Bon dia, són les 12.
Els parla Laura Casas. Resignació, cansament i anuig entre els usuaris dels regionals del sud afectats per les obres del tunnel del Garraf en el primer dia de treballs i de canvis al servei ferroviari. Mentre durin aquestes actuacions, els viatgers dels regionals hauran d'anar en tren fins a Sant Vicenç de Caldés, allà...
agafar un autobús fins al Prat de Llobregat per després tornar a pujar a un tren fins a Barcelona. També tenen l'opció, sí, de pujar al metro o d'anar en bus fins a la capital catalana. En Silverio del Vendrell és un dels passatgers que aquest matí estava a Sant Vicenç per anar a Barcelona a treballar. Ha marxat 3 hores abans i la Lucía d'altra banda explicava que optaria pel bus.
Esto es una aventura cada día y hoy empieza esto de los autobuses y la verdad es que el primero que me digan para ir sea para el Prat, sea para Barcelona, en autobús o en tren o en lo que sea.
O sigui, si tens que anar a treballar, tens que buscar-te la vida, com ho sé, a tu? Ara mateix per l'autobús perquè suposo que serà menys estona i perquè els trens no sé a quina hora arriben perquè l'aplicació suposa que arriba l'hora que ha d'arribar i no sap ben bé com van. Llavors, suposo que optaré per l'autobús.
El portaveu de Renfa, Antonio Carmona, afirma que de moment el pla alternatiu de transport està funcionant amb relativa normalitat i que els busos circulen segons el temps més o menys previst.
S'ha fet un treball previ molt important en matèria d'informació, en matèria de tasques preventives, tant per part de la infraestructura com per part de manteniment de trens, per tal que el dia d'avui el servei es desenvolupés a normalitat. Les primeres hores d'aquest pla alternatiu...
s'està desenvolupant en relativa normalitat, els busos estan funcionant amb el temps de viatge més o menys previst i considerem que aquesta alternativa en bus és la millor opció de desplaçament pels viatgers que han d'anar fins a Barcelona.
Aquest dilluns també s'ha posat en marxa el nou servei de bus directe que connecta Altafulla i Torra d'Embarra amb Barcelona. Per cert, que la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona, la que ha de connectar Cambrils, Salou i Vilaseca, s'enllestirà a finals de 2029. És la previsió que ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, coincidint amb una visita d'obra.
Serà una transformació tan important que per això no es fa en un dia. Si es fes en un dia, m'ho diré que és molt senzilla de fer i probablement ja estaria feta. És tan important que tardarà anys de feina. Estan compromets ja els trens, ens ho diuen del president de Focarrils, set trens, es fabriquen a València, amb un contracte de 15 anys perquè estiguin mantinguts, estan treballant bé. Paciència de noves obres, tot i que s'estan fent amb molta cura per part de les empreses adjudicatàries, estem també contents, han guanyat
en una visitació oberta i justa, i estem tenint confiança, són empreses experimentades en fer les obres aquestes, paciència i es prenen cura en què no dificultiva la mobilitat, però naturalment quan hi ha obres hi ha obres. Es tracta d'una edat més tardana del que s'havia planejat inicialment, que era primer trimestre de 2028.
Per cert, vaga educativa demà a les comarques tarragonines. La jornada s'enmarca en la setmana d'aturades territorialitzades convocada per USTEC, professors de secundària, la CGT i la Intersindical. A Tarragona, dos quarts d'una demà hi haurà manifestació.
I una cassolada també aquí a Tarragona significava ahir el rebuig envers la guerra a l'Orient Mitjà i altres conflictes mundials com el de Palestina. Al balcó del Mediterrani es demanava fi als atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran i s'exigeix bàsicament la pau mundial. Miquel González.
L'acció d'aquest diumenge ha plegat un centenar de persones, segons l'organització, que ha fet una crida a sumar més suports per demanar la pau internacional. Amina Shoman és membre de la plataforma unitària del Camp de Tarragona Solidaritat amb Palestina. Convocamos hoy en Tarragona una concentración con ciudadanas y sindicats y mucha gente para decirnos no a la guerra, no a matar más gente, no a desalojar más mujeres en la calle como el libanés y...
