Bon dia, són les 12.
Post per la Terra Ortega, bèsties, gegants i nanos del seguici de Tarragona quedaran plantats al passeig arqueològic diumenge 30 de novembre al matí. És un dels actes de la Festa del Patrimoni que tancarà el programa de Tàrraco 25, Laura Casas. Diumenge al matí hi haurà una proposta excepcional. Santa Tecla i Tàrraco Patrimoni immaterial i material.
es donaran la mà amb una plantada del bestiari Gegants i nanos al passeig arqueològic. Els elements del seguici s'instal·laran al llarg del recorregut, des de la porta i fins a l'estàtua d'August. Romandran immòbils, sense música ni danses, però serà una gran oportunitat per gaudir del diàleg entre els dos patrimonis més identitaris de la ciutat. L'Ajuntament de Tarragona fa una valoració molt positiva del programa Tarraco 25.
El conseller de Patrimoni, Nacho García, diu que ha permès que la ciutadania redescobreixi molts espais i els ha pogut gaudir d'una manera diferent. Crec que hem aconseguit redescobrir el patrimoni, igual que va haver un boom l'any 2000, evidentment, quan ens van declarar patrimoni de la humanitat i la gent va redescobrir el patrimoni, o el va descobrir.
En molts casos crec que la feina que s'ha fet també des del Departament d'Ensenyament, que me l'ha deixat abans, de l'Ajuntament, des de l'IMET, ha fet que moltíssima gent tornés a descobrir aquest patrimoni de la humanitat, i ho ha fet d'una altra forma, segurament, de com ho venia fent, i és que no entrava només per fer una visita, sinó que entrava per fer la visita i per trobar-se un espectacle d'avança, per fer la visita i trobar-te una recreació històrica o una visita guiada teatralitzada als monuments.
A banda, hi haurà dans al preparatori, un vermut musical, una exposició itinerant sobre el circ, un mapping a l'amfiteatre i un projecte de còmic que engegarà properament, entre altres propostes. Els hotels d'interior i urbans a la costa d'Aurà de les Terres de l'Ebre mantenen l'activitat més enllà de la temporada d'estiu.
la gran majoria dels 135 establiments associats a la Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de Tarragona continuen oberts a la tardor impulsats pel turisme corporatiu esportiu i de reunions. Les dades recollides per la Federació AET mostren ocupacions destacables aquests mesos d'octubre i novembre, especialment en hotels que compten amb instal·lacions dedicades al benestar.
Pel que fa al turisme urbà, les dades d'ocupació destaquen especialment a Tarragona Ciutat, on l'AC-hotel registra una mitjana que frega el 80% en el que portem de tardor i una previsió que no baixa del 55% pels mesos que queden, a falta de les reserves d'última hora habituals de l'època. En capitals de comarcaments turístiques com Baix o Reus, amb hotels destinats principalment a empreses, la previsió és més discreta. En aquest sentit, l'hotel Reus Parc ha assolit un 40% d'ocupació de mitjana en dies laborables, xifra que s'ha vist reduïda al 25% en cap de setmana.
L'hotel Termes Montbrío, que obre els 365 dies de l'any i que ha assolit un 60% d'ocupació aquesta tardor, mas d'en Bruno, que compta amb altres expectatives d'ocupació fins al seu tancament per cap d'any, o l'Emerdi Enra, que es manté oberta en aquesta època de l'any per primera vegada, indiquen la consolidació i auge del model de turisme del benestar.
La periodista Sílvia García de Tarragona Ràdio, les festes de Santa Tecla, el festival Teta Festo, la sala Acero, són alguns dels finalistes, amb accent tarragoní, dels Premis Arques Lliuran, avui al Teatre Tarragona. També opten als guardons en la seva 23a edició, Búhos, La Fúmiga o Oineta. La consellera de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragoni, presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació Sandra Ramos, no ha perdut l'ocasió per posicionar-se novament públicament a favor de Sílvia García.
Perquè ens han nominat pel Teta Fest, ens han nominat per la programació musical de Santa Tecla, a la Sílvia, que de fet a mi sincerament és el que més il·lusió em fa de tots, i a la Sala Cero, també per la programació cultural que fa, com una de les poques sales de circuit que ja ens queden, que cada dia és més complicat tenir sales de circuit, i això doncs és un problema, i la Sala Cero està aquí aguantant també, no? Amb aquesta gala d'entrega de Premis d'Art, que...
