Fins demà!
Esta rumba tiene fuerza y brilla tanto como el sol. Nadie tocará la rumba como Antonio la tocó. La cantaba en mil idiomas y un inglés muy catalán. Con su arte los gitanos no se podían aguantar. Con su baile de guerra y las camisas se partían. Ya no se canta la rumba como cantaba el pescadilla.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a Sevilla. El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Marc Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estat i Jesús Navas en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Tutam a Miguel González.
35 minuts sobre les 12 del migdia. Què tal? Benvinguts, benvingudes, amb aquest espai tothom, edició número 1006, a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquest dimecres es conmemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Demà en parlarem.
ja convocada pel que sabem a la lectura d'un manifest. Avui, però, ens preocuparem, ens ocuparem d'altres coses. Parlarem de hockey inclusiu, també, de les preocupacions i de les ocupacions d'alguns usuaris a la ciutat de Tarragona.
Després passarem també pels 20 anys de la càtedra d'accessibilitat de la Universitat Politécnica de Catalunya, que es compleixen també aquesta mateixa setmana. I a partir de la una coneixerem un projecte solidari pel que fa al Col·legi Sant Pau de Tarragona. Encara esperem que ens quedi temps de parlar també d'altres projectes solidaris que arribaran a la ciutat. 12 i 36 minuts. Qui us parla? El Miguel González. A la part tècnica hi ha Lluís Comes. Comencem.
Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter. I recupera els nostres programes a la carta
De fet, sempre que parlem amb ells, ens ve al cap aquella idea que l'esport acaba sent integrador, acaba sent inclusiu, i de fet, per aquest motiu, neixia ja fa algun temps el hockey inclusiu a Tarragona. El hit, Carles Balanyà, molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Vicky Cruz, molt bon dia també. Molt bon dia. Gràcies. Com esteu?
Molt bé. Molt bé. Contents que ens hagueu tornat a visitar per parlar d'aquest projecte, del hockey inclusiu, i ara em deia el Carles, la Vicky, fa poquet que s'ha incorporat, que s'ha integrat amb aquest projecte, Vicky. Ara en parlarem, ara t'ho preguntaré com ha anat també aquesta arribada a l'hockey inclusiu. Carles, fem una mica d'història. Tot això ens porta cap al 2022, si no m'equivoco? Sí, abans de la pandèmia. Abans de la pandèmia, vale, vale. El 2018...
Ah, mira, jo ho feia més proper, doncs. Sí, però com que amb la pandèmia va haver aquells 3 anys d'aturada... Vale, vale, vale, per això, per això. 2018, com neix la idea? Un grup d'amics, Estefania, Teresa, la Imma, el David, un grupet d'amics que van engrescadament veure que aquí a Tarragona faltava un projecte d'esport adaptat a esport inclusiu per a persones amb gran discapacitat física...
doncs van crear aquest deport en què, la veritat, amb molt poca mobilitat física el pots gaudir i participar. Ha de tenir unes característiques específiques aquesta modalitat d'hoquei? Sí, mira, només que et dominis el...
la cadira de rodes elèctriques ja la pots portar, perquè portem els esquís, els que no tenim força en els braços per agafar-lo, portem subjectat a la cadira de rodes, si podeu mirar qualsevol vídeo per internet ho veureu, i els que tenen força ho porten amb la mà. Per tant, amb el maneig de la cadira elèctrica ja han tenit prou per participar en aquest projecte d'esport.
La qüestió és aquesta, que fos un projecte inclusiu, és a dir, que tothom qui volgués hi pogués participar, no? Carles, havia de ser condició sine qua non, i des d'aleshores, com ha evolucionat? Quantes persones sou ara? Ara som uns 14 a l'equip.
que ens anem trobant cada dimecres a les quarta de la tarda, el que fem allà un parell d'or, és una hora i mitja, fem allí els entrenaments i el partidet al Palau d'Esports de Camp Clar, dels Jocs del Mediterrani. El Palau d'Esports Catalunya és allà on ho feu. Viqui, com coneixes tu el projecte? Quant tenes a ventes?
Bé, jo vaig començar aquí al grup una mica quan vaig entrar a la residència de Sant Salvador, que vaig conèixer molta gent que no coneixia, entre tots el Carles i més gent d'allà, que són els que em van parlar que existia aquest esport i aquest grup...
i que si volia provar-ho, llavors me vaig decidir i vaig provar. Quines sensacions vas tenir? O et va costar al principi provar-ho, tenies algun tipus d'angoixa o no? O et vas decidir bastant ràpid?
Bueno, jo el primer dia me vaig decidir anar com una experiència, no? Anem a provar, anem a provar bé què passa. Sí, sí, això mateix. I llavors me van ajudar el que diu el Carles, me van posar el pal aquest, l'estic aquest, aquí a la cadira, i bueno, vam fer una miqueta d'entrenament perquè, clar, jo no...
Porto la cadira, però no tinc tant d'entrenament, perquè em van dir que s'intenta anar el més ràpid possible i una mica és un treball en equip. Llavors has de conèixer també les altres persones, els altres.
Al final un equip és això, quan hi entres tu pots anar a participar-hi, pots anar a provar, però quan vas fent equip és quan la cosa millora. I suposo que ha millorat, no, Vicky? Quants temps portes amb ells? Bueno, doncs penso que ja quan vaig entrar a la residència l'agost de l'any passat, penso que vam començar com a l'octubre o així, potser, Carles? Un any, no? Un any i una mica més portaràs, no? Sí, més o menys sí.
Molt bé, molt bé. Vau començar, Carles, amb unes adaptacions prou rudimentàries, no?, d'aquests estics. No sé si la cosa ha canviat o no. Sí, ara anem millorant. Ara que hem tingut unes porteries ja oficials... Molt bé, que al principi no n'hi havia. ...commentàries, que al principi no n'hi havia. Ficàvem dues botelles de... Com fèiem abans... Sí, sí, exacte, com quan jugàvem dos jaquetes de xàndal, no? Exacte, igual, sempre s'ho hem passat molt bé...
