Fins demà!
I'm still breathing. I'm still breathing. I'm alive. I'm alive. I'm alive. I'm alive. I found solace in the strangest place.
Bona nit.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins demà!
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Tothom amb Miguel González. 12 i 34 minuts en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio, espai número 1003 del programa Tothom, a la sintonia del 96.7 FM, tarragonaradio.cat, la TDT i les aplicacions mòbils d'Estara. I fins dos quarts de dues parlant de capacitats del tercer sector de qüestions socials. De seguida comencem el programa d'avui amb Lluís Comés a la part tècnica i amb qui us parla el Miguel González.
Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter i recupera els nostres programes a la carta
L'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, la Fanoca Tarragona, celebra per segon any aquest Roc pels Xuclis a Tarragona. Serà aquest 16 de novembre, això és diumenge, a la Sala 0 en format Vesprets. Jordi Rodríguez, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, coordinador de la Fanoca Tarragona, i també ens acompanya l'Anna Robert. Anna, bon dia. Hola, bon dia. Responsable de comunicació a la Fanoca Tarragona.
Torna el Roc pels xuclis a Tarragona, Jordi? Torna, torna. El segon any... El segon any consecutiu, no? Correcte, el segon any i al mateix lloc, a la Sala Zero. I aquesta vegada en un format de vespreig, com deies, un tardeo. Un tardeo que ara està així com a molt de moda, no? Ja no està de moda dir molt de moda, però és veritat que continua aquest format així a nivell tardeo, a nivell vespreig.
Què és el que s'intenta visibilitzar o per què aquest format i, de fet, per què torna el Rotter Suclis a Tarragona? Per què és important mantenir aquest tipus d'iniciatives, Jordi?
Bé, per dues raons. Com sempre, qualsevol acte i qualsevol event que nosaltres organitzem és per sensibilitzar envers el càncer infantil i a l'hora aconseguir recursos. I el que es va detectar fa uns anys és que des del món musical, hi havia moltes iniciatives musicals que es solidaritzaven en aquest cas amb el càncer infantil, amb la FANOC, i d'aquí surt la idea del rock per xuclis, on es tracta que iniciatives musicals es solidaritzen en aquest cas amb nosaltres, amb el càncer infantil.
I a Tarragona no podríem ser d'una altra manera, i per tant hem portat aquest Roc Pels Xuclis també cap aquí, no? Cap aquí, a la sala zero, que també solidaritza amb nosaltres, i és el que proposem aquesta vegada, que la gent vingui, gaudeixi, s'ho passi bé, des d'un ambient lúdic, creiem que es pot sensibilitzar, i alhora podem aconseguir ingressos per continuar oferint tots els nostres acompanyaments de manera gratuïta.
Què passarà, Anna? Com anirà aquest vespreig? Hi ha bandes que actuaran, hi haurà música, hi haurà, com deia el Jordi, també aquest ambient més lúdic, més festiu, però la música sempre sol ser la protagonista amb aquests vespreig al que ja estàs acostumats.
la sala zero i els quals ara vosaltres també us hi sumeu. Exacte, doncs tindrem dos grups de versions de pop rock i de rumba dels anys 80 i 90, són les Loques del Panda i Silver Monkeys, tots dos grups amb molt d'entusiasme, amb molt de força, amb molt de carisma i que gaudirem d'un vespreig molt autèntic.
Això serà a partir de les 6 de la tarda, si no m'equivoco? Exacte, a les 6 obrim portes i a dos quarts de set comença el concert. També a l'espai de la sala 0 hi haurà una parada de marchandatge de la Fanoc i de Roc Pallxuclis, la gent que vulgui col·laborar també és una altra manera, a part de l'entrada, de col·laborar amb la Fanoc.
I a més a més, entre grup i grup, pujarà una de les persones que forma part del grup de joves a llegir un petit manifest. Ara anava a dir, quina serà aquesta part més reivindicativa, no? Perquè el fet és que ens podem solidaritzar i podem estar tots fent aquesta visibilització amb el vespreig, però després també hi ha una part més reivindicativa. Vaja, reivindicativa o conscienciativa o conscienciadora, no?
Exacte, en dues coses. La idea és aquesta, que no es perdi aquesta part de reivindicativa i de solidaritat, i per això entre actuació i actuació, entre les loques del Panda i Silver Monkey, pujarà una persona jove del grup de joves de la FANOC, on ella farà el Parlament, i d'alguna manera el que volem fer és donar el protagonisme a qui realment el té i l'ha de tenir. En aquest cas, les persones joves que han passat per un procés de càncer.
i que són ells qui al final la conviuen amb aquesta malaltia, i també són ells qui fan ús d'aquests espais culturals, d'aquests espais musicals, que al final són els que els acaben representant amb ells mateixos, no? Exacte, de la mateixa manera que el dia de la festa del Posa la Gorra és una família la que puja a l'escenari, doncs aquí amb aquest ambient, amb aquest vespreig, el que volem, i l'any passat també va ser així, és que pugin els joves, perquè bé, perquè realment els encaixa molt més aquest ambient més festiu, més de local, més de música,
protagonisme i tant. Anna, entrades anticipades ja es poden comprar. Exacte. A través del web de la Sala Zero o a través del web de la Fanoc es pot comprar l'entrada a 10 euros o també als punts habituals, que a Tarragona hi ha el Shiba Music i va a Pestor i a Reus també hi ha altres punts. I si no, a taquilla el mateix dia per 15 euros.
Esteu contents de moment de com van les entrades? Sabeu alguna cosa o això és una mica d'última hora perquè la gent es decideix... Tenim bones vibracions. Sí, bueno, això està molt bé. El que passa és això, que volem més, volem omplir la sala i volem que aquell dia s'ompli de música, de bon rotllo, però també de solidaritat i tant.
