el Josep Funer, el Javi de Gispert, la Rosó Arimany,
i la Blanca, que ens acompanya aquí a l'esplanada de l'estadi per tal de seguir les evolucions d'aquest espai i de facilitar-nos la feina. Com dèiem, com hi ha molta cosa i molt contingut a ocupar, comencem, ho fem amb un himne especial que vam poder sentir la setmana passada
amb els 40 anys de Tarragona Ràdio i de seguida ja entrem amb els primers protagonistes relacionats amb el bàsquet femení. Ja estan per aquí, ja estan revisant fotos antigues i posant-se al dia una mica de la seva vida personal. Reiterem, comencem amb un himnat molt especial i de seguida entrem amb els primers convidats.
Ara toca retrobar-nos als carrers. Les abraçades entre els avis i els seus nens. Omplir terraces de la plaça de la Font. El nou estadi es fan trenant de gom a gom. Ara toca tocar ferro amb els amics. Senti els nervis quan s'acaben els partits.
és l'orgull de la meva ciutat. Un equip que tots identifica, us conosc, que tots ha germanat. Seguidors d'un equip ple de glòria, tots plegats sempre l'hem d'estimar i fer junts el camí a la victòria.
disposats per jugar i per guanyar. Tradició des de fa més d'un segle, patrimoni de la capital, d'Aragona romana per sempre, patrimoni de la humanitat. Uns colors que tanyeixen de joia,
Els costadors que ens porten il·lusions, que ens fan viure l'esport i la glòria, amb orgull de totes les accions. Nàstic, nàstic, crida l'afició. Nàstic, nàstic, ets el millor. Ets la tradició d'il·lusió.
Nàstic, nàstic, crida l'afició. Nàstic, nàstic, ets el millor. Canten els petits, crida l'exemple de l'estudi de música que l'altre dia, fa justament 9 dies, l'aniversari de Tarragona Ràdio, és 40 anys de Tarragona Ràdio.
feien aquest himne del nàstic. Saludem els primers convidats, són els relacionats amb l'esport del bàsquet femení, que tantes coses xules ens han portat a la ciutat de Tarraona. Saludem a la Carme Antosset. Carme, hola, bon dia. Hola, bon dia. A l'Urdes Anton, hola, bon dia. Hola, bon dia. Carme Díaz.
Hola, bon dia. I una persona que... Carmen, sí, perdona. I una persona que les dirigia en moltes etapes, que és el Miquel Vendrial, que em fa molta il·lusió saludar-lo, i li dic ja bon dia, bon dia. Hola, bon dia. Va, si em permeteu, comencem amb el Miquel. Miquel, 140 anys de vida. Sí, sí, sí. A més, jo, com que ja tinc una dama, recordo el 100, en què jo estava a la secció, llavors, i de més...
I 140 anys de vida per un club, bueno, pocs clubs estan en aquest nivell i de més. Quina és la primera imatge que et ve al cap justament quan avui, 1 de març, això, s'arriba a una xifra rodona d'un club que has viscut i que has, doncs, com viscut en molt de temps? Home, una imatge de vinculació absoluta a la ciutat de Tarragona, vull dir...
No dic que Tarragona no es podria entendre sense l'anàstic, perquè possiblement estem per l'anàstic sense Tarragona i Tarragona forma una part important... i l'anàstic forma una part importantíssima de Tarragona i per l'anàstic també ha de presumir d'anàstic com a entitat social i no només esportiva de la ciutat.
Tu som al bàsquet elnàstic aquí, no? Aquí a pocs metres on estava la pista de ciment, entenc? Al pavelló de l'Élida, després ha vingut d'Andorra, i a algun lloc més? Sí, al pavelló de Magisteri vam jugar. Allà on el pràctiques, no? On el col·legi de pràctiques. De veritat, molt bé. Jo en aquesta pista d'aquí, jo vaig arribar a jugar com a júnior, com a jugador. A la pista aquesta que feia un vent, que jugar a bàsquet era una cosa complicada.
Hi ha una representació de les moltes jugadores que han passat per l'anàstic de Tarragona? Algun detall que vulguis o alguna de les tres que avui han vingut i a les que li agraïm especialment que s'han apropat fins aquí?
Primer que res, molt content de veure-les, perquè amb algunes alguna vegada ens hem vist, amb altres menys o res, però són una representació de tot el que jo vaig viure en un moment determinat com a entrenador d'un dels col·legis vinculat al Nàstic, que era a les Tresines, i després el passar al Nàstic a treballar amb el primer equip, que en seu moment va ser una etapa important del club.
Molt bé. Anem amb milles, va. Carmen, com sempre tu, fas-me una mica de l'experiència, del record que guardes de quan te vesties amb la samarreta d'anàstic. No sé si era... La marca era cinza, l'esponsor era cinza, no? Uno d'ellos, uno d'ellos.
No, pero bueno, el recuerdo es que todavía seguimos estando en contacto, muchísimas, y así de esto concreto no, pues los viajes, cuando entonces jugaban los juveniles, juniors y seniors, jugábamos todas en Barcelona y nos íbamos a las 4 de la tarde y volvíamos a las 11 de la noche...
Sí, es que todo esto pues no hay nada en concreto. Bueno, el viaje a Mérida, que fue muy chulo, el viaje a Mérida que fue muy chulo, pero en principio así recuerdos exactos no. Es el, bueno, el decir que has jugado en el Nástic, que ahora ya no existe, con mucha pena, y nada, pues seguir viéndonos y seguir teniendo un contacto y seguimos hablando del Nástic y de nuestros partidos.
Parèntesis, perquè ens hem de fer valer. Has dit Mèrida, i a Mèrida Tarragonà Ràdio va estar i vam donar el partit. Crec que no donaven un duro per nosaltres i vam aconseguir guanyar el Gran Canària i pujar de categoria. Subimos a primera.
I es va pujar per primera vegada i única a Divisió d'Honor. A Divisió d'Honor, la màxima categoria. Sí, sí, sí. Se va estar un any i esportivament es va salvar, però després no. Sí, on no hi ha, no hi ha. Exacte. Hi ha gent que ha passat pel Nàstic i que no ha pogut estar aquí i que han deixat la seva impremta. Sílvia, prepara els tres de veu de la Pili Bilbao.
Recordo la època del Nàstic com una de les més bonites de mi carrera deportiva.
Pasamos un grupo de jugadoras del Colegio de las Teresianas al Nastic. Se nos abrió deportivamente otro mundo. Competíamos en la categoría Junior contra los equipos de la cantera de Comansi, Hospitalet, hispano-francés. Y en Senior entramos directamente en Segunda Nacional, lo que sería ahora Challenge. Deportivamente todo un reto. Pero es curioso, porque los recuerdos más fuertes no son los resultados, sino el camino que recorrimos.
Cambiamos las John Smith de tela por las Converse de lona rojas, de comprarnos a que nos dieran la equipación, eso sí, cosiendo las rayas rojas del pantalón. Fue una etapa llena de anécdotas, como llegar casi cada fin de semana a Barcelona y tener que cambiarnos en el autocar mientras cruzábamos la diagonal. Pero lo más importante fueron las personas, la gente que me acompañó en esa época, entrenadores como Miguel Vendrey, Gregorio Sánchez y Carlos García,
El señor Solís, desorero del club, una gran persona, siempre a nuestro lado en todos los partidos. Y qué decir de nuestro presidente, el señor Boquet. Realmente merece una mención especial. Más de un presidente actual debería aprender a cómo gestionar deportiva y humanamente un club. Y evidentemente todas mis compañeras, con las que sigo teniendo una gran amistad.
¿Qué decir de los entrenos en la pista exterior del Nasti? De los físicos que hacíamos en la playa y en la pista de atletismo que rodeaba el campo. Y esos vestuarios enormes de piedra que en invierno eran auténticas neveras. También como entrenadora empecé a hacer mis primeros pinitos. Recuerdo la organización del trofeo Rafael Casellas, que era una auténtica fiesta. Se jugaba en la pista exterior, la cual pintábamos casi cada año y barríamos a diario para poder jugar y entrenar.
Son cosas que no se dan en la actualidad. Ahora no solo no pintan ni barren, sino que les llevan las bolsas y les traen el agua. Solo tengo palabras de agradecimiento a esa época, porque entendimos el deporte a través de unos valores. Aprendimos que las cosas se consiguen trabajando en equipo. Nadie miraba sus estadísticas al acabar el partido, solo el resultado final. Nadie era mejor que nadie porque todo el mundo tenía su papel.
El respeto, el esfuerzo, la amistad siempre estuvo por encima de todo. Y gracias a ello, la etapa del Nástic me dio una fuerza, unos valores y sobre todo unas amistades que perduran aún hoy en día.
Jugar basquet al Nàstic, Nàstic-Dominiques era l'equip, entrenar i jugar a la pista on hi havia abans la del latisme, abans de passar a l'Elida de l'Avinguda d'Andorra. Utilitzar els vestidors a l'actual nou estadi amb el senyor Jaume, que vivia a les instal·lacions i que sempre ens atenia.
amb un somriure a la cara, conèixer a Lauritsen, perquè un dia que sortíem d'entrenar ens el va presentar al Santi Palanca, just un matí que estàvem per allí. Tots som vivències d'una època que recordo amb il·lusió i fins i tot orgull, a emmirallar-nos amb Pili Bilbao o en aquell sabor d'abans de Tortosa que militava primera divisió. Celebrar el campionat provincial o disputar una lliga contra les temibles àguiles de Santa Coloma de Caral van ser grans fites d'un equip patrocinat.
per Finzano Roser i que ens va ensenyar valors com l'aprendre a treballar en equip, estimar l'esport, la disciplina i gaudir amb unes companyes que encara són amigues, les amigues del basquet. Però vull tenir un agraïment especial pel que va ser president de la secció, el senyor Boquet, que ens va deixar aquest 2026. Encara me'l trobava ara amb el seu bastó i amb una rialla que demostrava que se l'agrava de veure'm.
Ens estimava molt aquelles noies del bàsquet i a les nostres famílies que no fallaven en cap partit ni en cap desplaçament. Va ser un gran defensor del bàsquet i del bàsquet femení a Tarragona. Amb el temps m'hi ha donat que era un home avançat a la seva època pel que fa a l'estima a l'esport i al respecte a la irrupció de les dones al món del bàsquet.
Bé, doncs jo vaig arribar al club la temporada 91-92. Aquell primer any me'n recordo que va ser com d'acollida, un primer any de transició, i després estàvem a segona.
Després, l'any següent, la temporada següent ja de la mà de Ramon Folk, doncs vam tindre una temporada molt bona i després vam tenir dues fases descents, vam poder aconseguir dues fases descents, de segona a primera B i després de primera B ja vam pujar a Divisió d'Honor.
I bé, una de les coses que sempre agrairé al club gimnàstic és que va apostar pel bàsquet femení i que vaig tenir l'oportunitat de jugar a Divisió d'Onaur, que per mi ho recordo amb molta tendresa i molt de carinyo. És l'esport que vivia en aquell moment...
i que m'agradava moltíssim i que em va donar l'oportunitat de disfrutar, de tindre molt bones companyes, de molt bons entrenadors, de poder viatjar, gaudir... Bé, sempre ho portaré dins del meu cor.
Va, doncs seguim perquè aquí hi ha convidats en directe. Hi ha un convidat també, el Miquel Vendrell. No hem parlat? Amb la Lourdes Anton. Lourdes. Hola, bon dia. Tendresa, bon dia. Quan parlaven les gravacions, per exemple, del senyor Boquet.
Senyor Boqueta era una persona molt especial per mi, sobretot perquè era veïda amb uns pares i me'l trobava molts matins o moltes tardes i sempre era un senyor encantador, no? I sempre, inclús ara, els últims anys, se'n recordava, no?, d'aquesta època quan jo jugava, també, i una persona molt especial. Tu, Paz Fernàstiu, fes una mica de referència a com va ser i com va haver de viure.
La Pai Vibro que les meves companyes eren primer entrenadores, la Giovanna era entrenadora meva i la Montse també, Montse Boada, i quan era jo petita m'han fet créixer, m'han fet lluitar, jo era una de les jugadores més tirant cap a la defensa, que no pas de fer punts.
I després, quan vaig començar a jugar amb elles, per mi era un honor jugar amb Giovanna al mig del camp. Era un referent meu. Carme Tosset, hola, bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Explica'm la teva experiència personal al Nàstic i això, un dia com avui que es sumen 140 anys de vida.
Bé, jo com han dit tots, no? Vull dir, una experiència, vamos, increïble. I, a més, això, que el que et queda ser és amb les amigues de tota la vida, vull dir, com deia la Pili, que ens continuem veient encara, no sé, una etapa molt bonica. I, bueno, jo també recordo amb molt carinyo el senyor Boquet, perquè, a més, el veia últimament el Cappuccino, amb els amics, o el Ramon y Café. Em sap molt greu, no? La veritat és que m'acabo d'enterar, eh? De que...
Impacte, és un impacte, sí. L'altre dia m'ho comentàvem també, perquè jo també el visualitzo d'èpoques a López Pelá, i en fi, de l'època en la que ens tractàvem molt bé, encara que parlàvem d'Elnàstic. Miguel. Jo voldria dir que jo vaig viure molt de prop amb en Toni Boquet,
l'altèting naixement de tot el que és el bàsquet femení i el seu impuls va ser absolutament vital. Que no era fàcil. No era gens fàcil, ningú sabia massa de què anava això i no només ens va posar... Ell i jo treballàvem molt, molt, molt de prop. Va patir molt, va buscar recursos, es va dedicar molt i jo diria que
El bàsquet femení a Tarragona no s'entendria igual si no hagués estat Antonio Boquet al seu principi, sobretot en la potència que va després generar el Nàstic, que després van venir més coses i hi ha hagut de tot tipus, no només el Nàstic sinó fora del Nàstic, però recordar l'Antoni Boquet en aquell moment és fonamental per entendre tot el que ha passat després.
Anava a preguntar, no sé si s'ha tractat just o injustament el bàsquet de nàstic, perquè fins i tot el treball previ que havíeu fet molts centradors, moltes jugadores que va portar a la Divisió d'Honor, després, per motius no esportius, va quedar en res i va...
Després va continuar, però va anar tot cap avall. Sí, és una llàstima que sabem el que significa això amb els clubs, sobretot clubs que no generen massa recursos a nivell propi, no generen recursos televisius, el costa molt, ara potser hem canviat les coses...
Però en aquell moment cada vegada es va començar a professionalitzar, entre cometes, una mica més. Mantenir el nivell de l'equip no era fàcil i el club va decidir tornar amb un bàsquet absolutament de base i a poc a poc se'n van acabant. Una llàstima perquè forma part molt important de la història del bàsquet en general i del femení en particular de la ciutat.
Alguna cosa a dir? Les que es vestíeu de cur i fèieu punts o defensàveu els rivals? Justament aquesta situació que es va viure de baixada després d'haver arribat a dalt de tot, Carmen? No?
A ver, que es una pena realmente, porque yo después de jugar además fui entrenadora, montamos dos campos de básquet, uno en el Élida y otro aquí, y ver que todo lo que estás haciendo, pues que de un día para otro de pronto desaparece, pues da mucha pena. Bueno, era el Nástic, el Nástic es el club de la ciudad. Sí, está el TGN, está el CBT, pero era el Nástic.
Y de pronto pues que desaparezca y nosotros inauguramos el pabellón, estuvimos aquí en el partido y verlo pues que ahora solo hay rítmica, que tengo muchas amigas y que no de esto, pero que ya no lo hace servir para lo que era realmente pues da muchísima pena.
Algú més, per acabar, vull que participeu tots... Digue'm, sí. Primer, recordar el famós, que ho ha dit la Pili Bilbao, el trofeu Rafael Casellas. Allò va ser un muntatge que vam fer tots, tota la gent que jugava i entrenava, que tenia vinculació amb els col·legis, i estic parlant potser de l'any 82, o una cosa així, 81, i vam fer una moguda amb nens de minibàsquet, que ara se'n veu molt, i en aquell moment era impensable venir un dissabte a la tarda
i veure aquí, a la pista exterior, el moviment que hi havia i el que va generar uns anys. I l'altra cosa és una anècdota que... Això m'agrada. Que nosaltres, el Nàstic, va tenir una oportunitat molt clara de pujar a màxima categoria abans del que va ser, després. Era la segona divisió d'abans, que era la prèvia a la... Llavors es deia primera, a la màxima categoria nacional...
Hi havia una fase d'ascens per pujar a Andalusia, que els que es classificaven del grup català segur que pujarien. Nosaltres ens vam jugar la classificació en un partit a Mallorca, que vam perdre per un punt,
amb la Pilar Willow, que era una jugadora franquícia en aquells moments, jugant amb 39 de febre, i amb una jugada d'últim segon que va rodar l'anella i no va entrar. En lloc nostre hi va anar el sabó d'abans, perquè es va classificar. Recordo que l'Angelats de Tortosa trucant, trucant, a veure què havien fet, perquè nosaltres ja teníem del mateix.
I allò que has pogut canviar una mica la història l'any 80 i alguna cosa, que haguéssim pogut pujar a divisió d'honor. Després no sé què hagués passat des del punt de vista econòmic, perquè Tortosa va entrar amb una força amb uns patrocinis tremendos, però allí vam tenir una oportunitat molt bona d'haver pogut pujar primera i estic segur que haguéssim guanyat aquest partit, haguéssim anat a la fase d'ascens i haguéssim pujat com va ser. Els tres equips catalans que es van classificar van pujar de sobres.
Doncs moltes gràcies. Alguna cosa que vulgueu afegir, no? Sí? Doncs felicitats a totes quatre, tots quatre, vaja, pels 140 anys de vida del Nàstic, de la família que heu format, en molts casos, per haver format part d'aquest club, que avui suma un any més de vida, i gràcies per estar-hi, per apropar-se aquí, a Tarragona, a les instal·lacions del Nàstic. A vosaltres. Gràcies a vosaltres. Adéu.
Doncs hem començat amb la secció de bàsquet femení. Després, a cap a dos quarts de dues, tindrem l'equip masculí per parlar amb representants d'aquí, equip que també a l'Èlida va jugar-hi amb els colors del nàstic de Tarragona. De seguida entrevistem el Lluís Mezquida.
que ja està amb nosaltres, però saludarem a la Laia, que no l'ha mencionat al començar, però sé que ho vull fer ara i saludar-la i ella s'anirà movent al llarg de tot el matí per les instal·lacions per tal d'explicar-nos què passa als altres estants que avui ocupen justament el que era camp d'entrenament d'anàstic en el seu dia. No sé si tenim l'oportunitat de saludar-la. Laia, hola, bon dia.
No hi ha opcions de saludar-la. Per tant, li demanem a Lluís Mezquidà que s'apropi. Lluís! Per tal de parlar amb ell, ell és una d'aquelles persones que també ha fet de tot, el Club Ginés de Tarraona, ha estat directiu, ha participat en la secció d'al·letisme i amb ell especialment volíem, i per això li vam trucar al llarg de la setmana per poder-hi parlar amb ell. Lluís!
Hola, bon dia. Bon dia. Va, he vist que el nàstic, per començar. Exacte. 140 anys de vida, tu que has estat directiu en èpodes complicades, has estat atleta del nàstic, has estat directiu, també de la secció, entenc. Què et diu aquest dia? Què et diu l'estómac? L'estómac m'està dient emocions, emocions intenses, perquè d'alguna manera, tu ho has dit bé, jo formo part de la història del club,
i el club fos part de la meva història. Jo simplement vaig començar a anar al Nàstic amb el meu pare, que era periodista, a veure els partits del Nàstic allà a l'Avinguda Catalunya. De l'Avinguda Catalunya tinc bons records perquè allà, d'alguna forma, ja funcionava la secció de l'atisme.
Pels competicions, també tinc una anècdota ara, es col·locaven unes vetes al camp on es feia una pista de quatre carrers i allà es feien les competicions. I per fer el 100, que no donava la recta, es feien en diagonal. T'estic parlant dels començaments dels 60.
A partir d'aquí, d'alguna manera, la nostra època o la meva època a la secció de l'atisme com a atleta va ser...
la segona meitat dels anys 60, on van aconseguir forces coses, entre elles aquell famós campionat de Catalunya absolut, on el relleu nostre del nàstic, que eren 3 xiquets, perquè érem xiquets de 16 anys i un de 17, vam quedar campió de Catalunya absolut amb el 4x4.
Després ja ve tindre l'època de directiu de la secció per acabar com a vicepresident del club durant 9 anys. Déu-n'hi-do, a més, en una etapa en què vau tenir que picar molta pedra. Bueno, pedra sempre se'n pica, tu. Quan estàs d'esportista, doncs, picar pedra és entrenar...
doncs cadascú d'acord amb les seves possibilitats i les seves característiques, i després, quan passes a fase de directiu, doncs el món ja és diferent, no? Dic exactament a tu, perquè, a més, crec que portaves la parcel·la econòmica. Bé, ara t'ho anava a dir, no? Com a directiu de la secció de l'autisme, no, perquè, d'alguna forma, hi havia ja gent més gran en aquella època, recordo el Pere Valls, pare, i el senyor Guerrero, que, diguéssim...
Eren els pares dels atletes, no?, i dels directius, no? Després ja, com a vicepresident del club, doncs em va tocar la part dura, doncs, de... de la part econòmica, on vam partir de zero, i al final vam deixar, doncs, el club cerejat i en perfecte funcionament, no? Eh... Has vist seguint vivint, malgrat que en una altra posició, però has sigut vivint el dia a dia d'anàstic.
Sí, el dia de dia sí, home, jo continuo sent soci del club i de la secció de futbol i ara ja, d'alguna forma, ja soc una mica més passiu i procuro assistir a la majoria de partits que juga el club.
el primer equip a ser vistes. Sí, sí, perfectament, perfectament. Bé, ara hem passat un moment difícil, suposo que millor canviï la tendència i com que cap als de dalt no hi ha gaire diferència, millor tornem a anar a situar-nos en línies de playoff, no? Tenim que ser optimistes.
A tu et diu en Nàstic i m'entenc que no és un altre club, que clar, que dels teus anys de vida, quants has viscut en els diferents àmbits?
Bueno, doncs jo, per dir una xifra ràpid, jo et diria, t'hauria 20 anys de vinculació directa. Primer com a atleta i després com a directiu de la secció de l'atletisme i del club. Més o menys 10 i 10. I acabo. No sé si ho vas passar bé o no, però entenc que sí, que la pròpia secció de l'atletisme...
Hi havia un que portava el mateix nom i que era tu fill. Com vas portar-ho? Com va gestionar-ho, això? Bé, això... Alguna vegada n'hem parlat a casa i llavors, d'alguna manera... Jo suposo que entre pares i fills, en general, es genera una simbiosi una mica sense paraules, no? Perquè ho hem comentat, però no vam comentar mai el per què ell me va seguir a mi. També li agradava...
Ell ha tingut una carrera bona, de més qualitat que la meva.
Lluís, m'has fet especial il·lusió que t'apropessis. Criem que de tot l'elenc de gent que ha format part del Nàstic, de l'època, evidentment, que més recent o no tan recent, eres tu qui podies venir i t'agraïm especialment que t'hagis apropat records a casa i enhorabona per la feina feta al llarg de tants anys. Per exemple, la Rambla Nova 36, oi? Era? On estava? La Casa Miretala.
A què? A la seu d'anàstic? Sí, a l'època que nosaltres estàvem directius, i ara aprofito ja per acabar. Hi ha un record a l'Antoni Vallverdó, que va ser el nostre president i que realment va ser l'ànima d'aquells 10 anys, jo et diria, magnífics. Ens va faltar a nivell de secció, a nivell d'equip, pujar segona, però per allò de més, les seccions...
i abans escoltava el comentari que feia amb els de la selecció de bàsquet, vam aconseguir donar una...
una instal·lació coberta, magnífica, per totes les accions. Sí, sí, va ser en època vostra de directius. Lluís, gràcies i records a casa. Vinga, a vosaltres. De seguida saludem la Laia, perquè estan preparades a les accions rítmica i de futbol sala. Laia, hola, estàs per aquí, bon dia. Hola, hola, sí, ara sí, bon dia. Explica'ns, on estàs i què estan fent, on estàs tu?
Mira, ara estic al costat de la secció aquesta de pala i hi ha dues persones que estan intentant encistellar en un cub, però no són ni visitants ni res, són responsables de la secció. No sé si... Mira, anem a parlar amb una persona. Hola. Hola.
Podem parlar amb tu, amb vostès? Bueno... Mira, ens està parlant de la seva història. Que tiene que venir, ja te buscaremos nosotros cuando venga.
De acuerdo. Bueno, pero ¿con usted puedo hablar? Sí, igual. Dime. ¿De qué se trata este ejercicio? Es que el responsable ahora no está, pero esto es como que el frontón, digamos. Los niños empiezan aquí para encestar la pelota. No es nada malo. Y se ha acercado bastante gente ahora. Mucha, pero todavía tienen que ir a buscar unos pasaportes, les ponemos un sello y le damos un premio. No sé cuál será. Muchísimo.
Bueno, doncs... ¿Cómo se llama? Montse. Doncs aquí estem amb la Montse, que ens ha explicat de què tracta l'exercici i ara m'aproparé a la secció de futbol sala. Mira, no falta que t'apropis perquè està aquí la secció de futbol sala. Ah, molt bé. O sigui, apropa't i així que parlin amb el delegat o amb la persona que fa les funcions de coordinador del futbol sala perquè ja la saludem
Coordinador de la secció de futbol sala, David, hola, com estàs? Bon dia. Com estàs? Explica'm. Molt bé, molt content, molt feliç de poder estar avui aquí, tots junts. Tu ja no m'has perdut, arreglat jove en el Nàstic, però ja ha portat uns quants dies. Ja tens aquest sentiment gran? Jo tinc 33 anys, però diria que quan tenia 6 o 7 anys ja vaig entrar al nou estadi. Per tant, dansar aleshores ja no m'he mogut d'aquí.
El David Batista, a més, ve d'una saga de família que ja anteriorment havien estat al futbolsar, per tant, diguéssim que la lliçó ja la tens a pressa o escoltada per part de la gent propera i de sang? Sí, la veritat és que ser del Nàstic no ha estat una opció, en el meu cas, i ha estat una idea que ha calat molt. Des de la generació del meu avi fins al meu pare, els meus cosins, els meus germans, a casa, a la nostra família, tots som del Nàstic.
Explica'm actualment què tenim la secció.
Doncs mira, avui dia la secció de futbol sala consta de 8 equips, més les escoles associades, en el qual sumem més de 100 esportistes. Fet que enguany hem batut el rècord i ha estat dels últims 5 anys l'any que hem tingut més esportistes. Molt bé. Permeta'm només un segon, perquè tenim una trucada que no pot esperar. Endavant. I creiem que si vols posar-te uns auriculares d'un esportista que ha passat penàstic, que no és qualsevol esportista. Saludem ja Natàlia Rodríguez. Hola, bon dia, buenos dias.
Hola, buenos días. ¿Cómo estás? Primero de todo, estás liada, ¿no? Muy bien, muy bien. Trabajando a tope, estamos el fin de semana. Permíteme, por la parte que te toca, felicitarte porque hoy en Nastic, allí donde estuviste un tramo importante de tu vida, cumple 140 años de vida, 140 aniversario. Muy bien, pues la verdad que es todo un lujo, no son poquitos años.
Explícame alguna anécdota o cómo empezaste tú en el nazi de Tarragona y qué recuerdas o a quién recuerdas te apetece aquello, decir alguna anécdota. Bueno, yo eso todo, no lo que recuerdo así con más caridad, con más cariño, porque estuve en el nazi en mis inicios, cuando empecé a los 10-11 años en la escuela de autismo del nazi.
Y, bueno, fue una etapa muy bonita porque, bueno, pues es un momento que disfrutas muchísimo, mucho compañerismo, en el que realmente haces piña con los compañeros y esa motivación es lo que te ayuda después a dar continuidad a esa actividad. Luego ya pasé a una etapa más avanzada, que era ya profesional, que era adulta, en 2009, y, bueno, estuve un par de temporadas con el nazi, que fue, pues eso, es una...
Fueron dos momentos muy diferentes en mi trayectoria deportiva, pero muy bonitos a la vez. Estamos hablando seguramente junto a Vito Fusté, la gimnasta que también fue campeona de todo, de la deportista, que mejores resultados ha dado en la sede de Tarragona. Entiendo que los inicios fáciles no fueron, Natalia. No, bueno, los inicios sobre todo cuando empieza a se tratar de jugar mucho, de experimentar sobre todo,
y bueno, fácil no es para nadie, ni para mí, o sea, sí que llegué muy lejos, pero realmente lo que te hacía llegar lejos es eso, la continuidad y saber superar esos momentitos, sobre todo cuando eres pequeñito que quieres ganar siempre y quieres conseguir todo, yo pasé muchos momentos de todos los colores, pasé momentos de retirarme, de correr muy mal, de que me ganaran el sprint final, y al final pues eso tienes que ir aprendiendo, es cuestión de ir entrenándolo y de continuar y con la misma motivación.
Y eso es lo que realmente te hace llegar lejos. Sigues de forma activa en una cosa que te apasione, que te ha dado muchas alegrías, como es el atletismo. Enseguida, en las próximas fechas, comprometo hablar contigo y dar detalles del proyecto que empezaste hace poco, pero que ya empieza a dar sus frutos. Natalia, gracias por estar con nosotros y mucha y buena suerte.
A vosotros, muchísimas gracias. Un abrazo. Eso es mi niña mayor, o sea, tu niña mayor, perdón. Muchas gracias. Esta hora. Perdona, David, però... Cap problema. Estava en un camionet d'Espanya i l'hem agafat al vol... Sense problema. Tu recordes d'anar a Rodríguez? I tant. Sí. Què recordes? Una de les atletes que millors resultats ha donat a l'àstic? Bueno, una persona referent dins del club gimnàstic, sense cap tipus de dubte.
Això, deies, crec que t'he tallat quan te preguntava sobre el que hi ha al futbol sala actualment. Sí, parlava de l'actualitat de la secció. Enguany disposem de 8 equips, més les escoles federades, i això suma un total de més de 100 esportistes tarragonins practicant futbol sala al club de la ciutat. Per nosaltres, evidentment, el nostre objectiu és anar creixent, que tothom conegui la secció de futbol sala del club gimnàstic i que pugui practicar el seu esport
amb el club de la seva vida. Futbol sala. A més, és important perquè esteu treballant, i molt, amb escoles de la ciutat. Jo recordo, entre elles, la del Sagrat Cor, no sé si... Crec que m'ho oblido alguna més, però la del Sagrat Cor segur. Sí, actualment tenim conveni amb les escoles del Sagrat Cor i l'Escola Rebassada i, evidentment, per nosaltres és de vital importància créixer amb l'esport escolar, perquè al cap i a la fi...
és on creiem nosaltres que podem instaurar les bases tant a nivell esportiu com a nivell social, com a nivell d'identitat. Què podem preveure amb aquest treball que feu d'escoles en un futur mig o llarg termini de la secció de futbol sala?
Doncs podem preveure una bona fornada d'esportistes. Evidentment, un cop hi arribem a les edats competitives, ens agrada poder obtenir els resultats esportius esperats, no? Però la veritat és que la nostra filosofia...
a part de voler guanyar molts partits i pujar de categoria, és acompanyar tots els nostres infants i tots els nostres adolescents en la seva etapa de l'adolescència, perquè creiem que és molt difícil i de la mà de l'esport creiem que és una eina molt important per poder-los acompanyar i si a més a més els podem ensenyar a jugar a futbol sala, molt millor.
David, que moltes gràcies per estar-hi amb nosaltres. David Batista, molta sort i gràcies per estar-hi amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. És la secció de futbolsal, ara, sí. M'acaba d'escoltar la Cristina Pérez, la que va ser delegada del Nàstic de Tarragona el seu dia. Parlarem de gimnàstica rítmica. Pínima pausa per la publicitat. De seguida anem a veure la Laia, on està, i per parlar amb la Cristina Pérez. Sí.
i al Tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Benvinguts a Soltant Barber. Amb més de 20 anys d'experiència per a Europa, sabem el que necessites. Assessorament personalitzat, productes de qualitat i un servei a la vanguarda del cabell. Oferint serveis especials per a persones autistes, pacients a l'Hospital Joan XXIII i el sociosanitari Francolí de Tarragona.
Reserva la teva cita còmodament a reservatucita.com barra Soltant Barber i confia en els millors professionals del sector. Ens trobaràs al carrer Riu Glorieta número 2 a Torreforta i al 631 49 09 76. Soltant Barber, perquè per nosaltres el més important ets tu. Gaudeix del sabor i l'aroma de la cuina tradicional amb el bar-restaurant Petit Tarracó.
Disposem d'una gran varietat de plats a la carta i d'un menú complet en 3 setmana per només 17,50 euros. Al centre de Tarragona, al carrer Baró de les 4 Torres 1, va restaurant Petit Tarracó. Fes la teva reserva al 627 13 39 17. Obrim de les 6 del matí a dos quarts de 4 de la tarda. Va restaurant Petit Tarracó. Sempre amb elàstic.
Doncs seguim aquí baix a les instal·lacions de la bodellera on estem mamant la seguit d'activitats que des del Club Gymnàstia de Tarragona es fan a motiu dels 140 anys de vida d'aquesta institució. De seguida tenim a la gent de la gimnàstica rítmica però passem per on estigui la Laia. Laia, hola, on estàs?
Hola, estic al gimnàs, que ara estem fent al pressbank dos nens petits, que si volen parlar amb nosaltres... Hola, voleu parlar? Sí. Com et dius? Martín. T'has apropat aquí, ho vols fer ara? Ja l'has fet. Ja l'has fet? I quin és el teu esport preferit? Què has fet ara? Futbol. Futbol? Ja l'has fet, has marcat ja el que portaria?
Ah, no l'ho he fet. No l'has fet? És mi preferit. És el teu preferit. Després aniràs a veure el Nasti? Sí. Vols dir el resultat? Sí. Quan? Quan quedarà? 2 a 1. 2 a 1. Guanyarem, avui guanyarem, no? Mira, una altra. Com et dius, tu? Elias. Elias? Ja has fet el presbanca. Estàs fort, eh?
Bueno, s'ha anat. Ara parlem amb l'Òscar, si voleu. Òscar Delgado és el monitor que està mal pres banca. Bon dia. Bon dia. Quanta gent s'ha apropat? Ara mateix bastant. S'han apropat uns buit o deu. S'està començant a apropar la gent. Estava una mica buit, però ara que s'ha omplert ja comença a vindre la gent.
L'estan completant? Sí, en principi sí, estan força bé. M'ha sorprès bastant gent. Però bé, molt bé, molt bé. Normalment, d'aquí una edat s'ha apropat la gent, més petits, més grans... Solen ser més grans, de 12 a 13 anys, però hi ha algun petit que li fot ganes.
Doncs aquí està l'Òscar Delgado, que és un monitor que està ajudant amb el Pres Blanca i que també és entrenador del futbol sala. Molt bé, Laia, ja està. Seguim endavant, més minuts després.
Ja tornaré a conèixer coses, detalls del que hi ha en aquesta superfície. Mentrestant, saludem la Pili Merle i la Cristina Pérez. Són persones que han estat justament a la instal·lació del que hem estat parlant a llarg dels primers minuts del programa, la del pavelló, la de la gimnàstica rítmica i la gimnàstica artística, no. Rítmica, sí, ho sé. Cristina.
Jo feia la part del Vallet. Exacte. Era el lapsus, que em faltava. Cristina Pérez i Pili Merre. Cristina, bon dia. Fes-me sincer. I sobre la gimnàstica rítmica, que tant d'èxits encara a dia d'avui ens està donant. Vaja, van ser molts anys. Jo crec que podria dir que va ser tota la meva vida, tot i que encara me queda un tros, però va ser quasi tota la vida. I guardo molt bon record per les companyes.
tot i que és un esport molt dur, molt complicat, però guardo molt bons records sobretot per les companyes. Totes les competicions que fèiem, els despressaments, tot era molt divertit amb les companyes. Em dóna l'associació pel que vaig viure, pel que vaig veure, que tot allò era una família.
Sí, sí. Encara avui mantenim l'amistat i encara avui mantenim tot aquell fort lligam que vam aconseguir. Passaven moltes hores, van passar molts moments d'atenció, molts moments d'il·lusió.
perquè ens anava bé, la veritat, ens anava bé. La Pili ens acompanyava sempre, era el complement de la rítmica és el vellet, i ella estava allí amb totes les categories, amb totes les edats, i per la seva manera de ser ho vam portar tots, tant les nenes com nosaltres, ho portàvem tot perquè és una cosa que han de fer sí o sí, no els agrada massa, però ella aconseguia que això es portés i es portés molt bé.
Encara a dia d'avui continua projectant el que feia aquí, en un negoci que hi ha aquí mateix, a la Vall de la Rebassada. Falca, gratuïta, no pateixis. Ho portes bé? Sí, molt bé, molt bé. Molt il·lusionada, molt contenta. És una escola també, família, perquè a mi m'agrada molt compartir i...
Bé, llavors és el mateix, és una escola petiteta, es diu dançar, està aquí a la vall, i això, tot l'equip tenim això, que siguem una família i les nenes vinguem amb il·lusió, amb ganes i amb responsabilitat, clar, i un treball que hem de després transmetre. Parlant de la rítmica, és una de les seccions segurament del Nàstic a dia d'avui, que ells ja donen més èxits, més brillants,
no només per la Teresa Fusca, que segurament seria la que ha aconseguit uns resultats més internacionals, però després s'han aconseguit resultats molt brillants amb moltes altres gimnastes que no sé si es carven al dins de les mans.
Jo crec que és una de les accions que sí, que va donar molts èxits. Ara últimament no conec massa com va. No és una última hora, però dijous m'ho passaven. Nàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens de primera categoria estatal amb el seu conjunt sènior. El conjunt sènior de Nàstic ha assolit una fita destacada dins la gimnàstica rímica fins a la legislatura oficial del conjunt de primera categoria format per 19 millors equips de l'estat. Per tant... Continua. Me n'alegro molt de saber que
que tots els estrius encara estan continuant, però sí que és veritat que en totes les categories i en totes les edats i totes les competicions que hi havia, teníem èxit. I això també feia que la cosa funcioni. Treballàvem molt fort per tenir-ho. Recordo que eren 3 hores cada dia, caps de setmana, viatges, desplaçaments... O sigui, que era un èxit, però perquè hi havia molt de compromís. Sobretot dels pares, que jo ara crec que el compromís dels pares falla. Has parlat de família.
de la gent que formava la secció, tot i que no han vingut per diferents circumstàncies. Enomera'ns noms de gent que segurament ens farà posar la pe de gallina. Bueno, bueno, si comencem, la Noemi Vives... Bueno, primer, la Huici. O sigui, no cal ni que digui algun nom. La Huici és la Huici i tothom coneix la Huici en el món de la rítmica. Però bueno, la Huici, la Mònica Navarro, la Mònica Sorinas, la Montse Santos...
La Piri, la Sònia, la Ramos, la germana Ramos, la Regina, la Noemi, que ja l'he dit. La Memi va ser com l'estrella després de la Vito, per això m'ha vingut al cap primer. Però és que me deixaré molta gent. És que a cada època hi va haver els seus i ja et dic, me'n tenim. Tenim grups de WhatsApp que som, jo què sé, pots anar pel carrer i anem afegint noms, noms i números de telèfon, de gent que trobem, perquè inclús amb els pares encara tenim relació.
Parlaves que ara no hi ha el compromís, que ara no hi ha el compromís que hi havia abans. No. S'ha perdut, per què, creus? Per la societat, en general. En general, sí. No? Explica Pili, també. No, que, a veure, ara suposo que també portem com una vida tan accelerada, tenim tantes coses que fer, que el compromís a mi em passa tan bé. O sigui, jo penso que és generalitzat en tot.