Allí ens trobem, primer fem mig entrenament de domini de la pilota, doncs amb zig-zag, fem una miqueta d'eslàlom, de passar, de fer com si diguéssim tàctiques per quan se juga i després fem el partidet, que és quan també s'ho passem molt bé. Aporta molts beneficis físics, això lògicament tot té classe d'esport...
I llavors, doncs, molts beneficis d'inclusió, de conèixer companys, de passar-nos-lo bé, no, Vicky? Sí, sí, sí. I bé, i compartir, compartir estones...
Heu creat... Clar, això com funciona a nivell de seccions? És un esport al qual hi ha una... És a dir, es podria arribar a aconseguir una competició o no? Explica'm. Sí, hi ha una competició a nivell de Catalunya i crec d'Espanya també. El que passa és que ara, de moment, nosaltres encara en competició no estem perquè encara ens falta una miqueta de suport, de ser més gent...
Però bé, el projecte és acabar fent la lliga d'aquí, de Catalunya, i participar. De moment encara som un grup d'amics que es trobem, i passar-nos-ho bé... De moment encara esteu amb un grup d'amics, després ho hauríeu de constituir com un club, com una secció oficial, però d'alguna manera...
per poder competir. Sí, clar, per participar a la Lliga... Clar, has d'estar generat i tot això. I sobretot també una logística, no?, de desplaçar-nos, de voluntaris... De moment encara ens falta, però bueno, tot arribarà. Clar, és que darrere d'això...
Ha d'haver-hi també un engranatge, no?, que funciona. És a dir, un anar i vindre, no és tan fàcil com dir, vinga, em planto allà a la zona, allà a Camp Clar, i comencem a entrenar. Hi ha tota una infraestructura al darrere. I traslladar-nos i rebre. Què és el més complicat?
El trasllat. I després tot el voluntariat, perquè, esclar, nosaltres molts no podem ficar-nos al pal ni lligar-nos a la cadira... Algú us ha d'assistir, no? Però bé, tot arribarà. Molt bé.
Digues, digues. Jo feia temps que buscava un esport individual, jo hi soc federat, he estat federat amb escacs i amb altres esports, però amb un esport d'equip feia temps que buscava, però, esclar, molts esports d'equip, com el bàsquet, necessites tenir una força física, una mica de mobilitat. I aquest que vam trobar...
Doncs és ideal perquè simplement portant la cadira, fent anar el joistic de la cadira, l'adomines i participes i xales i la competitivitat. Aquest sí que és inclusiu, de veritat, eh? Vull dir que sí que fa falta. Bueno, tots són exclusius, però esclar, cadascú té la seva... Correcte, per això, però vull dir que... La seva força física i la seva mobilitat, però per la gent amb molta discapacitat és ideal. Mhm.
T'ho sembla també, eh, Vicky? Sí, sí, sí, penso com ell, que és un esport que està a l'abast de molts persones amb discapacitat i està bé practicar-lo, perquè a més fem amics, fa un grup, perquè després sempre hem fet algun dinar, hem anat a alguns sopar junts...
Fantàstic. Clar, ara estem en aquest punt. Esteu oberts a que altres persones vinguin, ho provin, com va ser el cas de la Vicky, i que al final puguin formar part també d'aquest grup que algun dia podria arribar a ser secció, Carles? Exactament. Si algú està interessat... Això ho deia, per fer la crida. O algú que coneixi algú que li pugui interessar, sense cap compromís, venir un dia a practicar i sense cap compromís...
I si li agrada, doncs, com va fer la mica i quedar-nos i no ens trobem. Moltes vegades, per alguna... Clar, per la nostra discapacitat, algun dia no podem, però si no som 8, som 7, i si no som 10 i anem a trobar-nos. Molt bé. Després se dono l'adressa de contacte... I tant.
Sí, doncs dóna-la si vols, després la repetim. Mireu, si voleu, a l'Instagram, arroba hithockeyoficial. Hit és hòquei inclusiu. Arragona, H-I-T, hòquei oficial. I després amb email, voluntarisllegat2018, arroba gmail.com. Molt bé.
Perquè això penja, ho hem d'explicar, bé aquell grup de llegat de voluntariat que va néixer en els Jocs Mediterraners el 2018. Exacte, va ser el llegat aquell del joc que una de les seccions que van crear era l'esport. Doncs aquí queda el llegat també, no? En certa manera aquí queda el llegat.
Carles Miqui, estem en una setmana on demà dimecres es conmemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. No tenim hores d'arancar la informació oficial. Sí que sabem que hi haurà la lectura d'un manifest, però més enllà també us pregunto a vosaltres com veieu la ciutat i el camí que cal continuar fent perquè sigui una ciutat realment inclusiva i realment...
convivent amb persones amb discapacitat. Què creieu que... On creieu que s'ha de posar ara mateix l'èmfasi, el punt de treball més immediat? Bueno, jo trobo més carrers... Bueno, jo penso que a Tarragona, a nivell de carrers i el que són tendes i això, està bastant adaptat. El problema moltes vegades que trobem nosaltres mateixos és en el barri on estàs a les residències.
Això ho hem parlat moltíssim. Exactament. I el tema, moltes vegades, dels autobusos de Tarragona, que, com sempre diem, són un problema perquè ens posen a la mateixa altura que un cotxet d'un nen petit. Com heu vingut fins aquí? L'autobús. Amb l'autobús. L'autobús.
Heu esperat la línia allà, a Sant Salvador, on està la residència? El seu barri que està distanciat de 4 quilòmetres de Tarragona, suposo, més o menys, doncs depenem totalment, totalment del transport públic d'autobús. I no sempre és efectiu? Tots són adaptats, tenen la rampeta...