Alerta perquè ja abans sabeu, eh?, aquesta campanya del Posa't la gorra, que crec que tenim ja campanya nova i gorra nova, no?, gairebé. Ja la tenim, recent arribada, la tenim tot just creada. Què hem de saber d'enguany, a veure, va? Sabem data ja del Posa't la gorra?
La gorra estem a punt de tenir, serà a l'inici de juny, com cada any, segur que serà al Camp de Mart, estem tancant la data, però el que sí que tenim és la gorra i tenim el nou lema d'aquest any, cada any conjuntament amb la gorra tenim un lema i aquest any és acompanyem-nos, acompanyem-nos perquè és el que fem. Des de la FANOC el que fem és acompanyar les famílies, els infants o joves amb càncer, amb els diferents acompanyaments que fem, emocional, social, d'oci i lleure...
I això és el que proposem aquest any, que ens acompanyem entre totes. Una paraula que pot tenir moltes significacions, vull dir que està molt bé perquè acompanyar les famílies, acompanyar els nens amb càncer, acompanyar els acompanyants, que a vegades també ens oblidem una miqueta d'això, i fins i tot això, acompanyar l'associació, ajudar-los a tenir recursos, vull dir que és aplicable en moltes facetes, no?
A més en guany celebrem els 25 anys de la primera campanya del Posa't la gorra i per tant és una fita molt significativa per nosaltres. I quanta gent hauran anat acompanyant durant aquests 25 anys també la campanya del Posa't la gorra i els quals també se'ls ha d'agrair...
I retre els homenatge, no? Sí, sí. Aquest any, a més, ens l'ha dissenyat el Joan Turu, un gran dissenyador català reconegut i, a més, amb molt contacte amb l'àmbit educatiu, que és un dels nostres àmbits on sempre hi som. I hi ha una frase seva que crec que defineix molt bé, que ell parla sempre que ningú pot recórrer el camí d'algú altre, però sí que ens podem acompanyar. I d'aquí també sorgeix aquesta idea d'acompanyem-nos tots plegats i totes plegades.
Doncs acompanyarem també aquesta campanya del Posa't la Gurra i en tornarem a parlar de cara a l'inicis de juny, deies? Sí, sí, sí. Inicis de juny, Camp de Mar ja ho tenim... Camp de Mar el tenim tancat. Sí, Camp de Mar ja ho tenim, això. Sí, ens queda la data d'acabar de tancar-la, però ja la tindrem. Doncs estarem pendents d'aquesta data. I també ara tenim nova imatge corporativa, ho dic perquè a vegades potser veiem canvis amb aquestes imatges d'entitats com la FANOC, doncs que no s'estanye ningú perquè continua sent la FANOC de sempre.
Doncs exacte, ho hem apostat per una marca més moderna, més fresca, més actual, que com a distintiu el que fa és destacar els diferents estats d'ànim que passa un infant al llarg del procés de la malaltia. Per tant, el que ens diferencia és que hi ha una careta que va canviant i per tant són les diferents emocions, que pot anar des de la ràbia, des de l'alegria, des de l'esperança, els diferents moments que va passant al llarg d'aquest, des del diagnòstic i durant tota la malaltia.
Sí, sí, una imatge creiem que molt guapa, molt actual, i a més a més això, que el que parla és del procés aquest, els diferents estats d'ànim, i allà estem acompanyant-los, sigui en quin sigui. Molt bé, doncs els diferents estats d'ànim també que seran els protagonistes i que formen part d'aquesta marca de la FANOC. Déu-n'hi-do, el vespreig d'aquest cap de setmana, el posar la gorra al juny, i entre tant i tant no pareu perquè tots els serveis continuïn actius i continuïn en marxa, Jordi.
I tant, i tant. Pensem que aquest darrer any hem acompanyat 163 famílies de les comarques tarragonines i, clar, no parem. Nosaltres continuem donant atenció psicològica, atenció social, sortides d'oci lliure, anem a les escoles a oferir-los i xerrades als professors perquè puguin acompanyar encara millor del que fan els infants que estan en un procés de càncer i estan, evidentment, assistint a un centre educatiu. És a dir, no parem, no parem perquè les famílies ho necessiten, perquè el càncer infantil existeix i, mentre existeixi, nosaltres hi serem.
Aquesta és la tasca de la FANOC que avui hem volgut compartir amb nosaltres. No sé si ens deixem alguna cosa, Jordiana, que vulgueu afegir. Bé, al febrer tindrem el Dia Internacional del Cancer Infantil, la Casa dels Xuclis continua plena, plena de famílies a prop dels hospitals i res, això, que la gent solidaritza amb nosaltres, que ens acompanyi i que ara té una possibilitat, a més, divertida i de bon rotllo, que és aquest proper diumenge,
a les 6 de la tarda, a la sala 0. Tornem a recordar, Anna, si et sembla el tema de les entrades. Sí, les entrades ja les poden comprar a través del web de la sala 0 o bé del web de la Fanoc, a 10 euros, i també els punts de venda habituals a Tarragona, que són Shiba Music i Vapestor. I si no, el mateix dia, aquest diumenge, dia 16, per 15 euros a la taquilla mateix.
Fantàstic. Doncs aquest vespre ets solidari a diumenge a la Sala Cero, en favor de la FANOC i també ja avançant-nos a principis de juny el Posa de la Gorra. Jordi Rodríguez, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Anna Robert, gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres, gràcies. Que vagi bé.
I amb aquesta nova entrevista a l'Espai Tothom a la Sintonia de Tarragona Ràdio, avui volem tornar a parlar d'aquesta entitat que ja coneixem, perquè ja en vam parlar a finals d'octubre. De fet, quedàvem que els hi faríem una entrevista amb motiu també del Dia Mundial de la Diabetes, que es commemora aquest 14 de novembre com cada any. Per tant, saludem la secretària d'Aredi, la Pepita Vives. Pepita Vives, molt bon dia.
