Bon dia, són les 12.
Us parla a Tere Ortega. Un centenar de persones s'han manifestat. De fet, continuen recorrent al centre de la ciutat, cridats per la Plataforma per la Dignitat dels Autònoms. La protesta ha sortit de l'amfiteatre i acabarà a la plaça de la Font amb la lectura d'un manifest. Tarragona és una de les 40 ciutats de l'Estat on es fa la protesta per denunciar la manca de respostes estructurals que pateix el col·lectiu, com ha explicat Xavier Pallarés, el portaveu territorial de la Plataforma.
Des de coordinació central, en general, s'ha posat més un fil a l'agulla, tema legal, tots els temes amb abogats per saber què podem aspirar a especificar més bé les demandes que tenim, perquè no siguin molt ambigües, sinó que siguin més explícites i sobre els drets que tenim com a persones, i és una mica això, posar una miqueta més en camí la lluita que tenim.
El lema de la protesta, no demanem privilegis, demanem justícia.
La guerra a l'Orient mitjà no tindrà un impacte imminent al port de Tarragona, segons ha explicat a Tarragona Ràdio el seu president, Laura Casas. La geopolítica del caos de Donald Trump ens omple d'incògnites i acabarà tenint repercussions en l'abastiment a la Mediterrània, sosté castellà que recorda que el canal de Suez és un punt estratègic molt important en els tràfics entre Orient i Occident. És molt aviat per parlar d'un impacte imminent, però el conflicte
pot tenir efectes en les economies nacionals i és per això que hem d'estar molt atents, explica el president del Port de Tarragona en declaracions a Tarragona Ràdio. En aquest sentit, cal recordar que la guerra ucraïna sí que es va acabar notant aquí, tenint en compte que cereals i farines representen un percentatge molt alt sobre el conjunt de tràfics del Port de Tarragona. Amb tot, Castellà detalla que la majoria del petroli que arriba aquí ho fa des de l'Amèrica Llatina.
El petroli que arriba a Tarragona ve principalment d'Amèrica Llatina, no ve de la part d'Iran i de la regió del Golf Pèrsic, i per tant problemes d'abastiment en principi no tindrem, però sí que el preu del petroli es desestabilitzarà i per tant es poden provocar problemes importants a les economies nacionals.
En canvi, sí que han impactat i amb força els temporals que hem patit durant el gener i el febrer, que fins i tot van forçar l'aturada de la refineria. Castellà diu que és aviat per saber si aquesta circumstància condicionarà els resultats anuals, perquè en general han estat mesos bons.
Amb un 47% dels vots, Unió de Pagesos ha guanyat per vuitè cop les eleccions agràries, representant més de 4.400 vots a favor. Joves, agricultors i arramaders de Catalunya va quedar en segon lloc amb un 30%. Sergi Báñez...
Pel que fa a la participació, ha augmentat gairebé 20 punts si ho comparem amb les últimes. Del 35% del 2021 en guany s'ha sobrepassat el 24%. El camp de Tarragona, però, tot i la força que ha obtingut Unió de Pagesos aconseguint el 66% dels vots, la participació no ha estat tan nombrosa com la resta de Catalunya. Però del 40% dels professionals no han acudit als comissis, una dada que preocupa els guanyadors.
Entre els fons que presenta la candidatura vencedora es troben inquietuds actuals com l'acord de lliure comerç de la Unió Europea amb Mercosur o la lluita per aconseguir preus justos. No obstant, Sergi Clara, amb un coordinador d'unió de pagesos al Camp de Tarragona, ha explicat a Tarragona Ràdio que el principal objectiu és el relleu i generacionals. La pagesia de Catalunya està molt envellida, moltíssim...
Les dades últimes que teníem és que en menys de 45 anys caps d'explotació a Catalunya hi ha menys del 9% i després, per la banda de dalt, un 46 o un 47% són majors de 65 anys. O sigui, gent que hauria d'estar jubilada o mirant per la seva jubilació.
A hores d'ara són conscients de la situació actual respecte a les estratègies polítiques i com aquestes estan sent resoltes, com és el cas de l'acord amb Mercosur. Tot i aconseguir que s'aturés la implantació, portant el cas al Tribunal Europeu, finalment s'ha validat provisionalment. Des del sindicat no descarten tornar a sortir al carrer en els pròxims dies per seguir amb la lluita.
