logo

TGN Esports

Programa poliesportiu de referència a Tarragona. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez. Programa poliesportiu de referència a Tarragona. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez.

Transcribed podcasts: 82
Time transcribed: 1d 16h 25m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, són les 12.
Els parla Laura Casas. El servei ferroviari registra retards a l'estació de Tarragona aquest dilluns al matí. Ja sigui en sentit nord o en sentit sud, els convois no circulen en puntualitat. Els usuaris denuncien que, passi el que passi, aquesta situació ja és recurrent i es mostren enfadats i esgotats. Miguel González.
Xavier Pérez, usuari habitual del servei, ha explicat que la situació d'aquest dilluns és la de sempre. Pérez ve i de Reus ha d'agafar un tren a la seva localitat per anar fins a Tarragona i des d'allà pujar al que va cap a Tortosa, on treballa. Darrerament, la situació per a ell s'ha complicat.
Bé, m'he trobat el dia a dia, el mateix de sempre. És a dir, no varien, com ja he dit moltes vegades, les solucions que aporten segurament no produeixen cap canvi substancial en la situació real. És a dir, el dia a dia continua sent el mateix.
Per als que van cap a Barcelona, la situació no és millor. Els usuaris lamenten els retards habituals, però també que la gent s'acumuli a primera hora i que acabin posant un tren curt i hagin d'anar drets tot el trajecte. Ho lamenta Joan Mercader, que puja cap a la capital catalana cada diumenge o dilluns per anar a treballar. Jo costumo agafar diumenge a la tarda o al vespre
Però alguns cops he de pujar el dilluns al matí, però és que sempre el dilluns al matí quan l'he d'agafar arribo tard a la feina, no puc arribar a l'hora i sempre acostumo a ser perquè el tren ve tard. No és culpa meva, però la veritat és que últimament sí que estem patint...
a Rodalies i això a vegades el que fa és que hagis d'agafar llarga distància o l'estació del Camp de Tarragona, que sí que és una altra opció, però també està més lluny de la ciutat i ens costa a vegades anar-hi. L'alternativa és anar fins a l'estació del Camp de Tarragona per agafar l'alta velocitat, però els usuaris recorden que és més feixu que arribar-hi.
Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpt autor de la mort violenta d'un home a Vilaseca. L'home ha estat arrestat a aquesta passada nit a Tarragona. Té 51 anys. L'arrest va passar cap a les 4 i mitja de la matinada a la ciutat de Tarragona. La mort violenta hauria passat hores abans en un hotel de Vilaseca.
I Maria Mercè Martorell defensa que tot el comerç de Tarragona pugui obrir els diumenges. La portaveu del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament dona suport a la Cambra de Comerç en la seva petició d'obertura comercial els diumenges per beneficiar, diu els visitants, però també els tarragonins i tarragonines. La sentim.
Això és una mesura que beneficia no sols els visitants de la ciutat, els turistes, sinó també a tots aquells tarragonins i tarragonines que vulguin al cap de setmana comprar els comerços de la seva ciutat, evitant que marxin a altres localitats properes que sí que obren i, per tant, evitant perdre oportunitat de compra i, sobretot, deixant la ciutat buida de tots aquells que, en aquest cas, que estiguessin oberts els negocis, es quedarien aquí.
I el Consell Comarcal del Tarragonès gestiona un pressupost d'uns 26 milions d'euros en guany. Els comptes es van aprovar amb els vots a favor de PSC, Junts i En Comú Guanyem, i de dos consellers no adscrits, els grups de la CUP, PP i Esquerra es van abstenir. El president del Consell, Joan Martí Pla, explica que any rere any creix la demanda de sol·licituds de beca menjador.
Cada any anem augmentant més o menys unes mil o mil i alguna cosa de beques cada any, i per tant això va creixent. Em sembla que l'any passat, si no recordo malament, eren 8.000 i alguna cosa, un any són 10.000, doncs això va creixent, això va creixent.
D'altra banda, una quarantena de centres educatius tarragonins ja s'han inscrit per rebre formació sobre risc químic i autoprotecció en el marc del pla secta. A la iniciativa s'hi poden sumar fins a 210 escoles. El cap del Servei Territorial de Protecció Civil a Tarragona, Joan Carles Francesc, assegura que la canalla és la base del coneixement i els defineix com una corretja de transmissió.