Que les famílies volen el menys compromís, volen que tot sigui ja i que, bueno, no demanis molt. Per què? Perquè tot és un esforç. Per què? Perquè el dia a dia és un esforç també. La feina, la família, no? Tot. I això fa que abans anàvem a una, totes. Totes anàvem a una. Estàvem aquí moltes hores i realment no estàvem per l'econòmic.
perquè no cobraven res, quasi. El que passa és que ens agradava tant, teníem tanta passió en el que fèiem i ens portaven tan bé que ho fèiem perquè ens sortia, perquè estàvem bé, perquè... No sé, totes estàvem amuntes. Sí.
La veritat que va ser una època molt, molt, molt bonica, molt. I el compromís, jo recordo haver fet, haver celebrat una mona aquí. O sigui, els pares feien el dia de la mona aquí. Perquè tenien que entrenar, clar. O sigui, les nenes entrenaven i ells ens preparaven el dinar del dia de la mona. I acabàvem de dinar i ells seguien amb la seva festa de la mona i les nenes seguien entrenant. Imagina't tu el dia de la mona, que dius, ara qui li dius que vingui a passar el dia de la mona al pavelló del Nàstic? Horrible.
I en canvi abans, i els dies de Nadal, de festes de Nadal, estiu, era molt diferent. Però perquè el compromís és diferent. I això que ara les instal·lacions res a veure amb el que havia, el que van començar, no? Sí, sí. I si tires més enrere, els tinglados del port i allò ja era... Els coloms. Els coloms, mos, les pusses. Sí, sí, allò era insalubre total.
Bé, vist el panorama, t'anava a dir quin futur preveieu, però clar, vist el panorama que m'expliques, pot sortir esportista de qualitat, però ja veurem el compromís, no? Bé, també és veritat que a la gimnasta que li agrada, que se li dóna bé, els pares també ho veuen, i aquesta té el recolzament amb compromís incondicional, això també és veritat.
És més difícil ja quan és un conjunt. Llavors hi ha l'equip aquí, també hi ha diferents, són 5 o 6, depèn, llavors hi ha coses. Però depenent del compromís, és veritat que hi ha menys feina, es treballa menys, menys treball. I amb un equip te trobes que hi haurà part de pares que voldran agafar aquest compromís, parts que no, i aquí hi ha el dilema moltes vegades amb el conjunt. Aquest és el difícil. Però qui tingui que triomfar, si està al Nàstic, triomfarà.
Estem, ja per acabar, parlant d'unes disciplines molt sacrificades. Jo no dic que el futbol i el bàsquet no ho siguin, que potser també per ells ho són, però són moltes hores de treball, moltes hores al llarg de la setmana de parquet, de tot, d'alimentació i tot, també.
És l'alimentació, és el ballet, és les hores. Més repeteixes, més èxit tens. És constància, és constància. És el que té. Rítmica, la dansa. Si vols resultats, has de ser constant. Perquè hi ha un treball de trans físic, flexibilitat, tècnica... Són moltes coses, moltes, moltes. I és individual, perquè cada nena ha de treballar el seu cos.
I a vegades és desagraït, perquè treballes tantes hores per sortir un minut i poc a pista i decidir-ho tot en aquest minut. Tota la temporada es decideix en un minut i poc. Que no tinguis un error mínim de què tal, si no... Després hi ha les competicions, hi ha les jutgesses, que és un tema que també sempre és molt objectiu, que és un problema...
I tot fa que moltes gimnastes tinguin decepcions i puguin abandonar, perquè és molt injust que tantes hores d'esforç i pràctica i repetició tu juguis a un minut.
Jo per això, amb la dansa, per exemple, clar, la rítmica és competició. La dansa, a mi no m'agrada molt competir, perquè és això. És molt objectiu, llavors tu pots fer molta bona feina, però són dos, tres persones que estan darrere que et diuen, doncs m'agrada o no m'agrada. I llavors, per això a mi la competició...
com a dansa, no comparteixo aquesta dedicació a competir. M'agrada més ensenyar i que hi hagi un festival, que hi hagi un darrere, que les nenes ho gaudeixin d'una altra manera. No sé si us poso un compromís o no, per acabar, una anècdota que voleu explicar d'aquí dins o de justament un altre dels indrets on s'ha fet rítmica el trinclado? Bé, jo puc explicar una, i justament de la pili...
Un any vam preparar un festival de final de curs i vam acordar que les entrenadores sortiríem a ballar. I la Pili anava de cabecilla, ella era la que ens marcava la coreografia. I totes, menys ella, vam acordar que ella sortiria, però nosaltres no. Vam fer en plan, venga, la vamos a devolver.
I va sortir a pista, amb tota la seva energia, i nosaltres no la vam acompanyar. I de res, jo em giro, jo...
M'agiro i les veig a totes dins del passadís, fotent-se, però... I jo sola a pista així... Davant de tots els pares, que vam arribar a tenir 300 i moltes nenes, imagina't, els 600 pares i família, allà veient a la pista, a la vallà. Després ja van sortir, clar. Després ja la vam compensar. Però sí, sí, va ser... Bueno, i després hi ha moltes anècdotes de sortides que s'han fet, de concentracions...
Era un no parar, era un no parar. Sí, sí. Amb els futbolistes del Nàstic també teníem, bueno, certa... Havia, havia, sí. Havia connexió. Entraven a veure què tal feia, a veure què fèiem a la rítmica. Nosaltres anàvem a veure què tal els futbolistes. Hi havia de més llocs per concentrar-se, per prendre alguna aigua. També, també fora d'aquí. Però bueno, aquí era el punto de encuentro. I deies, venga, vamos a ver. Què fem, què fem? Bé, bé, anem totes.
Doncs enhorabona a totes dues, perquè totes dues formeu part de la història d'aquest 140 aniversari de l'enlàstic. L'has esperat a apropar-vos en un dia difícil, però que jo crec que és xulo perquè, de forma testimonial, expliqueu alguna història com heu fet i fins als 100 anys 40 o el que vulgueu més ens tornem a la trobar.
El que doni de sí. Moltes gràcies. Jo també vull aprofitar per donar-te a tu les gràcies, perquè en tot moment, des que jo vaig començar a la rítmica, a començar a fer-la pública, perquè vaig començar molt petita, però a fer-la pública, el Joan Andreu sempre ha estat al meu costat. Sempre. Tota la meva vida a la rítmica la recordo amb el Joan Andreu i Tarragona Ràdio. Però el Joan Andreu sempre, pel o bien, pel o mal, quan n'hi havia èxits, quan no ho havíem aconseguit, quan algú no ens ajudava...
quan teníem problemes amb els altres en compartir la pista, el Joan Andreu sempre ens ha ajudat i sempre ens ha portat a dalt de tot i sempre deixant la rítmica per sobre de tot perquè entenia el nostre esforç i perquè entenia l'esforç i perquè li agrada el nàstic i està reunit. Gràcies a totes dues. Seguim endavant, que encara queden com a dues hores
de programa. Són les 12 al migdia. A aquesta hora havíem quedat amb el Gaeta Cornet per a poder-hi parlar amb ell, una altra dels atletes il·lustres que han passat pel gimnàstic de Tarragona. No sé si ho tenim preparat, que ens avisi la Sílvia quan sigui el cas. I si no, com és hora en punt, escoltem un d'aquests gimnàs que hem preparat a la carpeta d'esports que ens fa emocionar de l'història del Club Gimnàstic de Tarragona.
Mirando al cielo estoy buscando un sueño Mirando al cielo buscando un sueño que todos tenemos Por eso las estrellas hoy dibujan tu nombre en el cielo Por eso las estrellas hoy dibujan
N'estic en el cielo. N'estic per tu. Som plenes les estrelles de llum. N'estic per tu. El nostre cor és gran. N'estic per tu. Un sentiment. Onsa germana.
N'estic per tu, som plenes les estrelles de llum. N'estic per tu, el nostre cor és grana. N'estic per tu, un sentiment, onze germanes.
Nàstic, nàstic, nàstic, crida Tarragona. Nàstic, nàstic, nàstic, nàstic i la nostra història. Nàstic, nàstic, nàstic, nàstic, cridem a m'ho avui. Visca Tarragona. Nàstic.
Són plenes les estrelles de llum. N'estic per tu. El nostre cor és gana. N'estic per tu. Un sentiment. Doncs la germana.
140 anys d'història, 140 anys de llegendes, 140 anys del Club Gimnàstic de Tarragona. Un...
Doncs aquí estem a les instal·lacions del Nàstic, a la Budallera, per tal de seguir escrivint l'història del Nàstic de Tarragona. Avui en suma 140 anys de vida. Un dels esportistes que recordem especialment, perquè ja portem uns quants anys de la professió i que ens ha donat més d'una alegria, més alegries que tristeses, és una persona que ara es troba a Madrid, també treballant al Comitè Olímpic Espanyol, i que crec que ja tenim via telefònica. És el Galletà Cornet. Hola, Galletà, bon dia.
Hola, bon dia. Gràcies especialment per estar-hi. Avui el teu club Junàcia de Tarraona, que entenc que puc dir-te que el teu club Junàcia de Tarraona complés 140 anys de vida. Sí, evidentment em pots dir que és el meu club perquè estic prou orgullós i satisfet d'haver...
d'haver sigut part del club i d'haver portat algun granet que doni més importància i més relevància al mateix fet de ja estar als 140 anys d'història, que és una cosa que és realment impressionant.
les condicions en les que entrenaves, tothom recordava les pistes que hi ha on estem ara nosaltres, les pistes d'entrenament d'aquí de la Budallera, però l'altre dia parlant amb tu em vas dir, jo no les vaig utilitzar gaire, jo vaig anar directament a Campo Claro.
Sí, efectivament, vull dir, jo recordo haver estat a les pistes del gimnàstic, les de terra, al costat del camp de futbol, però puntualment amb competicions, no? Perquè en aquella època jo encara, bueno, era evidentment jovenet i en aquell moment pertanyia al reus esportiu, aleshores recordo les competicions de...
dels campionats provincials i aquest tipus de competicions que hi havia i que realment hi havia força rivalitat entre el gimnàstic, els reus i els ploms, no? Però tinc un bon record d'aquelles competicions amb aquella pista, també, sí. Per ser, abans que se m'oblidi, abans de treure tu en directe, hem tingut la que va ser llegada de la secció rítmica d'anàstic, la Cristina Pérez, m'ha donat records per tu, dius, si parles amb el Gaietà, sisplau, dona-hi records, records donats.
Moltes gràcies. Gaieta, sóc curiós i no t'afané, però sóc curiós. Com entres a l'anàstic? És a dir, com és trasllada la teva incorporació des del conjunt del Baix Camp on estaves? Perdona? Com es produeix aquesta arribada a l'anàstic de la teva anterioritat a Reus? Ah, sí, bé, realment, bueno, va ser curiós, no?
perquè jo l'any 87 vaig anar a fer l'Emili a Tenerife i aleshores allà em van... A mi també m'interessava d'alguna manera poder establir o poder tindre contacte amb el club de Llim, un club local. En aquell moment el Tenerife era un club que estava creixent, em van oferir la possibilitat de...
de formar part del club. A mi em convenia, perquè evidentment em reportava o em significava avantatges a l'hora de poder seguir entrenant. I així va ser. Quan vaig acabar l'Emili vaig seguir... No sabria res, no recordaria. Em sembla que una temporada més amb ells, tot i que ja no estava ell, que ja estava visquent a Madrid.
i després va sortir el contacte, que recordo molt de carinyo, una reunió amb el Pere Valls i amb el Lluís Civite, en aquell moment el president de la secció d'atletisme, on em van fer l'oferiment de l'interès que teníem, si jo estava interessat de formar part del club gimnàstic, i ens vam posar d'acord. Realment,
En aquell moment va ser una cosa que jo no em podia esperar, perquè tampoc ens coneixíem, però no havíem tingut en cap moment cap mena de conversa al respecte. Ja dic, també és veritat que jo estava allunyat en aquell moment de l'atletisme de Tarragona, però l'offerta que em van fer o la proposta que em van fer em va resultar interessant.
i, bueno, ens vam posar d'acord i la veritat que molt satisfet. M'acaben d'ensenyar una foto en la que apareixes amb el senyor conseller d'Esports de la Generalitat i amb la persona que també, dins del Club Ginàstia de Tarragona, ha aconseguit tants èxits com alegries, com és la Vito Fuster. Entenc, si no m'equivoco, i crec que no, coincidint amb els Jocs Olímpics d'hivern des que has aterrat fa poc. Exacte, correctament, sí, sí. S'ha...
Fa gairebé, bueno, un dia 18, realment, vam estar junts a la Vila Olímpica de Milán, que doncs ells van tindre...
haver de voler visitar i vam poder passar un rato junts amb l'impàs que ells havien de fer per l'endemà anar a la muntanya, anar a Gormio, on vam poder seguir i veure l'èxit tan important que ha assolit l'Oriol Cardona.
Acabo, te pregunto, si m'ho permets, a nivell laboral entenc que un que li apassiona el món de l'esport, que estigui ara mateix en un món on pugui fer-ho, justament on pugui treballar per això, deu ser el més alegre del món, el poder treballar com estàs treballant tu al Comitè Olímpic Espanyol. Sí, sí, sí, efectivament, és una gran sort la que tinc,
Sempre, la veritat és que no em puc queixar, sempre les coses m'han anat rodant més o menys bé, i he pogut, des de fa molts anys ja, tindre la sort d'estar treballant al Comitè Olímpic, on realment és un privilegi poder estar treballant, treballant per aconseguir que els esportistes tinguin a la mesura del possible les millors condicions,
per part del Comitè Olímpic a l'hora que estiguin instal·lats i que estiguin, doncs això, que es puguin centrar realment en el que és important, que és el seu màxim rendiment al moment dels llocs. És realment una...
una satisfacció poder fer aquesta feina i, evidentment, doncs, mantindre contacte amb esportistes, no només de l'atletisme, sinó de tants esports com tenim a nivell nacional i del nivell que tenim, no? Mira, justament te n'ha acomiadat, però ha aparegut per aquí com una estrella, el Pere Valls, crec que el mencionaves fa un moment, amb la teva arribada a l'estri de Tarragona, Gaietà.
Sí, sí, efectivament. Amb el Pere hem tingut la relació que va començar al moment en què ell... Bueno, ja ens coneixíem d'abans, evidentment, però després la vam tindre conjuntament amb el Lluís Xivit, el període en què vaig estar al club. Realment es van portar molt bé amb mi. I després hem tingut oportunitat un altre cop de col·laborar més de prop durant la celebració dels Jocs Mediterranis de Tarragona.
que ell era part també de treballar amb el comitè d'organitzador i allà vam tenir una altra oportunitat de col·laborar més en bona forma. Abans d'acomiadar-te, Gaeta, que ja t'hem pres molt de temps avui diumenge, te vol saludar. Gaeta, bon dia.
Què tal, Pere? Com està? Molt bé. Et vaig veient també per les xarxes, no? Vull dir que... Jo crec que, no sé, amb la feina que fa, que és una feina importantíssima i que tots els esportistes estan molt contents. I el gimnàstic també, evidentment.
Gaieta, gràcies per estar amb nosaltres. Enhorabona per tot el fet, per tot el que faràs i per tot el que estàs fent actualment. T'agraïm especialment, de veritat, que hagis entrat aquí a la Sintonia de Terrà una ràdio per aquest programa especial que estem fent de 140 anys. I endavant, sempre endavant.
Moltes gràcies, ha estat realment un plaer poder compartir aquest ratll amb vosaltres i felicitar el gimnàstic per aquests 140 anys i que segueixin fent la feina que estan fent perquè és realment important per l'esport i per les persones que tenen interès en seguir vinculades amb l'esport.
Doncs gràcies, ens veiem aviat, ens parlem aviat. Gràcies, bon dia. Se'ns està acumulant la feina, de seguida Pere et saludem més formalment i parlem de la història de Nàstic, però ens espera fa moments, fa uns minuts, el Raül Oterino. Raül, hola, com estàs? Bé, mira, aguantant, que ja és. El Raül Oterino és igual a Nàstic de Tarragona? Digue'ns-ho tu mateix.
Home, el nàstic de Tarragona està per damunt meu. No, no, igual no. Em refereixo en quant a esport, en quant a disciplina, que has mamat pels quatre costats del cos. Per quatre o per sis, no ho sé, però sí, sí, sí, sí. La meva vida ha sigut esportiva i encara faig alguna cosa, molt poc, tota la vida el cotxe nàstic de Tarragona, no cal... Com vas començar i per què aquí al nàstic de Tarragona, Raül?
Doncs mira, simplement perquè el frontón antic que hi havia a l'Avinguda de Catalunya érem crios. Ubica'ns, per als que no ho recordem o per als que no ho recorden, el frontón a l'Avinguda de Catalunya on estava? On estava el camp de futbol.
Entre el camp de futbol i l'altre camp de futbol que li deien el camp de l'hockey. Allà on vic jo, ho sé, més o menys. Port? Sí, més a tu. I llavors l'afició va entrar molt fàcil. Estàvem allí de crios. I els que jugaven quan se penjava una pilota l'anàvem a buscar i potser no la tornàvem. I després anàvem a jugar amb altres. Així de senzill. Et parlo que teníem 8, 10 o 11 anys.
I així va començar? I fins a quan? És a dir, quants anys has estat aquí? Quant de temps? Quants anys, sí. Ara en tinc 82. Ah, sí que jo. Bueno, jo he nascut aquí a Tarragona. Sí, sí. No, però fins quan vas estar aquí a l'Estic? No continues, ara?
Sí, que continuo. Formo part de la junta del club. Val, val. Continues durant guerra. No, no, sí, sí. Bueno, guerra no massa, però bueno... Estem, estem. Què significa per tu el nàstic? Pues mira, eh...
Diré una frase molt vulgar, el millor club del món. Vull dir, és que per mi no hi ha res més. Existeix el rest del món. Però el nàstic és el nàstic, ja està. Vull dir, és que no tinc paraules. Parlem de les competicions en les que prenieu part. Anaveu fora, dins del territori català i espanyol també.
Dins del territori català, dins del territori espanyol, jo sempre presumeixo que de campionats de Catalunya de la màxima categoria, ja el compte l'he perdut, però més de 30. I campionats d'Espanya, doncs entre 10 i 15.
Només t'hi diré una cosa, tinc a casa un lloc que no sé si algú d'alguna secció del nàstic ho té. Tinc unes vitrines amb trofeus de quasi 400, entre copes, medalles, diplomes i tot aquest rollo. Llavors, jo ojalà hi hagi algú que, però dubto, i parlo de totes les seccions. Molt bé. Sí, sí, molta continuïtat, molta continuïtat, ja està.
Molt bé. Raülque, gràcies per estar amb nosaltres, molta i bona sort, i a seguir disfrutant d'aquell escrut que veiem darrere, que és el d'enlàstic. És el d'enlàstic, no hi ha més. Gràcies.
a vosaltres tenim ja el que ja s'ha saludat perquè volia interactuar volíem interactuar amb el Gaeta Grunet el Pere Valls, hola Pere bon dia, què tal? tu ets un cas especial perquè m'han de deixar directiu tens la continuïtat familiar en una secció com és la de l'alitisme sí, és que això a veure això s'ha d'explicar una mica perquè jo ho tinc aquí pel meu pare que és el que de petit anava amb ell
I anava sempre a tot arreu, no? Llavors, aquí on estem ara, a l'any 72 es va inaugurar la pista d'Atletisme, que fins llavors no havien tingut, no l'havien hagut ni hagut feia molts ni molts anys si jo no l'havia vista.
I aquí és on es va fer molta part de l'atletisme dels anys 70 fins a la meitat dels 80. Després ja van venir la pista de Camp Clar i l'atletisme es fa allà, però això és un punt important i sobretot va ser un punt d'inflexió, perquè en el fons abans els atletes havien d'entrenar o competir sense pista d'atletisme pròpia, no?
I això va ser una cosa important. Fins llavors, jo me'n recordo d'haver anat a una pista d'atletisme que hi havia on ara hi ha la universitat, hi havia les casernes militars i darrere hi havia una pista d'atletisme molt senzilla, però era l'únic que teníem. Això aquí va començar tot. La secció es va fer molt gran i la veritat és que ha aconseguit, no sé els resultats, que quan tu començaves t'esperaves
Bueno, és que les circumstàncies a vegades ajuden molt. És a dir, no, és que jo és perquè hi ha aquest i perquè hi ha l'altre. Evidentment, la gent n'hi fem, però jo abans que jo ja hi havia hagut gent, hi havia, no sé, hi havia llust i vita, no? I que va ser molts anys, hi va haver el meu pare, hi va haver res, i abans, no? La secció d'atletisme...
com a tal, és de l'any 1914, però després de la Guerra Civil fins al 56 no va tornar a engegar, i des de llavors que no ha parat. Llavors, l'esport també té pujades i baixades, com és natural, i quan hi ha les circumstàncies que ajuden, doncs llavors els has d'aprofitar. Quan parlaves amb el Gaietà, aquesta és una de les circumstàncies. Hi ha hagut altres esportistes també importants a Tarragona, al Nàstic,
que han fet que això continuï, i ho estan fent ara, no? Avui hi ha els campionats de Catalunya de pista coberta a Sabadell, i hi ha arretes allà també competint, no? I la setmana que ve hi ha Salamanca, i també hi han d'anar, això és no parar, eh?
entengui una abans o després en l'elitisme a Tarragona que és de passar aquí a passar a Camp Clar. Això no té discussió, no? És a dir, les instal·lacions de Camp Clar van ser un salt molt important.
i que, a més a més, ens van posar a tenir equips i atletes a primer nivell. Això abans era més difícil. Ara podíem parlar de la maita de muntanya, podíem parlar, no sé, del Pol Buscall o què sé. Podíem parlar d'uns quants, no?, d'aquella època que van fer del nàstic i de l'atletisme un referent important
que a més va ser per mi, no?, perquè jo estava allà, no?, era molta feina perquè no paràvem, perquè cada setmana havíem d'anar amunt i avall, perquè això, doncs, és atletisme, això és l'esport, però també això va servir perquè tothom pogués fer esport, no?,
I aquestes coses no sempre surten bé, ni sempre es poden fer de la mateixa manera. Cada època, les coses s'han d'entendre amb les èpoques, no? I llavors, quan hi ha possibilitats de fer més coses, doncs es fan. Quan tens ajudes públiques i privades per fer més coses, no fas. Quan dins del club hi ha pau, hi ha bona harmonia, i ara parlo de l'època de l'Antoni Vallverdó, que és per mi un gran president que també s'ha de reivindicar,
és el punt de partida de moltes coses aquells anys. La majoria de les coses que estan passant ara venen d'aquells anys. I això de tant s'ha d'explicar perquè si no hi ha gent que no ho coneix i pensen que les coses van soles o que surten com un bolet. Un bolet no, bolets és com la temporada i prou. En canvi, el que sí que està clar és que la feina i el rigor
l'Antonio Vallverdó, l'Alruïn Mesquita d'aquella època i de tota la Junta, vull dir, que van posar les bases perquè després es pogués fer el que tenim ara. I ara, vull dir, i ara amb el Josep Maria Déu encara s'han posat més bé, s'han modificat, però això arrenca de llavors, no?
Pere, gràcies per estar amb nosaltres. Miràvem el guió, perquè com estem mirant una mica els convidats, ara toquen les del patinatge. Gràcies per estar amb nosaltres i felicitats pel que toca. A tots plegats, gràcies. Doncs seguim endavant i ho fem amb la gent del patinatge. Quan diem patinatge enlàstic, jo crec que ens ve al cap una persona i un nom, que és l'Alexandra Palos. Alexandra, hola.
Hola, molt bon dia. I al costat tens una altra persona que també fa patinatge. Patinatge artístic. Que és la Maria. La Maria. Molt bé. Sí, sí, sí. Expliqueu-me, feu-me cinc cèntims. Tu et anava a dir, com vas començar amb l'estic, qui et va venir a buscar? Jo crec que tu vas ser la que vas venir a demanar que volies participar-hi en tot el que té a veure amb patinatge, o no?
No, no, no. Explica, va. Vinga, que ho explicaré, que així em portarà bons records. A mi em va vindre a buscar el senyor Antoni Cirujeda, que en aquell moment era vicepresident del club. Jo ja patinava, feia algunes competicions màsters, havia fundat un club aquí a Tarragona...
I ell venia a revelar les fotos a la botiga on jo treballava, treballava, revelant fotos, i venia a revelar les fotos del club i un dia m'ho va oferir que vingués a portar l'esport que jo feia al nàstic i em van ensenyar les instal·lacions, em van fer la proposta i vaig vindre de cap, no? Vaig vindre de cap al club de la ciutat, l'escut de la ciutat, i aquí estem.
Qui coneix l'Alessandra coneix que és una persona insistent, que això és important a la vida i que fins que no la tens no s'atura. I això és important perquè en fi has portat visibilitat a una secció que ens ha donat una crac que ha guanyat algun que altre campionat. Aquí o allà?
Sí, sí, sí. O sigui, ens ha costat molt. Vam treure un esport de zero a Tarragona i que a Catalunya tampoc és que hi hagi molts clubs, són poquets, és un esport minoritari. I tenim la Carla Plana, que és tricampiona, i us dono una notícia que m'acaba d'arribar fa un minut en exclusiva. Primícia. Primícia. Acaba de ser bronza al campionat d'Espanya, indoor,
Han estat tot el cap de setmana, jo no hi he pogut anar, doncs perquè estic aquí, doncs amb el club, i se li ha resistit. L'indor és en pavelló, parquet, és un esport que no practiquem habitualment, i el cap de setmana se li ha anat resistint, ha fet un top 5, i ara mateix s'acaba de proclamar bronze del campionat d'Espanya. Indor a la prova llarga, que és el seu, jo saps, que ella és de fons.
Això és important. Perquè, clar, campionat de bronze, tal, això és important. Té valor, pregunto. Té valor, i tant. Té valor, però a veure, el més fort que ha fet la Carles és que és tricampiona d'Europa. I aquest any ja s'està enfocant per veure si pot anar als Mundials, evidentment. Explica'm, què hi ha actualment a la secció?
Tenim tot el matí? No, no, no. Els deixo els meus companys sense espai. Mira, la secció, quan es va fundar, des del seu inici, la secció patinatge en línia inclou patinatge de velocitat com a esport federat i patinatge inline freestyle, també com a esport de competició i federat. A part de la part de patinatge urbà, que és patinatge lúdic.
Llavors, la secció, la part que més coneixeu és la part de patinatge de velocitat, on estem traient molt bons resultats, on fem lligues catalanes, on anem a campionats d'Espanya. I ara, la part d'inline freestyle, on tenim molt bones tècniques des de fa uns anys, se li ha donat un aire més fresc i...
en aquesta disciplina. Doncs tenim nenes també a Lliga Nacional, a l'igual que en Velocitat, i s'estan tenint molt bons resultats. I dilluns, a la festa del patinatge, l'Andrea Sanz, que és una esportista d'Inain Freestyle, i li donen premi, la Federació Catalana, a millor esportista de la disciplina. Què et sembla tot això que t'explica? Molt bé, molt bé. Ara vull saber coses de la Maria Hernández, que és patinatge artístic. Patinatge artístic.
Explica, va, detalla. Escolta, escolta. Maria, és igual. És el micro que és el que importa. Bona, què tal? Hola. Bé, jo és un cas una mica no típic ni res, però la secció la va crear Núria López l'any 2012, igual que patinatge en línia, i el 2019 jo soc mare d'esportista. O sigui, jo no he patinat mai. I...
I el 2012 va haver-hi un canvi del que és l'equip esportiu. Llavors va agafar el que és la secció amb el tema de la GAT. L'equip està format per Claudi Alfonso, que és la que porta tot el tema esportiu, i, bueno, comentar que és una secció...
que a Tarragona no hi havia fins ara patinatge artístic. És una disciplina que no hi ha molts clubs a Tarragona i ciutat, només hi ha el nàstic. Vam començar amb 15 nenes i avui en dia som 60.
I anem a poc a poc. Tenim la part individual, el patinatge artístic funciona per nivells, hi ha el nivell de l'1 a l'11. Podem dir que tenim una patinadora que és d'aquí a Tarragona que va començar amb 6 anys i ja és nivell 11, que és el nivell màxim que hi ha, s'ha creat tot des d'aquí. I ara fa 4 anys vam començar a dedicar-nos al xou, que és una disciplina amb equip.
vam crear el xou nivell 4, que és el màxim que n'hi ha, comentar que a Catalunya a nivell de xou hi ha un nivell molt alt, o sigui, el pòdim mundialista són 3 catalans, en especial el que és Girona, Olot, Tona i Masnou, i competim amb la mateixa lliga que ells, estem allí, estem a la banda més cap a baix, però continuem, la idea és continuar,
Ara hem estat al territorial de Tarragona, ens hem classificat pel campionat de Catalunya, que anem la setmana que ve a Granollets, i, bueno, si es classifiquen, anirem a Guadalajara, al campionat d'Espanya. Vam anar fa un parell d'anys, ja. El fet d'estar-hi sols resulta un avantatge, perquè no hi ha competència. Bueno, hi ha competència a nivell català, perquè hi ha molts clubs per la part del nord, però a nivell d'aquí de Tarragona hi ha menys competència, sí.
A totes dues i en titular, sisplau, que sé que et podries estar mig matí i bona part de la tarda. Futur de les seccions.
La nostra idea, les seccions... Ara tenim un grup molt gran de nenes petites que ens han entrat sobretot aquesta temporada i la idea és fer créixer i créixer sobretot que el Nàstic, o sigui, jo porto el Nàstic de fa molts anys, que es comenci a veure sobretot amb el que és patinatge artístic tot arreu d'Espanya. O sigui, és el que ens agradaria i sobretot a nivell català que sigui un club que...
que es vegi per la part del que és Surt, Tarragona Surt, que siguem referents. És el nostre destí, el que ens agradaria a nosaltres.
A veure, doncs nosaltres, una mica és el mateix, volem seguir creixent, creixent des de la base, sobretot en escoles, i creixent les dues disciplines competitives, i això passa també, doncs, per instal·lacions. Ens agradaria molt que Tarragona tingués un patinòdrom en Peralte, i que les noies de l'Inline Freestyle, doncs, tinguessin també unes instal·lacions que els anessin una miqueta millor. Mentrestant, doncs, seguim treballant per això. O sigui, creixer en qualitat i en quantitat.
i seguint amb els nostres valors. Molt bé. Maria, Alexandra, Alexandra, Maria, gràcies. Molt bona sort i felicitats pel que feu. Moltíssimes gràcies. Gràcies. I ens quedem amb la Teresa Fuster, avui també present als 140 anys de vida en làstic. Ella va ser una esportista de la secció de rítmica d'en làstic. Teresa, hola, com estàs? Hola, bon dia. Ens hem quedat sols, va. Ens hem quedat sols. Tranquilitat.
Què representa per tu el nàstic? Quan dius nàstic, a tu què et ve al cap? Quina paraula et surt de la boca? Doncs el nàstic és casa meva. Ara estava reflexionant una mica i pensava, què diré quan em pregunten què és el nàstic? Doncs des dels sis anys que soc sòcia del nàstic, que faig rítmica, la vida m'ha portat a estar molt, molt lligada esportivament, professionalment,
I em sento molt orgullosa, ara que estic una mica amb un altre vessant i no estic tan vinculada al Nàstic, veig també la grandesa del nostre club, el referent que és a Catalunya, i realment puc dir que soc una persona molt afortunada per tenir aquesta vinculació a aquest club històric. I mira, ara em podria emocionar veient el Rubén, també he tingut la gran oportunitat de formar part del Nàstic Genuïn, de...
nodrir-me dels valors que ells representen i de sumar a la ciutadania de Tarragona, ajudar a transmetre aquesta filosofia, aquesta cultura que el nàstic genuïn representa, però també que el club gimnàstic, a través de la rítmica que jo és on he tingut
Molta possibilitat de compartir, d'ajudar, de sumar, de fer arribar a les famílies la possibilitat de fer activitat física, de fer esport d'una manera que les gimnastes ho puguin gaudir, doncs ha estat molt enriquidor, no? I em sento molt...
Molt feliç avui de veure aquest... Recordo també quan es va fer el centenari, que el meu pare era delegat de la secció de ritme i que van anar a Madrid a veure el rei i en aquell moment a casa nostra això es va viure com el centenari del Nàstic. I ara ja han passat 40 anys, que fa una mica de vertigen, però durant aquests 40 anys el Nàstic ha anat creixent, s'ha anat consolidant encara més i crec que ara estem en un punt molt bo en què encara farem un pas endavant i...
i acabarà de consolidar-se com a un club referent a Catalunya, molt més enllà del futbol. Jo també vull posar en valor que el Nàstic es pot ser conegut pel futbol, però les seccions que el formen tenen molta història, hi ha molta gent de manera altruista que està treballant al darrere.
Ara escoltàvem la Maria, l'Alexandra, que han estat capaços de crear seccions, de donar molta força al club i que es visibilitzés a Tarragona, arreu de Catalunya, d'Espanya i internacionalment. Mira si té força que des de les 11 que m'hem llegat al programa no hem fet més que parlar de seccions i no hem dedicat ni un segon en el futbol.
Mira si hi ha força a les seccions. Doncs que no m'escoltin, però jo que me n'alegro, perquè això és molt important. Al Nàstic tenim l'atletisme, ara ve que aquí el Pere Valls, el seu pare, tota aquesta història que tenim l'hem de posar en valor i molta gent de Tarragona la coneix, però no ens hem d'oblidar que Tarragona té el club poliesportiu més antic d'Espanya i està molt viu i amb molta gent al darrere, amb molta il·lusió, amb ganes de fer coses múliques.
No em vull oblidar del que vas fer a la gimnàstica rítmica d'enlàstic. I poso la teva veu perquè tu mateixa expliquis el que vas aconseguir a nivell mundial i europeu.
Però fa tants anys que això ja és la prehistòria i crec que ja... Va començar anys enrere, però jo vaig tenir la gran sort d'oportunitat i la vaig aprofitar de poder ser membre de la selecció espanyola de gimnàstica rítmica i vam aconseguir la primera vegada que Espanya va ser campiona del món.
i campiona d'Europa, i això és una cosa que, com deia, fa molts anys, però m'ha format com a persona, i també m'ha ajudat a transmetre-ho aquí també al club, d'ajudar i de sumar la secció de rítmica del Nàstic a posicionar-la. No voldria oblidar-me, i crec que estem davant d'un fet històric que hem viscut aquesta setmana, i que potser els mitjans no se n'han fet prou ressò,
que tenim per primera vegada un conjunt de Tarragona a primera categoria. És com si el Nàstic de futbol hagués pujat a primera, doncs aquesta setmana l'equip absolut de rítmica del Nàstic ha pujat a primera categoria, cosa inèdita, no havia passat mai.
I, en fet, és un fet molt, molt important que això posa en valor també, no? Doncs la feina que es porta de molts i molts anys. Hem estat molts anys amb el cas i el cas i finalment s'ha aconseguit. I crec que la ciutat de Tarragona, potser a la plaça de l'Ajuntament no, però ho hauria de celebrar perquè esport femení costa molt que es visibilitzi.
I aquí us interpero vosaltres, a Tarragona Ràdio, que doneu ressò d'aquesta gran notícia i de la molta feina que hi ha de molta gent al darrere, moltes hores, molta il·lusió, sobretot, molta il·lusió, i que Tarragona, finalment, té un conjunt a primera categoria. Volia anomenar la feina que ha fet la Íria Medín, la seva entrenadora, la Pili com a delegada...
l'Anna Virgili també com a membre de l'estaf i totes les entrenadores del club, que tothom posa en el seu granet de sorra fet que finalment tinguem una equipa primera. Sí, sí, ens ho passaven aquesta setmana i la veritat és que ens donava la notícia justament la comidada que, gravada, però la tenim a partir de la una,
La Mare del Mar tenies, la Merri del Nàstic, que sempre està pendent de qualsevol informació, ens la facilita i justament ens va passar aquesta bona notícia. Abans teníem la Cristina Pérez, la que va ser durant molts anys delegada de la secció d'elitisme del Nàstic, i ens deia, i ens parlava d'una paraula clau, perquè vagin bé les coses, i ens parlava de secció d'elitisme rítmica com a família.
Totalment. Com deia, hi ha molt altruisme, molta dedicació, molt respecte i si les coses no es fan com una família, tot sumant amb un objectiu comú de donar recursos perquè les gimnastes puguin entrenar en millors condicions, puguin participar en més competicions, al final el que es posa al centre és la gimnasta i el que es busca és que tingui els millors recursos perquè pugui
pugui entrenar de la millor manera possible i formar-se de la millor manera possible. A nivell familiar, evidentment, deies que té molt significat el Clujo de Tarragona, perquè no només la Vito Fuster, va, ara ho digueixi, sinó que son pare, tu i el germà també vas jugar algun any al primer equip del Nàstic o a l'Amater, vaja, que en definitiva que és un any també a nivell familiar, un aniversari a nivell familiar perquè es pugui celebrar.
Doncs totalment, no? El meu germà Pepe va estar a la materna del Nàstic, va debutar amb el primer equip del Nàstic, el meu pare delegat, els meus fills esportistes del Nàstic, el Ramon ara està treballant a la SAT, a la direcció esportiva, la meva filla des de ben petit ha estat membre de la secció de rítmica, doncs em deia, què és el Nàstic? Doncs casa nostra perquè aquí ens hi sentim, aquí ho sentim,
I sempre ho portem al nostre cor i tractem que el Nàstica el conegui arreu d'Espanya i del món, si pot ser. Hem començat a les 11 del matí amb una salutació especial que ens ha fet.
el Consell d'Esports de la Generalitat de Catalunya, que avui no podia estar, però felicitant l'anàstic de Tarragona. També la seva vessant de jugador de bàsquet, que no va ser el CBT, sinó l'anàstic, quan va començar. Tenim fotos que ho acrediten, i ara tenim la justament Teresa Fuster, que l'acompanya en aquesta nova situació. Permeten ja per acabar preguntar-te com estàs. Crec que t'ho pregunto tant en directe com quan ens veiem fora de micro,
Se't veu feliç i se't veu alegre d'aquesta etapa que estàs vivint i disfrutant. Doncs sí, per mi és un regal, sempre li dic al Berni, és un regal que em va fer quan em va proposar ser l'assessora de la Conselleria d'Esports. Possiblement la meva visió, no?, 360, que ara nosaltres parlem, és el que va anir el Berni a demanar-me que col·laborés amb aquesta posició. Estic visquent-ho d'una manera molt positiva, aportant, sumant...
intentant aportar tota la meva experiència com a esportista, com a membre d'una junta d'un club poliesportiu, com a professional de l'esport i l'activitat física, que soc licenciada en Educació Física, com a professionalment m'he dedicat molt als esdeveniments esportius. Llavors aquesta visió meva és la que tracto d'aportar a la Conselleria d'Esports perquè Catalunya continua sent un referent i sobretot perquè és Catalunya la primera vegada que té una Conselleria d'Esports
a Espanya també, i volem que així sigui, perduríem els anys posant en valor tota la importància de l'esfor i l'activitat física. Ara poso jo en valor justament el que acabes de comentar, que el treball que esteu fent, incansable, de dilluns a diumenge...
Perquè quilòmetres n'heu fet uns quants i posa un valor justament que no només esteu actes que puguin lluir de gales i demés, sinó que a més a més feu un treball incansable 365 dies d'any. Perquè quin dia descanseu des que heu començat a la conselleria?
