Bon dia, són les 12.
Us parla Tere Ortega, Protecció Civil de la Generalitat, ha activat la fase d'alerta del Pla Bencat per Forç Vences aquesta passada nit a divendres al migdia. Els bombers de moment han atès 59 avisos relacionats amb el temporal fins a les 11 del matí. La major part de les incidències s'han registrat a les regions metropolitana, sud i nord. A la de Tarragona hi ha hagut un total de 7 avisos. Sergi Báñez...
El vent bufa de component oés i fins i tot pot superar el llindar de més de 126 km per hora entre les 7 del matí i les 7 de la tarda al Baix Camp i l'Alt Camp, i el del 108 al Tarragonès i al Baix Penedès. El govern apunta que amb els mapes de parir actuals l'episodi no es preveu tan intens ni extens com el de la setmana passada. Protecció Civil demana igualment prudència perquè hi ha arbrat malfalcat després de molts episodis de pluja i vent i també poden produir-se desprendiments de terreny.
En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit ha activat diverses restriccions a la mobilitat. Els vehicles pesants de més de 7 tones i mitja tenen l'obligació de circular pel carril dret, no poden avançar ni tampoc circular més de 80 km per hora a les vies d'alta capacitat de la demarcació de Tarragona.
A més, s'estableix una restricció de circulació per l'AP7 entre Cambrils i Emposta, en dos sentits, que afecta tots els vehicles pesants a més de 7 tones i mitja. El Servei Català de Trànsit recomana com a rutes alternatives l'A7 i l'N340, on s'aixeca la restricció permanent. Els bombers han reforçat l'operatiu a les regions d'emergències de les Terres de l'Ebre, Tarragona i l'àrea metropolitana sud. El reforç ha significat l'obertura de parcs de bombers voluntaris, l'increment personal als parcs de bombers professionals i el reforç de comandaments i personal tècnic especialista operador de control.
Adifa ha suspès la circulació ferroviària a Catalunya des de les 11 del matí fins a les 4 de la tarda a causa d'aquest nou episodi de vent que afecta el país, com dèiem, fins aquest divendres. I Tarragona Ràdio ja ho té tot a punt per la gala de celebració del seu 40è aniversari que es farà demà al Teatre Tarragona a partir de les 8, Laura Casas.
Durant l'esdeveniment es projectarà també un breu documental audiovisual en homenatge a l'audiència realitzat per Joana Zapata i Sergi Morris. La gala també comptarà amb dues actuacions musicals per part de dones de paraula, que són l'Anna Dibori, Maria Jacobs, Néria Besart...
Ixell Mas i un duo inèdit format per Joan Reig dels Pets i Pemi Rubirosa de l'Axambusto, les mítiques bandes, dels quals també han celebrat el seu 40è aniversari entre 2025 i 2026. Per la seva banda, la cultura popular de Tarragona quedarà representada per dames i vells d'una banda que oferirà una actuació ad hoc centrada en el passat, present i futur de Tarragona Ràdio. Joan Carles Blanc és el president de l'entitat.
Si són coses excepcionals, Dames i vells fa una sortida excepcional, com aquesta dels 40 anys de la ràdio, i evidentment, cap problema. Amortitzem algun personatge, però bé, té de dir que hi ha una parella, un vell i una dama, hi haurà les tres autoritats i un dimoni. Música, cultura i dansa també es donaran de la mà amb la intervenció de la reina i el concubí de carnaval, que es ressuscitaran durant la gala, i també hi haurà una actuació...
de les Cantabambolines, de l'estudi de música, que també celebra 40 anys de vida. Ja a la tarda, a partir de dos quarts de quatre, programa especial de l'Aventura de la Vida, des del Hall del Teatre Tarragona, a dos quarts de sis, Comte a Contes amb Radzebrian, i a partir d'ara llavors també es repartirà coca i xocolata entre els assistents.
700 persones caminaran per consciència i sensibilitzar al voltant de la condició Asperger. Aquest diumenge, Miguel González. L'objectiu és donar conèixer la síndrome d'Asperger i el trastorn de l'espectre autista i promoure la sensibilització social. La presidenta de l'associació Aspercamp, Laura Retxa, ha explicat a Tarragona Ràdio que les reclamacions passen per un diagnòstic primerenc de la condició i reivindicar la discapacitat psicosocial.
