Bon dia, són les 12. Us parla Tere Ortega. La nova brigada de retirada de grafits ja ha esborrat més de dues setes pintades a Tarragona. El servei és una de les millores que s'inclouen en el nou contracte de la neteja viària. Laia Tiannúñez...
La brigada pot efectuar façanes, vidres i portes metàl·liques d'edificis municipals, murs de domini públic, casetes d'enllumenat i instal·lacions elèctriques, paviments, esculleres i zones de roques, mobiliari urbà, senyalització vertical i horitzontal i elements de patrimoni. El cost anual d'aquest servei és d'uns 52.000 euros i va inclòs. El servei compta amb un equip format per un maquinista especialitzat en aquest tipus de feines amb una màquina hidronetejadora de port alta pressió.
Les tasques es realitzen de dilluns a divendres entorn de matí. A més, s'actua també en façanes, murs, vidres i portes metàl·liques de propietat privada. En aquest cas, es retiraran les pintades, cartells o adhesius només de les façanes exteriors que donen a la via pública i sempre que la propietat sol·liciti l'actuació a l'Ajuntament. La consellera de neteja, Sònia Horts, lamenta l'incivisme a la ciutat i afegeix que és una llàstima que facin pintades en el patrimoni històric de Tarragona. Tot i això, és conscient que les pintades continuaran.
Sobretot en patrimoni, és una llàstima que el patrimoni tan bonic que tenim aquí a la ciutat i amb tant de valor que facin pintada. Llavors serà activament, per desgràcia, ho sabem, això pujarà i quan tinguem tot netejat segurament hi haurà més, però és el nostre treball i el treball d'ara nova empresa i així ho farem.
Durant els tres primers mesos de contracte, l'empresa adjudicatària Orbacer, juntament amb els inspectors del Departament de Neteja Pública, han realitzat un inventari de pintades i s'han detectat 519. 181 de les quals en elements municipals, 32 en quadres elèctrics, 93 en façanes i murs i 213 en façanes privades. Fins al moment, l'empresa ha retirat unes 200 pintades i disposa de 6 mesos per esborrar-les.
Per sol·licitar la retirada de pintades en façanes exteriors privades, s'ha de realitzar una instància genèrica i adjuntar l'autorització de l'actuació que es troba al catàleg de tràmits de la seu electrònica de l'Ajuntament de Tarragona a l'àmbit de neteja i manteniment. L'atur es manté estable al febrer a Tarragona, segons les dades publicades avui pel Ministeri de Treball i Economia Social. La demarcació compta amb 38.898 persones desocupades 17 més que el gener. Laura Casas...
És un augment imperceptible del 0,04% en la línia de l'experimentat arreu del país. De fet, l'atur ha pujat per sota d'un punt a Barcelona, un 0,84, i a Lleida, un 0,82, i ha baixat un 0,44% a Girona.
En termes interanuals, a les comarques tarragonines ara hi ha 884 aturats menys que un any enrere, el que es tradueix en un 2,22% menys. Al conjunt de Catalunya, l'atur ha pujat un 0,63% al febrer, o el que és el mateix, amb 2.039 persones. Per sectors, números verds generalitzats menys a l'agricultura, on hi ha 13 persones més a l'atur que el gener passat. En canvi, els serveis tenen 111 aturats menys,
L'ocupació ha crescut a les quatre demarcacions catalanes en comparació amb el mes de gener. L'afiliació ha sigut més dinàmica a Girona amb 3.597 llocs de treball creats el segon mes de l'any. En canvi, en la comparativa interanual, la demarcació amb més afiliacions noves ha sigut la de Lleida seguida de la de Tarragona.