Bon dia, Miquel, moltes gràcies per donar-vos una altra oportunitat. A vosaltres, com sempre, per la feina també que feu, com a entitat sense ànim de lucre, compromesa amb la recerca de la cura per la diabetes tipus 1. De fet, això seria molt sintetitzat.
la definició de la vostra entitat, però torna'ns a recordar qui sou heredi, perquè sou l'única associació, l'única entitat que destina íntegrament els diners per la recerca, precisament, de la diabetes tipus 1 d'aquesta malaltia, no? Sí, sí, efectivament. Doncs bé, com bé deies i com te'n dèiem a explicar, doncs sí, sí, som una associació, tots som completament voluntaris, vull dir, nosaltres tot el que...
anem recaptant per la investigació, ho donem tot íntegrament a la investigació, vull dir, voluntaris, però tot, des del que ens porta a les xarxes, des del que portem la comptabilitat, des del que ens ajuda a fer patrocinis, vull dir, tot completament solidari. Per tant, tenim aquest avantatge que tot el que recaurem va íntegrament. De fet, ja amb tota aquesta recaptació, ja portem dos anys de regatge, aquest mes d'abril vam poder entrar aquesta primera beca heredit de 50.000 euros,
que el vam entregar al Congrés de la Corunya, al Congrés que fa la FECET, i bé, vam tenir també la gran sort que va venir a parar, doncs, també a Catalunya, va venir parat a l'Institut IGTP, amb la doctora Marta Lídia Espujó, que ja va fer el seu projecte i va ser guanyador. I hem pogut ser aquesta primera entrega i ara estem treballant ja molt, molt, molt avançat per poder donar una altra beca.
Aquesta seria una de les potes de l'entitat, l'altra precisament és visibilitzar, fer consciència, sensibilitzar i també educar, fer pedagogia també sobre la malaltia, que és molt important encara, no Pepita? Sí, sí, és importantíssim, o sigui, sense informació, sense donar visibilitat, és que realment no podrien fer res. És que és una malaltia molt silenciosa, és una malaltia que no la coneix, millor que no la coneguin, evidentment,
doncs es pensa en com baixant la ment de sucre ja està tot solucionat i no és així. És una malaltia que requereix 24% i els 365 dies a l'any no hi ha repòs aquí, no hi ha repòs. O sigui, és estar constantment pendent que els seus baremos no pugin, baixin i sobretot amb el tema dels nens. Vull dir que nosaltres com a persones adultes podem portar un control i a més, però amb el tema dels nens tens que estar pendent totalment. Vull dir, tenim moltes eines que ens ajuden a que aquests controls cada vegada siguin més equilibrats,
siguin més constants, però tot i això sempre tenim a l'imprevís. O sigui, és una malaltia que ens pot afectar tot, tot. O sigui, des que jo ara estic parlant amb vosaltres aquí a la ràdio, des que puc tenir un examen de mà, des que, doncs, mira, he tingut que sortir i he tingut que anar caminant més del que jo em pensava aquest matí, més d'anar més insulina de la que realment em pensava. O sigui, és una cosa que ens afecta a nivell de la situació actual de la vida que potser.
pot portar a qualsevol persona. I, de fet, nosaltres el que fem amb totes aquestes oportunitats que ens doneu i que ens donen, d'anar allà, de posar el nostre stand, de donar informació, a l'hora de donar aquesta visibilitat, sempre informar. Informar perquè és molt important que la gent sàpiga, que la gent conegui, sobretot els primers símptomes que són tan importants, que a vegades amb els nens...
Doncs pensem, mira, ara, coita, té més fet del normal, és que ara li he donat per veure. No, cuidado, alerta, alerta. Totes aquestes petites coses ens van donar un preavís del que realment pot arribar a venir. I si tenim molta informació...
podem actuar. I quan s'actua amb previsió, el resultat és molt millor. Després no s'ha de córrer. L'any passat, al primer Congrés Heredi, precisament anunciàveu aquesta beca Heredi, ara em comentaves, aquests 50.000 euros per donar suport a la investigació i d'alta qualitat. També
Doncs sortia tota aquesta recerca de la qual ja en vam parlar. Tornem a tenir congrés, en guany feu el segon congrés a Heredi, precisament coincidint aquest 14 de novembre? Sí, sí, tenim segon congrés i esperem tenir-ne molts anys més amb tota l'ajuda que estem rebent. La veritat és que sí. Doncs mira, aquest any, més a més, l'han fet molt gran, l'han fet molt gran.
perquè tenim un segon congrés, que primer serà el dia 14 de novembre, que és el Dia Mundial de la Diabetes, que tenim el primer sopar solidari per la investigació, que el farem aquí a Barcelona, en l'Hotel Catalònia, i dir-vos que ja fa gairebé més d'un mes que ja tenim totes les entrades accelerides. O sigui, és que hem hagut de deixar gent en llista d'espera, per sort, però també ens ha estat molt de greu per la gent que realment no ha pogut aconseguir entrada, perquè...
La veritat és que ens vam marcar uns objectius de 300 persones i se'ns ha desbordat, ja et dic, amb molta il·lusió.
i amb previsió de cada any que ve poder fer el segon sopar i ja tenir aquesta previsió també de poder ampliar més places. I després, el dia del Congrés, serà el dia següent, el dissabte... És a dir, divendres, per aclarir-nos, divendres és el sopar, el dia 14, coincidint amb el Dia Mundial de la Diabetes, és el sopar solidari, i dissabte, dia 15, sí que serà ja aquest Congrés, aquesta jornada, dedicada més a la divulgació científica, no?