A l'inici de la caminada el que fem és llegir el manifest i el que volem és que els diferents representants de l'Ajuntament llegeixin cadascun fragment, no volem només vingar a caminar i ja està, sinó que realment es fa per algun motiu i el motiu és la nostra reivindicació i el que volem és que totes les persones que s'han sumat a la caminada realment creguin en la nostra causa i li donin suport.
Com cada any, la caminada ofereix dos circuits circulars, un de curt de 5,8 quilòmetres i un de llarg de 9,4. El primer és totalment urbà i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, mentre que el segon recorre camins rurals de l'Anella Verda. I la campanya d'informació als transportistes dels canvis en el funcionament de les zones de càrrega i descàrrega de la ciutat ha començat aquesta setmana.
Fins a la seva posada en funcionament el dia 2 de març, els inspectors de l'MT parlaran amb transportistes i col·locaran flyers als vehicles que estacionin en aquesta zona. Tornem amb més notícies a l'informatiu de dos quarts de dues.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Tio Roy Altàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, com estan? Benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Esports. Ja saben que aquesta setmana, ens hem fet pesats, però em dóna igual, és una setmana especial. Tarragona Ràdio abans d'ahir va complir 40 anys, demà us celebrarem al Teatre Tarragona, i també l'actualitat esportiva vol estar impregnada de tot allò
que al llarg d'aquestes quatre dècades ens ha portat bonics i bons records aquí a la ciutat de Tarragona. Avui en tindrem un exemple d'especial, perquè tindrem un protagonista que justament el mateix dia en què Tarragona Radio inicia...
Doncs ell també celebra el seu cumple. És un futbolista que va passar al Bernàstic i, entre altres èxits, que no pocs, se li sumen tres ascensos amb el quadre gran. De seguida els saludarem. També tenim el Diego Campo, tècnic del bàxim en resa. Estem parlant de la lligandesa. Avui començarà la Copa del Rei de bàsquet.
i el conjunt del Baix és noies, però sí aquest tècnic que va passar per Tarragona i que també, doncs, agraïm al conjunt del Manresa que hagin pogut tenir contacte amb un que també s'ha convertit en amic. Acabarem recordant l'actualitat del nàstic de Tarragona amb la desfeta a la Copa Catalunya en la tanda de penals ahir davant del Centre d'Esports Sabadell. Vides això, Lluís Comas, redacció per Jordi Blanc, us parla el Joan Andreu Pérez.
12 del matí, 9 minuts. Saludem ja el primer protagonista, Lluís Codina. Codina, hola, bon dia. Lluís Codina, bon dia. Bon dia. Hola, com estàs? Doncs molt bé, Joan Andreu. És un plaer tornar a parlar amb vosaltres i, primer de tot, felicitar a tots els que formeu part de Torregona Ràdio en algun moment per la 40è d'aniversari. Sí.
T'agrada fer poc soroll i m'agrada, per tant, especialment que hagis volgut avui entrar a la sintonia de Tarragona Ràdio, perquè també t'he de fer felicitat a tu. El mateix dia que Tarragona Ràdio suma anys, tu també, Lluís. Sí, la veritat és que sí, que la veritat és que quan m'ho vas comentar per felicitar-me a mi, em vas dir també que era...
Era l'aniversari de Tarragona Ràdio i la veritat que coincidències i segur que per mi va ser molt especial i m'imagino també per Tarragona Ràdio també és un dia que s'ha de celebrar i fer un balanç de tants anys.
en primera plana i donant informació i fer el seguiment de tot el que és Tarragona. Lluís, molts anys al Nàstic de Tarragona, molts èxits, Andreix. Avui intentava recordar-me el Jordi perquè al cap dels anys fa que el que porta molts anys al Nàstic de Tarragona fa que te n'oblidis de coses, de dades, però les importants són bàsiques. Tres ascensos, són els que sumes al teu bagatge.
Sí, sí, sí. La veritat és que, bueno, ho hem parlat altres vegades, no?, que hem recordat alguna data, doncs, important de celebració, doncs, bueno, fas un balanç. I també que va passant el temps, vas recordant també la teva trajectòria, en aquest cas del futbol, i a vegades que parles amb gent, i, bueno, què puc dir de la meva etapa de Tarragona, que van ser sis anys,
esplèndid, no?, en què vam aconseguir aquests tres ascents, l'he pogut viure, i la veritat és que tinc un record, doncs, bueno, inolvidable, i després també a nivell familiar, que també m'ho he comentat, Joana Neu, saps?
