Bon dia, són les 12. Us parla Tere Ortega Urbacer, ja treballa a Tarragona i ho fa desplegant un pla de xoc per solucionar l'acumulació de brossa dels últims dies. Laura Casas.
Jornada intensa pels treballadors de la neteja de Tarragona d'entrada pel canvi d'empresa i tot el que comporta, però especialment per la feina sobrevinguda per l'acumulació de residus en diverses illes de contenidors de la ciutat. Urbacer ha posat en marxa un dispositiu de xoc amb torns voluntaris dels operaris per posar-hi solució. L'alcalde Rubén Vinyuales ha destacat que els canvis en la neteja es notaran aviat, com per exemple, en la intensitat dels treballs.
ha llogat maquinària, ha portat maquinària d'altres contractes, doncs va ser a tot Espanya, i s'ha posat a reparar maquinària que, si em permet, no s'havia reparat. Hi ha, per exemple, una màquina que es diu la decapadora, que és la que neteja, pica el terra, per netejar de manera més intensiva, doncs, els últims 3 anys, espatllada.
El contracte amb Urbacer és per 10 anys a raó de 20,2 milions d'euros anuals a més de 26 milions en inversions.
La Generalitat treballa per la internalització del CAT 112 d'acord amb les resolucions al Parlament aprovades els mesos de gener i març d'enguany. Abril Reus. El Departament d'Interior, juntament amb altres departaments i representant dels treballadors, formen part d'un grup de treball per la gestió directa d'aquest servei essencial. El govern ha autoritzat la propera contractació del servei per dos anys, 2026-2028.
Mentre es continua endavant amb el procés, el nou contracte preveurà un increment de les persones professionals que tenen les trucades, dels professionals de coordinació i de supervisió, així com del personal de guàrdia. També es licitarà la incorporació permanent de professionals a les sales operatives encarregats de donar suport psicosocial al personal. Es requerirà a l'empresa adjudicatària la implantació d'un protocol específic per la prevenció, detecció i actuació davant assetjament tant laboral com sexual o per raó de sexe o orientació sexual.
Actualment, el CAT 112 té 40 treballadors de personal propi amb funcions bàsicament tècniques i entre 200 i 300 de personal extern, gestors i gestores que tenen les trucades i les gestionen. L'any 2024, el CAT 112 va atendre més de 2.300.000 trucades operatives causades per una emergència i que activen algun recurs d'emergències, un 2,3% més que el 2023. De fet, les trucades han anat augmentant els darrers anys.
L'Associació de Comerciants de la Via té impuls per quart any consecutiu. El calendari d'advent de Tarragona es posa a la venda aquest divendres.
De l'1 al 24 de desembre, cada casella amaga una xocolatina artesana de la pastisseria Velvet. En cas de trobar una figura daurada, es podrà aconseguir un dels 44 premis segurs que s'han repartit. Entre ells, donar la benvinguda al Reis Max a la seva arribada a Tarragona o la Nintendo Switch 2 amb un joc. A més, algunes finestres amagaran sorpreses adicionals. La quarta edició del calendari d'Advent presenta un format més gran i inclou més obsequis. La presidenta de la VAT...
Raquel Pizarro ha explicat què s'hi trobarà en el calendari. El calendari es trobarà del dia 1 fins al dia 24, en cada casella, a amagar una xocolatina artesana de la pasteceria Velvet, elaborada amb l'amor que el Marc sempre fica amb tots els seus productes.
I, a més a més, hem de tindre en compte que n'hi haurà una casella, una figura durada, que si la trobes és el premi estrella d'aquest calendari.
Des de la pastisseria Velvet es fa tot el muntatge. Aquest any s'han redissenyat algunes peces pensades per a un públic més infantil. En total s'han fet 750 calendaris amb més de 18.000 xocolatines. El disseny d'enguany és obra de la il·lustradora Montse Bernaus i s'inspira en el Port de Tarragona. El calendari es podrà adquirir en diversos establiments de la ciutat com el lloro de la Negrita, Urli Moda, Centramaris, la pastisseria Velvet, Bodegas Gerard, entre d'altres. Té un cost de 15 euros.