Ens fa molta il·lusió que es faci a la nostra ciutat, i tant. Doncs l'acte es farà avui al Teatre Tarragona. I dissabte l'IMET acollirà una nova activitat del cicle Arts en Família dedicat al ball, al joc i al moviment. Michel Pijuan. Cossos en Moviment, Dansa en Família, és un taller dirigit per les educadores i bailarines.
Irene Benavent i Lole Santana. Les criadores oferiran a infants i famílies una experiència de comunicació recíproca a través de l'art. La proposta facilita recursos relacionats amb la comunicació, el moviment lliure i el joc com a procés d'aprenentatge creatiu, tot respectant el ritme natural de cada nen i nena. Hi haurà dos torts de 45 minuts. El primer...
de 10 a 30 a 11 a 15, adreçat als infants de menys de 18 mesos, i el segon d'11 a 30 a 12 a 15, pensat per a infants de 18 a 36 mesos. Les sessions es duran a terme a la sala polivalent de la seu de l'EIMED. El taller és obert i gratuït amb inscripció prèvia. Fins al juny de 2026 s'hi celebraran tallers mensuals dedicats a diferents disciplines artístiques. La pròxima activitat, el 13 de desembre, serà música amb família.
on els més menys podran tenir un primer contacte amb instruments com la guitarra, la flauta o la percussió. Cossos en moviment, dansa família, s'oferirà de nou els mesos de gener, març i maig. Tornem a més notícies al punt de la una.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixo a scan.cat.
Bon dia, benvinguts, benvinguts a una nova edició del TGN Sports, o més de sempre, a les vies de sol Lluís Comas, a la locució, aquí, a l'estudi número 1 de Tarragona Ràdio. El Joan Andreu Pérez, seguim benvinguts, realitzarem, comencem parlant dels que tindrem des d'ara i fins dos quarts d'una del matí.
Parlem de bàsquet amb el tècnic del Femini de CBT, Francesc Canals. Parlem amb l'Alexandra Palos, delegada de patinatge d'anàstic de Tarragona. I acabarem parlant de l'amistós que ahir jugaven a l'estat de Lluís Companys, Catalunya i Palestina. Parlem amb un dels directius de la catalana, el Sergi Garrido, per com va anar tot plegat. 12, 9 minuts. Com hi ha continguts i volem parlar molt de tot, comencem ja, sense perdre temps.
Ja a punt, el Lluís Comàs s'ha encarregat de trucar a l'Alexandra Palos i ja la saludem. Alexandra, hola, bon dia. Hola, molt bon dia. Estem al mes de novembre i la meva pregunta, desconeixent una mica tot, perquè al final a la vida millor desconeixer i escoltar que saber-ho tot i fer-se el listillo, és si ja ha començat tot plegat o estem en vies de pretemporada amb la secció de patinatge d'anàstic?
Doncs mira, estem en vies de pretemporada el que és la disciplina de patinatge de velocitat, que és la que més coneixeu tot, on ja estem començant a preparar-nos per la temporada que serà cap al maig, després el juny, els campionats d'Europa, i el que sí que ara estem en plena temporada és la disciplina d'inline freestyle, que és una disciplina menys coneguda que també tenim a la secció de patinatge en línia.
Explica'ns, jo sóc desconeixer d'aquest apartat del patinetge. Quin és i com es fa? Doncs mira, és una disciplina que es fa igual amb patins en línia, però amb una gota més alta i més curteta, més semblant als patins que fem servir de patinatge urbà. I dintre d'aquesta disciplina hi ha diferents modalitats, com són l'hespit de slalom, el clàssic... L'hespit, per exemple, és passar 20 conos el més ràpid possible...
el clàssic és fer una sèrie de trucs amb conos també, també hi ha salts, també hi ha derrapatges, llavors és una disciplina que combina tècnica, habilitat i bé, una miqueta de velocitat també, però no té res a veure amb el que hem parlat fins ara de velocitat altres vegades. I no perquè he sigut l'istiu i ho sàpigues, sinó perquè crec que anteriorment a la trucada que ens hem fet, m'ho has dit, té pinta que en aquesta secció ja hem aconseguit bons resultats.
Sí, la veritat és que des de fa un any i mig o dos hem intentat donar-li un bon impuls en aquesta modalitat. Hem sigut els organitzadors dels campionats de Catalunya aquí a Tarragona per poder donar-li aquesta visibilitat i ara mateix aquesta setmana han arribat sis esportistes del Nàstic que han participat al campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques
on hi anaven una docena d'esportistes i sis eren del Nàstic, i han aconseguit molt bons resultats. Fes-nos cinc sentit, si en aquesta modalitat, ja ve que a Tarragona s'ha donat un bon impuls a través de la secció, si és molt practicada arreu de l'Estat? Doncs, a veure, on hi ha més...