Les meves dues filles van néixer a Tarragona, és a dir, que són tarragonines, i no puc dir res més, tant a nivell esportiu com a nivell familiar. Va ser una etapa que recordarem sempre. Permet-nos que mirem una mica el mil·lic nostre i que tinguis alguna imatge, alguna anècdota...
Sobre Tarragona Ràdio, que hem anat seguint de fa 34 anys, els partits anàstics, per tant, tots els anys en què hi eres, Tarragona Ràdio està present. Alguna imatge, algun record, alguna història que vingui al cap de Tarragona Ràdio? No, més que anècdota, sobretot, jo parlaria més de la connexió, i al final, a part que, lògicament, nosaltres érem, en aquest cas, de jugador, i vosaltres, doncs, érem periodistes...
Jo més que anècdota, jo ressaltaria la bona comunicació i al final el contacte que teníem diari, que teníeu el seguiment i després que patíeu igualment que patíeu nosaltres. Jo crec que vam formar una família i al final volíem el mateix interès.
que era aconseguir que el Nàstic aconseguís els seus objectius. Jo crec que ho vam viure, sobretot quan estàvem a la balconada, per exemple, celebrant els ascensos. Com ho vivíeu vosaltres? Ho vivíeu igual que nosaltres. I això és una mica... Més que anècdotes de tal, és el record que tinc més de vosaltres i el contacte que tenim.
Sé que ara t'ho poso difícil, però te formula igualment la pregunta, eh, Lluís? Sí. Si en sis anys tinguessis que recordar un moment, una situació, un gol, te vendria al cap algun concret? Si et dic la veritat, no en tinc cap que marqués, però sí que jo destacaria el primer que vaig, la primera vegada que vaig trepitjar a Tarragona...
perquè ja començava una nova etapa, tot nou, i des del primer moment vaig viure o vaig veure que m'havia encertat en el Nasti, no sé, d'allò instint. I després, sobretot, el que més recordo és poder veure que el Nasti tenia una massa social,
més petita i quan vam aconseguir l'ascens tot va canviar. És a dir, una mica la transformació de la massa social d'amnàstic i el seguiment que teníem amb els èxits esportius. I tota una ciutat que es va bolcar...
amb un equip i es veia molt representat amb el que significava el Nàstic. Una mica és el resum principal que segueixo i segueixo recordant. Acabo prou feina tens amb l'actual feina, la delegata a l'Alavés, per a qui te pregunti sobre si seguies l'actualitat del Nàstic.
Però estem instal·lats allà a la primera ref, entenc que segueixes i que d'una altra manera tens ganes que un dia o un altre, més aviat que tard, puguem de nou estar al camp professional. Sí, la veritat és que durant l'any sí que vaig seguint, lògicament els resultats de cada setmana, mirant a veure què ha fet el mèstic, com una mica les cròniques una mica per sobre...
Després amb gent no parlo més del Nàstic, però sí que faig el seguiment. Sobretot les dues últimes temporades, lògicament, els partits de play-offs els vaig veure i, lògicament, com ens va passar a tots des de la distància, una decepció molt forta i, de vegades, la injustícia, que és el futbol de tenir de tan a prop i no puc aconseguir l'ascens.
que en aquest cas han sigut dos anys menescut i que no s'ha pogut aconseguir. Però bé, el futbol és així de capritjós i l'únic que s'ha de fer és intentar seguir. Si s'ha estat dues vegades a prop, com ens va passar a la nostra època, ho vam aconseguir i jo crec que estic convençut que aviat el Nastic tornarà a la segona divisió.
Ara sí, per tancar. Què tal el nou rol dins del món del futbol? Com estàs? Però en una situació ben diferent a la que t'havies mogut als despatxos com a director esportiu, secretari tècnic o com a jugador, com ho portes? Doncs ho porto molt bé, com totes les etapes de la vida, quan comences, però és un...
