Tutam a Miguel González.
Un tothom que arriba en una nova edicció en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio. Què tal? Benvinguts. Avui per parlar de diverses qüestions, com és habitual. Ja el tercer dimarts de cada mes encetarem aquesta col·laboració amb Europe Direct Tarragona. Avui parlant de turisme accessible. Com és viatjar per Europa per una persona amb discapacitat? I a partir de la una ens mourem, ens mourem per l'epilèpsia, perquè arriba una nova edició i ja en van cinc del Moute per l'epilèpsia. Això serà aquest cap de setmana.
Amb Lluís Cove és el control tècnic i amb qui us parla el Miguel González. Comencem el tothom.
Estem, doncs, una nova edició del Tothom és Europa a la sintonia de Tarragona Ràdio. Jo sabem que és aquest espai que fem en col·laboració amb Europe Direct Tarragona. Saludem la Marta Domènec. Marta, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos. Avui parlem de viatjar, parlem de moure'ns per Europa i fer-ho sense barreres. Aquest és el tema que hem escollit per aquesta edició del Tothom és Europa.
Sí, perquè d'aquí a quatre dies tenim la Setmana Santa, molta gent viatjarà, i viatjar també és un dret, i com a tal l'accessibilitat és una oportunitat. Per tant, des d'Europa s'està treballant perquè no quedi ningú enrere, i d'això mirarem de parlar-ne una miqueta més avui.
Anirem parlant també de drets, anirem parlant de reptes reals i del que encara queda per fer. I també hem demanat que ens acompanyi a través del telèfon la Marta Nelo, que és la directora de la Càtedra d'Innovació i Recerca Turística Saló Costa Daurada. Marta Nelo, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Gràcies. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. Hauré de diferenciar Marta Nelo, Marta Domènech, per anar repartint el joc. Si et sembla...
Marta, Domènec, començo per tu, perquè hem de parlar, sobretot, dels drets dels passangers amb discapacitat a l'hora de viatjar per Europa.
Doncs sí, tenim drets reconeguts, però que tampoc no sabem si s'estan complint realment. Mira, un dels drets que tenim, per exemple, és l'assistència obligatòria als aeroports, i d'això us en puc donar jo constància avui, perquè fa uns dies vam estar tots els centres Europe Direct a Brussel·les
i vaig poder comprovar com tant a l'aeroport de Barcelona com a l'aeroport de Brussel·les es donava aquesta assistència a les persones que ho requerien, i de forma gratuïta, que és el més important. Per tant, això ja és un fet que és real, tot i que veurem, suposo, durant l'entrevista,
que encara ens queda molt per fer, malgrat que ja tenim les normatives i els reglaments aprovats. Suposo que no sempre es compleix això, i no sé si això també forma part del que anomenem turisme accessible, Martanelo, o són conceptes diferents.
Mira, normalment aquí sempre sap que hi ha com un debat entre el que és la part d'accessibilitat, turisme accessible, turisme inclusiu. Sí que és cert que moltes vegades l'accessibilitat dona peu a que només es parli de l'accessibilitat física. I aquí sí que és important que quan parlem de l'accessibilitat hem de parlar, diríem, d'un món o un àmbit en què s'inclou no només la part de l'accessibilitat física, sinó la part, diríem, sensorial o la part cognitiva.
I aquí una miqueta diríem que encara tenim un camí per recórrer important. Aquí penso que aquesta és la part... Tenim un repte d'aquí davant, sobretot perquè nosaltres des de la càpedra sí que sap que ja portem uns anys treballant amb aquest tema. I una mica com dius tu, ara que ve la Setmana Santa. Clar, que aquest tema és important dintre en compte...
que tant nosaltres, si parlem d'Espanya, parlem de Catalunya, com a emisors i com a receptors són molt importants en turisme accessible, segons les últimes dades, quan parlem de turisme. Catalunya és emisora, però també és receptiva com a destinació a nivell europeu, pel mercat europeu. Catalunya és, diríem, una de les destinacions, diríem, tops, per damunt de qualsevol altre. I, per tant, aquí...
Jo em plantejo, sobretot, quan parlem de nivell de la universitat o parlem de l'acadèmia, ens plantegem tots els reptes que això implica, perquè és un segment, òbviament, que va creixent, que no va sol, i això penso que és important, sinó que va acompanyat, va amb la família, i que, per tant, estem parlant d'un mercat.
d'un mercat molt potent i molt important, no?, a nivell europeu i a nivell mundial, i on nosaltres realment estem molt ben posicionats, l'únic que aquí, en tot cas, hem d'anar, no?, hem d'anar avançant, hem de conèixer molt realment també, no?, aquest mercat, també ho dic perquè, segons els últims estudis que hi ha, que no n'hi ha masses, eh?,
Però, òbviament, sí que aquest turisme europeu prefereix, òbviament, les seves preferències són vinculades molt a la part, diríem, amb la cultura, i després, diríem, sol i platja, naturalesa, però sobretot cultura, no?, la part, diríem, de les ciutats. Per tant, aquí també és el repte de Canal, doncs ens hem d'anar, diríem, hem d'anar adaptant, no?, i hem de fer, en aquest cas, bueno, adaptant al màxim,
per acollir, en aquest cas, aquest mercat. Però ja no només acollir, em refereixo a infraestructures, a equipaments, a serveis, com abans deia la Marta Domènech, la part d'acollida dels aeroports, etcètera, sinó també, i aquí us remarco que és un pas important, que aquí tenim tots els agents implicats, públics i privats, que estan implicats en el sector, que té a veure amb la part, diríem, de la comunicació i de l'accessibilitat, per exemple, de les webs.
que els vaccins accessibles hem d'entendre el tema del turisme accessible com un concepte molt més ampli Marta Domènech i aquí sí que la Unió Europea també té una gamma d'aplicacions o de punts a tenir en compte amb aquest accessible turisme for all que se li diu aquest turisme accessible per tothom vull dir que hem d'ampliar aquest concepte com ens explica la Marta Nelo això ja ho té en compte o hi treballa la Unió Europea Marta Domènech
Sí, sí, estic totalment d'acord que no només hem de pensar en la part més física, també tenim els obstacles, hi ha molts obstacles, els físics, però també els obstacles digitals i d'informació. Les pàgines web i les apps de reserves moltes vegades no són accessibles. Cal que sigui lectura fàcil per a persones amb discapacitat visual, però també informació molt clara per a persones amb discapacitat cognitiva o per a qualsevol altra persona.
estem veient com moltes persones grans tenen dificultats per accedir a alguns serveis, també en el món del turisme. Per tant, en aquest sentit, sí que Turis4All és una plataforma europea que centralitza la informació sobre destinacions accessibles i una informació més o menys fiable. Però després tenim obstacles de serveis i d'atenció a la gent, als hotels, als restaurants, als museus.
Poden no tenir personal format en atenció a persones amb discapacitat. Falten adaptacions amb lavabos accessibles, habitacions als hotels adaptades perquè no tots els establiments en tenen o en tenen suficients. Després tenim...
Encara obstacles normatius i burocràtics com el de la targeta europea de discapacitat. No tots els estats membres la reconeixen igual i no tots els serveis l'apliquen correctament. Hi ha diferències entre països pel que fa a transport, tarifes o serveis que poden crear confusió. Per tant, com hem dit a l'inici, viatjar és un dret i l'accessibilitat ha de ser una oportunitat per no deixar ningú enrere.
Ara parlarem també de com treballa la Unió Europea a nivell d'aquests fons europeus, també que tenen molt a veure amb la millora del turisme excessiu, però com ho encareu o com ho treballeu també des de la càtedra, Marta Nelo, des d'aquesta càtedra d'innovació i recerca turística? Com encareu o com entomeu tot això que comentem? Clar, una mica el paper, diríem, des de la càtedra, com et comentava, és un tema que òbviament portem...
no tants anys, certament, però uns tres anys treballant-hi, i ho hem encarat una miqueta, com et deia, en relació amb el que dèiem, és que realment sí que tenim aquí un mercat potent, i com deia abans la Marta Domènech, sí que sap que al final estem parlant de dret, i estem parlant que al final el turisme a l'oci ha de ser accessible i tothom ha de tindre dret a gaudir lliurement. Nosaltres des de la càrcita hem treballat molt, per exemple, tot el tema de les platges accessibles, de l'accessibilitat de les platges,
vam fer un estudi...
l'any passat, que aquest any el volem actualitzar, sobretot el que són les platges a nivell de la Costa Daurada, diríem, a nivell d'equipaments i d'accessibilitat, en els 17 indicadors. Això és un estudi que, òbviament, al final, que és interessant, no és interessant a nivell acadèmic, és important perquè és una informació que tu trasllades als municipis perquè ens puguin, en aquest cas, definir accions estratègiques de com avançar, de com implementar les millores, sinó també una mica, jo abans comentava el tema de l'accessibilitat web,
És molt important que tota aquesta informació que tinguem, ja sigui de platges, d'infraestructures, d'equipaments, d'oferta, de producte, d'experiència, que sigui accessible, també cal informar-la.
i donar-la a conèixer. Aquest és un repte important, perquè moltes vegades les pàgines web ja no és que no siguin accessibles digitalment, és que moltes vegades no hi ha la informació que l'usuari està reclamant. Un dels principals portes d'entrada de qualsevol turista a vegades és digitar una pàgina web. Si estàs parlant d'una persona amb discapacitat,
que torno a repartir, no ve sola, el que busques és realment el màxim d'informació de com planificar el seu viatge, de com planificar la seva estada, com arribar i què fer quan estàs allà. Per tant, tota aquesta informació, quanta més informació actualitzada i veraç hi hagi disponible en una web, o en aquest cas amb alguna aplicació, això és clau. I aquesta part d'informació encara hem de treballar-la molt més. Nosaltres hem treballat, com et dic, amb això de les platges,
han fet estudis de la comunicació, en aquest cas, de l'accessibilitat digital de les pàgines web, en aquest cas, de patronats i oficines de turisme. Estem treballant ara amb tot el que són maquetes àptiques, en aquest cas, de Salou, amb tot el que té a veure amb el patrimoni, però aquest tipus de maquetes tenen al final un públic més objectiu, que possiblement és persones amb discapacitat visual,
No té per què, perquè a vegades una maqueta amb discapacitat visual, una maqueta treballada o dissenyada per persones amb discapacitat visual, també és interessant a nivell pedagògic, a nivell per escoles, etcètera. I ara estem treballant també tot el que és el tema...
d'activitats enoturístiques accessibles. Perquè també, òbviament, és el que diem, al final, tot el que té a veure amb el món de l'enoturisme possiblement és un dels productes poc estudiats a nivell d'accessibilitat. I aquí també estem entrant ara en aquest tema, com amb el tema de la formació que abans deia la Marta Domènech, l'atenció. Per nosaltres és clau l'atenció, l'atenció al client, l'atenció, en aquest cas l'usuari,
que arriba a un hotel, que arriba a una oficina de turisme, que arriba a un museu... I aquí nosaltres hem obert una curta informació sobre aquests temes, perquè penso que és clau. I aquí comença també realment, quan parlem de turisme accessible, inclusiu, és l'atenció. I la manca de formació, sí que és cert que és possiblement la manca de sensibilització, de com atendre...
És clau. A part de tot el que deia abans la Marc, que també és òbviament la part de l'adaptació de l'equipament, de l'accessibilitat dels serveis, infraestructures i equipaments, però l'atenció...
perquè al final estem parlant de turisme, i el turisme al final és l'acollida, la persona, i aquí l'atenció és important. És aquest concepte que dèiem tan ampli des del principi al final, des de tots els àmbits, des de totes les vessants del turisme accessible i inclusiu. Marta Domènech, ara la Marta Nelo parlava d'una acció concreta, per exemple, a Salou. Accions concretes en tenim, també, pel que fa a aquests fons Next Generation. L'Ajuntament de Salou, per anar consolidant aquesta destinació turística,
sostenible, inclusiva, accessible, intel·ligent, però hi ha d'altres exemples al territori, del que s'està fent també amb aquests plans de sostenibilitat, per exemple, amb els fons Next Generation de la Unió Europea. Sí, amb fons europeus, FEDER i Next Generation, s'han ajudat a adaptar infraestructures, rutes turístiques, accessos a platges, també accessos a edificis culturals. Hi ha diferents projectes al camp de Tarragona, finançats amb aquests fons. S'han destinat
més d'un milió d'euros per adaptar els equipaments i les actuacions han cobert tant serveis com edificis. I després tenim la digitalització del turisme a Tarragona amb fons Next Generation, que ha servit per transformar digitalment l'oferta turística creant...
Amb aquests fons, eines digitals pels visitants que arriben, tant a la plataforma interactiva com venda de serveis, millorar l'experiència de qui ens visita, i tot això amb l'objectiu de fer de Tarragona una destinació
més accessible digitalment, integrant informació i serveis per a tothom, inclosa la part de visitants que tenen necessitats especials. A mi, en aquest sentit, sé que m'agradaria, si em permets, Miquel, preguntar-li a la Marta Nelo...
Quines bones pràctiques o exemples del camp de Tarragona, de Terres de l'Ebre, tenen ells localitzades per tal de poder ser replicades en altres punts d'Europa? A veure, a nivell, diríem, de bones pràctiques, diríem així, eh? A nivell de... Per el que nosaltres hem pogut analitzar, eh?
Clar, detectem a nivell de platges, òbviament, que sí que hi ha platges que estan molt ben equipades. No n'hi ha tantes com un pensa, però n'hi ha. I el que és important, com t'ho no repetir, és la part de la comunicació. De fet, realment, donar a conèixer i informar quines són les teves platges, per exemple, més accessibles o menys accessibles. A nivell de platges, sí que et puc dir que hi ha bones experiències, o diríem, punteres. Jo et puc dir, a nivell de platges, per exemple, és Calafell. Calafell, possiblement, és una de les destinacions...
on tot el que té a veure amb l'accessibilitat a nivell de platges és molt important. Òbviament també hi ha no platges concretes en el cas de Salou o en el cas de Tarragona, ciutat. Òbviament hi ha moltes platges que per les condicions o característiques geomorfològiques no són cales i per tant aquí l'accessibilitat quan no pot ser, no pot ser. A nivell de platges jo penso possiblement que això és la part potser més important. Jo he de destacar que a nivell de bones pràctiques, per exemple, a nivell de patrimoni o més de cultura, més de turisme urbà,
m'acostaria molt realment detectar-te algun element de bona pràctica. El més cert és el que et dic, com que nosaltres ens hem centrat molt en temes de platges, en aquest cas, és més això, PortAventura, òbviament, que és com a empresa...
Sí que realment ha donat, diríem, aquest enfocat també molt a nivell de... en aquest cas de discapacitats cognitius, per exemple, tot el que té a veure la part d'atenció, a nivell, per exemple, d'autistes. Sí que realment ha sigut un plus important el fet del tractament diferencial a l'hora de facilitar les cues, tot i que, òbviament, sempre és millorable, però són exemples. A nivell de patrimoni, segurament hi ha molta més informació...
de la que possiblement arriba. I aquest és possiblement el principal gap que jo detecto, que no hi ha prou d'informació bolcada o que es faci una difusió i promoció. I possiblement hi ha casos, però jo que et pugui detectar... Per exemple, nosaltres treballàvem molt amb Nevilens, que és una empresa...
que col·labora molt amb la ONCE, que al final són una sàdia de codis, com uns codis QR, però que, òbviament, per exemple, aquí costa molt d'implantar. Aquí a casa nostra no n'hi ha d'implantats. Quan estan implantats, per exemple, a Barcelona n'hi ha molts, o a Girona, sobretot a nivell de transports, tot i que també s'estan implantant, per exemple, a nivell de museus. I el Navilence, per tant, és un codi que permet a la persona amb discapacitat visual orientar-se i tenir una informació a partir d'una aplicació.
Això seria una aplicació que possiblement jo implantaria molt a casa nostra. A casa nostra me refereixo aquí, eh? Terragona, Terres de l'Ebre. Però, clar, a nivell d'accessibilitat puc parlar més coses d'accessibilitat més física, no? Però tot el que té a veure amb la part, diríem, de com arribar...
o de productes, o d'experiències més orientades cap a aquest tipus de segment, em costa molt realment identificar-me una de bona pràctica. Que se fan coses, sí, i s'avança molt, sobretot més a nivell d'adaptació, d'adaptar a l'accessibilitat física. Tot l'altre costa més, la veritat. I tot el que és la part, torno a repetir, que per a mi és molt clau, és la part, diríem, de la...
diríem, de difondre, de promocionar, d'incloure aquesta informació. Clar, el sector taler ha avançat molt, o el sector del taler o el sector de l'allotjament, sobretot a nivell d'adaptació, no a nivell, diríem, potser de crear productes o propostes concretes.
crear-les i difondre-les i saber-les comunicar també tenim en compte l'accessibilitat amb tota l'amplitud de la paraula Marta, aquí sí que tenim el projecte Connecta Arragona que a més s'ha pogut s'ha pogut cobrir també crec relacionat i si m'equivoco corregeix-me amb el tema dels fons Next Generation no sé com està aquest projecte aquí a casa nostra
Aquest és un dels projectes que l'Ajuntament de Tarragona va presentar amb els fons Next Generation i que ja està en marxa i que, d'alguna manera, el que sí, com dèiem abans, el que pretén és transformar digitalment tota l'oferta turística. I és que, després del que escoltava de la Marta Nelo, és que hem de veure que l'adaptació de les webs a aquesta informació amb els QRs... Hem de pensar que aquests serveis no serien utilitzats només en persones...
amb discapacitat. Jo crec que qualsevol persona estaria agraïda de tenir aquesta facilitat d'accés a la informació, jo crec que qualsevol persona la podria agrair. Per tant, seria molt important que ens poséssim les piles en aquest sentit. Si em permets una consideració i una mica el fil del que abans deia la Marta Domènech,
Clar, quan parlem del que dèiem del turisme accessible, sí que és cert, les dades que tenim, perquè a vegades recarem informació una mica per conèixer molt bé del que estem parlant o d'aquest mercat. Clar, com dèiem abans, quan parlem d'aquestes maquetes àptiques, quan parlem de codis QRs, quan parlem... No només, al final, estem parlant d'un tipus, no?, d'una persona que va amb crida de rodes o una persona que té una discapacitat visual. Pensem que en el cas, no?, de les persones...
segons els estudis que hi ha a nivell europeu, les persones que ens visiten, tant a casa nostra o al volum a nivell d'Espanya, bàsicament més d'un 65% d'aquest tipus d'autisme accessible són sèniors.
Aquí anava jo, també. Clar, són persones, òbviament, que al final... Com ha canviat realment? La ciutat turística ha canviat tant que la gent realment amb 65, 70, 75 anys, viatja amb tota la seva capacitat, òbviament. No vol només viatjar aquí d'un turisme més domèstic, sinó que viatja lluny, viatja per Europa, pel món...