I la representació teatral Maxim Love tanca temporada amb èxit de participació. Laia Tian Núñez. El projecte Maxim Love, que venís el 2017 com a iniciativa del Departament de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, tanca la temporada amb èxit de participació. Uns 1.600 alumnes han gaudit i après de l'obra teatral juvenil. Es tracta d'una iniciativa que aposta pel teatre com una eina dinàmica i atractiva per transmetre a la joventut valors inclusius, tolerants i igualitaris.
Alhora serveix per prevenir conductes masclistes i discriminatòries, així com els perills associats al consum de substàncies, a l'alcohol o a l'abús de les tecnologies. A més, també aborden conceptes com l'amor, les identitats sexuals, el sexe o l'assetjament escolar. La representació interpretada per joves de 16-17 anys ajuda l'alumnat a identificar-se més fàcilment amb els protagonistes, els problemes que afronten i els dilemes que es plantegen a través d'escenes quotidianes i properes.
Tornem a més notícies al Punt de la Una.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports. Tarragona Ràdio.
Bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Sports. En un dia en què donem la benvinguda al nou entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, que el Nàstic ha decidit optar per la seva figura a cara a substituir a l'anterior entrenador, Lluís César, amb l'objectiu de canviar, de variar la situació esportiva de l'equip. En parlarem. Ahir ho vam fer amb un periodista de Galícia, avui amb una altra persona que el coneix molt bé,
el nou inquilí de la banqueta tarragonina. També parlarem de bàsquet amb dos noms propis. El d'Oriol Pozo ja ha començat a la segona feb la competició. Ell continua a Pontferrada i volem saber amb el tarragoní com li van les coses. Té pinta pel que he vist a nivell classificatori, que molt bé, i a nivell numèric també. I acabarem també parlant de bàsquet
amb la Sofia Llanos, jugadora tarragonina de bàsquet, actualment, després de la seva etapa a Estats Units, al Gijón. Volem saber com ha començat ella a nivell personal la temporada a Astúria. Segurament, a una bona terra, malament no estarà. Volem saber, a nivell de vestida de cur, com a jugadora de bàsquet, si té bones sensacions després d'una llarga etapa fora de les pistes per una legió que li ha acompanyat.
Vies de so per Lluís Comas, redacció per Miguel Joves, Jordi Blanc, us parla Joan Andreu Pérez. Comencem.
Si les previsions no fallen, en gairebé 40 minuts, començarà la roda de premsa del nou entrador del Nàstic de Tarragona. Hores d'ara estan amb la que seria segona sessió preparatòria del tècnic andalús del Nàstic de Tarragona, ja que és tot el Paralo. Ahir van tenir un periodista...
de l'última etapa de tècnic de Cristóbal Paralo, el Ferrol. Avui volem tenir una persona que és amiga de la casa, que és amic personal i que coneix bé Cristóbal Paralo en diferents aspectes. És el Vicenç Amigol que ja saludem. Hola Vicenç, com estàs? Hola, molt bé, bon dia a tothom. Ja estàs ubicat al nou Estàdio Costa d'Obrada?
Sí senyor, aquí estic a la terrasseta prenent el sol, amb un talladet a la porta del bar de l'estadi. Molt bé. Salutacions a la gent de la cafeteria, a la fina i companyia. Cristóbal Parraro, arriba a Tarragona, tu coneixes prou bé a la figura del que va ser futbolista, entre altres, de l'Espanyol, del Barça, entrador també de diferents equips, entre ells, per exemple, el PSG...
Sí, exactament. Bueno, jo coneixo a Cristóbal pràcticament des que érem joves, vull dir, com que ja en el Barça i després al Espanyol, després, posteriorment, quan va ser entrenador de l'Adam, en fi, que tinc una relació personal molt gran amb ell.
com és una persona mediàtica, més o menys el podem conèixer per les diferents que puc fer, per una mica aquest recorregut que ha tingut en el món del futbol. Per a nivell personal, sense voler entrar en coses que no ens interessen, què ens podries esvetllar del nou tècnic de Tarragona?
