Forts tornant a demà. Gràcies per la seva atenció. Adéu-siau. Fins demà.
Bona nit.
Bona nit.
She's got just what it takes. She's got just what it takes. She's got just what it takes. She's got just what it takes.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delectat amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
dutam a Miguel González.
Passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia. Què tal? Benvinguts a una nova edició de l'Espai Tothom a la Sintonia de Tarragona Ràdio, edició ja número 1019 d'aquest programa que cada dimarts us acompanya a la Sintonia de Tarragona Ràdio per parlar de qüestions relacionades amb les capacitats, el tercer sector, el món social o també les diverses malalties. Avui, com sempre, amb aquesta col·laboració amb l'Associació contra el Càncer de Tarragona,
que hem reubicat, perquè habitualment la fèiem l'últim dimarts de mes, ara arribarà els propers mesos, fins a finals de temporada, i esperem seguir aquest segon dimarts de cada mes. De seguida en parlarem, avançant-nos ja, al que passarà el dia 30, que és la commemoració del Dia Mundial del Càncer de Cologne. Avui en volem conversar. I després ens visitaran els companys de Down Tarragona, perquè aquest mes de març, el dia 21...
També es commemora el Dia Mundial de la Síndrome de Down. Parlarem a nivell pedagògic, a nivell educatiu, de les preocupacions que han d'afrontar persones afectades i també famílies, i també del que preparen de cara a aquest dia 21 de març amb motiu del Dia Mundial. 12 i 35 en directe amb Lluís Comés, als controls tècnics, amb qui us parla Miguel González. Comencem.
Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter i recupera els nostres programes a la carta
Tot i que encara falten 20 dies exactes per aquest dia 30, Dia Mundial del Càncer de Cologne. Avui volem conversar d'una banda amb la coordinadora de voluntariat de l'Associació contra el Càncer de Tarragona, la senyora Tania Soler. Senyora Soler, molt bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies i benvinguda. I també amb el president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, el senyor Toni Bessian. Senyor Bessian, molt bon dia.
Molt bon dia. Moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos. Anirem parlant tant de les activitats, Tania, què feu a l'associació, com de la importància també de la detecció precoç en aquest tipus de càncer i del paper que tenen les farmàcies al respecte. Sebastià, potser que podríem començar parlant o definint, tot i que està...
Hi ha càncers que costa més d'imaginar, de desituar o d'ubicar, en aquest cas és molt concret. El càncer de colon ja la pròpia paraula el defineix, no? És correcte. És correcte. I també dir-vos que darrerament, en aquests darrers quatre anys, les farmàcies comunitaris de la demarcació s'han incorporat al programa de detecció precoç, en aquest cribratge que es fa del càncer de colon,
a Camp de Tarragona i també a Terres de l'Ebre. El que hem fet ha sigut tenir el relleu als centres d'atenció primària perquè es va pensar que la farmàcia comunitària al final té una xarxa molt capilar amb uns horaris molt ampliats i és de molt fàcil accés. Per tant, al final era per facilitar als ciutadans que poguessin participar en aquest tipus de cribatges que al final el que fan és salvar vides.
Ara en parlarem de tot plegat. Per què és important tenir-ho en compte, fer aquesta prevenció, fer aquests programes, després explicarem ja com funcionen i a qui van adreçats i què hem de fer per formar-ne part, però primer que tot, per què cal aquesta prevenció i aquesta detecció, que és una qüestió que jo crec que és molt òbvia, però que a vegades se'ns passa o se'ns oblida.
Tània, jo crec que... Qui vulgui, qui vulgui. Jo entenc que quan sentíem la paraula càncer fa uns anys, fa un parell de generacions, era gairebé una sentència. En canvi, avui en dia, les taxes de curació i de superació d'aquesta malaltia són molt elevades. I una gran part de la importància d'això és fer un diagnòstic a temps.
i per això fan aquest tipus de cribatges, per a intentar diagnosticar el més aviat possible aquest tipus de patologies i així poder intervenir. Per tant, sempre que ens arribi l'oportunitat de participar en una campanya d'aquestes, no ens ho hem de pensar dues vegades, perquè això al final, participar-hi o no, vol dir detectar o no detectar, i quan detectem podem intervenir.
Vosaltres des de l'associació teniu notat també que cada cop la gent és més conscient i participa més en aquest tipus de campanyes que potser fa uns anys costava una mica més o fins i tot no estaven instituïdes o no estaven tan generalitzades.
Sí, cada cop les persones són més conscients que la prevenció és important. No només el tenir uns hàbits saludables, sinó tot el que és el tema del cribatge. No s'ho ha de pensar ningú. Em pica que els hi arriba l'edat a fer-se-la o si tenen antecedents inclús familiars. Vull dir, és molt important que ho facin.
També cada cop estem més conscienciats perquè malauradament tenim un familiar, coneixem algú que està passant per un episodi i això també ajuda que siguem més conscients.
Exactament, sí, ja no és només el propi pacient, sinó que les persones del nostre voltant, jo abans el Toni li explicava un cas molt recent i pròxim d'algú que sort que es va fer el cribatge quan li va tocar, estava en un estadi 4 d'un càncer de còlors, li van trobar i avui en dia està bé amb els seus seguiments, però aquesta persona ha salvat la seva vida.
Hem de perdre la por als processos de cribatge, perquè al final el que faran és dir-nos que allí passa alguna cosa, si és que passa, i ens permetran també, allò que vulgarment diuen, agafar-ho a un temps determinat.
Exacte, vull dir, no s'ha de tenir por. Ho fan els professionals sanitaris, vull dir, és molt... Potser el Toni ens ho pot... Sí, sí, és total contrari. Podeu intervenir, jo us vaig preguntant, però podeu intervenir quan vulgueu. Pel contrari, el que hem de fer és això, animar la gent a participar en aquestes campanyes. I sí que és cert que hi ha algun tipus de canses que han augmentat, també, perquè...
Fa uns anys, per exemple, el càncer de pulmó femení ha augmentat amb els darrers anys. Per culpa de mals hàbits de vida, les dones es van incorporar a fumar més tard que els homes i ara ho estem notant.
Per tant, és això, intentar fer un estil de vida saludable, una alimentació correcta, no fumar, no beure en excés. Tot això ens ajuda a prevenir moltes malalties, entre elles el càncer. I després hi ha aquestes campanyes que ens ajuden a la detectació precoç, que és tan o més important que els estils de vida saludables.
Aquí tenim, en síntesi del que hem parlat fins ara, aquest càncer que és força present a la nostra societat, però que té aquest impacte i amb aquests processos d'equilibratge hi ha una detecció que millora, sens dubte, el tractament posterior. Per tant, entenc que és molt important també, Tània, dedicar-li un dia...
a conscienciar sobre aquesta malaltia, que és el que al final es busca en aquest dia 30 de març, no? Sí, de fet, des de l'associació ja el que fem no és només aquest dia, sinó que el que fem és intensificar durant tot el mes les nostres accions de sensibilització i prevenció. I ja només aquest mes, aquest mes s'intensifica, però sí que ho fem durant el llarg de tot l'any, perquè com que el càncer no descansa, nosaltres tampoc no podem descansar. Llavors, durant aquest mes tenim taules informatives,
on la ciutadania hi trobarà el nostre voluntariat. Aquest voluntariat informa sobre la importància de prevenció, la detecció precoç i dels hàbits saludables, com estàvem dient fins ara. També pot resoldre algun dubte que pugui sorgir i adreçar sempre cap als serveis que té l'associació.
Aquestes setmanes el que hem fet ha sigut organitzar diverses activitats per continuar promouent tota aquesta informació i entre elles diferents taules. Ara et pregunto, sí, un momentet que ara et pregunto per les activitats concretes, així també al final els oients, si volen, podran prendre nota i participar-hi, que és el que també es busca. Però voldria aprofundir, ja que tenim avui aquí el senyor Bessiana, també amb el paper que tenen les farmàcies comunitàries en aquest procés de detecció...
que comentava abans que ha canviat pel que em deia. Abans havíem d'anar al centre d'atenció primària, al centre a l'ambulatori, sí? Sí. I el que hem fet és substituir el centre d'atenció primària per la farmàcia comunitària precisament per aquesta capa de la xarxa. Tenim a la província 346 farmàcies,
que són més que no pas centres d'atenció primària, i, per tant, la proximitat al ciutadà és major. A més, també l'horari és més ampliat i no cal demanar hora de la cita prèvia i és més fàcil accedir-hi. Per tant, el primer que hauríem de fer és informar la gent, no sé si cada cop això es deu estendre més, evidentment, perquè ja es fan campanyes informatives també, però potser hi ha gent que encara sap que la farmàcia també pot rebre orientació sobre el cribatge de càncer de còlon, no?
Sí, de fet, col·laborem amb l'Associació contra el Càncer, amb aquesta i altres campanyes, perquè al final el que volem és posar facilitats tant als pacients d'aquest tipus de malalties com als seus familiars, perquè és una malaltia que al final acaba afectant a tot l'entorn del pacient.
I igual que l'associació, les farmàcies comunitaris sempre posem el pacient en el centre. Per tant, des de les farmàcies, quan ens detectem un pacient o familiar que pot requerir algun recurs que té l'associació, doncs el derivem a l'associació.
A partir de quina edat es recomana participar en aquests programes de detecció? Això està ja fixat, hi ha un protocol pel Departament de Salut i l'oficina tècnica, que és el que envia personalment als ciutadans i ciutadanes la carta quan ja li toca.
rebrem una carta a casa, eh?, en principi. Exacte, no s'ha de ser proactiu, sinó estar pendent de quan entres en aquest cribatge, que és una franja d'edat on és més possible que hi hagi algun problema relacionat amb aquest tipus de càncers. I simplement és quan reps aquesta carta, aquesta citació, és anar a la farmàcia del teu entorn a buscar el kit per fer la prova i el farmacèutic comunitari o la farmacèutica et donarà la informació de com ho has de fer.
Hi ha una edat recomanada? És a dir, o rebrem la carta, no la rebem tots al mateix moment? Sí, sí, sí, tots al mateix moment, però també el que fem és repartir-ho al llarg de l'any persones. Això li deia si hi havia una edat recomanada?
Els 40, els 50, o com passa amb altres... Ara, no em facis equivocar. No, no, és que jo tampoc ho sé, Tania, tu ho saps? Sí, a partir dels 50. Els 50, val. Ho estava buscant, eh, mentre tu... És a partida, no, el que dius? Sí, entre els 50 i els 70 anys. Si no hi ha hagut... Evidentment, si has tingut una patologia prèvia, tu ja estàs exclòs d'aquest cribratge, perquè això és per detectar diagnòstics no coneguts.
Explica'ns com funciona aquest kit. Ja sé que això quan arriba a la carta ja ens ho expliqueu, ja venim a la farmàcia i ja ens doneu tota l'orientació. Perquè ens fem una idea del kit. És molt simple, és un full amb instruccions i simplement és un tub d'assaig amb una espatula per recollir la mostra.
Tu la guardes, la tanques bé, la portes a la farmàcia... Mostra de femta, eh? Sí, exacte. Allí s'etiqueta del pacient, és tot anonitzat, però, evidentment, s'ha de poder rastrejar cada mostra, que no hi hagi confusions, i la farmàcia el que fa és enregistrar aquesta presa de mostra i portar-la al laboratori de referència, que és el que farà l'analítica, i aquí el que es busca són mostres de sang en femta.
perquè això no vol dir que si tu et surts sang fenta ja tinguis un diagnòstic, però és un senyal d'alerta que ens faria seguir amb el protocol. Abans ha comentat que no cal en aquest cas ser proactiu, sinó que ja rebrem la carta i ho haurem de fer. Suposo que si hi ha algun símptoma o senyal d'alerta als quals cal parar atenció, també a partir d'aquestes edats, o no, perquè això malauradament pot afectar...
Bé? En diferents estadis, no, Tània? Vull dir que cal estar atent també a aquestes senyals d'alerta, suposo. Sí, sí, cal estar en qualsevol senyal que el teu cos et doni, no? El que passa és que el càncer de colon també és un càncer molt silenciós. Vull dir, moltes vegades no... I això no facilita les coses, clar, perquè... Exacte. A l'hora de diagnosticar-ho, no?
Sí, exacte, però això és molt, molt important el tema del cribatge i de la prevenció. Sí, diguéssim, quan tens simptomatologia o problemes, tu ja quedes a part d'aquest cribatge. El cribatge el que busca és això, diagnòstics ocults o inesperats. Per tant, el que fem és universalitzar tota la població amb aquesta franja d'edat entre els 50 i els 70,
I això sí, a nivell territorial, no es fa a totes les àrees de salut alhora, per a no col·lapsar els laboratoris, ni tampoc després els serveis d'endoscòpies, sinó que durant dos anys es va fent una roda que es va distribuint per les diferents àrees de salut de la regió sanitària.
I la població, la ciutadania, com ho rep això? Què us comenten a les oficines de farmàcia? O quins dubtes els heu de resoldre? O quines preguntes us fan? O si ho veuen bé?
Què us arriba? Quin retorn? Jo crec que el retorn és bo, perquè és això el que diem. Tots hem tingut algun familiar o amic o conegut en el nostre entorn proper que ha patit aquest tipus de malalties, i són malalties que poden ser molt greus, i per tant... Creu que un 16% de les morts que es produïen per càncer de colònia recta es poden evitar amb els cribatges. Per tant, això és moltíssim.
La percepció és bona i, en general, es participa en aquest tipus de cribatge. Parlem de les activitats concretes, Tania, amb l'objectiu aquest de sensibilitzar la població amb aquestes accions. Ja havies començat a explicar activitats que teniu previstes en el marc d'aquest dia, que no serà només aquell dia, ja deies que...
o amplieu els dies previs, aquesta setmana vinent. Per tant, la setmana anterior, diguéssim, del 30, no? Sí, de fet, comencem ja aquesta setmana, que aquesta setmana es pot visitar una exposició sobre el càncer de còlon a l'Hospital Sant Joan de Reus. La tindrem allà i qui vulgui anar, o si algú va a l'hospital per qualsevol motiu, podrà visitar aquesta exposició. Després també tenim diverses taules informatives, que serien una alta fulla el 29 de març, de 10 a 1...
un altre a l'hospital també Sant Joan de Reus, que estarem presents el dia abans, el 30 de març, de 9 a 1, també informant i sensibilitzant i donant tota la informació necessària. El 10 d'abril estem a la taula informativa en el marc de l'abril mes de la salut, de l'Ajuntament, que organitza l'Ajuntament, també hi són presents. El 12 d'abril aprofitant també que tenim la marxa contra el càncer, que és la desena edició, també estarem en una taula informativa.
i després diverses xerrades, una el 23 de març a tota la Rodambarra, a les 6 de la tarda, a l'Espai Cultural Sala del Mar, i una altra que serà el 20 de maig, ja una miqueta llunyana, però ja farem més incidència, que serà a l'Ajuntament de Bell-Vell. Falta l'horari per concretar, però que estem en tot el territori, tant hem d'estar i sensibilitzar tota la població. Parlem també del paper que teniu els voluntaris dins d'aquestes iniciatives i dins de l'associació.
Bé, els voluntaris... Si us veu la feina però no se us té en compte... Si us veu però no se us té en compte la feina, què feu? Vull dir, fan una feina brutal, la paraula és brutal, perquè és que sense ells, són els nostres facilitadors, sense ells no podríem realitzar ni una desena part de totes les activitats que realitzem.
Vull dir, són els voluntaris les que estan al peu de canyó i el dia rere dia que els necessitem i fem una crida, vull dir, sempre estan disposats a donar un cop de mà. Aquí les taules informatives, sobretot el que fan, és el que jo comentava, no informar, sensibilitzar, intentar orientar dins les seves possibilitats, ja sigui a l'associació o si han d'anar...
explicar-los una miqueta com és tot aquest procediment de cribatge. Sí que quan són campanyes nosaltres els formem perquè sàpiguen i siguin molt conscients de tot el que han de saber.
I si alguna persona us vol formar part també d'aquesta xarxa de voluntaris, es pot aprovar directament a l'associació? Què es demana, en aquest cas? Qualsevol persona que tingui, sobretot, ganes, que vulgui donar un cop de mà, pot venir directament a l'associació, de dilluns a divendres, estem de 8 a 7 de dilluns a dijous i de 8 a 3 els divendres,
preguntar i explicar que volen formar part del voluntariat, jo els atendré encantada, i si no, també poden trucar al 900-1036, que és el nostre telèfon, l'InfoCancer, que és 24 hores, els 365 dies de l'any, i ell explicar que volen ser voluntaris i voluntàries, i llavors jo rebré aquesta... Les peticions... I llavors jo sóc qui la coordina.
La ciutadania respon també amb aquestes activitats, amb aquestes campanyes que feu? Sí, sí que respon. De cara al dia 30, per exemple, tot el que ens has explicat, aquestes activitats que hi ha marcades dintre d'aquesta jornada? Sí, sí que responen. Vull dir tant la gent que necessita informació, com inclús rebem...
S'apropa moltíssima gent que ja està en el procés oncològic o familiars d'aquestes persones per saber o per agrair també, moltes vegades són agraïments, tota la tasca que han rebut, perquè són persones que ja les han pogut ajudar anteriorment. Llavors sí que la rebuda sempre és molt bona.
