La Tere Ortega, les obres de reforma de l'antiga seu de Caixa Tarragona per als avenir Centre Operatiu de la Diputació començaran a mitjan 2027. Laura Casas. Abans d'acabar l'any es convocarà el concurs de projectes per decidir la millor proposta per convertir el número 6 de la Imperial Tàrraco en un edifici emblemàtic i icònic.
La reforma de les instal·lacions, que estan a punt de fer 50 anys, costarà 8,9 milions d'euros. El pressupost s'encareix perquè els estudis previs han constatat que caldrà un reforç i actualització a nivell estructural i també per la inclusió de nous criteris perquè es demingui altament sostenible i eficient. Noemi Llaurador és la presidenta de la Diputació.
Ha augmentat una mica el pressupost del que s'havia dit, és normal quan es concreta a l'hora de licitar un concurs d'idees, i perquè hi ha hagut aquesta voluntat de fer un edifici, jo diria, més que emblemàtic, jo diria que fer un edifici icònic. El Palau del Passeig de Sant Antoni es mantindrà la part més institucional. En paral·lel s'estudia traslladar-hi el Museu d'Art Modern de Tarragona.
La quarta edició dels bons comerç arrenca el 7 de novembre. La ciutadania podrà gaudir de fins a 20 euros de descomptes en els establiments de la ciutat. Es repartiran 30.000 bons que es podran descanviar en els establiments comercials, siguin de serveis, hostaleria o restauració. A partir del 7 de novembre, a través del web, es podran descarregar fins a 4 bons de 5 euros cadascun.
Aquests tindran una durada setmanal, de manera que qui no els utilitzi en aquest període els deixaran sense efecte. La consellera de Comerç i Promoció Econòmica, Montsi Adán, explica que també s'oferirà atenció a la guingueta de la Rambla per facilitar la descàrrega dels bons. I a partir del dia 7, el ciutadà podrà descanviar aquests vals, o bé per l'aplicació,
o inclús si algú té algun problema o té alguna dificultat. Per això m'ha escollit, que no ho havia dit, aquí en aquesta guingueta de la Rambla, que tindrem atenció matí i tarda per al ciutadà que li sigui difícil baixar-se'l. Aquí se li facilitarà aquesta descarrega.
Enguany, com a novetat, es farà una festa itinerant per celebrar l'arribada de la campanya. Començarà la plaça Corsini, passant per la Rambla Nova, fins a arribar a la plaça Bardaguer. Hi haurà màgia, teatre i música per acompanyar i animar la ciutadania. Dissabtar, repartirà la festa a Torreforta i a la Vall de la Rebassada.
L'any passat la campanya va suposar un impacte de 630.000 euros als comerços de Tarragona i van participar al voltant d'uns 160 establiments. L'Ajuntament fa una aportació de 150.000 euros. A partir d'aquest dimarts els comerços que es vulguin adherir ho podran fer a través de la web de Bons Comerç. Tarragona amplia als punts violeta cinc oficines públiques a l'estat de la província. L'objectiu és ser un lloc de referència d'informació, assessorament i actuació contra les violències masclistes. Laia Tian Núñez.
La ciutat de Tarragona amplia 5 dependències de l'Administració General de l'Estat als espais dels punts Violeta. Després que el CEP i els instaurers l'any passat en guany assumen les seves provincials de l'Institut Social de la Marina, Institut Nacional de la Seguretat Social, Tesoreria General de la Seguretat Social i Delegació d'Economia i Genda.
Un punt violeta és un lloc dins d'un organisme, esdeveniment, o recinta d'oci, negoci o servei públic de susurament i actuació, que té per objectiu sensibilitzar la ciutadania, prevenir i actuar davant les agressions contra les dones als espais públics.
Són una porta d'accés perquè totes aquelles dones víctimes o testimonis d'una agressió puguin demanar ajuda o simplement informació. En total hi haurà 25 persones encarregades d'espons Violeta en els diferents organismes i totes ja han rebut formació específica per part de la Unitat contra la Violència i de Gènere de la Subdelegació del Govern a Tarragona, a càrrec de la seva responsable Maria Josepa Clavero.
Ja han començat les obres de rehabilitació estructural de Cala Gars. Els treballs consisteixen en la consolidació de les estructures existents en la cantonada entre la plaça dels Àngels i el carrer Talavera, la part alta. Les estructures actualment estan sostingudes per una vestida que es va muntar durant unes actuacions d'emergència l'any 2018. També us expliquem que l'Ajuntament ha iniciat la campanya per foragir els tornells la setmana passada.