Bé, jo crec que... A veure, el que siguin treballadors i professionals i tot això, tots ho són, no? Jo crec que el que marca una mica la diferència dels entrenadors és la sabidoria, el conèixer aquest món...
el saber estar a la banqueta, el saber qui va bé i qui no va bé, el transmetre als jugadors la il·lusió que requereixen els partits, l'empatia ha de ser total i que creguin en ell. I ha d'aconseguir que tot el grup confia en ell i després amb els resultats ja anirem veient. Els jugadors sempre confien en l'entrenador al principi i en el que diu, però si no guanyes, després hi ha de creure. Per tant, esperem que aquesta part de sort que necessita l'equip també
jo crec que sigui positiva i, com l'hi di també, tornaràs a llenar el nou estadi. Aquest és el missatge que li has fet arribar. Això a algunes persones se'ls podria posar com una pressió. En tot cas, entenc que és una forma de ser, que tu el coneixes, en què això és un incentiu, no pas una pressió.
Correcte, correcte, perquè jo crec que el jugador que vingui al nàstic ha de vindre amb aquesta pressió. No és que sigui ni negatiu ni positiu, sinó simplement que han d'entendre el que representa el nàstic, els objectius del nàstic i l'afició del nàstic, que és molt exigent. Per tant, ha de venir amb aquesta motxilla a l'espai, ha de estar preparat per això. Aquí al nàstic no s'ha de venir amb provatures, ha de venir amb realitats.
ens ho passarem bé o serem efectius i anem guanyant que al final és el que compta la gent el que queda a la memòria el que s'ha guanyat o s'ha perdut
Bé, és que això és la qüestió. La qüestió és que els resultats sempre és el que manen al món del futbol. El que passa és que els resultats han de venir per jugar bé, perquè cada jugador sàpiga el que ha de fer, perquè vagin tots amb pinya, en grup, perquè això és un joc col·lectiu, no és el tenis. Llavors, els 11 que estiguin al camp han d'anar tots a una, han de creure en el que diu l'entrenador i, sobretot, han de posar l'ànima al camp.
El més important és que cada jugador, si està al nàstic, és perquè té capacitat per estar. L'única cosa que depèn del jugador és l'actitud. El guanyar o perdre depèn de molts factors, però l'actitud del jugador dintre del camp ha de ser al 200%. I això ho transmetrà a l'afició. I encara que vagin perdent 1-0, l'afició es volcarà amb ells. I al final aconseguirem els èxits.
Has estat de ple en les converses, ja entre Adograna i el Nàstic? Pregunto, sense voler saber més del que toca a un periodista, li ha costat poc, molt, decidir-se per l'oferta del Nàstic de Tarragona? Has estat tu també, entenc, una part en la que, si hi ha hagut algun dubte, li has acabat de treure?
Mira, faré un petit comentari encara que sigui públic però per tu. Ell sempre que hem estat dinant o sopant a Coruña o a Barcelona, ell sempre ha comentat el tema perquè viu a Barcelona. Llavors sempre ha sortit a la palestra el tema del nàstic que li faria il·lusió.
Jo li vaig dir, pensa, crec que ara seria el moment, ara seria el moment per la teva situació, per la situació del nàstic, jo crec que podia ser el moment teu. I no, no, no va tardar gens, ho va tenir clar, ho va tenir clar que el repte del nàstic és com el que va tenir el raci de ferrol, que ningú donava un duro pel raci de ferrol per mantenir la categoria i després van pujar a segona.
que estem amb confidències, l'hauries de portar a un lloc on Vicenç Amigó, quan era futbolista d'anàstic, no és tan de corbata ni de formalisme, però tu anaves a dinar a un lloc que és un Frankfurt, jo crec que com es continua obert, crec que és una mica on l'has de portar un dia o un altre.
Oh, no, sí, a més dies n'hi tindrem per provar-ho tot. El que a mi més m'agrada de Tarragona, que és quasi tot, el portarem, sí que el portarem i que ho conegui bé. Jo l'he parlat molt, però evidentment no ho coneix. I, bueno, jo crec que avui començarem per un bon lloc. Espero que li agradi.
Molt bé, tampoc falta qüestió, ni és qüestió tampoc de preguntar on, en tot cas, Vicenç... No, no, no vull fer una cunya publicitària. Però bueno, està a prop del mar, està a prop del mar. Val, doncs ja podem en sumar-nos on pot ser. Vicenç, entenc que ara ben pendent, ja ho estàs, sempre, però una miqueta més en l'àstic de Tarragona.