La canalla, diguéssim, és la base, no? Els infants són la base del coneixement, no? I ells poden actuar també com a corretge de transmissió de tota aquesta informació, d'aquests coneixements, perquè, bueno, tots, quan érem petits, no?, ens explicaven alguna cosa interessant al col·legi i, quan arribàvem a casa, era el primer que explicàvem als nostres pares, no?
No només als nostres pares, sinó als nostres avis, o al nostre entorn que podem tenir al voltant, els amics, etcètera. És tota una informació molt important que els nens sabem que transmeten en els seus entorns. Les sessions formatives s'adrecen als alumnes de tercer i quart de primària. Més notícies al Budillat i de la Una.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Esports, el primer de la setmana per posar-nos al cas de les notícies que tenen a veure amb Gaire Esportiu a casa nostra. Avui amb una entrevista amb el Thomas Cohen, recordin aquell jugador que va fitxar la primera setmana abans de començar la lliga pel CBT,
que es va fer una lesió i que fins fa pràcticament una setmana no ha pogut vestir-se de curt amb els seus companys. Volem saber de primera mà com està, com ha anat l'adaptació a l'equip i, en definitiva, com veu aquest nou rol de l'equip, després de dos anys irregulars, ara en la zona noble de la tercera FEB.
on Tomàs, evidentment, continua en la seva tercera etapa, comptant amb minuts amb el seu tècnic Toni i la Ramona. També tindrem una entrevista amb Paola Ramos, recordin aquella, i sempre ho direm amb orgull, esportista, que vam conèixer ben jove, que l'hem vist créixer, que l'hem seguit allà on ha estat, fins i tot quan, per motius econòmics, va deixar la pràctica d'una cosa que li apassiona, que és la moto, i ara...
Ens volem posar al dia de la presentació que fa uns dies es va celebrar a Itàlia del seu nou equip i a les portes que comenci el Mundial on participarà per primer cop aquesta pilot de casa nostra. Rematarem tot plegat amb l'actualitat de l'atletisme i els resultats del cap de setmana al Club Atletisme Tarragona.
Ho sabrem de la mà del president Joan Bardina. Tot plegat en un dia en el que de nou saludem el Lluís Comas a les mires de so, la direcció per Jordi Blanc, us parla Joan Llupez. Comencem ja.
Ja sabem que en aquesta casa, això només ho fan els anys, que portem seguint tot allò que es diu esport. Tenim a molts jugadors, a moltes jugadores, a molts esportistes. Un d'ells, avui tenim el ple de poder-lo saludar, és el Thomas Cohen, jugador de bàsquet, que viu la seva tercera etapa al Club Bàsquet Tarragona. De fet...
Fins fa poc no s'ha pogut vestir de curt, perquè, malgrat que es va incorporar anis d'any amb el CBT, anis de temporada, volem dir, fins ara no s'ha deixat enrere la lesió que li ha acompanyat els tres mesos
I ara, doncs, volem saber de primera mà com li estan en aquesta posada llarg amb el conjunt de Toni i la Ramona. Se'n saludem sense més a Thomas Cohen. Hola, com estàs? Hola, què tal, Andreu? Tot bé, tot bé aquí. Nos ponemos un poco en contexto de tu situació. Se oficializa por parte del CBT tu incorporación y hace más de un mes...
pero un percance hace que hasta hace cuatro días no jugaras de forma oficial vestido de corto con el CBT. Sí, bueno, yo firmo la primera semana de temporada, que es por ahí en octubre, diría, y esa es la misma semana que se oficializa, pues me lesiono.
He estado tres meses de baja por lesión y ahora en la vuelta después de Navidades sí que he debutado y he comenzado a jugar los primeros partidos con el equipo. ¿Segundo o tercera etapa en el CBT?
