Bon dia, són les 12.
Us parla T. Ortega, el president de la Generalitat, Salvador Illa, promés que el desplegament del servei d'atenció continuada de l'ictus a Tarragona i al conjunt del territori es durà a terme el més aviat possible a Laura Casas. Durant la sessió de control i en resposta al grup parlamentari dels comuns, el cap de l'executiu, ha assegurat que la Conselleria de Salut treballa per donar a conèixer el calendari. Segons Illa, aquest dependrà de la disponibilitat de professionals amb garanties per poder donar un bon servei.
La Conselleria està treballant en donar a conèixer aquest calendari i dependrà, evidentment, de la disponibilitat de professionals amb garanties per poder donar un bon servei. Servei que tindran els ciutadans de Tarragona i de tot el conjunt de Catalunya abans que molts altres ciutadans d'altres parts d'Espanya i d'altres parts d'Europa. Illa ha assegurat que hi ha el compromís d'estendre tot el territori al servei 24 a 7 d'atenció a l'ictus. Remarca que no és qüestió de recursos ni diners. I el govern el que ha decidit és estendre el conjunt del territori. El més aviat possible. El més aviat possible.
Justament perquè tothom del territori pugui tenir accés, les 24 hores dels dies o 7 dies a la setmana, a aquest servei. Té un compromís de la consellera i té un compromís en què estem treballant en aquesta direcció, en estendre el més aviat possible la consellera. I com vostè ha dit molt bé, no és una qüestió de recursos, només faltaria, ni de diners.
La sanitat catalana és excedent. És una sanitat, un sistema sanitari que ha de reformar-se i s'està reformant. L'anunci arriba després de les protestes a la capital tarragonina per exigir el servei a l'Hospital Joan XXIII.
Vanessa Martín i Lia Cali encapçalen la cinquena edició del Teta Fes. L'Auditori del Camp de Mar tornarà a acollir els dies 29 i 30 de maig un festival ja consolidat a la ciutat que busca visibilitzar el talent femení en diferents àmbits. Sergi Báñez.
Sota l'hem més veus, més ritme, més futur, aquesta nova edició reafirma la seva aposta per seguir sent un espai viu, obert i amb moviment, que reforça la lluita feminista. En un moment on l'onada reaccionària agafa protagonisme, Cecília Manzini explica que propostes com el Teta Fest ajuden en aquesta resistència.
Creemos que sí, que el feminismo tiene que estar más firme y más fuerte que nunca y lo que siempre decimos, se puede reivindicar también cantando y bailando. Así que por eso el TETAFED es más necesario que nunca para continuar en esta lucha por la igualdad y por hacer de Tarragona una ciudad más igualitaria.
En aquesta cinquena edició s'han preparat unes jornades que compten amb un cartell de luxe, veus influents i trencadores del panorama. En el primer dia els assistents podran gaudir de les artistes Maria Fort, Sandra Monfort, Ponchela Miqueral Laoz, abans de passar al plat fort de la nit, Lia Kali. En la jornada de dissabte, Marissa Valle Rosso i Alosa seran els protagonistes de la tarda, seguit de l'actuació de Vanessa Martín com a colofó d'aquests dos dies.
A més de l'espai musical, el festival comptarà amb dues activitats prèvies. S'ha preparat un espai de trobada que es durà a terme el 2 de maig al Teatret del Serrallo, sota el nom de Pre-Teta After Work. A més, a partir de finals d'abril, s'oferirà una proposta educativa adreçada a alumnes de batxillerat i cicles de grau superior. Les entrades pel festival estaran disponibles des de demà amb preus a partir dels 23 euros, amb l'opció també d'adquirir abonament. Aquestes es podran aconseguir al web tetafes.com.
La nova seu operativa de la Diputació, la plaça Imperialta, recomança amb la selecció dels cinc despatxos d'arquitectes finalistes. Es mantenen els terminis per licitar el projecte i la direcció d'obra en els propers mesos. Josep Sunyer.
Doncs si la Junta de Govern de l'Ens Supremunicipal ha fet aquest nou pas per remodelar l'edifici de l'antiga Caixa Tarragona, que esdevindrà la futura seu operativa de la Diputació. Ara els cinc estudis d'arquitectura seleccionats entre els deu que s'hi van presentar hauran de redactar les seves respectives propostes. La presidenta de la Diputació, Noemí Llaurador, diu que el projecte de transformació de l'edifici avança tal com estava previst perquè la nova seu operativa sigui una realitat a mitjança del 2029.