Correcte, i aquest any, més a més, ho fem en un espai emblemàtic, que és el Monestir de Santa Maria de Pedral, d'aquí de Barcelona, i dir-vos que bé l'entorn és fantàstic, vull dir, és un entorn que molta gent volria fer allà molts actes i que per la seva peculiaritat és gairebé impossible, i ja ens han donat aquesta facilitat que volem agrair molt a l'Ajuntament del Bícips de les Corts aquí de Barcelona.
i dir-vos que aquí tindrem un programa de luxe, perquè realment aquest any el que tenim és un programa on intervendran investigadors, endocrinos, per la detecció del que seria aquesta detecció precoç de la diabetis. També després també tindrem una educadora i una gran periodista i comunicadora, que és la Mosqueta, que molts la coneixeu també,
a la infermera, tindrem la infermera Irune Goicoetxea. Bé, el cartell que tenim realment és de luxe, és de luxe perquè, ja us dic, des d'investigadors com el doctor Jesús Blanco, com el nutricionista doctor Serafín Murillo, la doctora Marta Vivespín, que és la que ja va guanyar la beca de l'any passat i que ens vindrà a explicar el projecte, en quina fase ja està ara. De veritat que pel nostre món de la diadètica és una porta oberta
realment a qui vulgui conèixer els nous avenços, on estem i cap a on tenim. Pepita, per què són importants també els equilibratges, fins i tot per posar-los com a novetat dintre del programa, que no seria una cosa habitual, però imagino que ha de ser important, necessari per la detecció precoç de la diabetis. Doncs sí, és que en aquest camp ara portem un any pràcticament que s'ha avançat moltíssim,
i nosaltres no ens hem volgut quedar enrere, evidentment que no. I llavors el que hem fet és oferir l'oportunitat que existeixi el Congrés, que tingui l'oportunitat de fer aquest cribatge, perquè és molt necessari i sobretot, doncs clar, amb les famílies que ja tenen, per exemple, un bebè o un nen que pugui patir diabetis, doncs ja un altre germà, veure si pot haver-hi aquest risc o no que pugui arribar a desenvolupar diabetis.
de germans i igual que de pares de fills, vull dir, l'escala aniria per aquí, i nosaltres hem tingut la gran sort que poder arribar a donar aquest servei a qui vingui aquí al Bonestit de Pedralbes, no ens va poder fer aquests cribatges, que ja et dic, no és fàcil, primerament a nivell econòmic, són proves que són molt complexes, tenen un port econòmic important, però hem tingut la gran sort d'aquestes col·laboracions, d'aquestes ajudes,
aquesta gent que ja porten tot aquest bagatge que està en relació nostra, ajudant-nos, col·laborant i donant-nos la mà, perquè sols, evidentment, això no es pot arribar a fer. A banda de tot això, ens continuïs recomanant posar-nos de blau en guany, perquè és una manera també de fer visible aquesta campanya, aquest dia mundial de la diabetes, i en què consisteix aquesta campanya Posa't de Blau?
Doncs mira, aquesta campanya ja fa tres anys que la fem, aquest ja serà el tercer any, que és el tercer any que portem de vida, per dir-ho, a dir-ho d'Aredi, que portem molts anys en aquest Montpard de Sàssia, però dèiem Aredi, amb la nostra associació, i aquesta campanya consisteix, doncs mira, nosaltres el que fem és aquesta campanya, el blau és el color de la diabetes, per definir-ho d'alguna manera, i el que estem fent, doncs, és demanar a tots els ajuntaments, a tots els pobles, a tota Catalunya, doncs que
s'adreixin a aquesta campanya posant, il·luminant els seus ajuntaments, façanes, no sé, edificis emblemàtics que puguin tenir d'aquest color blau. Dir-vos que igual que l'any passat a nosaltres, doncs d'aquí de Tarragona, ja donem les gràcies, l'Ajuntament de Tarragona, Vilaseca, Torre d'en Barra, Montreig del Camp, bueno, me'n deixo molts, però només per dir-vos que ja se m'ha de dir aquesta campanya un any més i donar-vos les gràcies. Nosaltres aquí, doncs,
l'any passat em sembla que van ser gairebé més de 60 ajuntaments que es van adherir a la campanya esperem que aquest any també arribi al mateix nombre Tarragona també s'hi ha adherit com dèiem i de fet amb dos anys de vida que porteu com a associació ara tu ho deies i més d'un centenar d'activitats ja realitzades Déu-n'hi-do la feinada que hi ha aneu programant ja més coses de cara a finals d'any o fins i tot alguna cosa ja que puguem marcar el calendari del 2026 Pepita?
Sí, ara ja, a partir del Dia Mundial, aquí tenim una caminata, el dia 23 concretament, que és a Perefort. Hi ha una caminata que també és per motiu de la diabetis. Bé, hi ha molts altres paral·lels, però dius que a nivell d'aquí, del que seria d'organització, també ja comencem amb totes les campanyes de Nadal, que aquí sí que estarem a tots els mercadillos...
i tot el que es pugui fer a nivell d'ajuntaments, de posar llocs per vendre i llocs per donar informació. Comencem amb tota la campanya de Nadal i després ja comencem el més de gent una altra vegada amb el DET, amb totes les activitats que comencem cada any.
Una altra vegada, doncs, puguin venir fires medievals, doncs, també carreres, curses, vull dir, tot el que ens puguin arribar a oferir, allà estarem. Ara, l'última que hem tingut aquí, com més important, va ser la vostra trobada aquí, en el barracó a part de Reus, que va ser ara en el mes d'octubre, i ara, doncs, ja us dic, de cara a l'any que ve, doncs, ja tenim ara ja tot el que és la campanya de Nadal, i que, bueno, a través de la pàgina web anem sempre allà actualitzant i posant tota la informació de tot on tenim, doncs, això, intervenint o fent...
col·loquis o ens deixin posar el nostre stand per poder vendre els nostres productes solidaris. Doncs Pepita, nosaltres us donarem suport i tindreu els micròfons de Tarragona Ràdio Pers pel que necessiteu. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Encantats de tornar a estar aquí i ja ho sabeu, cada vegada que ens donin una oportunitat, agraïts una altra vegada d'aquest suport que ens doneu. Moltes gràcies. Gràcies. Que vagi bé. Molt bon dia. Gràcies.
You're glowing, you colour and fracture the light. You can't help but shine. And I know that you carry the world on your back. But look at you tonight. The lights, your face, your eyes explode.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia és la una.