La tercera ya, sí, sí. Bueno, que no tenía claro y sabía que podías ser entre dos o tres etapas las que vives ya en el conjunto de ese rayo. ¿Y qué tal? Porque cuando las cosas van bien a nivel de resultados, entiendo que la adaptación es mucho más rápida y fácil. Sí, bueno, es un todo. Obviamente los resultados han ayudado a que todo vaya bien. Yo lo he estado viendo mucho tiempo desde el banquillo y acompañando los entrenamientos...
Pero la verdad que la confianza del entrenador y la sensación de que el club está volviendo a tener una dinámica ganadora y positiva este año, pues la verdad es que es muy cómodo ir a entrenar...
sienta bien y eso es de agradecer entonces la verdad que estoy muy contento en ese sentido ha sido muy fácil volver Hablo de adaptación y claro teniendo en cuenta que empiezas a mirar jugador por jugador en el vestuario y que a todos o casi todos los conoces pero claro la puesta a punto y el tenderse con los compañeros es más fácil
Sí, sí, es verdad que hay algunos que no, que es la primera vez que juego con ellos, por ejemplo, se diría Jean Campeño, Dani Stefanut o Ali, por ejemplo, es la primera vez que juego y con ellos sí que todavía seguimos viendo cómo entendernos en cada entreno y cada día va mejor, pero es verdad que con David Fernández, Adri Duque, Marbus Cahill o Loras, por ejemplo, la verdad que desde el primer entreno ha sido como si ayer hubiese jugado con ellos, entonces en ese sentido ha sido también muy fácil y
No ha habido ningún problema. Este fin de semana el equipo se ha repuesto a la derrota del otro día en Hospitalet. ¿Qué mejor manera que para un disgusto el del otro día contra un rival directo lo más pronto posible poderse recuperar a nivel de resultado y de sensaciones?
Sí, ayer fue un partido raro, por la hora también, que es diferente a la que solemos jugar, por el día también, y nada, al final teníamos que sacarlo porque, como bien dices, la semana pasada tropezamos en Hospitalet, un partido que estuvimos cerca de ganarlo por resultado, pero quizá por sensaciones nos fuimos un poco raros, y el partido de ayer había que ganarlo para volver a esta dinámica ganadora y seguir mejorando. Hay muchas cosas para mejorar todavía, nos queda mucha liga,
Hay que seguir trabajando, pero era el primer paso para reponernos y seguir ahí arriba compitiendo con los de arriba. ¿En qué punto tú, que además se lo miras desde la experiencia que comportan los años en el básquet, está el CBT en cuanto a sensaciones, en cuanto a estar allí en la zona noble de la clasificación, en cuanto a Estrepto Hospitalet, que al que se le tiene ganado, la veráis, se ha ganado a los rivales que están allí también con el CBT en la zona noble?
Sí, creo que el secreto, no hay mucho secreto, en los años que he estado jugando a básquet y en los que he estado en el CBT he tenido la suerte de generalmente estar jugando por subir o en posiciones altas, el secreto es entrenar mucho. Obviamente los jugadores que se suelen tener en el CBT son de mucha calidad, son de mucho talento,
de mucha experiencia, pero al final creo que lo que marca la diferencia y creo que los otros equipos que están arriba compitiendo con nosotros también se diferencian en eso, es en la cantidad de entrenos que hacen y no solo la cantidad, sino la calidad de esos entrenamientos. Entonces, ese yo creo que es el secreto. Para nosotros tiene que ser el objetivo, seguir trabajando cada día mejor
y no soltar el pie del acelerador en ningún momento porque eso es lo que te lleva a estar arriba en una competencia tan exigente como es la tercera FED.
Te hago una pregunta que tiene una respuesta muy fácil, pero te la formulo igualmente para ver cómo me respondes. En una situación como la actual CBT en que se está moviendo entre zonas de segunda y tercera posición, alguna vez hasta de primera posición, ¿hay la obsesión de ocupar el primer puesto de forma rápida o no hay ningún tipo de prisas y las ansias ya se saben que no son muy buenas? Nunca es positivo pensar en...
en esas cosas como algo instantáneo, porque al final el que queda primero en la última jornada es lo que importa. Entonces tú tienes que pensar en que el camino es largo en tu temporada, en que por lo general todo se equilibra al final. Tú puedes tropezar un día por alguna cosa, pero si tú trabajas bien, si tú jugas tus partidos como los tienes que jugar y entrenas como tienes que entrenar, al final todo se suele equilibrar más o menos al final.