Una feina nova, al principi estàs una mica més desubicat, però la veritat és que cada vegada estic més còmode i també haig de reconèixer que haver estat molts anys de jugador professional, després haver estat en un cos tècnic en el mirant les quarts de temporada de segon entrenador i després segreteria tècnica,
que al final són els tres globus, diguéssim, que engloba la feina del delegat i que ara està molt pendent, m'ha ajudat a entendre una mica cada posició. I això m'ha facilitat bastant les conses i comprensió. I la veritat, amb la personalitat que tinc, la veritat és que com trobo bastant a gust i encaixo bastant amb el lloc i molt reconegut la feina que estem fent a la sombra i que també, com passa en altres llocs,
que no són jugadors ni tècnics, que formen un equip i tenen igual d'importància que els jugadors i tècnics. Lluís, un petó a la Bea, un petó a les Tarragonines de les teves filles. Sí, a Marta Cristina. Una de les dues, per cert, estava pel teu poble original, no? Pel teu poble on vas néixer. Sí, sí, sí. Ha tingut la sort que, amb molts estudis, ha estat estudiant aquest any a Cava Informeria i ha estat estudiant aquí
al costat d'on he nascut jo, i hem tingut l'avantatge que la llengua la domina perfectament, perquè jo sempre li he parlat en català, i s'ha trobat molt a gust i molt contenta de seguir en aquest cas els estudis, allò com va néixer, encara que, com sabeu, vivim fa molts anys aquí a Vitòria, però al final les arres mai s'obliden,
i és maco ara que l'està notant que va néixer a Tarragona i té l'enllaç que teníem abans. Lluís Codina, gràcies. Molt bé, una abraçada a tots. 12 o 17 minuts, hem tingut el Lluís Codina, autor amb tot un equip, evidentment, però de 3 ascensos amb ennàcia de Tarragona, actualment com a delegat a l'Alavés, canviem el camp de futbol per la pista de bàsquet. 12 o 17 minuts, saludem amb un dels entrenadors...
Permet-nos, que no és que ens ha agradat parlar del nostre Amelic propi, però sí que ens ha marcat més el Club Esquerra Tarragona, que considero que el tinc com a amic i que ara el veiem dia si dia també a les xarxes, a la tele, perquè està com a tecnic del Baxi Manresa. Diego Campola, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs, primer de tot? Bé, bé, bé. Acabant l'entrenament i aquí preparat per parlar una miqueta
T'agraïm especialment que estigues amb nosaltres. Tarragona Ràdio, a la que t'hem donat una mica de feina, sobretot quan estaves al CBT, abans d'ahir complia 40 anys. Vull que mires en perspectiva del que recordes d'aquell temps al CBT i, sobretot, de la llarona que et donàvem com a ràdio abans, després dels partits, durant la setmana... A la llarona d'Espanyol, que nostre serà millor...
Bueno, son tiempos que recuerdo con mucho cariño porque era muy joven. Primero me dieron la oportunidad Sala Maldonado, la directiva del CBT de Galicia y ser ayudante. Y después ser el primer entrenador muy joven en una liga muy dura como es la LED, oro, pero en aquel momento era muy exigente.
Com me sentí, pues, fue muy, muy, muy bueno para mí, porque, claro, era mi primera vez fuera de casa, ¿no? Y, bueno, entre otras cosas, pues, estar con la radio era parte de mi familia, ¿no? Porque tú viajabas con el equipo, estabas siempre con nosotros...
Sí.
Ha sido diferentes etapas después las que has vivido, entre ellas en diferentes categorías, pero también donde estás ahora, la CB, en equipos como el Zaragoza, ahora el Baxi Manresa. ¿Ya te has adaptado a una categoría? Es un monstruo de competición porque ahora, por ejemplo, hay dos partidos semanales por competiciones europeas. Todo ha cambiado mucho. ¿Ya te has adaptado porque ya llevas tiempo en este mundo?
Bueno, como a todos, ¿no? En todas las carreras profesionales y personales. Hay subidas y bajadas. He tenido oportunidades de trabajar con gente de la cual he aprendido mucho. Entrabas como Sala Maldonado, Pedro Martínez, Juan Plaza. Y luego estaré incluso que me han dado como el CBT la oportunidad de trabajar.
Y bueno, pues con mis acientos y mis errores, porque esto es así, al tomar tantas decisiones porque mis acientos y errores, he intentado ir mejorando. Y ahora sigo haciendo lo mismo.
Intento ser mejor cada día porque tengo que ser un ejemplo para los jugadores que lo que quiero es que mejoren cada día para que compiten al máximo cada día. Ahora mismo estamos en la CD y en la Eurocup, la exigencia es altísima por el calendario y por los rivales, pero me da igual, como si tuviese que entrenar a otro equipo o mantendría la misma filosofía.
De hecho, lo has demostrado en tu anterior etapa, con el equipo del Burgos. Además, nos va bien entrevistarte hoy, vienes de recibir un premio de una revista de aquellas míticas que salen de forma mensual, como es la revista Gigantes. Creo que era un premio que recibías la semana pasada, junto a otro jugador del Manresa, que representa esta mención, este premio.
Bueno, no es especial para mí, pero es una revista que yo compraba y leía de pequeño, sigue existiendo, ahora se ha modernizado, y claro, cuando algo con lo que has crecido, no solo creces con lo que ves o con lo que juegas, sino también con lo que lees, y es más importante aún que todo es por pantallas, pues le tengo un gran recuerdo porque generé en mí mucha afición,
y bueno, pues es muy especial para mí este reconocimiento. Hoy empieza la Copa del Rey de Básquet, no estamos clasificados, pero sí te pregunto, ¿cómo la ves? Y entiendo que una competición de ese tipo está abierta a todos los equipos, ¿no? ¿No siempre ganan ni superan eliminatorios los favoritos? Bueno, nadaremos en casa con mucha envidia, y envidia mala. La temporada pasada la pudimos jugar,
Y bueno, estas competiciones generan adicción, ¿no? Porque es una competición muy bonita, como dices, muy abierta. Sobre todo la Copa del Rey tiene algo especial, porque el clima de la gente, las aficiones, es la verdad que genera una atmósfera muy especial y que te hace competir al máximo. Por esa razón, pues creo que es una Copa un tópico, pero es así, es muy abierta. Evidentemente hay jugadores y equipos más expertos,
Otros que pueden tener más presión, pero va a estar abierta a, bueno, a básicamente la calidad y la capacidad de competir de los jugadores. Prometo ir al escenario donde el Manresa juega sus partidos en casa. Antes de que vaya, sí que me gustaría que me hablaras de la magia que representa el Nou con Gos para jugadores, entrenadores, cuerpo técnico y toda la familia que forma parte del conjunto del Valles. Es muy especial.
Sí, pero no muy diferente a lo que sucedía en Tarragona, ¿no? En el Charraio cuando jugamos sus partidos con el pabellón lleno. Evidentemente es más grande el pabellón y, bueno, yo recuerdo jugar contra el Mandresa en Leporo y un partido en casa con el pabellón lleno.
Bueno, esa comunidad que, desde mi punto de vista, debía haber entre lo que es la directiva, los entrenadores, la cantera, el equipo, la ciudad y la afición. Afición es la clave de todo, ¿no? Y yo creo que es un poco lo que debemos mantener, que es lo que hace que el Manresa, una ciudad que no es capital de provincia, pueda estar en la CD por tantos años. Y para eso tenemos que colaborar todos, para tener un ambiente positivo, no tóxico, para que el jugador juegue lo mejor posible.
Muy orgulloso de eso, pero no muy lejano a lo que viví en Tarragona, donde el ambiente era espectacular y permitía a todos hacer las cosas por encima de, incluso a nuestro nivel. No, lo pregunto, lo afirmo, la gente te quiere, la gente te respeta en Manresa, eso entiendo que lo palpas tú y te pregunto, ahora sí que te pregunto, ¿eso qué representa para ti estar estimulado por la gente que tienes a tu lado y que te apoya con buenos o malos resultados?
Sí, la verdad es que, bueno, nuestra ficción entiende los medios presupuestarios que tenemos y la eficiencia que tiene toda la competición y hay un apoyo muy bueno que te permite, como decía, crear un buen ambiente y que los jugadores y el equipo juegue al máximo. De vez en cuando también hay que entender que la crítica es buena. A mí la crítica no me molesta porque soy el primero que hizo tu crítica mucho porque quiero ser mejor.
Pero bueno, hasta para criticar, creo que hay que tener un poco de buen gusto, ¿no? Porque lo importante es que los equipos rindan, ¿no? Y creo que, bueno, tener ese equilibrio forma parte de uno de los trabajos del entrenador, ¿no? Que para que los jugadores se sienten a gusto, eso es muy importante, que el jugador se sienta a gusto y que pueda rendir.
Diego, te comentaba hace un par de preguntas el reconocimiento que había recibido como entrenador por una prestigiosa revista como es la de Gigantes. Tenemos al compañero de la revista, David Sardinero, al otro lado y lo telefónico lo saludamos. David, hola, ¿cómo estás?