Els parla Laura Casas. La subdelegada del govern, Elisabet Romero, té clar que la proposta de l'Ajuntament de Tarragona per ubicar l'estació intermodal a l'Horta Gran és compatible amb el projecte per ubicar la infraestructura a Vilaseca. Ho ha dit en una entrevista a Tarragona Ràdio.
Recorda la subdelegada que prèviament es va fer un estudi per determinar on havia d'anar ubicada aquesta estació intermodal i es va acordar mitjançant consens territorial que fos a Vilaseca. La reivindicació de Tarragona, segons Romero, també està contemplada pel Ministeri per la qual cosa amb dos projectes poden coexistir sense problema.
Els dos projectes no són incompatibles. Ara, de moment, crec que en el seu moment ja es va fer un estudi d'on havia d'anar aquesta estació intermodal i es va decidir també amb un concès de territori que fos a Vilaseca. La part de Tarragona, la reivindicació de Tarragona, també es contempla al Ministeri i per això no és incompatible.
D'altra banda, la subdelegada ha explicat que les obres per humanitzar la N340 començaran a la primavera de 2026. La intervenció contempla l'ampliació del pont del Francolí, la instal·lació de pantalles acústiques a banda i banda de l'A7 i el carril per a bicicletes des de la via Augusta fins a la Mora. Diu Elisabet Romero que actuarà perquè les obres no interfereixin amb el Tour de França.
Tot això s'està tenint previst, llavors faran actuacions... El trajecte és gran, o sigui que tenim maneres d'actuar perquè no interfereixi amb el Tour de França. Sí, la previsió és que estigui per la primavera del 2026 i ara ja tot continua amb el seu tràmit administratiu i tant els tècnics del Ministeri com els de l'Ajuntament estan en continu contacte.
En la mateixa entrevista amb Tarragona Ràdio, la subdelegada ha posat data per a fer efectiu l'enllaç entre l'A27 i l'autopista AP2 cap a Lleida. Serà el 2030 quan estarà finalitzada. Trànsit estudia, si cal aplicar mesures, l'AP7 al seu pas a les Terres de l'Ebre, tot plegat després de l'accident amb tres camions implicats a l'Aldea i que ha provocat la mort d'un dels conductors.
El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que estudien si cal limitar, per exemple, la velocitat. I allà hi tenim una mesura, que és la prohibició d'avançar. Potser no n'hi haurà prou amb aquesta mesura i haurem de fer algun tipus de restricció de velocitats. Tornant a propostes que ja vam fer el titular de la dia l'any 2022-2020.
Aquest cap de setmana hi va haver un altre accident a la P7 entre l'Ampolla i l'Admetlla de mar amb un camió cisterna que va volcar. Es van registrar cues de 10 quilòmetres a l'Aldea diumenge per retirar-lo. I la prova pilot de la futura pèrgola de la plaça Corsini segueix i aviat encararà la darrera fase, la instal·lació de la il·luminació. La previsió de l'Ajuntament de Tarragona és que l'estructura definitiva sigui una realitat de cara al proper estiu.
N'ha parlat a Tarragona Ràdio Montse Adán, presidenta de mercats. Hem definit el color, que veiem que aquest color ens acabava d'encaixar i el passarem a l'original, no aquest rosa, sinó el que teníem previst a l'inici, que serà... És un color més pedra, la pedra de Tarragona, o sigui, el més claret, com la façana...
També hem posat ja els sandalls, ara ens falta instal·lar també les llums perquè realment volíem que fos una prova que quedés com gairebé al 100% de la definitiva. Per ara està funcionant bé i ja tindrem la certesa i si hem de modificar alguna cosa per poder tirar endavant el projecte executiu i que l'any que ve sigui una realitat.
I els veïns de Tarragona 2 reclamen legalitzar i cedir l'ús de la caseta del Parc Montserrat Garriga, denunciant manca de voluntat política i lamenten la retirada d'una partida destinada a la seva rehabilitació. Júlia Montolla és el president dels veïns. Els propis tècnics de l'any 96 i 97 de l'Ajuntament, arquitectes inclosos i fons jurídiques, deien que aquesta caseta era legalitzable.
perquè està dintre d'una zona verda, manté els paràmetres que diu la llei i, per tant, l'únic que hem de fer és adjudicar per part de l'Ajuntament la casseta. És l'únic requisit. I això és voluntat política i voluntat jurídica.
Els veïns denuncien que s'hagi retirat el modificatiu de crèdit que avalava la rehabilitació de la caseta amb una partida de 18.000 euros.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat Tarragona, durant 3 anys, hem ajudat amb molts projectes de construcció i reforma, però el més important és la relació que hem construït amb tu. Ens encanta formar part del teu dia a dia i volem seguir construint un futur junts amb els millors productes de qualitat professional durant molts anys més. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
Seguim amb més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio, programa Tothom. Ja ho sabem que fem aquesta col·laboració mensual, també amb l'Associació contra el Càncer de Tarragona, i avui ens visita la doctora Helena Escazolles, urologa de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, on treballa des de fa més de 15 anys. Actualment és també la cap de la secció d'Urologia Oncològica,
Un àmbit en què es lidera l'abordatge quirúrgic i terapèutic de patologies com el càncer de pròstata, de bufeta o de ronyó. Doctor Escaso, bon dia, bons dies. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. I, de fet, amb ella parlarem, abordarem el present, el futur de la cirurgia oncològica...
els avenços tecnològics també al quiròfan, la importància del diagnòstic precoç també en els càncers urològics. I, de fet, comencem per aquí, si li sembla, doctora, perquè imagino que sovint s'associa encara massa el tema càncer urològic a l'urologia amb un tema d'homes, el càncer de pròstata, però, com dèiem ara al principi, n'hi ha més i no és una cosa només de gènere masculí, oi que no?