a la posición en la que tú mereces estar. Entonces, no creo que sea bueno eso, querer asaltar la primera posición esta semana y pensar en los resultados del resto, sino en hacer nuestro trabajo, ir partido a partido y esperar a que...
a que en algún momento la clasificación nos ponga donde nos merecemos, que es lo que yo creo que al final va a acabar pasando, sea la cual sea esa posición. En mala condición no estamos, teniendo en cuenta lo que comentaba yo antes, que a nivel numérico, excepto Hospitalet, que sí que se le tiene el haberes ganado, pero si tiene uno a favor y otro en contra en cuanto a resultados, con el resto de equipos que están por allí, el CBT ha demostrado que puede y lo ha hecho, el ganarles.
Sí, la verdad que si ves la clasificación quizá hay tres equipos diferenciados sobre el resto, después hay dos o tres más que siguen un pelín más de lejos y hay otra parte de la clasificación un poco más abajo.
Y nosotros estamos compitiendo entre esos tres de arriba, pero claro, esos tres de arriba son los que no fallan prácticamente nunca. Entonces es el nivel al que nosotros sentimos que estamos y al que hay que seguir trabajando para no caernos de ahí. Entonces es donde yo digo que hay que seguir con la cantidad de entrenamientos y la calidad de entrenamientos que estamos haciendo y que hemos venido haciendo hasta ahora para seguir en ese nivel en los que están Mollerusa y Hospitalet, que son los dos rivales que ahora mismo tenemos.
Dos últimas. La primera en relación al entrenador. Te he preguntado por Tonella Ramona, al que yo creo que os une bastantes vínculos en los últimos años. ¿Cómo lo lleva en este nuevo rol como primer entrenador del primer equipo del CBT? Pues yo creo que si el balance lo tuviese que hacer hasta hoy, que yo sé que él lo va a querer hacer a final de temporada porque es lo que todos hacemos, pero a día de hoy yo creo que el balance es más que positivo.
Reconducir la situación del club, del equipo de dinámica de perdedora de estos dos últimos años era muy difícil y con las expectativas que había que podían no ser favorables a él, él igual que Ricky y todo el staff han reconducido muy bien al equipo con un positivismo
que es de admirar y que han transmitido al equipo una confianza que se ve ahora en los resultados y en la clasificación. Y yo creo que si la mayoría de jugadores están en el nivel al que están es porque el entrenador ha transmitido esa confianza y ha llevado los entrenamientos a la exigencia que se tenía que llevar para que los jugadores estén a este nivel.
La última, y me has tenido en cuenta las entradas que cada vez que juega el CBT en casa vemos en la grada, ¿qué mensaje envías justamente a esta afición patidora en las dos últimas ediciones? Porque solo ha visto perder al equipo y este año en que prácticamente solo lo ve ganar.
Pues que vengan, que nosotros vamos a hacer lo que tenemos que hacer para que ellos disfruten. Entiendo que han sido y son años complicados los que han venido y he hablado con gente del público y así te lo hacen notar, que la ilusión es que el club esté más arriba.
y todos los jugadores, los que somos de la casa, somos conscientes de eso, pero que ahora estamos aquí, es donde estamos, y vamos a pelear, y vamos a defender el escudo por estar ahí nomás arriba y donde el club se merece estar. Después puede pasar lo que pueda pasar, pero que nosotros queremos que la afición se sienta representada por nosotros, que disfrute con nosotros y que esté al lado nuestro, porque nos vea que al jugar al básquet
se sienten identificados con nosotros. Esa es nuestra mayor ilusión. Tomás, gracias por estar con nosotros. Recuerdos a toda esta banda de gente que juega básquet o entrena básquet que está en tu puesto de trabajo. Antes lo comentábamos fuera de micro. Y que enhorabuena por el trabajo realizado a nivel grupal, a nivel individual.
Y a seguir cantando victorias cada fin de semana. Muchas gracias, muchas gracias.
Hem començat el programa amb Tomàs Coban, jugador del club Esquetarraona amb el que volíem i amb el que teníem ganes de parlar-hi. Ho hem fet avui, una vegada ja s'ha incorporat a l'equip de forma oficial, perquè ja s'ha recuperat l'elegió que l'ha mantingut durant tres mesos fora de les pistes. 12 del matí, 20 minuts, és el moment ara de saludar la nostra esportista.
ens volem marcar la medalla de que hem estat al costat seu des de fa molts anys i ara vivim amb orgull, vivim amb una alegria enorme tot el que li està passant. És la Paola Ramos a la que ara saludem. Paola, hola, buenos días. Hola, buenos días. Com estàs? Bé, contenta. Esta alegria, estar contenta, entiendo que és el motivo del que te quedan poques fechas
Para que vuelvas a hacer eso que te gusta, qué suerte en una moto. Sí, comenzamos a finales de marzo, la penúltima semana de marzo tenemos el test oficial y la última semana ya empiezan las carreras.
Es la cuenta atrás, por tanto, hacía falta que la Paola Ramos se presentara junto al resto de equipo, como pasó la semana pasada. Explícame cómo fue la cosa, porque tuviste que coger avión e irte hasta Italia. Sí, la semana pasada estuve en Milán para la presentación oficial del equipo, donde se presentaban los colores de la moto y del mono.
No te vas a cualquier equipo, te vas a un equipo que te ha llamado enseguida y que te ha dado todo el apoyo del mundo. Ahora hace falta que las cosas salgan. Sí, bueno, no es un equipo cualquiera, ya que es el equipo actual campeón del mundo y eso es importante, que me haya venido a buscar el equipo actual campeón del mundo, pues es importante y es con lo que soñaba el año pasado.
Has estado durante mucho tiempo picando piedra, mucho, mucho tiempo, pero ¿hasta qué punto crees que la última carrera, la que fuiste invitada del Mundial y en la que aún estamos maravillados de la carrera que te salió porque la segunda y la tercera la dejases con muchos segundos de ventaja, pudo suponer que descolgaran el teléfono y te llamaran los equipos, como es el caso del que te ha fichado?
Sí, bueno, esa carrera tuvo la culpa de estar hoy donde estoy, y sí, varios equipos se interesaron en mí, estuvimos hablando con varios equipos, pero al final el que más nos encajó fue este, aparte de, como ya he dicho, el que sea el equipo actual campeón del mundo hace mucho, ¿no? Queda todo el mes de febrero y parte del de marzo para que se inicie el Mundial. Por cierto, ¿dónde comienza? En Portimao.
¿Qué preparación vas a tener este mes entero más parte del siguiente para llegar a punto? Pues prácticamente, como el que dice, acabo de empezar ahora esta semana la pretemporada porque he estado un mes y algo parada porque tuve una lesión en la muñeca y este fin de semana me he vuelto a poner a entrenar, así que nada, ahora toca...
entrenar lo máximo posible tanto moto como físicamente entiendo que intercalarás la parte física con la de subir a la moto si normalmente lo que suelo hacer es entre semana hacer físico en casa y en el gimnasio y fin de semana y si algún día me puedo escapar entre semana pues toco moto
¿Ya tienes con la que vas a competir? Pregunto. Bueno, con la que se compite en el mundial, la llevan y la trae la organización, así que nadie tiene esa moto, pero tengo mi R7 que me la hace del motor 23, que es prácticamente la misma moto, todo igual.
que es con la que entreno y con la que competiré también seguramente en el Campeonato de España.
Hemos vivido muchas, con tus papis, contigo mismo durante muchos años, más estando detrás de gente que no delante, es decir, más pidiendo que no recibiendo. Por tanto, te pregunto, después de tanto tiempo he vivido juntos, donde Servidor ha podido ver las dificultades que habéis pasado, ¿llegáis al momento que os seguís pellizcando realmente viendo que si esto es real o no?
Bueno, ahora es todo como estar en una nube, ¿no? Acabo de llegar donde siempre hemos querido estar, que es en un mundial, y ahora toca trabajar mucho para poder hacerlo lo mejor posible e intentar cumplir otro sueño. ¿Qué sueño sería? Ahora no ha empezado, ya me traslado a final de temporada. ¿Con qué te quedarías? ¿Con qué sueño te quedarías de esta temporada tan ilusionante que empieza en un mesecito?
El sueño es ser campeona del mundo a final de temporada y, como hice en la última carrera, intentar romper algún que otro récord más. Muy bien. A cabo, Paola, te pregunto, ¿cuál es tu vida día a día ahora? Porque eres inquieta y aparte de la moto has estado haciendo cosas para seguir en forma también a nivel de cabeza de estudios. ¿Qué vas a hacer este curso?
¿O qué estás haciendo? Dejé de estudiar, acabé el ciclo medio que estaba haciendo.
Y me centré totalmente en la moto y eso es lo que voy a hacer, entrenar lo máximo posible y centrarme en esto. ¿A full? A full, sí. Muy bien. Una última, ahora sí. Sí entiendo que por mucho profesional que ahora esté en este mundo y con el equipo, a tu padre, a Quique, siempre lo vas a seguir escuchando. Y a Evelyn, a tu mami.
Sí, siempre, porque al fin y al cabo ellos han sido los que me han acompañado siempre y mi padre me conoce muy bien dentro de pista y a la mínima que puede siempre me va a ver al vial o alguna grada o lo que sea y cuando acaba la tanda siempre me dice dónde puedo mejorar y qué cosas puedo cambiar para mejorar más y él es de las personas que
que más me entiende en ese sentido y más me puede ayudar porque me conoce mucho. Paula, que me ha vuelto a dar un gustazo hablar contigo, gracias por estar con nosotros y antes de que empieces todo esto, o sea, en un mes y algo, nos volvemos a poner en contacto contigo para ver cómo van esos nervios en el estómago. Vale, perfecto. Un beso. Muchas gracias.
La Paula Ramos, que, home, ara ja no fa falta que se li treguin les paraules, que ja les diu allà sola, que ja té un discurs important, aquest esportista de 19 anyets i que només hi escaig comença el Campeonel Mundial de Motos. El recte final del Tegen Esports...
Hem vist per xarxes algun altre resultat positiu, per tant hem volgut trucar al Joan Bardina, el president del Club Eldisme Tarragona, perquè ens posi el dia dels resultats del cap de setmana pel que fa al Club Tarragoni. Joan, hola, com estàs? Hola, molt bon dia, molt bon dia. Hem d'estar contents, crec que hi ha hagut algun altre resultat positiu aquest cap de setmana.
Sí, sí, hem d'estar molt contents. Aquest cap de setmana s'han disputat moltes competicions. Ja sabeu que la temporada d'hivern entre el cross, pista coberta i la marxa atlàtica hi ha un ventall important de competicions i intentem estar, sembla que és possible, en totes elles. Jo destacaria aquest cap de setmana principalment...
Iker Fuentes ha assolit ser campió de Catalunya d'exaglor, que són proves combinades, i va fer dues jornades, va ser el dissabte, tarda i diumenge matí, i va ser campió de Catalunya d'exaglor, amb molt justet, per 12 punts, però va fer una gran competició, va guanyar els 60 metres tanques, els 60 llisos i les gàrgoles. Li va fer una mica pesat els mil metres, però realment un grandíssim resultat
i també destacaria el sisè lloc de les noies del grup Sub-20, van quedar sisènes de Catalunya per equips de pista coberta, un grandíssim resultat, i els nois no els hi va anar tan bé, però és un equip jove, vam tenir malauradament moltíssimes baixes, però van estar allà, van lluitar, i això és el més important. I també destacaria d'aquí cap de setmana la marxa atlèptica,
on tenim també bons resultats. En Aston Mate va quedar tercer als 5 km marxa, la Montserrat Marquès va quedar tercera de la categoria sub-12. Vull dir que els diferents fronts amb els que hem anat competint hem tingut bons resultats.
Doncs, Joan, que ho resumit de conya, en molt poc temps i conscient d'això, de la brillantor amb la que ens hem comportat al llarg del cap de setmana en diferents proves que hem disputat als atletes del Club Atlixim a Tarragona. Gràcies i ens seguim parlant aquí a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies. Adeu, bon dia.