I mig miler de persones es van concentrar ahir al balcó del Mediterrani de Tarragona per exigir una atenció continuada delictus a l'Hospital Joan XXIII. El recent anunci de Salut d'allargar el servei de trombectomies al cap de setmana no ha estat suficient per la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública ni per la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona que van mantenir aquesta mobilització. Tornem a més notícies al Punt de la Una.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció.
Calderes, aerotèrmia, terres odiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio.
Comencem.
Comencem, ho dèiem, que parlàvem de rítmica, i és que el nàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la primera categoria estatal amb el seu conjunt sènior. El conjunt sènior del nàstic de Tarragona ha assolit una fita destacada dins la gimnàstica rítmica estatal, després de fer-se públic el llistat oficial de conjunts de la primera categoria format per 19 equips, un dels quals serà el nàstic de Tarragona, com a tutelar també, l'únic que hi haurà a Catalunya.
Tenim el plaer de saludar l'Anna Virgili. Hola, com esteu? Hola, bon dia. Felicitats. Moltes gràcies. No sé si encara ens adonem de la importància de la rellevància que té aquesta notícia. És molt gran.
La veritat és que crec que encara no som conscients del que ens implica com a club i com a gimnastes i també la cita que hem aconseguit després d'intentar-ho durant tants anys i que per fi s'ha fet realitat. Us persigueu? Sou realment conscients del que ha passat o, com deies en aquesta resposta, encara esteu en un núvol?
Doncs jo crec que estem en un núvol, però ja és moment de plantar-nos a la realitat. La notícia ens va arribar dimecres passat i les gimnastes ja a la tarda ja van començar a entrenar i ja es van ficar les piles per iniciar la temporada. Elles competiran, la temporada forta és a l'octubre, però ja hem iniciat ja la pretemporada.
Nàstic serà l'únic representant català, no sé si m'hi equivoco, o realment hi ha algú més, o hi foto la gamba, dels que hi participaran, en la màxima categoria a nivell estatal. No, és correcte. L'última vegada que vam tenir presència catalana va ser el 2017, que també hi havia una de les nostres dignastes que estava en un club de Barcelona...
I ara recuperem aquesta primera categoria i una molt bona notícia per Catalunya perquè et vol dir que tornem a estar a l'elit de la rítmica catalana. No tinc memòria i te'n recordo. Té al cap el nom del 17 de la gimnasta de Tarragona que hi participava? És l'Anna Jané.
Va formar part del club del Fort Pretend i ara tornarà a reviure per segona vegada el que implica estar a primera categoria. Molt bé. Què significa estar entre les millors d'Espanya a nivell de competicions i una mica també de visibilitat encara més o una miqueta més del que es té ara?
Sí, com a visibilitat, nosaltres pel club és una gran notícia perquè obre molt més les portes a tenir per les gimnastes del club un referent i també per les gimnastes de tota Catalunya tenir un somni que és poder aconseguir el mateix que és el que han aconseguit elles, que és estar dins del que és l'èl·lic.
i en quant a competicions ja ens obrim més al panorama nacional i sí que implica viatjar molt més, quasi cada setmana, per tot l'Estat.
que no surt però que estàs tan bé
Correcte, jo estic més a la sombra, però també tenim la Pilar Aleu, que és la delegada de la secció del Nàstic. Sí, ara t'anava comentar justament la Pilar Aleu, també d'una saga esportiva del Nàstic, que evidentment no la podíem deixar de mencionar en aquest llistat de gent a la qual cal citar-les.
Moltes coses pel cap, entenc, quan us diuen que després d'un setelló que ha aconseguit en el campionat de l'any passat, aquesta propera temporada formeu part entre les millors de la gimnàcia espanyola. Sí, moltes coses perquè sí que ens ho esperàvem, però tampoc teníem la confirmació oficial, llavors tampoc podíem ni fer-ho públic ni pensar molt més per si després era que no.
Llavors, en el moment que va sortir la notícia, va ser molt emocionant i ja pensant molt en què prepararem la temporada següent, en quines idees tindrem, com estructurarem el club... És una notícia que fa referència a tot el club, des de la iniciació fins al nivell de competició, implicar totes les persones que estan dins.
Jo crec que seria injust, si no mencionéssim, m'agradaria per tancar entrevista, a les famílies, perquè dins d'aquest món, molt exigent per les pròpies exigents nostres, també estan al costat les famílies, una menció especial per a elles.
I tant que sí, sobretot. Les famílies són molt importants quan les coses no van bé, que són les que estan fent el recolzament, a part que sempre estan al costat de les gimnastes, en les competicions, en els desplaçaments i tot, però, sobretot, per arribar, l'actual és que hem fallat bastantes vegades i les famílies sempre han estat allà per ajudar les gimnastes.