Sí, home, jo sempre, jo sempre, i físicament ja no per certes coses de fenyes i de tal, però bueno, per tele sempre, sempre, sempre bé, inclús l'últim que es va jugar a les vuit i mitja ja el vaig veure tot, no?
No, i a part segueixo l'ambient per gent que està dintre del club, per jugadors, per aficionats i per gent com el Ricardo López que va ser set anys vicepresident del Nàstic i ells sempre em comenten coses que jo no arribo de nivell social d'aquí de Tarragona.
Per tant, sí, segueixo moltíssim el Nàstic perquè considero que ha fet casa meva. Jo sempre tota la vida s'ha agraït al Nàstic perquè el Nàstic i el Vicente Daudero en aquell moment m'ha donat l'oportunitat de viure tota la meva vida del futbol.
Molt bé. Vicenç, sigui quan sigui, però esperem que abans que acabi l'any et comprometis, no falta que sigui ara en directe, eh? A venir algun dia alguna tertúlia, des de llums. I tant que sí, i tant que sí. Te'ho prometo, te'ho prometo. Molt bé. Que gràcies per estar amb nosaltres. Per cert, tu que coneixes bé el nou entre la donàstia de Tarragona, no tal qual el que dirà, però quin creus que serà el missatge que en mitja hora, quan comenci la roda de premsa, pot llançar?
Jo crec que ha de ser un missatge il·lusionant. Ha de ser il·lusionant cap a l'afició i el que ell cregui. Sincerament, perquè si no ho creu, el que diu, no ho transmetrà. M'agrada. Vicent, res que gràcies. Li recordes que, i no ho sap clar, que té una emisora que fa 33 anys que segueix l'actualitat del Nàstic ininterrompudament cada partit i que aquí estem per ajudar-lo en el que puguem.
Sí, senyor. I a part de tot això, li dic que el Joan Andreu és amic meu. Mira, i rima. Fes-te un rodolí. Una abraçada, Vicenç, i gràcies per tot. Una abraçada, nen. Salud a tots. Adéu.
M'agrada de tant en tant que em diguin nen. I ara m'ho acaba de llançar una persona tan il·lustre en el futbol com és el Vicenç Amigo. 12 i 18 minuts, Sintonia de Tarragona Ràdio. Mira, ara, sense donar-me'ns compte, anem a parlar amb un nastiquer que tot el cos el té de gran, eh?
Avui, evidentment, com sempre, parlem amb ell de bàsquet, però ja que el primer dels continguts ha estat l'actualitat de l'Nàstic i el que ens parli, Vicenç Amigo, d'una figura com la del nou entrenador de l'Nàstic, doncs també el saludarem i començarem ja a parlar de l'Nàstic, justament la primera qüestió. És l'Oriol Pozo, l'entrenador del bàsquet de Pontferrado. Oriol, hola, com estàs? Hola, què tal? Don Andreu, bon dia. Després que aquí a Tarragona hem canviat d'entrenador de futbol.
Sí, sí, ja vaig seguint des de la distància, tot i que ara no puc estar tan a sobre, però bé, sí que vaig veient tots els partits que puc i sí que estic al tanto de les novetats. No res. M'hem tingut el Vicenç Amigó, que en mitja hora pràcticament una miqueta menys, hi haurà compareixença del nou entrador per tal que parli sobre la nova etapa que inicia. Fet aquest preàmbul, anem al que ens interessa amb tu, Oriol,
que es parla del bàsquet de Pontferrada. Diria, diria, i posa-ho en el foc perquè, sense veure-ho, m'han arribat molt bones notificacions de l'equip de Pontferrada en quant a balans de victòries i derrotes un cop començada la temporada, la segona FEP. Sí, la veritat és que hem tingut la sort de poder fer un bon inici amb quatre victòries i una derrota només.
A part després d'una protemporada difícil, amb diversos problemes físics i amb la lesió de lligament Carahuat i Manís de Mar Peñarroia, que era un dels jugadors que havia de ser importants aquesta temporada. Així que, bé, molt contents per aquest inici, tot i saber que ara la temporada continua i això és molt llarg, però bé, crec que l'equip té molt mèrit, sobretot a refer-se d'un cop esportiu i anímic tan gran com la lesió greu d'aquest jugador que anava a ser un líder de l'equip, no?
No sé si obligació o repte, però davant de la temporada passada en què ens van plantar els pleots d'ascens de categoria, això no sé si repte o pressió, però tenim per davant una temporada en la que venim de futbol bon curs, el del passat. Sí, aquí tenim una doble visió. Per un costat hem de tenir els peus a terra perquè al final seguim sent un dels pressupostos més humils del grup
i tot i la gran temporada que vam tenir l'any passat doncs hem de tenir clar primer qui som i segon contra quins projectes i quins pressupostos estem competint però és cert que al mateix temps doncs tothom li agrada ser ambiciós i dins de les possibilitats doncs sempre vols intentar millorar o seguir en la línia del que vas aconseguir la temporada anterior, no? Llavors bé, és un any de canvis perquè aquest any
hi va haver molts jugadors que van sortir de l'equip, alguns perquè no hem pogut retenir, perquè han tingut propostes econòmiques superiors i hem hagut de reinventar-nos una mica, però bé, de moment les coses estan sortint bé i toca seguir treballant per seguir millorant perquè la lliga és molt llarga i segur que vindran moments complicats on haurem d'estar preparats.
Tu, Oriol Pozo, que ja estàs assentat a Pontferrada, que ja vas pel carrer i ja entenc que pregunten per la situació, que vas a les cafeteries i ja entenc que ets un més del municipi, fins a quin punt et marques com a una situació personal per millorar en el dia a dia en un projecte tan ambiciós com és el de Pontferrada?
Bé, al final nosaltres veiem que cada cop la gent està més enganxada a l'equip i això és el que et dona forces per seguir millorant. Tothom té els seus reptes personals i també tenim els nostres reptes com a equip de cada dia voler ser millors, millorar cada setmana aquells aspectes que creiem que encara no tenim prou assimilats o que hem de seguir millorant, aspectes del joc i també aspectes de l'equip i de la manera de competir els partits.
però al mateix temps també et dona molta energia el fet de veure que la gent està molt entregada amb l'equip, que cada vegada estem tenint més suport al pavelló.
i és una mica la il·lusió que tenim cada setmana puguem veure un millor ambient ara tenim setmana de derbi fora de casa que és un partit molt important per a tothom i és una contra la cultura leonesa i és una oportunitat i un partit molt important malgrat ser molt difícil fora de casa intentar donar un cop damunt la taula res a veure amb el León de tota la vida de bàsquet o és el mateix club?
No, és un club que es va refundar, és un club que va néixer crec que fa 3 o 4 temporades, que va començar a la Lliga EVA i fa dos anys van aconseguir l'ascens a l'Ale Plata i bé, ara doncs és un equip que la seva primera temporada va fer un gran treball i van classificar-se també pel Playoff, en tercera posició i bé, clarament és un projecte que està cridat a créixer els propers anys i en una ciutat on hi ha molta cultura de bàsquet, on
L'últim partit de Lliga que vam anar a jugar allí hi havia gairebé 3.000 persones o 3.500 veient el partit, amb un ambient espectacular. I bé, és un projecte que sense dubte cada any anirà creixent i la idea que tenen, lògicament, és intentar recuperar el que van ser fa uns quants anys. Sí, sí, me'n recordo d'haver anat a aquella pista, però això et preguntava si era aquell León o ja m'has tret de dubtes.
Oriol, que moltes gràcies. A Pontferrades viu bé i es menja també millor, no? Sí, la veritat és que és una ciutat molt agradable, la gent molt amable i bé, és el meu tercer any aquí, la veritat és que s'hi viu molt a gust i bé, per això estem per tercera temporada aquí i bé, molt agraït el tracte que rebo dia a dia i molt a gust, la veritat. Ens ha agradat saludar-te de nou. Ho continuarem fent, gràcies per estar amb nosaltres i fins aviat. A vosaltres, don Andreu, una abraçada.
