Fins demà!
Bona nit.
Totam i Miguel González.
Un minut passat de dos quarts d'una del migdia. Què tal? Benvinguts, benvingudes a una nova edició, la número 1010 de l'Espai. Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui, darrer dimarts de més, tenim col·laboracions habituals, com és el cas que mantenim ja fa algunes temporades amb l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Parlarem avui amb el seu gerent, farem balanç de l'any i donarem també un cop d'ull al futur,
Després també ens omplirem de màgia, de fet de màgia solidària, perquè arriba una gala màgica solidària a Benefici de Mans Unides. Això serà aquest diumenge. I a partir de la una, altres temes que ens portaran a parlar amb l'Associació Contra el Càncer i també a conèixer la tasca dels gossos Pigall. I és que no fa massa dies l'11 va fer una exhibició a Reus i podrem recordar el que va donar de sí aquesta exhibició.
Són les 12, com dèiem, i 32 minuts en directe amb Núria Cartanyà. Els controls tècnics i amb qui us parla, el Miquel González.
Josep Miquel Beltran és gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Senyor Beltran, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ara ho deia, que fa ja temporades que l'Institut Municipal de Serveis Socials col·labora amb l'espai. Tothom explicant, parlant d'aquells recursos, d'aquells serveis que pengen de l'Institut Municipal i que a vegades
calen visibilitzar-se encara, calen donar-se a conèixer i calen continuar, doncs, això, promovent-se i impulsant-se, no?, vull dir que més sentit que mai continuar aquesta col·laboració, que ja podem confirmar, ara ho feiem fora de micròfon, que continuarem el 2026, eh?, vull dir que els darrers dimarts de cada mes aquí serem, eh? Bé, agrair aquesta oportunitat que ens doneu a Tarragona Ràdio per a donar visibilitat al que són els serveis socials, no?, uns serveis amb una vocació pública
i que és interessant poder explicar les diferents evolucions que anem fent en quant a diferents serveis que donem a la ciutadania. Vull dir que nosaltres encantats de poder col·laborar amb aquesta programació de tothom un any més a Tarragona Ràdio.
Ara farem balanç també d'aquest 2025, però abans deixem preguntar-te també per aquesta segona jornada de l'Institut Municipal de Serveis Socials i Històries de Vida. Com ha anat? De fet, ja l'any passat et vaig comentar que no deixava de ser un acte de reivindicació identitària de serveis socials, no? És com una mena de reconeixement, d'automenatge, no? D'automenatge, que em sembla que ens ho mereixem i s'ho mereixen els treballadors de l'ILS, no?
Però bé, és un espai on s'han compartit reflexions, experiències, emocions, que ens recorden per què estem aquí, als serveis socials. Estem per les persones, estem per la ciutat, però sobretot estem per un sistema que constantment està evolucionant. De fet, aquesta jornada va estar composada per diferents actes. En un primer moment vam tindre el professor Quim Brugué, catedràtic de la Universitat de Girona,
que va fer tota una mirada històrica longitudinal del que són els serveis, sobretot per a poder entendre d'on veníem i mirar cap endavant per a situar-nos i sobretot saber cap a on hem d'anar, aquests serveis socials públics i sobretot de governança. Després va anar molt bé perquè vam aprofitar aquesta jornada perquè l'oficina de planificació i gestió
pogués explicar limps amb dades, no? Les dades no només són números, són històries, són realitats que ens interpel·len de manera directa i que ens obliguen a passar l'acció. També, amb la Minerva Castillo vam aprofitar per a poder fer un taller d'autocura, no? Perquè, hòstia, curar-nos, protegir-nos, no deixa de ser, doncs, bé, una transformació per a cuidar-nos a nosaltres mateixos i, si som capaços de cuidar-nos a nosaltres mateixos, també podrem tenir cura de...
de les altres persones. Saber com curar nosaltres mateixos per curar i cuidar els altres, no? Sí, essencial, essencial. I deixa'm dir, perquè jo sé que fa un mes vam vindre, però important destacar, ressaltar, que vam aprofitar aquesta jornada per commemorar el 20è aniversari del Suest, al Servei d'Urgències i Emergències Socials de Terrat.
Està amb nosaltres també fent balanç, explicant-nos com funcionen i la feina que fan, sí, sí. Sí, sí, bueno, aquest servei és quan tot falla, no?, doncs nosaltres estem allà per a poder donar seguretat, actuar en rapidesa i en humanitat, i sobretot el suest, igual que l'IMS, no?, entenem que posa rostre i posa veu allí on hi ha més necessitat, no?,
aquesta jornada, doncs, que és com aquest reconeixement, i mirem enrere, vaja, no tant, però mirem enrere perquè volem fer balanç de com ha anat l'any 2025. A nivell de dades, a nivell d'atencions, aquestes xifres, no?, que tant ens agraden després als mitjans de comunicació i que, doncs, ens serveixen també per fer balanç. Estem a punt de tancar l'any
Bé, el que et comentava, aquestes dades, aquests números, el que fan és interpel·lar-nos de manera directa i ens han de portar a l'acció. Així, a nivell de números, fins al dia d'octubre portava mateixes a més de 12.000 persones a la ciutat de Tarragona.
recordar-te que el 2024, amb l'any xancé, vam atendre a 13.015 persones als serveis socials. Això posa de manifest també que les dones és el col·lectiu amb molta més vulnerabilitat. De fet, passen moltes més dones per l'Institut Municipal de Serveis Socials que no pas homes. De fet, a dada d'octubre, com et dia, que havien passat 12.000 persones, d'aquestes 12.000 persones 7.292 eren dones i 4.715
eren homes. Això fa un total d'actuacions que portem de gairebé més de 70.000 actuacions.
posa de manifest l'alta intensitat d'actuació que fem als serveis socials. O sigui, cada persona rep de mitja entre 6 i 7 actuacions des dels serveis socials. O sigui, els equips que estan composats a les àrees bàsiques dels serveis socials, tenim equips d'acollida, equips de tractament, equips de risc, i sobretot també tenim tot el tema de gent gran, tot el tema de sensellerisme...
tot el tema de l'unitat tècnica d'immigració i ciutadania i totes les actuacions que fem també amb gent gran activa, amb la gestió de les 14 llars municipals. Són dades d'aquelles, Josep Miquel, que tenen aquesta doble lectura, que malauradament fossin menys
però que els serveis com l'Institut Municipal de Serveis Socials són els que atenen, precisament, i donen resposta a totes aquestes actuacions i a totes aquestes dades i a totes aquestes perfils que, darrere dels números, i això ens agrada molt comentar, ho hem fet molts cops aquí al programa, darrere de cada número, darrere de cada actuació, darrere de cada una d'aquestes gairebé 13.000 persones que ens comentaves, evidentment hi ha un nom, un cognom, una persona, una família, una vida, una situació, no?
Bueno, hi ha històries. Una història, correcte. De fet, els serveis socials són el punt que dona seguretat, la mà que acompanya i el rostre proper que escolta sense jutjar. I ara, si em permets, sota el paraigües de la deessa Minerva i la deessa Diana, que ens donem cobertura i que, bueno, no deixa de ser els serveis socials. També dir-te que els serveis socials, el bonic dels serveis socials és que donem cobertura en totes les etapes de l'edat. No només en temes de pobresa, que és històricament com se'ns ha conegut...
Mira, t'ho anava a dir, això hi ha hagut un canvi també evolutiu al llarg dels anys, evidentment de treball, de tasca, de perfil i de percepció també a nivell social, no? Bueno, el que et comentava, de fet, serveis socials el que fa és situar la persona al centre de la nostra actuació. Com et comentava, donem que haurà a totes les etapes de la vida, des de la petita infància fins a la gent gran.
Aleshores, serveis socials, el que ha patit aquests darrers anys és una gran proliferació legislativa que ens obliga a ampliar el nostre àmbit d'actuació. Som els responsables en temes d'infància, som responsables en tot el tema d'unitat tècnica d'immigració, som responsables en tot el tema de famílies, som els responsables en tot el tema de gent gran, en el tema de dependència, en el tema de discapacitat, en el tema de violència masclista...
El nostre àmbit d'actuació és molt ampli. Aleshores, això què obliga? Obliga a tindre uns pressupostos cada any més grans i a tindre una plantilla que actualment són de 152 empleats. Per tant, deixem de ser un organisme, que et comentava, per poder donar seguretat, per poder acompanyar tots aquests processos d'acompanyament amb les famílies, amb els infants, amb les persones grans,
necessitem tot aquest sistema per poder donar cobertura i poder tindre cura de les persones que més ho necessiten. Quina mirada teniu de cara al 2026? Quins són els reptes? És difícil predir, no?, amb moltes coses, però sí que...
que podem fer una mica de carta als reis, si m'ho permets. El que et comentava, de fet, hem de continuar treballant per posar i situar la persona al centre de la nostra intervenció. Hem de ser capaços, com a serveis socials, de crear aliances i espais col·laboratius, ja no només amb entitats del tercer sector, sinó també amb empreses privades, amb altres administracions, perquè hem de ser capaços de crear aquests ponts de col·laboració
institucional, de col·laboració estratègica per a poder tindre una cobertura molt més àmplia. Hem de posar en valor els serveis socials públics com a eix transformador del territori. De fet, fa poc vam tindre l'excel·lent, la meravellosa notícia que a Tarragona se li ha concedit el pla de barris i viles a la part baixa, on el paper dels serveis socials i de l'acció comunitària tindrà un paper molt rellevant per a poder fer una transformació real d'aquella part de la ciutat.
És important també avançar cap a un sistema integrat, no? No només un sistema integrat amb altres àmbits com ara el de la sanitat, clau, el de treball, el d'habitatge, el d'educació, per fomentar tot aquest treball de més qualitat i sobretot de poder garantir i donar més cobertura. També serà molt important el 2026 de poder elaborar un pla local de serveis socials, no?
Aquest enfortiment, això permet un enfortiment de la xarxa. I entenem que això hauria de garantir el que seria una tensió contínua i sense buits. Allò de buits, això no em toca a mi, això toca a l'altre departament. Si som capaços d'establir aquest pla d'actuació local de manera conjunta i a la vegada crear aquest sistema integrat, jo em sembla que el que farem serà implicar a tots els actors i donar respostes amb una cobertura molt més àmplia.
Al final és una línia continuista, perquè aquesta transversalitat ja fa molt temps que la busqueu. I que la teniu, en alguns casos. A nivell teòric ho tenim molt clar. Falta... Falta trobar aquests punts de connexió i de col·laboració interadministrativa. I no només a nivell interadministratiu, sinó també buscar aquesta relació i aquesta complicitat amb les entitats del tercer sector a l'hora de poder donar una resposta molt més completa i molt més àmplia.
Són reps des de cara al 2026 pel que fa als serveis socials, a tots els serveis, a tots els equips, als quals també jo des d'aquí vull donar-vos l'enhorabona, l'agraïment per la tasca que feu i per continuar acompanyant-nos i donar-vos a conèixer. Josep Miquel, no sé si ens deixem alguna cosa... Sí, em pensava que ho diries tu, però ho diré jo. Espera, espera, espera. Mira que m'ho havia apuntat aquí en petitet...
M'ho he muntat aquí amb petitet i una mica més i se m'oblida, eh? Ja fas bé de dir-ho. I és que el 2026 passarà i arribarà el 2027. I el 2027 l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona estarà d'aniversari. El 26, no el 27, el 26. 26? Sí, el 26. O sigui, l'aniversari el feu el 26. Llavors coincidim amb la ràdio. Correcte, 40 anys, perdona. Doncs això ho tenia mal entès.
Seran quatre dècades d'històries, de compromís, de lluita per la dignitat i els drets socials. Jo em sembla que hem de ser capaços de donar visibilitat a la feina que fem, perquè el que volem, ja no només des de serveis socials, m'imagino que també això no deixa de ser un valor que proposa Tarragona Ràdio, construir junts una ciutat més justa, més inclusiva i més humana, que en definitiva és el que volem.
ja deveu tenir actes, calendari, coses repensades, no? Encara ho tenim una miqueta abert. Encara ho tenim una miqueta abert, però bé, ja hem començat a treballar, eh? Perquè, bé, entenem que 40 anys d'història de l'IMS és una cosa que mereix explicada, mereix compartida i mereix celebrada en tota la ciutat.
sobretot posada en valor, i encoratjar també tots els professionals, que jo abans ho deia, davant d'aquestes actuacions, d'aquests números, hi ha persones, però darrere també, que són les que fan possible, les que donen la mà, aquesta mà estesa que tu ara comentaves, doncs són també tots els treballadors de l'Institut Municipal de Serveis Socials. Josep Miquel Beltran, moltíssimes gràcies. Felicitats. Moltes gràcies a vosaltres. I continuem l'any vinent. Ens veiem. Vinga, una passada. Que vagi molt bé. Fins ara.
Guarir non è possibile la malattia di vivere, sapersi com'è vera questa cosa qui. E se ti fa soffrire un po', uniscila vivendola nell'unica maniera.
Fins demà!
Fins demà!
Siamo noi, siamo noi che abbiamo ancora voglia di stupire noi
Siamo noi, la teniamo sempre accesa, quest'ansia leggerissima che abbiamo un po' di vivere la vita più che poi. Respira profondo, apri letto e abbraccia al mondo, abbraccia tutto quello che ci sta.
13 minuts i seran la una del migdia. El Teatre del Col·legi Sant Pau Apòstol acollirà, novament, una gala màgica solidària a benefici de Mans Unides. Això serà aquest divendres, 2 de gener, a partir de dos quarts de sis de la tarda. Teresa Feliu, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Darrer tothom de l'any i tanquem amb vosaltres, eh? Amb Bans Unides. Un lliguer fantàstic. De l'any de Bans Unides a Tarragona. I també ens acompanya el Manel Marchena. Manel, bon dia. De Tarra Cadabra. Acosta't una miqueta més al micròfon, que així t'escoltaran també els nostres oients.
Sí, doncs mira, me comenten que t'has de canviar de micròfon, el que tens al costat, que et sentiran millor, sí? Ara m'indico, a veure si t'escoltem millor. Ara sí, fantàstic. Hola, bon dia, Miquel. Ara sí, genial. Teresa, no és la primera vegada, no?, que organitzen aquesta gala des del Sant Pau, a Mans Unides... Sí, bueno, diria que portem 9 anys. Diria, doncs mira, veus, jo buscant aquí la primera vegada, no, no...
Sí, sí. És un clàssic amb aquestes dates començar l'any amb un acte solidari i que sigui familiar i que puguin assistir-hi els nens i combinar l'il·lusió i l'humor amb la solidaritat.
És interessant a nivell d'impulsar, de promoure i també de traspassar als nens aquests valors de la solidaritat i de l'humor, també, evidentment, però també els valors que són amics de mans unides, diguéssim, explicar-los als nens el què i el per què, totes aquestes coses, amb aquestes campanyes solidàries.
Jo crec que la solidaritat és un tema que ara, quan hi ha desastres, el tenim molt present, però després, a vegades, potser ens en oblidem una mica, i sobretot quan es tracta de treballar en països del sud, com fem nosaltres, en països ja que són més...
on hi ha comunitats i pobles més vulnerables. Aquesta és la idea, i aprofitem el tema de la màgia, perquè jo crec que actualment el desig de molts nens és emular un personatge com el Harry Potter, i llavors amb això de la màgia els podem ajudar a aconseguir-ho, ser-ho, i potenciar la seva il·lusió i la imaginació, no, Manel? Sí, sí, és així, és així.
A més, ara que no ens escolta ningú, possiblement tota la gent que assistia a la gala sortirà puguent fer un joc de màgia a casa seva perquè ensenyarem a fer alguna coseta. Aquí ens has donat un clickbait d'aquells, un spoiler. Un spoiler, però... Després parlem d'entrades, perquè no sé si encara som a temps o no. Jo diria que no, Teresa, ja...
Bueno, sí, sí, perquè demà encara, com la delegació està oberta, se'n poden comprar ahir, al mateix dia de l'espectacle. Ah, després ho expliquem. Manuel, anem per Tarracadabra, perquè també gairebé... Enguany, no sé si heu estat d'aniversari, 15 anys, no?, de l'associació. Bueno, nosaltres vam néixer, efectivament, el 2010, i sí, sí, enguany ha sigut el 15è aniversari, i, bueno, som l'associació de mags de Tarragona,
I acollim una trentena d'associats. Que precisament compartiu, ara abans en parlàvem amb la Teresa, dels valors, la solidaritat i aquests valors que Mans Unides s'encarrega, evidentment, de divulgar i de moltes coses més, però vosaltres també divulgueu el món de la màgia i l'apropeu també a tots els públics. Efectivament. Nosaltres, per una banda, fem tota una tasca de formació dels mags i fem sessions i accions de formatives,
Però després també fem algunes actuacions, hem fet tallers, hem fet coses per apropar la màgia al públic. I diria que, per exemple, aquest divendres, no només els nens, també la gent que no tingui nens pot venir perfectament a veure l'actuació perquè serà una cosa apta per a tots els públics. Bueno, és que associem la màgia als infants i no té per què, perquè evidentment... Mira, ahir precisament, ahir a la nit...
feien una... Ara t'enganyaré perquè no me'n recordo exactament, però a través de la tele feien un festival de màgia que diria que era el de Badalona, diria, a través de la tele, i ens vam quedar tota la família, com amb badalits, davant de la tele, veient i escoltant la màgia, i des de la nena petita fins als més grans, i diem, ostres, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, vull dir... La màgia enganxa.
Enganxa i el fet que es produeixen coses que trenquen una mica el que serien les lleis de la natura fa que ens engresqui molt com a espectadors, també. Heu fet gales per Santa Tecla, hem parlat amb vosaltres, jornades també per a Max. Sí, sí.
Com tenim el món de la màgia a Tarragona? Perquè havien sortit mags i persones reconegudes també d'aquí. Sí, sí, sí. A més, per exemple, hi ha el mag Gerard, que fa molts anys que està fent coses a Tarragona, amb el teatre màgic que cada any està fent. I, bueno, enhorabona per totes aquestes iniciatives. I jo crec que no és tan mal moment. Hi ha bastanta màgia i, bueno, jo crec que això és bo. Jo crec que això és bo.
N'altres estem molt agraïts que Mansonides ens hagi cridat en aquesta ocasió per aquesta actuació i poder col·laborar amb ells. Ja sé que ja ens has dit un spoiler de la gala, però et anava a preguntar què passarà, què veurem, què veuran les persones que assistessin a aquesta gala màgica solidària del divendres.
Molt bé, què veuran? Home, no ens ho expliquis tot. No ens ho expliquis tot perquè no tindria gràcia allà venint. Efectivament, però sí que hi haurà una actuació a càrrec de dos mags, estarem al Diego Aprendes i jo fent màgia, amb dos estils no exactament iguals, veureu dos estils una mica diferents, i podeu veure una mica de tot, el públic participarà molt, en diversos moments de l'espectacle el públic participarà,
no tant com pujant a l'escenari, sinó des del propi seient i al vorat. Això fa por, eh? Li dius a algú que ha de pujar a l'escenari i tenen reticència a venir... Jo recordo fins i tot algun mag que em deia tranquils que no us farem pujar.
La gent hi agafa por. Ah, no sé si era el Mac Juncker, recordo que pot ser un d'aquests famosos... Pot ser, pot ser. Els oients els deia, no patiu, que no us farem pujar. A veure, jo entenc que pujar a un escenari pot fer certa vergonya i pot donar una mica de reparo i de nervis. El que fa vergonya és dir que no en tenim ganes en aquell moment. Trien un altre, trien un altre, que jo passo.
Però pensa que, al final, l'espectador que puja a l'escenari és un espectador que està, a primera línia, fent coses, col·laborant amb aquell joc de màgia, participant activament, donant una mica fe de tot el que està passant allí, d'un primer pla, i té també una visió molt maca, veu la sorpresa del públic, les cares que posen... És també una bonica experiència, sortir d'espectador, també. Jo crec que captiva tothom, no?, el tema.
de la màgia, és una experiència excepcional i crec que... O sigui, tant impliques el petit com el gran. Jo penso que una gala d'aquesta magnitud, Teresa, té com aquestes dues parts, no? Que a vegades anem a veure la gala i gaudim de la màgia, però no ens hem d'oblidar de tot allò que hi ha al darrere. I suposo que al principi o al final...
comentareu, parlareu també dels valors, d'aquesta solidaritat de mans unides, no? Vull dir que no ens oblidem del rerefons. Sí, sí, no, exacte. Sense menys tenir, evidentment, la màgia. El que vull dir que és fantàstic, que la màgia és la protagonista, però... Estem aquí per la solidaritat.
El rerefons ja saps que és sempre dedicar la recaptació als projectes de desenvolupament que portem a terme i aquest any saps que estem ajudant la República Democràtica del Congo a millorar les condicions de vida de nens d'un orfenat. Després també a la Índia estem empoderant les dones i adolescents perquè puguin ser autònomes i a Colòmbia
volem portar a terme una producció amícola per a dones que són víctimes del conflicte armat. O sigui que hi ha un rerefons i per això fem tot aquest tipus d'activitats. Molt bé.
Gala màgica que arribarà aquest divendres a partir de quarts de sis de la tarda a la sala d'actes del Teatre del Col·legi Sant Pau Apòstol. Tíquets. 10 euros? Sí, són 10 euros. És un tíquet solitari. Aleshores, són 10 euros i els poden comprar demà, per exemple, a la delegació de Mans Unides, que és aquí a la Rambla Nova 119,
I, si no, el mateix dia, el dia 2, a la porta, diguéssim, del Col·legi de Sant Pau, el mateix dia de l'espectacle. Quedarà alguna entrada, eh? Si no, tenim també la fila 0, que podem fer aquest visum al 076-73. Correcte. No? Sí, sí.
per si volem col·laborar, també. Sí, sí. I enguany hem tingut la sort que ens ha patrocinat aquesta gala la Fundació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Engeniers de la Construcció de Tarragona, el quad. Que ells tenen, també, són gent compromesa i, sobretot, amb les iniciatives que siguin de caire social. I llavors...
També el seu objectiu és ajudar a la construcció d'un món més just i equitatiu. Amb qui els donem les gràcies, igual com les donem també a Tarracacadabra, que ens col·labora amb tot, i al Col·legi de Sant Pau, que ens cedeix l'espai.
Teresa, de cara al 2026 arribaran altres cites, eh? Mans unides. Sí, sí. Anem a caminar també, enguany? També, també. Farem aquesta marxa solidària? Sí, esperem que sí, perquè hi ha obres a la muralla. És veritat. I, bueno, això ens fa canviar tot l'itinerari, tot. Però el cap de Mart està bé, no? Sí.
No, a mi no, el camp de mans és on estan... Clar, és veritat, és veritat. No, no, ara m'he confós, tens raó. Aquest any tenim... Tens raó, tens raó. Ara jo anava per un altre. Un recorregut diferent, jo crec. Ara jo anava per un altre punt, eh? Sí, sí, al febrer, al febrer. Bé, doncs mira, estarem pendents. No queda tant, eh? Vull dir que Déu-n'hi-do. I altres cites, altres dates que anirem informant, com sempre, i us convidarem.
Vosaltres què, Manel? També el Terracadabra, com us us planteja el 2026? Bé, doncs de moment amb moltes esperances de fer coses. Segur que ens veurem per Santa Tecla fent màgia, perquè Santa Tecla és màgica, també hi té molta màgia. I també esperem poder continuar organitzant jornades també per a mags, que en aquestes jornades normalment venen mags de prestigi i acaben amb una actuació amb la qual pot entrar tot el públic.
Va, que els que anireu a la gala de divendres, la nit de reis, podreu fer un truc a casa, d'aquells que queden tan guais. Efectivament. Abans que els nens em vagin a dormir pronte, pronte, els hi feu un truc de màgia i... Vinga, a dormir. Ja està. Teresa Feliu, moltíssimes gràcies. Gràcies, Miquel, per difondre sempre les nostres activitats. És la nostra tasca. Manel Marchena, gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Fins ara. La una del migdia. Més qüestions al tothom. Ara continuem.
Fins demà!
Fins demà!
Tutam a Miguel González.
I seguim endavant amb més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio. Moment ara d'assumir aquesta col·laboració que fem, com sempre, cada darrer dimarts de mes amb l'Associació Contra el Càncer de Tarragona i amb avui, de sobte, la psicòloga Elena Nolla. Elena Nolla, molt bon dia.
Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Escolta, el Nadal són dates complicades pel tema que avui ens atany, que és el tema del tol. Malauradament, hi ha moltes situacions on una malaltia se supera, on la cosa tira endavant, però...
Com dèiem, malauradament hi ha situacions en què no és així i es produeix una situació de dol. I el Nadal no està exempt d'això, al contrari, sinó que al final són dates que encara sembla que hi ha més pressió social i ho sentim una miqueta més, no?
Sí, certament ja sembla que hi hagi aquesta... D'entrada, jo diria que els Nadals... Hi ha molta gent que no els agrada. Són dates que jo diria que de per si són melancolioses, també, que també canvia molt si hi ha presència de nens petits a casa o no. La situació canvia una mica, però que sí que hi ha com una pressió social perquè un ha d'estar feliç i sembla que només ha d'estar feliç els Nadals, o ha de fer l'esforç de sentir-se bé. Quan hi ha...
quan una persona està en situació de dol, ja és una situació de per si que la resposta normal davant del dol sempre és la tristesa i s'ha de procurar que així sigui, però sembla que si es produeixen dates de nadalenques, aquest procés de dol que s'ha de fer es pot intensificar una mica més o en algun moment inclús es pot arribar a complicar.
Parle'ns precisament del procés de dol, del procés, del propi procés, i no sé si parleu de fases o com s'aborda. Sí, hi ha diverses teories, però si et sembla, faré una introducció una mica general, perquè crec que és amb el que la gent s'ha de quedar. El dol és un procés que és dinàmic, és un camí que s'ha de recórrer, i millor fer-lo quan el dol és recent que...
evitar fer-ho perquè passen reaccions emocionals que no ens agraden, que ens provoquen malestar. És normal davant d'una situació d'adolta tenir tristesa, tenir sentiment de culpa en alguna ocasió, tenir en uig, ràbia, irritabilitat. De vegades un necessita cert nivell d'aïllament, que també s'ha de permetre, val?
Llavors, és important que aquest camí es faci. Sí que m'agradaria, per enquadrar una mica la situació, crec que és el que va millor per la gent, per no entrar a fer una dissertació massa acadèmica, és que el dol és un procés, com he dit abans, el començament dinàmic,
que no hi ha dos dos iguals, tot i que el dol és una experiència universal, perquè totes les persones l'hem passat o el passarem al llarg de la nostra vida, també és una experiència molt íntima, perquè el dol, no hi ha dos dos iguals, com he dit abans, el dol ve mediatitzat per molts o modulat per diversos factors.
És important tenir-ho en compte. Que no es pot ni s'ha de comparar un dol amb un altre, sinó que al final sí que és veritat que és un procés que ens afectarà o ens afecta d'alguna manera a tots, però cadascú el viurà d'una manera diferent. I no hi ha una manera, diguéssim, correcta de viure'l i una que no.
D'acord. M'has sobtat, i vull aturar-me aquí un moment, amb el que comentaves, que el dol s'ha de passar i és millor passar-lo al moment, és a dir, en un moment proper, al propi fet, al propi dol, que no després, que potser se'ns enquistarà alguna cosa o veurem que hi ha alguna cosa que no rutlla i ens tornarà a portar cap a aquest dol. Moltes vegades, en consulta podem veure, gent que potser...
Jo què sé, s'ha mort una persona important, que tenia un vincle important fa, jo què sé, 5 o 6 anys, aquella persona et ve perquè té una depressió, rasques una mica, i és un dol que no s'ha realitzat quan es havia de fer. És veritat que la tendència humana és sempre evitar tot allò que ens fa mal, com una forma de protegir-nos.
Ja, però si això després, a nivell emocional, ens afecta i no hem sanat, no sé si és la paraula correcta... És aquesta la paraula correcta, és sanar, ens pot afectar, sí, sí. D'acord, estarem en aquest procés que ens deies, no?, que no hi ha cap dol igual, que el dol s'ha de passar millor al moment...
Què més ens pots afegir d'aquest procés? D'entrada, si et sembla, alguns consells així generals per intentar passar aquestes festes una mica... No sé quin adjectiu posar. Almenys seré. D'entrada, crec que... Bé, crec que no. Nosaltres sempre aconsellem que les persones ens hem de permetre totes les emocions. Com he dit al començament...
El dol és una reacció normal, en principi no és patològica, o sigui, una reacció normal a davant de la pèrdua. Per tant, és normal sentir tristesa, ràbia, el que he dit abans, irritabilitat, inclús a vegades sensació com una persona està bloquejada o necessitat de no compartir res amb ningú, o en altres moments tenir moltes ganes de compartir. Totes les emocions, aquestes s'han de permetre, s'han de permetre a la persona poder desfogar-se, per dir-ho d'alguna manera. Val?
Per què? Perquè les emocions no són ni bones ni dolentes en si, tenen una funció adaptativa. I si un és capaç de canalitzar aquestes emocions, el que fa és que rebaixes la tensió emocional que pots sentir i al final fa que no t'enquissis en aquestes emocions. El que passa és que no és fàcil i menys amb dates de Nadal. Ara m'imagino una trobada familiar on hi ha nens petits, on sembla que hagis de...
vulgarment, mantenir el tipus, eh? I t'has de donar també aquest temps per tu. És un error. Per això ho dic, que t'has de donar també aquest temps per tu. Jo crec que també hauríeu de... Hi ha el de permetre les emocions, però també, diguéssim, ser una mica flexible a les hores de rutines que hi han establertes, si s'han de simplificar, se simplifiquen, si s'han de modificar, se modifiquen, si un es veu superat per una determinada situació, demanar ajuda.
Si un té molta necessitat de parlar sobre aquella persona que ja no hi és, buscar una persona de l'entorn que li sigui fàcil gestionar-ho, que pugui parlar amb aquesta persona, perquè no tothom serveix per escoltar. També una altra opció seria el poder ser una mica...
delegar funcions, si un veu jo entenc que en una determinada situació un no té el cap per anar a buscar regals o per veure quin menú farem. A vegades hi ha rutines per establertes, doncs a mi jo cada any m'agradava fins enguany o havia de fer o feia aquesta funció i enguany doncs escolta, mira, no estic per això.
tenir la capacitat o la suficient confiança per poder dir-ho, no? El que deia, ser una mica de flexibles, no anar massa guionitzats. També una cosa seria... Crec que s'haurien d'esborrar del cap el que hauria de fer, hauria d'estar, hauria d'actuar d'aquesta manera. Sí.
És bo també poder buscar moments de benestar propi, és a dir, d'autocura, sense tenir sentiment de culpabilitat. És a dir, com es pot fer això? Buscant coses tan senzilles com agafar un llibre i llegir, escoltar música, o anar-te'n a donar una volta, o meditar, si un ne sap, que a vegades també ajuda. Buscar aquests moments de desconnexió de tot aquest vorágine nadalenca.
Entenc, Elena, que aquí hi ha molta feina a fer per un mateix, però després també l'entorn pot actuar com a facilitador, no? És a dir, que hi ha empatia o aquests... No és que ningú t'hagi de donar permís per res, però sí que et poden facilitar també les coses, no? Exacte. Si ja veus que ens consta delegar funcions o que ens costa, doncs...
no sé, que pot ser algun familiar o algú amb molta confiança, ja veu que allò no rutlla, també que faciliti, no?, que tingui aquesta empatia. Una cosa tan senzilla com, per exemple, moltes vegades el pacient, si tu estàs sentat a dinar i tens necessitat d'aixecar-te cinc vegades perquè t'esporneixen els ulls, t'aixeques cinc vegades, si convé, ho dius al començament, però que ningú després te pregunti...
per què plores o per què deixa-ho ja... S'ha de fugir una mica de frases fetes, de dir no ploris massa perquè acabaràs amb una depressió, això no ho voldria ella o ella que ha marxat, no voldria que estiguessis així, ho has de fer pels fills... Totes aquestes frases, l'única cosa que fan és...
mantenir el supervivent sol amb el seu dolor. I els dos són processos per ser acompanyats, no per ser dits. No sé si entens el que vull dir. Sí, sí, sí. Ni per ser dits ni per ser jutjats. Són acompanyats. És a dir, que a mi, que algú et digui ell no ho voldria, doncs, bueno, ara no estic pensant en això, ara estic pensant en el dol i en el que jo sento. I ara necessito acercar-me i necessito plorar perquè això és el que necessito.
Tinc aquesta facilitat de l'entorn, com deies, de poder fer tot això que necessites. I una cosa que també sempre recomano és si hi ha reunions familiars en què es fa un dinar, un sopar o el que sigui, o és més igual, un berenar, ajuda també a fer algun ritual per tenir present a la persona que no hi és.
Si un fa bé el dol, el dol és, com he dit abans, un procés d'anades i tornades, però què és? Ubicar aquella persona que ja no hi és en un espai íntim, de tal manera que tu el puguis recuperar quan tinguis necessitat de fer-ho, però sense que la ferida, diguéssim, estigui tan oberta.
Això requereix una educació emocional, evidentment, important, perquè a vegades hi ha també aquest procés que és... Amagar. Exacte, com si no passés res. Mira, aquella persona ja no hi és... És un córrer, això no és. Crec que s'ha de fer present, sobretot si també és molt recent, i és una cosa tan senzilla com...
encendre una espelma, fer una carta o un escrit, posar una foto... No en sou massa a posar fotos, però bueno, portar el que nosaltres diem un objecte de vinculació, que és alguna pertinença d'aquella persona que ja no hi és, o un objecte que tingui una especial significació per als supervivents i per a la persona que ha marxat...
des d'un rellotge, un anell... Jo què sé, l'altre dia vaig fer un taller i va haver una persona que em va portar un mòbil, que era el que utilitzava molt aquella persona amb què ja estava vinculat. Vull dir, és important que es faci aquest tipus de rituals, perquè celebrar tampoc vol dir oblidar. Vull que això també quedi clar. Han de ser compatibles. Exacte. Exacte.
Abans has comentat una cosa que m'has dit amb els nens. Crec que és important no aïllar-los. Els nens han de saber, han de tenir consciència que aquella persona... Fer-los coneixedors i fer-los partíceps, en certa manera, i en moltes cometes aquesta paraula, entén-me el que vull dir, però no amagar-los, que això era molt també de com es tractaven les coses fa uns anys. No li expliquem res, no...
Hi ha la tendència a protegir, però crec que els nens formen part de la família, per tant, una mala gestió d'això pot fer que el cap juga males passades. En algun moment pugui pensar que aquella persona s'ha mort perquè, jo què sé, no li ha fet cas, o sigui, qualsevol fantasia que se'ls pugui passar pel camp. Crec que se'ls ha de fer partíceps, se'ls ha d'informar. Si hi haurà canvi, se'ls ha d'informar
dels canvis d'aquestes rutines. Evidentment, buscant un llenguatge adequat, un vocabulari adequat a l'edat de les criatures. I després ha de buscar també... L'adult també ha de poder expressar com se sent perquè sí normalitza que els nens puguin expressar també tristeses o ganes de plorar si així ho necessiten. Que els nens vegin que tenen un referent en qui anar si en un moment ells se troben més tristos o...
O tenen sensacions que no acaben de posar-li nom. I això sí que passa molt amb els nens, encara. Vinga, no ploris que no passa res, no estiguis trist que no passa res. Doncs potser el nen també ho necessita. No, potser no. Segur. Segur. És important. I sí, buscar rutines de desconnexió també amb ells, de la mateixa manera que l'adult també les ha de tenir, sense aquest sentiment de culpabilitat, però buscar moments de desconnexió amb els nens, de poder jugar amb ells, de llegir-los un conte o de fer activitats de lleure. Mhm. Mhm.
Són consells de cara a aquest Nadal. Suposo, Helena, que... Vaja, suposo no, segur també que des de l'Associació contra el Càncer doneu també aquest suport i de cara al Nadal s'accentua més també les consultes que us fan en aquest sentit. Bé, ja saps que fem atenció tant al malalt com al familiar i sí que jo, per exemple, personalment, sí que tinc tendència a citar a la gent que està en dol les dates properes al Nadal precisament per treballar.
Tots aquests aspectes. I alguna vegada necessiten permís per sentir-se malament. Sí, sí, és així. No sé si ens deixem alguna cosa, Helena, que vulguis afegir. Bueno, en principi jo crec que... Crec que hem fet un repàs important i hem donat aquests consells i sobretot això, empatitzar, acompanyar i permetres, eh? Jo diria que aquest és el... Permetres, flexibilitzar,
i acompanyar, no dir, acompanyar, respectar d'alguna manera. Doncs és un bon consell per tenir en compte també aquestes dates. Helena Nolla, psicòloga de l'Associació contra el Càncer de Tarragona, moltíssimes gràcies per la feina que feu i pels consells que ens has donat avui. Gràcies a vosaltres per convidar-nos. Sempre és un plaer. Gràcies. Bon dia. Bon dia.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt més que un gos. El passat 30 d'octubre, la Fundació 11 del Gosguia va fer a Reus una exhibició per mostrar a la ciutadania com es treballa amb gossos pigall perquè arribin a ser un dels elements fonamentals de l'autonomia i la seguretat de les persones cegues.
Sota el lema molt més que un gos, prop d'un mila de persones van ser testimonis de diversos exercicis d'obediència i concentració, com ara pujar i baixes cales, creuar passos de cebre o salvar obstacles, realitzats pels instructors de mobilitat Manuel de l'ADS i Helena Molina, que van estar acompanyats dels seus gossos, Mikado i Judy. Ves que se va acercando a un cruce y entonces...
Elena Molina, instructora de la Fundació 11 del Perroguia, explica així el procés d'ensinistrament dels gossos pigalls des de quan arriben a l'escola de la Fundació 11 del Gosguia.
Pasan a vivir en la escuela y empiezan una fase de entrenamiento temprano que dura aproximadamente tres meses y luego a la fase de entrenamiento avanzado. En el temprano pues básicamente son las bases de todos los aspectos de trabajo que implica el trabajo de guía. El trabajo avanzado está más enfocado ya al emparejamiento con el usuario de cara que con las cualidades que tiene el perro y las cualidades que tienen los usuarios que tenemos emparejar de la manera más exitosa para que la unidad funcione.
L'exhibició també va comptar amb la participació de dos usuaris de Gospigall, Laia Plana i Eliseu Figuera, qui va explicar com li ha millorat la vida des que ha canviat el bastó blanc pel Hudson, el seu company més fidel. On es posi un Gospigall, el bastó el llances directament.
Tens tanta confiança en ell que el bastó no pot competir amb un gos pigai. La facilitat, el companyerisme que et dona, és increïble. I, a més a més, clar, que és un gos, que és carinyós. És la teva família, vull dir, és un familiar més. Durant l'exhibició, els assistents van tenir l'oportunitat de repassar alguns consells per saber com comportar-se davant d'un gos guia. Com ara que no se'ls pot donar menjar, que mai s'ha d'estirar la corretja ni l'ernès del gos, que no se'ls pot distreure...
Enric Botí, delegat de l'ONCE a Catalunya, va explicar les fases del llarg procés que passen els gossos des que neixen fins que acaben sent els ulls d'una persona cega. La criança, l'acollida amb una família, l'ensinistrament, després el curs de formació, l'acoblament, la graduació d'aquesta unitat, ens requereix uns dos anys de temps fins que estem en disposició de lliurar aquest goss.
Per acabar l'exhibició, la regidora de l'àrea de serveis a les persones i drets socials de l'Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, i el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, es van posar un antifàs als ulls i van experimentar en primera persona la sensació de desplaçar-se sense veure amb un gos guia de l'once. Així explicaven la seva experiència.
Estem acostumats a veure què l'entenem. Llavors, haver de confiar en l'altre que portes al costat, el gos, la veritat és que és una sensació molt diferent i que realment tothom ho hauria de viure perquè hem de saber el que es passa i quan coneixem les coses les podem veure diferent i entenem accions, actuacions que d'una altra manera no podíem entendre. Has de confiar molt en l'amic, el company que portes al costat, perquè clar, pesa el control, i això ens costa.
però està la vida en general.
I quan falten 5 minuts per dos quarts de dues del migdia acabem aquí aquest espai tothom i tornarem dimarts ja dia 13 de gener. Que passin una molt bona sortida i entrada d'any. Ara us deixem amb el Tarragona Actualitat amb tota la informació de casa nostra. Fins a propera.
Cada vez que me lo pides vuelco Cada vez que escupes lava Cuánto tiempo va a llevarnos Reponernos de los golpes Y seguir disimulando Que aún
No vuelvas a llamar como a un incendio. Vamos a salir perdidos.
Cada vez que me lo pide el cuerpo, cada vez estás más rara. ¿Cuánto tiempo va a llevarnos, reponernos de los golpes y seguir disimulando?
No vuelvas a llamar como un incendio. Vamos a matar.
Gràcies.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBI-cofòbiques. De tornar de casa, cap persona vol ser valenta, sinó lliure. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio. Prova-ho i repetiràs.
No et perdis la sessió especial de cap d'any de DJ Parry. Després de les campanades, 5 hores de música sense parar per començar l'any amb els millors temacles. Són dos quarts de dues.
Tarragona Actualitat, l'informatiu del migdia a Tarragona.