La cassolada d'aquest diumenge s'emmarca en les protestes que s'han convocat arreu de l'estat espanyol aquest cap de setmana. Segons l'entitat tarragonina, pròximament n'organitzaran més per sumar més suports a la ciutadania i exigir la fi de la guerra a l'Orient Mitjà.
Més notícies al butlletí de la una.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció.
Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
TGN Esports. Tarragona Ràdio.
Hola, què tal? Benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Sports. El primer d'aquesta setmana, i avui dilluns, ho dedicarem exclusivament a parlar de vòlei, del Sant Pere i Sant Pau, i de dos protagonistes. Per una part, aquí en directe als estudis de Tarragona Ràdio, el tècnic del primer equip femení, que ahir va tancar el campionat de forma brillant, segurament...
com a tècnic i com a jugadors haguessin volgut més, però era el primer any i hem d'estar contents per aquesta participació de l'equip, sobretot, principalment per la primera fase disputada. Eduardo Sánchez de seguida ens valorarà i ens posarà la nota a l'equip i a les seves jugadores, també. Per una altra part parlarem amb el Pau López, és jugador de 15 anyets, que dissabte
El valent de Blado Stoboski, que no és la primera vegada que ho fa, va fer-lo debutar amb el primer equip cooperativista. Allí es va trobar amb un altre que ja havia participat en altres partits, que porta el seu conom, i que és el seu germà Jan Sants. Tots dos van jugar en el partit que els vermells no van poder guanyar, però que van disputar en una nova jornada a la Superliga 1.2 del matí, 9 minuts. Jordi Blanc a la redacció, via el seu per Lluís Comas. Us parla Joan Elbrez. Comencem.
De seguida entrem amb l'entrenador del femení del Sant Pere i Sant Pau, Medorador Sánchez, però volem saludar a aquesta hora el jugador Pau López. Hola, Pau, com estàs? Hola, molt bé, i tu? Bé. Encantat d'escoltar-te i de felicitar-te, perquè amb 15 anys ets, i crec que no t'han regalat res, has debutat amb el primer equip del Sant Pere i Sant Pau. Què tal? Com va anar? Sí, molt bé. Al final molt emocionat i una mica nerviós, però molt bé.
Molt emocionat i una mica nerviós, però al final amb confiança i moltes ganes. Sí, sí, ell ja havia disputat.
Alguns perdits, sí. Molt bé. Pau, no sé si és un dia que guardaràs en el record, perquè has debutat amb el primer equip, aquest, el de dissabte passat, a casa, amb el pavelló ple. Sí, sí, molt...
Molt content i molt agraït amb els entradors. Molt bé. Tu és molt jove, tens 15 anys, eh? Sí. Des del primer dia has fet voleibol o abans de fer voleibol ja havies practicat alguna cosa diferent al voleibol? No, vaig jugar a bàsquet, al CBT, després a futbol i finalment a voleibol. Què et va fer de cantar el voleibol? És a dir, què et va fer que no continués ni amb el bàsquet ni amb el futbol?
Al final vaig veure mon germà que li agradava el boli i vaig dir, pues, això també. Clar, així li faig una mica de competència, no? Sí. Molt bé. Escolta una cosa, estàs al que hi ha el col·legi i l'agui estàs estudiant, eh? Sí. Un col·le molt esportiu, però d'altra part, jo recordo d'anys enrere que sou un col·le molt esportiu. Sí, molt esportiu, sí, sí. Molt bé. Què et va dir el Blado? Quan va sortir a pista, què et va dir?
que sobretot tingués confiança i sense por. I tu creus que ho vas complir, el que et va dir l'entrenador? Sí, al final vaig sortir amb confiança i molt content i agraït. Molt bé. Tu hi jugues habitualment en quin equip, en quina categoria? Cadet. Cadet juvenil i júnior, però la meva és cadet. Molt bé. I què tal va aquest any el cadet? Molt bé, molt bé. Estem intentant ja entrar al Campiat d'Espanya...