Es va començar aquesta campanya per espantar aquestes aus amb la posada en funcionament d'un total de 32 emissors en 13 punts de la ciutat. Tornem amb més notícies al punt de la una.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. TGN Esports. Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts, benvingudes. Avui estarem centrats per no pifiar-la i donar algun caltretall al company Miquel González del seu espai habitual des de Jous. Per tant, centrats, els hi saludem, els hi diem bon dia. És dimarts, a les més de so està el Lluís Comas, redacció per Miquel Llobet i Jordi Blanc. Es parla el Joan Andreu Pérez. Comencem.
Avui un programa en el que contactarem amb Astúries, aquella terra tan bonica i preciosa que tenim a la península, per parlar amb Dani Vidal. I és que a través de xarxes hem vist que el tècnic tarragoní, el tècnic de casa nostra, va complir aquest cap de setmana el seu partit número 100 a la primera federació. Volem preguntar-li justament aquest recorregut que ha tingut a la tercera categoria del futbol espanyol. També saludarem el Jordi Segarra,
per explicar-los o perquè ens expliqui millor la ressaca que es viu a l'equip de la Paola Ramos després de 10 dies que ha aconseguit una victòria en el Campeonat del Món de Motociclisme. I acabarem amb una entrevista ja enregistrada
però que no passa d'actualitat amb el tècnic del Morabanc a Andorra. Parlem de bàsquet, de la Lliga CB i de Joan Plaza, el que vam tenir a Tarragona ja fa uns anyets i que coincidint amb la Lliga Catalana que es va viure a setembre aquí a Tarragona, el vam poder entrevistar. Avui rescatem aquesta entrevista.
i escoltarem les reflexions d'un tècnic que el CBT el va fitxar del júnior de la penya i que es va passar aquí una temporada després. Ha estat equips com l'Unicaja o com el Real Madrid, a part d'ara està el principal d'Andorra amb el conjunt de l'ACB. Tot plegat en aquest dimarts, que saludem i ja ens posem en marxa amb la primera entrevista. On a summer evening
12 del matí, 9 minutos. Dani Vidal, hola, buenos días. Buenos días. ¿Qué tal? Bien, aquí me coges en las instalaciones trabajando un poco. Te fuiste para Asturias. Ahí no se vive mal, en esa zona de España.
No, la verdad que la calidad de vida muy buena, un sitio precioso y la verdad que no se está respetando el tiempo, que aún no han empezado las lluvias y por tanto muy a gusto. Y Tapadito, entiendo que, no sé si has tenido oportunidad de ir de manga corta, pero pocas opciones, porque aunque no llueva, pero hay una temperatura más baja que aquí en Tarragona.
Sí, algo más, pero de momento tampoco, no hemos sacado el abrigo aún. O sea, vamos, eso, con una camisa, un jersey por encima y poco más de momento. Conservas, por cierto, ese jersey que era tan visible en los partidos de casa con el Nastic del Pedro Lloro, que algún día te lo he querido preguntar y nunca te lo he preguntado.
Sí, lo conservo, lo tengo aquí preparado para el partido que yo creo oportuno, lo volveremos a sacar seguro. Muy bien. Empecemos de forma seria la conversación porque te hemos llamado. En redes sociales veíamos en tu cuenta de Twitter que el fin de semana cumpliste 100 partidos de la primera ref. No es fácil, lo has conseguido lograr en poco tiempo.
Sí, la verdad que ya es una buena cifra y como tú dices, al final el haber podido enlazar prácticamente temporadas completas, pues como aquel dice, dos temporadas y media, pues prácticamente los hemos sacado para adelante y contento y espero que sean muchos más. A la hora de hacer resumen de partidos, no de valoración de...
Ahora mismo entiendo que después de 100 partidos te resulta complicado quedarte con alguno porque por cualquier motivo te quedarás con algún detalle de este centenar de encuentros que has dirigido desde Banquillos, el del Nástic, y ahora en Avilés.
Bueno, pues la verdad, como tú dices, son muchos, sobre todo evidentemente los 91 de Tarragona.