I traslladaria així els 300 treballadors que encara estan al Palau, on es mantindran els plens i també l'activitat institucional, a banda d'ubicar-hi també en un futur el Museu d'Art Modern. Diu Llaurador que un cop enllestia l'obra, l'edifici passarà de ser emblemàtic a icònic per la ciutat.
La futura seu operativa a la plaça Imperial Tàrraco de la Diputació de Tarragona volem que sigui d'un edifici que és emblemàtic a un edifici icònic. I un edifici referent en molts aspectes, sobretot en el que és la qualitat arquitectònica, però també en l'àmbit funcional...
en l'àmbit de l'eficiència, en l'àmbit de la sostenibilitat. En termes, per exemple, de sostenibilitat, a banda que hi hagi les emissions zero, que ja sabeu que això ja estem treballant també des de la Diputació, volem que sigui...
un edifici proper al consum energètic zero. El projecte executiu de licitació de les obres es farà durant l'últim trimestre de 2027 amb una inversió prevista de 8,9 milions euros a les que cal sumar-hi els 4,5 milions de la compra de l'immoble.
A partir del 16 de març i durant tres mesos, Adif realitza obres de millora de la infraestructura entre Sitges i Garraf. A conseqüència d'aquests treballs, els trens circulen per via única en aquest tram. La línia R2 Sud ajusta les freqüències de pas entre Sant Vicenç de Caldés i Barcelona i els serveis regionals disposen d'un servei alternatiu per carretera entre Sant Vicenç de Caldés i el Prat de Llobregat. Consulteu tota la informació a la web de rodalies.gencat.cat i renfe.com.
Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta.
però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser les compres, ve a tan aviat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 11 de març tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado format estalvi a un preu imbatible de 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, com estan? Benvinguts, benvingudes a un nou espai del TGN Esports, el tercer de la setmana, avui dimecres, per repassar l'actualitat esportiva. Ens ha quedat un programa futbolero, perquè els tres protagonistes que tenim, justament, són d'aquesta disciplina. Tindrem, per començar, el capital de la Pobla, per preguntar-li com està, i és que el cap de setmana...
A banda que el final d'anàstic que hi ha derrotat i també que hi ha legionat, volen saber el seu estat. També parlarem amb l'exfutbolista i excentrador Javi Bartolo. I és que des de fa unes setmanes que s'ha convertit en nou president de l'Atlític Segre, el conjunt que juga a la segona ref. Volem parlar...
amb un guai d'etat però que viu a Tarragona justament per aquesta condició que l'ha pregut ara el bo del Javi Bartolo i acabarem parlant amb el Javi Chacon per primer any amb molts de seguits està fora de les banquetes del futbol més modest, volem saber com es veu això
fora d'estar a les banquetes després de molts anys estant-hi, i si està o no pendent de l'actualitat del futbol, del fang, del futbol més proper. 12 del matí, 2 minuts, l'edicció per Jordi Blanc, vies això per Lluís Comas, espal·la, Jondré Pérez, comencem? I ho fem saludant el Christian Marquez. Christian, hola, com estàs?
Hola, buenos días. Pues la verdad que un poco tocado, la verdad. És el capitán de la Puebla Mafumet. Diumenge, a banda de que l'equip queda derrotat, després de moltes setmanes guanyant, el capitán, el protagonista primer del programa, també es lesionava. Explícame, aunque sea de forma breve, porque tampoco hace falta el morbo, la lesión, ¿cómo se dio?
Bueno, pues nada, fue un pase al espacio donde hago un recorte y la pierna de apoyo pues se me queda todo el peso en la pierna derecha a la rodilla y escucho un crack y nada, y me rompí ahí y ahí me quedé. Enseguida entiendo por lo que te provocó esa caída, entendiste que no era una cosa leve.