I amb el juvenil també i juniors també, sí, molt bé. Molt bé. La nit de dissabte o diumenge vas dormir? Sí, sí, vaig dormir. Una mica nerviós, però sí. Molt bé. Entenc, la part familiar, què et van dir després de l'estrena com a jugador del primer equip, amb els minuts que vas tenir? Estàvem molt contents i al final d'això que...
que m'ho he treballat i m'ho he fet. Molt bé. Acabo. Jo crec que amb això de les entrevistes anirem agafant rodatge i segurament en algun moment fins i tot t'hauré de frenar perquè t'enrollaràs molt les respostes. Com veus l'equip? Com veus el club? L'aposta que sempre fan per la casa, per la gent que feu vòli a Tarragona? Sí, al final veig el club molt bé,
Estic molt agraït amb tots els entrenadors, amb els jugadors també que m'han acollit molt i molt bé. Molt bé. Escolta, que moltes gràcies. Saluda per favor a ton pare. Vam parlar ahir al vespre i li agradem també especialment el que t'hagin pogut saludar i felicitar. I ens veiem aviat a les pistes. Sí, moltes gràcies. Una abraçada.
12 del matí, 13 minuts. Era el protagonista del cap de setmana, si ens ho permeten, pel que fa a l'equip masculí, pel que va al femení del boli, s'embre i s'empau. El protagonista és cada una de les jugadores de la plantilla i l'entrador, l'Eduardo Sánchez, que avui ens acompanya als estudis de Tarragona Ràdio. Eduardo, hola, com estàs? Hola, bona tarda. S'ha acabat la temporada.
Sí, la verdad es que este año, para lo que estábamos acostumbradas, pues muy pronto, porque siempre estos años en primera catalana, pues siempre acabamos a finales de mayo, y claro, acabar ahora tan pronto en marzo, pues te quedas un poquito así, pero bueno, la verdad es que ha sido corta, pero intensa, y ahora seguiremos entrenando y...
y un poquito pues a ver si podemos hacer, orientado más a cosas más técnicas, y a lo mejor también jugamos algún partido amistoso, y para no acabar tan pronto. De lo adeu, pero argumentame aquesta nota que em poses del debut del Sambre-Sambau femení a la Primera Nacional. Una nota, y argumentame una mica la nota que le poses a la trayectoria del equip.
Bueno, nosotros desde que tuvimos el ascenso teníamos claro que la idea era mantenernos, asentarnos en la categoría este año, aprender, y la verdad es que lo hemos hecho, yo creo que lo hemos hecho bien, sobre todo la primera fase fue muy buena, y quizá demasiado buena, ¿eh?,
Y se crearon a lo mejor algunas expectativas, ya se pensó hablar de fase de ascenso, de Superliga 2, pero bueno, es normal, o sea, estábamos primeras, solo perdimos un partido, yo creo.
Y luego la segunda fase nos ha costado un poquito más, sobre todo el mes de febrero y estos 15 días de marzo nos ha costado un poquito más. Coincidió con algún problema físico de alguna jugadora, pero bueno, es excusa. Pero bueno, yo creo que en general el objetivo está cumplido y...
I ha sigut una liga notable, jo crec, per aquesta part. Sí, perquè parlaves de la primera fase. A la primera fase crec que al Rivas no, però que al Mallorca, que queda líder, se'l va a guanyar a casa. Sí, nosaltres li ganamos els dos partits a Mallorca. Fue el primer partit de liga, recuerdo, i després el primer partit de la segona volta.
Y la verdad es que jugando muy bien, sobre todo el partido de allí. El partido de allí fue quizá el mejor partido que hemos jugado este año. Y sabiendo que es un equipo hecho para ascender, con dos chicas extranjeras, con tres fichajes de la selección española de la permanente de Soria, y estaba en un equipo hecho para ascender. Y al final han demostrado que es el equipo más fuerte. Desde aquel partido que perdieron contra nosotros...
los siguientes 15 los han ganado. Jo no he pogut, per circumstàncies, anar els darrers partits a casa, però sí que vaig veure els primers, i hi ha una cosa molt important que em va captar a mi, que és que vau aconseguir captar la gent, que vau fer un bòli molt atractiu. Sí, sí, quizá por...
A veces lo he estado pensando y quizás al principio estábamos muy liberadas, sin la tensión que te da, la presión que te da la clasificación. Entonces estábamos jugando muy contentas, muy felices, muy liberadas y jugando bien, la verdad es que jugando bien. Con algún alto y bajo en algún partido fuera de casa, pero la verdad es que en casa estuvimos muy bien.