Jo crec que la societat en què vivim hem de donar gràcies, que és superassociativa, superparticipativa, i el que deies, la tasca que fan els voluntaris no es paga, però és que no té preu. És una tasca impagable, però no té preu, perquè al final...
quan, per desgràcia, estàs patint una d'aquestes malalties, afecta la teva vida en tota la globalitat. I se't presenten problemes de tot tipus, des de laborals, socials, mèdics... I, per tant, necessites molta ajuda, i això és el que fa l'Associació contra el Càncer, donar tots aquests recursos de manera gratuïta, universal...
que, vaja, que vull dir que ens han de treure el barret. Amb tots aquests serveis i totes les accions que organitzen, que nosaltres ens anem encarregant també de donar-los i veu aquí cada mes presentant-nos diferents accions i diferents propostes.
Aquestes accions també de diagnòstic i de detecció precoç, millor dit, no és l'única campanya d'equilibratge en què les farmàcies hi tenien un paper actiu, no? De moment el camp de terreny, de terreny, sí, però sí que està previst en un futur que ja ha començat. S'ha fet un pilotatge d'un cribatge de càncer de cèrvics a les comarques de...
de l'entorn de l'ICO, el Garraf i el Barcelonès, que s'anirà extendent a tot el territori català d'aquí a l'any 2029. Per tant, serà un segon cribatge en el qual en aquest anirà adreçat la població femenina, evidentment, però també participarem en les farmàcies i, a més, participarem en altres campanyes. Per exemple, ara estàvem parlant amb la Tània, que de cara...
a la visita del Tour de França a la nostra ciutat, farem una acció que serà la de prevenció dels danys que pot fer el sol, també per a prevenir el càncer de pell. Molt bé, i com anirà això, si em pot explicar alguna cosa? Ho estem planificant, però serà una campanya... S'està gestant, encara. Sí, sí, s'està gestant. Però ja vam fer una cosa molt similar quan vam tindre fa un parell d'anys els campionats europeus.
Aquí a Tarragona hi va ser un èxit, es munta una carpa amb la qual hi col·laborem l'Associació contra el Càncer i el Col·legi de Farmacèutics i el que donem és això, consells de prevenció per evitar les cremades del sol. El sol és vida, però també un excés de sol...
pot perjudicar la pell de problemes. I això arribarà en el marc d'aquest dia, d'aquesta jornada, on l'etapa que surt del tour des de Tarragona... Exacte, sí. Esperem, encara hem d'acabar de concretar-ho amb l'Ajuntament. Sí, estem treballant. En parlarem, ens ho vindrem a explicar, segur que sí. Tania Soler, moltíssimes gràcies. Toni Bessiana, gràcies també per la tasca que feu i per haver avui compartit aquests minuts de ràdio amb nosaltres.
Moltes gràcies a vosaltres per haver-nos convidat. Exacte, i bon suport. Gràcies. Gràcies. Nosaltres ara farem una pausa per arribar als serveis informatius, al botlletí de la una, i després rebrem els companys i companyes de Down Tarragona. Ens preparen ja la jornada de cara al 21 de març, en aquest dia.
mundial de la síndrome de Down, amb diverses propostes, amb diverses campanyes, enguany centrat també en el món pedagògic, en el món educatiu, i en volem parlar també aquí, a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Ara tornem.
El diput de l'afició és que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esforç Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, és la una.
Us parla a Ter Ortega. La comissió d'Hisenda veurà demà la liquidació del pressupost municipal de 2025, que suposa un superàvit per damunt dels 19 milions d'euros. Es tracta del resultat positiu més elevat dels darrers 18 anys, segons l'informe elaborat pel viceinterventor general de l'Ajuntament, que publica avui al Diari de Tarragona la principal causa dels números positius
és que el Consistori va ingressar 14,7 milions per sobre del que tenia pressupostat. En la tertúlia política de Tarragona Ràdio, la portaveu del govern del PSC, Sandra Ramos, ha destacat a més l'elevada execució, un 93% del pressupost estipulat. Un augment dels ingressos per la major activitat econòmica a la ciutat, i això és així, de plusvàlua...
i això tampoc són ingressos que siguin recurrents. Tots aquests ingressos després es podran fer servir per fer inversions sostenibles a l'Ajuntament, a banda que hi ha una part del romanent que sempre va eixugar deute, però tenim les comptes molt sanejades, i l'execució del pressupost és del 93%, que també és de les més elevades que hi ha, tenint en compte que aquest pressupost era molt més alt, el de 2025, que en altres anys.
El grup municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament proposa destinar 10 milions d'euros al rumanent municipal a polítiques d'habitatge amb l'objectiu d'augmentar el parc de lloguer accessible a Tarragona. Ho ha plantejat Xavi Puig, el portaveu adjunt del grup municipal d'Esquerra.
Estem en un context, com sabeu, de canvi climàtic i hi ha temporades de l'any on és infernal estar a les aules. Algunes escoles tenen alguns espais climatitzats, però no la major part de l'escola ni l'espai on estan els alumnes. La nostra canalla, la nostra petita ciutadania, que és el futur. Creiem que són persones que mereixen el mateix respecte i consideració que tothom. La liquidació del pressupost s'haurà d'aprovar en el ple ordinari previst per dilluns 23 de març.
Tarragona Film Office tanca el 2025 amb més de 80 produccions i 140 dies de rodatge a la ciutat. Unes xifres que demostren que Tarragona és una localitat important per acollir produccions i promocions de productes cinematogràfics. Sergi Banyes.
La Tarragona Film Office és el servei municipal d'atenció als rodatges que serveix com a intermediari a l'hora de sol·licitar i preparar les sessions de gravació a la ciutat. L'any 2025 aquest espai ha guanyat importància ja que ha servit d'interlocutor per a produccions de gran renom. És el cas de les poderoses plataformes Netflix i Prime Video que el passat any van escollir Tarragona per ser escenari d'alguns dels seus productes audiovisuals.