Molt bé. Doncs escolta, moltes gràcies, enhorabona, i no sé si vols fer alguna última observació, algun comentari després d'aquest èxit, des que en fèiem això a finals de la setmana passada aquí a Tarragona Ràdio. Doncs aquest èxit esperem que sigui l'inici del fort nivell que està vivint Tarragona actualment en gimnàstica rítmica i que durant molts anys el gimnàstic pugui estar a primera categoria.
Molt bé. Doncs moltes gràcies, enhorabona també a tu per la part que et toca i us seguirem disfrutant la secció rítmica ara, doncs un esglau per sobre del que estava. Merci. Moltes gràcies. Adéu.
12 del matí, 14 minuts, a seguida parlem de vòlei i de la Copa del Rei. Debut justament a la competició del CAO, el vòlei s'han vau en guany. Aquest cap de setmana no ha tingut competició perquè, doncs, hi havia aquesta la Copa del Rei que s'ha fet a la capital d'Altúria, València. De seguida, ara en parlarem amb dos protagonistes, però volem saber com es viu el dia després d'una nova derrota. N'estic a casa. Jordi, hola, com estàs? Bon dia.
Déu-n'hi-do, perquè ahir les coses pintaven bé, fins i tot l'equip... Fins a arribar el partit de futbol, vols dir, eh? No, però és que el propi partit de futbol no va començar malament. No, no va començar malament. Amb sensacions m'hi referixo, eh? Sí, sí, no, no, l'equip va començar... Jo diria que ve, endullat en el partit, a intentar buscar el rival. Jo crec que amb algun dubte que altre, a partir del quart d'hora, tot i això, el Nàstic té aquell gol...
que encara no sabem per què el va anul·lar. És una cosa certament inexplicable, però a partir d'allí ja es fa de nit, com sempre, o gairebé sempre. Amb quatre minuts et marca l'antequera i encara es fa més fosc, perquè a partir d'allí l'equip ja va perdut.
Doncs pràcticament 20 minuts de la primera meitat i tota la segona per intentar remuntar el marcador, però no, no hi va haver manera. I el Nàstic va sumar la sisena derrota de la Lliga a casa. Feia temporades que el Nàstic no sumava sis derrotes a casa, a més en aquesta categoria, i les darreres temporades...
primer a Magnet, després amb Dani Vidal ens havíem acostumat a perdre molts pocs partits a casa, 11 en el còmput general de la temporada, que no és la meitat, però gairebé la meitat, perquè de 26 jornades n'has perdut 11 i et quedes sobre l'alhambra, et quedes allà penjadet perquè estàs només un punt...
per sobre de les places de descens, i bé, l'equip que ara mateix no transmet cap mena de sensació que pugui aixecar-ho. Hem de confiar en què ho pot aixecar, però de moment no transmet precisament aquestes sensacions. Se'm va venir a baix la cosa quan justament vaig veure cada una de les decisions que prenia l'àrbitre, però en baix i mig venia amunt quan la Tere va dir que amb aquest àrbitre tot el que havia dirigit a l'àstic s'havia guanyat... A casa.
A casa. A casa, sí, sí. Tots els partits que havia dirigit, el Nàstic, aquest àrbitre de casa... Jo crec que és una mica superstició, però mira, això remunta, però ni això. No, no, no. Ni àrbitre, ni res de res. Bé, ara calma tensa. L'equip avui veu d'aquesta jornada de descans. Demà començarà a preparar el partit al camp de l'Eldense i de moment sembla ser que...
amb Cristóbal Perraló a la banqueta. De moment sembla que aquesta setmana aguantarà. Veurem que, depèn del que passi a Elda, l'acaben aguantant molt o menys, perquè realment l'equip no acaba de rutllar. I no és culpa només de l'entrenador. Segurament la plantilla té bona part de culpa. Els que han confeccionat la plantilla també, i si tirem més enrere, segurament els que van prendre decisions precipitades, sota el meu punt de vista la temporada passada, també.
propera seta, com deies, a Elda, que a més ve de perdre un derbi d'aquells de rivalitat a últim moment a Alicante, contra l'Hércules. Sí, al camp de l'Hércules, un eldense que està cridat a estar a dalt, si més no és un equip que la temporada passada jugava al futbol professional, que continua amb places de play-off, que té un partit menys també que el Nàstic, i que altres equips de la categoria, és un d'aquells equips que encara té bé un partit per recuperar, però que lògicament allà també
hi ha molta pressió, perquè l'equip vol estar a dalt, i bé, està en aquesta zona alta, però no tant amunt com voldrien, o almenys no tant amb els resultats favorables com segurament voldrien. Per tant, partit complicat. Doncs, bona setmana, Jordi, ens siguin parlant. Gràcies.