Te pregunto a tu. No, no hi ha dia de descans, però realment, jo personalment tinc la gran sort que no estic vivint com una feina, ho estic vivint com una gran oportunitat de sumar, d'aprendre, i està clar que si no vas als llocs, no escoltes a la gent, des dels despatxos es necessita gent que també estem a peu de canyó, i aquesta potser és la meva funció, i així ho estic vivint.
Doncs va, per l'amistat que ens uneix i pel treball que ens sembla que esteu fent al capdent de la costeria, felicitats, enhorabona a nivell públic, i fins aviat 140 anys, felicitats per la part que et toca. Molt bé, ens veiem al 150. Gràcies, així serà. Mira, va bé que estigui la delegada de secció de rítmica. Sí, un momentet, només un momentet pili.
Sí, només un momentet. Home, ens acabem de donar una notícia pública de la secció femenina de la rítmica que ha pujat de categoria, només per dir-te enhorabona, ja està, no falta que dir res més. Moltes gràcies, senyor Andreu, sí, i tant. Això és una fita històrica per nosaltres.
Doncs gràcies, ja està, Pili. Era simplement, ja que he passat per aquí, saludar-la i felicitar-la. Crec que hi ha la secció de tenis i pàdel, sí? Doncs ja podeu apropar-vos, per favor? Era fàcil, perquè portàvem pilotos de tenis, no els conec personalment, per tant, he volgut preguntar i així posar-nos en context d'altres seccions que formen part de la vida de la cita de Tarragona. 12.40 minuts, parlem tenis i pàdel...
Tenis i pàdel. Tenis. Anem a la secció de tenis. Explica'ns, a mi. Porta relativament poc, però explica'ns què hi ha actualment al tenis d'anàstic. Doncs mira, al tenis tenim una secció molt forta que està creixent molt, la veritat. Van començar amb molt pocs nanos, quasi res, diria, d'adults. I la veritat és que el treball ben fet, la qualitat que donem en el dia a dia...
i el treball que tenim humà darrere amb el cos tècnic ens ha permès el créixer exponencialment en tan poc de temps que estem supercontents, la veritat.
Et diria que multiplicat per dos o per tres la quantitat d'alumnes que tenim, tant des de nanos de tres, quatre anyets, fins a gent que es dedica a la competició a nivell de Catalunya, a nivell d'Espanya, i després un grup que a mi personalment m'agrada moltíssim són els adults, que els veus disfrutat, es connecta al seu dia a dia, i venen aquí i s'ho deixen tot, i la veritat és que
que dona goig, dona goig, la veritat, veure-ho. Teniu la sora més de comptar amb un entrador que no sé si molta gent ho sap, però és la primera parella en dobles de Rafa Nadal.
La primera parella de Rafa Nadal i el primer torneig del Rafa Nadal, la veritat. És Àlex López Morón, que està aquí. Què tal? El tio és un fenomen, la veritat. I sí, sí, tothom que no s'ho cregui pot passar pel bar del Nàstic, que tenim allí una foto commemorativa del moment a Umac, a Croàcia, on el Rafa Nadal va guanyar el primer torneig amb el director esportiu del tenis nàstic, l'Àlex López Morón.
donar-li el primer títol al Rafa, sí, sí. Va, que crec que vol parlar del pàdel. De seguida entres un moment en només preguntar-te simplement què hi ha actualment al tenis d'enlàstic en quant a tenistes, en quant a gent que comença o que ja està rodada en aquest món de la raqueta?
Pel tenis? Sí, pel tenis. Pel tenis tenim de tot, la veritat. Tenim molts nanos que s'inicien, adults que s'inicien, la veritat, i després tenim molta gent que són del nàstic de tota la vida i que han estat aquí durant anys i anys a l'escola, i la veritat que dona goig veure'ls.
I després també tenim un grupet de competició que ells tenen que ja porten anys i anys amb la raqueta a la mà i fan realment bé i competeixen representant-nos, la veritat. I després tenim els grans equips que m'encanten d'adults, de més 30, més 40, més 50 anys aquí del Nasti, que la veritat és que s'ho deixen tot i s'entren l'escut que dona gust veure'ls.
Molt bé, doncs gràcies. Anem cap al del Padel, que tenia ganes, crec que té ganes de parlar. A mi mucho hablar no me gusta. No? Anem a explicar, que ens expliquis el tema Padel del Nasti, com està? Avui hi havia tornecs, pot ser? Avui hi havia un torneo, hi havia un torneo maximum, que és un torneo amateur absoluto, abierto per a qualsevol participant, més de 90 parelles tota la setmana, aprovechant també el 140 aniversari, amb la idea de ser avui les finales,
Máximo éxito. La verdad que toda la gente del máximo se comporta fenomenal. Llevan muchísima gente. Hacen un circuito durante todo el año. Y bueno, aprovechando esta situación del 140 aniversario, los tuvimos con nosotros. Toda la semana nos respetó el clima. Se pudo jugar perfectamente. Y acabamos de hacer la entrega de premios. Así que todos contentos.
Molta competència de pàdel a la ciutat de Tarragona. Com ho porteu aquí a l'àstic quant a gent que vagi venint?
Bueno, volvemos un poco a lo mismo que te decía Carlos de la sección de tenis. Al final empezamos relativamente hace poco. Estamos creciendo a pasos agigantados. Estamos muy contentos. La verdad es que hemos triplicado o cuadruplicado la cantidad de gente que hay. Es una ubicación, un club histórico en el cual sabemos que vamos a seguir creciendo. Ahora empieza un poquito nuestro fuerte también, teniendo en cuenta lo que hablábamos hace un momento del tema del clima, que no nos ayudó mucho en los últimos dos meses.
Ahora empieza el sol, somos un club outdoor. La gente lo elige y los estamos esperando. ¿Tení previstos Acuru y Artermini en Montalgun? Sí, eventos. Intentamos montar todos los meses. Siempre hay dos tipos de eventos. Más grandes serán cuatro cada año. Ahora el 8 de marzo para el Día Internacional de la Mujer. Montamos una especie de torneos express.
Y siempre se están haciendo cosas. A Cier se hizo un tardeo, por ejemplo, aprovechando lo del Maximum. Muchísima gente en el bar del club, con happy hours de bebidas. Y bueno, la verdad que haciendo cositas, aprovechando todo el boom social que tiene esto del pádel también. Muy bien. Entonces, el legat del tenis y el pádel, ¿alguna cosa me ha afegido?
Que están todos invitados, como decíamos, que vengan, conozcan no solo las instalaciones, la calidad que tenemos en los entrenadores y que después no se van a querer ir.
Molt bé. Doncs moltes gràcies, companys. Moltes gràcies. Fem una mínima pausa per la publicitat. De seguida cridem a la gent de la gimnàstica rítmica, als actuals gestors de la rítmica del nàstic. Antenomen hem tingut el passat de fa uns anys. Ara volem saber quatre penjellades de l'actual moment que viu la secció de rítmica del nàstic. Vindrem amb pausa i tornem aquí, des de les instal·lacions del nou estadi. Adéu-siau, i ara...
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Doncs seguim endavant amb la secció de Rímica, les actuals persones que estan al capdavant. Una d'elles és la Victòria Grau, a la que saludem. Hola, com estàs?
Enhorabona, primer de tot, per la feina i per aquest èxit que heu aconseguit recentment.
Sí, recentment l'equip sènior absolut s'ha proclamat, bueno, dintre de... a nivell d'Espanya, s'ha proclamat... l'equip sènior és actualment de primera categoria i això és la màxima categoria a la que es pot obtenir i...
És un èxit important, eh? És un èxit important el fet que s'hagi aconseguit aquest logro i entengués el fruit a una feina important que feu. Ara mateix molta gent que esteu com a entradores...
Sí, actualment som unes 12 entrenadores totes fem una gran feina som un equip molt unit i gràcies a això tirem endavant la secció, també tenim un voluntariat de pares que ens ajuda molt i gràcies a això també podem fer molts esdeveniments i és genial comptar amb tot aquest equip tècnic i tots els pares i
Tornant al que dèiem abans de la primera categoria que hem obtingut, és un èxit com a club, com a història, i també volia dir que a nivell nacional només hi ha 19 grups que competeixen entre ells,
I a nivell de Catalunya és l'únic equip que representarà Catalunya a nivell nacional en aquesta primera categoria. Les gimnastes que han fet possible tot això són la Judit Salvador, Anna Gené, Marta Gené, Maria Sanz, Elena Villena i Elena Jardí, amb l'entrenadora Iria Medín i també la Marta Sanz, que també han ajudat a...
aquest equip després de molts anys puguin obtenir aquesta categoria, que és un èxit molt important per nosaltres. Estem volant una secció complicada en el sentit de duresa, en el sentit de sacrifici, que està en una secció com la rítmica de treball diari i sobretot també d'alimentació, que pocs ho saben.
Realment a nivell de l'alimentació no ens hi posem, però sí que és veritat que les gimnastes porten unes... elles mateixes ja saben com ho han de fer i a nivell tècnic és una disciplina que requereix molt de treball i és bastant complicat obtenir grans èxits.
Sí, també depèn de cada categoria, però la màxima categoria, que és aquest senyor absolut, arriben a entrenar més d'unes 12 hores aproximadament a la setmana i són quatre dies a la setmana mínim i són moltes hores de dedicació.
Hi ha moltes famílies, per aquí pels micrófons de Tarragona Ràdio des de les 11 han passat unes quantes, que se'ls menciona el tema nàstic i és una cosa molt especial i que els representa molt. També és de casa vostra, un simbolisme especial el fet que els mencionin el club gimnàstic de Tarragona.
Per raons o pies? Bé, jo des que tinc ús de coneixement estic al Nàstic. Per mi és un sentiment que portaré sempre i gràcies també als meus pares que han fet això possible i els agraeixo molt tot el que el que el Nàstic significa per mi.
Vull mencionar, en aquest cas, a la Pili, a la Pili Aleu, i al José Grau, el que va ser durant molts anys delegat del primer equip del NAC de Tarragona, brillant en les tasques que feia, i molt proper en gent, com els mitjans de comunicació, que ja pràcticament no eren mitjans, sinó que érem amics, crec que era els de rebut mencionar-los. Acabo.
Encara tens gasolina per seguir endavant amb la secció de la rítmica i amb aquest treball que feu diari. Sí, la veritat que gràcies a totes les tècniques ho fan molt fàcil i crec que durant molts anys donarem guerra i molts èxits esperem. Moltes gràcies per ser tu, que l'acompanyes. També formes part de la secció de la gimnàstica rítmica. Vols comentar alguna cosa?
Ho ha dit molt bé tot. Moltes gràcies per estar amb nosaltres. Enhorabona per la part que et toca, per aquest èxit que ens has mencionat. I així endavant. Seguirem al vostre costat, com a ràdio. Molt bé. Gràcies. És la representant de la rítmica d'enlàstic, la persona que ara mateix forma part de la coordinació de la rítmica.
Anem cap a un esport que jo crec que un o altre ha practicat a la seva vida, crec, que és el tenistaula, o el dit ping-pong, i amb el seu delegat. Hola, bon dia, bon dia, encara sí. Com estàs? Molt bé, bon dia a tothom.
Estem a la festa 140 de l'anàstic. Jo no sé els anys que portes formant part de l'anàstic, de la tenistaula o de generar una mica el dia a dia d'aquest club, però és especial per a tu aquest dia? I tant, home, són molts anys que portem aquí.
La secció del tenis taula és una de les més antigues i que més anys ha estat en aquest club. I va tenir com a dues etapes. Una etapa dels anys 40 fins als 50 o 60 i després es va recuperar per allà als anys 85, una cosa així. Jo, quan era molt petitet, vaig ser dels primers que van jugar amb el Nàstic en la segona etapa.
I des de llavors, d'una manera o altra, estem vinculats amb aquest club. Tu, per tant, coneixies... Jo crec que una de les persones que ha fet més pel tenis taula a la ciutat de Tano, que és el mossèn Serra. Ah, clar. Mossèn Pimpon. Mossèn Pimpon.
Ell anava amb la sotana, com els capellars d'abans, no anava amb pantalons, amb una sotana, i les sotanes aquestes tenen unes butxaques com si arriben quasi als peus. Doncs ell, amb aquestes butxaques de la sotana, portava pilotes de fim-pom sempre. Està parlant amb el Jordi Verdejo, que és actualment el delegat de la secció del tenis-taula de l'Enlace de Tarragona. Digue'm què tenim actualment en la secció en quant a nois, nois, que estiguin practicant aquesta disciplina.
Mira, nosaltres tenim com a tres tipus de socis. Els podríem classificar amb tres grans grups. Gent gran que vol venir a fer esport...
i bé, i dos dies a la setmana i practica el tenis taula, i competeixen o no competeixen, però competeixen en un nivell molt amateur. Després tenim escola, escola de tenis taula, per la gent que vol començar, i sobretot nanos, i després tenim els equips federats, com si diguessin. Els efects cadaraps, que tenim dos equips a tercera divisió nacional. I després a categories provincials també n'hi ha dos o tres.
Jo entenc que al final el que falta és continuïtat, no? És a dir, hi ha gent que deu indiciar-se, dient, vaig a provar això si no m'agrada dir socorrer, i altra gent que s'implica i que continua al cap del temps. Sí, jo crec que darrerament tenim molta gent nova que ha vingut a provar i s'ha quedat a jugar.
hem crescut molt amb socis. Som quasi el doble dels que érem fa 3 anys. I el nostre problema d'ara és que gairebé no podem donar acabuda als socis que tenim. Hi ha gent que vol venir a practicar i per temes d'espai, de recursos d'espai, doncs ens costa generar aquest espai nou perquè tothom pugui venir a jugar. La veritat és que jo crec que és el problema que té la secció i el club en aquests moments.
Com si et donen? Tenies taula tu, per cert, perquè estàs al cap de banda, però no sé si hi practiques o no. Jo sí, jo jugo amb els equips federats del club. Molt bé. I què tal? Molt bé. Mira, darrerament han hagut aquí a Tarragona al pavelló olímpic als campionats estatals i n'han participat. Al club dinàstic hi ha hagut dos o tres representants.
Per cert, justament en la pregunta sobre l'èxit que representa per una secció com és la del Nàstic, que a la pròpia ciutat de Tarragona, durant tres anys seguits, hi hagi un campionat d'Espanya durant la Copa del Rei i la Reina, com és el cas del Palau d'Esports, en què se celebra aquest certamen.
Sí, home, és molt important això per un club de tenis taula, per una ciutat i pels practicants, ja no diguem, perquè la gent ha pogut gaudir durant una setmana d'un nivell de tenis taula que d'altra manera difícilment el veurien. Hi ha gent que veu aquest nivell de tenis taula, l'ha vist aquí durant aquests darrers anys i probablement el torni a veure.
Perquè, insisteixo, el campionat aquest és del més alt nivell que hi pot haver a l'estat. Parlo de memòria. Us troba a la part del Gol de Mar. Allí hi ha la secció de tenistaula. La secció de tenistaula està dins el pavelló. No, ara estem dins el pavelló. No que al principi hi havia... Al principi estàvem aquí a sota la grada. Abans que es fessin les reformes, estàvem aquí a sota la grada. Val.
però ja fa anys que estem a dins del pavelló, que compartim amb la resta de seccions, i és una mica el cavall de batalla que tenim entre totes les seccions, que ens falta espai per poder captar gent i entrenar una mica més del que fem. És el gran repte d'aquest club. Què podem esperar de cara, se'm permeten dir-ho, a curo mig termini de la secció?
No, la secció és una secció que ha d'anar creixent. És una secció que, com te dic, fa molts anys que va, però fa uns anys s'havíem quedat una mica envellits. Els practicants eren gent que estava fent gran. I llavors ara estem en aquesta fase del relleu generacional. O sigui, el nostre objectiu ara és que l'escola pugi.
De fet, la nostra nineta dels ulls és la gent que comença. Estem disposats, i ho fem, a invertir els recursos que tenim, els pocs recursos que tenim, en desenvolupar l'escola i captar gent jove perquè pugui incorporar-se a poc a poc els nostres equips federats. Entenc que hi ha fórmules. Una d'elles, meteu-la a la piscina i no sé si... Ja teniu treballant el tema, anar a les escoles...
A les escoles també tenim. Fa un parell o tres anys vam començar un programa que anem a fer activitats al migdia a les escoles, activitats extraescolars que es diuen, activitats que tenen força èxit, per cert.
I a les escoles, doncs, fan una horeta amb un grup de 10 o 12 nens, posem a dir un pareu de taules, i és una manera d'introduir el tenis taula de les escoles i que la gent el comenci a veure. Molt bé. Alguna cosa més que vulguis apuntar? No, ja et dic, assenyalar el repte aquest del club de generar espais per poder fer esports, ja no només la gent federada, com si diguéssim, sinó la gent de carrer que pugui venir a fer esport.
Jo crec que el club s'ha d'obrir a la gent de Tarragona perquè puguin venir a fer esport amb el nivell que cadascú tingui. Molt bé. Doncs que ha estat un plaer poder parlar amb tu, que enhorabona per la feina que feu, que fas, i fins ben aviat. Estarem pendents i, sobretot, continuem amb Tarragona Ràdio com a altaveu per qualsevol novetat que hi hagi a la secció.
Doncs molt bé, moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos. Pràcticament la una del migdia, hora de, com sempre, a l'hora en punt, sentir himnes que tenen a veure amb el Club Ginàstic de Tarragona, i de seguida passarem...
per una entrevista que ja tenim enregistrada amb la Mare del Mar, que és la Merri del Nàstic. Jo crec que com a Mare i Mar tenies, no la coneix ningú, la Mare del Nàstic sí que la coneix molta gent, per tant, acte seguit després de la publi, l'entrevista, i de seguida mirarem, si ens dona temps de parlar-hi,
amb el Josep Marendreu, el president del Club Gimnàstic, que està per aquí fa estona parlant amb socis, parlant amb practicants, mirem si cap a una i deu o així podem tenir-lo aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio perquè ens expliqui ell què representa el nàstic, quin sentiment té cap al nàstic en definitiva. Pausa per la publicitat, l'himne del Club Gimnàstic, un dels molts que tenim abocats a la carpeta d'esports, i l'entrevista amb la Mari Martínez, aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio, la Merri d'El Nàstic, avui no podia ser, però...
que volem que estigui també present aquí a l'especial que estem fent des de Tarragona Ràdio a 140 anys del Club Gimnàstic de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves al Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important per al Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultat Bar Verde.
Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. 140 anys de història. 140 anys de llegendes. 140 anys del Club Gimnàstic de Tarragona.
Fa més d'un segle, a Tarragona, amb lletres granes, s'escriu la història. Mediterrània, ciutat romana, la gran família de Blanquigrana, acompanya-te, sempre animant-te fins al final.
Cent anys de glòria, moltes grans vides, marxits de mites. Quan cridem de l'estiu, la gola es té lliç de valmell. El cor i la tela sempre s'engrana. Quan cridem de l'estiu, ets el meu somni.
A si opinaran, un nou estadi, en sabis creix.
Canviem mínimament l'ordre que teníem establert. Ara anàvem a passar l'entrevista amb la Merri, del Nàstic, però com està gravada la podem emplaçar a d'aquí uns minuts perquè tenim al nostre costat, al nostre davant, el president del Club Gimnàstic de Tarragona, el Josep Maria Andreu. Josep Maria, bon dia i felicitats. Bon dia, moltíssimes gràcies. 140 anys, és molt ràpid dir-ho, però Déu-n'hi-do els anys, això, el temps i tot el que ha arribat a passar en aquest temps.
Home, realment és extraordinari, no? El Nàstic és el club més antic d'Espanya i crec que tota la gent de Tarragona i del Nàstic han d'estar orgullosos per aquest fet, no?
tenim unes accions que funcionen perfectament, amb un altruisme total, la gent està entregada al màxim, i la prova és avui, no?, l'èxit d'aquesta jornada de 140 anys, i bé, ple de gent, ple de nens, que és el més important, amb samarretes del Nasti, que és el que més il·lusió em fa a mi, veure els nens de Tarragona que vagin amb la samarreta del Nasti, i ara esperar a les 4 de la tarda, a veure si el nostre primer equip ens dona una alegria, guanyem i podem viure una mica tranquils.
És una pregunta que ha anat traslladant a tota la gent que ha passat per l'estat. Per cert, des de les 11 aquí presents i en cap moment fins ara hem parlat del futbol, cosa que justament valora i posa molt en valor el que és el Cruigionàstic de Tarragona. Aquesta pregunta l'he traslladat a tothom, també l'hi faig a vostè, que és justament quan li pregunto un estic, què li surt?
Doncs el club ginàstic, no? Club ginàstic, tota la gent del Nàstic, tota la família nàstiquera que som i els moments bons que viuen les seccions. Aquesta setmana passada l'equip de Ritmi que ha pujat a primera divisió, que és un fet històric.
Les altres seccions funcionen totes perfectament. I bé, al final és el futbol, que et marca una mica la diferència, tots els moments bons i no tan bons que hem viscut, però bé, que formen part de la nostra història.
Déu-n'hi-do els noms que han donat el nàstic de Tarragona i que després s'han elegit en campionats d'Espanya, olímpics, campionats del món, campionats d'Europa, Déu-n'hi-do.
El Nasti és un gran club, i hem tingut grans esportistes, hem tingut campions de totes les categories, tant a nivell local com a nivell nacional com a nivell mundial. I això és un orgull i una satisfacció per nosaltres, veure que la nostra gent treu aquests resultats i que fa que el Nasti cada vegada sigui més gran. No vull oblidar-me, parlant amb vostè, d'una cosa important, i que va anir-se fa 10 anys...
que és el genuïn. L'altre dia, quan llegia les xarxes socials, quan parlàvem amb l'Adri Batiste de 10 anys, pensava d'una intensitat de coses que s'han fet al llarg d'aquesta dècada i d'una cosa que venisse i on vostè estava allà al costat, quan es va parir.
Bé, jo sempre dic, no?, que la definició del Nàstic Genuín és el millor equip de la història del Nàstic, no? Realment són els xavals extraordinaris que porten la samarreta i l'escut del Nàstic amb la màxima il·lusió i el defensen amb el màxim orgullo i, per tant, és una cosa extraordinària que ha fet el Nàstic i tots estem molt orgullosos, no?, per aquest fet, no?,
Veure'ls aquí durant la setmana, jo baixo molts dies a veure com entrenen, quan juguen algun torneig, i realment és emocionant, és fantàstic. I el voluntariat que ha nascut gràcies a aquest equip, eh? Sí, home, clar, hi ha moltíssima gent identificada amb aquest projecte, identificada amb el Nàstic, que quan demanes voluntari sempre tens molta gent disposada a ajudar i a col·laborar amb l'entitat, i això és un motiu de màxim orgull.
Podem parlar en perspectiva de futur a cura o llarg termini de coses que encara es poden fer al Congrés de Tarragona. Entenc que l'activitat continua a les seccions i que, per tant, al final com a president ha de ser un espectador o gestor de tot el que fan entesos que hi ha en cada secció.
Bé, jo com a president l'únic que fa és una mica coordinar, no?, i representar una mica, hi ha gent molt bona al Nàstic, tenim l'Enric Batista, que és el vicepresident, que ho porta absolutament tot, el David, tots els delegats de les seccions, els col·laboradors, que fan una feina extraordinària i fan que es mantingui aquest gran ambient que tenim, no?, i que les seccions funcionin cada vegada millor, no?, ara quan tinguem ja definitivament aprovat el PMU,
que és el pla parcial, on hi haurà una part de viviendes aquí als Terenys del Nàstic, podrem ampliar i viure les nostres instal·lacions. Ara, a final de temporada, si tot va bé, canviarem el terra del pabelló, que la vam tindre a treure per un tema d'aigües i que ja tenia molts anys, però bé, anem fent a poc a poc inversions, que ha de fer que les accions que a vegades estiguin millor i siguin més competitives i es pugui fer la pràctica de l'esport d'una manera més maca.
Parla del futur, el tema del barri de la Nàstic és això que queda a la dreta nostra. Estem ara, justament en aquest camp d'entrenament hi haurà pisos una part de l'Ajuntament i una part del Nàstic, i això farà que el Nàstic tingui uns ingressos i que es puguin dedicar a invertir en temes d'infraestructures esportives. No el futbol, que no té res a veure amb el club en aquest cas,
Tenim una vinculació important, però bé, els ingressos del club seran per la base del Nàstic, tant aquí a la Budallera com a la ciutat esportiva del Nàstic a Camp Clar. President, permeti-me acabar parlant de l'equip de futbol. Com ho està vivint aquesta temporada? Home, una mica amb tristesa, perquè tots esperaven que fos una bona temporada, no ho ha sigut fins ara...
Dumenge vam treure un bon resultat, vam guanyar el Camp Valètic a Madrid, i avui és un dia important, avui hem de guanyar per intentar estar mirant una mica més la zona alta que la zona baixa, però quan te veus a baix pateixes moltíssim, venim d'allà de dues temporades de màxim patiment, diria jo que d'autèntica mala sort, d'injustícia esportiva malnàstic,
I bé, tots tenim aquesta espina clavada, que ojalà tant de bo se la puguem treure aviat. I bé, a vegades, quan no t'ho esperes, les coses surten. Portant dues temporades que ens ho esperàvem, no ho vam aconseguir, a millor aquesta, que no s'ho esperem, a millor sona la flauta i surt bé. Però bé, avui és un dia important per guanyar, hi haurà una molt bona entrada, i guanyant avui jo crec que ja volem l'ampolla una mica mig plena.
Maria, president, gràcies i enhorabona per la part que no és poca, que li toca en aquest club que ens roba molt sentit i molta cosa, que és el nazi de Tarragona. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Visca el nazi i visca Tarragona.
Gràcies a Josep Maria Andreu. Avui 140 anys de vida del Club Gymnès de Tarragona. La setmana passada complíem els 40 de la ràdio local de Tarragona Ràdio. Ara sí, Sílvia, si m'ho permets, anem a passar l'entrevista a la Merri T. Nies, que ha estat durant 40 anys de vida treballadora, encara continua al Club Gymnès de Tarragona. Volem conèixer alguna altra anècdota i com es va iniciar en aquest món
del Club Gimnàstic de Tarragona a les oficines de la Rambla Nova número 106. Endavant. Bon dia. Bon dia. És un dia especial. Després de tants anys, de més de 40 anys d'estar a l'empresa, et diré, forma part de la meva vida. La Merri ha fet de tot el Club Gimnàstic de Tarragona dins la gestió, has renomat carnets del futbol, has estat molt de temps al club... Accionistes...
Has estat també al tenis, has estat ara al pabelló, moltes evidències i moltes tecles que has tocat. Multitasques, sí. I ha anat des del futbol, passant per tenis, per tot arreu. En recordes ara mateix, han passat temps, per tant... Però entenc que és una cosa que t'ha marcat, que et va marcar. Quan comences el club gimnàstic i per qui o per què...
començo amb Rambla Nova 106 ha plogut una miqueta president llavors era el Joaquim Ponsmestres i cada secció tenia el seu president el president del club era el Joaquim però per exemple el futbol tenia el Miquel Nogueres
Com a president. Vaig començar allí els dos mesos d'inaugurar aquella seu i he passat per Rambla 906, per Rambla 936 i per l'estadi.
Bueno, me vaig enterar que hi havia la secretària que llavors ens tenien, que era la filla del Valdiri Freixes, plegava, i vaig presentar la meva instància, apujada per Montillet també, pel David Castillo,
Vaig entrar, vaig caure en Gràcia, veiem que era competent, allà hi estic. I aleshores te n'ocupaves de tot. De tot, eh? Des de fer carnets, atenció al soci, contestar telèfonos, repartir carnets als cobradors perquè llavors se n'anava casa per casa, a banda dels que giraves pel banc. Un poti poti de tot.
Sí, jo recordo, i en èdota personal, que els primers temps en què era soci del Club Gymnàstic venien on vivíem a ma mare, a l'Avinguda Andorra, i justament era el cobrador del frac del Club Gymnàstic que venia a passar la mensualitat, no? Perquè era cada mes. Sí, cada mes se tenien que renovar els carnets i anava al cobrador. Bé, era el que s'estilava en aquella època.
He conegut moltíssima gent, que alguns ja, per desgràcia, evidentment pel pas del temps ja no hi són, però sí, me queden amistats i me queden... allò, queden tantes truques que, com vas? O te'l trobes pel carrer perquè Tarragona és un poble i, bueno, parell de petons, gent que ha sigut jefe en el seu moment i ara són amics.
No sé si en plan companys de viatge, a nivell laboral, els que més temps has tingut al teu costat són el senyor Arana i el senyor Adelit. Sí. Sí, sí. El senyor Arana, tota una institució dintre del club gimnàstic,
i el Rafael Adelit. Són els que més he tingut més tractes, desgraciadament ja no hi són. Només vas estar amb ells a la Rambla, que Déu-n'hi-do el temps que va transcorrer des que es van canviar les instal·lacions fins a l'actual pavilló i camp de futbol? Amb el Josep Maria Arana vam estar fins que vam baixar les oficines, els barracons,
de l'estadi perquè vam tindre uns barracons allí posats i el Rafael Adalí va durar també un any més potser
I després ja... Clar, no vies en un món on hi havia molt de futbolero. A tu sí o sí? T'ha hagut d'agradar el futbol? O al revés, l'has hagut d'avorrecer? La pregunta que m'ha de fer el Miquel Noguera és quan vaig entrar a treballar. El primer. O sigui, va ser presentar-me i el primer que m'ha de dir... Suposo que t'agrada el futbol. Perquè amb un tiet...
era molt seguidor del Nàstic, a part del David Castillo, a part del diari de Tarragona, anava molt darrere el Nàstic. I el primer que, com que no tinc filtros, ho sento, però sóc així, m'ha dit, diu, què, t'agrada molt el futbol, a tu? Dic, no. I ja es va quedar quadros.
Se va quedar quadros. Dic, home, entenc que n'hi ha altres seccions que només futbol. Diu, sí, sí, clar, però la principal és el futbol. Dic, bueno, la principal serà el futbol, però a mi m'agraden totes les seccions, no només el futbol. Quasi tot ha sigut futbol, però he tocat tots els temes. Tenis, he tocat atletisme, rítmica... A veure, amb més de 40 anys que porto a l'empresa,
que ja és tot un... forma part de la meva història, i he viscut de tot. Veig que cada vegada que parles dels anys que portes a la casa, t'emociones. Els ulls se te posen amb llagrimeta, pot ser? És fàcil. Home, és fàcil, és fàcil. Qui pot dir que porta més de 40 anys a l'empresa, a la mateixa empresa?
Llavors he viscut de tot allí. Moments dolents, perquè n'hi ha hagut moments dolents, i tu te'n recordaràs. Jo què sé, ara em veia la memòria quan es van tancar els jugadors perquè no cobraven. No només ells, el personal tampoc. Però, clar, ells tenien més... Diguem-ne, més ressò. Repercussió. Sí, repercussió. Des d'aquests moments, la pujada primera...
que després de tants anys va ser una emoció indescriptible. Jo tot això avui he viscut i n'hi ha hagut moments molt dolents, però n'hi ha altres que han compensat amb els creix.
Hem vingut esportistes que ara mateix, amb la perspectiva del temps, veiem que han aconseguit fites molt importants. Ara, per exemple, hem parlat fa uns minuts amb el Gaeta Cornet, que el tindrem al programa, actualment al Comitè Olímpic Espanyol, amb la Teresa Fuster, per mi continuarà Sant Teresa i no Vito, que ha estat tot a la gimnàstica rítmica del Nàstic, ara en el patinatge.
tot i que no hi podrà estar el programa, perquè estan en un camionet d'Espanya, també hi ha una nena que també ho aconseguirà tot. Vaja, que és una bona cuna de deportistes, el club gimnàstic. A veure, sí, sí, però no. N'hi ha hagut seccions que jo, per els anys que porto, he vist desapareixer, i tu ho saps, que han estat a nivell nacional, com el bàsquet, per exemple, amb el Ramon Badillo, de delegat,
categoria nacional fèmines, han desaparegut, el Humboldt, que també va arribar a categoria nacional, i d'altres que han sortit ara...
com aquell que diu, com el Power Chair, que fa també dos anys, potser, o tres, jo per les dates soc fatal, que estan competint en categoria nacional, amb la seva modalitat, i ara, per exemple, amb motiu del 140 aniversari, què millor regal que el conjunt de Rítmica, que ha pujat a categoria també nacional, és l'únic conjunt en Catalunya que està a nivell nacional, és un bon regal,
Jo he viscut els 100 anys, els he viscut... El centenari. El centenari. He viscut el 125 aniversari i ara el 140. És tot un orgull.
poder dir-ho. I res, ara el pavelló, amb un munt d'activitat que hi ha al pavelló del Clujimés de Tarragona, qui creu que allò és un lloc on hi ha poc moviment, s'equivoca. I tant que s'equivoca. És com dirien els marinos que fan la mili als submarinos...
que diuen que hi ha el llit calent, perquè quan un s'aixeca de dormir va a l'altre a dormir al mateix lloc. Allí és igual. Entra una secció, 5 minuts abans de l'hora plega perquè pugui entrar una altra, així fins a les 11 de la nit. És cada dia. I els caps de setmana allí tenim... Pensa que moltes de les nostres seccions han d'estar en altres pavellons municipals perquè no tenen prou lloc per fer la seva activitat.
Sí. Una, per cert, de les millores que has vist és la construcció del pavelló. Posteriorment, en l'època Vallverdú es va inaugurar aquesta instal·lació. Es va inaugurar en l'època de l'Antoni Vallverdú. Sí, sí.
Diumenge, avui que està metent-se a l'entrevista, tindràs algun record per el temps que t'has passat al Nàstic, per algun punt concret del que has viscut? O serà un dia més, no? Físicament no hi seré, perquè tenia un altre compromís previ.
Però, evidentment, que pensaré. I tant. Ja m'he implicat venent els tiquets de la Fideuà, comunicant a tots els socis que se fan els actes, intentant encrescar la gent. Vull dir que encara que físicament no hi sigui, evidentment, el meu sentiment està allí.
I ningú, a més, ho pot posar en dubte. En Maria del Mar, tenies Merri, del Nàstic. Gràcies per estar-hi, gràcies per venir. Enhorabona per la feina feta, que al final un fa la feina com millor sap, però realment, al llarg d'aquest temps que he viscut amb tu a la Rambla 106, a la Rambla 36 i aquí, a les pròpies instal·lacions del nou estadi, ho hem vist de primera mà el que has fet i el bo.
que ho has mostrat, i per 40 anys més? No, no? Oh, no. No, perquè el cos no aguantarà, una té l'edat que té, ja. Però encara me queden uns quants senyats. Doncs sí, per la guerra. I gràcies per tot i per les facilitats que sempre s'has donat. A tu.
Fins demà!
La veritat és que es fa molt de goig veure el camp antic d'entrenament del primer equip d'enlàstic, actualment on entrena el genuïn d'enlàstic, ple de canalla, ple d'activitats de les diferents seccions. Ara ens acompanya ja, com a un dels últims convidats, el Nicolás Marcos, secció pilota. Hola, Nicolás. Hola.
Moltes gràcies per estar-hi i per l'espera. Enhorabona per la feina. Explica'ns, la secció pilota, com esteu?
Gracias. Bueno, en primer lugar, decirle enhorabuena al gimnástico por estos 140 años. De 10 años serán 150. 150 vendrán, vendrán, se cumplirá seguro. Que es un club casi seguro de los más antiguos, no de Tarragona, sino de Cataluña. Y bueno, en cuanto a la sección de pelota...
Es data de 1951, ja se formó cuando el Nasti jugaba a la Avenida Catalunya, en el antiguo campo, y detrás estaba el frontón, el primer frontón. Luego nos trasladamos aquí a la budallera y aquí seguimos. Moltes guerres que s'han fet al llarg d'aquests anys, des del 51 fins ara. Alguna anèdota, alguna història que vulguis explicar?
Bueno, en primer lugar, quiero comentar que en la pelota tenemos siete modalidades. Se juega a pala, paleta, frontenis, mano, a cesta punta y ahora a trinquete. Y ahora la última modalidad que ha salido, pues como aquí en el Nasti, juegan colado a las sillas y tal, se llama frontball. Frontball.
¿Tú en cuál estás, de estas? ¿Cómo? ¿Tú en quina secció de aquestes estás? Sí, yo juego a frontenis. Vale. La clásica, ¿no? Sí, sí, frontenis. Frontenis per olímpico, que se denomina. Porque hay el frontenis olímpico, que tiene otro tipo de pelota, y se juega a una distancia mayor, y nosotros jugamos aquí, la mayoría de los socios, a frontenis. Molt bé. ¿En quin punt està la secció?
Nosotros actualmente jugamos en el Campeonato de Cataluña a frontenis preolímpico de parejas y mano. Anteriormente sí que habíamos jugado a pala paleta a nivel del Campeonato de España, el Campeonato de Cataluña. Y bueno, aquí ha habido buenos jugadores que han recorrido el nombre del Nasti por todo España.
Estava a Tornalutges, que jugava molt bé a pala, a Raúl, Raúl Oterino, i, bueno, doncs sí.
Sí, sí, correcto. Ha sido un referente para todos, aunque jugaba en la modalidad, te digo, de pala, paleta. Y sí, ha sido un referente porque venían aquí... Primero jugó en primera categoría, luego en segunda...
Y ahora actualmente lo que es la modalidad de pala paleta ya ha disminuido bastante, casi que ha desaparecido y estamos los de raqueta, que vamos a front-ins. La última, Nicolás, quien quiera participar, quien quiera formar parte de la sección, ¿qué tiene que hacer? Sí, bueno, pues contactar aquí con la secretaria, la Merri o cualquier miembro de la Junta.
en el tenis, y les dan mi número de teléfono en mi dirección y me llaman y ya se crean los socios. Muchas gracias y enhorabuena por estos 140 aniversarios, por la parte que te toca. Vale, muchas gracias. Un saludo a la secció de pilota, el Nicolás Marcos, que he indicado aquí a la Sintonía de Tarragona Radio, en aquest programa especial que estem fent des de les 11 del matí, ja dues hores i mitja, gairebé, 13-27 minuts,
I és moment de saludar una persona que hauria, jo crec que està orgullosa avui del dia, que s'està vivint a Tarragona i del color que està donant aquestes instal·lacions, les del Cluj d'Universitat de Tarragona, amb l'allau de crios, molts crios, que ja fent esport. Consell d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona. Hola, com estàs, Màrio?
Molt bon dia, i sí, molt orgullós d'estar aquí. 140 anys de vida, el Nàstic, com a màxima representació municipal ara mateix aquí. Una felicitació en la història d'aquest club tan emblemàtic.
Bé, això, 140 anys, és increïble. És tan increïble que som el club més antic de tota Espanya, i això ja és molt dir. Un país amb molta tradició esportiva, Tarragona, els primers. Per tant, aquí es fa molt d'esport, es porta fent moltíssims anys, i el nàstic és llegat, viu.
de tot aquest esport, de tota aquesta història, que són tan característics de la nostra ciutat. I, per tant, sí, una abraçada enorme i una felicitació molt efusiva a tothom que forma part del club gimnàstic, que ha format part durant tota la seva història, i si m'ho permets, també a la ràdio, que feu 40 anys també acompanyant l'esport de Tarragona i també el gimnàstic, com no pot ser d'una altra manera.
Me hablabas de las pinjelladas que tú o la familia heu tingut en la ciutat de Tarragona abans, fuera de micro. Explica'ns, ara. Sí, bueno, a ver, qui més qui menys ha passat pel Nàstic, no?, la seva família. Tothom tenim cosins familiars que hem estat aquí. Jo he fet alguns estius aquí al campus del Nàstic. A més, en aquesta mateixa llespa, jo diria que estàvem, no?, en aquesta mateixa zona.
