This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme.
Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? T'apassiona el sector del comerç? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith. Ahora que soy invierno. De Laura Domínguez. Amb les veus d'Isabel Vitria i Carmen Gómez.
Ahora que soy invierno y que mis manos frías pueden hacer tritar de miedo a quien ya me echa de menos, nieva sobre las semillas brotadas del rosal que decidiste hacer florecer en mí. Ahora que la orografía de mi piel custodia de manera visible toda experiencia y saber de mi vida, ya no quiero acumular más.
Sin embargo, ansío que en mi existencia venidera nos encontremos despojándonos de las distintas banderas que nos vestían. Yo con laca y ojos azules, tú con camiseta interior y gruesas manos. Yo quiero ir donde estás tú. Estoy preparada, aunque estés a la distancia más lejana o en un espacio vacío e indeterminado.
Me retienen porque dicen que no puedo salir porque hace frío y no tengo abrigo. Pero ellos no saben que yo fui primavera al conocerte. Llegaste pronto, dice mi cronología vital, enredándote al despertar de mi cuerpo. Aumentaron los latidos por segundo cuando nuestras miradas se cruzaron. Y yo, pícara, hice caer un pañuelo con el pretexto de devolvérmelo y que así mis manos pudieran tocarte.
Rascando más luz a los días llegamos a nuestra primavera en la que fundimos nuestros cuerpos en una misma tierra. Allí posamos las semillas nacidas del sudor y del instinto. Dieron frutos y recuerdos y con ellos nos hicieron eternos. Sobre tu piel me has hecho viva y entre mi piel he creado vida. Ahora solo un beso tuyo resucitaría mi primavera.
El rosal de nuestra terraza tiene asalbajada la maceta porque tú, José, no vienes a cortarlo. En nuestro verano llegaron momentos de sequía. Tú empezaste a acumular manías, yo no veía las mías.
Reconozco que condensaba mis vapores y mi mal humor. Tú provocabas ciclones de desolación anegando mi angustia y mi dolor. Los días eran largos, pero decidimos navegarlos, ataviados de paciencia y susurros posados en nuestros labios. No queríamos despertar a nuestros chiquillos, esos frutos que acortaban las noches y las hacían eternas.
No toda la sangre que hemos derramado ha llegado a ser costra. Sin embargo, no tuvimos que podar el rosal. Encontramos la comodidad que se halla en el primer paso al descalzarte sobre la arena y pasear sin un destino. Y al llegar a casa, regabas aquello que plantaste con mis quejas y mis presagios. Aquello que me haría barrer tierra a diario y que hiciste florecer con mil cuidados.
Fuiste refugio de otoño. Encontré calor y placer al ver llover tras la ventana. Pero las lluvias suaves se convirtieron en torrenciales al tener que despedirnos de los que marchitaron antes que nosotros con la ley de vida como justificación. Entonces aprendimos a almacenar y atesorar lo que ya entendimos que no sería sempiterno. Siéntate, Ángela, y despréndete de eso, mujer.
Contigo todo, hasta que fuiste a invierno.
Y en ese caminar sola he decidido que mi cuerpo poco a poco pase a un estado de letargo. Primero, mis oídos ya no necesitan escuchar sin tu presencia. He dejado de recordar las recetas que más me pedías. Mi figura se ha ido encorvando porque ya no encuentro la línea de tu mirada.
Mi caminar se ha ido enlenteciendo y entorpeciendo cada vez más al mismo ritmo que lo hacen en sentido contrario los nuevos descendientes que llegaron. Acabo por desacompasar mi metrónomo interno. Creo los silbidos del viento para soportar ese silencio denso que me impide respirar porque al final incluso respirar es cosa de valientes.
Le he retado a la vejez con la muerte. Ya, no quiero ser más con ella. Ahora ya soy invierno.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat. Ja és Nadal al port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat Tarragona Ràdio. Bon Nadal.
Ara que estem sentats, tots junts a mitja nit, brisset a vora el mar, records de l'estardit, recordar-se els matins, quan caiem a la platja des del llit, com si fos ahir.
La meva estrella, ella, la meva estrella. Els teus cabells volant, somrius i et giràs. Ets com l'eterna pau, la brisa, la broma divina. Si ens venen a buscar, brillaré més que mai. Mira com brilla.
La vida dona voltes, però és millor al teu costat, que a la fi del món ens trobi a tots ballant. No importa si fa ple, toquem el fort de Sant Joan, les estrelles sempre brillaran. Ella, la meva senyora,
La meva estrella La meva estrella
Se preparó, se puso linda, su amiga llamaba. Salió de rumba, nada le importó. Porque su novio ella le engañaba, como si nada. Sale a olvidar la pena y el sufrimiento.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon Nadal, Tarragona Ràdio. La millor època de l'any, la meva preferida. La que cauen regals i mengem cosa fina. Quan caiem al tió, no celebrem un torró. El Nadal ja és aquí per gaudir-lo en família. Diem Bon Nadal.
Perquè avui diem bon Nadal. Les jaquetes a l'entrada. Noto aquella felicitat. Que és aquí una altra vegada. Perquè avui diem bon Nadal.
a tothom que s'estima menjant eules i caga el tió i amb el rei s'il·lumina.
Bona a tothom que s'estima, menjar neules i caldió, i amb el rei s'il·lumina. La taula dels grans, la taula dels petits, els nens canten a dalt, les que el col li han sentit. Perquè em fa tan feliç veure'ns tots reunits, els que ja no hi són també els que han de venir.
Perquè aquesta nit estic neguitós com ho està un nen petit. Perquè aquesta nit mengem polvorons i brindem i ens mirem i ens diem.
Consoli mai pogués despertar-me, tu ets el meu regal. D'on ve el teu cor clavat al meu cos, el temps m'ajuda a ser més teu que no.
S'obriran les portes d'un món que es perd.
La història...
Just de nou tots dos caminarem salvant estrelles. Cada Nadal s'obriran les portes.
S'obriran les portes d'un món que esperen.
Bon Nadal, Tarragona Radio.
I didn't want to leave you. I didn't want to lie. Started to cry.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
La millor música a Tarragona Ràdio.
El mar arrossega un nou vaixell a port. L'horitzó s'acosta, el pots salvar.
Pots passar pel món llorant, pots fer un pas cap endavant. Res no és mai, per sempre es pot canviar. Fins del segle constant, les vides que vindran seran el fruit dels dies que s'emprim.
El cicle constant, el cicle que la mort va renovar. Ara els cors són plens d'estels que escapen. Sovint l'amor i l'odi són germans.
Com un crit recorre el vent les places. L'esperar les volen al seu pas. Pots quedar-te aquí esperant. Pots seguir també lluitant.
Sempre els fills dels homes van canviant. Dins del cercle constant, les guides que vindran seran el fruit dels dies que se'n van. Gira el cercle constant, el cicle que l'amor
Aquí esperant Pots passar pel món plorant Però res no és per sempre Els fills dels homes van cantant Fins del segle constant Les guides que vindran Seran el fruit dels dies que se'n van
Més igual si ets ric o pobre, més igual si tens poder, més igual a què et dediques, tots pujarem al tren, som el mateix.
Els cambis començan.