Però realment, al final també té unes necessitats que no les encaixem només amb una persona que té una discapacitat física. Potser no hi veu, no? Té presbici, no hi veu tant de prop i, òbviament, això no té per què estem parlant de persones amb discapacitat. Fes un rètol, un cartell, no? Com dius tu, un codi QR que tu puguis escoltar o la lletra la fas una mica més gran. Però al final no només va orientat a una persona amb discapacitat visual, sinó a una persona, doncs, en aquest cas, no? Doncs jo pensé, pues sénior, no? El que deien. Per tant, això també és una dada important.
El mercat, diríem, d'autisme accessible jove, encara és un repte, un percentatge molt petitet. Aquí tenim moltes coses a treballar i a fer, com fer atractiu la nostra destinació per aquest tipus de...
aquest tipus de segment més jove, no? Però realment, avui per avui, el turisme accessible és realment un mes de 60. I encara no se'l relaciona amb aquest col·lectiu més jove, potser. Encara no li posem, tampoc, aquesta etiqueta d'accessibilitat, quan n'hauria de ser per tothom, evidentment. I tenir en compte tots els sectors, tots els col·lectius i tots els... Sí. Els punts de població, no?
Encara és un segment amb el qual hem de treballar, perquè dirà que anirà creixent. Per tant, aquí tenim nosaltres com a destinació. Tenim aquí la casca de com fer realment atractiu la nostra destinació per aquest segment potser més jove. Perquè a Catalunya està molt ben posicionada dins d'Espanya a nivell de turisme receptiu, a nivell d'accessibilitat. Per tant...
i el mateix que això et deia que la cultura és una de les preferències d'aquest tipus de turisme, certament a nivell de, ja vindria el sol i platja, però a nivell de naturalesa, gastronomia, doncs òbviament aquí tenim un món per treballar important, però torno a insistir que és important tot el que fem i que segurament no...
No ho sabem prou tot el que fem perquè fem moltes coses que es doni a conèixer, que s'informi i que les fàgines web siguin accessibles. Quan tots viatgem, el que primer que fem és explorar, veure, veure què puc fer, què s'ha de fer. Si aquesta informació no està recollida...
difícilment no, la gent es veurà treta per poder vindre a conèixer i a gaudir del nostre entorn. Per tant, és important incorporar tota aquesta informació de tot el que fem, perquè torno a repetir que en fem moltes coses i anem avançant, anem avançant.
Marta Domènec, jo abans de tancar, que ens callarem sense temps, sí que al principi parlaves també dels drets que tenen els passatges amb discapacitat. Fèiem aquesta referència, no?, a si es compleixen, si no. Aquí tenim, a nivell europeu, diversos reglaments de drets en transport aèri, drets en transport ferroviari, drets en autobusos... Tot això acaba derivant en normativa europea, no? I aquí sí que m'agradaria que em parlessis d'aquestes normatives o directives europees, que a vegades també ens confonem amb aquí, no?
Sí, quan aquestes normes o aquests... porten la paraula directiva, vol dir que són lleis europees que s'han de transposar a la legislació nacional, és a dir, que cada estat té un temps determinat, uns quants anys, per adaptar-ho a la seva legislació nacional. I quan parlem de reglaments, són normatives europees d'obligat compliment a partir del dia que marca aquest reglament. Sí, que està bé, perquè a vegades sentim parlar de normatives...
Per què això no s'aplica encara a casa nostra o perquè pot ser una normativa o pot ser una directiva? Per exemple, dins d'una normativa concreta tenim tot el que té a veure amb la targeta europea de discapacitat, que ja fa molt de temps que a mi em pregunten. Sí, sí.
Això forma part d'una directiva que ja s'ha transposat a la legislació nacional, però que ara tots els estats tenen un temps determinat per aplicar-ho, i encara aquest temps no s'ha acabat. Per tant, ens trobem que hi ha estats que ja tenen la targeta, però hi ha d'altres que no, on es pot aplicar i on no, i això genera una mica de confusió amb les persones que ja tenen aquesta informació i la voldrien tenir físicament, encara no.
I va tornar relacionat perquè això, el fet que puguin acreditar la seva condició qualsevol estat membre i accedir a diverses condicions, també ens ajudarà el transport de la cultura a l'oci, per tant, a l'hora de viatjar. Exacte. Per exemple, parlant de reglaments, el dels drets dels passatgers amb discapacitat en transport públic i privat, això és un reglament, per tant, d'obligat compliment ja.
Ja no s'ha de transposar la legislació nacional. Per tant, sí que està bé que abans de fer un viatge, com fem tots, ens planifiquem una mica amb antelació la visita. Consultar informació fiable, conèixer els nostres drets i fer que sigui un viatge còmode i accessible per tothom. Però això ja ho fem...
Sí, i aquí tanquem el cercle perquè és el que deia la Marta Nelo que si quan consultem aquesta informació no trobem la informació, no veiem una... no està això reflectit a les pàgines web, no és accessible ja aquesta informació, doncs al principi ja falla alguna cosa, que és la reflexió que feia la Marta Nelo.
Marta, no sé si ens queda alguna reflexió per fer a nivell de reptes. Jo crec que n'hem estat parlant també durant tota l'entrevista, tangencialment, del que ens queda, dels reptes de futur i per on cal tirar, per fer una reflexió final, que anirem tancant aquí la conversa. No, la meva reflexió final, i per no ser redondant, per no insistir, i clar, des del punt de vista, si parlem de la universitat i una mica tot el que hem fet ara i estem sent...
i que, òbviament, que fem transparència, fem recerca, jo penso que és important la part de la formació, que cal conscienciar i realment incorporar tot el que és la formació de l'atenció, de l'atenció, diríem, al client i a l'usuari en aquest sentit, el tema de l'accessibilitat web i el tema, diríem, de la informació, que la informació sigui accessible. Jo penso que aquí és important. I anar avançant en això. Jo penso que al final encara estem...
iniciant, estem una mica a les beceroles, anem avançant, però aquí hem de ser realment, per posicionar-nos, a final, com a destinació, per ser competitius, i per, òbviament, deixar endavant el que dèiem dels drets humans, perquè tothom té dret a gaudir d'aquest temps d'aix i d'aquest temps de lleure.
és important el fet de realment, no?, d'avançar en pas ferm, però de veritat creure-hi i incorporar-ho com una estratègia important, no?, ja a nivell de gent privat com a nivell de destinació, no?, és com una estratègia important a nivell de política turística. Doncs Marta, Nelo, que t'agraïm moltíssim que ens hagis acompanyat durant aquesta estoneta de ràdio. Moltíssimes gràcies.
A Valtes, bon dia. Que vagi molt bé, molt bon dia. Marta, doncs ja ho veus, moltes reflexions al voltant del turisme accessible, amb aquesta concepció àmplia de la paraula i del concepte. Hem parlat també de la targeta europea de discapacitat, que ja ens acompanya a aquest tema durant molts programes, i segur que ens hem deixat coses al marge, però vaja, que hem fet una mica de repàs de com estan les coses.
I parlant d'accessibilitat per a tothom, que és el que més ens interessa, que no quedi ningú enrere, pateixi o no una discapacitat per edat. És molt important també el que ha dit la Marta Nelo, el tema de l'edat és molt important perquè cada vegada tenim...
sènior, s'ha dit ella, avis, més viatgers, que tenen més ganes de sortir, i per tant els hi hem de posar les coses fàcils. Bueno, i que al final aquest turisme jove d'avui serà el turisme sènior de demà, vull dir que cal tenir en compte també tots els grups de població, com dèiem abans.
Marta Domènec, moltíssimes gràcies. Ens retrobem el mes vinent. Parlarem de salut, perquè a l'abril arriba el mes de la salut, per tant abordarem també aquest espai TotoMés Europa des de l'àmbit de la salut. T'esperem el mes vinent. Moltes gràcies. I moltíssimes gràcies, com sempre. Que vagi molt bé aquest mes. I tant. Gràcies amb la col·laboració de Europe Direct Tarragona. Amb ells fem aquest TotoMés Europa. Ara ens aturem un momentet i de seguida continuem amb més qüestions al tothom.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona. Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Jornada de mobilitzacions de la comunitat educativa. Els 7 docents que s'han sumat els tarragonins a una jornada de vaga aquest dimarts. Des de primera hora han estat tallant també amb el suport de revolta pagesa
els accessos al port del Tarragona. Al migdia, professors i tractors que s'han traslladat al centre de la ciutat, a l'entorn de la plaça Imperial Tarraco, també generant molts problemes de mobilitat amb milers de persones que s'han sumat a la protesta. Núria Estruc és una de les portaveus del professorat en vaga.
No va de salari, sinó que va de millores, de millores perquè l'educació està en decadència i llavors volem tenir menys ràtios a la classe, volem tenir recursos reals, que no es gastin els diners amb recursos que no serveixen per res, sinó amb recursos reals per millorar la qualitat educativa dels nostres fills i filles.
perquè la situació és alarmant. Tenim molts alumnes amb moltes dificultats a les classes i no sabem com atendre'ls. Tenim molta burocràcia i el que volem és reduir i sobretot que se'ns requalifiqui la nostra feina i que es doni valor a la nostra feina, perquè l'educació és el futur.
Afirmen que la negativa del Departament d'Educació a tornar a negociar amb els sindicats convocants aportarà més vagues i més mobilitzacions. Recordem que divendres també hi ha convocada vaga arreu del país per part de la comunitat educativa. I d'altra banda, en clau turística, reforçar la marca Tarragona al voltant del patrimoni...
posar-lo en valor, generar més experiències i millorar les infraestructures, també hoteleres. Són reptes que recull el pla de màrqueting operatiu de Tarragona Turisme amb 76 accions a desenvolupar en els pròxims anys. L'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, diu que és un punt d'inflexió i que és un pla que serà operatiu amb mesures que arribaran de seguida.
I aquest pla representa un punt d'inflexió en la manera de com entenem el turisme a casa nostra Tarragona. No és només una eina de promoció, és una aposta estratègica per ordenar els recursos que tenim, posar en valor el nostre patrimoni i garantir que el turisme generi retorn econòmic i social per a la ciutat. El turisme ha de fer que els tarragonins i tarragonines visquin millor.
Per cert, el Dragon Khan reobrirà per Setmana Santa després dels treballs de manteniment que s'han dut a terme durant els últims tres mesos. Així s'ha explicat en una visita d'obres a la muntanya russa més emblemàtica de Port Aventura. Sergio Fraile és el director de serveis tècnics de Port Aventura World.
Després de dos mesos i mig de treballs al Dragon Camp, estem a la recta final, disposats per obrir-lo per la temporada de Setmana Santa. Els treballs han consistit en canviar dos dels trams principals, que eren el loop vertical i el cobre roll. Al final han sigut un canvi de 39 columnes i 39 vies o tracks,
Es tracta d'una intervenció que ha tingut un cost aproximat de 3 milions d'euros. I nova protesta convocada per part de la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona.
per reclamar el servei de trombectomies 24 a 7 a l'Hospital Joan XXIII. Serà el pròxim 11 d'abril a la tarda. Diuen que les paraules del president de la Generalitat, Salvador Illa, de prometa que aquest servei arribi el més aviat possible a Tarragona, són buides i per això han convocat aquesta nova protesta. José Martín Carrasco, portaveu i secretari de la FAP, es planta davant de la situació i demana concrecions.
Nosotros no nos estamos conformes. De hecho, nosotros ya en la reunión que tuvimos los miembros de la plataforma junto con la FAP estamos indignados porque esa contestación es una contestación que no nos va a convencer. Decir que vamos a tener el servicio de trombotomía aquí en Tarragona a las 24 horas, los 7 días de la semana, ¿cuándo? Nosotros queremos fechas, queremos que nos digan fechas en concreto.
A més, han plantejat una sèrie de taules informatives que es produiran als carrers i portes dels diferents centres sanitaris per tal de concentrar el major nombre de ciutadans en aquesta mobilització. Recordem, 11 d'abril a les 6 de la tarda sortirà des de la plaça Imperial Tarracó. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser la compra, ve a t'anar.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 17 de març tens la banana categoria 1 a un preu imbatible d'1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 27%. Sempre les millors promos. Carrefour.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Totam i Miguel González.
Seguim repassant més qüestions a la Sintonia de Tarragona Ràdio i una de destacada és la que barreja esport, inclusió i sensibilització social. Estem parlant del cinquè mou-te per l'epilepsia que arribarà aquest proper cap de setmana, concretament aquest diumenge, per part de l'entitat d'utilitat pública Si jo puc, tu també, Epilep. David Saneuja, molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies, president d'Epilep. Cinquena edició ja del mou-te. I sembla l'altre dia, eh? Uf!
que la vau convèncer. Avui ho estava dient també amb una altra persona que això, on a dos, que s'estem fent molt jaios, però... O que ho esteu fent molt bé, també podria ser. També, també. Però quan dius cinquena edició, vuitena edició, no sé què, dius, uf, que ha passat molt de temps. I el que dius tu, sembla que la primera la vam organitzar fa dos dies i, mira, han passat cinc anys. Cinc anys del mou-t'ho per l'epilèpsia. I enguany ha sigut molt divertit
perquè hi havia gent que ens enviava e-mails, perquè encara no ho havíem presentat en societat, que dic jo, i què no es farà? Dic, hola, hola. Així està anant la inscripció. Això demostra que és una cita, que és una activitat, una acció, millor dit, que la gent espera.
Espera, ara és obligada. Ara ja no podem anar un any sense Mouta. Ara ja sabem que els Mouta són obligats, que altres activitats potser es poden fer i desfer, però el Mouta ja és obligat, ja és una ciutat per la ciutadania. Això arribarà diumenge 10 del matí a la platja de la Rebassada, sí? Sí. Cinquena edició del Mouta. Si tirem enrere, si mirem cinc edicions enrere, aquella primera...
Com és l'espurna que fa sortir el mou-te, David? A veure, jo volia una frase que fos representativa de... Fes alguna cosa per la gent amb epilèpsia. Llavors, així com hi ha tant lemes, que és el mullat per l'esclerosi i tot això, jo volia que arribés a fer això, que quan dius mou-te la gent ja digui per l'epilèpsia. Que fos una cosa així molt representativa.
El clima el tenies clar. Sí, això ho tenia molt clar. Llavors, que fossin activitats que també impliquessin moure el cos, com pot ser una caminada, una cursa, que fossin coses per moure el cos. Aquests cinquè són cinc que hem organitzat nosaltres, però hem tingut la sort...
que hi ha hagut gent que s'ho ha apropiat, podríem dir, i han fet moutes per la pilapse que han sigut zumbes, han fet moutes per la pilapse que han sigut classes de ciclo... O sigui, que la gent ja li ha agradat i això són...
que durant l'any en fan gent i ens ho donen a nosaltres, no?, la recaptació, que és el que també l'altre vessant, que és la vessant de recerca mèdica per l'epilèpsia. Estàs d'acord amb mi que podria ser un lema que, tret d'una jornada, és el lema que us defineix molt, també, a l'entitat? És a dir, que al final us moveu en tots els àmbits i en tots els vessants per l'epilèpsia? Doncs no ho havia pensat, però sí...
Tu, faig un cop i pega. La raqueta te la pots apropiar, cap problema. Doncs sí, perquè fem moltíssimes coses. Vull dir, la gent... Els oients de Tarragona Ràdio estan fars d'escoltar-me ja, perquè sortim molt, perquè fem moltes coses i vosaltres sempre ens obriu el micròfon, que estem encantats. Però...
Si no et mou, si no fas coses, et queden en l'oblit, no? I llavors el que a nosaltres ens interessa és que l'epilepsia no quedi en l'oblit, que la recerca mèdica no quedi en l'oblit, i llavors és qüestió de fer coses quasi cada cap de setmana. I aquí a Tarragona Emplemàtica podien ser aquesta, poden ser les onades inclusives, que també ja porten un munt d'anys, i ara hem començat amb l'esquí, no?, el que és la muntanya inclusiva.
però el mou-te per mi és molt especial. Té una vessant molt tendra perquè és el primer que vam arribar a fer. Té aquests dos àmbits, que és l'activitat física i també visualitzar, naturalitzar, que és una paraula que ens agrada, l'epilèpsia a la societat. Per tant, aquestes són les premisses, les accions del mou-te. Caminar, córrer, ballar, és a dir, moure'ns
i, d'altra banda, visibilitzar la malaltia, no?
Era una malaltia que estava molt oblidada, era una malaltia que estava encara tancada a l'armari. I crec, crec, i aquí també em poso una medalla, potser encara no em pertoca, això m'ha de dir la gent, no ho tindríem que dir nosaltres, però aquests set anys de Si jo puc tu també s'ha parlat molt d'epilèpsia. Sí, amb això estem d'acord. I llavors això és molt important, perquè primer vegin que la gent amb epilèpsia poden fer moltes coses...
i després treure mites, treure pors, treure tot el que ens pot passar quan coneixem que una persona té epilepsia, no? I llavors, des de formacions a les escoles, també és una manera de naturalitzar-ho, i des de petitets. Jo sempre dic que...
La nostra generació cap endavant no és que hagi tirat la tovallola, però prefereixo començar amb els petitets, que vagi pujant una societat realment inclusiva, per gent amb discapacitat, sense, per tothom. Perquè serà la societat del futur, i és amb aquesta gent amb qui hem de fomentar i generar el canvi.
Clar, vull dir, per molt que els polítics diguin que som inclusius, encara hi ha feminicidis, encara la gent pega algú o es posa amb algú perquè és gay, lesbiana, o el que sigui, la seva llibertat sexual, encara hi ha gent que es posa amb la gent que té una discapacitat, encara hi ha gent que... Encara hem de reivindicar...
que a terra hi ha rajoles malposades o que no hi ha baixades per la gent que ha d'anar amb cadira de rodes. Per tant, no som inclusius encara. Jo tinc el desig, jo penso que si els hi poso un repte molt gran amb la gent jove que ens estigui escoltant i d'ara, ho arribarem a aconseguir. Jo penso que hem avançat molt, també s'ha de dir, no hem de ser negatius, hem avançat molt, però encara queda un camí per recórrer.
Aquest camí, en certa manera, el podrem començar a recórrer també a través del Moute, perquè ens proposeu diverses proves. D'una banda, una cursa infantil, explica'm-ho, cursa especials i cursa de 5 quilòmetres. Sí. A veure... I caminada popular, que me l'havia deixat. I caminada popular de 5 quilòmetres, també. A veure, volíem...
Hi ha una cosa que qui em conegui dirà... I el David fa una cursa especial. Quan el meu ADN i l'ADN de l'associació és fer curses per tothom i anar tots alhora. Però si a vegades no ho anuncies, la gent amb discapacitat ja no s'apunta. Llavors ho hem anunciat. I estem molt contents perquè s'ha apuntat molta gent. Però que fins ara potser no s'haguessin apuntat.
Llavors, farem una cursa infantil i especials de 300 metres perquè s'ho passin bé. Tothom té medalla. És un dia que no és una cosa competitiva. No és com la mitja marató que va ser ara de Barcelona aquest cap de setmana passat. Aquí no anem a guanyar, ni anem a perdre, ni anem a fer res. Anem a passar-nos-ho bé. Llavors...
a tots els infantils i els espècils, jo sempre, quan comença i dono el tret de sortir, dic, no us feu mal, heu de passar-vos-ho bé, i tant fa arribar l'últim. Vull dir, jo trenco la llança amb això, també, no? És a passar-s'ho bé i acabar-ho. I llavors fem això de 300 metres, i després la cursa de 5 quilòmetres.
I la caminada de 5 quilòmetres, que és anar des de la platja arrabassada al Miracle i tornar. També a passar-nos-ho bé. Aquí, perquè als corredors ens agrada veure els tres primers dones, els tres primers homes, tindran la seva copa, però vull dir, és un dia de...
de no anar a córrer, de sortir i parlar amb el que tens al costat i de passar-nos-ho bé. Hi haurà samarretes, hi haurà beguda i fruita per tothom, i també hi haurà enzumba per començar i entrar en calor...
hi haurà el concert del Dani Madrid, vull dir que i tot això gràcies a tots els sponsors vull dir que això també ho hem de tenir en compte que molta gent està col·laborant com per exemple en aquest cas la samarreta és a Kia, tant de Tarragona com de Reus, després els voluntaris sobre rodes que amb els patins aniran guiant a la gent per on ha d'anar que ningú ho prengui mal i tot això com no Tarragona Esports i el Consell Esportiu del Tarragonès
La Martina, és que no en vull dir ser ningú, eh? La Martina... Espera que estigui aquí. La Martina... Quintzenàs. Quintzenàs, el pastisset. Escola d'Idiomes. Sí. Farmàcia Fonquer. Fonquer. Fruites Manoli. Manoli. I Royal Tarracó. I Royal Tarracó. I després també el servei de protecció civil, que també ens ajuda, els voluntaris. Vull dir que serà un dia... És això, mai hem utilitzat els serveis mèdics, en guany tampoc, sisplau...
Esperem que no. Pensem-s'ho bé, gaudim del dia i recaptar fons per aquesta investigació. David, tothom gairebé hi pot participar? Tothom. Persones, independentment d'edat, condició, caminant, corrent...
amb ajudes, amb cadira de rodes, amb crosses, aquí, i té cabuda tothom. I té cabuda tothom. Si algú no l'acaba perquè diu, uf, ja m'he cansat i vol tirar enrere, que tiri enrere. Vull dir que... Per això et dic, no és competitiu, no és en crono de temps el que és la cursa, no és res. Vull dir que, home, els corredors sí que, sisplau, feu cinc quilòmetres. Sí, clar, clar.
Que clar, si un tira enrere us quedarà primer, no pot ser. Per això tinc els voluntaris sobre rodes que m'aniran guiant. Aniran fent de llebres perquè vagin mirant. Qui ho fa bé i qui no ho fa. Però el que és la caminada, que és la cosa més popular i tot això, que cadascú faci el que pugui, el que vulgui i a passar-nos-ho bé.
Vull dir que... I té cabuda a tothom. Qui pot fer 100 metres, doncs que faci 100 metres. Qui vol venir només a fer el zumba, doncs que vingui només a fer el zumba. Qui vol estar a veure l'ambient i veure com ens ho passem bé, que veurà el Super Epilep, com no? El nostre Super Epilep sortirà. I vol fer fotos amb ell, doncs que es faci fotos amb ell. L'important és gaudir del dia.
Com formalitzem les inscripcions, si és que podem encara, i com estan funcionant les inscripcions a través de Rock2Sports? Entren a la pàgina d'ells, si no entren a la nostra, que també tenim enllaç directe.
Estan funcionant, estem morint d'èxit. Vale. Que ens havíem posat una meta allò que deies, va, però no arribarem, però dono igual. 600 i jo crec que sobrepassarem. Però el xulo és això, que fins al mateix dia, vull dir, a veure, online es tanquen les inscripcions demà. Vale.
Perquè, clar, hem de fer els dorsals, l'imprimir, tot i això. Llavors, farem dorsals sense nom... Però si algú ve el mateix dia, podrem acollir-ho igual, eh? I tant, dorsals sense nom, i llavors, doncs, cap problema. L'únic que és això, els que ho hem fet fins ara, jo hem fet per la web i tot i això, doncs tindran el nom seu al dorsal. Però és el de menys, el que dèiem. Era passar-nos-ho bé. Donarem dorsals el dijous i el divendres,
El nostre local és l'Avinguda Andorra, 15 baixos, de 5 a 7 de la tarda. Però també, si algú ve de fora, perquè tenim inscripcions de gent de fora, si algú del que sigui, el mateix dia, des de 8 i mitja a 10 menys quart, estarem donant dorsals i després ja començaran el zumba, les curses i a gaudir del dia.
Com es traduirà tota aquesta acció, com es traduirà al final en investigació? És a dir, la recaptació d'aquesta jornada sempre la destineu molt transparentment, a més, íntegra, a la investigació. Com és aquest procés, David? Doncs mira, ens presenten els hospitals o la gent que investiga, ens presenten projectes. Llavors, d'aquests projectes fem una valoració
I llavors a aquesta valoració apostem per un, dos l'any, perquè ja ens agradaria recaptar més fons, però és el que podem fer en aquests moments, perquè els projectes valen bastants diners. Penseu que les polsaretes valen 3, 4 euros, les cosetes que tenim, i després anyan de més cares, com és lògic i normal, però vull dir que el mínim que tenim són aquests 3 horets,
I estem parlant que potser hi ha investigacions que valen 50.000 euros. Vull dir que hem de vendre molta polsera o hem de fer moltes curses. Llavors anem recaptant, recaptant, recaptant fins que ja tenim aquests diners avançats o a vegades ens diuen, doncs mira, encara que siguin 10.000 euros ens fan falta, perquè projecta, no? I donant una continuïtat i quan pugueu 10.000 més i quan pugueu 10.000 més.