I mira que el futbol no ha sigut mai el meu, però bueno, has de passar pel Nàstic, has de passar pel club de la teva ciutat. I també, bueno, mon avi va ser locutor fa molts anys dels partits del Nàstic, el Mario Santos. Jo crec que encara estava vingut a Catalunya, per tant, fa una miqueta de temps. I bueno, com tants tarragonins i tarragonines, hem format part en més o menys mesura de tota la història d'aquest gran club.
Un club que ha vist a Nyssa molts esportistes que després han lograt grans éxits, entre ells la Natela Rodriguez, que va ser també consellera d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona en diverses Olimpiades, la Teresa Fuster, que va ser campiona del món i d'Europa representant a Espanya, en definitiva, que déu-n'hi-do la consellera de esportistes que han nascut aquí a la budellera.
Bueno, sí, i tant, clar, quan portes tant de temps amb tanta secció, amb tanta gent, i a més fas les coses bé, doncs al final acabes tenint premis. Ja sabem, l'esport és una feina del dia a dia, és un constant picar pedra, i això el nàstic pot parlar-ne millor que ningú perquè ha picat pedra durant més temps que ningú, durant aquests 140 anys. I a més, en tantíssimes disciplines que s'han anat reinventant durant el temps, totes les que té ara, però totes per les que ha passat...
el boxe, l'esgrima, que a vegades no valorem tot aquest immaterial que tenim a la ciutat i que no s'entendria a Tarragona sense el club gimnàstic. Mario, com deies abans, no s'entendria el club gimnàstic, totes les seves seccions seran la del futbol, d'un del que s'està fent patint en guany, l'equip de futbol.
Bé, el Nàstic ja sabem que ens fa patir sempre. No seríem tarragonins si no ens agradés patir, no seríem del Nàstic si no estiguéssim disposats a patir, però com diu el nostre lema, fins al final, això encara queda amb molts partits per davant. Tenim aquesta confiança del nostre equip que sempre tindrà el metge de l'afició darrere i que seguirà lluitant.
I, bé, com deia, encara queda molt. Ens tocarà patir? Segur, perquè si no, no seríem del nàstic. Però l'important sempre és com acaba, i sobretot a l'esport. Algun missatge, alguna cosa que et vols transmetre des del punt de vista d'Ajuntament o d'esportista en si que ets i que vols parlar justament del dia que s'està vivint, de tot el que estàs veient al teu voltant i del futur immediat com a màxim responsable de la cartera d'esports a l'Ajuntament de la ciutat?
Com a regidor d'esport i també com a esportista de ciutat d'aquesta ciutat, és un orgull veure un dia com avui tan ple aquest camp. La veritat és que jo mateix m'he sorprès amb tota la demostració de poder i de qualitat que té aquest club.
i és un orgull sàpiguer que formo part de la mateixa ciutat que aquest club i a nivell institucional sàpiguer que represento l'esport de la ciutat quan darrere hi ha gent que treballa tant i tan bé durant tant de temps i dedica tant esforç com tots els esportistes de la ciutat però avui, si m'ho permeteu, en especial els del club gimnàstic que és la seva efemèride i no res, doncs animar la gent de la ciutat que continuem fent un esport que Tarragona
no ho diem prou, som una ciutat molt esportista la gent de Tarragona és molt esportista i això ens fa molt saludables forma part del nostre ADN també per tant animar que continuem amb aquesta línia que sigui exemple també els 140 anys del club gimnàstic els 40 anys també de la ràdio i a continuar amb aquesta ciutat que és un dels valors més forts que tenim el de ser esportistes i ens veurem segur els 150, els 160 i també els efemèrides del club gimnàstic
Gràcies, conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona per passar per l'estam de Tarragona Ràdio. Enhorabona per la feina i per estar amb nosaltres, sempre que li demanem. Moltíssimes gràcies, una abraçada. És el conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, Màrio Soler. Veiem aquí a la secció, a l'equip del Genuín d'Ellàstic. Hem vist, fugazment, però hem vist el Rafa Magriñà. Mirarem d'apropar-nos amb ell de seguida.
que s'acosti fins aquí per tal de parlar d'ells 10 anys de vida del Genuín. Pausa per les publicitats que es situin a la nostra posició i de seguida parlem amb ells, amb el nostre equip, el del Genuín d'en Lasting. Fins ara.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com.
A Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, un de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Sí, no sé per què, però ho han endevinat. Ara parlem del genuïn d'en Lasty, sí, perquè crec que ho he dit abans de la desconexió, però vaja, que el sinònim del genuïn era justament aquesta sintonia que la Sílvia, com és ràpida, doncs ha estat hàbil i l'ha posat per tal de donar pas a un equip que en guany suma 10 anys de vida. Rafael Magrinià, hola, com estàs? Molt bé, bon dia.
Com estàs? Com esteu? Perquè has vingut acompanyat de bona part del grup, bona part, que no el tot, de jugadors del Genuin.
Una representació molt bonica del Genuine, que han vingut, i aquí els teniu, tots preparats per poder dir una mica la seva i felicitar el club pel 140è aniversari. Escolta, per estalviar-se multa, havíem quedat tres quarts de dues, heu vingut ahí mitja. Sempre, sempre feia la mateixa broma, que és el primer equip que jo feia una hora de convocatòria i arriben abans ells que jo.
Malgrat tot, que tu el tremor es comença a l'hora que es comença i estàs estona abans preparant tots els màrtols perquè l'equip estigui a punt. Sí, la puntualitat és una de les manies meves i ells la tenen molt interioritzada, són molt puntuals i molt responsables.
Mira, no és que em vulgui treure la feina de sobre, tot i que ja portem una bona estona davant del micro i vulgui donar-la jo a algú. Te'l vull donar. I ara, de fet, els dos protagonistes que tenen el micròfon a la mà, m'agradaria que tu, com a entrador...
Els hi fessis, no sé si preguntes o els hi fessis algun tipus de reflexió justament sobre aquest temps que viviu en el dia a dia, tant en els entrenaments com en els partits que feu, en els tornejos, o en cada una de les jornades de lliga que es fan al llarg de la temporada. Què, Marc? Comences tu? Sí? Què és el que per tu t'omple més de la temporada del Genuine, totes les coses que hi ha, el dia a dia, com t'afecta i què ha portat a la teva vida?
Doncs afició, entrenament a base de bé, que Rafa ens ho fa perfectament, i ajudar tots els companys quan necessiten i passar la pilota sempre.
Marc, explica una mica també què has pogut fer gràcies a la Liga Genuïn, la feina, tot plegat. He pogut, fa dos, quasi ja parto, quasi dos anys, anar al Burger King treballant, gràcies a l'estiu genuïn. I a la Liga Genuïn, que patrocina el Burger King, que he tingut feina. Vinga, Edgar, ara va per tu.
Tu no fa 10 anys que estàs en l'equip, fa una mica menys d'anys. La veritat és que t'ho has agafat amb molta il·lusió. Què et va fer decidir per intentar entrar a l'equip Genuine i què és el que més t'aporta l'equip?
A veure, jo faig poc estic al gimnàstic, però em va portar al gimnàstic poder jugar a futbol amb la discapacitat que tinc, perquè molts equips no es poden fer i estar aquí per mi és una família. L'amistat que tinc amb alguns jugadors, amb quasi tots, i per mi és una família. Una rutina que ja he agafat i que agafo molta il·lusió cada dilluns que tinc. Molt bé, Edgar.
Que hi ha de preguntar més? Sí, sí. Me quedaré una part de la nòmina, eh? No hi ha problema, ja saps. Vinga, Juanjo. Què, Juanjo? Què vols explicar, tu, de la Liga Genuín? Què t'ha explicat el nàstic, el que vius cada dia, amb la il·lusió que vens...
És una il·lusió estar a la Liga Genuine, és una emoció, entrenament, entrenament, vaig millorar, parada, parada, és una emoció, és explicable estar aquí a la Liga Genuine, és compassió, diversió, no importa guanyar, no importa perdre,
És divertit. És valors, a més a més. I no tinc res més que diure. Molt bé, Juanjo. Escolta'm, una cosa que vull preguntar-te. Tu vas començar fent de jugador? Com és que vas voler jugar de porter? Perquè m'agrada ser porter i... i m'agrada ser porter perquè...
Veig els partits del Barça, del Madrid, de l'Atlètic, i... que em xutin. Sempre des de petit m'ha suportat des dels 6, 7, 8 anys, al col·legi, i feia molt bé, de veritat. Perfecte. Míriam, va, vine cap aquí. Va, dona.
Què, Míriam? Ja sabem que noies sou menys, eh? Estàs aquí amb la Lucía, que li encanta també. Vine, va, Lucía, posa't amb ella. I així contesteu totes dues. Hola, hola. Sou menys, però sou molt importants per l'equip, no? Sí. Vinga, va, expliqueu, com ho porteu vosaltres, que sou noies de l'equip? Què creieu que porteu a l'equip i com us sentiu dintre, va? Molt bé, tu...
YouTube és la puteria i els companys m'ha... Míriam, explica totes les bromes que els hi fas, quan jugueu, el grup que teniu de WhatsApp, el lío que em poseu sempre, els viatges i tot això. Va, explica una miqueta, va.
No sé. Ara et surt la vergonya? No jugàveu al FIFA i estaves tot el dia allà fent el xip la punyeta? Sí. Molt bé. I Lucía, per la banda, Ixutana portaria la reina de l'equip, o no? No ploris, carinyo. S'ha emocionat de lo contenta que està. És molt del nàstic. La Lucía...
La Lucía avui no us el pot ensenyar, però té un escut del nàstic tatuat a la cama, eh, que sí? Per tot arreu on anem, anem amb l'escut del nàstic a tot arreu. Molt bé, Lucía. Vinga, Alejandro, ven pa'aquí. L'Alejandro, a part de jugador, és una mica hooligan. El tenim al gol nord, amb la fúria grana i tot plegat. Vinga, explica què és el nàstic per tu, Alejandro, que ets un crac. Bueno...
Per mi aquesta oportunitat és molt bona a jugar al futbol i sempre m'ha agradat. I, bé, des de primera divisió que em va portar el meu pare, que em va portar el meu pare a veure el futbol i sempre m'ha agradat. I això és una oportunitat de jugar per mi al futbol i és una oportunitat de conèixer, trobar nous llocs, de passar molt bé i disfrutar.
Molt bé, Alejandro. Raül, tens ganes d'explicar alguna cosa? Sí. Vinga, va, explica. Què vols explicar? Del nostre. Explica? Com començava jo en el entrenament, empecé el primer dia, que coneixi l'equip genuïn de Tarragona, i m'ha gustat molt participar amb el nostre genuïn de Tarragona. Tu empezaste con los pequeñitos. Si no llevas 10 anys, quasi que los llevas. Sí.
¿Eh? Con los 10 años. Empezamos con la psicomotricidad y con el grupo de pequeñitos. Sí. Y a partir de los 16 ya pudiste jugar. Sí. Una pasada, ¿no? Sí. ¿Qué es el primer viaje? Muy bien. ¿Sí? ¿Te acuerdas dónde fue? A Málaga, a Cádiz y a Villarreal. Habremos de hablar con el entrenador. Vas mucho a Andalucía y poco a otras partes. Esto no sé qué pasa con el entrenador. Es broma.
Per tancar, permeta'm a nivell personal que et pregunti què ha significat per tu l'Ennàstic i com t'has despertat avui, sabent que un club com l'Ennàstic és que has estat a molts jocs de preparació físic del primer equip, ara, menys genuït, compleixen 40 anys de vida.
Bé, el Genuín ha sigut un abans i un després en la meva vida, en la vida de la meva família. Sempre explico que gràcies a la meva dona jo estic aquí, que no sabia com prendre-m'ho i ell em va animar des del primer moment...
jo pensava que estaria un parell d'anys, en portem 10, és una cosa que, bé, fins que el club se'n cansi de mi, per dir d'alguna manera, estic molt content, molt agraït, cada dia m'aporten tots els valors que avui han pogut demostrar que tenen, i veure que puc formar part de l'equip de la nostra ciutat, que ens l'estimem tant, que avui facin 40 anys i que nosaltres en formem part d'aquesta història, doncs, omple molt.
M'agrada perquè t'he vist emocionat. Fa temps que et conec, que els coneixem i t'he vist emocionat i això m'agrada. Home, si no t'emociona el Genuine, ets de pedra, eh? La fa gràcies. Gràcies a tots i fins aviat. Un aplaudiment per tots.
Gràcies, Tarragona Ràdio. Mínima pausa. Escoltem una de les felicitacions especials que ens han volgut fer des de Tarragona a Tarragona Ràdio. En aquest cas, pel club gimnàstia de Tarragona és el candidat a la presidència del Barça, Jan Laporta, que divendres estava a Tarragona i que hem volgut enviar aquest missatge justament cap al club dels 140 anys desvetllant-nos, que fins i tot a casa seva, el seu pare, a banda de les resultats del Barça, volia saber sempre què feia en la ciutat de Tarragona. Escoltem-lo.
molt orgullosos d'aquesta celebració, d'aquest aniversari del Nàstic. El meu pare era serral, i també sempre a casa hi havia velletment el Barça, però el meu pare era la persona més culer que era conegut en ma vida, era culer fins al moll de l'os,
I sempre tenia un recordatori pel Nàstic. Recordo que el resultat sempre em deia, com m'havíeu guanyat al Barça, i deia, i què he fet al Nàstic? I sempre a casa ho he viscut. I dir-vos que, en fi, més en orgull com a català que el Nàstic vagi sentit.
Fins demà!
Doncs va, que anem acabant. Hem començat amb les noies del bàsquet femení i acabem amb els nois del bàsquet masculí. Tres representants d'aquell equip que jugava a l'Élida, els més joves al pavelló Sant Jordi i l'Avinguda d'Andorra,
i tenim la representació d'un actual conseller d'anàstic, Antoine Jordà, que en el seu dia jugava bàsquet, ara ens explicarà. Carlos Hernández, hola Carlos. Buenas tardes. I Jordi Canals. Hola. Antoine, que no te saluda. Hola, com estàs? Buenas, hola. Va, primeres anècdotes, primeres imatges que us vinguin justament de l'etapa anàstica. Antoine, comencem amb tu.
No, bueno, mis... 20 minutos. 20 minutos, no. Las primeras imágenes, fíjate, es cuando esta pista de cemento jugaban los del Nastic de básquet y yo jugaba a tenis. Es la primera imagen que tenía allí. ¿Eh? ¿Eh?
Dicho esto, y como no vamos a tener mucho tiempo, dentro de esos recuerdos, he oído esta mañana las palabras de Pili Bilbao, las suscribo íntegramente y especial mención al presidente Antonio Boquet.
O sea, un presidente que incluso en momentos económicos complicados, incluso personales, apoyaba la sección, a los jugadores, nos invitaba al desayunar, estaba muy pendiente y conseguía patrocinadores. Esa mención especial. Vamos a dejarles tiempos a Charlie y a...
I a Jordi. Va, Carlos. Bé, jo recordo aquella època com un equip de xavals que veníem de la saia de Tarragona, que per generació espontània va sortir una promoció molt bona de jugadors de bàsquet, ens vam engrupar, pràcticament vam passar al gimnàstic de Tarragona i allà ens vam desenvolupar força bé, amb un ambient veritablement molt familiar, sobretot com diu l'Antoine, de la presència del senyor Boquet,
que recentment va fallar-se, i, bueno, un record per ell, i jo recordo aquella època amb molt bon sabor de boca, perquè vam tenir éxits esportius i molt bon ambient. Jordi. Quina era la pregunta? Images, records que tinc al cap de la teva etapa al Nàstic, que després, si no recordo malament, que la meva orella em falla, te'n vas anar a Santa Coloma?
fa tants anys que jo no me'n recordo. Però sí que de l'etapa del Nàstic recordo que són èpoques molt boniques, les mateixes que estic veient ara amb tot aquest jovent per aquí jugant, fent el que li agrada en grup, amb la gent amb la que t'agrada estar. I bé, recordo la pista d'aquí fora, que estàvem aquí fent els estius, després ens dutxàvem dintre dels...
dels vestidors que hi havia al camp de futbol i, bueno, recordes amb molt carinyo aquesta etapa. Després, bueno, la més seriosa ja de treball, d'èxits esportius, doncs també va ser una etapa molt bonica amb el Nàstic. Jo recordo especialment jo que em va començar a agradar el bàsquet perquè hi havia la vinguda d'Andorra i passava al pavelló els derbis. Hi havia molts derbis, hi havia molts partits de rivalitat. Aleshores, Reus...
CBT, Nàstic, sempre. La pista aquella donava molt de caliu perquè estava al centre de Tarragona, sempre s'omplia i van ser èpoques molt boniques.
Sobre todo con el CBT, hubo un momento de la decisión, cuando jugadores del Nasix fundaron el CBT, al principio había una gran diferencia entre el nivel que tenía el CBT y el Nasix. Y poco a poco, con la incorporación y con el trabajo, nos pusimos al nivel y había unos derbis muy interesantes donde ganaba a veces uno, a veces ganaban otros. Y me acuerdo de esos derbis, ahora voy a hablar de rivales, de Javier Mas, de Pachi Sarachot...
De descalzo, donde realmente, pues ahí... Antes oí hablar a Pili de las estadísticas. Yo, por ejemplo, he mirado, y perdona que hable de mí, ¿eh? Mis estadísticas no las mire nunca, pero yo creo que eran 8 o 10 puntos, 8 o 10 rebotes y 4 o 5 faltas personales. Estas eran mis estadísticas. Pero esos derbies sí que eran muy emocionales. Y con Vendray y con Baix también, ¿eh? Y con Baix.
Jo sí, sí, recordo que ja els derbis que es van fer, que nosaltres, com deia, l'equip aquest que va passar de l'assai al nàstic, ja els teníem a nivell de juvenil, juniors llavors, i repetirem l'equip absolut. Guardo molt bon record d'aquella època dels derbis que es distinguen, inclús a nivell social dintre de Tarragona, i bon record. Per cert, nosaltres no vam arribar a jugar mai al pavelló del nàstic.
No, és una anècdota interessant. Sempre vam sentir que estaria, però jo personalment no vaig arribar a jugar mai. Com a jugadors es vam quedar jugant a l'Elida. A l'Elida, sí. Clar, perquè el pavelló Sant Jordi es fa... Ai, perdó, el pavelló del Nàstic es fa en l'època d'Antonio Biverdú. Vosaltres ja devíeu estar fora de... fora de la disciplina del Nàstic. Jo seguia jugant, però ja fora d'altres equips, sí.
No hem estat aquí, però sí que ha passat pels micròfons de Tarragona a ràdio. Un jugador que, malgrat que la gent pensi que ha començat el CBT, va començar l'Àstic, que és l'actual conseller d'Esports de la Generalitat de Catalunya. Ja l'hem sentit a primera hora amb un àudio, el que felicitava com a conseller al Cluj de l'Àstic de Tarragona amb 140 anys. Crec que hi ha algun àudio preparat, també, parlant del bàsquet i d'alguna anècdota relacionada, justament, ell amb la samarreta grana i amb alguna foto...
que ens ha fet arribar, i que se'l recorda, Sant Jordi, amb la Samaritat del Nàstic de Tarragona. Sílvia, està a punt l'àudio? Bé, jo tinc molt de preixi també al Nàstic, perquè els meus inicis al bàsquet van ser amb ell. Jo no jugava federat a bàsquet, vaig començar a jugar fins als 14 anys, abans jugava a futbol i feia l'atletisme, i jugava a bàsquet de tant en quant.
