Bon dia, benvinguts, benvingudes, una nova edició del Tegen Esports, el d'aquest dilluns, un dia en què comencem amb les ganes de preparar tota una setmana plena de temes que els puguin omplir en aquest punt horari, i està més el cas de l'actualitat esportiva. Tindrem avui un amic vinculat amb el futbol, va ser jugador, va ser endredor, ha estat director esportiu,
i Inicia, de fet ja està al capdavant d'un altre projecte, de seguida parlarem amb ells, és Kiko Ramírez. També saludarem, o almenys ho intentarem, Aiker Fernández, jugador del Club Basquiat Tarragona, repeteix, convidat, té gent a esports de fa només uns dies, però torna a sortir en el primer equip del Club Basquiat Tarragona,
i és qüestió de preguntar-li una mica per on passen les claus d'aquest bon moment que travessa el jove jugador del club bàsquet de Tarragona. I acabarem parlant de Padel i de l'Ari Sánchez. És de Reus, però els seus inicis, evidentment, estan vinculats a Tarragona i amb una família, la dels Francino. Avui parlarem amb el Peter Francino, justament després d'haver guanyat una prova ben important...
Aquest cas de semana l'Ari Sánchez. Tot això serà conduir tècnicament pel Lluís Comàs. Es parla d'Andreu Pérez. Comencem. I comencem saludant al Kiko Ramírez. Hola, Kiko. Buenas, com estàs? Hola, què tal? Bon dia, com estem? Dónde te encontramos?
Pues ahora mismo en Polonia, ahora mismo estoy en Radom, una actualidad a una hora de la capital de Varsovia. Llevabas tiempo ya parado, eso es decir, porque acciones del mundo del fútbol sigues haciendo, estés en despachos o en maquillo, te han vuelto a enredar, te han vuelto a poner en la palestra a dónde y en qué punto.
Bueno, hace poco menos de un año dejé el puesto de director deportivo del UISLA de Cracovia, el UISLA Cracov, porque yo quería seguir vinculado a estar dentro de un vestuario o a entrenar. Entonces decidí tomar esa decisión, rescindiendo mi contrato en vigor,
y esperando que pudiera ser alguna oportunidad. Ha tardado, ha tardado cosa de un año, pero bueno, ahora afortunadamente vuelvo a estar en la máxima categoría en Polonia con un equipo como Radomiak. Esta vez vuelvo a comenzar como segundo entrenador y con un entrenador que ha sido mi asistente durante varias etapas, una de ellas en Polonia y otra en Grecia, portugués Gonzalo Fello.
Contento, contento de seguir trabajando dentro de lo que es el campo. ¿Por qué te llaman y un poco cuál es el objetivo, tanto personal como colectivo? Bueno, tengo que decir que han recibido bastantes ofertas y he hecho de intermediador, por llamar de alguna forma, entre jugadores españoles, jugadores polacos con su vuelo español y viceversa, ¿vale?,
De hecho, he estado vinculado 100% con el traspaso de Antonín, precisamente al Corona Kielsen. Muchos clubes han querido ir a trabajar con ellos en ese sentido, pero yo creo que como entrenador no he dado mi última palabra, es lo que más me gusta, el campo, el día a día, el vestuario, y por fin he conseguido entrar dentro de un entrenador de moda como es Gonzalo Feio, aquí en Polonia,
un entrenador que viene de entrenar al mejor equipo que es el Legia de Varsovia, de disputar la Conference League e incluso de ganar a Betis y ganar a Chelsea en los partidos que le tocó vivir, con acuerdos de final, campeón de Copa, bueno, y un amigo. Entonces, estamos trabajando juntos, llevamos dos partidos con dos victorias, la verdad es que hemos podido otra vez reflotar
Radomiak, y bueno, y ahora mismo, a día a día, estamos encantados y trabajando duro. Es lo que tiene que comentar, que lo debemos de conocer hoy, que es lunes, pero ha habido tan ajetreo en las últimas jornadas, que ha sido hoy cuando hemos podido hablar, pero ya llevas días trabajando en este nuevo proyecto. Sí, hemos aprovechado, la verdad es que aquí la filosofía que hay en Polonia es de estar muchas horas dentro del club, trabajando, de hecho nosotros llegando nueve horas
no teníamos otra alternativa, llegamos un miércoles, jugamos un domingo, hemos vuelto a jugar el viernes, y ahora, pues bueno, aprovechando el paro internacional, que nos supone descansar esta semana, vamos otra vez con más tranquilidad, hemos dado unos días de impasse, unos días de desconexión para todos, que viene bien, y tenemos que preparar el partido contra Lea Fondman, que es un rival a día de hoy directo, porque bueno, nos hemos colocado entre los mejores, nos hemos colocado cuartos, quintos, clasificados,
Y bueno, a ver si somos capaces de acabar esta primera vuelta antes del paro nivernal entre los grandes, entre los mejores y así poder disputar la segunda vuelta con opciones de podernos meter en Europa que sería histórico. ¿Cómo ves la actualidad del fútbol y de tus equipos? Cuando hablo de tu equipo te digo el Nastic, pero ha estado en tantos que no sé si quieres hacernos una reflexión respecto a los equipos. Por ejemplo, dentro de la misma categoría del Nastic, el Sabadell está invicto.