Sabemos que vivimos emociones fuertes, que hubo muchos partidos importantes y aquí también, al final, en poquito he vivido partidos emocionantes, remontadas, victorias en el descuento, por tanto, también bonitos recuerdos aquí, aunque lleven menos partidos. Sí, la dirección de Dani Vidal y aunque a nivel de resultados no empezaste bien, después fuiste para arriba y ganando en muchos encuentros, ganando en muchos encuentros,
En la recta final, es decir, que la gente de Asturias, aparte de Maja y de comer bien, tiene que estar preparada con el corazón. Sí, sí, sí, la verdad que se están acostumbrando, de momento todas esas del final nos están cayendo de cara y bueno, yo creo que es un poquito mérito ahí del equipo que creen hasta el final, no se conforman nunca con el empate y estamos teniendo...
ese punto de fortuna, pero que también lo buscamos. El fin de semana, está claro, el fin de semana no se pudo cumplir tu partido 100 con victoria, se rompió una racha muy positiva que llevaba en liga por parte de la Viles y se perdió contra el final del Madrid. Sí, bueno, llevábamos tres victorias y un empate en los últimos cuatro partidos, íbamos a campo del Castilla, que
que sabíamos de la dificultad que tiene, aparte llegan en un buen momento también, y bueno, se pusieron por delante en el marcador, después la verdad que durante muchos minutos estuvimos muy bien, tuvimos situaciones claras para meter el 2-1 con tiempo para buscar el empate,
Pero tuvimos la mala suerte que fue al poste y bueno, ya está. Al final sabemos que esta categoría, esas rachas son complicadas alargarlas y ahora esperamos pues esta semana volver a ganar en casa. Muy bien. ¿Te pensaste mucho, por cierto, lo de irte para Asturias o fue un llamar y responder al momento?
Sí, fue rápido. Evidentemente quedaban diez días para empezar la liga y sobre todo por parte del club necesitaban una respuesta rápida, pero que tampoco me lo pensé mucho. La verdad que la predisposición que pusieron para que
Pudiera venir fue máxima, pusieron todo de su parte, hubo muchísimas cosas en esas llamadas y reuniones que me gustaron y la verdad que me lo pensé muy poco y la verdad que muy contento de haber tomado esa decisión.
Pues, Dani, seguiremos pendientes de lo que ocurre en Terres Asturianas con tu trayectoria. Por el momento te volvemos a felicitar y te deseamos la mejor de las suertes en este campeonato de liga. Por cierto, ¿no hay Copa del Rey? ¿Este semana que empieza la competición del CAO? ¿O sigue competís? Sí, sí, jugamos el jueves en campo del Real Águila. Ah, vale. Pues mucha y buena suerte.
Muchas gracias a vosotros y un saludo para toda la gente de Tarragona. Por cierto, acompañado a la familia, ¿no? Sí, sí, sí, están aquí, mi mujer y el niño, y aquí estamos los tres disfrutando de esta bonita tierra. Muy bien, pues un abrazo enorme. Un abrazo a vosotros.
Un quart d'una del migdia, sintonia de Tarragona Ràdio, mirem ara de recuperar una entrevista amb Joan Plaza, el tècnic del Moravang Andorra, al setembre, coincidint amb la Lliga Catalana, l'entrevistà amb el temps que ha passat des d'aleshores, no ha passat de moda aquesta conversa, ara la reproduïm perquè la puguin escoltar
Joan Plaza, que va estar fa ja gairebé 30 anys aquí a Tarragona i hem volgut, vam voler parlar amb ell per tal que ens explica una mica aquesta àmplia trajectòria que porta en el món de la cestella.
Joan Blazó, hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Parlem amb un tècnic que ha tingut un llarg recorregut, principalment a la lliga ACB, però que en el seu dia, ja fa uns quants anys, va estar dirigint el CBT a Tarragona. Sí, sí, sí, va ser un primer pas cap al professionalisme, perquè tot i que jo estava entrant llavors al júnior del joventut,
Va arribar una oferta a mitja temporada, l'equip estava amb problemes aquí a Tarragona i per mi era el primer pas cap a arribar on estic ara mateix. Òbviament que jo vaig arribar en un moment on l'equip estava fotut perquè estava en posicions de descens, però vam fer una més que acceptable segona volta...
Vam fer, recordo que teníem un americà que es deia Wallace, no sé què Wallace, i que era un, recordo que era un personatge curiós perquè sempre sortia passejar per la nit, perquè ell pel tema d'horari sempre li costava dormir, i llavors quan guanyaves la gent ho acceptava i en canvi quan perdies la gent es pensava que s'anava de festa, no?
I va ser el meu impacte així a nivell professional. Recordo jugadors d'aquí, l'Artur, que després me'l he anat trobant amb diverses copes del rei. Recordo uns dirigents que després he tingut algun petit contacte. Però recordo una bona feina. Recordo que vam guanyar equips dels més potents. Vam fallar millor contra equips més directes. Però recordo...
Una bona etapa, com suposo que tots els altres entrenadors que han passat d'aquí de l'ACB, el Sao Maldonado, el Diego, el Porfi, no em sembla que també va estar aquí, hi ha moltes coses en comú que tenim els entrenadors que estem a l'ACB que han passat per aquí. Sí, a l'altre m'heu comentat justament que sembla un punt d'inici, en el cas del Salva no, però un punt d'inici de molts entrenadors, el Diego Ocampo, com deies tu, el perfil oficial, tu mateix,
una plaça que, bueno, no deia ser una capital de província, amb fam de bàsquet i que potser dona aquestes possibilitats. Sí, jo realment tenia l'esperança que... de veure Tarragona a la CEDES, diguem ingenu, però realment pensava que hi havia prou afició i traïció i força d'institucions com per repullar un projecte, més ara tenint un nou...
Un tarragoní, el govern de la Generalitat, i tant de bo acabi passant, però és veritat que molts entrenadors que estem a la CB han tingut un punt de confluència aquí a Tarragona, i per aigua serà, no és gratuït aquesta cosa, no ha passat perquè sí. Parlant en present, has aterrat a Andorra, va ser la temporada passada, ara vius la teva primera completa al Principat, què tal?
Bé, intentant adaptar-me. És veritat que és molt diferent a altres experiències que he tingut a l'estranger. Quan vaig estar als Griscaunes a Lituània o al Zénit de Sant Petersburg o a Rússia o a l'Eca d'Atenes, eren països molt més llunyans que no et permetien fer el que ara puc fer, que és, de tant en tant, quan veig que no durmo bé, necessito una abraçada dels pares, doncs baixo i els veig a tres hores de casa o dues hores i mitja. També tinc el meu gos, que de tant en tant el puc tenir cada vegada
altres llocs, no? Llavors, l'experiència a Andorra és un projecte bonic que creuen en tu, que realment hi ha molt de marge de millora, hem de millorar en tots els aspectes, però jo crec que és un lloc peculiar que mai serà més gran, en la sentit que allà no hi cabem més Andorra dels que hi som ara mateix, però que hem de fer valer el fet de ser un...
un reducte tan específic com és Andorra hi ha molta tradició allà també de bàsquet ho sé perquè ja com a jugador jo havia anat allà a patir molts partits i derrotes i el complex que era jugar a Andorra i ara anem a veure si sentem les bases per passar allà uns quants anys i que realment a l'Andorra
no tingui que patir el que ha passat els últims dos o tres anys, que un va baixar a l'Alep i els altres es van salvar pels pèls, i l'any passat em van fitxar a mi, vam lograr al final tenir una certa solvència i salvar-nos a tres jornades al final, però anem a veure si som capaços d'evitar aquest pànic.
I a catalana, no sé si és la primera que disputes com a tècnic i si es fa especial il·lusió justament aquesta competició que en molts casos digueu als entradors que serveix una mica de preparació cara a la temporada.
Sí, es dona el fet casual, que clar, jo he guanyat la Lliga madrilenya, he guanyat la Lliga andalusa, i em falta la meva, la catalana. Llavors sí que em faria il·lusió, soc conscient de les nostres limitacions, som un dels equips més petits que participa en aquesta Lliga catalana, però a mi, a títol personal i com a català que soc, sí que m'agradaria un dia o altre ser capaç de treure aquesta Lliga.
Has parlat de les teves experiències a nivell internacional. Parlem, si et sembla bé, de les experiències aquí, a la península, perquè n'has tingut unes contes i dessonades amb clau positiva, on t'has sentit segurament estimat perquè els resultats no han estat gens negatius als equips en els que has estat.