12 del matí, 18 minuts, és hora de parlar de vòlei en un dilluns en què venim de la disputa de la Copa del Rei d'aquest esport que ha guanyat Melilla i que, perdó, que ha guanyat
El Maracó, de Manuel Melilla, en una final inèdita entre tots dos equips i que ha estat el conjunt d'esses illes al que s'ha adjudicat la competició. No és normal que arribin tots dos equips en aquesta situació, però s'ha donat així. Parlem amb un dels jugadors històrics del bòli Sant Bé Sant Bau, que tindrem de dir cada vegada que volem fer alguna cosa genèrica de bòli, com és aquest cas, és el Joaquín Llarena. Joaquín, hola, com estàs? Tardes, què tal, Joan Andreu?
victoria en la Copa del Rey del Manacor contra Melilla. Ya es raro, ya es diferente ver una final de este tipo que no teníamos acostumbrados a ver en las últimas ediciones. Pues, tal como dices, es verdad. Ya antes de que empezara la competición daba por favorito a Guaguas, por la plantilla que tiene, pero bueno, por eso se llama el torneo del KO, ¿no? Que es
Se lo juegas todo un partido y en este caso Manacor, yo vi esa semifinal, un 3-2, que remotó Guaguas un 2-0 a favor de Manacor y finalmente se llevó el partido Manacor. Y a partir de ahí, bueno, pues la final, ya era el primer semifinalista Manacor, la segunda semifinal era Melilla contra Cisneros,
si no me equivoco, y bueno, se la llevó Melilla, que yo creo que no se la llevó justamente, pero bueno, para mí era más equipo, en este caso, Cisneros, pero bueno.
Es lo que decimos, la experiencia también es un grado y en este caso Melilla es un equipo muy bregado en estas competiciones. La edición de este año se disputó en València, un pabellón súper chulo. El torneo fue para el Manacor. ¿Está bien este tipo de historias? Es decir, que ganen equipos que a priori no se espera que lo hagan porque así yo creo que gana el volei. Efectivamente.
Dándote la razón a lo que dices, que en este caso era guaguas como ha sido en las últimas ediciones, a excepción de una que ganó Melilla y una que ganó Soria. Era el equipo favorito, un equipo que está en Europa, está en Champions, que lleva a jugar cuartos de final. Un equipo muy preparado y hecho para ganarlo todo en un principio. Y se encontró la sorpresa de que Manacor, un equipo...
Joven, porque la verdad que es un equipo muy joven, pero muy ordenado, tanto en defensa, en bloqueo, y luego que tiene una muy buena recepción, que es lo que le hizo ayer pasar el rodillo por encima de Melilla. También hay que decir que Melilla seleccionó su líbero titular, Dani Ruiz,
Y a partir de ahí tuvo que hacer una reestructuración de todo el equipo para jugar esta final. El hecho de que haya habido Copa del Rey ha obligado a que no se dispute jornada Liga. Pregunta sin entrar en el barro porque no toca. Pero ¿cómo estáis viviendo en casa? ¿Esta temporada un poco aciaga del primer equipo masculino del Sambre de San Pao en la Superliga?
Pues, no sé, ¿te acuerdas que hablamos a principio de temporada? También estuvimos hablando de los fichajes y bueno, pues no ha cuajado el equipo, hubo mucho cambio, la verdad es que se hizo un equipo prácticamente nuevo y es que es doloroso, porque ves al equipo que está ahí, está peleando todos los partidos, que pocos partidos ha perdido 3-0, la verdad es que
en casa, sobre todo, ha tenido para haber sacado algún partido más, haber ganado algún partido más, pero claro, la posición de un jugador para mí, primordial en un equipo que es un opuesto, este año San Pedro no contaba con él, entonces claro, un jugador que te pueda hacer una media de 20 puntos por partido, no lo teníamos. Entonces, eso es lo que limita tanto al entrenador como a los puestos jugadores, que al final saben que esa posición no está cubierta.
Bueno, Joaquín, yo sabía que te preguntaría y que de forma muy elegante me responderías cómo lo has hecho sobre justamente el primer equipo del Vole Sambre-Sanpau. Gracias por estar con nosotros, nos vemos pronto y nada, he hecho hasta el repaso a la Copa del Rey, a la celebración de esta competición en Valencia este fin de semana.