Montse Adán, consellera de Turisme a l'Ajuntament i presidenta del Patronat Municipal de Turisme, ha destacat que amb gravacions d'aquest nivell, Tarragona es consolida com una de les destinacions preferides.
tota una sèrie de gravacions que confirmen que Tarragona és un dels principals llocs que realment s'interessen per poder fer aquesta promoció. Alguns dels productes que s'han filmat a la ciutat són les sèries 33 dies, Blade Runner i Nero, o el llarg metratge Viaje al País de los Blancos, a més d'altres tipus de rodatges com ara anuncis i sessions fotogràfiques.
I COCS ha iniciat una aturada tècnica programada que s'estendrà durant les properes dues setmanes, Laura Casas. Aquest és un procés de manteniment que cal realitzar de manera periòdica, ja que aproximadament cada any i mig o dos el catalitzador s'esgota i, per tant, disminueix la seva eficiència, motiu pel qual se substitueix. D'aquesta manera, els treballs propis de l'aturada estaran centralitzats a la unitat d'òxid de Tiler,
si bé també s'aprofitarà per intervenir en altres àrees i equipaments, atès que l'aturada de la unitat de producció de la matèria primera de la companyia obliga necessàriament a interrompre la producció de les unitats de derivats. És per això que demana una aturada general i Cuoc se aprofita per dur a terme altres treballs complementaris de revisió, substitució, reparació, neteja i manteniment.
Un procés que suposa la inversió de 4 milions d'euros i que compta amb la implicació d'unes 200 persones. El cicle en danses trasllada aquest dissabte a les instal·lacions al port de Tarragona. Cada trobada combinarà el recorregut amb una programació de dues peces de dansa contemporània amb ADN tarragoni creades per artistes vinculats al territori. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser la compra bé a dalt.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 10 de març tens el maduixot categoria 1 terrina de 500 grams a un preu imbatible de 2 euros amb 29. El quilo et surt a 4 euros amb 58. Sempre les millors promos. Carrefour.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Seguim endavant amb més qüestions a l'espai. Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Ens avancem, de fet, perquè el proper 21 de març es comemora el Dia Mundial de la Síndrome de Down. Aquí a Tarragona, l'entitat de referència que treballa amb persones afectades i amb les seves famílies és d'un Tarragona, com ja ho sabeu. El Cristian Fuentes és el director tècnic. Cristian, molt bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i també ens acompanya la tècnica educativa, la tècnica en educació, la Mercè Garcia. Mercè, molt bon dia. Hola, molt
I moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos. Després en parlarem, eh, Christian, de la festa, de tot el que teniu muntat de cara al dia 21, però avui és interessant i demano que ens ho introdueixis, i ara la Mercè ens ho explicarà, també tota la feina que feu a nivell educatiu, a nivell pedagògic, amb les persones que s'apropen a l'entitat, amb les seves famílies, etcètera, perquè és...
una de les potes, per dir-ho d'alguna manera, dels serveis que oferiu també des de dalt a Tarragona. Total. Com dius, Miquel, al final nosaltres, dintre de l'entitat, agafem molts àmbits, i l'àmbit educatiu per nosaltres és essencial. Llavors, la nostra funció, a part de...
coordinar-nos amb les escoles, coordinar-nos amb l'EAP, coordinar-nos amb tot el que és el Departament d'Educació. També l'important i el que fem des del nostre centre és fer sensibilització a les escoles i als centres, a part de donar aquesta estimulació, aquesta ajuda, aquest reforç pedagògic a totes les persones participants del nostre centre en àmbit educatiu. I justament és un àmbit molt important de la nostra entitat. Molt bé.
Mercè, parla'ns de la teva tasca exactament dintre de Down d'Arragona com a tècnica educativa.
Exacte, com comentava el Christian, la nostra missió és poder acompanyar tant les famílies com els centres educatius en la inclusió de les persones amb síndrome Down i amb discapacitat intel·lectual als centres d'educació ordinaris. Llavors, en aquest sentit, nosaltres ho fem des del projecte Encaixem els cinc sentits, entre altres, que és un projecte de reforç pedagògic grupal, on tenim diferents grups d'infantil, primària i secundària,
on fem sessions amb l'alumnat que puguin estar entre ells per compartir i per promoure aquesta autonomia i el seu desenvolupament integral. Però aquesta és només una part, una de les nostres potes. Aquest projecte és només amb alumnat amb síndrome de Down o no? O amb tot l'alumnat?
No, nosaltres sí que quan venen a l'associació treballem només amb les persones amb síndrome de Down o amb discapacitat intel·lectual, però llavors hi ha moltes accions que som nosaltres qui ens desplacem als centres per a treballar amb tot el grup classe.
que és també la part interessant de la inclusió, de la integració. Ara se'n parla molt de la inclusió dintre del sistema educatiu. Després et preguntaré com ho veus tu també, perquè això és un meló important i interessant d'aquesta inclusió real i efectiva, que no sempre ho és. Però parla'ns d'aquests programes que organitzeu també. I que vosaltres sou qui aneu al col·legi, a l'escola, a treballar-ho també amb tot l'alumnat, no?
Exacte. La nostra proposta és poder oferir tallers de sensibilització a l'aula per explicar, per exemple, què és la síndrome de Down a la resta de companys, perquè a vegades aquesta simple diferència que es pot percebre en els trets físics ja genera distincions i quan no t'expliquen per què aquesta persona pot ser diferent o la podem percebre de manera diferent, costa una mica més que se puguin apropar, que et puguin dir hola, què tal, com estàs i poder generar aquestes relacions en el grup classe.
