logo

TGN Esports

Programa poliesportiu de referència a Tarragona. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez. Programa poliesportiu de referència a Tarragona. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez.

Transcribed podcasts: 39
Time transcribed: 19h 15m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat
Arrolla l'escola de formació, ja pots obtenir els nous graus C en fitness i esports, un sector amb alta demanda ocupacional. Vols ser tècnic d'activitats dirigides? T'agradaria convertir-te en entrenador personal o tècnic de sala de fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres i accedeix al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Relats onírics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. La cova. Un relat de Rosa Casas.
Són les set del matí d'un dissabte. La Xènia obre els ulls i s'estira tota ella. No li cal despertador, de tants anys llevant-se a la mateixa hora. Li agrada aquesta estoneta de relaxament dels dies de festa. Estirar del llit sense pensar en res, sense fer res, sense planificar res. Fa un cop d'ull a la finestra de l'habitació i li sembla veure, entre cortines, que el dia està ennubulat. Sortirà igual. La casa li cau a sobre.
Un cafetó, una dutxa ràpida, un cop d'assecador i amb les claus del cotxe a la butxaca, tanca la porta de casa i agafa l'ascensor fins al pàrquing. En obrir el cotxe, li ve al nas aquell tuf de gasolina barrejada amb plàstic que tant la fastigueja. Obre la finestreta, engega el motor i agafa el volant, rumb cap al Montseny.
Un cop travessat el primer poble, continua per la carretera que va en direcció al bosc. S'endinsa pel primer trencall que troba i uns 100 metres més enllà aparca el vehicle. Un cop fora, respira i comença a caminar sense rum.
Un paisatge d'olors l'acompanya. Llentiscla, pi, romaní, farigola... Tant li fa on la porti aquell camí, mentre pugui respirar l'olor de natura. Però el cel està cada cop més gris i s'adona que no ha pres ni per aigua ni impermeable. No pot ser tan previsora com soc, es diu. El primer llampet es fa pas entre els núvols i de seguida se sent el trò, ben a prop, molt a prop.
Comença a ploure. La tempesta descarrega amb força. No sap què fer. Si va fins al cotxe arribarà ben xopat. Segueix una mica més caminat enllà. Sota els pins encara no hi plou del tot. Allà, al fons, entre els arbres, li sembla veure una roca. S'hi atança. És una mena de cova. En entrar-hi sent l'olor d'humitat, però no hi plou.
Fa unes passes més i a poc a poc els seus ulls es van adaptant a la foscor. El cor se li accelera i una suor freda li recorre tot el cos. El que veu la deixa sense alè. Davant seu, un ésser diminut, d'uns 70 centímetres, de formes rodones i un color indefinit.
Desprèn una llum esmorteïda, com la d'una bombeta a punt de fondres, i es belluga d'una manera estranya, com si ballés, però no ben bé. Emet uns sorollets, quasi una mena d'ultrassons, una mica semblants als que fan els dofins. No és un nen, ni un adult, això és clar, però tampoc és un animal. Així doncs, què coi és? Mai havia vist res igual.
Aquell ésser estrany sembla que li està fent senyals. Amb... Amb què? Són braços, allò? No pot creure el que està veient. Ella, tan lògica, tan racional, tan amant de la ciència amb majúscules, defensant sempre que res es pot donar per cert si no està investigat, experimentat i contrastat. Tot, absolutament tot, ha de passar pel filtre de la ciència.
I ara es troba amb això. Com ho podrà explicar els seus companys de laboratori? I els seus amics se'n riuran d'ella? La prendran per boja? S'adona que ja no és ella la que està pensant, que els seus pensaments ja no són només seus, sinó que ho són també d'aquell ésser diminut. I les idees es barregen i es confonen.
A poc a poc intenta destriar en la seva ment el que és de cadascú i aviat s'inicia una mena de diàleg entre els dos. Parlen, més ben dit pensen, sobre l'univers i els seus orígens, sobre galàxies, sobre forats negres. I la Xènia s'hi sent còmode, argumentant, debatent i contraposant idees amb aquell ésser tan estrany.
S'hi podria passar hores, com ho fa també la facultat amb els seus companys de feina, quan discuteixen sobre qualsevol tema científic que els apassiona. I mentre la conversa va avançant, el seu cor es calma. Al mateix temps que observa que tanmateix, tot i els anys llum que suposa deuen separar els seus mons, potser no són pas tan diferents...
Sona el despertador. Són les set. La Xènia obre els ulls i s'estira tota ella. Té el cap emboirat i una mica de mal de cap que no la deixa veure i clar. No recorda el que ha somiat, però té la sensació que ha estat una nit molt intensa. És dilluns. És hora de fer un cafetó, dutxar-se i anar cap a la feina. La cova. Un relat de Rosa Casas.
Relats onirics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
Ni els estels, ni els mites, d'altres llocs on no hi ets. He vist 3.000 horitzons, m'he vist la por dins del mit. He conegut el present, he conegut l'infinit. I ara que arribo per viure al planeta, torno a creure en el futur. Perquè d'entrada apuntava de sempre.
Fins demà!
No em fa por el futur.
El que més m'agrada és que també hi visquis tu ni els estels ni els mites d'altres llocs on no hi ets. El que més m'agrada és que també hi visquis tu ni els estels ni els mites d'altres llocs on no hi ets. El que més m'agrada és que també hi visquis tu ni els estels
Tarragona Ràdio desitja bon Nadal i Felis Any Nou.