No, la verdad que cuando escucho el ruido y el dolor que me venía hasta la rodilla, la verdad que nunca he tenido esta lesión, pero nada más escuchar el crack y el dolor que aumentaba cada vez más, yo sabía que eran los ligamentos, la verdad. Entiendo que ese tipo de situaciones nunca vienen en buen momento. Siempre se habla de que las lesiones no llegan nunca en buen momento, aparte de una lesión es una cosa fea, pero estabais en estado de gracia dentro de la Liga Elite y es un chof todo esto.
Sí, yo creo que sí, que ahora llegan los partidos importantes, ¿no? Llegan, como todos los equipos que hicimos, son los finales, los últimos partidos y la verdad que necesitamos ahí a todos y la verdad que estamos teniendo muy mala suerte porque yo he tenido esta lesión y muchos jugadores como Sambre también, que es un jugador importante, también está lesionado y la verdad que se nos está poniendo cuesta arriba, pero bueno, yo creo que los chavales jóvenes tienen ganas y yo creo que lo vamos a sacar hacia adelante, ¿no?
Pendiente de traumatólogos, pero yo no sé ahora el tempo, entiendo la operación y realmente qué lesión tienes exactamente.
Bueno, sí, la verdad es que hoy me tiene que mirar el último traumatólogo, ayer me miró uno, hoy vamos a descartar que se ha cruzado, porque según el trauma de ayer me dijo que era el ligamento externo y menisco, esperemos que sea así y nada, a recuperar, a tener la cabeza bien amoblada y ya lo antes posible. Uno cuando se lesiona tiene ganas de volver a los terrenos, pero entiendo que según qué lesiones es bueno que se curen bien.
Sí, sí, es lo que he dicho yo a todo el mundo. Yo prefiero que al final me recupere bien y cuando venga la vuelta que esté recuperada al 100% y que no esté cojo ni nada. Es lo que pido. De la forma que eres, intuyo que algún tipo de mensaje a la plantilla, con algún golpe encima de la mesa, has dado para decir que esto se tira adelante.
Sí, yo ya después del partido, cuando ya estaba en el hospital, vi que habíamos perdido, ¿no? Porque me pasó en la primera parte y yo ya envié mi mensaje de apoyo hacia la plantilla. Ya dije que un soldado se había caído, pero que al final somos 22 soldados y lo tenemos que sacar, ¿no? Y yo, aunque no puedo ni andar, el fin de semana iré a animar a mi equipo allí y haré mi típica charla que hago siempre antes de ser los partidos y yo creo que van a salir fuertes, ¿no?
Muy bien. Llevamos una buena línea de resultados. Eso es un piedra en el camino, lo que se ha dado este fin de semana pasado. Sí, la verdad que este fin de semana yo creo que tuvimos la ocasión de ganar el partido, lo que pasa que, claro, al final...
los equipos saben a dónde vienen, al estilo de juego que tenemos, pues claro, lo más normal es que se entierran atrás, campo pequeño de la pobla, nos cuesta llegar mucho, pero bueno, yo creo que al final, cuando el balón no quiere entrar, no entra, que es lo que nos pasó este fin de semana, pero bueno, hay que seguir trabajando, porque venimos con una buena línea, yo creo que el modelo de juego que estamos dando es bueno, porque el resultado, pues tenemos que seguir así. Eh...
miras la clasificación de la Liga Elite y está un poco como loca.
Sí, la verdad que está apretada. Yo no sé si todos los años ha sido así. Sí que es verdad que yo los años de segunda vez en Cataluña siempre las ligas son apretadas, en segunda vez y tercera donde he jugado. Y la verdad que la élite este año, cada vez que a la fin de semana, está todo muy, muy apretado. Hasta la primera red, que la he visto que como se ve en Nástica, está todo muy apretado. Al final todo jugador, nadie quiere un descenso y todos quieren ascender. Pues claro, todos dan su máximo y se ve en las clasificaciones este año.
Muy bien. Amigo, que te iremos preguntando durante estas próximas semanas que sea leve y suerte a nivel personal y colectivo con la Pobla, con el fiel del Nastic. Pues muchísimas gracias. A vosotros por llamarme.
Un quart d'una del matí de dimecres, dia 11, avui que és un dia especial i que per aquí que tinc memòria, doncs diria que fa uns quants anys que va haver l'atemptat de Madrid. Ara m'ha vingut al cap justament, venen una mica internet i és un dia d'aquests mercats en vermell. Volem parlar amb un, ja hem dit al principi que tot serà futbol, amb un exfutbolista, amb un exentrador de l'Àstic de Tarragona, que ara
Agafa d'una altra ocupació dins el món de la piloteta. És el màxim responsable de l'Atlètic Lleida. Saludem el Javi Bartolo. Javi, hola, com estàs? Hola, bon dia, Joan Breu. Molt bé. Per començar, com ho portes? Bueno, molt, molt. Normalitat, Joan. Al final ja em queden pocs, poques coses més ja fer al món del futbol, o sigui, pocs
pocs càrrecs més queden per ocupar però bueno aquest ha sigut un tema una mica especial i ara president de la latillera has estat s'ha d'anar tastant una mica de tot has estat president has estat també el que portaves el tema esportiu del propi conjunt de la terraferma has estat preparador físic has estat jugador i has estat entrenador és veritat, te queda poc per tocar en el món del futbol
que eren pocs càrrecs, no sé, anem inventant alguna cosa més, perquè es va canviant una mica de vegades de funcions, doncs és el que passa. No, ha sigut un canvi una mica d'estructura al club, aquest és un club molt nou, amb pocs anys de vida, i poquet a poquet s'ha anat reestructurant una mica per fer-lo més operatiu, a mesura que hem anat pujant de categories, i bueno, hi va haver un moment determinat en què s'havia d'estructurar algunes parcel·les, i bueno, per...
per motius diversos, doncs el canvi de la passada del càrrec de president quedava vacant, bueno, en definitiva em va tocar a mi, entre cometes, em va tocar a mi, i no hi havia tampoc masses opcions en aquell moment, i bueno, ara en aquests moments ha tocat això, i bueno, al final tampoc canvia tant, he estat
Quatre anys aquí portant la parcela esportiva, ara tampoc hi estic desvinculat, sí que és veritat que he incorporat la figura d'un directe esportiu, però bé, en el meu càrrec de president una mica també estic damunt de la parcela esportiva, o sigui, fem una mica de tot, que és el que convé al món de futbol, fer una mica de tot, intentar tot s'empenya, perquè...
les coses vagin bé perquè ja saps que és un món complicat. Sé que et mirem amb els ulls, sé que et mirem amb els ulls, però veiem les publicacions que van sortint, van apareixent a diaris esportius o als diaris de Lleida i no fas mala pinta com a president. Se veu que tens un plan també als espatxos? No, bueno, és un club petit, eh? Nosaltres aquest és un club petit que fins ara pràcticament amb 3-4 persones funcionava tot i
No és que hi hagi molta més gent, hem millorat una mica les parcel·les de comunicació, l'àrea social... Poquet a poquet anem creixent i anem estructurant una mica per intentar-ho fer el millor possible. Llavors estem en aquesta fase, una mica de creixement, de consolidar una mica l'estructura i ara en aquests moments jo soc el president no vol dir que
que més endavant pugui ser una altra persona de grup empresarial que tenim fort darrere i que ens recolza una mica la passada econòmica que també és important, doncs no vol dir que a la llarga pugui ser algun d'aquest grup empresarial. Vull dir que al final això es va fer de manera momentània perquè hi havia una reestructuració en aquell moment...
No ningú volia assumir aquest rol, i ja et dic, entre cometes, em va tocar a mi, i jo assumeixo aquest rol de president, però no m'he desvinculat en cap moment de la plaça d'esportiva. De fet, estic cada dia com estava abans, veient els entrenaments, seguint l'equip cada cap de setmana, vull dir que amb això no ha canviat pràcticament res.
Sí, que ha canviat una mica aquest rol, que abans era, entre cometes, el director esportiu i ara tinc el rol de president. Però vaja, ja et dic, en el dia a dia no és que hagi canviat massa la cosa. Molt bé. Per posar un context, perquè haguéssim segurament començat per aquí i ja he anat a saco parlant de tu, de la teva figura, d'Atlètic Geida. Posa'ns una mica en situació, per molt que ho sabem, però amb qui està format i una mica en quant a equips de futbol. Hi ha un equip...
Però hi ha alguna cosa més darrere? La Lleida és un projecte que sorgeix pràcticament més a l'any 2019-2020 per la preocupació d'una sèrie d'empresaris de la ciutat de Lleida, per la mala situació del futbol a la ciutat i deien que corria risc que la ciutat es quede sense un equip representant una certa categoria a la ciutat, doncs
i veient que no era possible continuar amb el projecte que hi havia en aquest moment a la ciutat, doncs van decidir crear un projecte nou, es va començar a primera catalana, i això t'estic parlant de l'any 2020, ara estem al 2025, el 2026 ja estem a segon arrés, sí que és veritat que aquest any jo crec que ens costarà molt mantenir la categoria, però és un projecte esportiu a llarg termini que el que intenta o el que ha hagut des del començament és
que el retornar al futbol professional a la ciutat de Lleida, que fa molts i molts anys que no és capaç de tenir-lo. Futbol professional vol dir intentar arribar al que és la segona divisió. Fàcil de dir-ho, difícil d'aconseguir-ho, però ja et dic, vam començar primera que acaben el 2020, estem a segona res, veurem si aquest any som capaços de mantenir-la o no.
Si no, l'objectiu continuarà sent el mateix. Tenim un recolzament empresarial molt important de la ciutat, ja pràcticament entre 40 i 50 empresaris de la ciutat darrere donant recolzament. No només donen recolzament nosaltres, són empresaris que també donen recolzament al bàsquet, donen recolzament a l'hockey, donen recolzament al handball... I ja es vol que els empresaris de la ciutat s'impliquin en els esports de la mateixa ciutat. Llavors, una mica, la lectilla és això...
és un club de futbol que el que intenta és que a la llarga, sense prisa però sense pausa, que diuen, torna a la ciutat de Lleida al futbol professional. Fins ara els passos havien set sempre endavant, de primera catalana a segona res pràcticament sense parar, aquest any veurem si ens tocarà donar un pas enrere o no, ho veurem, quedem partits, intentarem fer el possible mantenir la categoria, però el projecte és...
És il·lusionant, bàsicament, perquè té un recolzament amb l'empresa real de la ciutat important i, bueno, i poquet a poquet anar creixent. És que ens sentim prou orgullosos. Per cert, Javi, continues vivint i continues veient, però ara entenc que amb el compromís que tens amb el conjunt de la terraferma veus menys Tarragona, però la vas veient, eh?
Sí, jo continuo instal·lat a Tarragona, continuo vivint, sí que és veritat que pràcticament hi ha desplaçament quasi diari aquí a Lleida, perquè la feina ara entre cometes la tinc aquí, però jo continuo instal·lat a Tarragona, seguint, també tot el...
tot el futbol de les comarques de Tarragona, especialment el Nàstic i el Reus, que són uns representatius una mica de la província en aquest sentit, i seguim tant un com l'altre amb el seu tarannà dintre de les categories que tenen cadascú. M'has posat, t'anava convidat, però m'has posat a huevo perquè et pregunti, des del 2012, Javi, en què vam fer de fora a Kiko Ramírez,
Des del 2012 fins a aquest passat de setmana s'han marxat, han fitxat i han marxat 19 entrenadors entre aquests. Un, tu. Això és un no parar. És el futbol i és la paciència que s'ha de tenir i que sembla que no es té. Bé, és difícil. A veure, els adjectius al Nàstic sempre han estat...
de màxim ambició, o sigui, cada any que s'ha començat una categoria l'objectiu sempre ha sigut màxim i a vegades doncs el futbol no t'ho fica fàcil i sí que o sigui, el que dius tu, aquesta estadística de de tants entrenadors amb tan poca període de temps evidentment evidencia que
que les coses no han anat almenys com els directius volien. Això no hi ha cap mena de dubte. Si és bo o dolent, home, evidentment, fer tants canvis d'entradó mai és bo, perquè no acabes d'implementar un projecte, no acabes d'establir una manera de jugar, no acabes d'afiançar el projecte en si mateix. Llavors, la manera de fer, si es considera una mica que...