I imagino que aquestes activitats, en molts casos, provoquen un abans i un després, no? Vull dir que un cop us heu apropat i un cop, no sé si algun alumne té un company o company a classe, canvia força d'abans a després d'aquestes activitats? La relació, el fet de ben tès, no? A vegades és simplement que no se'ls ha explicat als alumnes què passa.
Exacte. Aquesta és una pregunta superimportant i que al final és el nostre objectiu, aquest impacte que volem generar. Tota la retroalimentació que ens dona el professorat després d'haver anat a fer aquests tallers és positiva. O sigui, estem contents que puguem explicar de la manera en què ho expliquem.
I sí que és veritat, que científicament està demostrat que sí que hi ha un efecte positiu quan se li explica, quan se dona aquest rol protagonista, ja no només per la resta de l'alumnat, sinó per la persona en si, que almenys en aquell taller, en aquella hora que nosaltres anem, està podent sortir davant de la classe i explicar ell, als seus companys, alguna cosa que normalment...
en l'horari lectiu tendeixen a estar més en un segon pla o tendeixen a ser sempre la persona a qui ajuden i no la persona que ajuda i que explica. Això, evidentment, els empodera i també els fa estar amb el grup classe com a iguals, que és com hauria de ser. Exacte. I també pot ser aquí...
Nosaltres, evidentment, s'entrenen aquests programes amb el món educatiu i amb l'alumnat, però ja es fan també des de l'entitat, no, Cristian, campanyes, perquè siguem també els adults qui coneguem també la situació i qui potser ens puguem avançar nosaltres com a pares en aquests programes, vull dir, al final, si nosaltres als nostres fills els expliquem amb naturalitat les diversitats, ja tindrem molt de guanyat.
Sí, com deies, i com dèiem nosaltres també, al final la sensibilització és un apartat clau en la nostra societat i no hi ha millor que poder demostrar al final totes les coses que portem a terme per l'acompanyament d'aquestes persones amb síndrome de Down o discapacitat intel·lectual que necessiten d'aquest acompanyament, no?,
Hi haurà persones que necessitin més, hi haurà altres que necessitin menys, però al final és donar aquest acompanyament en el dia a dia i, sobretot, poder fer sensibilització al llarg de la societat, ja sigui a la part educativa, a la part laboral, a la part d'òcia, a la part d'autonomia, no?
Hi ha moltes branques a les quals la gent desconeix encara el que provoca o el fet de com és tenir a prop una persona amb discapacitat intel·lectual o síndrome de Down. Llavors nosaltres al final el que volem és mostrar a la societat el treball que es fa, les necessitats que aquestes persones tenen i sobretot el més important és poder acompanyar i donar aquest suport a aquestes persones que ho necessiten.
La manera de trencar tabús precisament és aquesta, i de trencar aquests murs que a vegades ens separen és precisament aquesta. Nosaltres com a societat també fem aquesta tasca, acollir aquesta tasca que vosaltres feu a nivell de sensibilització. Ho deia per això, Mercè, no sé què n'opines tu, que també aquesta feina es faci i després els pares l'entomi, que pot ser... A vosaltres us ha passat també...
que heu dut a terme una activitat i després són els propis alumnes qui els expliquen als seus pares com ha funcionat l'activitat i també ajuda això a construir una societat més sensibilitzada, no? I tant, i tant, això és... M'ha de venir per les dues bandes, entenc, de la família i de l'escola, no? Exacte. Parla'ns també de l'efecte papallona, Mercè.
Doncs l'Efecte Papayona Cada Petit Canvi Compte és una jornada d'educació inclusiva que vam celebrar el passat 7 de febrer i que va ser tot un èxit. Estem supercontents perquè és la primera jornada en educació inclusiva que vam poder celebrar des de d'on Tarragona. Van venir un munt de professionals dels centres d'aquí, del territori, de la província de Tarragona i d'altres territoris propers.
i van venir professionals com Sonsoles Perpinyan, Pablo Muñoz, i van poder compartir, va ser una jornada per reflexionar sobre com podem fer o com podem millorar aquesta tasca de l'educació inclusiva. Entenc que amb l'educació inclusiva ens hi hem d'implicar tots,
I també és una qüestió de recursos, vull dir, l'educació inclusiva, sempre que sigui possible, entenc que és l'opció, però per això hi ha d'haver uns recursos. I aquí l'administració, el departament que pertoqui, ha de tenir-ho clar.
Sí. Què en penses tu? Demanar recursos en molts casos és necessari, no?, però a nosaltres moltes vegades també és massa fàcil caure en la queixa o en la sol·licitud, en la demanda de... No, falten recursos. És cert que poden faltar recursos en molts dels casos, sobretot recursos personals, no?,
Però a vegades també no és tan important quins recursos tinc, sinó com jo soc capaç d'utilitzar aquests recursos. Perquè també podem tenir una aula plena de recursos i que això no afavoreix la inclusió, que sigui al contrari, potser una distracció fins i tot. És una bona reflexió, sí, sí. Digues, digues.
Sí, sí, sí, no, no, que és molt interessant, però això ho deia, disculpa. Que a vegades caiem en aquest parany de demanar recursos. Jo em referia sobretot a això, a recursos personals i que a vegades els propis docents ho diuen, no? Una aula amb ratios molt elevades, on hi ha cada cop més alumnat amb necessitats educatives especials i, clar, sí que hem d'abogar i apostar per la inclusió, però una inclusió que sigui de veritat, no?
Sobretot que sigui efectiva. Repeteixo que reduir les ràdios és important i és necessari, però actualment, amb les circumstàncies en què ens trobem, haurem de fer amb el que tinguem. Llavors, no caiguem només en la queixa de veure el got mig buit i de pensar o plantejar que l'única solució és el poder tenir més recursos. Mentre aquests recursos no arriben, què podem fer?