Y tanto que no. Bueno, primero de todo, déjame agradecer a la Asociación contra el Cáncer de Tarragona el haberme invitado a estar aquí con vosotros y charlar un rato. Y contestando a tu pregunta, realmente los urológos nos dedicamos a lo que es el aparato genital masculino, evidentemente, donde está la próstata, PN testículos, pero también al aparato urinario, donde están los riñones y la vejiga.
Y las mujeres también tenemos riñones y lejiga. Exacto. Entonces, aunque lo más conocido quizás sea urólogo igual a próstata y hombre, tenemos muchas pacientes que son mujeres porque, por desgracia, también el cáncer afecta a otros órganos como son los riñones y la vejiga.
Per què s'associen molt el càncer i l'orologia amb el càncer de pròstata si ara en dèiem que n'hi ha més? Suposo que els més freqüents serien també aquests del de bufeta, el de ronyó, però encara tenim aquesta mena de prejudici i aquesta associació que ve d'anys enrere, suposo.
Bueno, realmente yo creo que es porque el cáncer de próstata es francamente muy, muy frecuente. De hecho, es el cáncer en los hombres más frecuente. Para que te hagas una idea, pues aproximadamente cada año en el mundo diagnosticamos un millón y medio de cánceres de próstata. A nivel español se prevé que en este año 2025 haya más de 32.000 diagnósticos nuevos de cáncer de próstata. Estamos hablando de cifras muy, muy elevadas.
que es mucho más frecuente que el de riñón o el de vejiga. Entonces, por eso creo que es más conocido. También he de decir una cosa, y ya para no entrar con datos así tan desesperanzadores, y es que la buena noticia es que aunque es tan frecuente, el 98% de los pacientes están vivos a 5 años, porque es un cáncer que podemos curar.
Per tant, l'evolució que s'ha viscut, ara ho deia a la introducció, vostè porta també més de 15 anys treballant al Joan XXIII, l'evolució en tot aquest temps de com ha evolucionat l'eurologia oncològica, ara també després en parlarem de la tecnologia, però el tractament ha canviat moltíssim en els darrers anys. Ha permès que hi hagi molta més esperança de vida i poder mirar el futur d'una altra manera, no?
Por supuesto. En concreto en el cáncer de próstata y supongo que si habéis oído hablar y si no, pues os lo explico ya ahora. Como tenemos un amplio abanico de pacientes, desde pacientes con cánceres muy poco agresivos a otros que por desgracia son más agresivos, los tratamientos conocidos son el de la reterapia o la cirugía. Pero actualmente tenemos tanto conocimiento sobre el cáncer de próstata que sabemos que hay algún tipo de cáncer que nunca va a dar problemas a este paciente.
Lo que quiero decir es que no se va a morir por su cáncer de próstata. Probablemente se morirá con su cáncer de próstata. ¿Qué pasa con estos pacientes? Pues que actualmente no los estamos tratando. Los diagnosticamos porque sabemos que es importante tener el diagnóstico para poderlo controlar...
Y hacemos lo que llamamos una vigilancia activa. Vigilamos ese cáncer. ¿Para qué? Para retrasar todo lo posible el tratamiento si es que algún día se necesita y poderlo curar o bien no llegar nunca a tratarlo evitando así efectos secundarios de estos tratamientos radicales que no son desdeñables.
Déu-n'hi-do. Suposo que el diagnòstic precoç continua sent clau, no?, amb totes les tipologies de càncer, però amb el càncer de pròstata, que vostè deia que també és el més freqüent, imagino que encara és més així, no? Parlims de símptomes, de senyals d'alerta que haurien de fer-nos consultar un uròleg.
Mira, por desgracia o por fortuna, el cáncer de próstata no suele dar síntomas. Cuando un hombre viene porque orina mal, muy probablemente no tiene un cáncer de próstata. Lo que tiene es lo que llamamos una hiperplasia benigna de la próstata. Es un agrandamiento de la próstata que produce una obstrucción a la salida de la orina y le está produciendo síntomas.
Entonces, el cáncer de próstata lo diagnosticamos habitualmente por una analítica, una analítica de PSA. El PSA es un marcador tumoral que se eleva en determinadas circunstancias de la próstata. Todas aquellas circunstancias que afectan, incluida la hiperplasia benigna de próstata, pueden aumentar el PSA, pero también el cáncer. Entonces, cuando un cáncer de próstata da síntomas, ya estamos hablando de un cáncer muy avanzado,
que tiene metástasis y entonces debuta con dolor de huesos. Afortunadamente, hoy en día, gracias al screening con el PSA, son pocos los casos que nos encontramos que lleguen en esta fase. Parlins també de cirurgia robòtica, és una de les tècniques que vostè domina i que, de fet, han revolucionat, suposo, també el camp en aquest sentit. En què consisteix exactament?
Mira, la cirugía robótica, mucha gente decía, es el futuro. Para nada. La cirugía robótica es el presente. Ya la tenemos aquí, ¿eh? Es el presente. En el Hospital Juan XXIII tenemos robot desde el año 2017. En el caso de urología, desde el primer día apostamos por la cirugía robótica y te puedo decir que a día de hoy llevamos más de mil intervenciones con el robot.
Por lo tanto, la experiencia que tenemos es amplísima. Ha cambiado muchísimo. Es verdad que siempre tiene que haber un cirujano detrás y lo importante son las manos del cirujano, pero el robot te hace mejor. ¿Por qué? Pues porque vivimos en una visión de 3D, tres dimensiones, la ampliación es mucho mayor, nos podemos meter hasta sitios que eran insospechados con la cirugía abierta, incluso con la laparoscopia...
Evita el temblor de las manos. El robot es como una laparoscopia, pero que tiene movimiento libre de las manos. Yo puedo coser, hacer una sutura, como si estuviera cosiendo fuera del cuerpo humano, ¿no? Entonces, nos ayuda muchísimo, sobre todo, la visión y la disección que podemos hacer.