Alguna vegada pot fallar alguna, però hi ha un bon servei de manteniment, en això estem contents. Però, clar, al nostre barri hi ha la residència de Sant Salvador de discapacitat físic, que són 30 usuaris, més el centre de dia són 40 usuaris que podem agafar el transport, més els de més discapacitats que hi ha al barri. Vol dir que hi ha un gran concertatge en comparació amb altres barris.
I això no es reforça, entenc. I ens trobem que moltes vegades l'autobús només té dues places per a persones amb discapacitat, doncs que moltes vegades hi ha dos companys que pujaràs d'esperar el següent. És a dir, que si voleu anar quatre junts, no pot ser. Ara vosaltres dos heu vingut...
Bé, el primer autobús no hem pogut, perquè hi havia un o dos companys, però el següent l'hem agafat. Però, a més a més, que nosaltres mateixos ja som més quantitat de gent de la plaça reservada, trobem que a vegades no es respecta la prioritat i l'ocupen cotxets de bebès, que tots es poden plegar, que els pleguen perfectament quan volen, però a vegades no volen plegar i no hi ha una cosa clara de quin és el...
No hi ha un protocol de prioritat. En principi sí, però s'ha de fer complir, però hem de parlar i veurem què es decideix, perquè això és molt important, és bàsic per nosaltres. A vegades simplement és una mica apel·lar al sentit comú
i després que hi hagi una normativa que es compleixi. A nivell anecdòtic, i deixeu-me que ho expliqui, aquí a la ràdio, per exemple, hi ha un interfors per entrar i hi ha un timbre que és molt elevat i, clar, són coses que no es pensen i que haurien d'estar ja resoltes, no?, a nivell arquitectònic. Vull dir que ja fa molts anys que no parlem de barreres arquitectòniques que hem canviat la nomenclatura però que continuen existint. Sí...
Tothom t'ajuda. Hi ha cosetes com obrir una porta d'un establiment o d'un local per abans de tot el que sigui que puguem fer autonomament. Això ens dona autoestima. No depens de les altres persones. I una simple porta automàtica ens facilita això. No depèn d'altres persones. Clar, clar, clar.
Doncs fem aquesta crida, eh?, de cara a l'esport inclusiu, que avui has centrat la primera part d'aquest programa, i no sé si voleu afegir alguna cosa més, Carles Viqui. Aniveu-vos, que s'ho passareu molt bé, i allí fem un grupet, parlem de les nostres coses, i endavant. Doncs, Carles Balanyà, Viqui Cruz, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, que vagi molt bé. Gràcies a tots. Fins la propera.
Seguim endavant amb més qüestions. Un moment ara de parlar d'un aniversari important, d'aquest 20è aniversari de la Càtedra d'Accessibilitat de la Universitat Politécnica de Catalunya. De fet, preveuen un acte per commemorar aquest aniversari i nosaltres en volem parlar amb el director de la Càtedra, adjunt també al vicerrectorat de Responsabilitat Social i Igualtat de la Universitat Politécnica de Catalunya, el Daniel Guas. Daniel, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. 20 anys d'aquesta càtedra al servei també de la comunitat universitària, al servei de les persones amb discapacitat. Què suposa? Com ho encareu? Com en tomeu aquest aniversari?
La veritat és que, per una banda, amb molta il·lusió, i per l'altra, n'hem de fer enrere i veiem tot el camí que portem fet en aquests 20 anys, camí dintre de la universitat i també de portes en fora de la universitat, que de vegades sembla...
que a la universitat estem sempre fent docència i recerca, però també hi ha el compromís que tenim cap a la societat i la transferència de tecnologia i transferència de coneixement que fem cap a la societat que ens en volta. Si mirem enrere, evidentment, les coses han canviat força en 20 anys, quines creus que són les fites aconseguides, mirant cap a dintre i mirant cap a fora. Al final, allò que afecta o que acaba afectant a tota la comunitat.
de les accions que he anat fent, del que he anat aconseguint durant aquests 20 anys, Daniel? Ui, la veritat és que hi ha hagut canvis molt significatius. Pensa que fa 20 anys en aquests moments es parlava bàsicament de l'accessibilitat com a fer rampes, ascensors i lavabos, mentre que en aquests moments...
Tota la part d'inforcabilitat, accessibilitat a les webs, accessibilitat al transport, accessibilitat cognitiva, accessibilitat, evidentment també als espais i als entorns, és realment un increment en tots els àmbits quotidianos, en tots els àmbits de la societat, i com no, també en tota la transformació social que això ha implicat. Abans semblava que es parlava d'integració,
en aquell moment, i en canvi ara el que estem parlant és d'inclusió, és a dir, de participació, una participació activa, a més a més estem parlant d'assolir les fites de totes les persones, parlem d'igualtats d'oportunitats,
Fixa't com tota la societat ha suposat una revolució i encara queda molt. I encara queda molt. Estem fent camí i això realment és important. Queda molt. No sé si la propera passa o la propera estació, la propera parada del camí ha de ser que aquesta inclusió es converteixi en una inclusió real, en una inclusió efectiva i dotada també dels recursos necessaris perquè sigui una realitat i sigui ben efectiva.
Evidentment, i aquí és on la universitat sempre el portem, el nostre granet de sorra, des de quan s'elaboren les normatives, s'elaboren les lleis, que ens preguntem, escolta, aquests conceptes estan correctes, aquest enfocament és el que toca, i justament dins d'aquest fet és on la universitat pot aportar, ficant aquest coneixement al servei de la societat i
i aconsellant, diguem-ho així, a destruir el que deia, una inclusió plena de totes les persones, sense discapacitat. Per celebrar, per commemorar aquests 20 anys, heu pensat un acte commemoratiu amb entitats que comparteixen aquest compromís que teniu vosaltres i que té la universitat amb això que comentàvem ara, amb la inclusió de totes les persones. Com serà? Què heu previst amb aquest acte, Daniel?
Justament el que volem és fer una explicació que no sigui un aport de l'universitat, sinó comptar amb totes aquestes entitats amb les que en aquests 20 anys hem anat col·laborant per poder-ho fer. Si bé hem anat contactant amb algunes d'elles, us ho veiem, com ho teniu? Som conscients que, justament, amb les dades que oferem, també considerem les dades internacional de la discapacitat, que és el dia 3, i, per tant, les coses potser ens fan una mica més repartits,
Però sí que ens feia molta il·lusió fer aquest reconeixement, no? Fer aquest reconeixement cap a la societat, cap a les entitats del tercer sector que estan, doncs, en el dia a dia, no? I poder compartir una estona de debats, una estona d'il·lusions compartides.
Un acte que tindrà lloc aquest mateix dijous, dia 4... Home, jo crec que també és un bon moment, no? Ara t'ho deies, coincideix amb el dia 3, amb aquesta setmana, però també és un bon moment, no? Precisament per fer aquests reconeixements i per parlar d'aquest impacte real i social que tenen aquestes institucions, aquestes entitats del tercer sector i que comparteixen amb vosaltres. No sé si és clar...
no sé si ens pots avançar o no, algun d'aquests reconeixements institucionals o hem d'esperar l'acte de dijous? Hem d'esperar l'acte, però sí que en aquest sentit sí que són molt acadèmics.
fent reconeixement tant a les entitats que ens han col·laborat més, a la part docent, que ens han ajudat a acompanyar la solidaritat de l'OPC, en què hem fet recerca, en projectes amb un alt impacte social, que si bé des de la Càtese donava aquesta part tecnològica, però les entitats les aplicaven, com també tota la col·laboració institucional de la Pepinia per aconseguir uns objectius comuns.
Molt bé. Un acte, com dèiem, que és dur a terme aquest dijous, a les 6 de la tarda, si no m'equivoco, a la sala de conferències de l'11 de Catalunya. Això és al carrer Sepúlveda número 1 de Barcelona i obert, de fet, a totes les entitats socials, culturals, acadèmiques, a tothom qui vulgui compartir amb vosaltres aquesta vetllada i aquest acte que ha de servir precisament per commemorar i per celebrar aquests 20 anys de càtedra. Daniel, abans de tancar
Abans parlàvem del que ens queda, però endavant, dintre del vostre full de ruta, què és allò que esteu treballant amb més immediatesa? O, per exemple, si haguéssim de fer aquesta carta als Reis de cara al 2026, quina seria? La veritat és que nosaltres estem treballant amb el mateix, que ara podem estar treballant amb totes les entitats. Escolta, ens preocupa, no? La intel·ligència artificial, no?
Nosaltres també hi estem treballant, per exemple, en el nostre cas, per exemple, hem quedat en un projecte amb altres universitats per a nivell d'accessibilitat de l'ús de la intel·ligència artificial per a persones amb discapacitat intel·lectual. Totes les noves aplicacions, totes les noves eines que apareixen, està molt bé, però...
les hem de poder utilitzar totes les persones. I és aquí nosaltres, sempre hem ficat i cullerada, dintre de les nostres possibilitats per anar millorant. Però no al marge de la societat, no al marge del mercat, de les tendències, sinó conjuntament i d'aquesta manera aconseguir les tecnologies, uns productes, uns serveis que siguin accessibles per tothom.
Doncs Daniel Guas, director de la càtedra adjunt al vicerrectorat de Responsabilitat Social i Igualtat de la Universitat Politécnica de Catalunya. Moltíssimes gràcies per atendre la trucada de l'Espai Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio per molts anys més i gràcies també per la feina feta. Gràcies a tots nosaltres. Gràcies, bon dia.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona comprarà els baixos i el primer pis del número 8 de Méndez Núñez per ampliar els espais vinculats al Teatre Metropol. Allà s'estudiarà ubicari el centre d'interpretació de Jujol, una botiga i un restaurant. Les obres de restauració avancen i n'hi haurà de noves perquè es vol que sigui integral.
Mentrestant, l'equipament cultural seguirà tancat i, hores d'ara, no hi ha prevista la seva reobertura, una data per la seva reobertura. L'alcalde, Rubén Vinyuales, diu que amb aquesta operació al Metropol esdevindrà un gran centre cultural i no només un teatre.
Aquest nou accés polivalent permetrà també donar una funcionalitat autònoma a les diferents peces del complex cultural sense haver d'estar necessàriament obert al teatre. Però el Metropol deixa de ser només un teatre per esdevenir un gran centre cultural i el cor de la ciutat de Tarragona.
Els treballs de restauració es van iniciar el juliol de l'any passat i ja han fet aflorar elements julians originals. S'han renovat també la fusteria, s'ha actuat per evitar filtracions i l'aigua ja no pot entrar a dins com passava als dies de pluja intensa.
Amb aquestes millores ja efectuades s'ha aprofitat per anunciar noves fases que vindran i també bones notícies com ara que es podrà comptar amb una aportació de 500.000 euros a través del 2% cultural de l'Estat.
L'atur cau tímidament el novembre. La demarcació de Tarragona durant el darrer mes serà reduït en 36 persones o el que és el mateix, un imperceptible 0,09%. Ha davallat en tots els sectors, menys els serveis i especialment entre les persones sense ocupació anterior.
I els fets delictius registrats al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre durant els nou primers mesos de l'any han baixat un 7,6% respecte al mateix període de 2024. Michel Pijuan.
Segons el Ministeri d'Interior, fins al mes de setembre d'aquest 2025 s'han reduït els homicidis i assassinats en un 53,8%, passant de 13 a 6 casos. Però han pujat fins als 421 casos els delictes contra la llibertat sexual, un 14,4% més. Entre els municipis de més de 20.000 habitants, el Vendrell, amb 22,24% i Salou, amb menys 20,8%, són els que més redueixen la criminalitat, que únicament creix a baix, amb un 3% més.
Les estadístiques fetes públiques del govern espanyol pel període d'entre gener i setembre d'enguany presenten xifres a la baixa en pràcticament tots els capítols. La criminalitat convencional se situa en 28.981 fets, baixant un menys 6,8%. Encara més recula la cibercriminalitat, un dels àmbits amb més increments els últims anys, que s'han reduït un 11,8%, amb 5.236 casos.
Al municipi de Tarragona el descens global és de 5,3%, 6.983 fets. En el cas de la capital provincial, destacen el descens del 44,4% en els robatoris amb força en domicilis, 159 casos o dels furs en un 10,5%, 2.053 fets registrats. En canvi, els delictes contra la llibertat sexual s'han incrementat fins al 37,7% amb 73 casos o el tràfic de drogues que puja també un 30% amb 52 casos.
Jordi Sendra vol repetir com a alcalde de Blader Junts a les municipals del 27, és conscient que haurà de superar abans un procés de primàries a Abril Rius.
En l'entrevista de Portaveus de Tarragona Ràdio, Sendra ha explicat que arribaran els comissis locals de 2027 amb el cistell ple de tot allò que han sembrat durant el mandat. Jordi Sendra diu que serà el moment de recollir-lo. Jo vaig manifestar en el seu dia que seria el candidat. És evident que s'ha de passar també per un procés de primàries. La meva voluntat és de presentar-me a les eleccions del 2027.
Perquè entenc que haurem estat 4 anys sembrant i aquesta feina feta d'aquests 4 anys, d'aconseguir coses pels tarragonins, doncs han de poder recollir a les eleccions municipals. I el cistell nostre estarà ple, eh?
D'altra banda, Sendra ha qualificat d'exercici de democràcia intern les eleccions per liderar l'executiva local de Junts per Catalunya a Tarragona que es fan aquest dimarts i dimecres. I concorren Josep Maria Llort i Belén Riola. Sendra té clar qui votarà, però segura que com a grup municipal s'hauran d'entendre amb qui surti escollit. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuncat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vuit minuts passant de la un en punt de la tarda, anem a la segona part, la segona secció d'aquest espai, tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio, perquè ens agrada parlar de projectes solidaris, de projectes que tenen un rerefons solidari i quin acte d'altruisme millor que donar sang.
La primera pregunta que ens podríem fer és que si a Tarragona es recull prou sang per cobrir les necessitats dels hospitals. Al Col·legi Sant Pau Apòstol estan organitzant un neuroambient que té precisament aquest component social i que pretén fer reflexionar als alumnes sobre la importància de participar en les campanyes de donació de sang i altres similars. L'Anna Borrull és professora del Col·legi de l'Escola Sant Pau, del Col·legi Sant Pau, vaja. Anna Borrull, molt bon dia.
Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. Entenc que vens com a portaveu o encarregada una mica d'aquest projecte, oi?
Sí, de fet, soc la que porto l'equip de neuroambients de ciències del Col·legi Sant Pau Apòstol, de secundària, i m'encarrego d'organitzar aquests neuroambients, que són uns projectes que fem a l'escola, que no només es treballa en una situació contextualitzada, real, sinó que, a més a més, intentem implicar els alumnes una mica més per treballar la part emocional que està involucrada en aquest projecte.
I aquest projecte més amb aquest caràcter i àmbit social no és el primer any ni molt menys que el feu, perquè jo crec que n'hem parlat ja altres anys, i que al final acaba esquitxant tot l'alumnat, les famílies i l'entorn també del col·legi, no, Anna?
Sí, exacte. Jo crec que ja podem dir que s'ha convertit com en una tradició. S'ha consolidat, no? Sí, sí. De fet, fa uns anys es feia només la campanya, la recollida de sang, l'autobús venia per la tarda, i des de l'any passat ja ve matí i tarda per donar l'abast amb tota la gent que ve a fer donacions.
Deixa'm que saludi també a tres dels alumnes que formen part o que rebran, Anna, que participaran, millor dit, d'aquest neuroambient. L'Abril Domingo, Abril, bon dia. Bon dia. La Martina Domingo, Martina, bon dia. Bon dia. I el Marcel Reig, Marcel, bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies a tots tres. Abril, quan és el primer cop que sentiu a parlar o que sents tu a parlar d'aquest neuroambient i de tot el tema de la donació de sang dintre de l'escola? Ja ho coneixies d'abans? Explica'm una mica.
Sí, sí, ja ho havia escoltat algun cop perquè, vulguis o no, sempre veus l'autobús allà. Se forma aquell pitote a l'entrada de l'institut i a l'escola, no del col·legi. Però ha sigut aquest any que ho hem aprofunditxat una mica més i hem après molt més sobre la importància i l'impacte que té en les persones tan exonants com els que ho reben.
Molt bé. No ho he dit, però sou tots tres alumnes de tercer ESO, per tant, enguany participareu més activament del neuroambient. Martina, igual que semblant a l'abril, potser ja sabies una mica de què anava, però enguany has descobert una miqueta més o has aprofundit amb tot el que suposa la donació. Exacte. Marcel, tu?
Doncs, sí, en altres cursos ja col·laboràvem, però en aquest curs, és a dir, hem fet més èmfasi i hem sigut els que ho hem planejat una mica més de prop. Per tant, sí. Molt bé. Què ha implicat per vosaltres, Marcel, aquest neuroambient?
Doncs, a veure, hem fet diferents tasques, no?, com, per exemple, a diferents assignatures. Per exemple, hem anat fent exposicions, no?, on per grups de classe anàvem exposant, doncs, logos, eslògans i tot plegat. I al final s'ha fet una votació i ho hem decidit. Quins eren els triats per fer, doncs, aquesta promoció.
Llavors, per exemple, algunes assignatures hem utilitzat un programa de disseny 3D per imprimir en 3D el logo, per regalar els donants de sang i diferents coses així. També gravarem un vídeo, anunci, on farem una performance on cadascun representa una gota i s'agrava des de dalt des d'un dron i és com una comercialització.
Escolta, això és fantàstic, perquè veig que va esquitxant ara... De fet, els neuroambients ja funcionen així, van esquitxant totes les assignatures. Exacte, la idea és que sigui un projecte multidisciplinar, que al final, en educació, anem cap a aquest món, perquè al final és bo tocar diferents disciplines, i quan fem projectes que estan més contextualitzats en el món real, sempre abarquen diferents matèries.
Molt bé. Heu après a abril també la importància de participar en aquestes campanyes de donació de sang, també altres similars. Vull dir que al final és també transmetre o parlar-ne a classe, fora de classe, i explicar també a la gent la importància de les donacions i aquest amb caràcter més social, més altruista, que suposa donar. Això n'heu parlat i ho transmeteu també després, no?
Sí, sí, ho hem treballat bastant. Vam vindre també des del banc de sang i teixits a fer-nos una xerrada, també, que, bueno, va servir bastant. I, doncs, també amb els flyers, els tríptics, doncs, també ho hem repartit perquè pugui arribar el major nombre d'adults possibles i que puguin donar, perquè és molt important. I, doncs, això. Vosaltres no podeu, de moment, fins als 18...
Però us crida la idea? Donareu quan podreu? Sí, esclar, perquè meus pares també són donats i sempre hem vist que és una cosa molt important i que com més puguis ajudar és molt millor. Molt bé.
Martín, heu treballat també altres conceptes, tot allò que conforma la sang, quina funció específica té, tot el tema aquest de conceptes de cèl·lula, que ara potser així parlar-ne és més farragós, però que també ha anat esquitxant tota aquesta programació del neuroambient, no? Sí, exacte. A nivell de classe, a nivell lectiu, fins i tot. Sí, a biologia hem treballat molt més els grups sanguinis, l'aparell circulatori,
I, bueno, per saber si aquí podem donar nosaltres segons el tipus de xanquets...
Costa d'entendre això, al final, tots els positius, negatius, tipus de sang, de qui puc rebre, a qui puc donar, no? Sí, perquè és molt important, perquè ara que dones alguna cosa que no concorda és molt perillós. Exacte, per això ja ho tenen en compte i es fa aquella mena de qüestionari d'enquesta que has d'omplir abans. Tot això ho heu fet amb el Banc de Sang, ho deia l'Abril també, ho heu fet amb el Banc de Sang IT6 del Joan XXIII, us heu coordinat també amb ells, s'ha implicat també aquest projecte,
Com es materialitzarà tot? És a dir, quan començarem també nosaltres? No sé si ja hi ha un dia marcat perquè es faci aquest acte més de portes cap enfora. Sí, s'ha signat el dia 18 de desembre amb l'horari de 11 del matí a les 2 del migdia, llavors serà un petit descans i de 3 a 7 de la tarda ja tornarà a estar obert.
Molt bé. 18 de desembre, que això és un dijous, si no m'equivoco. Sí. Dijous, sí. Ho estaria dient de memòria, però sí, eh? I què hem de tenir en compte per aquell dia, Anna? Com a ciutadans també de Tarragona?
Doncs, en principi, es demana que tota la gent que pugui es registri a la pàgina web del Banc de Sang i Teixits de Catalunya per tenir una mica de previsió. DonarSang.cat. Exacte, és per tenir una mica de previsió, però poden venir igualment, si s'ho pensen a última hora, poden venir igualment i se'ls buscarà un momentet perquè puguin donar. Han de portar alguna documentació, el DNI, preferiblement, perquè es puguin identificar.
I per allò de més, si entren a la pàgina web, doncs diu una mica els requisits més específics, doncs s'ha de tenir, doncs ells ho saben més que jo, que ho hem treballat bastant a classe, han de tenir de 18 a 70 anys, doncs hi ha un nombre de donacions específiques que pots fer si ets home o ets dona... Sí, Marcel, m'ho pots explicar? Ho saps tu com funciona? Sí, sí, evidentment. Explica, explica.
Doncs, a veure, el requisit seria tindre entre 18 i 70 anys, d'acord, i pesar més de 50 quilograms. I llavors, evidentment, s'ha d'estar en un estat de salut òptim, no?, doncs per no contagiar enfermetats de la sang i tot això, aquestes persones a les que dones. I llavors, els homes poden donar fins a 4 vegades l'any, doncs amb una separació entre donacions de 2 mesos. I les dones, doncs la mateixa separació...
però poden donar fins a 3 vegades l'any. Molt bé, fantàstic. Doncs aquí tenim els casos en els que podem donar. Hi ha més activitats a banda d'aquesta que comentàvem ara? Heu dut a terme més activitats a nivell del col·legi, s'han fet, a banda del que ens deia també abans el Marcel, l'enregistrament d'aquest anuny, d'aquest spot, diríem així bé, el dia de la campanya, heu fet més coses?
Sí, ells ho poden explicar, que estan fent ara unes presentacions, unes activitats, per explicar als alumnes d'educació infantil i primària. Òbviament, ells no poden ser donants, però sí que ho poden traslladar a les famílies. Aquí està, eh? Vull dir, és una mica de funció que també feu altres, a banda de tot allò que apreneu. És a dir, el fet de ser una mica transmissors de la importància de donar. I al final, abans jo us deia, això acaba esquitxant totes les assignatures, acaba esquitxant tot el col·le, no?
Sí, sí. Què feu? Heu d'anar per les classes a explicar-ho? Com funciona? Sí, estem preparant per grups unes presentacions i aleshores anirem a les classes de primària infantil i amb la informació adequada per cada curs farem i els explicarem una mica més sobre la donació i la sang. Per exemple, a infantil es faran contes, titelles i ja a 5 i 6 explicarem més la teoria de la sang i això.
És xulo això perquè s'ha d'adaptar, entenc, a cada edat, és a dir, a cada curs adaptar-ho d'alguna manera, no? Perquè ja és el que deies, per infantil potser és millor explicar-los i comptes i transmetre'ls d'aquesta manera, no? Que siguin capaços també d'entendre-ho, no?
Sí, sí, perquè clar, no els pots preguntar alguna cosa que potser no es sapien del que va, aleshores... A nivell de conceptes, etcètera, etcètera. Sí, sí, sí, molt bé. Doncs ara no sé si ens deixem alguna cosa més que vulgueu comentar a nivell de l'activitat, del neuroambient...
Jo crec que està tot dit. Hem vingut aquí per animar la gent. Ho han explicat superbé. La crida, va, la crida important. Ho han explicat superbé. Volem invitar tothom que pugui participar. Al Banc de Sang sempre ens diuen que els Nadals són unes èpoques difícils perquè la gent estem sempre amb els nostres familiars, dinars... Sol ser una època en què baixen les reserves perquè perdem també la rutina.
Però, clar, malauradament les necessitats no varien al Nadal, al contrari. Exacte. Justament hi ha dies que hi ha molts cotxes a la carretera i això, i hem de pensar que si hi ha algun accident, malauradament, aquella persona hauria d'estar, evidentment, ben atesa i tenir suficients reserves de sang. I aquí entren els alumnes de tercer d'ESO del Sant Pau que han estat preparant aquesta campanya. I tant.
Martínez, hi ha alguna cosa de tota aquesta qüestió de la sang que no sabies que t'ha sorprès o amb la qual et quedaries de tot el que heu treballat aquests setmanes o del que esteu fent?
Doncs sí, el número de donacions que es necessiten a Catalunya diàriament són mil, cosa que m'ha semblat bastant, però actualment és un nombre menor el que es donen. Llavors necessitem que més gent contribueixi i sigui solidària, ja que és un gest molt petit i molt important per a persones que ho necessiten. Mil donacions que no són fàcils d'aconseguir, que hi ha molta feina i molta pedra a picar com la que feu vosaltres. Abril, tu amb què et quedaries?
Bueno, també quan ens vam vindre a explicar això de la donació de sang, també ens van dir que hi havia donacions de plasma i de mèdula oci, cosa que no en tenia ni idea. Però també em va semblar molt interessant i que és molt important donar i ser generós, perquè és una cosa que sempre es necessita perquè no es pot fabricar. Aleshores, doncs això, que la gent que ho faci i que ajudarà molta gent.
Per això aquest ha afegit, et banc de sang i teixits, perquè també reben altres tipus de donacions. Marcel, tu quina... No sé, què és el que t'ha sorprès o què creus que és allò més important que tu has après amb tot això? Doncs, a veure...
Ara t'he agafat una mica així, eh? Sí, a veure, no ho havia pensat. No hi ha cap cosa aquí xocant, però... Bueno, jo crec que simplement el fet de transmetre i la feina que feu, la tasca que feu a nivell pedagògic, a nivell de, com dèiem abans, de transmetre i de ser portadors, també, de tota la campanya, ja Déu-n'hi-do, eh?
Sí que és molt important donar sang, perquè el nostre eslògan, per cert, que ho hem dit, és un petit gest per tu, un gran gest per algú.
Una petita part. Això, perdó, perdó. Una part de tu, una gran part d'algú, aquest eslògan representa que amb un gest tan petit pots arribar a salvar fins a 3 vides de persones amb aquests problemes.
i doncs em sembla força acorda la situació i parla molt d'una persona. Una persona que és donant implica que és una persona empàtica, que se sap posar a les botes d'una altra persona i doncs és un acte bastant noble, per així dir-ho. Doncs animem a tothom a que ho faci. Abril Domingo, Martina Domingo, Marcel Reig, Anna Burrull, moltes gràcies, fins la propera i que vagi molt bé la campanya. Gràcies. Gràcies. Que vagi bé. Bon dia.
I aquest diumenge tornarà a arribar una nova edició i ja en van 18 d'aquesta cantada conjunta de Nadales de les cases regionals a la ciutat de Tarragona. De fet, és un acte també amb una caire solidari. En volem parlar amb la Luisa Márquez de l'Associació Folklòrica i Cultural Andalusa de Tarragona. Luisa Márquez, bon dia, buenos dias.
Hola, buenos días, ¿qué tal? Moltíssimes gracias, como siempre. Muchísimas gracias por acompañarnos. Oye, que el acto se os hace mayor, ¿eh? Se os hace mayor de edad porque son 18 ya ediciones, ¿no? Sí, sí, sí, que no os hace mayor. Ya hay unos años que hay que tenerlos en cuenta ya. En la colaboración de la gente sin que se canse y sin que se caiga un momentito. O sea que he de alabar el comportamiento de la gente y la colaboración.
Luisa, ¿estáis contentos de cómo ha ido evolucionando también este acto, de todas las ediciones anteriores, de cómo ha ido estos años? Claro, claro, porque es una cosa que empieza, bueno, pues sin ánimos de continuidad, pero bueno, lo probamos un día, pues bueno, vamos a hacer esto, vamos a colaborar de esta manera, a ver qué tal, y bueno, como la respuesta ha sido siempre maravillosa, pues vamos a seguir colaborando. ¿Por qué empezó? ¿Cómo fue un poquito la historia? ¿Por qué empezó este acto?
Porque era una de las actividades que teníamos la Federación de Centros Regionales. ¿Sabes? Porque ya después, indistintamente, cada uno iba haciendo los festivales de Villanquico en su centro. Pero entonces quisimos dar un paso más y sacarlo fuera. Porque la verdad es que era un acto muy bonito y no queríamos que se quedara en los centros de cada uno. Y bueno, tuvimos la idea de que lo íbamos a hacer fuera, pero vamos a buscar los motivos humanitarios.
Y entonces pues ahí empezamos, ya te digo, con ni idea de hacerlo en un año y nos hemos enganchado, nos hemos enganchado ya a los villancicos y a pasar esa tarde tan bonita y además nos sentimos encantados de colaborar. La verdad es que es un acto entrañable y los villancicos se enganchan, ¿eh? Tienes razón que al final nos vemos todos también en el público cantando los villancicos con vosotros porque son villancicos típicos.
que los villancicos siempre se cantan en las casas, en todas las casas se cantan los villancicos. Y es una manera de exteriorizarlo, porque es un momento bonito y alegre, te recuerda la Navidad o te empiezas ya a trabajar en la Navidad y a poner el velé y a comprar los polvorones y otra historia. Pues la verdad es que sí. Entonces que son momentos muy agradables que es bueno que le abren la puerta a los villancicos.
Entiendo que el funcionamiento del acto, que por cierto es este domingo, día 7, a las 7 de la tarde, en el Teatro Tarragona, entiendo que el funcionamiento va a ser el de siempre. El mismo, la entrada es gratuita con aportación de leche.
Con aportación de brics de leche, cada uno que lleve lo que quiera, puede llevar uno o siete, lo que tú quieras, mientras más mejor, mientras más mejor. Pero bueno, lo único que le pedimos es simplemente que colaboren con leche. Después de eso se lo entregamos al padre Mario para Caritas. También me decías que estáis contentos con la aportación, no sé qué tal fue el año pasado, si ha habido años que más, ha habido años que menos, si va variando la aportación de esos bricks de leche...
Claro que va variando, depende de la fluencia y después de la colaboración de cada uno, ha habido años muy buenos de 800 litros de leche en una tarde.
otros años hay 600, otros años hay 700, pero bueno, los que sean bienvenidos, los que sean bienvenidos, o sea, por eso no ponemos lo que pueda llevar cada uno, que cada uno uno lleva un litro y otro lleva seis, ¿entiendes? O sea que eso es muy libre para que cada uno pueda aportar lo que quiera, encantadísimo con todo. Te preguntaba antes también por la evolución del acto, porque también habéis ido pasando por diferentes sitios, ¿no? Ahora estáis ya en el Teatro Tarragona, pero vamos, durante estos años lo habéis ido haciendo en varios sitios.
Sí, normalmente siempre lo hemos hecho en un despacho grande. Una vez ha sido el Teatro Tarragona, otra vez ha sido el Metropol. Dependiendo de lo que el ayuntamiento tiene en esa fecha disponible, pues nosotros nos vamos adaptando tanto de fecha como el lugar. Porque la fecha la ponen, bueno, pues eso, la disponibilidad de los sitios, porque nosotros lo mismo nos da. Nosotros empezamos a ensayar bien así con octubre. O sea que para esa fecha lo tenemos perfecto. Lo tenéis ya dicho.
Sí, es igual, es igual. Donde sea nos da igual, ¿me entiendes? Porque después vamos haciendo también una campaña de Villancico muy grande por todos los centros y todas las residencias. O sea que después en estos días los coros se mueven un montón porque aportamos ese ratito de alegría a la residencia, al hospital, a la verdad que es donde nos llaman.
La verdad es que nos llama por nosotros encantadísima. Cuéntame, porque van a participar como siempre las siete entidades que soléis participar en este festival y no sé si ya sabes qué va a traer cada uno o al menos si vuelve a haber un villancico conjunto, que imagino que sí. Sí, el conjunto hay los precios en el río.
Este nos lo sabemos todos, ¿eh? Pues ya estamos, por eso lo ponemos, porque es el momento de que el público pueda cantar con nosotros y todos los centros lo llevamos. Loches de paz también es una cosa que hacemos conjuntos. Pero después cada uno es libre de elegir el repertorio normalmente los más significativos de cada región, ¿me entiendes? Porque no tienen nada que ver los asturianos con los andaluces, ni los andaluces con los maños, ni los maños con los gallegos. Pero bueno, lo que te quiero decir, que es un abanico tan amplio y tan bonito de matices...
La verdad es que es una gozada, es una gozada, porque cada uno con su acento, con su forma de hablar y con su forma de decir.
Pues Luisa, solo nos queda invitar a quien quiera, a quien nos esté escuchando, a que os acompañen. La entrada es libre, condicionada al aforo y con esos bricks de leche que van a ir a parar con esa parte más solidaria al Padre Mario y a Cáritas, para las personas que lo necesitan.
Y acá ya, exactamente. Bueno, pues muchísimas gracias, un llamamiento a todas las personas que quieran pasar un ratito a nosotros y de antemano les agradezco ya la colaboración porque sé que van a llegar cargaditas de juguetes como lo he llamado, cargaditas de leche. Y tanto que sí. Luisa Márquez, que paséis muy buenas fiestas y estaremos en contacto con vosotros para cualquier acto que hagáis. Muchísimas gracias.
Muchísimas gracias, un abrazo a todos. Un saludo, buenos días. Gracias, adiós, adiós. Doncs fins aquí aquesta edició del Tothom i tornem la setmana vinent. Serà ja dimarts dia nou amb nous continguts a partir de dos quarts d'una. Que passin una molt bona setmana.
Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Ràpid.
Bona tarda, l'Ajuntament de Tarragona comprarà els baixos i el primer pis, el número 8 de Méndez Núñez, per ampliar els espais vinculats al Teatre Metropol. Allí s'hi podria ubicar el centre d'interpretació de Jujol, una botiga i un restaurant. Les obres de restauració avancen i n'hi haurà de noves, perquè es vol que sigui una reforma integral, mentre l'equipament cultural seguirà tancat
I a hores d'ara no hi ha encara data prevista per la seva reobertura. Avui s'ha fet una visita d'obres. L'alcalde Rubén Viñoles ha assegurat que amb aquesta operació el Metropol es convertirà