Y luego en la segunda ya nos ha... Ahí un poquito la presión también nos ha llegado. Pero que es normal, porque al final... Y luego también el nivel de los otros equipos. Al final, Mallorca, Arriba, son equipos, lo que hemos hablado antes, ya con chicas con experiencia en Superliga 2 y con expectativas altas. Entonces, los demás equipos también mejoraron. Incluso hubo algún equipo como Buñola, que yo creo que podía haber estado perfectamente en el grupo de arriba y se quedó fuera.
en la primera fase. Jo no recordo el teu important de la plantilla, excepte alguna jugadora que ja havia participat i que és de la casa, del boli de Sant Ver i Sant Bau, però que puntualment se'n va anar a jugar fora, la resta de plantilla pràcticament tota nova, perdó, tota renovada, dels passats que ja havien jugat al femení de Sant Ver i Sant Bau.
De nuestra plantilla, dices? Renovada en el sentit de que... Y era un equip de continuïtat, excepte alguna jugadora, que ya había jugado a San Pedro y a San Pau, se la va repescar que estaba jugando fuera. Sí, nosotros tuvimos dos incorporaciones este año, que fue en Erna, que era de toda la vida de aquí de San Pedro, que el año pasado jugó en San Cugat,
Y que era la única que tenía algo de experiencia en Superliga 2. Porque ella el año pasado alguna vez viajaba con el... Era junior, pero jugaba también con el Superliga 2. Y luego trajimos a Irina, que estaba en el equipo de Reus. Pero que tampoco tenía experiencia. La única experiencia que tenía era en segunda, ni en primera catalana. Las demás, el mismo equipo de estos años anteriores...
I jo crec que ningú no té experiència en Primera Nacional, per no dir Superligados. Sí, sí, és per posar-hi, justament, per això és la pregunta, és per posar-hi valor, justament, al que s'ha fet des de l'equip, des de la primera o última jugadora, a nivell de Primera Nacional, que excepte dues jugadores forànies, que una, i d'aquella manera, tenia participació en Superligados, la resta eren jugadores que havien tastat aquest any, justament, el que era jugar fora de Catalunya.
Claro, es que es lo que hablábamos. Y yo a veces se lo decía a las chicas.
Al final el nivel entre un Primera Autonómica, que la verdad es que la Primera Autonómica en Cataluña es fuerte, y la Primera Nacional no sube excesivamente. Los equipos que sí que están hechos para ascender, puede ser Mallorca, Rivas... Pero luego al final... Pero sí que te cambia el tema de los viajes. Nosotros al final hemos tenido relativamente suerte con el tema de los viajes, porque al final, aunque hemos ido muchas veces a Mallorca, pero el viaje a Mallorca no era del todo incómodo. Lo hacías todo en un día, ibas en avión...
Pero bueno, cuando hemos tenido que ir a Almería, cuando ya te tienes que ir a Chativa, nos hemos librado de ir a Málaga y a otros sitios más lejos, o ir a Madrid al final, parece que no, las chicas son jóvenes, lo llevan muy bien, pero al final eso también desgasta y...
I el que ja l'ha jugat ja sabe que al principio todo está muy bien, muy divertido, pero también desgasta. Y a veces el cambio ese entre nacional y catalana es por ahí, por ahí van los tiros. Amb què et quedes d'aquesta temporada? Des del que ha pogut sortir del vestidor, no sé si alguna cosa, algun tret, amb el que et quedaries d'aquesta temporada perquè fa a plantilla, a l'entorn o a tu mateix, de l'experiència que has viscut amb l'equip.
Bueno, yo para mí me quedo con la unión del grupo, que la verdad que ha seguido unido como estos, sobre todo el año pasado, el anterior, cuando nos metimos en la primera vez que nos metimos en fase y el anterior sobre todo. Y que las chicas, la verdad que han cumplido en los entrenamientos, han estado muy implicadas.
El club se ha portado muy bien, ha hecho que los viajes fueran muy cómodos para nosotras, que eso la verdad es que se valora muchísimo y se agradece y ayuda mucho al equipo. Y bueno, la experiencia ha sido bonita, la verdad es que te queda un poquito de, no mal sabor de boca, pero bueno, estos últimos partidos no he podido estar hasta el final ahí peleándolo.
i... però bueno, la verdad es que muy bien, yo creo que el objetivo era mantenerse, aprender, y oye, y si el año que viene, otro año, ya el objetivo cambia, pues ya lo haremos. Ho enganxo amb una pregunta anterior que t'he fet, relacionada amb la meva persona, del que m'havia enganxat justament els partits del primer equip, la gent s'ha enganxat amb el femení del Sant Pere Sant Pau, malgrat l'hora que mai trobarem una hora bona per a tothom, era a les quarts de la tarda, la gent...