I em vaig decidir a fer unes proves gràcies al BDL del Col·legi del Miracle, que és on la meva mare feia classes, que em va animar, que m'havia vist algun dia jugar a l'hora del pati, i em va dir que podia tenir un cert talent i capacitat per jugar a bàsquet i que anés a fer unes proves al camp antic que hi havia, al costat, a baix, on estava la pista d'atletisme, a baix de l'estadi, no?
vaig fer les proves, em van agafar i allà vaig començar, a cadet. Tinc alguna foto històrica que m'agrada molt veure-la. I vaig començar allà. I a partir d'allà vaig tenir els primers entrenaments, el primer contacte amb el món del bàsquet a nivell federat i competició.
i a partir d'allà, en poc temps, pràcticament en 3 anys estava debutant al primer equip del CBT, quan després vaig canviar de club, i a partir d'allà vaig poder tenir una carrera professional amb la qual sempre he tingut molt clar d'on he vingut, i d'on he vingut ha sigut aquell històric equip del Nàstic que jugàvem allà baix, com nosaltres veiem d'anar d'Espenyaperros, allà aquell camp.
Molts bons records i la veritat és que tinc una gran estima d'aquests anys i crec que es va llevar molt a formar-me també com a persona, els valors que es va transmetre, que són els valors també del club i les seccions del Màstic, no? Així que, bueno, un record més i una vegada més felicitats per aquest aniversari.
Carlos, crec que volies comentar una cosa. Sí, sí, arrel del que parlava el Berni, tinc una anècdota, perquè recordo que quan ell comença a fer, sota la disciplina del Nàstic, a jugar a bàsquet, el vam portar un dia a entrenar a la Salle Tarragona, amb nosaltres, amb l'equip aquest que jo també era amb el Jordi, el Lluís Salas, jugàvem, i recordo que va venir ell i el Tito Vidayer, i els vam ficar entrenant nosaltres, que ells són més petits que nosaltres,
I recordo que el Tito vi d'ayer, era un noi de metro noranta i pico, però molt esgarbat, i el Berni no feia més que arribar a el que avui dia era l'Igna 3, que ara no existia, i tira. I deia, aquest tio què se crea? Viene aquí, llega, empieza a tirar, i la sotia, i jo recordo, que suerte que té, que ve com les mete. I de fet resulta que era bon jugador.
Va ser el primer entrenament que va venir. Però sin mérito, era innato lo suyo. Era la sort que té aquest paio. Arriba, tira-se les cases des d'aquí fora, la suot... Però bueno, no va venir més entrant a nosaltres, va ser el seu equip, va fer el traspass al CBT i va seguir la seva cursa. Jo, com no jugava de pivot, no em devia fixar en ell. Tu sí, perquè devia ser més competència teva.
No, no, però em va sobtar la imatge aquesta de veure com arribava el primer entrenament, un pipiolo, i com arribava, se la sascava del que avui dia és la de 3, i la sudia i deia, quina sort que té aquest paio, tu. I resulta que era bo. Tan el Jordi com el Antoine, crec que no van seguir, després de jugar amb altres tasques del món del bàsquet, tu sí? Bueno, sí, seguia els fills, que no és poc. Però el Carlos...
Vas ser d'entrador. Jo tinc una imatge a la Rambla Nova, quan Tarragona Ràdio estava a la Rambla Nova, entrevistant-te tu amb un campionat d'Espanya de llibres que havies aconseguit. Ah, sí, sí, sí, sí. Amb una... Exacte.
amb un equip de noies que va sorgir de l'anada d'un equip de nenes de Tarragona, es va fer un equip a la saia a Tarragona, i amb l'edat d'infantil van guanyar el campionat a Espanya. Va ser una promoció també molt bona, i van tenir la sort de ser campions a Espanya. Resulta que era bon entrenador.
Mira, sí, sí, molt bons records també d'aquella època. Alguna història més perquè s'acosta a les dues de la tarda i ja tenim que plegar? Alguna tenim amb l'Antoine, però no sé si... Si es pot explicar. Jo crec que todavía no ha prescrito. No, no l'expliquem. Esperem el 150 aniversari. Aquí serem, ojalà.
L'Antoine va ser per nosaltres una font d'aprenentatge. Un referent, un referent. Molt bé. Jordi, Carlos, Antoine, gràcies per estar-hi. Enhorabona per la part costó que passem 40 anys de vida al Club Gimnàstic i fins aviat. Moltes gràcies a tu. Doncs és moment d'acomiadar el programa que des de les 11 del matí els hem portat des del camp d'entrenament del Nàstic de Tarraona.
on entrenaven molts equips del futbol base, on entrenava el primer equip gran anys enrere i on, evidentment, hem estat aquí molt ocupats amb les diferents activitats que avui, a motiu dels 140 anys del Nàstic, s'ha fet per part del Club Tarragoni.
Un dia en què hem d'agrair a la gent que ha fet possible l'espai. Servidor ha posat la veu, però la Sílvia García ha estat els controls tenits gràcies al Javi de Gispert, a la Rosora Imany, a la Blanca Navarro i a Josep Súñer, que no s'ha mogut del meu costat. Ha estat el que ha fet possible.
que es baixi i es pugi el volum i que d'aquesta manera ens puguin sentir. Ja s'ha entrat de fons a la Rosó amb el Lluís Catarragona Ràdio. Diumenge 1 de març, 140 anys del Nàstic. En una hora ens tornem a posar amb la prèvia del Nàstic. No és encara el Jordi la té, però entenc que ja deuen estar a puesto per tal de, a les 3, explicar-los la prèvia del partit del Nàstic. Gràcies per la seva atenció, gràcies per la confiança.
Han estat moltes hores de feina, però jo crec que ha valgut la pena l'explicar-los. Adéu-siau, visc que n'estic.
A totes les seccions. Nàstic, nàstic, crida l'africió. Nàstic, nàstic, ets el millor. Ets la tradició i l'orgull. El degar mentre es fulsa les pocs.
Nàstic, ets el millor Canten els petits, criden els més grans Nàstic, ho sap tothom Sobre el blau de la Mediterrània Sobre surten el gran i el blanc Compatint en la lluita esportiva Són colors que es porten a la sa
Un nascut que escriu la nostra història. Un nascut que neix d'un sentiment. Quatre barres i una corona. Campions, coronats amb lliuret. Nascut, nascut, crida l'adressió. Nascut, nascut, ets el millor. Ets la tradició i l'orgull, el de cap.
Fins demà!
Nàstic, nàstic, crida l'afició. 140 anys d'història, 140 anys de llegendes, 140 anys del club gimnàstic de Tarragona. Nàstic, nàstic, crida l'afició. Nàstic, nàstic,
Fins demà!
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
El centre esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda. Feliz 140. Feliz 150. Jo també. 140 aniversari del gimnàstic de Tarragona.
Ha estat un programa especial que començàvem a viure a partir de les 11 i fins ara mateix. I en aquesta hora que ens queda per davant, i abans que comenci precisament el partit tan nàstic com a talla, així com la seva prèvia, hem pensat que hem de sortir nosaltres, que això és anys de tardes, que aquesta hora també és nostra. Així que l'aprofitem per explicar-te que tenim la cafetera roja en marxa, que a més a més ens han de presentar el seu darrer treball discogràfic, que es diu MyPad, i ho farem amb un dels seus components,
I també recordarem que és el que ahir mateix ens explicava la nostra companya Mar Pérez a les revistes del Cor. Així que estem de celebració continu aquí a Tarragona Ràdio i ens agrada estar-ho i explicar-t'ho, si pot ser, a través d'aquests micròfons. Així que no allarguem més, ens anem amb la Cafetera Roja i després amb el Manà Manà i la programació de Tarragona Ràdio, que continua endavant. A la vita vela, com no s'han cedit
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Doncs així, d'aquesta manera, ens han mostrat la carta de presentació del que serà el seu proper treball discogràfic. I que des d'ahir mateix, dia 27, tenim l'oportunitat de sentir sencer, sencer, i es diu MyPad. Dia telefònica tenim un dels components d'aquesta, la nostra cafetera roja, i no és una altra...
Genís Rodríguez, al baix. Genís, hola, que tal, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Hola, moltes gràcies. Havia perdut durant un moment el teu nom, dic, si ho tinc apuntat, dic, on estàs? He estat a punt de dir-te...
Que dic no, que no, que no, que jo havia dit que parlàvem amb el baixista, dic que l'Anton no és, ni el Pierre Jean tampoc. Sóc un dels tres cantants, perquè són tres cantants de Cafetera Roja, Aurelia Campione, que és la veu femenina, Juan Lindbergh, que és el rapper, l'MC, i jo sóc la veu, una altra veu. I llavors sóc baixista i guitarrista també. També, veus? Tu ets molt instrumentista en aquest grup.
Ah, exacte. Doncs explica'm una mica, perquè mirant la vostra trajectòria musical, Déu-n'hi-do, la de coses que heu aconseguit. Jo no sé si us esteu passigant, quants de blaus teniu? Perquè jo crec que la de coses que us han passat en aquests aproximadament 15, cap a 16 anys de carrera... Sí. És fantàstic.
Vam començar el 2008 a Barcelona, i al cap d'uns quants mesos, el que avui en dia fa part del Segeri com que treballem i que és productor nostre també, ens va proposar de pujar a França per fer el primer àlbum, i ara ja en portem sis, acabem de treure el sisè.
Calentat, calentat aquest sisè, que ara me parlaràs una miqueta de com va anar, la gravació i com va ser tot, si heu experimentat molt en aquest disc i si heu buscat un altre fum per aquesta cafetera roja. Però abans, digues, digues, perdó. Digue'm, digue'm. No, que t'anava a comentar, mira, mira quina cançoneta tenim per aquí de fons.
Això pertany a la calle Riereta. La calle Riereta, el primer. Tenia per aquí buscat. No sé si aquesta papallona, que va ser del segon disc, un any després, ho sent molt fructífers. Sí. Digues, digues, perdó. Em poso nostàlgic d'escoltar això.
Fa temps que no s'escoltes alguna d'aquestes cançons? Dic, si fa temps que no escoltes alguna d'aquestes cançons, Janís? Sí, no costem a escoltar-la molt, la nostra música. Durant el període de creació, evidentment, l'escoltes moltíssim i després menys. A no ser que estigui dins del set del directe, que llavors sí, evidentment, la toques. Si no, em fa molta gràcia escoltar cançons de fa temps. M'agrada molt, m'agrada molt.
Doncs he de dir una cosa, que són boníssims, eh? Jo no sé si ho saps d'ells, però ja t'ho explico, eh? I que a més que fan les girades impressionants i que déu-n'hi-do. Jo no sé com... En quin moment, precisament, va ser... Bueno, me deies de poder enregistrar el disc cap allà, però clar, una vegada que acabes de gravar el disc, diguem que et tornes cap a casa perquè vosaltres sou originaris de Barcelona...
Sí. I dius, bueno, a veure què és el que passa, però no, no, a partir d'allà anem caminant i Itàlia, França i Europa que venim, eh?
Sí, sí, nosaltres treballem amb un segell francès, i llavors diguem que a la nostra base de França hi ha músics de diferents nacionalitats, jo soc l'únic català, llavors hi ha francesos, i a l'Austria també, que és el raper nostre, l'MC és l'Austria. Llavors, és un grup multicultural, multiestil, multidioma, una mica multitot, sí.
Home, ja que amb la vida era la que acabem de sentir, si sentiu els altres discos i feu aquest exercici, els hi dic a tots els oients, eh? Ja noteu precisament aquesta diversitat d'idiomes i que no està renyit que feu amb la tranquil·litat de passar d'un idioma a l'altre com aquell que ara mateix no és menja una mica de pollastre o li agrada també el peix.
Exacte, sí. Jo dic sempre que nosaltres fem les cançons com si fos una amanida, no? Posem diversos ingredients. Pot a vegades no funcionar, però a vegades sí que funciona. Llavors, quan funciona és molt maco, és molt maco. I anem al disc. Vinga, va, que ja tinc ganes, que a més a més, com a Kiki diu, sembla que tinguem que fer el bateig musical amb tu avui. Com va anar la gravació d'aquestes 11 cançons?
El MyPack, per nosaltres, significa una miqueta un alumne on hem aconseguit
potser una mica més plasmar el que volem, no? A vegades amb la música no és evident que al principi aconsegueixis el que vols, vas fent, vas provant, i com que nosaltres treballem amb molts estils, doncs en MyPath estem molt satisfets en el sentit que hem pogut, tant a nivell de textes com d'estils musicals, transmetre tot allò que som una miqueta, perquè quan nosaltres cantem en molts idiomes,
Perquè també nosaltres som així, som de diferents nacionalitats, tenim diferents idiomes, parlem diferents idiomes i, evidentment, cantem diferents idiomes. Al principi, sí, a vegades ens deien que s'ha d'afegir una línia. Nosaltres hem fet sempre l'únic que hem sabut fer, que era barrejar coses i aquí estem. Al MyPass hi ha molts estils, com sempre, amb una base hip-hop-rock, però pots trobar també influències llatines, flamenc, influències clàssiques, perquè tenim un violoncel sempre amb nosaltres. Sí.
I, bueno, ha descobrit... Per cert, que ja el vau presentar precisament ahir mateix, dia 27. Si ens escolteu el diumenge, abans d'ahir, com fem en repetició del programa, però és que esteu de gira. Ahir vau estar a França. Avui, bueno, continueu estant a França perquè aquesta tarda a vespre, a tres quarts de nou, esteu a la... No sé si ho diré bé, no m'atreveixo a dir-ho, eh? A la...
Puc ser... No, digueu-ho tu. Digueu-ho tu on esteu aquesta nit. És una sala que hi ha a Clamont Ferron que es diu la puja a l'orella. Vull dir com la puja a l'orella. M'ho has tret de la boca, la puja a l'orella. Si ho estava a punt de dir... No ho diu tan malament, eh? La veritat és que està bé.
I després ja continueu fent, perquè no sé si torneu cap a casa, de cara a l'11 de març, esteu a París de nou, el dia 13, 14, ja saltem cap al 8 de maig, imagino que feu una petita parada estratègica per continuar promocionant aquest al vostre disc, i també gaudir de la Setmana Santa, no sé si ho feu alguna cosa especial, però heu de tornar a estar a la família.
Sí, doncs ara anem fent, tenim moltes dates d'aquest any, la veritat a França sobretot, i anem fent anades i vingudes, però sí, a partir d'ara comença ja la temporada de dates.
Hi ha algun lloc de França que encara no heu pogut tocar o us fer especialment il·lusió? Per una població, per un castell determinat, perquè mira que en França teniu coses per allà espectaculars, i si no França, escombro cap a casa, escombro cap a Catalunya...
Doncs mira, la veritat és que a França, el fet que portem 18 anys i que fem 30-40 bolus per any, hem tocat a tot arreu. Hem tocat a tot arreu. Llavors, justament el que acabes de dir ara ens faria més gràcia i estem intentant possiblement a la tardor fer dates per aquí a Catalunya, perquè nosaltres, com et deia abans, vam començar aquí i de seguida vam viatjar cap a França.
Ens van moure cap allà. Llavors, a vegades les circumstàncies ens posen moltes dificultats per venir a tocar aquí, per tenir moltes ganes, i estem planejant per la tardor fer alguna data a Barcelona i a altres ciutats de Catalunya, si pot ser. A veure, amb qui hem de parlar? Digue'm, Genís, amb qui hem de parlar per a veure si els podem acabar de convèncer d'alguna manera? Digue'm, perdona? Digue'm, amb qui hem de parlar perquè us pugui portar cap aquí.
A veure, què has de fer? A veure. Nosaltres treballem amb un sello francès que diu Greenpeace Records, i són ells que normalment ens troben les altres. Però, evidentment, com que és un sello basat a França, normalment la feina ens la troben allà i la majoria de bolos són a França. Costa més venir aquí, per molts factors, però ara farem un esforç brutal per veure si podem venir a la tardor a tocar.
I tant de bo, eh? Estaria superbé, ja t'ho dic ara, eh? Ja ens agradaria, ja ens agradaria. Doncs, per la propera, jo m'agradaria, perquè avui ja no tenim gaire temps, tornar a parlar amb vosaltres, Janís, de presentar com Déu mana, perquè avui, mira, hem fet una miqueta de resum i hem seguit una miqueta de la vostra trajectòria, però no hem pogut acabar de sentir el disc, i aquí te faig un guinyo,
una cluca d'ulls que es diu, i la propera vegada a veure si pot ser aquell que dius amb el concert en braç per aquí a sota, o per aquí a propent d'aquí de la ràdio, us apropeu, que esteu més que convidats, i fem un repàs del disc. Et sembla? Moltes gràcies, en gran plaer. Doncs més que convidats, i moltes, moltes gràcies, records a la resta del grup de la Cafetera Roja, i un altre dia d'aquelles coses de la vida ja m'explicareu quin és el cafè que li poseu a aquesta bona cafetera vostra.
Doncs gràcies. Moltes gràcies i un plaer per nosaltres. La vida és no bella, jo diria que bellíssima, i si li poseu la banda sonada de la cafetera roja, encara millor. Janís, fins aviat. Moltes gràcies, fins aviat. Adéu-siau.
Bona nit.
Fins demà!
Descubrí paisaje lindo. Si tú sigues con tu vida, yo sigo con la mía. Viviré en un mundo distinto. Descubrí paisaje lindo. Si tú sigues con tu vida, yo sigo con la mía. El albita vela, con una sensadita.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com.
Fins demà!
Ja està. Mar Pérez, bona tarda. Molt bona tarda. M'has enganxat que estava aquí com a mig s'estornudant. Ho fan runes. Sí, sí. Ho fan runes. Si te cuento mi secreto. Com estàs? Ser bruixa. És el que et té. Ai, m'encanta, eh? M'encantaria, eh? Bueno, no mesties de posar. Allà com la de la tele. No, aquella que feia...
Amb el nas. I les coses es posaven a puesto, tot net i polit. Una miqueta Mary Poppins ja ho seria. Això no. Jo ja m'hi veia, jo m'hi veia. Menys mal que no la veieu. Veus? Ja fan bé. Veus? Bueno, embrujada. Embrujada, Mary Poppins. Qualsevol de les dues me serviria? Escolta'm.
Què? Bueno, tenim una cosa tapeïda, eh? Avui? Així que anem... I part d'orilla, eh?, de la tarda. Sí. Part d'orilla, eh? Sí, sí. Es passó a fons. Oi, oi, oi, oi. És cap de setmana? Sí. Això és mana, mana. Sí? Benvinguts. Bienvenido. Bienvenido. Bueno, Miquel Riós, ja ho saps, a la mona ràdio...
Sin miedo sientes que la suerte está contigo Jugando con los huendes abrigándote el camino Haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido Mejor vivir sin miedo Sin miedo Lo malo se nos va volviendo vuelvo Las calles se confunden con el
y nos hacemos aves sobrevolando el suelo así sin miedo si quieres las estrellas vuelco el cielo no hay sueños imposibles ni tan lejos si somos como niños sin miedo a la locura sin miedo a sonreír sin miedo sientes que la suerte está contigo jugando como suenes abrigándote el camino
Fins demà!
Què? Quant de temps fa? Quant de temps fa? Feia molt de temps que no sentíem a la Rosana, ni al Maramanà, ni a Cards. Feia molt que no me la posava. Però molt, eh? Va bé, va bé, perquè hi ha algunes notícies que són una mica desagradables, almenys per mi haver-les de donar, i trobo que aquesta cançó ens posa en una altra. Home, a més, és molt bonica. És molt bonica, Rosana. Des d'aquí record, Rosana, Tarragona Radio Teja i Lòbia, ja ho saps, torna a Tarragona. Home, i ho trobem a faltar damunt dels escenaris. Deu estar fent...
o deu haver estat fent alguna cosa que no té a veure, puja en un escenari i se la troba a faltar, la veritat. Alguna cosa està fent, eh? Ja t'ho dic ara que alguna cosa, alguna cosa. Està preparant. Però abans d'anar cap a l'entrada, com a tal... Mira. Sí, sí, sí.
I es diu Aquellos dies. És genial. Queden 49 dies, però potser una miqueta menys, perquè arribi el seu disc. Hi ha ganes, eh? A meitat de març, em sembla. Aquellos dies no fueron.
El dissabte avril, sí, sí, sí.