Bon dia, són les 12.
Us parla a Ter Ortega. Entitats veïnals i Plataforma Sanitària sortiran al carrer aquest diumenge per reclamar que l'Hospital João XXIII faci trombectomies a pacients dictos les 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana, Laura Casas.
El camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona es mobilitzen per ampliar el servei a l'Hospital de Referència del Territori. Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i Lleida a la nit o en caps de setmana han de ser traslladats a Barcelona, fet que endarrereix el tractament i pot deixar seqüeles molt més greus, segons recorden.
En concret, s'atenen de dilluns a divendres de 8 a 8. Fora d'aquest horari, els pacients s'han de derivar. La Generalitat va anunciar que a curt termini es vol ampliar el servei les 24 hores els caps de setmana, tot i que la demanda és que s'atengui les 24 hores al dia, els 365 dies de l'any. Josep Samanté, membre de la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública,
diu que també aprofitaran per reclamar la dimissió de la consellera de Salut perquè hi han perdut, diu, la confiança. Fa una crida a la mobilització ciutadana per defensar un problema que és de tothom. L'important que volem demostrar amb aquesta concentració
és que la consellera entengui que totes les persones que vivim a Catalunya tenim els mateixos drets per cuidar la nostra salut. Estem defensant en aquest moment la salut de tothom. Estem defensant la nostra vida, que tinguem les condicions, els professionals i els instruments vàlids perquè tothom pugui curar la seva salut. Per tant, avui el que fem una crida és que tothom surti al carrer
Perquè no és un problema dels que tenen lictus, és un problema de tots i de totes que pot passar el mateix. Les entitats insten al Departament de Salut a adoptar mesures immediates i estructurals per garantir una atenció pública, equitativa i de qualitat a tot el territori. La Plataforma Feminista del Camp de Tarragona ha convocat una manifestació unitària el diumenge, dia 8 de març, Dia de la Dona Treballadora. Sortirà a les 12 del migdia de la plaça Imperial Tarracolà i Etian Núñez.
A més, assenyalen la importància de seguir els carrers i guiar la proposta feminista des de la base. També la plataforma vol reivindicar el caràcter de lluita laboral i posar en evidència com avui dia les dones continuen patint precarietat laboral, els sostres de vidre i una sobrecàrrega estructural de les tasques de cures.
En aquest sentit, enguany posen el focus en aquest treball invisible i no remunerat que sosté el sistema econòmic i alerten que la dominada crisi de les cures es resol sovint amb dobles i triples jornades o amb la transferència d'aquestes tasques a dones migrades, moltes vegades en situació administrativa irregular.
Davant d'aquest context, cridem a sumar-se a la convocatòria per visibilitzar la defensa dels drets, a l'hora que deixem molt clar que la lluita feminista és lluita antiracista. El patriarcat i el racisme operen conjuntament per mantenir l'explotació de les dones, especialment en sectors feminitzats i precaritzats. Per això és una lluita conjunta i indestriable. Quan diem que el feminisme és casa de totes, ens referim al fet que és un moviment que no és excloent, sinó aglutinador de totes aquelles que consideren que es pot viure diferent, que cal garantir drets i llibertats,
La jornada del 8M servirà per seguir denunciant públicament els feminicidis, els impediments burocràtics sobre la immigració i les dificultats que troben les dones en tots els àmbits. La plataforma insisteix en la necessitat d'apostar per un feminisme interseccional i antiracista. El recorregut de la manifestació d'enguany iniciarà a la plaça Imperial Tarraco per seguir per la Rambla Nova, carrer Sant Francesc, carrer August, carrer Comte de Rius, Rambla Vella i entrant a la plaça de la Font per carrer del Portalet.
Els 192 pisos de lloguer assequible que s'estan construint a la zona del Pla Parcial 10 entre Bonavista i Camp Clar avançant a bon ritme i ja s'han completat en bona part. Sergi Báñez.
La promoció, tota de lloguer, conté pisos d'una, dues i tres habitacions amb aparcament i traster amb uns preus que oscilaran dels 427 dels 680 euros segons l'habitatge. Estan ubicats en dos edificis al costat de la T11, en una zona de nova construcció propera a l'anella mediterrània i la ciutat esportiva del Nàstic. Comptant amb la qualificació energètica AA, la màxima atorgada per l'Institut Català de l'Energia.
Per tal d'accedir al lloguer d'aquests habitatges, cal que la persona sol·licitant porti dos anys empadronada a Tarragona. A més, haurà de tenir uns ingressos d'un 1,5 superiors a l'indicador de la renda de suficiència de Catalunya.
Les unitats de convivència per a habitatge no podran superar les 7 persones i l'esforç econòmic del lloguer no pot superar el 30% dels ingressos. Dels 192 habitatges que es posen en lloguer, 86 d'ells van destinats al públic general. Els 106 restants es reserven per a col·lectius específics. Així, 8 habitatges es destinaran a persones amb mobilitat reduïda, 12 a persones amb discapacitat superior al 33%, 37 adreçats a persones majors de 65 anys i 49 a persones joves d'un màxim de 35.
Per tal de costat de la informació a la ciutadania, s'ha organitzat una jornada informativa el dissabte 7 de març a la sala d'actes de l'IMET, a les 11 hores. Tornem amb més notícies al Punt de la Una.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
de British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
TGN Sports. Tarragona Ràdio.
Hola, com estan? Benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Sports. L'he sacat d'un cap de setmana i d'una setmana prèvia amb molta nostàlgia, amb molta passió. La deixem enrere i ens entrem en l'actualitat, la que ens ha portat aquests dos últims dies marcada fora de lo purament local...
de la Copa del Rei de bàsquet que s'ha disputat a València i que ha tingut el Baskònia com a guanyador de la competició disputada justament a la capital del Túria. En parlarem des de dos punts de vistes. El primer, des del més pur tècnic, el que té a veure justament amb la Copa del Rei, amb els diferents partits que s'han disputat al llarg de dijous o diumenge.
I després, des del punt de vista de gent, d'aficionats que han anat fins a València a veure aquesta fase final de la Copa del Rei. En una altra hora de coses, però sense abandonar l'actualitat del bàsquet, connectarem amb Gijón. Trucarem a Gijón per saludar la Sofia Llanos.
El cap de setmana posterior a que el conjunt asturiós justament s'hagi enfrontat al TGN. Més enllà de parlar de l'enfrontament, parlem amb la Sofina Llanos, la Tarraunina, de com es troba en aquella bonica ciutat i de com li va l'experiència a la Lliga Femina 2 amb un equip que també s'ha estrenat enguany en aquesta categoria. Acabarem parlant de futbol, de la Pobla.
I de la lliga d'elit amb l'alcalde de la Pobla Manfomet, amb Joan Maria Sardà, volem veure com assaboreix aquest primer lloc que porta ja fa dues jornades el conjunt filial d'anàstic.
i de pas li preguntarem si està molt optimista, si està amb els nervis continguts davant d'aquesta situació de privilegi que té el conjunt pobleta. A les vides això, Lluís Coma, redacció per Jordi Blanc, us parla Joendreu Pérez, això comença allà.
12 o 10 minuts, volem parlar en primer lloc de la Copa del Rei de Bàsquet que s'ha disputat al llarg d'aquests últims dies a València, la capital del Túria, i on ha guanyat el Baskònia amb una final espectacular, la que han disputat el conjunt de Vitoria i el Real Madrid. Robert Hernández, president de l'ADT, hola, com estàs?
Molt bon dia, molt bé, molt bé. No sé, perquè, clar, ja sabia que ho veuries, no sé per què jo aquest mateix matí te preguntava, ha vist alguna cosa de la Copa? No només ho he vist, sinó que hi ha algun partit que altre que l'he arribat a veure fins i tot dos cops. Dit això, quina anàlisi faríem d'aquest Copa del Rei, la primera de les dues seguides que es fa a València, i del títol que ha estat per un equip que feia pràcticament 20 anys que no guanyava res, el Bascònia.
Bé, jo crec que ha sigut com sempre. Jo crec que la Copa del Rei és un espectacle. Jo crec que la veritat és que qui va tenir aquesta idea, la veritat és que jo crec que és un gran encert. El fet de competir els 8 millors equips de la Liga TV amb un format de semifinals, de quals de finals, semifinals i finals, jo crec que és un gran encert perquè durant aquests 4 dies la veritat és que es veu possiblement un dels millors basquets
d'Europa, per no dir el millor basquet d'Europa. La veritat és que els partits han donat molt de sí, i fins i tot la final...
Va ser com tu denominaves un espectacle, no? Però també crec que ho van ser les semifinals, no? La veritat és que les semifinals entre el Madrid i València i el Barça-Basconia jo crec que també ho van ser, no? És veritat que amb els quals de final possiblement va haver dos o tres equips, tant el Múrcia com el Joventut, que sí que van, possiblement, van donar la cara i possiblement sí que va haver, doncs, alguna diferència, possiblement, més gran
a nivell de l'Unicaja, que va perdre de molt, possiblement contra el Madrid, o a nivell del Tenerife. Però torno a repetir, des de les semifinals, tots els partits podria haver guanyat qualsevol, qualsevol podria haver arribat a la final, i qualsevol podia guanyar la Copa del Rei. I així va ser. Jo crec que per la salut del bàsquet, crec que és molt interessant que l'hagi guanyat el Baskònia, un equip que, com tu et deies, feia 17 anys que no guanyava la Copa del Rei,
I, dubtablement, m'està greu dir-ho, però el Madrid ja a les semifinals també va arribar amb quasi molt esgotat i va guanyar en els últims minuts amb un gran partit del València-Bàsquet. I, de veritat, és que la final jo crec que es la van portar el Bascom ja jugant amb el cor, possiblement més que per sobre del cap.
I jo crec que l'únic que hem de dir tots els aficionats de bàsquet és que la grandesa del bàsquet ha fet possible aquest tipus de partits. Tal com si ho hagués guanyat el Joventut de Badalona o si estigués a la SEB el conjunt de les estudiantes, el que guanyin equips com el Baskonia és un aplaudiment i un premi al bàsquet, no? Perquè al final sembla que en aquestes competicions les han de guanyar o el Barça o el Madrid.
Home, jo crec que més que... El Basconia no és un equip tampoc de pedrera, com ho pot ser els dos que s'han anomenat, l'Estudiantes o el Joventut. Jo crec que el Basconia el que sí que té és un sentiment de bàsquet que està per sobre de lo normal. És cert que València també ho està fent. Jo crec que el València... Jo vaig tindre la gran sort de poder acudir a un partit al GENE allà, al Rocha Arena, i jo crec que la ciutat de València ara mateix s'està abocant...
amb el bàsquet d'una forma exagerada, fins i tot l'espai en aquest cas on està l'Alqueria i on està encara el pavelló de la Fonteta, jo crec que fan un espai a València que ara mateix és un espai que respira bàsquet quan ja encara falta un quilòmetre per arribar.
I jo crec que el Baskònia és algú similar. Baskònia, donar enhorabona al José Ankeret, el seu president, amb el qual tinc una molt bona relació, i reconec que sí que és veritat que la seva feina ha sigut que la ciutat, una ciutat petita com és Vitoria, que possiblement no és molt més gran que Tarragona,
sigui capaç de respirar el bàsquet, però és veritat que hi ha un equip de futbol que curiosament comparteix president, José Anquerageta és president de l'Alaves i del Bascón i el bàsquet, comparteixen fins i tot serveis de socis, jo a la meva gran sort fa un any em vaig esballar i la veritat és que em va sorprendre, vaig demanar a veure les instal·lacions i veure com funcionaven,
I m'anegro molt, molt, molt, molt que hagi guanyat la Copa del Rei perquè és un reconeixement possiblement amb tota aquesta feina que s'està fent en aquesta ciutat. Molt bé. L'última i ràpida. Tu tenies, dijous, quan va començar tot plegat, un favorit, un equip que pensaves que podia guanyar? Sí. Jo, possiblement perquè crec que...
Avui per avui, un dels millors equips d'Europa jo tenia la València.
Jo pensava que el València jugava a casa, tenint un gran equip com té, una gran afició, però bé, també s'ha de dir que no és el mateix format a Munch Playoff, en què es juga al millor de 3 o al millor de 5, que arribar amb una Copa del Rei, en què te la jugues tot en un partit, i aquí és cert que depèn molt de les estratègies, depèn molt de l'habilitat que els jugadors siguin capaços de reaccionar en 24 hores...
per poder disputar dia següent un altre partit en què canvia la defensa, canvia l'atac, canvia possiblement altres sistemes, i aquí és la gran habilitat dels entrenadors i dels cossos tècnics que vagin per davant, que també fan la seva feina. Gràcies per estar amb nosaltres i per fer aquest anàlisi del que ha estat la festa del bàsquet espanyol aquest cap de setmana a València. Gràcies a vosaltres i sobretot per fer difusió del nostre esport. Gràcies per allà.
12.17 minuts, pràcticament, un dels que ho ha viscut en primer pla, des de justament aquest escenari tan espectacular que ha quedat, el Roger Arena, és el Lluís Sales, president del tenis de Tarragona, també vinculat amb el bàsquet en el seu dia, i que de forma tradicional, sigui on sigui la competició, va amb un grup d'amics també relacionats amb l'esport del bàsquet. Lluís Sales, hola. Bon dia, bon dia, Joan Andreu. Ja a Tarragona...
Sí, sí, des d'ahir a última hora de la nit. Què tal, com ha anat l'experiència? Una nova, no sé si ja tens comptabilitzades les que heu viscut. 25, 25 edicions de Copa, amb el parèntesi de la del 21 pel Covid, doncs vam haver de fer-la una mica estranya i a casa dels diferents amics, però...
Però molt bé, molt bé. La veritat és que ara estava escoltant el Robert i començant pel format de la Copa del Rei. És extraordinari. Les aficions extraordinàries d'aquest any, a més a més, amb un València volcat i un Baskonia que feia anys que no assistia, doncs ha estat magnífic. A part que el Roig Arena és ara, evidentment, el millor pavelló
d'Espanya per fer un event com aquest. Algun caramelet de menta ja l'has utilitzat al llarg del matí perquè veiem que l'afonia dura.
Bueno, em va agafar una mica de faringitis, només arriba allà, per tant vaig estar dos dies una mica... Cau? A mig gas, i bueno, l'equipaïnes i en Andoles fan feina. No és de cridar, jo al Pavelló no... No, jo m'ho imagino. No he jugat el Nàstic, el CBT, ni el Club Tenis Tarragona, per tant no em cal cridar gaire.
Lluís, lluny de que siguis d'un equip o d'un altre, allò és una autèntica festa. Vèiem fins i tot aficionats d'equips que fins i tot no han participat però que no es volen perdre aquesta cita. Correcte. És la festa del bàsquet, és una festa que és tan meravellosa que s'ha portat fora d'Espanya i les aficions del bàsquet són
fan possible això. Tu estàs assegut al costat de Lucan Murcia, que ho està patint molt perquè aquest any ha anat amb moltes ganes, però tu, doncs, i al costat del de Lucan està un del Real Madrid, una samarreta del Real Madrid, o està amb una samarreta del Bascònia,
que és jugant la final i cadascú té els seus interessos. Vas creuant a les zones comunes del pavelló per anar a prendre un entrepà o una bebuda, vas als lavabos, estàs un al costat de l'altre, però jo no soc conscient que hi hagi hagut absolutament
Cap problema, ni al pavelló, ni a la Rodalia, se la fan son, ni et diria que a València, com no ha passat mai, tampoc a cap altra ciutat. És un exemple, és una festa molt bonica. Dos anys seguits que es farà a València, no sé si ho he aprofitat abans de marxar de la capital del Turia per ja reservar de cara a l'any que ve.
Hotel i de més. Sí, se'ls falta que ens diguin exactament els dies, perquè, evidentment, si Déu vol, tornarem a anar-hi. I, a més a més, ja ho vaig dir el seu dia, crec que a València, per tot aficionat al bàsquet d'aquí, de la província de Tarragona, és una gran oportunitat per viure aquesta festa. Ara el que ens toca és fer una festa bonica, també, per la Copa de la Reina...
que el mes que ve s'ha celebrat aquí jo crec que aquesta festa encara que sigui en un petit format es pot traslladar aquí i la viurem també i a més la gent jo crec i les aficions ho viuen d'una forma no diria similar diria igual perquè moltes aficions es veuran concentrades al Tarragona justament durant aquells dies que es farà al Poder Esports Catalunya aquesta competició en categoria femenina
És una festa, a més, trobes moltíssima gent del món del bàsquet que t'ho has conegut perquè els has vist a la tele, doncs aquí serà el mateix en el món del bàsquet femení que tu els has vist a la tele i de sobte les veus aquí i estan a Tarragona i és un gran nivell de bàsquet perquè clar, tu jugues tot en un partit i passa la ronda.
Lluís Sales, president del Tenis Tarragona, advocat, i avui amb el paper d'aficionat a l'Escop del Rei, aquest any complint 25 anys des que amb un grup d'amics, molts relacionats també amb el bàsquet, endreix l'excebetista Artur Martí o l'Éric Mensa, doncs que no es perden aquesta competició tan xula. Gràcies. Gràcies a tu. Una abraçada.
Va, que volem seguir parlant de bàsquet i d'una persona a la que ens agrada que, de forma habitual, anar parlant amb ella. Aquesta setmana coincidint que ha jugat amb l'equip de la seva ciutat, contra l'equip de la seva ciutat, contra l'equip de la seva ciutat, el TGN. Doncs volem saludar-la. Sofia, llanos, hola, com estàs? Hola, com estàs? Molt bé. Es va incorporar a inici de temporada un recent arribat també a la Lliga Feminiados, com el Gijón,
I aprofitant, no volem parlar gaire del partit del dissabte, però sí de l'experiència i d'aquesta volta que ha passat des que et vam entrevistar per última vegada. Què tal van les coses per Gijón? Doncs molt bé, la veritat. A nivell esportiu hem donat una volta a la truita una mica des de l'últim cop que vam parlar, que estàvem en una dinàmica una mica negativa, i ara això li hem donat la volta a la truita i estem en un moment molt bo a l'equip.
quins són els gris motius, a banda de l'experiència que un va agafant i que fa que em vagi millorant.
Doncs sí, a veure, jo crec que, com vaig comentar, era un equip que venia de nou, un club que venia tot de nou, i crec que ens va agafar una mica de sobte tota la nova experiència. Llavors jo crec que amb temps i seguir treballant i coses així, doncs a poc a poc se'n veien els resultats que portàvem treballant des del setembre. Llavors jo crec que aquesta és la cosa principal. A tu, personalment, com davant les coses, vas tenir en continu tot, vas jugant?
Sí, sí, sí. També un cop, des d'últim que vam parlar, acabava de començar a jugar per la lesió que vaig patir al genoll. I, doncs, seguí treballant amb aquesta lesió que, per sort o per desgracia, no marxa d'un dia per l'altre. Llavors, seguí treballant per recuperar el genoll, per recuperar el meu cos en general. I seguim fent, sí, contenta de poder estar jugant de la manera en què sigui. I bé, bé, gaudint del bàsquet. Estàs disfrutant de Gijolm?
Sí, la veritat és que sí. Ara estem passant els mesos una mica d'hivern, amb més pluja i més foscor, però a poc a poc ja cada dia veiem el sol una miqueta més. Així que molt bé, molt contenta amb la ciutat i amb tot en general, la veritat. Jo recordo en l'època en què hi anava a Gijón, per fer les evolucions del CBT, aquell passeig tan xulo que hi ha al costat del mar. Sí, sí, és molt mato, la veritat. Encara que faci un mal dia, aquell passeig és sempre molt bonic.
Sofía, encara te entenc que és el mes de febrer per saber si la teva durada era d'un any o continuaràs, però quines sensacions tens tu en quant a projectes que s'han setat ara?
Doncs sí, com dius, és una mica aviat encara, no tinc molta idea de res en general, però com el projecte en si del club crec que és una cosa molt bona que s'està fent, s'està treballant molt bé, amb molta professionalitat i molt de respecte cap a les jugadores i l'estaf, i jo crec que sigui, continuï, sigui com sigui, crec que serà un projecte que seguirà cap endavant i donarà passats cap endavant amb el bàsquet femení perquè els hi estem posant moltes ganes.
Tarragona no està al costat, però te pregunto si ja t'has vist, no sorpresa, perquè entenc que avisen, però sí amb els pares i les visites que fan cada pare, mare, els seus fills que estan fora.
Sí, els meus pares venen bastant, aprofitant que estic molt més a prop del que he estat mai, visiten bastant i jo també a l'època que tinc alguna setmana lliure o alguns dies de festa també intento venir cap a casa uns dies. Molt bé, Sofia. Gràcies per estar amb nosaltres, que enhorabona per la vitòria, de fet, del cap de setmana contra el TGN, molt àmplia per ser-ne, almenys en quant al resultat, reflexo un marcador gran entre el conjunt Astoria i el TGN.
Sí, com he dit, portem unes setmanes que venim de molt bones sensacions en què hem guanyat el segon classificat, el tercer classificat, i volíem seguir guanyant victòries, i volem seguir guanyant i aconseguir victòries, i sabíem que era un partit que el demana competir de totes maneres, i vam sortir amb tot, sense pensar en res més, i va sortir bé el partit al final. Sòfia, moltes gràcies, i a seguir disfrutant i gaudint d'això que t'agrada tant que es diu bàsquet. Moltes gràcies, quantes gràcies, una abraçada.
12 del matí, 26 minuts, jo crec que és l'equip de la zona en què està en millor forma a les últimes setmanes, i fruit de so és el lideratge que té a la Lliga Elit. Estem parlant de la Pobla Manfomet, que suma 34 punts, un més que el segon, que és el Castelldefens, 33, i tres més que el Martinent, que seria el primer equip que no pujaria de forma directa a la tercera ref. Alcalde de la Pobla, Joan Maria Sardà, hola, bon dia.
Bon dia, bona hora, bon dia. Digue'm de l'U al Déu, com feliç que estàs, tu que vius de forma tan intensa el futbol. Segons de silenci, Joan Maria, hola? Sembla que s'ha perdut la connexió.
teníem, perquè volíem saber, fora de lo purament esportiu, com es vivia a la Pobla, el lideratge del conjunt filial del Nàstic en aquesta lliga élit. Ens hem quedat amb l'Hola, bon dia, i la meva pregunta, que era si de l'1 al 10 em podia dir quina felicitat té actualment de l'actual estat del conjunt de la Pobla a la lliga élit. Alcalde, hola, hem recuperat connexió.
Sí, ara sí, sí, bon dia, estem a la punta de bon dia, bona hora. Digue'm, de l'1 al 10, com estàs de content per aquesta situació de privilegi ara a la categoria? No, 12, no, 10, 12. És la següent, home, molt content, evidentment, que és una categoria molt dura, una categoria que no podem estar nosaltres aquí, tenim d'estar la tercera red, que és el nostre hàbitat, tenim d'estar aquí, per tant, content, perquè després en dues jornades, l'equip més que res dinàmica molt positiva...
I anem nides, no? I a més a més, si això vegin, que Déu Nàstic va guanyar el camp de l'Equid de Madrid-Renyo, doncs pots comprendre jornada complet, no? I a més a més, si vegin que tots els jugadors nostres, tant com el Paul Cid, com el Pau Món, el Pau Bon, van ajudar també que l'equip aconsegui la victòria, no? Per tant, molta satisfacció per les parts, no? Perquè en definitiva crec que el Fidel estem per això, per donar jugadors, per fabricar, diria jo, jugadors per primer equip, i crec que aquesta temporada s'està complint, no?
El nom de La Pobla, que, evidentment, a nivell futbolístic surt per molts mitjans de comunicació, no cal dir que també per Tarragona Ràdio, i, evidentment, és important per un municipi com La Pobla el fet que el seu equip de futbol estigui el més alt possible. Em diu que, per el que és La Pobla, l'estructura del club, la seva categoria és la tercera reputge. Sí, sí, és evident, sí, sí, i d'altres és l'habitat nostre, no?,
Potser la segona temporada va ser molt complicat, però crec que... Pensa que nosaltres baixem de categoria i baixem primer a l'Helit per descensos no compensats. O sigui, nosaltres baixem els despatxos, o sigui, nosaltres la categoria la mantint el camp. No passa, recordo, que vam baixar els equips de segona ret i llavors vam espitjar i vam baixar els altres, no? I doncs la temporada que té de ser definitiva i puguem assolir l'ascens, no?, l'aventatge que tenim.
Hem tingut xora amb el Javi Vilagut, no? És un bon entrador. Jo, Maria?
Bé, no acabem de fer neta en la trucada, ho deixaríem estar aquí i ja trucaríem un altre dia per tenir una conversa més contínua amb l'alcalde de la Pobla de Manfometre, el Joan Maria Sardà. 12.29 minuts, segons, per arribar. Hola, alcalde. Ara sento, te sento. No, que li deia que hem tingut sort amb l'alcalde, amb l'alcalde, sí, amb l'alcalde també hem tingut sort, sobretot els que viuen a la Pobla, però amb l'entrador, amb el Javi Vilagut...
Sí, sí, crec que és un bon tècnic, no? Ja venia ja a fer una bona campanya amb el Divís d'Honor del Gimnàstic i aquest any està demostrant que és un bon entrenador i molt mestiquer i enviarà molt per formar jugadors perquè tinguin cabut a primer equip. Aquest és l'objectiu del Fidel i també, evidentment, del cos tècnic. Molt bé, Torres. Alcalde, gràcies. He estat una mica conversa accidentada, però en tot cas sí que hem sabut l'alegria que té l'alcalde de la Pobla la segona setmana seguida.