Impressionant. Això suposo que aquest tipus d'intervencions requereixen una gran especialització. És a dir, evidentment el robot fa la seva feina, però les mans que hi ha darrere, com vostè diu, són les de la cirugiana, que són qui sap com funciona, dit així molt col·loquialment, i qui controla com ha de funcionar. Evidentemente. Y eso siempre lo hemos tenido claro. De cara al paciente, lo mejor es que la técnica la realice siempre la misma o las mismas personas.
És a dir, hi ha d'haver un equip i una formació darrere d'una cirurgia robòtica. Exactament. Somos en la unidad de oncología, hay gente que se dedica al cáncer de próstata más específicamente, otros al cáncer de vejiga, otros al cáncer de riñón. Esto aporta a los pacientes el gran beneficio de tener mejores resultados tanto a nivel oncológico como a nivel funcional.
Les avantatges i els beneficis els tenim clars, però com perceben els pacients també aquesta tecnologia? Hi ha una mica de resistència o no? Cada vegada hi ha més confiança també amb el tema de la cirurgia robòtica. Actualmente, casi casi nos piden, por favor, opérame con el robot, pero te voy a contar una anécdota. Cuando salió publicado que el Juan XXIII tenía un robot y que íbamos a empezar a hacer cirugías, los pacientes nos llamaban y decían yo no quiero que me opere el robot, yo quiero que me opere el cirujano. Aquí anava, que a vegades ho tenim mal entès, eh?
Exacto. Entonces les explicábamos, mira, el robot me ayuda, pero el que opera soy yo. Y de hecho lo que intentábamos hacer es enseñarles el robot a los pacientes al entrar a quirófano, porque se esperaban un androide que les iba a operar. Y el robot, la verdad es que es una pena que en la radio no se puede enseñar cómo es el robot Da Vinci, pero es como una araña con unos grandes brazos...
que és lo que, bueno, ayuda al cirujano a operar. Al final es una cirugía laparoscópica, que yo creo que como tiene muchos años ya todo el mundo sabe en qué consiste. Hacemos unos agujeritos en el abdomen y a partir de allí metemos la cámara y los instrumentos. Pues el robot lo que hace es sujetar estos instrumentos que luego mueve el urólogo. S'aplica aquest robot tant amb càncer de pròstata com amb bufeta, com amb ronyó, em deia, eh?
I el futur? Ara vostè em deia, el robot ja no és el futur, és el present. Ara es parla molt d'intel·ligència artificial. Va per aquí el futur? Anirà lligat amb això o no? O s'aniran generant, no sé, teràpies...
més combinades, trets més personalitzats, cap a on va una mica el futur de tot plegat? Bé, la medició cada vegada és més personalitzada i així ha de ser. La intel·ligència artificial ens va ajudar. És increïble el que està fent. No sé si algun dia el rebot operarà sol, ja hi ha cotxes que conducen sols, no? El que passa és que cada cos té les seves variacions, però estic segura que en un futur...
No només amb el tractament, sinó també amb el diagnosi precoç, no? S'haurà d'aplicar aquesta tecnologia i haurà de continuar havent-hi investigació, recerca, etcètera, etcètera, per anar també augmentant aquesta precocitat del diagnòstic, no?
Por supuesto. Al final siempre estamos haciendo algoritmos y unimos que si edad, genética... Bueno, pues la inteligencia artificial nos dará un algoritmo que nos dirá ojo con este paciente que tienes que estudiarlo. Hi ha una part molt important, doctora, que almenys a mi m'ho sembla, que és la part humana de tot això. Com es treballa també aquesta part humana amb els pacients diagnosticats de diferents càncers urològics? Com s'aborda?
Bueno, se aborda intentando tener mucha empatía. La verdad es que los que hacemos patología oncológica tenemos que ser empáticos porque para nosotros es nuestro día a día, pero al paciente que se sienta delante de ti es la primera vez que alguien le dice que tiene un cáncer. Hemos de ser positivos. Si creemos que el paciente se va a curar hay que transmitirlo con confianza porque la buena actitud para el paciente es fundamental.
Y yo creo que el hecho de dedicarnos solo a esta patología te hace que conozcas mucho mejor cómo piensan las personas y les puedes ayudar. Vostè va ocupar també el càrrec de sotsdirectora de l'àrea quirúrgica. Què li va aportar aquesta experiència també a nivell professional? I fins i tot amb aquesta part també més humana que ara comentàvem i que és importantíssima també, jo crec.
Pues a nivel personal me aportó muchísimo porque aprendí a ver las cosas desde la otra barrera, ¿no? Siempre los médicos decimos, pero ostras, ¿pero qué hace la dirección? ¿No se da cuenta que tal? Pues la dirección trabaja muchísimo. La dirección existe y trabaja muchísimo. Lo que pasa que los cambios son muy difíciles de ver.
Y a nivel humano, pues una de las cosas que arrancamos cuando yo estaba en la subdirección fue hacer entrevistas a pacientes, entrevistas a personal, un poco incluso shadowing, que es como que alguien hace de sombra del proceso, pues desde que entraban al diagnóstico hasta el quirófano, salir y todo, y que nos explicaran qué es lo que has echado en falta, qué es lo que te ha gustado, porque con la experiencia del paciente es la única manera que tenemos de mejorar, porque muchas veces haces las cosas a diario y no te das cuenta de los déficits
Evidentment no hi ha un circuit tipus, perquè cada pacient se l'aborda d'una manera molt personalitzada, però sí que m'agradaria que m'expliqués què passa o quin és el circuit d'un pacient que arriba amb una diagnosi... Quan arriba a vosaltres, un pacient? Generalmente, en el cáncer de próstata que hemos hablado extensamente, el médico de cabecera le ha hecho un PSA...
I està elevat. Això ja ve des del nostre centre d'atenció primària. Sí, habitualment és el mèdico de cabecera el que fa un PSA. A partir dels 50 anys està recomendat un PSA anual. Quan se ve alterat i se confirma que realment està alterat, ens ho envia a nosaltres. A partir d'allí, nosaltres no mirem el dato només del PSA, mirem altres coses.