Sí, sí, sí, me alegra muchísimo, me alegra muchísimo que el Sabadell tuviera el ascenso ya la temporada pasada, invicto en la categoría, haciendo una gran temporada, me alegra muchísimo. Bueno, no tanto el Nasti, no, no tanto el Nasti, ha habido un cambio de entrenador, de un amigo como Luis, me ha salido muy mal, pero bueno, es el fútbol y bueno, este inicio de tapa con este nuevo entrenador,
Pues bueno, lo he seguido en directo, incluso vi el partido, porque veo muchos partidos, y lo sigo de cerca. Y bueno, es una lástima, con una lástima no poder conseguir algo positivo de emoción, pero es también difícil y que también está pasando por problemas. Yo creo que, bueno, confío, confío en que Ignacio al final encuentre su camino y acabe entre los mejores.
Quico, solo unos segundos, porque además si nos escuchara creo que hasta se enfadaría, pero nos ponemos un momentito, nos quitamos el papel de entrador y te pongo durante solo unos segundos de papi y hablemos de Dani. Dani ha emprendido, tenemos una conversación pendiente con él, una nueva aventura internacional, ya se parece al padre.
Sí, al final mis hijos me están imitando en todo. De hecho, la familia está cada uno por una punta. Mi mujer es la que sigue trabajando en Zaragoza. Yo me encuentro en Polonia, mi hija en Barcelona estudiando y con muchos viajes porque su pareja juega en Italia, juega en el Como.
y también está entre Italia y Suiza, jugando en un equipo italiano, como es el Sondrio, y también fuera. Nos encontramos muchas veces, ahora lo he comentado con mi mujer, en sitios que no es Tarragona, como nos gustaría. Nos quedamos ahora en Varsovia, la semana que viene podemos quedar en Milán y podernos ver. Es la única cosa que tiene esto. Pero bueno, contento, porque son atrevidos al final.
la juventud, nuestros hijos están buscando su futuro fuera de España, desgraciadamente, y no quiero entrar en valorar el porqué, pero así es, así es, y bueno, yo contento, yo contento que no tengan miedo a poder ser esposa.
Sonia, de hecho, ya tiene experiencia en todo esto porque en tu etapa como jugador ya emprendías, te ponías la maleta en la mano y emprendías experiencias fuera de Tarragona. Por desgracias para los que te queríamos tener cerca. Kiko, ¿alguna cosa más? Bueno, pues nada, que se echa de menos Tarragona, que se echa de menos Arrendera. En Navidad voy a tener la oportunidad porque aquí el parón es bastante importante.
de estar unos días allí, de ver a los amigos, de verte a ti también, y que bueno, y que sigo muy de cerca a todos relacionados con el Nasti, que lo sepa la gente, que bueno, quieras o no, he jugado muchos años allá, he perdido muchos años en esa familia, y desde aquí desearle lo mejor.
Y que, bueno, que esto es como acaba. Simplemente dar ánimos a los aficionados, que apoyen y que sean nasty, ¿no? Ahora mismo que el equipo no está en buen momento. Kiko, gracias por estar con nosotros. Mucha y buena suerte y evidentemente te seguimos. Muchas gracias a todos y un saludo a Tarragona. Gracias.
El primer dels convidats al TGN Sports, Quico Ramírez, que emprèn una nova experiència a Polònia i l'hem volgut tenir per justament parlar d'aquesta nova etapa al futbol d'un dels nostres esportistes favorits. Seguim endavant i parlem de bàsquet, del CBT...
i segurament el jugador més en forma del Club Esquerra Tarragona, no ho dic jo, ho diuen els números, és l'Iker Fernández, el que repetim, trucada, ja el vam tenir fa poc, tornem a insistir amb ell. Iker, hola, com estàs? Hola, bon dia, molt bé, molt bé. Escolta, t'estàs sortint. Bueno, sí, estic jugant crec que a un bon nivell, igual que tot l'equip, i això estem bé, la veritat, ara estem a una línia de treball.