Sí, és molt maco deixar aquest llegat. Ara fa uns mesos vaig poder tornar a Màlaga, que jo no havia tornat des que vaig sortir cap a Sant Petersburgo i cap a Grècia, i la rebuda va ser...
molt difícil per mi, perquè vaig estar al límit de poder plorar, però és que tres setmanes abans, sense ser tan espectacular, i perquè fa més anys que vaig estar allà, al Ramadri també em van dedicar un minut llarg, que saps que un minut és molt, a una pista de bàsquet aplaudint-te amb tota la gent de peu, i vol dir que jo crec que en general vas deixant un bon record per on passes,
Llors, tant al Real Madrid, que vam guanyar la Lliga, i l'Eurocopa també, i també després a Màlaga, on vam guanyar l'Eurocup també. Després vaig estar a Sevilla, que si recordes a Sevilla jo vaig sortir al Real Madrid, però jo vaig arribar a un equip que també havia estat a perill de descens, i en canvi aquell equip vam jugar a Copa del Rei, Playoff, i a més vam jugar a la final de l'Eurocup, que és l'única final que ha jugat Llors.
Jo crec que això no és un tema estrictament teu, sinó que has estat ben acompanyat, bons entrenadors, alguns entrenadors que ara s'han convertit en primers entrenadors, com el Santava, el Diego Campo, el Javi Carrasco, l'Antonio Pérez Cainzos, hi ha molta gent que han estat ajudants meus que ara són primers entrenadors.
I llavors vol dir que en principi hi ha hagut una certa coherència amb el que has fet. Jo crec que la gent sap que soc una persona apassionada, que jo estic bastant casat en aquesta feina, però perquè és la meva manera d'entendre la vida. Jo el que vull és no només ser entrenós, sinó ser un mentor de tota la gent que em rodeix i sigui un jugador, entrenós, o estar dotat del club d'una política, d'una cultura específica. I si ho aconsegueixo i fins ara he estat així, doncs estic molt satisfet.
L'Ombra fa una cosa que li apassiona, que és el bàsquet. També hi ha una altra que no sé si és igual d'important o que li serveix justament per aquest primer món, el de l'esport de la cistella, que és el de llibres, els de llibres, el de la lectura. Quan té comença la passió i fins a aquesta passió inicial, ara mateix, has tingut un recorregut de diversos llibres i algun altre que estàs parint?
Sí, sí, mai havies pensat que havies pogut escriure un llibre, honestament, i haig de confessar a la gent que ens escolti, llegeixi o es vegi, que tot va néixer quasi com una aposta, no?, entre diversos amics, mentre jo feia una altra feina d'escriure un conte, aquell conte va funcionar bé, el vaig seguir desarrollant,
i va rodar que aquell llibre, tot i que al principi les editorials no el volien, va guanyar un premi, llavors el premi allò va fer que el fet de fitxessi jo també pel Re Madrid, l'exposició mediàtica es va multiplicar, això ja ho sé, però aquell llibre està traduït a tres idiomes, esgotat en dos d'ells, ja ha tingut diverses edicions, es va intentar portar al teatre per parlar d'Anna Belén, recordo, a Madrid...
em vaig escriure un segon llibre aquell segon llibre també ha estat ja va per la segona edició estic molt satisfet perquè hi ha molta gent que ha trobat aquest llibre massa important pel que jo esperava i una de les coses que ha estat molt boniques de viure i no ets conscient del poder de la paraula els periodistes això ja ho sabeu però els que som profans i que som entrenaments de bàsquet i punt no entenem com la paraula pot arribar a seduir, captivar i frapar molta gent que l'ha llegit
i és una cosa que vaig fent, tinc un tercer llibre en marxa també he col·laborat després amb molts pròlegs de llibres he fet un guió per l'ACB fa bastants anys que va fer un petit documental hi ha un curtmetratge guardat al calaix per si ningú s'atreveix a portar-lo a terme perquè me'l van demanar i al final en el Covid es va quedar un calaix però hi ha un curtmetratge allà preparat i llavors sí que és una cosa que sobretot el que ha provocat en mi és que llegeixi molt més
jo era una persona que fins als 30 anys només llegia quan m'obligaven a llegir coses o només llegia coses sobre psicologia i per dirigir grups humans a la meva feina i en canvi jo ha portat que ara ja sigui un devorador de llibres i m'ha donat molt de més rendiment molta més capacitat de transmetre missatges als meus jugadors a la premsa i d'això estic molt content però em sorprèn que algú que va néixer com una aposta doncs hagi funcionat també
L'última, en quin punt està Joan Plaza? Joan Plaza com a nom propi, com a entrenador de bàsquet, com a persona humana que intenta sobreviure a aquest dia a dia tan complicat que a vegades ens dona la vida.