La Biblioteca Pública de Tarragona ocuparà la zona noble de l'assecador de la tabacalera, segons van acordar ahir les diferents administracions implicades, el Ministeri de Cultura, l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat Miguel González. Un cop l'Ajuntament de Tarragona faci efectiva la cessió de la finca, que serà aviat,
El Ministeri de Cultura assumirà la redacció del projecte i les obres de reforma. Es preveu una inversió mínima de 20 milions d'euros. La gestió serà transferida a la Generalitat. L'alcalde, Rubén Viñuales, ha assegurat que és una molt bona notícia per Tarragona i ha recordat que serà la segona biblioteca més gran que tindrà el país. Avui el cas concreta és que ja està, que això ja és un pla definit, que ara ja només cal la cessió, el projecte executiu...
i després l'execució del mateix. És una molt bona notícia per d'arabona. Pensint, fins i tot Barcelona, fins i tot Barcelona va trigar 20 anys a poder tenir la seva biblioteca estatal. I ara l'estan construint, no? I nosaltres, quasi bé, a la vegada, podem anunciar que hi ha aquest acord. La previsió és que el pla d'usos estigui enllestit cap al juny i que l'equipament sigui una realitat durant el proper mandat. Tornem amb més notícies al punt de la una.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció.
Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pellets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, com estan? Benvinguts, benvingudes a una edició nova del TGN Esports, la d'aquest dimarts, en què estem encantats de tornar-los a escoltar, de tornar-los a rebre a casa seva, amb actualitat de futbol, de bàsquet,
I també de tenis, que serà el que ocuparà l'antena d'esportiva de Terragona a ràdio fins als quarts d'una del matí. Sintonia d'Altegen Esports, que com sempre lidera a nivell tècnic el Lluís Comas. Redacció per Jordi Blanc, us parla el Jondro Pérez. Això comença allà.
I avui tenim el plaer de saludar un jugador que va passar pel Serrallo, pel pavelló del barri mariner, i que de seguida es va veure, ho apuntava en moltes ocasions el Bernie Albers, l'actual conseller de la Generalitat, però aleshores entrenador del quadre blau,
que podia donar-se a parlar en un futur. I així va ser. Parlem amb Miquel Salbó, de Vilanova-Legertrup, però amb un passat al Club Basquet de Tarragona, i parlem amb ell, malauradament, però una mala notícia, però a la vegada una bona, en el sentit que el club en el que està ha respost ràpidament a una lesió greu que li apartarà les pistes fins a finals de temporada, però l'ha renovat per les properes, si no recordo malament, dues temporades. Miquel, hola, bon dia.
Gràcies per estar amb nosaltres aquí a Tarragona Ràdio on de seguida quan jugaves al CBT ens ateníem sempre quan t'ho demanàvem i et truquem justament per això per preguntar-te primer de tot com estàs perquè fa unes setmanes ens van posar les mans al cap per a lesió greu que vas tenir
Doncs sí, malauradament em va tocar a mi. Ja sabeu com és això de l'esport, que les lesions formen part del nostre dia a dia. I bé, estic bé, estic millorant dia a dia. De fet, ara estic aquí enmig d'un tractament. No sé si escoltau la màquina de fons, així que content, més animat. Jo crec que ja ha passat una miqueta...
el bajón de lesionar-me, ja m'he fet una miqueta la idea de tot i ja estic una miqueta amb la motivació aquesta de tornar com a mans millor. Això és habitual, però no sempre és així. El Gran Canari, equip en el que estàs, ha respost ràpidament i t'ha renovat. No sé com va ser, si ràpidament o va fer-se esperar justament aquesta acció-reacció de legió més confiar en tu i renovar-te per dues temporades més.
Sí, va ser ràpidament. Des del món primament em van dir que estigués tranquil en tots els sentits. Ja vam deixar passar l'operació, que va anar tot molt seguit. El dissabte em vaig de juny i el dilluns m'estaven operant i ja de ben seguit el dimarts ja em van dir que estaven parlant amb el meu agent per arribar a un acord i que jo també estigués més tranquil en aquest sentit.
dicim, diverses cròniques, diverses articles que podem veure justament quan veiem, quan apuntem el teu nom i el del Gran Canària, t'has fet en poc temps una persona molt estimada a Canàries. Sí, ho he notat així també, amb tots els missatges d'ànims, amb una miqueta la preocupació de tothom que m'ha fet arribar, doncs estaré eternament agraït que tot aquest
aquest carinyo, aquesta estima que he rebut i la veritat és que intento ser la mateixa persona que he sigut sempre des que he passat per Tarragona, he passat per molts llocs i sempre he sigut el mateix. La mateixa persona m'he canviat i tinc els meus valors que m'han desenculcat els meus pares, la meva família, els meus amics i crec que així la vida et va millor.
Alguna trucada, algun missatge especial que hagi rebut després del revés, fins i tot d'aquests que puguem conèixer perquè hagin coincidit amb tu a Tarragona?
Bé, a Tarragona et podria dir el mateix Berni, el Dani Martínez, que he rebut alguna toca seva també, el Marc Jiménez, una mica tots. Tots els d'allà em van escriure. La veritat és que moltíssima gent, moltíssima gent en general, que segur que em deixo persones, però moltíssima gent m'ha preguntat i com he dit abans, estic molt orgullós d'aquest carinyo que tothom m'ha fet arribar.
En Diego Campó vas arribar a coincidir per ser aquí a Tarragona o només en Berni estaves? En qui, perdona? En Diego Campó.
No, no, no, només amb el Berni. Vaig estar aquell any amb el Berni. Diu, Campó coincideu amb guany en què ell està detenint el Baxi i tu jugador del Gran Canària. Sí, exacte. Quantes vegades mires el rellotge per a que arribi el moment que el metge doni l'alta? O a l'inrevés? No tens cap pressa i dius que això recuperi bé i que ja arribarà el moment quan hagi d'arribar?
Crec que ara, amb aquesta lesió de gravetat, crec que no s'ha de mirar... Bueno, m'han aconsellat que no miri el rellotge, que això queda bastant. Una lesió, m'han dit, aproximadament vuit mesos, que pot ser una miqueta més i tot, o pot ser un palet menys, però ja m'han dit que sempre miria més, que l'important ara és recuperar-me bé,
m'ho ha fet sentir així al club, que amb aquests anys de contracte de renovació, doncs que confien en mi, en la meva recuperació, en la meva renovació va per aquí, i llavors que ara només em senti 100% a recuperar-me. Els equips canaris, per cert, ja per tancar, s'ha convertit en equips d'aquells que no són convidats de taula, sinó que són d'aquells equips que en qualsevol pista poden guanyar. Parlo del Gran Canari, del Tenerife, Déu-n'hi-do a les Canaries, el fort que s'ha fet el bàsquet.
Sí, aquests últims anys de veritat és que són molt bons a nivell d'equips, els Canaris, en Tenerife sempre el tenim allà de la criticació, nosaltres fa un parell d'anys guanyàvem l'Eurocup, l'any passat vam arribar a la final de l'Eurocup un altre cop i vam estar a punt de...
d'emportar-nos el títol un altre cop, copes del rei. Estem allà, estem fent les coses bé. Llàstima que aquest any l'equip a la Lliga CB, sobretot, no està anant com es pagaven, però intentem en aquesta segona volta remuntar una miqueta i escalar llocs de classificació.
Que, Miquel, ens ha agradat molt saludar-te, que prometem, quan tornis a vestir de curt, tornar-te a saludar en directe per la sintonia del TGN Esports de Tarragona Ràdio, i que aquí, a Tarragona, al Serrallo, també t'estimem molt. Moltíssimes gràcies, jo també us estimo molt i una forta abraçada. Guardo molt bon record a vosaltres.
Parlem de l'actualitat del futbol i d'un propi del Pulsit que ha estat protagonista en les últimes jornades. Cristóbal Parralo, el tècnic grana, ha apostat per la base, per la cantera, i un dels jugadors que s'ha vist beneficiar justament és un jugador de les Terres de l'Ebre que ja ha estat...
El Nàstic, l'Espanyol i el Girona, encara està al conjunt granà, jugant dos partits de titular i un altre de suprèn, doncs sense un lloc al conjunt de la primera federació. Parlem amb un nom propi i d'una persona que coneix bé el futbolista, és el David Zitt. David, hola, com estàs?