Llavors ho anem fent així. Llavors, a l'apartat de la web de transparència ho veureu. I ara que vam fer l'assemblea aquest dissabte passat, ho vaig dir també als socis, i ho dic a tothom, que qui vulgui la comptabilitat, que està oberta a tothom, que no tenim res a amagar i que tot el que recaptem ho destinem a investigació. Fa poc vam donar 15.000 euros a l'Hospital Valdebebas
per un tipus d'epilèpsia, que és les crisis funcionals, que ningú investigava. Després han obert la clau, la xispa, perquè tampoc s'investigava el Rasmussen, que és un tipus també d'epilèpsia.
I hem ajuntat tres hospitals, dos de Barcelona i un de Madrid, perquè ningú volia investigar això perquè hi ha poca gent, és una malaltia d'aquestes minoritàries. Doncs vinga, vam encendre el llumí i a partir d'aquí ja s'està investigant, després de memòria, memòria epilèpsia.
o de com tractar la gent amb epilepsia. I tot això són investigacions, tot això és fer un procés llarg, a vegades, perquè una investigació pot durar 3, 4, 5 anys. Vull dir, ja ens agradaria que fos més de pressa, però el procés és així. I llavors, per això a vegades destinem...
Doncs això, parts de moutes, que l'endemà o l'altre ja se'n va cap a l'hospital, però dius, no fa tot el gruix que hauria de fer per anar més ràpid. En qualsevol cas és importantíssima la recerca, la investigació, i això vosaltres ho sabeu, i també la transparència, que ofereixen entitats com la vostra, val a dir-ho, amb tot el que fa amb aquest...
Doncs anar i venir d'inversions, de diners, d'aportacions. I que és gent que et dona... Diu, és que només puc donar un euro. Dic, doncs moltíssimes gràcies. Cada euro suma, eh? Cada euro suma. I és així. Per això que ens donessin la utilitat pública, que vol dir que la nostra comptabilitat està mirada amb lupa per la Generalitat de Catalunya, i això ens ho donessin quan portàvem... Vam presentar el quart i cinquè any
Vull dir que tothom ens deia, és que porteu molt poc temps. Dic, ja, però jo ho vull ser. Vull donar, vull tentar aquest segell de qualitat per donar tranquil·litat i donar transparència a la gent. Que si fem auditories i tot això i veuen com estan els nostres comptes bancaris i que tot el que fem té un caràcter social, que per això som d'utilitat pública, ja no és que ho digui el David o que ho digui qualsevol de l'associació, no, no, és que ho diu justícia de la Generalitat. Llavors aquí es dona una tranquil·litat.
David, tornarem la jornada de diumenge, començareu, deies, amb una sessió de Zumba, acabeu amb una actuació musical, també de Dani Madrid, que us va fer també la cançó, que recordem que us va fer la cançó, i tenim fila zero, també, dorsal zero, vaja, en aquest cas, no?, per si algú no pot venir i vol col·laborar igual, doncs igual ho podem fer.
Igual ho poden fer, vull dir, han posat un preu molt, potser econòmic o així, que són 10 haurets, llavors dius, ostres, però jo aquell dia estic en un altre lloc, o soc de fora i no puc venir, o el que sigui. Doncs aquests 10 haurets ens van...
Vamos, fenomenal, per poder tirar endavant i perquè la recerca i tot això funcioni. Vull dir, penseu que el que dèiem abans, que cada euro és per donar-li un petó i una abraçada a aquella persona, no? Tot suma. A vegades dius, ah, és que només puc donar això, però si tothom... Això ho deia la meva àvia.
Si tothom que passés pel carrer em donés una passeta, en aquella època de les passetes... Bueno, si tot Tarragona donés un euro, tindríem 150.000 euros. Imagina't. Només amb la ciutat, després ja... Imagina't. I a banda del mou-te, David, perquè sé que les vostres activitats i les vostres accions no paren...
Esteu amb més accions aquests propers mesos? Home, és que els dies D de l'epilepsi n'hi ha molts. I llavors ara ens ve el Purple Day. El Purple Day és el 26 de març, que el Mouta ja l'inquivim dins dels actes del Purple Day...
perquè després farem dos directes, també fem uns contes inclusius, que en aquest cas són a Reus, a les biblioteques de Reus, també el Dia de la Parc pel Day, i després fem uns directes per Instagram. Un directe que a mi em fa molta il·lusió, que és una noia d'esgrima olímpica, es diu Lucía,
que té epilepsia, i no li sap greu dir-ho. I això és molt important, perquè la gent normalment no t'ho vol dir, que té epilepsia. Encara hi ha aquest autoestigma, una mica. Sí, i és medallista olímpica. Vull dir que una persona, que es diu Lucía Martín, que és medallista olímpica amb esgrima,
et digui, sí, sí, vull col·laborar amb vosaltres i vull que em feu una entrevista a Instagram i diré que tinc epilèpsia, és... Bueno, se'm posa la carn gallina en aquests moments. És una manera de reivindicar-ho també i de fer-ho visible. I sobretot de naturalitzar-ho, que no s'ha d'amagar, al contrari.
Clar, i això és molt important. És a dir, som medallista olímpica i ja està, i cap problema. I després també, el dia del Parc Palder, el mateix 26, a part que il·luminarem els edificis emblemàtics de Tarragona, també farem una entrevista directa amb un dels nostres psicòlegs, que és l'Albert Blas, per parlar del suport psicològic i de com afrontar la salut emocional a la gent que tenim epilepsia. Vull dir que, de mica en mica, també aneu tirant endavant...
i que la gent vegi que també tenim una mica de... segons quin tipus d'ajuda. Doncs per això veniu tant, perquè feu moltes coses, com tu deies abans, David. La més imminent és la Moute per l'epilèpsia, cinquena edició.
Aquest proper diumenge, a la platja de la Rebassada, per combinar esport, per fer consciència social i per donar suport a la investigació mèdica i a la recerca relacionada amb l'epilèpsia. David Sarauja, presidenta, si jo puc, tu també, Epilep, gràcies per acompanyar-nos, per tot el que feu, i que no en siguin cinc, que en siguin moltes més. I aquí estarem per explicar-vos-ho. Gràcies.
Nosaltres hi tornarem la setmana vinent, a dos quarts d'una, el dimarts, amb una nova edició del Tothom. Ara, de seguida, els buitetins informatius de Tarragona Ràdio. Que vagi molt bé.
Creo que ese es el camino para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación. El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nuevo mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Son dos quarts a dues.