Y lo que hacemos es decidir si hay que hacer más estudios. Por ejemplo, una resonancia de la próstata que nos ayuda a ver si hay algún área sospechosa y a partir de allí generamos una biopsia. Porque el cáncer de próstata que quiero matizar, la única manera de confirmarlo es mediante biopsia. No es como otros. Por ejemplo, el tumor de riñón con un TAC podemos saber que hay un cáncer. Con la próstata no.
Una vez lo biopsiamos, hemos de ver el tipo de cáncer que tiene. Ya os he comentado antes, hay algunos de muy bajo riesgo, de agresividad, de poca agresividad y otros muy agresivos. Lo catalogamos y decidimos si hay que o bien hacer una vigilancia activa o hay que tratarlo. Y hemos de hacer estudios de extensión con un TAC, con una gamografía, un PET-PSMA, que hasta ahora...
muy en boga y supongo que habéis oído hablar y a partir de allí es candidato a un tratamiento pues le ofrecemos o radioterapia o cirugía y le explicamos si te haces esta cirugía los efectos secundarios pueden ser estos y la probabilidad de curarte es esta y así es como funcionamos
Què podem fer nosaltres per cuidar millor també la nostra salut urològica i detectar, no sé si podem, abans deies que en molts casos la detecció, la diagnosi és més complicat perquè potser no hi ha una simptomatologia directa en alguns casos, però com podem cuidar-nos o prevenir un càncer urològic?
Mira, si me hablas de cáncer urológico así de manera general, te diré que el cáncer de próstata no podemos hacer nada, excepto, por ejemplo, si tengo un familiar de primer grado que ha tenido un cáncer de próstata, comentarlo a mi médico de cabecera, porque entonces sí que tendremos que hacer un PSA a los 40 años. Pero, por ejemplo, te diré que hay un cáncer urológico en el que sí que podemos hacer nosotros, y es el de vejiga. Es muy desconocido por la población que el cáncer de vejiga se debe en el 90% de los casos al tabaco.
Si jo fumo... 90% dels casos... Aproximadament. És a dir, si jo fumo, tot el món pensa que tindré un càncer de pulmó, tindré un càncer de laringe, i ningú pensa en la vejiga. Llavors, si no hi hagués tabac, apenas tindríem tumores de vejiga. Para que te hagas una idea, la major part dels cànceres de vejiga es dan en homes. ¿Es porque las mujeres no tienen vejiga? No. Es porque hasta ahora, aunque ahora ya está empezando a cambiar... Va canviant, sí, la tendencia cambia, pero...
Exacto, hasta ahora las mujeres no fumaban tanto como los hombres, con lo cual en ese cáncer sí que podemos hacer, sí que podemos alertar a la población. Otra cosa que me gustaría, ya que tengo la oportunidad, es decir a los pacientes, si se orina sangre no es normal, si orino sangre has de ir al médico, porque orinar sangre no es normal, nos encontramos con...
te sorprenderías. Orinar sang, sí. Te sorprenderías. Ja, ja, ja. És un símptoma prou destacable per anar al metge. Te sorprenderías la de pacientes y cuando vienen y preguntas y cuando fue la primera vez y te dicen hace ocho meses. ¿Y qué ha pasado en estos ocho meses? Exacte, i per què no vas anar al metge el primer... Bueno...
Ara ho diguem així, no, però sí, sí. Al metge de capçalera, no? Correcte, al metge de capçalera, clar. Pues porque se me pasó y ya no le di más importancia. O, en el caso de las mujeres, porque pensé que sería una infección de orina, por ejemplo. Entonces, a lo mejor en las mujeres es una infección de orina, muy probablemente, pero vamos a descartarla.
El diagnóstico precoz es fundamental. Amb aquest càncer de bufeta sí que el podem associar directament al tabac. I amb el de ronyó, per exemple, que no n'hem parlat força, que no n'hem parlat tant? En principio no, la verdad. No, no, no, no per associarlo, sinó... ¿Qué podemos hacer? Exacte. Nada. Res aquí.
Aniríem al diagnòsic precoç i al tractament. De fet, tenim ara moltíssim tumor de riñón que estem tractant amb una tècnica que es diu cirurgia parcial, on en lloc de quitar tot el riñón, que és el que es fa fa fa uns anys, quittem només el tumor i un troc de riñón.
El robot en esto también nos ayuda mucho porque somos más precisos. Y el poder hacer cirugía parcial más frecuentemente es gracias al diagnóstico precoz. ¿Y por qué? Pues porque actualmente se hacen muchas pruebas de imagen por otros motivos. Me hacen una ecografía porque me duele la barriga.
Me hacen un TAC para controlarme porque yo tuve piedras en el pasado o porque tengo un cáncer de colon. Y entonces esto sí, el tumor de riñón sí que se puede ver. Y gracias a eso estamos diagnosticándolos con tamaños muy chiquitines y podemos tratarlos precozmente.
Doctora Elena Scasso, ho hem de deixar aquí, però li agraeixo moltíssim que ens hagi vingut a parlar d'aquesta disciplina, d'aquesta part mèdica, que potser no coneixem tant, i ara ho dèiem, a vegades encara a principi de l'entrevista dèiem que encara relacionem massa el tema de l'urologia amb homes, i no és així, i amb aquestes tipologies de càncer que vostè ens ha comentat. Gràcies per acompanyar-nos i gràcies també per la tasca que fan. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, molt bon dia. Bon dia.
Doncs fins aquí aquest espai 1003 del programa Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Ho anem deixant aquí. Nosaltres hi tornarem dimarts vinent amb més continguts a partir de dos quarts d'una del migdia. Poden aprofitar per recuperar aquest i d'altres programes del Tothom a la nostra pàgina web a tarragonaradio.cat. Passin molt bones setmanes.
Bona nit.
Fins demà!
Son dos cuartos a dos.