Hola, bon dia. Bé, eh? Ets el pare del jugador, no per ser el pare volem endreçar-te, sinó perquè segurament amb ell futbolístic hi ha pocs que el coneixen com tu, i per tant et pregunto, si entenc que ja no parlo com a pare, sinó una mica l'entorn del que és el jugador, esteu contents d'aquest nou pas que ha donat al món del futbol?
Sí, home, a nivell de família, molt contents, perquè també és la veritat que ell porta lluitant molt de temps i ha estat fora de casa, que això sempre li he explicat com a exjugador de futbol, perquè jo també ho vaig viure, que és dur i és dur el sacrifici o la penyora que has de pagar per arribar a un equip tan important com l'onàstic.
Clar, parlem amb el David, que és el pare de la criatura, però que a la vegada sap el món del futbol perquè ha estrepitjat molt de fang. En aquelles èpoques, abans ho dèiem fora de micro, i això ens fa recordar que ens fem ja grans, en què existia la primera regional grup o sexto, on hi havia molt de futbol justament de rivalitat.
Sí, hi havia molta rivalitat, també en uns altres temps. Jo recordo els meus primers cinc anys al Tortosa, a la tercera divisió, que la majoria de camps eren de terra, anaves al camp Martinenc, al camp de l'Horta, i aquests camps no estan en les condicions que per sort ara hi són.
I, bé, els temps, per sort, van canviant. Hi ha coses que canvien a millor i anys potser no tan a millor. El Polsit, com està vivint aquesta situació? Perquè entenc que, per molt que hagi estat a canteres com la de l'Espanyol i Girona, d'un dia per l'altre que et treguin i et donin la responsabilitat de jugar i de total, dos de tres partits, o tens la cabeza amueblada i tens al voltant gent que et sàpiga portar, o no és difícil de controlar?
Bueno, Pol és una persona bastant tranquil·la, en l'aspecte és un pèl introvertit, que això a vegades no li ha favorit quan ha estat fora del camp, però a la vegada fa que dins del camp sigui una persona bastant gelada i que potser altres jugadors no veuen sortida, ell fa que vegués sortida.
Després, el que et comentava abans, que ja té una certa trajectòria a nivell d'estar a canteres prou importants i sap que el futbol va fer una aposta molt forta perquè tenia tres opcions i va fer una forta aposta per anar a la Pobla per aprofitar a veure si tenia la possibilitat d'estar al primer equip del Nàstic.
i penso que ha sigut prou intel·ligent i prou encertava Per cert, amb qui parlem no es pensin que s'ha mogut només pel futbol de casa nostra que tant estimem i li diu un servidor que ens agrada visitar ara ho faig poc malauradament camps com el del Torrefort i més per veure justament el futbol de veritat sinó que també m'he deies abans que has jugat al Castelló
Sí, nosaltres som de Roquetes i igual que el Pol vam sortir del Club Deportiu Roqueteng i en època juvenil vaig marxar, vaig estar tres temporades al Castelló, la primera...
La primera vaig estar a l'Oranix al juvenil i després un any al filial. La primera vaig tindre l'oportunitat en l'Utxa de debutar a primera divisió en 17 anys, que aquell any vaig ser el jugador més jove en jugar a primera divisió. És a dir, que a Castelló tens una mica una data a recordar, perquè amb DNI vaig ser jove en debutar amb el primer equip del Castelló, eh?
Sí, sí, sí, en 17 anys, contra el Sassuna, al camp del Sàdard. Escolta, la penúltima, envers el nostre nen, que ja és el nostre nen, de seguida, quan va néixer, ja li agradava ser el futbol, o es va passar a altres esports abans de saber que realment el que se li donaria més al futbol? No, bueno, de petitet ja se li veien maneres de...
de jugar i li agradava. Sí que va practicar principalment la natació, perquè és el primer que els pares volem que aprenguin a nadar. Sí. I sí que recordo el primer any que va començar jugant també a hockey, a hockey patins. Ah, sí? Sí, i com que l'entrenador de hockey li feia...
Li veia que era molt intuitiu, lo volia posar de porter. I sempre em deia, em deia, dius, sí, i recordo que en aquella època l'Obertusa tornava a arrencar.
Com volia fer una mica de base i em deia, hòstia, doncs porta-me'l perquè, hòstia, ho posaré de porter perquè de porter no en tinc i és valent, és intuitiu i para moltes voles. I recordo que quan anava al cotxe i compaginava el futbol en el joguei, saps? I quan arribava al cotxe em deia, papa, no, no, si me coincidís, no joguei el futbol, jo vull anar al futbol. Dic, home, Pol, dic, pues a l'entrenador li hem de dir això perquè si no, no...
No, ell compta amb tu i has de decidir, o el futbol o el hockey, perquè als dos llocs no podem anar i al final, evidentment, va decidir pel futbol.
Molt bé, aquesta història m'ha agradat. I l'última, com esteu vivint aquestes últimes setmanes en les que el jugador fill vostre està jugant a l'11 titular i realment no està passant amb mala nota els seus dos partits més l'altre de sortir des de la banqueta?
Bé, amb tranquil·litat, amb molta il·lusió i esperem que tot li vagi bé i pugui consolidar el primer equip. Però bé, nosaltres l'animem i li diem que sobretot que desfrute i que sobretot continua treballant i fent casa el que se li diu des de la banqueta i valorant.
tot el que ha fet i que miri una miqueta atràs tota la seva trajectòria, que no ha sigut en va, i a veure si continua tenint en cert i poder, per això, consolidar el món del futbol, que penso que a ell li agrada molt i és el post que té que estar. David Cid, pare del Pol Cid i home de futbol, d'aquests que ens ha agradat parlar dia sí dia també amb ells. Gràcies per estar amb nosaltres, una abraçada tan forta i endavant.
Moltes gràcies a vosaltres. Una abraçada igualment. Una abraçada a una terres que ens agrada molt, les terres de l'Ebre. No deixem l'actualitat del Pulsit perquè un dels jugadors, un dels entrenadors que ha tingut el Pulsit és el nostre estimat Jordi Rojas. El que hi ha ja sobrem. Jordi, hola, com estàs?
Bon dia. Bé? Bé. Aquí preparant per escoltar-te de l'experiència que has tingut amb el pòsit a l'infantil de Divisió d'Honor. Sí, sí, sí. Ahir va vindre de Tortosa i el vam fitxar pel nostre infantil de Divisió d'Honor. Ara és molt fàcil, però t'ho dic perquè realment serà sincer si no és així. Hi ha les hores...
es podia preveure que fos un jugador que no es quedés destancat i pogués, doncs això, visitar canteres com la del Girona, com la de l'Espanyol, i després tornar a un àstec i fins i tot un nom propi com Cristóbal Parrolo, fer-lo titular? Bé, et diré una cosa.
Tota aquesta generació, que ara últimament tenim la fortuna que els estem veient al nostre primer equip del Nàstic, com és Uri, com és Enric, com és Agus, com és Pau Raia, doncs totes aquestes són generacions molt bones. Són bones que el Nàstic hem tingut i jo personalment he tingut...
i hem tingut la sort de gaudir-los. Doncs sí, la veritat és que Pol aquell any va fer un any molt bo, la divisió d'honor no és gens fàcil, sobretot infantil, i ell era un jugador que competia, competia molt,
Tenia una visió de joc excel·lent, desbordava, mirava sempre cap endavant, tenia bona arribada, eren jugadors i amb personalitat. Amb aquestes edats a vegades costa. I ella es feia veure dins del terreny de joc perquè...
Tenia una visió espectacular i una manera de desbordar excel·lent. Entengui, no m'equivoco, que el Jordi Rojas, persona, el Jordi Rojas entrenador, està orgullós. Ara, cada vegada que veu com un d'aquests jugadors que coneix i que es ha entrenat, juguen amb el primer equip de l'Asteca.
Mira, estic... que no hi entro. La veritat és aquesta. Tindre... anar el diumenge al camp i veure jugadors que tu has tingut des de la base diferents anys i que has vist la seva trajectòria, doncs tot això és un orgull. És un orgull. Vull dir que tots teníem que estar contents i ja no sol jo, sinó tots els entrenadors que hem tingut
que han tingut aquests jugadors al futbol base, això vol dir que a la base s'estan fent coses molt bé. Tenim aquests fruits que últimament ens estan donant i jugadors que estan sent importants dintre del primer equip, com és Arapol, com ha sigut Uri, com és Ric, com l'equip que va sortir a la Copa Catalunya, tots aquests jugadors estan donant un rendiment alt, però perquè són bons jugadors.
perquè són uns jugadors que si els donem continuïtat i si els donem confiança, estic segur que en un moment determinat ens portaran només al que nosaltres volem. Molt bé. Bé, amb això hem d'estar tranquils, no?, perquè si veus que la fornada de jugadors que pugen és la que és, tenim un àstic de qualitat per estona, sempre i quan, evidentment, com sembla que està passant, se confia en ells.
Sí, sí, sí. Bueno, la prova la tenim a la Pobla, no? La Pobla està fent un guany o un paper sumament destacat i tots són jugadors de la casa, jugadors que han viscut nàstic tota la vida i, clar, doncs, en el moment que se'ls donen una oportunitat, en el moment que se'ls donen una mica d'aire per entrar a la plantilla del primer equip, doncs, bueno, aquests volen, volen i és el que necessitem.
gent que senti els colors, gent que voli, gent que corri, i així, amb la suma de tots, estic segur que ho treurem endavant. Jordi, gràcies per estar amb nosaltres. Fins ben aviat. Doncs vinga, gràcies a l'altre. L'acta final del TGN Sports. No volem oblidar-nos d'un nom propi que va passant de tant en tant pel TGN Sports. És el de Miquel Puigdevall, l'icombustible tenista que m'explicava fa una estona per telèfon
que ve de guanyar un altre títol. Miquel, hola, com estàs? Hola, Joan Andreu, què tal? Bon dia. Has guanyat l'ITF a Màlaga. Sí, sí, la setmana passada vaig tenir la sort de sortir el títol i la veritat és que molt content perquè no només...
és el repte de guanyar, sinó el fer-ho jugant bé i contra grans jugadors. En quin punt estàs? Perquè jo crec que el de combustible, que últimament l'utilitzo molt, en tu queda molt marcat, no t'atures i no sé quins reptes tens per davant. Això només té una raó de ser, que és el sacrifici, la força-voluntat,
i si realment t'esforces i t'ho prens en sèrio, tens la sort de tenir resultats i després si t'envoltes de gent que et recolza, que t'ajuda i que et fa tot més fàcil, encara millor. Depes que tens per davant, Miquel.
Coses per davant. Bé, ara segurament en dues setmanes jugaré a Madrid un altre ITF, al club de Mitxa Martín, i després comença la temporada d'Alemanya. Estic jugant en un club realment punter, i amb la gran notícia d'aquest any hem incorporat un nou jugador, de les nostres terres,
que no és ni menys ni menys que el Marc Aureli Gorris. Molt bé. O sigui que, res, ens reforcem al màxim nivell per a intentar solir la lliga alemana. Doncs mira, t'emplacem quan te'n vagis cap a Alemanya, que passis pels estudis de Tarragona Ràdio i ampliem una mica continguts. Pel moment ens quedem amb aquest títol que has fet d'ITFE a Màlaga. Gràcies per estar amb nosaltres i, com dèiem, abans de marxar, sisplau, avisa'm i passes pels estudis de Tarragona Ràdio.
Serà un plaer, com sempre, vindré a veure-us i estar al vostre costat. Per mi, sempre un plaer. Una baixa de records a casa. Vinga, una abraçada. Adéu. 12.29 minuts. Aquesta és la cosetxa meva, la de Cançó que sona per tancar el TGN Esports. A partir dels quarts el tothom amb el Miguel González del TGN Esports torna demà dimecres. Adéu-siau.
Fins demà!