Fa pocs dies, fa poques setmanes vaig fer el Camino Santiago, i t'explico això perquè al Camino Santiago hi passes moltes hores de soledat, vaig fer de sol, i allà és un bon moment per fer un reset, per pensar en les coses que has fet, les que vols fer, i va haver-hi un moment caminant al Camino Santiago que em vaig posar a cridar que soc un afortunat, que soc una persona...
privilegiada, que pot viure del que va somiar quan era jove, en un entorn tan difícil. Soc conscient que només hi ha 18 llocs de treball a l'ACB i jo no ocupo un d'ells, que he pogut viure en països que mai he desimaginat. Va ser el primer entrenador que va entrenar a l'Euroliga, fora d'Espanya, i guanyat una sèrie de títols. Però per sobre tot això, per ser que hi ha molta gent que m'estima,
M'estimo a molta gent, tinc la família en salut, tinc un gos del qual estic enamorat, tinc la hipoteca pagada, que això saps que sempre ajuda. Llavors, en general, soc una persona agraïda que intenta esquitxar positivament a tota la gent que es rodeja.
la felicitat no és suficient si un mes la tinc jo llavors a tota la gent que em rodeja sigui en l'àmbit professional o personal procuro que us surtin esquitxats de la sort que jo tinc de poder dedicar-me a això llavors treballo per mereixer aquest lloc de treball cada dia i espero que deixeu un bon record en les persones que m'han rodejat i que em rodejaran en un futur
Doncs ho hem de saber és que aquí també a la Mediterrània, a la Tarraco, també t'estimem per la imprenta que vas deixar i que ens sentim orgullosos de totes les etapes que has viscut en el món del bàsquet, ara també a l'Andorra, i molta i bona sort a la vida. Moltes gràcies a vosaltres per recordar-vos de mi.
Un altre petit regal, el poder conversar amb John Blazà, el que va ser tenint el club Esquetarona ja fa uns anys i que vam aprofitar la seva visita a la ciutat per poder passar una bona estona amb ell. 12.27 minuts, recte final del TGN Sports. Abans de passar a tothom, saludem el Jordi Cigarra. Hola Jordi, com estàs? Hola, bon dia.
Volem saber la ressaca de la victòria al Mundial de la Paola Ramos. Han passat molts dies, ha sortit molt en premsa, abans només es feia en àmbit local, ara ho hem vist el seu nom per en diaris esportius, sobretot el dia després d'haver-hi guanyat a Xerés. Com porta la ressaca justament d'aquest èxit esportiu uns dies després? Amb molta il·lusió. Com tu bé dius, la repercussió...
El mediàtic ha sigut molt important, sobretot en xarxes socials. La setmana, just la setmana després, va ser una sentida bogeria, sortir-te a la sopa. I vosaltres entenc que és important el veure reflexant l'èxit en paper, en el dia a dia, en les xarxes, però també saber gestionar tot això, perquè no és fàcil.
Bueno, clar, com tu ho dius, és una regeca important. A principi, sí, sí, l'alegria és molt gran, s'ha fet un treball molt bo, amb uns resultats excel·lents al Mundial, però clar, ara s'ha de continuar treballant de cara a preparar l'any que ve i ja, a veure si aconseguim la plaça per fer el campionat total...
i a veure què podem fer allí. Pinta molt bé, però clar, vull dir, tot són curses i juguen molts factors. El fet de guanyar-hi a l'última prova i com a convidada que era després dels bons resultats que havia sumat al llarg del curs, també pot ser una bona recepta positiva per a que la gent cregui en ella i en els que esteu al seu voltant. Correcte, totalment, sí, sí. Aquí hi ha hagut una ajuda molt important d'empresaris locals
com són, per exemple, el Juan Mel Monta del restaurant Monamar de la Mora, el Manu de Melboxes d'aquí a Salou, l'Edu Senyuda de l'Opacte 15, vull dir, són gent que ha cregut en ella i que ara, clar, aquest reconeixement surt reforçat amb aquests resultats. Vull dir que, clar, l'any que ve continuaran amb nosaltres i nous que en vindran, no? Intentem que sigui un projecte de Tarragona,
però sí que és veritat que arrel d'aquest resultat hi ha molta gent de l'àmbit internacional i del món de la moto que s'ha posat en contacte per fotre un cop de mà. Molt bé. L'última. Entenc que des de, no sé si el dia després, però dos o tres dies després de tot allò, d'aquell èxit, d'aquella alegria, d'aquell cava, esteu treballant i no sé en quin punt està ara la situació. Seguim treballant, hi ha molt bones expectatives, hi ha molt d'interès,
però s'han de concretar les coses. Vull dir, nosaltres realment...