¿No ha dejado despoblado a la grada del pabellón de San Luis San Pau? Sí, sí, ya te lo he comentado alguna vez. Yo creo que somos el equipo que más gente trae al pabellón, pero de largo. O sea, hemos estado a veces en algunos sitios que muy poquita gente y no es habitual, ya no solo en primera femenina, sino que no es habitual que...
que en partidos ya de adultos haya mucha gente en estas categorías. Y la verdad es que la gente se ha aportado, y ya no solo familiares, porque es normal que vengan familiares, novios, yo qué sé, pero que venía gente. Yo me encontraba a veces, estaba tomando un café, y me decía, oye, que luego te viene partido, no sé qué. Entonces, la verdad es que el barrio está implicado, es un...
Sant Ferri y Sant Pau es un club de barrio. O sea, aunque haya muchas chicas o muchos chicos que no viven en el barrio, pero otros que sí. Entonces ya llevan muchos años ahí y el barrio está muy implicado con ellos y hay mucha gente que, oye, pues voy a echar la tarde al volei.
Les jugadores, en part, descansaran perquè l'únic i no és poc que faran són entrenaments. Eduardo, com és un multiusos, a banda del senyor també es dedicarà, com s'ha dedicat al llarg d'aquesta temporada, a altres equips del club. Quina feina tens per davant amb els equips que entrenes a banda del senyor femeni? Bueno, yo llevo la tira de cadetti juvenil femenino.
Y aún nos queda jugar 7 partidos con cada equipo. Y bueno, bien, San Pedro es un club de base, que trabaja mucho tanto en masculino como en femenino, que tampoco es fácil porque...
Muchos clubs sobre todo eligen ahora ya solo tirar por femenino. Y entonces el esfuerzo que hace el club para la base y aparte es que necesitamos intentar sacar gente joven que luego puedan... Está claro que no vas a poder sacar 12 niñas por equipo que puedan luego jugar en un nivel más alto. Pero sí que ir sacando y es muy importante que los equipos yo creo que casi...
Desde infantil hasta juvenil están todos en primera división catalana, que es una liga de las más fuertes de España.
La pregunta no és que tinguis trampa perquè ja coneixia una mica que a banda del senyor femení ja entrava altres equips, però sí que era per donar-li continuïtat i preguntar-te justament com venen les jugadores de baix perquè en un futur, a mig o llarg termini, puguin formar part del senyor femení de cara a això, en aquestes lligas nacionals en què estem competint.
Bueno, bien, mire, precisamente en nuestro sueño femenino hay tres jugadores juveniles, que son Verónica, Anica y Lucía, y...
Y dos juniors todavía. Entonces, un equipo como el nuestro necesita intentar sacar jugadoras y jugadores que puedan nutrir a los equipos senior en su momento. O sea, es muy importante. Luego, es normal que, por ejemplo, el equipo de Superliga, es normal que tenga que traer extranjeros y tal. Pero si tú tienes una base de casa...
Ajuda mucho. Ajuda mucho porque, aparte, crea que no están más comprometidos o tienen un sentimiento especial con el club. Entonces, es muy importante. És una imatge, és una foto, però durant el cap de setmana l'he vist diverses vegades perquè m'ha cautivat.
I crec que és una mica el reflex del que està d'aquesta temporada. La foto que us vau fer al final del partit d'aquesta última jornada amb tota la família que forma part del club que va estar a la pista als Ribes, de les famílies, dels pares, de les mares...
¿Eso es lo que es el club Boles en Bresabao y el seno femenina que están? Sí, la verdad es que fue una foto chula, sí. Fue al acabar el partido y estaban los padres que se desplazaron y una chica que era del club que vive ahí en Madrid y la verdad, montaron mucho follón en el partido y luego nos hicimos la foto con ellos y nada, es una foto chula y es verdad, la verdad es que muchos se han desplazado a los viajes y apoyan y están ahí y es importante.
Desemvermetam, tot i que queda molt de temps per davant, però que parlem en clau de futur, veus, tot i que després caldrà la reunió amb cada una de les jugadores, que bona part del grup pot continuar any que ve? Sí, sí, sí. Al final, jo crec que totes poden continuar, o bé, després haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà que haurà
y veremos cuál va a ser el objetivo, si el objetivo es el mismo, si es dar un pasito más, intentar dar un pasito más, y a partir de ahí veremos. Cada situación de la jugada de un año a otro puede cambiar. A lo mejor te dice, bueno, oye, pues este año prefiero tirar más por los estudios, no puedo comprometerme tanto, o me voy de viaje, o yo qué sé.
Lo veremos, ara de momento es pronto, y de aquí a septiembre, que empiecen los sentimientos otra vez, pues ya habrá tiempo de decidir. De no valor cada una de las paroles de Eduardo Sánchez, perquè van d'escoltar-se'l i del temps que portem al seu costat.
Té la mirada, perspectiva de vinculació amb el club, però a la vegada tu no ets de Tarragona, per tant, tot això ho estàs veient en perspectiva de persona forània que està vivint al club des de fa molt temps, per tant, cal donar molt valor a les paraules que estàs dient del club i del sentiment que té la gent del club cap a Sant Bresa en Pau.
Bueno, sí, es verdad. Yo soy de Barcelona, aunque yo con 14 años ya me fui a jugar fuera y la verdad es que estuve mucho tiempo en Galicia, Soria, Madrid... Y venía aquí a jugar en contra. O sea, muchos años he jugado en contra... Mira, este año se cumplen 30 años del primer ascenso del equipo masculino y yo me acuerdo de jugar ese año, venir con Soria a jugar aquí en el 96, a jugar contra ellos.
Y sabía del tema de San Pedro y San Pau, del club, pero bueno, una cosa es verlo desde fuera y otra cosa es estar aquí y vivirlo. Y ahora ya te das cuenta, yo aquí ya va para cinco años, te das cuenta del arraigo que tienen en el barrio, en Tarragona, y ya son muchos años y aparte se nota el...
El que la gente más o menos sabe de volei. Hay unos sitios que a veces cuando jugabas aplaudían y dices, bueno, ¿por qué aplauden? Si aplauden es porque algo se ha hecho bien. Entonces ves que la gente va conociendo el juego y...
I la veritat és que és bonit. I l'última, ganes de continuar amb el projecte del Femínic de Sant Ver i Sant Pau la temporada que ve? Queda molt de temps, però crec que, estic obligat a fer-te la pregunta, quan va acabar la temporada, respon el que vulguis o puguis. Sí, sí, sí, jo estic amb ganes, ja, ja, aquest és el, bueno, quatre anys que llevo amb el sèñor,
Es el segundo año que llevo compaginando cadete juvenil senior y si el año que viene el club cuenta conmigo para lo mismo, bien, que me dicen, oye, pues yo soy entrenador del club, o sea, no voy a exigir ni voy a decir, oye, pues yo quiero esto, no, a mí lo que me digan y yo contento con lo que me digan. En principio la idea es seguir con el senior y...
Pero bueno, ya te digo, cuando nos juntemos a hablar, pues hablaremos y ya está. Un último mensaje para que hay gente que os ha acompañado durante la temporada, padres, afición, anónima, si quieres hasta medios que este año seguramente han estado más encima que años pasados. Bueno, pues que muchas gracias a todos por el apoyo, por el seguimiento.
Y que sepan que tanto el club como las jugadoras lo valoran, lo agradecen, aunque a veces alguno se hace la remolona para ir a la radio, les da un poquito vergüenza como a Pau, que estaba ahí un poco nerviosillo, pero que se agradece y la verdad que...
Aunque te mete un poquito de presión, pues yo les digo, chicas, mucho mejor esta presión. Eso quiere decir que la gente lo ve, que la gente se interesa y mucho mejor que ir a un campo donde no haya nadie viéndote, que los medios no te hagan ni caso. Oye, que te da un poquito de presión. Bueno, es una buena presión. Yo creo que nos hemos acabado saliendo y que agradecemos tanto a las jugadoras como al propio entrenador que hoy nos acompañan tres