I ho remetem tot plegat a una altra ciutat que, a la part, es podria comparar perfectament amb Pontferrada, en quant a viure bé, menjar bé. És Gijón. Estan d'acord amb mi, en castúries en general, però Gijón és un lloc on a mi, almenys, m'entraria entre les cinc ciutats, cinc municipis,
on en un moment donat no m'importaria fer maleses i anar-me'n. I allí, aquest any té la sort, la fortuna de viure una jugadora que hem seguit quan jugava a pàdel, quan ha jugat a bàsquet, perquè és amiga, perquè la seguim una mica en el dia a dia. Hem seguit als Estats Units quan ha estat 4 anys i ara que s'han tornat cap a Espanya en el projecte del bàsquet Gijón. Sofia Llanos, hola,
Hola, què tal? Com estàs? Molt bé, i tu? Bé, encantat de saludar-te i preguntar-te sobre Gijón. És viu i es menja bé. Molt bé, es menja molt bé i es viu molt bé, la veritat. Una ciutat molt maca. Què ens recomanaries per ser de Gijón si ens escapem, que ho farem més aviat que tard?
Doncs jo crec que principalment la platja, la zona de la platja que és molt bonica i després la zona del centre, en general, és molt xula per donar un passeig. A tu t'haurà de fer treball pel teu compte. Hi ha aquell passeig que hi ha a Gijón? Entenc que tens metres i metres per córrer, no? Sí, la veritat és que sí, tant pel passeig com per la platja en general hi ha molt d'espai i es pot aprofitar molt de l'espai, la veritat.
Has començat el teu nou repte bàsquetbolístic fora dels Estats Units, a Gijón, Lliga Feminiadors. Què tal te'n està anant a nivell personal? Després parlarem de l'equip. Doncs bé, la veritat és que jo venia dels Estats Units amb una lesió d'aquestes prou llargues, que em van operar de creuats i manisc, i venia amb la intenció de poder...
recuperar-me en primer lloc i poder començar a jugar de manera amb tranquil·litat i poder començar a recuperar-me de bona manera i per això vaig escollir Fijón bàsicament i ara fa 3 partits que jugo que vaig començar a jugar fa 3 setmanes just i a poc a poc bé, bones sensacions el genoll va responent i després ja a tema personal i això anem a millorar a poc a poc
Gijón diría que encara no es un matcam victoria en la Lliga.
Correcte, correcte, sí. Bé, és un equip, és un club que s'ha creat de zero, que es va crear al juliol, o sigui que no té ni mig any, com aquell que diu, i som totes les jugadores noves, entrenadors noves, tot un projecte complet des de zero, i bé, és una lliure que crec que és molt competitiva, i bé, estem allà treballant, cada setmana juguem una mica millor, i estem esperant la primera victòria, però bé, amb paciència i estem amb esperança.
Dissabte visites Tarragona, en tinc bona oportunitat per veure la família. Sí, sí, sí, aquest dissabte juguem a Tarragona just. Ja tot a punt, preparada per emportar-te alguna cosa de home per entregar a casa o no?
Doncs no m'ha demanat res, però sí, tinc moltes ganes de venir. De veritat, fa molt de temps que no jugo a Tarragona i em fa molta il·lusió. Molt bé. Davant de la situació que has viscut de lesió llarga, quin objectiu et marques a curt i mig termini? Sí, doncs, bàsicament, tant a curt com a mig, jo crec que recuperar-me del tot, quan comences a jugar després d'una lesió com aquesta...
ja tens millors sensacions, però es triga fins a tenir instables sensacions que senties abans de fer-te mal. Llavors jo crec que aquest any és prendre-s'ho amb molta filosofia i intentar molt de cap i molt de treball que encara queda, intentar acabar la temporada sentint-me el més similar al que era abans de fer-me la lesió.
Molt bé. Sofia, que gràcies per estar amb nosaltres. Bon viatge a casa teva. Moltes gràcies. Et saludarem el dissabte i, sobretot, independentment del que faci l'equip, que tu tinguis bones sensacions, que recuperis aquell millor nivell que sense ser jugador senior ja mostraves en els equips. I res, que fins molt aviat. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Joan Andreu. Gràcies, Sofia. Ens veiem. Bona abraçada. Adeu, adeu.
Segons, arribem per un horari de dos quarts i una del migdia, de seguida el Miguel González amb el tothom, ara, és a dir, fem amb la Sakira, i una cosa que ens fa falta, en general a tots, el nou entrant d'anàstic també, suerte. Fins demà, adeu-siau.
Fins demà!