On es practica més, ara mateix, on estan els clubs que s'estaquen més, hi hauria València, el País Valencià, i també la comunitat de Madrid. I a Catalunya hi ha poquets equips ara mateix. És el que estem intentant tornar-ho a remuntar.
No, no, tira, tira, tira. No, que de fet tot aquest impuls que li hem pogut donar ha sigut gràcia que nosaltres quan vam començar ja teníem aquesta disciplina que la portava un tècnic que teníem, que era l'Àlvaro Morquillo. Dues alumnes molt avantatjades van decidir seguir la seva via esportiva fora de Tarragona, després fora de Catalunya i al cap dels anys han tornat al Nàstic per seguir...
la feina que havia fet l'Àlvaro fins ara. Elles ja han sigut internacionals, la Lídia l'ha prestat a la selecció espanyola, la Judit Penyes, que actualment encara està competint internacionalment, i això és el que està donant aquesta qualitat i aquesta energia a l'equip.
Molt bé. En quin punt està l'expressió? Ara ja parlem en general des que la inquieta Alexandra Palos va agafar-la. En quin punt estem ara el 2025 de la secció de la gent que ve, de la gent que ja consolidada continua? Sí, seguim. Ara, mira, el sobrer, bueno, el sobrer d'any que ve ja, però jo ja ho vaig preparant, farem 14 anys.
Bé, estem molt contents i seguim en la línia. Ara ha seguit treballar a seguir això, a donar-li un impuls més a la secció en general, a tot el que és l'esport de roda petita, que som nosaltres, de patinatge en línia. De fet, ja sigui l'equip d'adults, que també l'estem impulsant. Aquest any amb els adults hem anat a la Marató de Berlín.
És una competició totalment popular, no és un campionat federat, però també està molt bé perquè dones visibilitat i, evidentment, amb velocitat. Hem de seguir parlant de participacions en campionats de Catalunya, d'Espanya, i la Carla Plana està a tope entrenant. Ahir mateix vam tenir una reunió ja preparativa per aquest any poder tornar a participar en els campionats d'Europa.
Ella, com sempre, es marca molts bons objectius, fer un bon paper i poder anar als Mundials un any més i poder fer un bon paper. Acabo. Tenia la Carla Plana, entenc que és un bon aparador per la secció, a banda de la feina incansable que feu vosaltres. Tu, el tenia la Carla, entenc que és un aparador per a gent que li pot atraure aquesta disciplina, aquest esport.
Sí, sí, sí. El fet que estigui ella... Primer que és un exemple a seguir, és un referent per...
per les pròpies esportistes que comencen, que diuen jo vull arribar aquí. També a nivell estatal ens ha donat una imatge, no? O sigui, som un club referent amb velocitat al fet de tenir a la Carla i, bueno, doncs ens anem retroalimentant, no? Ella amb nosaltres, amb els tècnics i a la inversa. Molt bé. Alejandra, que seguim parlant al llarg de les properes dates. Gràcies per estar amb nosaltres i fins ben aviat. Perfecte, moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me.
Un quart d'una, és la sintonia del TGN Sports. Estem aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. Ja hem començat parlant de patinatge i ara anem cap a un entrenador que no patina gaire, al revés, que fa una feina brutal i que és el responsable de la banqueta del CBT femení. És el Francesc Canàs. Francesc, hola, com estàs? Molt bé, molt content. Vostè? Doncs també bé de saludar-te, gràcies. He volgut enllaçar el patinatge
amb tu, la teva incansable feina, i parla'm-nos una mica. Estic t'ho prometo, t'ho prometo, que és una llosa que ara mateix va sobre la meva persona, però m'és igual, vull ser sincer. No estic al cas de l'actualitat del CBT femení, per tant, te pregunto, posa'ns el dia de com hem començat la temporada i si estàs content just en aquesta primera avaluació que podríem fer de l'arrencada de temporada a la primera catalana.
Bé, estem molt contents. Vam començar... Vam perdre el primer partit de Lliga a la pista de Jackson's i després hem guanyat 7 partits seguits. I ara estem 6 victòries i 1 derrota.
I estem ara empatats amb el Cornellà i l'Olesa. Aquesta setmana juguem contra l'Olesa a casa. Déu-n'hi-do. 6 victòries seguides després del primer resultat negatiu. Estem una mica en un dels millors balanços de les últimes temporades amb l'equip blau del CBT, no? Sí, l'any passat també vam començar bastant bé.
Aquest any estem en la mateixa dinàmica. Jo crec que estem jugant millor, l'equip també està més consolidat i també hem incorporat dos jugadores, a part dels dos jugadores de la casa més, que ens donen...
millor equip i millor plantilla. Dius que estem a la zona de privilegi de la primera catalana amb Olesa i Cornella. Déu-n'hi-do, si comencem a parlar d'història, CBT, Olesa i Cornella serien una mica de lo milloret del bàsquet femení a nivell català en les últimes dècades. Sí, sí, sí, històricament. Històricament sempre l'Olesa, el Cornella i el CBT sempre havien sigut...
Equips davanters, tant en formació com a primers equips. I al cap dels anys ens trobem a la primera catalana en aquests tres clubs.
quan un està en aquesta situació, malgrat que només porta molt poc de temporada, entenc que somien coses. El Francesc Canals, que sempre toca amb espels o terres, és veritat, amb què somien? Justament quan, malgrat el primer resultat negatiu, després es troba amb sis victòries seguides. Bueno, somiar... Jo crec que somiar és bo, no és dolent, però sempre estem dintre...
les emocions recontrolades i pensar en el proper entrenament, que s'ha entrenat molt bé, i continuar creixent, continuar millorant, perquè per poder aconseguir els somnis, com a mínim, es té de treballar molt i bé. I després, a vegades, es aconsegueixen o no. Però sí que estem en bona dinàmica de millora continua, que és el que volem.
m'has parlat de dos jugadores que han pujat el sènyer femení, d'altres dues incorporacions, què tal estan al tant, tant les que han pujat el sènyer com les que hem fitxat de fora? Bueno, les dues, Marta Guillem, que és de l'any passat de juny, però també està en dinàmica del sènyer, jo també amb els tants minuts amb els sènyers, aquest any s'ha incorporat fixa,
I després hi ha la Generalesa, que és una base, que l'any passat ja entrenava un dia a la setmana nosaltres, i ara aquest any també està dins de la plantilla del primer equip, i molt content amb les dues. A més a més, també potenciar molt el tema de la gent de la Pedrera, que és molt important per tenir una identitat.
I després hem incorporat a una base, que era un lloc que necessitàvem millorar, que està la Xisca, la Xano, que també hi havia jugat al CBT. A Sona, sí, ja havíem jugat amb anterioritat amb la Semineta del Conjunt Blau. Sí, hi havia jugat, i també estava d'entrenadora del club, no? I això també és molt important per nosaltres, perquè, bueno, a part que és molt bona jugadora, doncs també d'entrenadora també ho fa molt bé, i també creem aquesta...
aquests punts de connexió en la base i el primer equip, no? I després han pitjat també a la Paula Gràcia, que és una jugadora que jugava a Morell, que també encara, malauradament, fa un mes que està lesionada, però, bueno, també...
Molt bona jugadora i també molt bona persona. Molt bé. Important, important. L'element, segon que acabes de comentar, el que hi hagi bona sintonia i bones persones en un vestidor, si no, malo. Francesc, com ho portes tu? Permetam que parli l'última qüestió de tu a nivell personal. Com ho portes, després de tants anys, amb aquest projecte que continua vigent?
Bueno, content, estic molt content i satisfet d'estar on estic, que és el CBT, que és el club que, si no recordo malament, entre una època i l'altra potser porto 20 o 21 anys, i molt content d'estar aquí, d'ajudar a créixer el club,
especialment a la branca femenina, que jo crec que estem donant un impuls important, com fa molts anys, i històricament el CBT sempre havia sigut un club també endavantè a nivell de formació i també el primer equip. I a poc a poc, construïm, content i a seguir.
Francesc, ara has parlat de la primera i la segona etapa, jo diria, aquí no és qüestió de rànquings, però que deu ser desentrar a los de Tarragona, que més anys portes al club de Tarragona, a més, amb diferents facetes. Sí, pot ser, pot ser, perquè vaig entrar, vaig incorporar el Rafa Pintado, quan estava el Vicenç Sadamuja de director tècnic,
I vaig agafar un equip per infantil. Després vaig estar també, vaig agafar la direcció tècnica de Pedro López i vaig estar també un any amb ell. I després vaig estar de director tècnic de la base durant sis anys. I després també vaig estar dos anys de segon entrenador amb Diego Campo al Deport.
I després hi ha equips de formació. M'estic espantant per moments, per els noms que m'has donat. Vicent Sanoja, que actualment porta, diria que un anyet, jubilatge de la seva feina laboral.
M'has parlat també del Pedro López, que aquest any ha posat fi a 45 anys de bàsquet en Entorn Puig, pràcticament. La setmana que ve, per ser, el tindrem aquí en directe de la Ciutat de la Ràdio. Parlen de la prehistòria. Això vol dir que o tens molta energia, que no ho dubto, i moltes ganes de seguir vigent tot això que saps en el món del bàsquet femení.
Sí, jo sempre he pensat i penso i ho faré. El dia que no tinga ganes de... No n'és tampoc, que no tinga energia necessària per entrenar al màxim, les meves màximes capacitats per poder desenvolupar la meva feina, al 100%, doncs d'aquí dia ho deixarem, no? Jo també he tingut molta sort de compartir molts moments amb Vicenç, no?,
en Pedro, també en Diego Campo, en diferents entrenadors, no? Aquests pot ser els entrenadors, bueno, Jesús Sant José, estem parlant de, per mi, entrenadors amb molt bagatge i que sempre es pot aprendre.
Molt bé. Escolta, anem acabant. Creus que aquest any no fa falta ni que ho juris, ni que ho prometis, ni que ho poses per escrit, però que pot ser l'any en què pugem de categoria? Bé, tu ja ho saps, que portes molts anys amb el tema de l'esport, que l'esport és molt punyetero, no? Vull dir...
Poden passar moltes coses, a vegades qualsevol cosa el pots agafar i pot afectar les dinàmiques d'un equip, ja sigui esportiu, ja sigui esportiu, etc. I no és fàcil, no és fàcil. El que sí que hem d'intentar, el que vam fer l'any passat, és guanyar els màxims partits possibles i quan a l'hora d'arribar a la final de temporada, estar allà dalt. I després, bueno, després...
Depenent de moltes coses, també. A vegades també tens de fer les coses ben fetes, però també a vegades la sort és important, per molt que a vegades diguéssim que no. Però el més important és entrenar bé, millorar, guanyar el màxim possible per arribar al mes d'abril i estar allà dalt.
I després, a veure com acabem. Molt bé. Doncs, a bon nivell personal, perquè m'ha acabat al final parlant de tu, però sí com a màxim responsable de la CBT Femení i tota aquesta trajectòria dilatada que portes al Club de Serrallo, i també al Vestidor, per aquesta bona dinàmica que hem sumat després de set jornades de Lliga. Francesc, gràcies per estar-hi amb nosaltres. Molta i bona sort pel futur, immediat, mitjà i llarg, i ens siguem parlant aquí a Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres pel seguiment que feu. I seguirem. És una amenaça que continuem dient a la gent que ens diu això. Molt bé. Una abraçada. 12.26 minuts, no hi ha hagut sort, no tenim el director de la Catalana. Hem tingut fins a 4 interns de cara a poder parlar amb ell, tot i que ens havíem compromès amb la Catalana per justament valorar el partit d'ahir amistòs entre Catalunya i Palestina. Un altre moment serà.
Gràcies per la seva atenció. Ens deixem ara la programació de Tarragona Ràdio. El TGN Esports torna demà dijous amb altres arguments de l'actualitat esportiva. Entre altres, parlem amb un històric de la sanitat esportiva a Tarragona, Manel González, el que va fundar, el que va crear el Centre Medicina en l'Esport de Sant Pau i Santa Tecla. Serà això demà. Gràcies.
Todas las tardes en el club aquellos locos apostaban entre las notas de un buen charleston. ¿Quién sería el ganador? ¿Quién podría vencer la fuerza del viento? ¿Quién podría subir más alto en el cielo? El día a punto de nacer con el aliento de cristal. La apuesta a punto para descargar.
Fins demà!
Algunos de ellos por error se la jugaban contra el suelo. Algún problema habido en el timón o quizás en el motor por quererse arriesgar a ser el primero. De todas formas el volar no fue sencillo en esos tiempos con sus biplanos casi de paz.
No debieron tenerle miedo a la muerte. Prefirieron dejar su vuelo a la suerte. Héroes del ayer que vuelan a los cuatro vientos. Héroes del ayer sin rumbo pivo a donde ir. Sin cielos por surcar que no hayan sido ya surcados solo por el hecho de volar.
Un alcohol.