Aquesta és la correcta. Els que acaben decidint són les persones que estan implicades, però són massa, donen la sensació que són massa canvis. Els moments aquests de quan les coses no van tot el bé que es voldria, s'ha de saber en aquell moment les decisions han de prendre, són delicades.
no puc dir massa cosa més no, no, simplement t'he mostrat una estadística perquè justament entre els que han passat per la casa estaves tu i per això ja que parlem d'una altra història doncs he volgut intercedir en això ja veig que moltes gràcies quan un està de més als espatxos ho nota correcte i records a casa molt bé, gràcies a vosaltres, una abraçada
Sí que hem dit molt ràpidament que potser eren masses, però qui està al capdavant del projecte és qui és, qui posa els diners, és el que és, i per tant, canalitzar moment per moment i les decisions que es prenen. 12 del matí, 25 minuts, havíem també pactat, parlat amb el Javi Chacón, perquè volíem parlar amb ell de com està vivint aquesta temporada sense banquetes en el seu dia a dia. Javi, hola, com estàs?
Hola, buenos días, ¿qué tal? Exjugador de futbol, també després de deixar de vestir-se de cur va passar les banquetes. Jo no sé si este any, després de muchos, és el primer o el segon en què no estàs activa dins del futbol territorial. Pues sí, la verdad que sí, després de 18 anys casi seguits, és el segon any que he parat un poc per poder respirar,
para estar en el otro lado y ver el fútbol desde otra perspectiva diferente. Entiendo que la pareja lo celebra, no sé si tú, los fines de semana, aparte de evidentemente tener sábados y domingos libres, te muerdes las uñas o pasas totalmente de eso que te ha acompañado tanto tiempo que es el fútbol. Pues sí, la primera en alegría es mi pareja, claro, paso mucho más tiempo en casa, paso mucho más tiempo con mis hijas,
y es todo un poco diferente, pero claro, cuando llega el fin de semana, pues siempre estás mirando la página de la federación, cómo ha quedado uno, cómo ha quedado el otro, vas mirando porque el gusanillo nunca lo vas a perder, los que llevamos el fútbol dentro, eso no lo perdemos nunca. Si no recuerdo mal, Racing Bonavista, ¿Cultural también estuviste como entrenador? Sí, Cultural también. ¿Racing y Comar y Campoclaro? Exacto.
Bueno, has visitado banquillos, ¿eh? Sí, son, lo que te decía, son 18 años casi seguidos, son seis temporadas en Bonavista, seis en Racing y seis en Icomar casi, o sea que son, eran tres proyectos buenos y bueno, el campo claro ha sido dos etapas diferentes, pero bueno, unos proyectos...
Totalmente diferentes a lo que eran los demás equipos. Por lo que ves, a través de internet los fines de semana, ¿qué te dice segunda y tercera catalana que es donde tenemos la representación tarragonina? Bueno, sobre todo la segunda catalana está bastante competida. Los dos equipos que más sigo, tanto San Pedro como Torreforta, están haciendo un año sorprendente, la verdad, que con las circunstancias que tienen los dos equipos, siendo dos equipos de barrio...
Lo están haciendo muy bien, sobre todo Torreforte, que ha pillado una racha muy buena. Y bueno, la tercera catalana es una categoría un poco diferente. Es mucho más físico, mucho más contacto. Y bueno, con un equipo que ya el año pasado estuvo a punto de subir y se quedó en la puerta como Solou, pero con iniciativa de una categoría muy complicada. La tercera catalana es una categoría mucho más complicada de lo que se piensa.
Pues nada, Javi, que nos ha gustado hablar contigo, saludarte, aunque sea brevemente, y saber cómo estabas. Un abrazo enorme, y espero algún día de estos, o ya para la temporada que viene, decirle una llamada y decirle, estoy, me han fechado por este equipo. Seguro, que en algún momento volveremos. Un saludo. Venga, muchas gracias, adiós, Joan.
Segons hi arribem al pronòleg de dos quarts d'una del matí. Demà, a més, amb el TGN Esports. Demà dijous ja encarim la resta final de la setmana i ja preparant cosetes de cara al cap de setmana. Gràcies per la seva atenció. Adéu-siau.
Quiero decir que me gustas todo el rato aunque envenenes la merienda en el campo. Quiero, quiero decir que me gustas aunque tengas más de cuatro gatos. A mí me gustas así con el retrato de tu hijo.
Yo me quiero casar, mi familia no lo prueba, mis amigos te detestan, tercera guerra mundial, nuestra boda por la iglesia, Apocalipsis.