Ja t'asseguro que sí. Joaquim Llarena, és un històric del vòlei Sant Bé i Sant Bau que sempre tirem d'ell cada vegada, doncs això, que volem parlar de situacions que tenen a veure amb el vòlei a nivell de Superliga. I un dels que va disputar ahir la final de la Copa del Rei a València...
Va ser un jugador, que no és de Tarragona, però pràcticament, com si fos, va jugar a Sant Bresa. Va ser càpita del conjunt cooperativista i es diu Héctor García. Juga amb el Melilla i ahir van perdre la final contra el Manacó. Héctor, hola, com estàs? Hola, bon dia. Doncs, bueno, fins al que cap, bastant bé.
Experiència viscuda aquest cap de setmana a València, arribar a la final. Entenc que allò de l'important és participar en situacions com aquestes no serveix gaire. El que volia és guanyar i no se va fer. Exactament. Ara mateix hi ha una miqueta aquest gust a Gradols.
Evidentment, sabem que en uns dies ho valorarem d'una manera diferent, però ara mateix estem una miqueta tocadets, però llevar una final amb un pavelló tan ple i tot, amb una experiència com la que es va viure, és brutal, tot i que això ho valorarem en uns dies, quan estiguem més en fred.
el Joaquín Ara, el Llerena, justament parlàvem amb ell i ens feia una mica d'evaluació del que ha estat la Copa del Rei, ens deia que al Mirilla li va afectar justament la lesió d'un jugador que va obtenir durant el partit. Bé, sí, a la semifinal, a la semifinal se'ns va la jornada lliure, i a grel d'aquí vam haver de fer-ho com vam poder, vam haver de posar un receptor de lliure, tot i així vam treure el partit 3-2, vam guanyar la semifinal, ho vam donar tot,
i això parla molt del nostre equip del nostre ADN, de la nostra força i sacrifici però no va ser suficient per assolir la final Quin regús entenc que al pas de les hores algú menys agredors però quin regús et queda de la teva primera experiència no sé si la més important però una de les que segurament estaran assenyalades al calendari d'Hèctor García com a jugador de vòlei
Bé, sí, evidentment, fa tres temporades vaig estar també a Melilla, vam tenir la sort de guanyar la Copa del Rey, llavors volia una miqueta, tenia molta il·lusió per repetir aquesta cita, evidentment em queda marcada per tot el context del que ha estat, hem acompanyat la meva família, els meus amics, he estat relativament a prop de casa, l'equip ha jugat increïble, llavors quedarà marcada la meva memòria, tot i haver perdut la final,
I, bueno, molt content, de totes maneres. Escolta, i aquest cas de setmana que us visita el Boles en Bresambau, eh? Sí, correcte, vénen a Melilla.
L'equip ja pràcticament, si no ja, definitivament està a la Superliga 2. Tu des de fora, clar, no se pot jutjar coses que són alienes, però tu has estat a la casa i te pregunto, entens aquesta situació de no haver guanyat cap partit i haver-se quedat en molts casos a les portes però sense guanyar-ne partits? No.
A veure, és una situació delicada. Desgraciadament, o bueno, afortunadament, perquè al final tot són experiències i s'ha de viure de tot en aquesta vida. He estat en aquesta situació en altres temporades, una situació molt semblant, si més no. És dur, però al final s'ha d'acabar donant la millor cara, que estic segur que des de l'estaf i els jugadors tractaran de donar la cara i d'intentar puntuar al màxim, tot i tenir el descens.
Molt bé. Héctor, gràcies per estar amb nosaltres. Hem malat tot, doncs jo crec que per felicitar-se a arribar a un subscampionat de Copa del Rei, quan fins i tot ja l'havien guanyat anys enrere amb el mateix conjunt, el Melilla, i que ens ha alegrat de nou saludar-te. Moltes gràcies, igualment. Sempre és un plaer. De cor a casa. Igualment.
Va, aquesta, si no us agrada, és elecció meva, per tant, cap assenyalament al Lluís per l'elecció musical que tanca el TGN Esports. El primer de la setmana, a partir de dos quarts d'una, sempre n'estic amb el repàs a l'actualitat grana, el Jordi Blanc Esports al capdavant del micro per tal de parlar del partit d'ahir d'Esgras. Nosaltres hi tornarem demà amb més temes. Gràcies per la seva atenció. Adéu-siau.
El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors.