de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Final i de Congressos de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis.
Si el que t'agrada de l'hivern és tapar-te amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'agrada tant el fred. Tu vols escalfor. Per això, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, el tèrmia, terra radiant, accessoris i, molt més, el millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Tothom amb Miguel González. Què tal? Benvinguts, benvingudes a una nova edició de l'Espai. Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui abordarem diverses qüestions. Parlarem del més més solidari que organitza el Col·legi Oficial de Farmacèutics i l'il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona. Passarem també pel cap de Bona Vista per fer...
per sumar-nos en aquest reconeixement i per saber com està funcionant el grup de voluntaris que des d'allà hi treballen per acompanyar altres usuaris. Però abans us oferim una entrevista que hem gravat en directe fa molt poca estona des del menjador social de Bona Vista. Lluís Comés té cura dels controls tècnics i us parla el Miquel González.
Què tal? Doncs molt bon dia des del menjador social de Bona Vista. És una visita que comença ja a ser habitual i tradicional i ens agrada molt desplaçar-nos cap aquí per veure, per viure, per sentir no només la bona oloreta que es percep quan entres aquí, sinó també tota la feina i tota la tasca que fan. Tenim amb nosaltres la Raquel Quiles, responsable del menjador social de Bona Vista de l'Associació Joventut i Vida. Raquel, bon dia, buenos dias. Bon dia. Moltíssimes gràcies.
Estàvem molt contentes, perquè venguessis aquí a fer un programa en directe amb tot el nostre moviment, que sempre hi ha aquí moltíssim, però ens agrada molt recibir-vos. No recordo si va ser l'any passat o fa dos, perquè els anys passen i al final se'm espatllen les dates, però sé que vam venir també aquí amb vosaltres, devia ser per aquestes dates també, per l'època de Nadal, perquè suposo que és un moment especial i amb més volum de feina, no, Raquel? Bueno, ara és tot com molta celebració, doncs cal fer un esforç màxim perquè
La Navidad es un tiempo muy especial. La Navidad es un tiempo donde tenemos que sacar nuestros mejores esfuerzos para atender a la gente y todo nuestro cariño que de día lo hacemos día a día, pero ahora en estas fechas todavía más. Y estamos llenos de actividades además para Navidad.
Ara les comentarem, però vull posar en valor també la feina i la tasca que feu des del menjador social de Bona Vista. Raquel, eixem un poc la vista atràs i, no sé, un poc de retrospecció a els inicios i a de com ha anat canviant tot, com ha anat evolucionant aquest menjador social de Bona Vista. Iniciàmos el comedor en el 2013. Jo era fins joven en esa època.
2013, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí. Això fa dos anys. Vino a conseqüència de la crisi del ladrillo, que Bonavista i tota la zona de Ponent foi muy golpeada. I pensamos que con el reparto de alimentos era insuficiente y que teníamos que trabajar de forma más enérgica. Y el comedor se abrió con una previsión de 40 personas, pero aquello era ridículo cuando abrimos puertas porque nos dimos cuenta que solo hace falta poner un proyecto así en marcha para darte cuenta de la necesidad que hay.
Amb la previsió de 40 persones no n'hi havia ni per començar, no? No, eso es un chiste ahora. Bueno, siempre ha sido un chiste, porque ya en Navidad del 2013 ya fuimos 132, y ahora hablamos de familias. Ahora ya no hablamos de personas porque suena muy mal. Clar, perquè no és només la persona que ve a buscar menjar per ella sola, o seran els menys casos, venen a buscar famílies.
Sí, la zona de Ponent, los recursos que nos deriven, que nos deriven todo del Ayuntamiento de Tarragona, Servicios Sociales, suelen ser famílies incluso con... o sea, las mayores, familias con menores a cargo. D'acord. ¿Quantes famílies ateneu de mitjana en aquest 2025? Sí, este año hemos llegado a tener en época punta a 137 familias. Ahora hemos bajado, con lo cual me alegro muchísimo,
A diari, eh? Sí, diarias. Ahora hemos bajado. Ahora estaremos sobre unas 100. Déu-n'hi-do, però és que són 137 famílies. Els números, clar, tenen aquesta lectura de que, ostres, molt bé per vosaltres per la feina que feu, però també, déu-n'hi-do, 137 famílies que requereixen d'un servei com el vostre. No, no és bon número, la verdad. No, no, per això. No lo són. No són buenas noticias. No. Però aquí estamos esforzándonos porque la necesidad es la que hay.
Com s'atén amb aquestes famílies? Com funciona? Perquè això també ha variat. Abans hi havia molta gent que es quedava a menjar aquí al menjador. Bueno, diréis, ¿cómo puede ser que se atienda tantísima gente en un espacio reducido? Aquí no caben 137 famílies, aquí uns som dos altres no caben. Aparte que nosotros somos un ejército ya.
O sea, hay muchísimo voluntariado. Ara te'n preguntaré, això que m'interessa molt saber què està fent cadascú aquí, que sento moltes safates i molts plats i molta gent i ara m'explicaràs com treballen. Però anem al que et deia, 137 famílies aquí no hi caben. No, y desde la pandemia pues nos reinventamos, continuamente nos vamos reinventando y nos adaptamos a lo que hay.
Entonces, en pandemia aprendimos que no hacía falta sentarse aquí para tener cordialidad, para tener cariño, para dar calor, podíamos hacerlo, pero que comiencen en casa. Y de esta forma hemos crecido. Hemos crecido en poder atender a más gente porque aquí dentro del comedor es muy limitado el espacio. És una mica un canvi de paradigma, no?, perquè també el fet de la comunió que hi ha aquí quan algú ve a dinar i aquesta cordialitat i aquesta companyia i aquest cariño...
El que passa és, clar, que per molt ben atesos que estem i per molt que això existeixi, en cap lloc com a casa, no? Está claro. Y luego también es un... Us permet, clar, donar un servei... Claro, y también lo que nos ha permitido es poder abrir pronto...
Empezar a repartir comidas a las 12 menos cuarto o así abrimos puertas, y entonces cuando los niños salen del cole, pues ya tienen la comida en casa en toda normalidad. Con lo cual no me parece nada de mala idea. Estamos funcionando así y yo estoy contenta de ver cómo va. ¿Continúa benigena din aquí? Sí, ¿no? Sí.
Quin percentatge de gent s'han posat? No, muy pocos. Muy pocos. És casos que nos mandan a lo mejor desde Ciudad de Tarragona o algún sin techo, pero es muy poco. Es muy poco y son casos muy puntuales. Gente sin techo, a lo mejor que pasa por aquí, dando unas épocas cortas. O sea, son cosas muy puntuales, muy puntuales. Tarragona da más el sin techo. Nosotros atendemos sin techos los jueves por la noche...
en la xarxa que tenemos de los sin techo, pero en la ciudad de Tarragona. Buenavista, Ponent, Torrefort, Campo Claro, toda la zona que nosotros atendemos es otro perfil usuario. El perfil d'usuari que seria, ja ho deies així, famílies amb certa vulnerabilitat, amb menors a càrrec, amb gent gran també...
No te digo que todos tengan un buen recurso habitacional ni nada, ¿no? El tema de la vivienda es un poco precario en estas zonas. Pero sí es cierto que no son sin techo, o sea, que tienen un hogar. Bueno, quizás, hay mucha infravivienda, pero tienen un techo. Tienen un lloc on viure. Exacto. Com funcioneu? A quina hora comença la lluita aquí al menjador social de Buena Vista, al matí?
Abans de que obriu aquestes portes a les 12 menys quart. Perquè quan nosaltres hem arribat, aquí hi havia molta gent treballant i hi havia molt de menjar preparat. Sí, nosotros somos un equipo muy mixto. Porque hay cuatro profesionales contratados...
que son los que, digamos, me garantizan que no haya ningún día que hayamos cerrado, porque están, claro, son contratados y se tienen que responsabilizar de que nunca fallé. El voluntariado es muy extenso y gracias a él vivimos. Sería imposible, imposible funcionar sin el equipo de voluntariado tan extenso que tenemos. Y luego trabajamos también con justicia.
con trabajos de beneficio de la comunidad, que también nos aporta muy buena mano. Pero nuestro gran éxito, sin duda, y nuestra gran apuesta fue el voluntariado y estamos muy orgullosos porque es muy extenso.
Molt bé, per tant, aviat, aviat, ja us poso a preparar tot això. I a quarts de 12, obriu ja les portes perquè... Bueno, el primero que llega es Rafa, que es el cocinero. Li hem preguntat si volia parlar, però ens ha dit que no, que li feia molta vergonya. És que dice que no se ha peinado hoy. Ah, bueno, però no se ve, no se ve por la ràdio. Entonces viene muy temprano, porque además él cogió un piso de alquiler aquí justo al lado del comedor para poder estar... Pues viene de noche, prácticamente. Molt bé.
Y luego nos vamos incorporando sobre las ocho de la mañana y a las nueve, es distintos horarios, pero a las doce menos cuarto, bueno, hoy está toda la comida hecha allá. Quin tipus de menjar? Perquè això també crec que ho vam parlar l'últim cop que vam venir vosaltres, que ningú us pensi que aquí la gent ve a buscar un entrepà o qualsevol cosa per menjar. Tot això es cuida moltíssim la dieta també que serveu. És a dir, esteu donant menjar, però menjar de qualitat.
El tema es que estamos hablando de salud. No es solamente llenar estómago, sino que tengan el equilibrio en el alimento, los nutrientes necesarios. Piensa que aquí hay mucho niño también. Entonces, los menús tampoco es uno al día. Hacemos menús muy variados. Parece, no sé cómo decirte, si tú ahora miras las mesas que hay preparadas, parece un bufet.
Porque hay de todo. No obligamos a comer siempre la comida porque entendemos que tampoco tiene que ser así, sino que pueden elegir un poquito, dentro de un orden, claro, dentro de un orden, lo que prefieren. Pues mira si hay un niño...
Si hi ha una dieta especial, si hi ha temes d'ideologia religiosa... Que no poden menjar certs aliments o que la seva religió no ho permet. I sempre hi ha legume, pasta, arroz, sempre hi cremes, verdures, sempre hi pollo, hi cerdo, hi pesca, sempre, tots els dies. I se va variant, se va variant.
Y también los conocemos mucho, porque enseguida, cuando una persona empieza a venir, tardamos poco en hacernos amigos. Les preferències, allò que més funciona, si a una família és una persona gran que potser li costa més menjar segons quin aliment... Ahí está. Si es una persona gran, si es también un diabético, una persona que tiene colesterol, hay que cuidar también la alimentación... O sea, estamos un poco a la carta.
Sense ser una carta... Sense ser una carta allò de que al final tots hem de menjar de tot i ens hem d'adaptar, però que sou vosaltres aquí també els que us adapteu a les necessitats de cada família. Sí, i el cocinero se tiene que adaptar también a las donaciones recibidas. Ara anava, mira, perquè aquest menjar que prepareu, que serviu, que després la gent se l'emporta o alguns es que eren aquí, d'on arriba?
Don Prove. La mayoría, o sea, muchísima parte, pero te puedo hablar de más de un 80%, son donaciones.
Proceden de todo el excedente de alimentos, de supermercados, de grandes cadenas, que están perfectamente aptas para el consumo, pero que retiran de lineales por fechas o por roturas, de envases, temas así. Acabarían en la basura. Y no os imaginéis la calidad que tienen. Abans passava, ¿no? Fa uns anys es llençava molt de menjar.
Bueno, tengo que deciros que este comedor abrió las donaciones de una cadena tan importante como es Mercadona en el 2014. Que no donaven. Pero para todo el territorio español. Fue el primer comedor social que se hizo la prueba piloto y a partir de ahí Mercadona... Va cambiar la política de donacions...
Y hoy en día estamos consiguiendo que hasta se haya sacado una ley del desperdicio. O sea, que todo esto es un trabajo durante años, pero que se están consiguiendo cosas muy buenas. Això sí que hem evolucionat i els supermercats són els primers en donació. I després també totes les campanyes i totes les activitats que es fan a nivell ciutadà
No quan diem recaptem fons. Mira, l'altre dia, per exemple, parlàvem amb tu amb el festival de gent gran, no? Bueno, ha sigut un èxit. El 13 de desembre, el dissabte passat, com va anar? Que parlarem també amb la Célia. Lo hemos pasado tan bien, tan bien, son tan activos, gent gran activa, pero activos de verdad. Tu deies també que la gent gran té aquesta sensibilitat amb les donacions... Brutal.
¿No? Aquesta empatía... Estamos todavía recogiendo en las Yars alimentos, ¿eh? No lo hemos traído todo. Son muy generosos. La gente mayor se hace muy solidaria y muy participe de la necesidad. Y nos ayudan muchísimo. Pero bueno, está el Joan 23, que ha hecho una campaña enorme. El Banco de Alimentos nos está ayudando mucho este año. Sobre todo a final de año estamos recibiendo bastante donativo. Y bueno, es que no paramos de hacer eventos.
La gent gran és molt sensible i molt empàtica. Això es trasllada a la gent jove, Raquel, o a qui costa una mica més? I ho dic perquè nosaltres, no sé, o el joven té molta més informació, potser, i coneixem les campanyes, i coneixem la feina, i coneixem la tasca que feu, però sembla que ja costa una miqueta més, fins i tot a nivell de voluntariat. No sé tu què perceps.
Este tema hay que trabajarlo, porque es verdad que para voluntariado y todo esto, como digo yo, siempre los más voluntarios son los jubilados, por ejemplo. La gente jubilada que dice, no, yo me quiero mantener activo y quiero echar un cable. Y es verdad que entre la gente joven cuesta un poquito más. Bueno...
A lo mejor hay que también hacer por nuestra parte un poquito de empuje a estas personas. Sí, hasta la juventud, ¿no? Sí, sí, sí. Doncs fem la crida. S'apropen dies, doncs, perquè molta gent aprofita, qui ho desitja, per estar en família, per viure àpats, a vegades fins i tot exageradament plens.
Ho dic perquè com són aquestes dates de Nadal aquí? Els dies 24, 25, hi ha algun servei així diferent o no? Sí, ponemos más esfuerzo, lógicamente, también tenemos más donativos. Y la comida que viene de excedentes, también los supermercados están comprando mejores cosas. Entonces todo repercute, lógicamente. Y luego lo que tenemos es muchas actividades. Sabes que tenemos el cuidando de tú, la unidad de acompañamiento para alguien gran, aquí al ladito.
Mañana nos vamos con Apropa Cultura a un concert de Nadal de música de cámara. Muy bonito. El viernes tenemos la entrega del Árbol de los Deseos de la Caixa, que este año vamos a hacer una prueba piloto aquí también, en Juventut y Vida, para la Gen Grand. Es la primera vez que se hace, por siempre se hace para los niños.
El viernes por la tarde, la vía T en Torreforta, hace una chocolatada y un montón de actividades con recogida de alimentos para el comedor. El domingo por la mañana, la charanga toca bemols en la plaza Corsini, ha hecho una actuación con una panera solidaria y recauda fondos para hacer capnem con ningún niño sin juguete.
i, a més, el Club Maginet se une a la campanya de los Reyes Magos, y el día 6 tenemos los Reyes Magos aquí, los de verdad, Miguel. Si los quieres ver... Passaran pel menjador, no, pel cuidant de tu, no? Passaran per aquí. Sí, estamos por aquí, porque aquí tenemos... Ya no nos podemos llamar juventud. Creo que nos tenemos que reinventar.
Vida, ¿no? Vida és la paraula, jo crec. Sí, vida, seguro, porque no paramos. Pero lo de juventud ya... Societat i vida, una cosa d'aquestes. Havreu de canviar-li el nom, en aquest sentit. Sí, estamos trabajando mucho con la Jim Graham, porque también estamos con el proyecto de los diners en compañía, que es precioso. Com està funcionant també els diners en compañía, que també va sortir una miqueta d'aquesta radiografia, que gràcies al menjador...
Vau veure també que hi havia molta gent que necessitava precisament dinar en companyia.
Pues es una combinación de comer social con cuidan de tú. Entonces, bueno, el ayuntamiento tuvimos la suerte que se fijó en nosotros y nos propuso la idea de sacar para adelante el proyecto. Empezamos en San Salvador, ahora también estamos ya en la calle Adrià, que hay 36 personas diarias. Sí. Y, ah, pues mira, mañana también hay actuaciones de Mago, de Darío Proximity. Mira, adeus. Bueno, hoy están en la parte baja, en otro día en compañía, y mañana están en San Salvador. En San Salvador.
El Dario Proximity, també, per fer un poc de màgia. Tenim aquí un company teu, si vol parlar, endavant, eh? Vull dir que podem... Ah, és que tengo mi compañero aquí al lado. Per això, per això, si vol dir alguna cosa... No, no, no, si vol dir alguna cosa... Pots fer-ho, eh? Pots fer-ho. És que la memòria ja... No, no, no.
I aquests dinars en companyia, clar, també surten d'aquí, del menjador social, no? Sí, aquí se cocina la comida y luego hay dinamizadores. Ho porten cap allà. Sí, lo portamos en isotérmicas y allí tenemos los baños María y se atiende a la gente y lo bueno de aquello es que la comida es la excusa.
para dinamizar grupos y para que socialicen y para que pasen un buen rato. És una mica el que també passava aquí abans que hi hagués aquest canvi, com creiem abans, que la gent s'ho portava cap a casa, no? Vull dir que venien aquí, dinaven, socialitzaven i feien grup, també. El que passa que allà ho tenen més prop, clar.
Claro, allí ya se quedan luego haciendo cartas, porque son las llaves de jubilato donde se hace la comida. Y es un proyecto precioso. Hemos hecho ahí unas amistades, unos equipos, vamos. Hemos estado a punto hasta de casar una pareja. Mira, eso está bé, ¿eh? También. Sí, esa pareja.
Sí, molt bé, clar, és que al final es produeixen aquestes qüestions. Tot això com ha d'evolucionar de cara al 2026, Raquel? Què espereu que passi? És el que dèiem abans, tant de vols números vagin baixant...
A mí me encantaría bajar en números. Y si me preguntas, Miguel, hacer ayudas más integrales y... Pues que estamos parados aquí con... Bueno, no estamos parados. A ver, siempre estamos... Ya nos conoces. Pero el comedor tendría que bajar en números y hacer ayudas más integrales. Hay muchas necesidades aparte de la comida.
Vosaltres podeu subsanar o treballeu per subsanar aquesta, però n'hi ha moltes altres. A nivell de pobres, a nivell d'educació, a nivell de vulnerabilitat, a nivell... Cuando te pones a pensar, no piensas en lo que estás haciendo, sino en lo que falta por hacer. Y esto es un poco difícil, ¿no? Sí, sí.
Però, bueno, se va haciendo según se pueda. Tampoco hay que agobiarse. No, no, i tant. A més, vosaltres feu una tasca extraordinària des d'aquí, des del menjador social de Bona Vista, i continuareu fent-la. Deia abans una mica que quines eren les previsions també de cara a aquesta campanya de Nadal, tenint en compte, doncs, això, que molta gent també s'aproparà a vosaltres. Ara estàveu sobre un centenar de famílies, havíeu fet aquest pic, aquesta punta de 137...
Es mantindrà aquest centenar de cara a Nadal o pujarà?
No, no creo que suba. Aquella centena de familias, ¿no? No, piensa que nos derivan diariamente. Nosotros sacamos listados diarios y lo tenemos todo concertado con servicios sociales. También depende mucho también la gente que tenemos de las otras entidades. Hay épocas que nos derivan personas que ahora mismo todo el mundo tiene alimentos. Entonces, pues yo creo que estaremos en los números que estamos. Una centena de familias.
I evidentment per Nadal, Sant Esteve, el dia 1, tot això també esteu disponibles? Nosotros hacemos la Nochebuena, el Navidad y San Esteban, como casi todo, dependemos de voluntariado, no lo hacemos, pero sí que repartimos lotes y repartimos regalos, o sea, repartimos bastante para esos días.
Mira, doncs, que m'ho expliqui el teu company, Cristóbal, no? Et dius, me penso, Cristóbal, bon dia, només que si te oímos la voz, també. Bon dia, bon dia. Explica'm això dels packs aquests que repartiu per Nadal, perquè això ja m'ho explica un any també la Raquel i és molt interessant perquè tampoc ningú es quedi amb aquestes dates importants i que, lògicament, els voluntaris també volen estar amb la seva família o volen gaudir, doncs, de les dates i no es desaten ni fins i tot aquests dies, eh?
Sí, sí. El día 24 damos un paquete bastante grande para que puedan aguantar incluso hasta el día 7 de enero. Pero aún así cerramos 25 y 26, que creo que cae en jueves y viernes. Sí, este año sí. Y también cerramos el día 1. Pero bueno, el día 31, que está abierto, también damos un paquete para que puedan aguantar casi hasta final de enero. Rebrido. Sí, sí.
No, no, para que esté en conte, se tiene en cuenta las necesidades también de estos días, aunque vosotros no estéis aquí, dime, dime. Hablando de gente joven, ayer me escribieron del Colegio Aura que quieren hacer una colaboración y todos los años vienen. Entonces hacen talleres en el Cuidad de Tú, quedan preparados y...
Les he propuesto que ellas sean las que repartan el paquete, porque vamos a abrir, ¿sabes qué? Hacemos una L, tenemos dos puertas, entonces se me ha ocurrido que por un lado haremos la comida y por el otro lado ellas repartirán lo que es el paquete, como son tres o cuatro, repartirán el
I és una manera molt interessant que tinguin contacte amb la gent, que sigui una cosa activa. Sí, exactament. Que no sigui una col·laboració, que està molt bé, o una recaptació, que també està molt bé, però que s'impliquin. A part de que és lo que quieren. És que lo que quiere el voluntariado es implicarse. Quants voluntaris treballen amb vosaltres, Raquel? 45 en la associació. Ja, 45. Esteu contents? Sí.
Jo sí. Necessiteu més... Porque son 45, pero además muy buenos. A moltes mans. I, com sempre, el voluntariat és la part important, com tu deies, si algú està interessat, què li cal, o què us cal d'un voluntari? Responsabilitat... Corazón. Cor. Jo crec que és corazón. Sí.
Es amor. Mira, nosotros, por ejemplo, atendemos a los sin techo desde antes del comedor. Te puedo decir que el voluntariado que va de noche, además, nunca ha fallado. Son dos grupos que se van turnando y van todos los jueves independientemente del día que sea. O sea, da igual que sea un festivo, si es jueves, tienen que estar.
Esto con voluntariado. No sé, pienso que son gente muy comprometida, Miguel.
Doncs ja ho sabeu, si algú ens està escoltant i se sent capacitat i compromès amb la causa, segur que aquí els rebran també amb els braços oberts per continuar sumant aquesta família de voluntaris. Sí, en Navidad tenemos más voluntarios. També són necessaris, no?, durant tot l'any. Exacto, es que hacemos muchas actividades entre los juguetes, la no sé qué. Son muchas cosas, no solo la comida.
Raquel Quílez, què li demanem al 2026? Pues... Que todo vaya mejor. O sea, que la gente no pase necesidad. Somos una ciudad súper solidària.
Tarragona, yo, sabéis que no soy de aquí, soy hija adoptiva, pero no soy de aquí. Bueno, soy hija adoptiva porque no soy de aquí. No, no, pero, y a més vas venir aquí a... Vaja, a fer tot això que estem veient aquí. Sí, jo soy de Madrid. Per això, per això. Pero esta ciudad me atrapó, y además lo tengo claro que és mi ciudad ahora.
y lo que más me ha gustado es trabajar con gente que es tan solidaria porque es una ciudad muy generosa y que además siempre que hay necesidad puedo levantar tengo una lista de teléfonos enorme que me van a ayudar o sea que yo para el año que viene nunca he tenido miedo porque no somos nosotros es todo el mundo que nos acompaña no estamos trabajando aquí en Juventud y Vida o en el comedor social nosotros
Estamos trabajando con un respaldo de muchísima gente que está utilizándonos de canal para ayudar a la gente. Jo vull que acabem aquesta entrevista. Jo tota l'estona que sento molts sorolls pel voltant i sento plats, sento safates, sento com tallen aliments. Explica'm una mica de radiografia del que tu ara veus al teu voltant
Perquè és la feina que esteu fent ara mateix al menjador social. 7, 9, 11, 12, 13... Ara mismo veo 13 bandejas plenas de comida llenas, una olla grande de lentejas y que continúan la cocina haciendo cosas.
Esto ya está preparado para abastecer a todas las personas. Aquesta és la imatge radiofònica descrita per la Raquel Quílez amb la que acabem aquesta part de la connexió. Cristóbal, moltes gràcies. Muchas gracias a vosotros y es un regalo poder teneros aquí. El regal és sempre que ens obriu les portes i la feina que feu. Raquel Quílez, moltíssimes gràcies. Bones festes i una abraçada a tots els voluntaris. Gracias a todos y desde aquí gracias a todos los que nos están ayudando. Muchas gracias.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
El Nàstic vol allargar les bones sensacions, sumar la tercera victoria seguida i sumar la sisena jornada sense perdre per tancar el 2025, com diu el mig campista Mangel.
Dissabte 20 de desembre, a les 9 de la nit, viurem el darrer partit del 2025, corresponent a la jornada 17 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi del Maulí d'Antequera, entre l'Antequera Club de Futbol i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Tarragona rebrà uns 30.000 carabaristes més durant el 2026. En total s'estima assolir la xifra de 155.000 passatgers en un any que serà de rècord gràcies al salt pel que fa a les escales que creixeran fins les 79. Aquest 2025 han estat 62 amb més de 126.000 passatgers.
i s'ha convertit en la tercera millor temporada pel sector al port tarragoní. Santiago Castellà, president del port, n'ha destacat els bons resultats. L'any 25 ha estat un any excepcional, molt bo. Hem aconseguit...
tenir creuers més de luxuri, més centrats amb voluntat de cercar experiències culturals, gastronòmiques i de conèixer el territori. I la progressió és molt satisfactòria. Per l'any 26 esperem prop de 30.000 cregueristes més.
Passem a tenir 79 creguers, per tant el territori està en una molt bona oportunitat per gestionar experiències del creguerista. L'augment de les escales previstes per al pròxim any respon a l'aposta pel segment de luxe concretament de la neviliera Viking Crisis, que passarà de 3 escales a 17 i una previsió d'uns 35.000 cregueristes, suposant el 22% del total de 2026.
Esquerra Republicana afirma que és l'únic grup que fa una oposició real al govern de Vinyuales. Els republicans també fan balanç de l'any, sostenen que amb els pressupostos que s'han aprovat de cara al 2026 ha quedat demostrat que l'executiu local no té ni rumb ni ambició i que encara viu de projectes heretats. La portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament, Maria Roig, diu que Esquerra són els únics que fan d'oposició real i valenta també a l'Ajuntament de Tarragona.
No som el grup més gran de l'oposició, sinó que som l'únic grup a l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona i jo crec que aquest és el titular. Durant aquest any s'ha demostrat que la resta de grups s'han dedicat més a fer oposició de l'oposició que no pas oposició al poder o al govern, que és el que tocaria fer a una oposició. Per tant, jo crec que en aquest any també el que s'ha demostrat sobretot és això, que Esquerra Republicana el que fa és...
fiscalitzar el govern de la ciutat de Tarragona i ser constructiu sempre en allò que és bo per la ciutat. Més coses. La Tarracoarena acollirà des de dijous i fins diumenge a l'inici de la gira europea de l'espectacle Obo de Cirque du Soleil. Els assistents s'endinsaran en el món dels insectes de la mà de 53 artistes que es complementen amb música en directe. Michel Pijuan.
Obo, què significa o? En portuguès està inspirat amb els colors i la natura de Brasil. Va estrenar-se el 2009, però en l'últim any s'ha renovat amb nous números. En les darreres dues setmanes, la Convenia Canadenca ha estat ultimant els preparatius i assajant a Tarragona amb un ampli desplegament de mitjans format per un centenar de treballadors de 25 nacionalitats que s'aniran traslladant per continent, juntament amb tota l'escenografia amb 21 camions. La Convenia Canadenca ja ho té tot a punt per a l'inici d'una gira que durarà més d'un any
i que els portarà a Portugal, Anglaterra, França, Itàlia, Eslovenia o Romània, entre altres països. A Tarragona hi faran sis sessions en quatre dies amb doble funció dissabte i diumenge. Les darreres hores estan servint per afinar les acrobàcies i el muntatge. Per als artistes, poder formar part del Cirque du Soleil suposa un repte per l'elevat nivell d'exigència. Lola Pintos, gimnasta argentina de 23 anys, que en porta un i mig a la companyia.
Yo disfruto mucho haciendo el show porque ves a todas las personas con una emoción de verlo y vienen porque quieren la realidad. Entonces es como compartir un poco de lo que yo tengo dentro para quien está ahí queriendo ver el show.
y hay mucho para jugar, es un show muy lindo, con muchos colores, con música en vivo, muchos artistas, somos 56 artistas, 53 artistas en escena, así que también mucha gente, muchos insectos, mucho color, mucha energía y alegría total. Es un show inspirado en Brasil, así que bueno, también la música y todos los colores va por ese lado.
La nova versió de l'espectacle es va estar cuinant durant dos mesos, un procés que es va fer principalment a Mèxic.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant a Anglocentres, gestoria Salcedo Ramos, clínica dental Doctor Higa. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Arrolla l'escola de formació, ja pots obtenir els nous graus C en fitness i esports, un sector amb alta demanda ocupacional. Vols ser tècnic d'activitats dirigides? T'agradaria convertir-te en entrenador personal o tècnic de sala de fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres i accedeix al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter i recupera els nostres programes a la carta
Doncs no marxem encara del menjador social de Bona Vista, perquè, de fet, aprofitant que passàvem per la zona, ens han vingut a visitar també des del cap de Bona Vista i des d'aquest grup de voluntaris. Si us recorden, us explicàvem ja fa alguns dies que aquest diumenge es feia una jornada també de reconeixement i ben lúdica i ben festiva. Alba Caro, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a la llora social del cap de Bona Vista. Com va anar diumenge?
Doncs molt bé, molt contents. La veritat, ens ho vam passar molt bé, també compartint l'espai, no?, amb aquí en Menjador Social, Càritas i altra gent del barri. Quin era una mica l'objectiu, la intenció d'aquest acte de diumenge, que al final va acabar a ser una jornada matinal molt festiva, hi havia diferents tallers, hi havia, en fi, diferents activitats, però l'objectiu era fer...
un reconeixement, una mena d'homenatge, per dir-ho d'alguna manera. Sí, reconeixer primerament els voluntaris, que són pròpiament d'aquí gent del barri, que ajuden altra gent del barri. Nosaltres com a CAP sí que vam col·laborar fent certes activitats,
però la idea general era aquesta, també recaptar, fer la crida aquí al barri pròpiament perquè tant voluntaris com el segon grup que tenim, que són la gent allà de domicili, doncs al propi barri ens donen guia a saber o ens aporti aquests...
aquestes col·lectius. Ara parlem també amb voluntaris que tenim aquí la Josefa i el Jose, que ara de seguida els saludarem, però Alba, parla'ns o recorda'ns, refresca'ns aquest projecte perquè fa... Quan vau venir l'últim cop que vau venir o que vas venir tu a la ràdio estaveu justament iniciant o presentant aquest projecte de voluntariat al cap de Bona Vista, com neix i com ha anat?
Va néixer una mica des de l'equip de salut comunitària del propi CAP, vam detectar que hi havia dues poblacions amb necessitats més vulnerables, un primer grup amb gent aïllada a casa, amb soledat volguda o no volguda, i un altre grup de persones de totes les edats, al final acollim, amb cert malestar emocional, i que tots podien donar-se a tots una ajuda, un acompanyament,
Llavors, arran del projecte el vam presentar, tenim uns salves caleres pel que és el tema de barreres arquitectòniques, que aquí al barri n'hi ha força. Sí, sí, sí.
I vam iniciar, hem fet ja un primer grup de voluntaris, està acabant el segon, i pel gener tenim projectat un altre grup de voluntaris, que després ja us explicaran com fem les formacions que fem i això. Com es dinamitza i com funciona. I la veritat és que molt contents, perquè no podem fer una anàlisi quantitatiu, perquè la mostra és petita, però en general han hagut molts beneficis, tant per un grup com per l'altre grup.
Molt bé, doncs parlem amb ells, amb la Josefa i amb el Josels i passem el micrófon. Josefa, Jose, bon dia, bons dies. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Josefa, cuéntame què supone per a ti formar parte d'este grupo de voluntarios. Pues bueno, mira, yo estaba muy aislada en casa, yo no salía, entonces mi doctora, que es una doctora maravillosa, me llamó y que iban a hacer el proyecto este, que si quería ser parte de ellos, y yo le dije que sí.
Entonces me ha servido para mí, en principio, poder salir de casa. Aparte, en cuanto hay reuniones y proyectos y eso, pues algo disparada, que antes no lo hacía. Aparte de ayudar a otras personas a hacerles compañía, pues para mí ha supuesto que ellos me están ayudando a mí.
Es un win-win, ¿no? Tú ganas y ellos ganan también, ¿no? Al final. Pero yo, para mí, yo gano más que hoy. Tú ganas más, ¿no? Sí, sí, yo sí, yo sí. Oye, ¿y esa situación que tú tenías vino a raíz de la pandemia? No, yo tengo una depresión crónica. Vale. Es decir, que había esta patología, no esa depresión. Sí. Y gracias a este grupo... Sí.
Pues has salido de casa. He salido de casa. Luego tengo compañeros que son todos más jóvenes que yo, pues yo soy la más mayor. Y bueno, son estupendos. Luego tenemos dos líderes que valen su peso en oro.
Y somos majos y bueno, y todos los profesionales que nos están ayudando, que son majísimos. ¿Y qué tuviste que hacer? ¿Cómo fue ese inicio, esos principios en el grupo? ¿Tuviste que hacer alguna formación? Sí, sí, sí. ¿Qué pasó? Desde que te llama la doctora y te dice, oye, existe este grupo, tú dices que sí...
Supongo que un poco, ¿no? Pues vamos a probar a ver qué. Y a partir de ahí, ¿qué pasa? La Eva, ahí tenemos una psicóloga que se llama Eva. Entonces ella nos... Es como una referente en bienestar emocional, ¿no? Sí.
Entonces ella nos fue guiando y a ver cómo estábamos emocionalmente, porque claro, no te van a meter a alguien que tú estés peor que ella. Bueno, y que si tú quieres acompañarles bien, tienes que también intentar tú emocionalmente estar bien. En principio nos dijeron que eran ocho semanas, pero claro, las ocho semanas se estaban acabando.
Y entonces dijimos, ¿esto no puede seguir o qué? Y nos dijeron que sí, todo lo que quisiéramos. Oye, ¿qué haces tú como voluntaria? ¿Qué tareas? Bueno, ahora mismo no tengo... ¿O qué has estado haciendo, por ejemplo? Bueno, pues estoy participando en el grupo nuestro, las ideas que vamos haciendo, que nos vamos pensando...
¿Qué habéis hecho en estos meses, por ejemplo? Para explicar, ¿no? Como para ejemplificar cuál es la tarea de los voluntarios en tu caso, por ejemplo. Bueno, eso te lo dice José. Vale, pues se lo preguntamos a José. Muchas gracias. Nada, faltaría. Te iba a preguntar también, pero ya me lo has contestado, lo que te ha aportado a ti. ¿Y cómo te sientes? Mira, respóndeme esta última pregunta. ¿Cómo te sientes ahora, después de este tiempo, formando parte de este grupo? Muy bien, no me quitaré nunca.
Se lo garantizo. Tenemos ahí voluntaria perpetua, ¿eh? Perpetua, perpetua. Hasta que vaya con Garrotito. Bueno, oye, hasta aquí cada uno puede aportar lo que sea. José, buenos días. Buenos días. Muchas gracias. ¿Cómo te enteras tú del grupo y por qué decides formar parte?
Cuéntame un poco tu historia. Yo, bueno, hace dos años ya me han diagnosticado una enfermedad. He tenido que dejar de trabajar, cuando siempre lo había hecho. Fui al CAPA a pedir ayuda, tanto a la asistente social, como psicóloga, como la doctora de cabecera.
Y bueno, al ir pasando con ellos, con los profesionales, la asistenta social y la psicóloga me animaron a formar parte del grupo de voluntarios, el proyecto que se estaba creando, para ayudar a los demás, pero también que me sirviera a mí para seguir creciendo a nivel emocional.
Y de estar ocupado de alguna manera. Es lo que decía Josefa, que tú ayudas a los demás y esa situación, esa ayuda te ayuda a ti. Después de una situación que entiendo que tiene que ser complicada, de tener que dejar de trabajar, de tener que hacer cambios a raíz de esa enfermedad que me comentas. Sí, sí.
¿Cómo evoluciona? Cuéntame, ¿qué tareas hacéis exactamente o qué tareas has hecho tú exactamente como voluntario y qué te ha aportado?
Bueno, empezamos muy poquito a poco. Nos hicieron una formación primero desde el CAP, desde el centro de la ONADA. En ningún momento ha habido ningún líder, como ha dicho mi compañera, porque todos somos un grupo y creo que estamos muy bien. El domingo quedó patente. Tanto doctores, psicólogos, atentos sociales, voluntarios, familiares o amigos de los voluntarios. Estuvimos todos muy unidos, muy bien.
Participamos con todos los del Comedor Social, Juventut y Vida, Cáritas, Forum, todos los colectivos que participaron en el acto. Y personalmente los voluntarios lo que hemos hecho durante este año ha sido los que nos han asignado una persona para cuidar, hemos atendido sus necesidades, hemos intentado adaptarnos a la situación y dar lo mejor de nosotros mismos.
y a nivel de grupo hemos propuesto ideas, hemos seguido creciendo. Creo que hemos hecho que el proyecto cobre también
Tenga otro color, un color bonito, unas ganas de ayudar. Nos estamos concienciando poco a poco todos también de... no solo de nuestras necesidades, sino de las necesidades que tienen otras personas, que a lo mejor son más importantes que las nuestras. Te acercas un poco a las necesidades que pueda tener una persona del barrio que requiera el acompañamiento, en ese caso, de un voluntario, ¿no? Sí. ¿Cómo crees que va a seguir evolucionando este proyecto?
¿O cómo te gustaría que siguiera evolucionando? ¿O que siguiera cambiando? Sí, como ha dicho mi compañera Josefa, creo que los que estamos ya no vamos a dejar esta labor porque es importante para los demás, para la sociedad, para el barrio de una vista, la canoja...
Como para nosotros mismos. Y el grupo que se está creando es muy bonito. Las simbiosis que se están creando entre todos los colectivos del barrio son muy bonitos. El domingo quedó patente. Y creo que vamos a seguir ahí y vamos a, bueno, a luchar por que este mundo sea un poco mejor.
Doncs és un bon missatge. José, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Alba, tanquem amb tu perquè anar a preguntar, ja ho has comentat una miqueta abans, però què n'esperem de cara al 2026 d'aquest projecte? Com continuarà? Bé, nosaltres ja donem suport, col·laborem, com ha dit el José. Aquí teniu voluntaris garantits, ja, eh? Sí, sí, ja ho veig, aquest era l'objectiu també, és un equip...
una administració com pot ser l'ICS o serveis socials o qui sigui, que crear, ajudar, donar facilitat a que els propis barris o la pròpia comunitat es quedi i treballi per la pròpia comunitat. Nosaltres al final no vivim, treballem, sí que dediquem moltes hores, però són ells els que han d'acabar amb aquest espai. Ara, vos et dic, els grups, nosaltres els fem això de les sessions.
I els acompanyem en qualsevol moment que tinguin els dubtes, tant en acompanyament com ara volien buscar subvencions per tenir material, tant salvar escales com cadira de rodes elèctrica. I ells ho van fent, ja està tot delegat allà. I com ells diuen, jo espero que ells tirin endavant aquest projecte molts anys.
Doncs esperem que així sigui i estarem també pendents per fer el seguiment d'aquest projecte. De moment aquest diumenge se'ls va fer aquest reconeixement i ara continuarà amb aquest grup i pot ser la creació de més grups. Sí, ho preveieu, eh? Sí, sí, ara hi ha un segon grup ja de voluntaris que acaben i al gener ja tenim llista per fer un altre grup i llavors després de les vuit sessions s'ajuntaran tots amb les sessions que fan ells ja. Ells queden al centre cívic cada quinze dies o cada setmana segons les seves necessitats.
Doncs el Becaro, treballador social del Cap de Bona Vista, moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Gràcies, que vagi molt bé.
Més continguts, més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio. Hem de parlar ara d'aquesta nova edició, setena edició del Més Més Solidari. L'organitzen des de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona. De fet, en podem parlar amb la vicepresidenta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, la Tània Piqué. Senyora Piqué, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Setena edició ja d'aquest mes més solidari. Suposo que podem parlar ja de consolidació. Parli-nos una mica de la intencionalitat, del què i el per què d'aquest mes més solidari que organitzen amb dues entitats.
Sí, doncs, bé, molt bon dia. Primer que tot, doncs, agrair-vos l'entrevista i bé, al final, al principi de la iniciació del mes més solidari, que el realitzem juntament amb el Col·legi, l'Industri Col·legi d'Evocació de Parragona, perquè compartim les instal·lacions, doncs, al final és una iniciativa que reforça els valors, no?, una mica de la solidaritat i la cooperació coincidint amb aquestes testes nadalenques.
I per això l'obertura amb una inauguració de l'exposició que s'anomena Seguretat Alimentària i Encadenament Productiu. Llavors, al final d'haver ser una mostra d'unes experiències i un projecte que es deia al corredor sec de Guatemala, precisament, i és una mostra impulsada per Oxfam Intermont, que es pot visitar a l'estíbul de la nostra seu, dels dos col·legis.
I dona el temps de sortida en aquest mes més solidari i vol sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat d'aquestes comunitats més vulnerables, afectades en aquest cas, que hem triat per la Seguretat Alimentació. Aquesta mostra ja la tenim disponible, ja la podem veure? Sí, ja la vam inaugurar a principi de mes, llavors va ser això, l'acte d'inauguració, que entre alguns altres actes també consolida i agrupa aquest mes més solidari, que és el de desembre, coincidint amb les festes.
Molt bé. Precisament per parlar de vulnerabilitat, no també de les llars més vulnerables, s'ha iniciat aquest projecte a finals de novembre, que acabarà tres anys després, ho dic en relació també al que podrem veure a la mostra, no?, amb aquesta exposició.
Sí, exacte. El que es pot veure a la mostra va ser aquest projecte que es va donar des del 2020 fins al 2023 i que tenia l'objectiu de reforçar la resiliència de les llars més vulnerables en aquesta zona, que està molt afectada pel canvi climàtic. Llavors, se van promoure pràctiques agrícoles sostenibles, per exemple, sistemes agroforestals, horts familiars, bancs de llavor, sistemes aquapònics... Hi havia una sèrie d'iniciatives també...
d'autoconsum i comercialització, i es donava, doncs, eines i s'ajudava a la població de la zona a realitzar recursos, doncs, vinculats amb la nutrició, no?, també, realment, doncs, relacionats amb programes d'alimentació escolar, de nutrició infantil, i donant, també, un paper important a les dones líderes, no?, perquè, normalment, són funcions, doncs, que realitzen elles en aquesta zona. Llavors, doncs, es capacitava, doncs, amb elles per poder, doncs, detectar i augmentar...
Precisament en el marc d'aquestes dates de Nadal cal fer créixer o reforçar, millor dit, aquests valors solidaris. De fet, és un dels objectius d'aquest mes més solidari. Amb quines altres accions portaran a terme o intentaran fer encaixar aquests valors més solidaris?
Bé, començant per aquest, que al final és una iniciativa que impulsem per reforçar els valors de la solidaritat, especialment en aquestes dates, com dius. Al final els necessitem apropar realitats que sovint ens queden lluny però que tenen molt a veure amb la salut i amb la dignitat i amb els drets bàsics de les persones. I al final aquí el que intentem és sensibilitzar una mica, que la gent s'acosti i que...
i que vegi una miqueta el que passa. Al final, també la salut no comença només amb el sistema sanitari, sinó que també és important que, al final, menjar, no és un dels drets bàsics, que al final no és un tracte de salut, sinó que és prevenir, i menjar és un dret bàsic en què comença, comença tota la salut. I aquí també a nivell farmacèutic, a nivell sanitari, a nosaltres ens interpel·la molt. Altres opcions?
Tenim altres accions sobre la taula perquè aquesta exposició és la primera, però no és l'única perquè n'hi haurà d'altres. Per exemple, aquesta campanya Solidaris contra el càncer infantil dels petits valents, que la tenim ja també a la seu, en aquest cas, a la seu delicat, que...
Sí, col·lobrem amb iniciatives com Petits Valents, amb la lluita contra el càncer infantil, la tradicional entrega de regals a la Montanyeta i també, sobretot, una jornada de donació de sang a l'Hospital Joan XXIII, que també ja està activa i que és una manera d'unir solidaritat local i solidaritat global. Al final, d'això es tracta, que tots participem, que tots posem el nostre granet d'arena perquè...
siguem conscients de poder ajudar els altres i tenir aquest punt solidari que ara ens interessa i és important visibilitzar més.
Important també aquestes accions que comentaves, la solidaritat infantil contra el càncer infantil amb petits valents. Aquí suposo que voleu també visibilitzar aquestes persones, aquesta part més voluntària i recaptar fons també per la investigació del càncer infantil. Els regals a la muntanyeta, que també és un moment interessant, i després aquests dies de donació de sang, aquesta campanya de donació de sang del 15 al 20, si no m'equivoco, Tània?
Sí, exacte. El 15-20 ens deveu costar a tothom que estigui interessat i que aquí també fem una crida perquè també és un acte de solidaritat molt important i que no costa perquè al final és aportar aquest gra d'arena i que és tan important per altra gent, per la gent que necessita, per certes infusions, és una necessitat que...
ja és cridada i ja és manifesta i, per tant, animem a que tothom s'hi acosti i doni una miqueta de la seva sona. Doncs aquestes són les accions del mes més solidari. Suposo que també, evidentment, la feina del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona no s'atura.
Per Nadal, aquells establiments que ens toquen més de prop, que són les oficines de farmàcia, les que estan més de cara al públic, continuaran també vetllant per nosaltres durant el Nadal per si hi ha qualsevol necessitat. Com són aquests dies? Com és la campanya de Nadal per vosaltres, Tània?
Com bé diu, som un professional sanitari que estem a peu de carrer a disposar aquests dies també, sobretot amb nuclis on hi ha més afluència i hi ha més moviment perquè la gent surt al carrer, evidentment les farmàcies estan, però també amb nuclis més rurals i els pobles arreu del territori, aquí disposats amb el nostre horari habitual, amb les guàrdies que...
que ens pertoquen i amb horari ampliat, si fa falta, per donar servei a la població. I són dies, evidentment, bonics també i sensibles, perquè al final també són moments en què les reunions familiars...
la gent està més senzilla de la normal, hi ha persones o familiars que hi ha amics que falten, i llavors aquest recolzament a nivell psicològic, a nivell d'apoi emocional, també el fem, i també fer un estaliment de confiança estem allà per donar el recolzament que faci falta. Molt bé, Tania Piqué, vicepresidenta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona. Gràcies per atendre'ns, per la feina que feu i que tingueu també molt bones festes.
Igualment, molt bones festes a tothom. Gràcies, molt bon dia. Adeu, bon dia. Doncs acabem aquí, a aquest espai i tothom, a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui hem passat per Bona Vista, per parlar de diferents qüestions, i hem acabat, com han sentit fins ara, amb el mes més solidari, organitzat pel Col·legi Oficial de Farmacèutics i l'il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona.
I tornarem la setmana vinent. Parlarem amb la gent de la comunitat de Sant Egidio i coneixerem projectes de la Universitat Rovira i Virgili relacionats amb la comunitat de persones amb sordesa. Serà fins aleshores. Que passin molt bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Son dos cuarsaduas.