Muy buenas, ¿cómo estáis? Gracias, porque estás vía Valencia con el transporte. Tenemos a la otra banda, Lino Telefónica, un amigo de la casa, que por desgracia no lo tenemos en Tarragona para él, porque está en un equipo ACB como es el Diego Campo, que fue premiado por vuestra revista la semana pasada.
Sí, sí, sí. Pues el lunes he elegido el mejor sienta, el mejor entrenador y para mí un gustazo y un orgullo poder entregar ese reconocimiento. Pues para mí, sin duda, uno de los grandes entrenadores que tiene el baloncesto. Él lo dijo, en la Liga Andes hay muchísimo nivel en los banquillos y yo creo que él ha ido dando un montón de pasos en una carrera que ya es amplia y que ya le coloca, le posiciona en la élite de nuestro baloncesto. Así que muy agradecido.
Primero porque viniera y sobre todo muy orgullosa de poder darle ese galarrón. Diego, te gustan un poco las flores, pero mira, ahí tienes a una de las cabezas visibles de Gigantes, lo que te dice. Bueno, la verdad es que no, no. Toda la organización de Gigantes y David, el primero, pues los tengo agradecidos por el trato, porque al final estas galas son diferentes por el trato que recibes y el trato y la organización fue excelente.
Muy bien. David, uno de los premiados también fue la ciudad de Tarragona por eventos como los de la Minicopa y también entiendo la Liga Catalan. En definitiva, el apoyo al baloncesto también fue reconocido por parte de la revista a la ciudad de Tarragona.
Sí, sin duda. Yo creo que hay que visibilizar también y dar espacio y dar ese reconocimiento a instituciones, a ciudades, a localidades, a municipios que apoyan el baloncesto y que apoyan diferentes competiciones y que quieren albergar y organizar cosas.
Además, yo tengo la sensación de que en Tarragona se van a hacer más cosas interesantes de baloncesto en los próximos años y que es una plaza muy buena para que siga creciendo el baloncesto. Siempre nos gusta reconocer alguna de esas iniciativas en diferentes localidades y este año yo creo que era una buena ocasión para dar ese espacio a un municipio como Tarragona. Por cierto, hablando de los eventos, el último de Lliga Catalana
Que sumó el título el Vaximalesa. El título de la Lliga Catalana fue para el Vaximalesa del invitado que tenemos hoy contigo, Diego Campo.
Sí, sí, sí. Fue el inicio de un año muy interesante, yo creo, y que estamos viendo cómo cada jornada le convierte en un equipo reconocible, en un equipo sobre todo muy divertido de ver, que es algo que no es fácil, que tiene identidad, que tiene una forma y un estilo de jugar que está enganchando a la gente y que está haciendo que sea una temporada, como digo, muy...
Muy interesante por todo lo que está por venir seguro, que todavía no ha terminado y seguro que quedan muy buenos partidos que disfrutar de este Baxi Madre. ¿Os queréis despedir? Diego David. Darle un abrazo a Diego, le vivimos el lunes, espero que tuvieras un buen regreso a casa y nada, que seguro que, como digo, que los mejores partidos de la temporada todavía están por llegar. Ojalá, muchas gracias David. David, gracias, un abrazo y que vaya bien por la capital del Turia.
Muchas gracias. Muchas gracias a vosotros. Un saludo. Diego, también nos despedimos de ti. Gracias por estar con nosotros. Mucha buena suerte y estoy con David. Yo me lo paso bien, perdamos o ganemos, pero ese coraje, esa actitud que tiene el equipo del segundo uno al último, me gusta, me mola y así te lo traslado cada final del partido. Enhorabona por la parte que te toca y a tú, todo equipo técnico que tienes al lado.
Muchas gracias y enhorabuena por los y felicidades por este aniversario y por cómo acercáis el deporte y la información a la gente de la pieza. Nos vemos pronto, Diego. Gràcies a la família. És el Diego Campo, el tècnic del Bàsic Manresa. En el seu dia va passar per Tarragona i l'hem volgut tenir per a tancar un teix en esports últim de la setmana. Demà ja ple de l'Ajuntament de Tarragona. Tornem dilluns. Gràcies per la seva atenció. Adéu-siau.
Fui pomest i us l'avisem s'eixur-rogeos.