De seguida parlo del col·lectiu, que m'agrada més el plural que el singular, però permeta'm preguntar-te a nivell personal, si t'esperava justament aquesta temporada que estàs fent, on t'està sortint tot i on a nivell numèric, veient els números, doncs cal treure's el barret. Sí, bueno, al final, abans de començar la temporada, jo venia amb molta motivació, moltes ganes de...
de demostrar el que sé fer, no?, i potser, bueno, no m'ho esperava per així dir-ho, però la veritat que estic molt content de la manera que m'estan i ens estan sortint les coses, i molt content i orgullós, la veritat. Molt bé. Clar, veníem de temporades complicades, a nivell de resultats, ara, sumant quatre victòries seguides, el Vestidós és un festival, una autèntica festa, no?,
Sí, sí, sí, hem passat temps complicats i ara, doncs això, tenir quatre victòries seguides i penso que arribaran bastantes més aquesta temporada, doncs sí, al vestidor estem molt contents, molt units i tot això també ens impulsa a mantenir la línia i a obtenir els resultats. Quin és el motiu, quina és la tecla que s'ha tocat justament per arribar a aquesta ratxa positiva que feia temps que no es vivia al Serrallo? Quatre seguides...
Jo crec que des del primer moment que ens vam juntar tota la plantilla es va veure molta disciplina, esforç i gent amb ganes de poder disfrutar del bàsquet i penso que des de la pretemporada fins la jornada 5, que és la que hem jugat ara, hem seguit un camí que ens ha marcat l'entrenador i que penso que tots els jugadors estem connectats per seguir aquest camí.
I no es tenen, ara que penso, crec que són 5 jornades, 4 victòries seguides, pot ser, o n'hi ha més de jornades disputades? No, no, sí, totalment, 5 jornades i 4 victòries, sí, sí. I deia que la derrota que s'ha tingut és aquesta de fels en un partit en què es tenia guanyat, perquè es guanyava 20, i al final se va acabar perdent, vull dir que tampoc s'està mal encaminat en aquell dia en què va sortir greu. No, no, la veritat que sí, el que tu dius, que teníem un partit...
ja quasi tancat, però això és bàsquet i fins que no passen els 40 minuts no es pot donar un partit per guanyat. I la veritat que va ser dur aquella derrota, però ràpid, com vam seguir treballant, ens hem pogut aixecar i fent-ho d'aquesta manera que hem aconseguit quatre victòries seguides. S'ha anat ja avui a la laboral?
Sí, sí, sí, avui classe com cada dilluns. Com t'han rebut el Calípolis? Bueno, sempre em reben bé, la veritat, no em puc queixar. Però entenc que hauran vist cròniques, els punts que vas a notar, les assistències. Sí, sobretot la gent que segueix el bàsquet sí que s'ho mira, em felicita...
diuen que estan orgullosos de mi i tot això ens ajuda. Acabo, l'última. S'han aconsegut quatre victòries, però entenc que sou exigents i que no esteu encara en el punt aquell que voldríeu, és a dir, que encara es pot esperar molt més. O ja s'està al màxim de nivell que té aquesta plantilla? No, no, ni de lluny. Jo crec que falta molt per fer, només portem cinc jornades, falta molt de treball i és el que dic. Si seguim així...
Ara els resultats aniran venint a poc a poc i jo crec que aquesta temporada tinc bastant a fer en què farem coses grans i aconseguirem un gran número de victòries. Molt bé, Iker, gràcies per estar amb nosaltres, enhorabona per la feina i per els teus números. Moltes gràcies. Abraçada. Igualment. 12.23 minuts, és moment de parlar de pàdel, sí.
I ho fem amb una persona especial, especial perquè en el seu dia, tant ell com son fill, sortia molt per la ràdio perquè, evidentment, a nivell del Club Tenis Tarragona es feia molt d'aquest esport i una de les, segurament, persones que ho conduïen eren el convidat i el seu fill, que ha generat molta activitat al Club de Cala Romana.
Una de les persones que sense ser de Tarragona va estar sota les seves ordres és una noia reusenca, campiona del món per parelles a Kuwait aquest cap de setmana, és l'Ari Sánchez. I parlem amb el Peter Francino. Hola, Peter, bon dia. Bon dia.
Tots encara recordem quan es va celebrar la cita del padell aquí al Palau d'Esports Catalunya com l'Ari Sánchez en el primer partit que es va guanyar es va dir a vosaltres tant a tu com al teu fill
Està bé que en aquell moment d'alegria s'apropi un a la gent que en el seu dia l'ha ajudat, com és el cas teu i el del teu propi fill. Entenc que hores emocionades les que esteu vivint per aquest èxit esportiu de la Reusenca, de l'Ari Sánchez, en el Caminat del Món per Parelles que s'ha celebrat a Kuwait. Doncs sí, sí, tu ho has dit, una alegria immensa, una satisfacció...
i especialment per a ell, a la seva família i per a tot l'equip. És una fita històrica i, de fet, és el primer cop que se celebra aquest campionat i ja mai els hi traurà, que són les primeres guanyadores. Compartint en Paula o José María, vam guanyar de forma més o menys bé, 6-3-6-3, diria. Com vau viure, si vau viure a través de la transmissió, aquest èxit esportiu de l'Ari?
Doncs sí, sí que ho vam viure, ho vam seguir evidentment a distància, no com voldríem presencialment, ho vam seguir a distància per la retransmissió que es va fer.
i encara que van començar una miqueta dubtant, doncs en seguida van agafar la bona senda i sí, sí, van ser... Ahir almenys van ser bastant superiors, s'ho van emportar clarament. L'Ariix Àngels, que justament coincidint amb la ciutat de Tarragona, em semblava que va ser una mica com a punt d'inflexió, perquè hi va haver algun resultat que altre irregular...
però ja porten dos o tres cites d'àmbit amb la seva parella que estan aconseguint victòria. És a dir, que han tornat a redreçar el camí que semblava havien perdut en un moment de la temporada. Sí, pensa que en aquest nivell tots els petits detalls compten. Llavors, no per tècnica ni per tàctica, que per això elles estan capacitades i tenen els seus equips perfectament preparats, sinó és un tema d'autoconfiança, la qual...
Penso que l'havien perdut una miqueta, però com has comentat tu, des de fa 4 o 5 tornejos ja han tornat a agafar...
el convenciment i estan fent el que saben fer, que és jugar pádel com ningú. Posem en context, perquè molta gent, clar, ho sabem nosaltres, però molta gent no ho sabrà, com us arriba l'opció d'estar al costat de l'Aleix Sánchez ja fa uns anyets, però al seu costat, i prova de l'ajuda i del treball que vau fer amb ella és això, que sempre que pot o que es dona el cas, se'n recorda de vosaltres.
Bé, amb tota vida d'un jugador professional, suposo que una de les etapes que marca més és a l'inici, no? Llavors, per edat, em va correspondre més a mi, junt amb altres col·laboradors de la província, com podrien ser el Gonzalo Montiel i el Luis Ferrini, de començar a orientar-la una miqueta en aquest esport i ensenyar-li el que teníem nosaltres, possibilitats d'ensenyar-li. Evidentment, ara ella té el seu equip
ens veiem molt poc perquè viatgen molt i ja no estem tan junts en el cas del meu fill com que l'edat és més propera a la seva també van tindre l'oportunitat d'entrenar junts i tots aquests moments d'entrenaments i d'inicis a l'esport m'imagino que marquen més d'això aquesta relació tan estreta molt bé entenc que un va redreçar en la seva vida esportiva i que no has deixat del tot el padel o sí?
En jugant, sí, jugant per llei de vida, jo ja vaig cap a 61 anys, ja no jugo ni veterans. Però el meu dia a dia, després de la meva feina, després de la meva professió, que és una altra, és seguir ajudant el tenis a Tarragona, els nois i noies de l'escola, i bé, intentar que arribin el més a dalt possible.
Molt bé. Jo he tingut la sort de veure't jugar i la veritat és que en el seu dia eres la meva referència a nivell de pàdel. A Tarragona ara, clar, plouen tant jugadors i jugadores que és un escàndol el que hi ha, però vaja, que xapó pel nivell que mostraves en el dia a dia quan saltaves a jugar tu en diferents competicions. Peter, gràcies per estar amb nosaltres, per recordar la figura de l'Ari Sánchez i fins ben aviat.
Doncs molt bé, un plaer haver parlat amb vosaltres i fer-ho arreu d'un èxit més de la meva nena, que la considero la meva nena. Una abraçada. Igualment.
Un minut, arribem al pronòleg de dos quarts d'una del migdia, moment en què ens situarem al sempre nàstic. Ja estan aquí preparats el Jordi i els tertulians que de seguida analitzen l'actualitat drena. Permet-nos en els segons finals parlar d'una sòcia de nàstic, de la Mireia Vallverdú Alonso. Ens va deixar a finals de la setmana passada
vagi des d'aquí, a una nàstiquera que cada setmana que jugava amb l'equip a casa i en alguns desplaçaments anava amb el seu parel Carles als partits, doncs vagi el nostre record ben especial, segurament des del cel, amb el seu avi, l'Antoni Vallverdó, ajudaran, donaran forces al nàstic perquè aquest any pugi de categoria. Una passada forta per la família i un record ben especial per la Mireia Vallverdó Alonso. Tegener Esports, torna demà. Adéu-siau.