I què podem fer? O què cal fer? És un tema de formació? És un tema de... també de sensibilitat? Doncs... Ja sé que no tenim la bola de vidre, eh? I que no tenim la vareta màgica per arreglar-ho ara tot amb una pregunta, eh? Però ja que hem arribat fins aquí...
Segurament aniria molt en la línia del que comentes, no?, i seria, si estiguéssim elaborant una recepta, una recepta on caldrien molts ingredients, doncs, com comentàvem fins ara, el poder afegir recursos, el poder reduir les ràtios, la formació, sensibilitzar no només al professorat, sinó a les famílies o la resta de l'alumnat, no?,
En aquest sentit, els professionals que van venir a la jornada ens van donar moltíssimes claus, va ser superimportant per poder també crear aquests punts en comú, que ja estem fent moltes coses també a l'aula, llavors el poder-les compartir i el poder reflexionar plegats també ens dona molta riquesa, fins i tot per parar-nos un moment a mirar de la feina que estic fent està bé i és suficient també a vegades.
I defensar la riquesa que dona al final aquesta diversitat al grup classe, no? Exacte, exacte. Mira, un dels exemples més bonics que ens vam portar de la jornada va ser, a través del mestre i director de l'escola, el Col·legi Sant Pau d'aquí de Tarragona. El Pablo Muñoz, sí. Exacte. Ens va compartir l'experiència d'una docent que està al col·legi i us deia...
ens explicava un cas d'un alumne, no recordo qui és, ni quina diversitat tenia, però ens plantejava tot el que li he ensenyat en aquesta classe amb aquest alumne, ostres, a la següent classe del següent any que no tinc aquesta alumna de diversitat o que no hi ha cap alumne que tingui discapacitat, com li podré ensenyar tot el que li vaig ensenyar a l'altra classe?
Com transmetre allò al grup classe que m'ha ajudat a transmetre aquesta persona. Al final és això, tots hauríem d'estar més pendents i tenir més en compte les diversitats. En aquest cas, perquè parlem de síndrome de Down, no dic que va ser intel·lectual, però ja és un tema que podem extrapolar a molts altres punts. Aquí també ha de...
ha d'acompanyar el sistema educatiu. Com tu dius, és una recepta on hi ha d'estar molts ingredients, per tant, aquí hi ha molta... És a dir, s'ha d'agafar molta transversalitat, des de diferents punts de vista i des de diferents àmbits. Exacte, crec que el punt més important és creure fermament que aquestes persones aporten un valor inconmesurable a l'aula i que és superimportant que hi puguin estar i conviure. A nivell educatiu treballeu també amb les famílies, a la pròpia entitat, al propi Down Tarragona, Mercè?
Sí, sí. Perquè són un punt important també per a les persones amb discapacitat intel·lectual, amb sinóvedad o no, vull dir, les famílies han de ser també un acompanyament i no un punt de frenada o no un punt de sobreprotecció, etcètera, etcètera, no? Exacte, exacte. Nosaltres acompanyem la família en les necessitats que pugui tenir, que cada família aquí és diferent, i a més també tenim un superprograma de famílies...
on fem formacions. Justament ara estem elaborant diferents grups de discussió per a promoure, per a recollir informació sobre què ens saben sobre, en aquest cas, per exemple, estem treballant la prevenció d'agressions sexuals per saber en quin punt es troben, quines necessitats tenen les famílies per a poder elaborar, al final, si estem fent formacions o reunions o el que sigui que proposem que pugui estar en coherència amb les seves necessitats.
I amb els propis alumnes, amb les pròpies persones, també es treballa, no?, que a vegades hi ha temes que sembla que hagin de quedar fora perquè encara són molt abús a nivell social o tenen encara aquest estigma i, evidentment, són col·lectius malauradament vulnerables en algunes qüestions. Ara tu parlaves de les agressions sexuals, però les agressions sexuals, l'assetjament a nivell escolar, després a nivell laboral, hi ha moltes situacions, no?, qüestions de gènere, hi ha moltes situacions que també s'han d'anar treballant a nivell pedagògic, no?,
Sí, sí, sí. En aquest sentit, l'educació sexual és un pilar fonamental, que nosaltres també des de Down Tarragona creiem fermament i treballem en aquest sentit, perquè al final, si oblidéssim la sexualitat, que és al final un àmbit de la vida, tampoc podríem parlar d'inclusió.
Clar, clar, i és un tema que s'ha fet durant molts anys, eh, malauradament, Cristian, vull dir, s'ha infantilitzat molt el col·lectiu i s'ha pensat, doncs, això que no era un tema important o interessant, i això requereix també un canvi que em consta que ja s'ha fet, eh, i s'està fent. Sí, el que percebem és que cada vegada la societat
o el que volem, no?, al final el nostre dia a dia és fer aquesta sensibilització i que arribi a tots els agents educatius amb els que treballem, o sigui, des de les famílies, les persones participants, les empreses, els centres educatius, una miqueta és...
ajudar la societat a entendre les dificultats amb les que ens podem trobar en el dia a dia amb les persones amb discapacitat intel·lectual o síndrome de Down i d'aquesta manera saber quin tipus de suport necessiten en cada moment i com poder acompanyar-los en el seu procés de vida. Al final és el que deia la Mercè.
Tenim en compte que nosaltres atenem a les persones com a centres de la seva pròpia planificació i a partir d'aquí hem de treballar amb tots els agents que impliquen i d'aquesta manera poder avançar cap a aquesta vida ordinària. Tots els agents que formaran part de tots els aspectes de la vida quotidiana de qualsevol persona, com puguin ser qualsevol disposició,
de nosaltres i, evidentment, també de les persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual. Tot això ho tornarem a reivindicar i en tornarem a parlar. Ara després anirem al capítol festiu, que també és molt important, però a nivell de reivindicacions, de cara al 21 de març, que és aquest dia mundial de la síndrome de Down-Christian, on ens centrem en guany? Perquè, clar, són molts aspectes els que treballeu.
a nivell educatiu, a nivell de la vida laboral. Comentaves abans, i sé que també n'heu fet incursió, amb el tema de l'oci, que és importantíssim. On posem l'accent, enguany, en aquest Dia Mundial de la Síndrome de Down? Sobretot, el que volem nosaltres, nosaltres des de Down Tarragona, el que volem és una miqueta reivindicar els drets de les persones amb Síndrome de Down. D'alguna manera, volem...
Volem canviar una miqueta el fet de com hem estat treballant fins ara. El que volem és sortir al carrer, volem que la gent ens vegi, volem demostrar, parlar, fer sensibilització una miqueta de tot el que estem portant a terme. Anys enrere, com ja saps, hem tingut...
diverses propostes amb el Parc Central sobre fer aquesta setmana de voluntariat en diferents llocs a nivell laboral. L'any passat vam fer el desfile de moda, una miqueta. Totes aquestes accions les volem continuar fent, però a partir d'aquí també volem...
seguir reivindicant una miqueta aquests drets que al final en el dia a dia, no només a nivell laboral, com deies, educatiu, d'habitatge, els propis drets de les persones, que ells puguin responsabilitzar-se i explicar tot el que tenen a dir.
Molt bé. Què passarà un any a l'entorn del dia 21? Què heu organitzat des de la Un Tarragona? Doncs centrat sobretot en la sensibilització, però a tot arreu. O sigui, volem estar al carrer, volem estar reivindicant, volem estar presents arreu, a Tarragona, a la província, no? Una miqueta el que volem és...
demostrar a la societat què és el que estem fent, pels drets pels quals estem lluitant i no parar. Amb actes concrets passarà alguna cosa, abans em deies, que tothom s'animi, que tothom vingui, què fareu? Sí, o sigui, una vegada més serem presents al Parc Central, tenim també vies de comunicació amb la Fira de Reus, hem parlat amb l'Ajuntament
de Reus, parlem amb l'Ajuntament de Tarragona. Al final el que volem és poder tenir un petit lloc on poder reivindicar i a partir d'aquí moure'ns. Tal com vam fer l'any passat, també anirem pels carrers una miqueta preguntant a la societat, preguntant a la gent al carrer, al dia a dia, a veure què és el que entenen o què segueixen entenent per discapacitat intel·lectual, per síndrome de Down, en aquest cas, i trencar una miqueta els mites, això que hem creat
A veure, en guany cauen dissabte, no sé si ho fareu aquell mateix dia, o hi ha activitats aquella setmana? Hi ha activitats programades per tota la setmana, la d'abans i la de després, segurament, i, òbviament, el dissabte també farem actes, però sí que no ho volem centrar només en un dia, sinó que la festa duri un parell de setmanes.
Doncs anirem comentant l'agenda quan s'apropi, que no falta tant ja, que falten... Això és la setmana que ve. Vull dir que estem ja... El tenim el dia aquí, aquest dissabte no, el següent.
a nivell educatiu, aprofitant que també és el dia mundial i que aprofitant que aquests dies també se'n parla i aquestes afectacions estan més al centre de l'agenda mediàtica, què és el que hauríem de demanar? Què és el que hauríem de reivindicar? On posem també l'èmfasi aquest dia a nivell educatiu? Molt bona pregunta. Eh...
Jo crec que és una mica la síntesi de tot el que hem dit abans, no? Sí, sí, exacte. Una de les coses que ens agradaria molt, a mi no em deixa de sorprendre, que, per exemple, aquesta setmana passada, el dia 5 i 6 de març, es va fer el primer congrés nacional de sexualitat i discapacitat aquí a Reus.
I van venir molts càrrecs importants, des de l'Ajuntament de Reus, des de la Regidoria de Salut, des de diferents professionals. Seria un...
desig, absolutament, que poguessin gaudir més aquestes persones, sabem que tenen l'agenda molt apretada, però que poguessin quedar-se més a gaudir de les diferents formacions o les diferents coses que es fan al final al carrer i que els ajuden a connectar amb les realitats que estem vivint. Perquè a vegades potser és molt fàcil aprofitar per dir venga, anem a demanar, però...
És molt interessant el que dius a nivell que les persones que són al final les que tenen, en certa manera, la potestat de decidir o de canviar coses, que s'apropin i que connectin amb aquesta realitat, que no vinguin, ara ho vaig a dir molt vulgar, però que no vinguin només a fer el discurs i a fer-se la foto.
Exacte. Que després es quedin a les formacions i que participin i que prenguin part, no? I que realment això, és que la paraula és connectar. És que ho has dit així i és així. No hi ha major sensibilització al final que algú que forma part d'aquest dia a dia, no? Quina és la millor manera de poder sensibilitzar?
conèixer la realitat, com deia la Mercè, del nostre dia a dia, de tot el que fem, i per això s'ha de viure. Una vegada es viu, jo crec que es comprèn i llavors s'ajuda. Llavors és això, és formar part de tot el que es fa i d'alguna manera entendre el motiu pel qual es fa. I tant.
Cristian Fuentes, Mercè Garcia, que moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, per la tasca que feu, i nosaltres, com sempre, intentem fer-vos d'altaveu i donem tot el suport a totes aquestes activitats. Bé, penso que no ens deixem res, Cristian. Està tot per fet. Moltíssimes gràcies, com us deia, Mercè Garcia, tècnica educativa de Down Tarragona, i el director tècnic, el Cristian Fuentes. Moltíssimes gràcies i a continuar treballant. Gràcies.
Per avui és tot. Nosaltres tanquem l'edició del Tothom, ho deixem aquí, us emplacem a la setmana vinent amb nous continguts i a escoltar aquest i altres programes anteriors a la carta a través de tarragonaradio.cat. Lluís, com has estat els controls tècnics i qui us ha parlat, Miguel González. Ara us deixem amb el Tarragona Actualitat a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio.