Això d'inclusió, de superació en moltes coses, tot i que ens agrada parlar més d'inclusió. M'han xivat aquest matí que estem a puntet, a puntet, de començar una nova temporada genuïn aquí a Tarragona, no? Sí, exacte. Expliqueu-me, com anirà això? Això és el mes que ve ja o què?
Començarà 21, 22 i 23 del mes de novembre, que començarà l'acte d'inauguració en el nou estadi. Tots estaran convidats. Fantàstic.
Ja sé que és una pregunta que us he fet moltes vegades, però clar, què suposa per altres dos formar part d'un projecte que va començar aquí, que va arrencar aquí, que és el Genon, que s'ha fet molt gran, com el que dèiem al principi. Jo sempre que us ho pregunto, clar, em dieu que esteu molt contents i que és una passada.
Pues, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh,
com el vau convence? perquè no ha de ser fàcil, eh? convence el Javier Tebas de que porti això cap aquí difícil, eh? diu el Rubén que difícil no? difícil de convencegar el Javier Tebas, no? però ho vau aconseguir doncs nosaltres anàvem a Mardit a veure el Javier Tebas i el Javier Tebas li va dir nosaltres d'on veniu? nosaltres som de Tarragona
i ens agradaria veure Javier Tebas amb un taxi, anar cap a la lliga i... Hola, és Javier Tebas aquí? No, no, anàvem a la liga professional de Javier Tebas i va dir Javier Tebas, ja s'ho venim i arranquem aquesta lliga genuït.
I així va ser. Gràcies, Rubén, Álvaro, per venir. Gràcies, moltes gràcies. Gràcies. Sí, Pep, no sé si tenim per aquí el Josep Vilaseca, el director de l'11 a Tarragona, passa-li el micròfon.
Mira que estem propi i no ens veiem, Josep, tu i jo. Què hi farem? Ah, si estàs allí, veus? Jo estava parlant al revés. Què tal? Com estàs? Josep, no, agrair-te personalment, que és veritat que som de la casa, però agrair-te personalment que avui hem vingut a fer el programa aquí, tothom diu que... Avui la gent em deia, no coneixia l'edifici, no havia estat mai aquí. Mira que feu coses, eh? No serà per què no feu coses.
Sí, sí, no parem, però primer de tot felicitar-te a tu i al teu grandíssim equip. La veritat és que feu un programa encomiable, donar adeu a la diversitat, a la gent més vulnerable, i tant de bo altres emissores em prenguessin nota i segurament els hi aniria molt millor, perquè estem farts de males notícies i aquí la veritat és que totes les que es doneu són prou bones. I sí, fa goig l'auditori. La veritat és que organitzem moltes coses, aquesta és la casa de tothom,
Perquè al final l'OMCE és una entitat oberta a la societat, ens devem amb ella, que amb un gest amb la mà que s'apropen els nostres venedors ens permeten donar molts serveis a persones amb discapacitat visual i a la gent que ho té més difícil, més vulnerable. Josep, simplement això, agrair-te el que feu des de la casa i gràcies per acollir-nos. I un aplaudiment també per la gent de l'OMCE que ens ha fet fantàsticament. Moltes gràcies.
Faltem...
Falten dos minuts. Qui em coneix ja sap que vic amb l'ànsia per el temps i per l'hora. Per tant, són les 12 i 34. Ens aturem un momentet pels compromisos publicitaris. Ara sí que està per aquí la companya Núria Cartanyà deu estar rient-se perquè és veritat que és la meva creu. La publicitat, vull dir, eh? Les 12 i 34... La publicitat, la publicitat. I el temps, i el temps. 12 i 34, ens aturem per la publicitat i de seguida continuem des de l'Auditori de l'11 a Tarragona.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Maria Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Maria Grana buscarà Sabadell encadenar dues victòries seguides en un dels derbis catalans de la categoria.
Dissabte 25 d'octubre, a dos quarts de set de la tarda, viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi de la nova Creu Alta, en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Radio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Tothom, edició número mil. Un miler de gràcies per acompanyar-nos.
Una cosa que no hem canviat, hem canviat moltes coses durant aquests mil programes, una cosa que, vaja, us menteixo, sí que la vam canviar durant una temporada, però no ens acabem d'acostumar i la vam tornar a recuperar amb una altra versió. I és aquesta sintonia que escolteu cada principi, inici i final del programa, que és una cançó, un tema del Marcus Johnson, i que continua identificant-nos com a tothom. Mireu, durant aquests mil programes hem intentat, i mentre puguem ho seguirem fent,
ser un espai on les veus que no criden tinguin també altaveu, on les experiències en primera persona ens ajuden a veure el món amb uns altres ulls i on la diferència sigui també un motiu d'aprenentatge i no d'exclusió. Hem sumat molts col·laboradors.
i hi haurà entitats i entitats que s'han convertit en col·laboradors habituals, no vol dir ni que siguin més ni que siguin menys, simplement que amb elles hem volgut tenir aquest pont de col·laboració, han anat
passant. Alguns anys han estat unes, en algunes temporades han estat unes altres. Ara mateix mantenim col·laboracions mensuals, per exemple, amb la Fundació Catalana del Voluntariat Social. Aquí tenim la Laura Justícia, la tècnica de la Federació i Fundació, però és Federació Catalana del Voluntariat Social de Tarragona. Laura Justícia, bon dia. Bon dia. I també amb l'Associació Contra el Càncer de Tarragona ens acompanya la seva expresidenta provincial i membre també de la Junta, l'Anna Villalonga. Anna, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Quan vam començar la col·laboració amb la Federació Catalana del Voluntari Social, la Laura encara no hi era, però sí que és cert, Laura, que mensualment amb altres hem conegut el que és el poder transformador del voluntariat, la importància també del voluntariat com a pedra angular, i no ens cansarem de dir-ho, de moltes entitats i molts usuaris i moltes famílies que avui ens acompanyen aquí en aquesta sala. Sí, totalment. Per què continua sent important parlar del voluntariat i per què ens consta encara a tant de moltes persones fer-ne?
perquè n'hi ha molts estigmes i n'hi ha una visió potser errònia de la tasca voluntària i cal reforçar i donar visibilitat i arrel de la col·laboració amb vosaltres podem posar veu a testimonis i a les entitats per fer aquesta crida.
És veritat que quan ens reuníem una mica per preparar el programa dèiem el que ens interessa és que vinguin experiències, no? Voluntaris. Sí. Està molt bé escoltar els directius de les entitats i ens agrada molt, però sí que buscavem això. Voluntaris, experiències i persones que ens diguessin jo he fet voluntariat, siguem una entitat, siguem com a parella lingüística, siguem en tantes i tantes coses i m'aporta això i a mi m'ha canviat
i a mi m'ha transformat sempre el que diem nosaltres i sempre fem esmena del win to win sabia que ho diries, el win win és que la Laura és molt fan del win win és que fa temps que no ens veiem és veritat
i és molt important sobretot donar veu al voluntari que el seu testimoni pugui donar la veu i explicar i que les persones en aquest cas oients puguin fer aquest exercici d'assertivitat i poder conèixer de primera mà el que és
I sobretot entendre el voluntari, tu deies abans, que té molts estigmes encara, un d'ells és que el voluntariat no ha de substituir el professional que s'encarrega d'aquella tasca o no ha de substituir un recurs que hagi de donar l'administració, que a vegades també ens confonem, no? Els voluntaris avui en dia arriben on, per exemple, l'administració no arriba.
És a dir, donem cobertura, acompanyem les entitats, donem suport en allò que fan falta mans. No som una manó d'obra gratuïta, com s'entén. El voluntari fa una acció més de tu a tu, més directa, més a prop, més propera, no fent l'acció d'una persona treballadora.
Per això són aquesta figura que dona suport a moltíssimes entitats. La importància d'entitats com l'Associació contra el Càncer de Tarragona en el suport a persones que conviuen amb la malaltia, Anna, és important.
perquè malauradament tots coneixem una persona que està afectada per un càncer o un familiar que ha tingut càncer i per això també la importància d'identitats com la vostra que estan al costat de les famílies, dels usuaris i sobretot de la gent que arriba després d'aquesta primera gerra d'aigua freda, que suposa quants ens en s'aventem.
Sí, sí, la primera caiguda d'aigua freda per nosaltres és tremenda perquè és el primer impacte i llavors aquest primer impacte necessita una ajuda psicològica, necessites saber que hi ha un lloc al qual posarem a la seva disposició
una treballadora social, un psicooncòlogo, un fisio, però sobretot donar-li els camins per poder sanar la malaltia, que cada dia amb el tema de la recerca estem més aviat perquè sigui després una malaltia crònica, perquè això seria l'ideal.
La recerca, i en aquest cas les ve que està bé que vosaltres atorgueu i de les quals n'hem parlat en molts casos, a projectes molt concrets, perquè de recursos sempre en calen més, això és allò que com més sucre més dolç, jo tant de bo hi haguessin molts més recursos per continuar investigant, no només amb el càncer, però ara estem parlant amb tu, però això ho podríem aplicar, per exemple, a moltes malalties minoritàries, a aquelles malalties denominades rares. La recerca és també el pal de paller de tot això, no, Anna?
Realment, realment, i estem financiant projectes molt importants. Un dels projectes que vam financiar, que va ser un programa que va durar 3 o 4 anys, és el cribado de càncer de colon, el test aquest d'eces, que clar, ha sigut alguna cosa que és per detectar. El càncer de colon és un dels que més afecta.
I després les mamografies, o sigui, estem al costat de tothom sempre amb activitats gratuïtes, perquè oferim els serveis gratuïtament a tot el que s'acosta. I us estem veient ara amb moltes activitats solidàries aquests darrers dies, no? Moltes accions amb el Nasti, ara m'ho dic de memòria i segur que me'n deixaré moltes, però moltes accions solidàries que tenen també com a beneficiaris l'Associació Contra el Càncer.
Sí, perquè necessitem recursos. Clar, si donem tot gratuït, si a més a més posem els cèntims en els projectes de recerca i tot plegat, però la gent respon. L'última cosa grossa que hem fet ha sigut la Woman Race amb el Corte Inglés.
Laura, el desembre tornarà, abans jo parlava del dia internacional de les persones amb discapacitat, però hi ha un altre dia molt propet, molt propet, que és el dia de les persones voluntàries. Sí, aquest any el celebrem el dia 10 de desembre, a l'espai, al seminari, i convidem a totes les persones a vindre i a gaudir. En parlarem, que també hem vingut molts cops al tast. Laura Justícia, Anna Villalonga, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i per formar part també...
d'aquestes col·laboracions. Col·laboracions que des de fa algunes temporades també mantenim amb els representants del taller de premsa de la Fundació Privada Onada. Així que, nois, noies, si us voleu apropar des de la Fundació Privada Onada. I tot això...
Neixia precisament del que us deia abans, que siguen les pròpies persones, que siguem nosaltres mateixos qui parlem del que ens ocupa, del que ens preocupa, d'allò que ens interessa, d'allò que ens sembla bé i d'allò que no ens sembla bé.
farà quatre o cinc temporades, o sis, perquè els anys passen, trucaven a la porta i ens enteníem superbé des de la Fundació Privada i em dient, clar, és que nosaltres fem un taller de premsa, nosaltres fem una revista i nosaltres volem venir a la ràdio a parlar-ne. El que jo no sabia és que arribarien allà fent un programa, pràcticament, perquè venen ja amb el programa preparats. Nois, bon dia. Bon dia. Com estem? Bon dia.
Bé, normalment veniu a l'estudi. Sí. Avui, acosteu-vos el micro, que així us escoltaran. Escolteu, expliqueu-me com prepareu el programa de ràdio. Quan us diuen, hem d'anar a la ràdio, com trieu els temes, si feu una mena de pluja d'idees, qui ho escull, com funciona? César...
Vale, funciona. El monitor que está con nosotros prepara el tema y hablamos lo que tenemos que decir a través de los micros del programa, hablar sobre el taller de la Fundación Monada y aparte hacemos todo lo que es como... ¿Preparar la entrevista? Sí, preparar la entrevista y un poco de lo que tenemos que decir cada momento.
Dic prepareu l'entrevista perquè jo no sé fins el dia abans a quin portaran. Ells el dia abans m'envien un guió per anar-lo seguint i em diuen avui entrevistarem un especialista en llengua anglesa, avui entrevistarem un monitor del taller, avui entrevistarem un artista, un actor. Vull dir que heu portat moltíssima gent. Aneu preparant vosaltres les preguntes, les aneu dient i les aneu apuntant i les aneu escollint o com ho feu? Sí...
Sí, pero las ideas y todo lo cogemos todos en grupo. Últimamente cogemos, yo qué sé, a una profesora de otro grupo y la entrevistamos. Pero también...
També heu portat músics, actors, heu portat moltíssima gent que ha passat pels micròfons de Tarragona Ràdio i que també és una manera que no se sorprengui la gent quan l'entrevistador diguéssim que no és una persona neurotípica, que això també ho hem de dignificar i vosaltres amb això ens heu ajudat moltíssim a aprendre de tot plegat. També ens expliqueu totes les activitats que feu al taller. Teniu una agenda que no pareu.
Y tenemos un montón de agendas porque... Ya le vas a preparar la castañada seguramente. La castañada y aparte hacemos también lo que es... Hacemos... Vamos a los... A veces hay compañeros que van a hacer voluntariado con otros niños. Y aparte hacemos también las visitas para la gente mayor...
que lo hacen otros compañeros que están en la Fundación Monada. Y aparte hacemos bolivu y también un poco de lo que hacen los compañeros aparte, ¿no? Y también lo dedicamos para... Y también hacemos la actividad de perros, que yo soy el que estoy en el grupo, ¿vale? Y lo...
passa un nou bon moment, no? I tot això no ens ho explica un monitor, no ens ho explica un representant de l'entitat, ens ho expliquen ells en primera persona i parlem del que ells volen, del que ells escollen i és una manera també del que deia abans, de donar visibilitat al col·lectiu i de veure això, que la persona, tot i que tingui unes capacitats o no, el que sí que té és un poder de decisió, és un poder de discerniment
i unes capacitats de fer i transmetre el que ell vol. Continuarem la col·laboració, no? Continuareu venint? Esclar que sí. Aquell any o el proper també esperem col·laborar amb la ràdio. Segur que ja teniu la data fixada i ara jo no la tinc al cap, però segur que la teniu ja fixada.
Nois, gràcies per venir i que em consta que sempre voleu venir, alguna setmana m'han dit que volíem venir 12 o 10 i no hi cabem i ens hem hagut de partir. Vull dir que sempre hi ha alguna història per venir a la ràdio. Gràcies, de veritat. Gràcies, Miquel, per invitarnos perquè ja teníem ganes de venir i felicidades por estos años que...
por tu aniversario, porque esta emisora tendría que seguir creciendo. Gracias a vosotros.
Ho deia al principi que nosaltres al final només som l'altaveu que la ràdio ens regala per donar veu a qui té històries per explicar, a visibilitzar realitats que sovint passen desapercebudes, a escoltar experiències en primera persona, a compartir-les amb qui ens escolten des de casa, des de la feina, des del cotxe...
sense compassions, ho deia al principi, sense paternalismes, perquè no cal. La veritat és que no cal. El que cal és mirar les coses amb respecte, amb naturalitat, i sobretot amb voluntat de fer entendre que la diversitat hauria de formar part del que som com a societat. Pep, no sé si és per aquí. M'agradaria que t'apropessis al Romà Soler, o que pugui millor, no? Jo crec que pugui, que pugui. Que pugui, que pugui, Romà Soler. Que pugui, que pugui.
Et vull dir-ho més sol, eh? Perquè...
Perdoneu que parli en primera persona i que ho personalitze, però jo arribava a l'emissora el 2009, no sabia gairebé res de les entitats de Tarragona, en aquell moment se'm proposa, arribem a l'acord de fer el programa tothom, i em diuen que hi ha un servei municipal de la discapacitat que allà et donaran un cop de mà a veure quines entitats del territori hi ha, qui vol participar...
I el primer cop que jo parlo amb Romà Soler, la veritat és que em tranquil·litza d'una manera brutal. Romà Soler, bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies. Tant joves... Tant joves, eh? No, no, ara mateix. Ara, home, sí, ara ens mantenim bé. I ja ets mil·lenari. Mil·lenari, sí.
Saps que tinc el correu guardat, el primer correu que ens vam enviar, que jo li demanava gairebé auxili al Roma Soler, i ell em contestava amb un mail quilomètric, amb un munt de telèfons, amb un munt d'adreces, dic, si jo aquí tinc per 3 o 4 temporades, ho tenim aclarit, i al segon programa vas venir tu. I de fet, mira, a veure si ens ha canviat molt la veu.
Roma Soler és un dels tècnics que treballa en aquest servei de l'Ajuntament de Tarragona i ell mateix ens explicarà en què consisteix. Hem convidat a Roma Soler al programa. Roma, bona nit. Bona nit. Roma, què és exactament el Servei Municipal de la Discapacitat? A qui va adreçat?
El servei és una unitat que hauria d'estar d'estar... Aquest moment no em vas dir, ja ho hauries de saber, ja ho hauries de saber, que funciona a qui va adreçat, eh? Sí que és veritat que hem guanyat amb experiència i sobretot hem conegut, i ara ho dèiem tu i jo fora de micro, que al final hem conegut molta gent que formem part del sector som, al final, no? Clar, molta gent de la que estem aquí ens veurem el dia 3 de desembre, ens en veiem per Tarragona, al final és això el que queda, eh, Roma, les persones...
Sí, jo estava pensant que tothom ha estat a fer comunitat el programa, tu ha servit per conectar. Per conectar, això és molt important, i a vegades no tenim més tres mesos,
Per fer-ho, no? Tenim el Consell Municipal de la Discapacitat, tenim altres, si vols a fer saber a tothom, però el que és important és aquesta continuitat que tu personifiques, que la radio, que t'arregue una radio, personifica. La radio, la radio personifica.
La ràdio personifica tot, al final jo només som qui està al capdavant del programa tot el més humilment que puc, ja t'ho dic ara. Però sí, sí que és veritat. Amb tu hem vist Neixa la Frida.
Sí, sí, sí. La vam intentar portar, però no la podíem baixar, no?, aquí baix, perquè això no l'hem tingut. Però ha estat una de les fites importants per tu durant aquests anys, Roma, a Tarragona? Bueno, jo he dit que dintre de la Festa per Tom teníem un somni...
Sempre participava, perquè tot el món que va a la festa major, participa de la festa major, però traspasava una línia...
una línea que no es vermelha, que se actúan de la fiesta mayor. La fiesta, la llegada de la fiesta, ha posibilitado hecho que una colla sí actúan de la fiesta y de las festes que están.
que fan arreu de l'entorn i de Catalunya també. Ja sé que ara ja no depèn de tu, en certa manera, però què hem de fer o què hauria de fer la ciutat per continuar apropant la festa? Que la festa fos realment la festa i tantes altres coses, però que la festa fos realment cada vegada de més gent, cada vegada de més tothom, d'un tothom més ampli.
suposo que està en la línia que hi participin que a vegades més entitats i que s'impliquin d'alguna manera que facin propostes i això és el camí en el que està la conselleria i en el que està la Rosa la Rosa Mascadé
No, amb la Consellera. Roma Soler, la veritat, gràcies per tot durant aquests anys i gràcies per ser avui aquí i gràcies, ho dic sempre, per la tasca que fas. Gràcies.
En directe des de la sala d'actes de l'11 a Tarragona, per qui ens estigui escoltant des de casa, ho veiem també a través d'internet, 5 minuts per la una. Josep, avui ha vingut un grup molt nombrós de persones que venen del Servei de Terapia Ocupacional des del SOLC, i m'agradaria que parlesis amb ells perquè estan preparant un passatge del terror.
Que t'ho expliquin perquè... S'emociona només de pensar-hi. Que t'ho expliquin perquè... Ja estan excitats només de pensar. Sí, sí, sí. A veure què passa el terror, què m'ho explica? Ja vinc jo amb el micròfon. Què m'ho explica? Farà por això o no farà por?
Hola a tots, aquí sóc de la setió SORC estem preparant el passatge del terror pel 30 i el 31 d'octubre pels pares per tothom per qui vulgui venir? el que vol venir esteu tots confinats
Pregunta'ls-hi... Pregunta'ls-hi, Pep, què passarà? Com ho preparen, això? Perquè em consta que requereix molta feina. Ah, van sols, ja està, ja t'han pres el micròfon i ja... Guai, guai, guai. Endavant, endavant, com ha de ser? A més ja parlem prou. Fem un passatge a la carrera...
perquè és que un el cubre i el teu cos cubriràs. Molt bé. Com ho prepareu? Què implica preparar un passatge del terror? Perquè imagino que s'han de fer disfresses, s'han de fer decoracions, s'ha de fer una mica de guió del que passarà. Com ho feu? Uh! Ha, ha, ha, ha, ha.
Això gent té molta feina, eh? Sí. No arribarem, no arribarem. L'educador està fent... una copa... la durà... Molt bé.
Vaja, que vinguem a veure-ho, no? Doncs vinga, estem tots convidats per venir a veure. Gràcies per venir, nois. Gràcies. Pep, tenim un minut. Si vols agafar algun altre testimoni, si no anirem cap al bullet informatiu de la URA, que ens queda encara mitjoreta de programa.
Home, mira, digues que anem a les notícies i tornem de seguida, que et sembla. Va, digu-ho tu, com et dius? Jasnin. A veure, Jasnin, digues que ara anem a les notícies, connectem el butllet informatiu i tornem de qui no s'ho dius tu. Vinga, va, tot teu. Connectem amb les notícies informatiu i tornem de seguida.
Tothom. Mil programes. Mil gràcies per escoltar-nos.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell encadenat dues victòries seguides en un dels herbis catalans a la categoria.
Dissabte 25 d'octubre a dos quarts de set de la tarda viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi de la nova Creu Alta en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòvies.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Especialistes tarragonins en medicina, psicologia i economia es mostren favorables a mantenir un horari unificat tot l'any, com planteja el govern espanyol. El secretari del Col·legi d'Economistes de Tarragona, Miquel Àngel Fuster, ha explicat a Tarragona Ràdio que l'estalvi energètic que propicia variar els horaris a l'estiu o a l'hivern és irrisori. Fuster assegura que el més adequat és deixar una única franja.
Jo diria que pel conjunt de tota la Unió Europea és un canvi energètic bastant irrisori. Jo crec recordar que havia d'exigir per algun lloc que parlàvem d'uns pocs euros per habitant, de tal manera que penso que el més raonable és tenir un només...
Un horari i no fer aquests canvis al març i a l'octubre, sent conscients també de la dificultat d'integrar en un sol horari molts països de la Unió Europea on hi ha unes distàncies quilomètriques molt grans.
La vocal del Col·legi de Metges de Tarragona i directora del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Meritxell Arenas, ha dit en declaracions també a Tarragona Ràdio que segons determinats estudis el canvi horari té un impacte en la salut. Arenas considera que és molt difícil quantificar però les investigacions apunten a alteracions en el rellotge biològic a nivell mental o fins i tot en un risc cardiovascular.
Pot haver en aquest canvi d'horari una alteració en la sincronització, el que és el rellotge biològic.
i el cicle de son, llum, foscor, tot això té un impacte. També s'ha vist que si pot existir un trastorn de la son, doncs sabem que els trastorns de la son generen esgotament, irritabilitat i això té afectació en el rendiment. D'altra banda, també s'ha descrit que podria haver un risc
cardiovasculars, que podrien haver algunes incriminades determinades malalties cardiovasculars. El debat sobre la reforma horària, la Unió Europea s'ha reobert després que Pedro Sánchez hagi demanat introduir un punt de discussió sobre el tema a la reunió de ministres d'Energia de la Unió Europea de dilluns. Cal recordar, però, que de moment dissabte l'hora s'avança.
I la regió sanitària del Camp de Tarragona que manté el compromís d'aquí a finals d'any estigui al primer esborrany del pla funcional del nou centre d'urgències d'atenció primària de Tarragona. La primera fase del procés participatiu continua oberta. Michel Pijuan.
El procés participatiu per definir les característiques del futur Coab continua obert fins al 31 d'octubre. A través d'un formulari, la ciutadania pot opinar sobre com volen que sigui al centre. L'enquesta inclou preguntes sobre demografia, expectatives del servei i dels espais. Fins al moment, la plataforma ha rebut més de 200 respostes amb un temps estimat de mitjana de 10 minuts de dedicació al formulari. La segona fase s'iniciarà al novembre i contempla dos grups de treball entre ciutadania i entitats.
Es valorarà i s'aprofundiran les propostes i es prioritzaran aquells aspectes que el pla funcional haurà de tenir. Des de la regió sanitària Camp de Tarragona mantenen el compromís que a finals d'any ja hi hagi un primer esborrany. El seu responsable, Xavier Ansa, ha explicat a Tarragona Ràdio que aquest pla determinarà com començaria a ser l'estructura del Coab. Nosaltres tenim el compromís que a final d'any tinguem el primer esborrany del pla funcional. El pla funcional és el que diu
Com començaria a ser l'estructura d'aquest QAP. En aquest pla funcional, evidentment, hem d'incorporar tot el que diu la ciutadania a través del portal Participa i a partir d'aquí s'aniria executant tot el projecte.
El pla incorporarà les principals aportacions ciutadanes i professionals, les àrees prioritàries d'actuació i les propostes a incorporar en el disseny final. El nou centre d'urgències d'atenció primària que es construirà a la ciutat serà el quart al Camp de Tarragona. Els altres es troben a Reus, Cambrils i Salou. El centre ha de complementar els CAP i ha de permetre que l'atenció primària sigui més resolutiva.
Per cert que Justícia preveu construir dos mòduls nous amb 256 places per interns a Mas d'Enric al Catllà per afrontar el creixement exponencial de la població penitenciària. Ho ha explicat el conseller de Justícia Ramon Espadaler.
Ara no estem saturats, però si es mantingués aquesta tendència, que els estudis ens diuen que podria mantenir-se, doncs podríem arribar a un espai de saturació. Per això, un plat de legislatura dins aquesta legislatura, d'aquesta construcció de nous mòduls. Més notícies a TarragonaRadio.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals? Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Una del migdia, set minuts, tornem des de la sala d'actes de l'11 a Tarragona, a la Rambla Vella número 10, amb aquesta darrera mitja hora de l'espai Tothom. Hi ha alguns que em diuen que s'ha de dir el temps que portes de programa, jo soc dels que sempre prefereix dir el temps que queda, això va segons. Però ens queden encara persones que volem que col·laborin, que volem que parlin, que volem que...
mostrin el seu testimoni i és que al llarg d'aquests mil programes, com us dèiem, hem parlat de capacitats, de malalties, d'entitats, de voluntariat, de cooperació amb famílies, de persones anònimes i hem parlat també, i cal fer-ho més, i cal reconèixer que aquesta seria la paraula, a la gent gran. No fa massa temporades començàvem amb un espai que sempre inicia amb aquesta sintonia.
Veus reconegudes, un espai del programa Tothom en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés.
És el Veus Reconegudes i d'això en té part de culpa la Núria Aguadé de la Fundació Pere Terres. Núria, molt bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. També ho fa la Célia López, que és responsable del programa Gent Gran Activa de l'Ajuntament de Tarragona. Célia, molt bon dia. Molt bon dia. Gràcies per acompanyar-nos i com ho heu fet sempre durant aquests anys també, que ja en fa una pila, al programa Tothom.
Núria, fes-nos una mica d'història. Portem relativament pocs programes. Aquesta setmana ho podem explicar, no?, en les interioritats gravarem el setè, Veus Reconegudes, que al final també s'ha convertit en un podcast, i el que busquem precisament és això, escoltar, reconèixer i conèixer històries de vida i experiències d'aquella gent gran que al final són gran gent també, no?
Primer que tot felicitar-te també per aquests mil programes i sí, des de la Fundació Pere Terrés portem projectes des de la infància fins a gent gran i concretament aquí a Tarragona, juntament amb l'Ajuntament de Tarragona i l'Oficina de Gent Gran Activa de l'Institut Municipal de Servei Social de Tarragona portem tot el tema de la gestió de les activitats de gent gran a les diferents llars municipals.
i és aquí on vam veure que volíem donar veu a aquestes històries dels usuaris, a aquestes històries de vida que són inspiradores i donar-los aquesta veu en col·laboració amb vosaltres. Crec que són històries de vida que poden inspirar altres persones que es trobin en la mateixa situació i que a vegades són històries complicades i que et sorprèn de com afronten aquests moments complicats.
I també el que volíem donar és veure aquestes activitats que estem fent per majors de 65 anys perquè també altres persones que es trobin en aquestes situacions puguin veure que hi ha activitats que es duen a terme dintre d'aquí de l'Ajuntament de Tarragona.
Històries que en molts casos no han sigut fàcils, la veritat és que és un d'aquells programes que després ho reflexiones, quan acabes l'entrevista dius, ostres, quant d'important, Célia, i ara ho parlàvem amb tu i jo aquí a la taula, quant d'important és tenir en compte, escoltar i sobretot aprendre'n de les persones grans quan ens expliquen històries, no? I que poc que les escoltem en general. Sí, és el que comentaves, que és molt important donar veu a les experiències de les persones grans
que ens poden inspirar, perquè de vegades t'expliquen... Acosta't el micròfon una miqueta més. Així és millor. De vegades ens... Sí, a veure si podem creure una miqueta el retorn. De vegades ens expliquen històries de vida que són increïbles i veus una persona...
optimista que té ganes de participar que enfronta aquesta etapa de la vida amb una positivitat brutal i després a vegades t'explica la seva història i dius mare de Déu jo de gran vull ser com aquesta persona perquè és tota una lliçó de vida
I des de gent gran activa això és un plaer total de facilitar espais de convivència, de facilitar activitats on poden relacionar-se i sobretot en la línia que comentàvem abans també de treballar perquè les persones grans no se sentin soles. La soledat és un tema transversal però amb les persones grans les hem de cuidar molt. El que vam perdre la pandèmia no ho hem recuperat.
En part sí, però no del tot. Aquell forat, aquella petjada per moltes persones ha quedat. La meva visió és que la societat s'està transformant, no crec que digui res nou, i en les persones grans, com a mínim les que s'aproven a gent gran activa, viuen molt el dia, volen passar-s'ho bé i nosaltres els facilitem tant com podem que tinguin espais on pugui desenvolupar totes les seves capacitats i totes les seves il·lusions.
El que és veritat és que les persones que ens han acompanyat durant aquestes sis edicions de Les Veus Reconegudes sempre acaben, Núria, dient veniu, veniu ens en gran activa, veniu a les llars de jubilats, veniu a fer coses amb nosaltres, no us quedeu a casa. Evidentment, amb respecte sempre per cadascú, allò que tingui ganes de fer, però el consell és un ànim.
Sí, sí, total. Jo crec que a nivell d'activitats hi ha un ampli ventall. A més a més, amb el projecte del Dinem en Companyia, crec que estem motivant a moltes persones que sortin de casa ja per començar i que puguin gaudir d'aquestes activitats. I després la gent que participa en aquests programes de veus reconegudes també ho viuen amb molta il·lusió, el procés de poder venir a la ràdio i poder explicar la seva història. Llavors jo crec que al final hi guanyem tots.
Célia López, Núria Guadé, gràcies. I ens continuem trobant i ens continuem veient. Gràcies a vosaltres.
Col·laboracions que mantenim al programa. També ho fem amb la residència a Sant Salvador, que hi col·laborem des de fa també algunes temporades. Ells també ens van trucar a la porta perquè volien explicar, com dèiem abans, amb els companys donada les seves realitats, les seves preocupacions, les seves ocupacions, persones que en molts casos es mouen molt per la ciutat i que fins i tot algun dia han tingut dificultats per arribar a la ràdio perquè no hi havia una rampa necessària als autobusos. I això venen i ho expliquen. Hem arribat tard...
perquè faltava aquesta rampa o perquè hem tingut aquest problema de mobilitat. És un exemple. Però sí que és cert que hem d'escoltar també aquestes preocupacions.
Pep, escoltem més gent, vaja, és que tens molta gent pel públic, entitats que han anat, algunes col·laborent puntualment i altres ho fan sempre que els truquem, i aquest matí algú em deia per WhatsApp, a mi, quan te falli algú, me truques. Dic, home, no es tracta d'això, se tracta d'aquest truqui sempre que... I després diu, bueno, sempre que ho creguis convenient. Que parles del David Sanebuixa. I tant, que parlo del David Sanebuixa. Aquí el tenim, aquí el tenim. Però com que sempre va corrent, segon i a l'any... Tot teu, el micrófono el té a la mà. David, bon dia.
Bon dia. Només hem de trucar quan em falla algú o què? No, m'heu de trucar sempre que vulgueu. Però si us falla algú, jo sempre estic disposat a parlar i explicar coses que es fan a Tarraona i a tot arreu, perquè ara estem a nivell de Catalunya. M'ha agradat perquè després ho has canviat i m'has dit, quan ho creguis convenient. Així m'agrada més. Això sempre...
David, amb tu hem parlat molt de propostes inclusives, de deixar d'utilitzar segons quines etiquetes a nivell de les capacitats. També, per exemple, amb l'esport que hem comentat abans, que és un gran aliat per incloure i per millorar, evidentment, la salut pública, com un eix també de visibilització, d'inclusió. Feu molta feina des de si jo puc tu també, Epilep.
Jo volia agafar unes paraules del romà que ell sap que me l'estima moltíssim. Què podem fer a Tarragona? És que ja no hauríem de dir la paraula inclusiu. Hauríem de dir que tothom pot fer de tot.
I el dia que jo pugui treure, jo fa 30 anys que faig dansa, ara fa 7 anys que tenim la companyia de dansa inclusiva, i em tindria que posar inclusiu perquè vingui tothom. Quina llàstima! Això és molt trist. El que hauria de ser xulo és que ve companyia de dansa inclusiva, que vingui qui vulgui, l'edat que vulgui, el sexe que vulgui, la discapacitat que vulgui o la no discapacitat. Vull dir, nosaltres treballem per tothom.
I quan fem activitats a la nostra associació no les fem només per si jo puc, tu també, Epilep, sinó que les fem per tot Tarragona, com són les onades inclusives, com és la muntanya inclusiva, amb la cadira Joelet, l'única cadira Joelet a la província de Tarragona, que és una cadira per anar per la muntanya, la gent amb mobilitat reduïda, i la 15 de tot Catalunya. I això ho tenim aquí, això nascut aquí.
llavors això el que hauria de ser xulo és que si fóssim una mica més xuministes que ho són pocs tarragonins hi ha altres poblacions a prop d'aquí que ho són molt més no cal dir quina, ja tots sabem quina no cal dir el nom que ens ho creguem més David, ja està que fem molta feina que la fem molt ben feta
I també, des d'aquí llenço, perquè veig cares conegudes, recolzament des de les institucions quan fem tota aquesta feina. Ja no que facin la feina, sinó que ja que la fem altra gent, diguin, doncs aquí tenim el nostre ganet de sorra i us ajudem. David, gràcies també per la feina que feu.
i reivindicar el paper de l'esport també com a eina de millora en la salut mental, com a eina terapèutica, com ens ha explicat molts cops també el companen Xavi Moya, que el tenim per aquí pel públic, com hem vist, doncs això, doncs en fi, propostes com els campus adaptats, els equips de power chair, de hockey inclusiu, és que no me'n vull deixar cap i n'hi ha molts a la ciutat. Si parlem de...
de problemes amb salut mental, de trastorns, perdó, de salut mental, i segurament ho continuarem dient malament perquè sempre em passa, voldria que s'apropés a l'escenari la Laura Retxa, directora d'Espercamp i també ha vingut amb una de les usuàries de l'entitat, la Yolanda López, sí? Sou per aquí? Doncs els hi fem un aplaudiment.
Molt ràpid, perquè com sempre a la ràdio ens quedarem sense temps, però sí que és cert que des d'Espercamp, des de l'associació Asperger del Camp de Tarragona, sou evidentment persones que ateneu, persones amb síndrome d'Asperger, Asperger ho diré sempre malament, Laura, amb autisme i les seves famílies també.
I hem après amb tu a parlar de l'autisme com una condició, que jo crec que també és un canvi molt important. És simplement referir-s'hi, però és un canvi de mirada molt important, no? Laura?
Sí, és un canvi de mirada important perquè durant molts anys la paraula autisme ha espantat molt i va molt més enllà. L'aspectre és molt ampli i hi ha també corrents diversos que estan començant a parlar que més que un trastor és una condició, és una manera diferent de veure el món. I n'altres, gràcies a acompanyar tantíssims socis, cada cop en sabem més també i també ens estem adonant que és la línia més acertada.
una inclusió real que moltes vegades hem reivindicat per la qual fa falta també una gran dosi de realitat i una gran dosi de recursos. Sempre ho defenseu des d'Espercamp, no? Sí, és la nostra lluita principal. Vull dir, ja ho dic, nosaltres vam anar i sí que érem síndrome d'Asperger, tot això s'ha anat transformant a nivell diagnòstic i les realitats també. Vam començar acompanyant infants, adolescents, avui dia ja tenim adults que estan arribant al diagnòstic a l'edat adulta, com ha passat amb el cas de la Yolanda,
I tenim una reivindicació molt important que fer perquè estem parlant d'una condició que no té discapacitat intel·lectual i tots els drets i suports hem d'ajudar entitats com la nostra a construir-los. Jolanda, perquè és important que persones com tu vinguin a la ràdio i expliquin la seva vivència, la seva experiència, el seu testimoni perquè les altres persones entenguin com és i com es viu i com és com viu la condició.
Primer de tot, felicitats pel programa i perquè hi ha moltes dones, també nois, però més dones, que és invisible. Te trobes que ningú t'entén, que ningú t'ajuda, demanes ajuda i no la tens perquè no se'ns nota, però ho portem tot dins. Llavors és molt difícil tenir una vida normal, entre cometes.
Quantes necessites tu del teu diagnosi? I com? O arran de què? A partir que vaig portar el meu fill perquè no vaig tenir el suport de l'administració perquè no li veien res vaig trobar a l'associació i a partir d'aquí em van obrir un camí enorme i molt bonic
perquè van ajudar molt a mon fill i a partir d'aquí vaig veure que jo també coses que no havia explicat, que no havia dit, me vaig sentir identificada i aquí me vaig assabentar amb 41 anys aproximadament.
Va canviar molt el teu entorn a nivell social? Vas rebre suport? A la gent li va costar entendre-ho perquè encara, malauradament, hem de lluitar contra un estigma social important en aquest sentit? Sí, la gent no ho ha entès.
Vull dir, la família no ho entén. En present, no ho han entès. No ho han entès, no. Perquè no se'm nota, perquè soc sociable, perquè ara mateix estic parlant en públic, però tot això va per dins i això et fa sentir com un mitjà raro. Estàs fora de lloc en tot moment. Per això és necessària la tasca d'entitats com la vostra, Laura.
Sí, ja us dic que a l'inici vam començar... Bueno, que fem 15 anys, eh? Vull dir, esteu tots convidats a la festa. També esteu d'aniversari, eh? Doncs mira. El 9 de novembre esteu tots convidadíssims. 9 de novembre. 9 de novembre. Apuntat queda. Sí, llavors, a l'inici, és el que et dic, vam començar sobretot en un tipus de suport molt diferent, que era per infants i adolescents, vam haver de treballar molt, sobretot al sistema educatiu, però clar, ara aquests infants i adolescents s'han fet grans i, a part, molts adults estan arribant al diagnòstic. Llavors, hem de construir totes aquestes realitats que ens estem trobant
i arribar a la societat perquè realment entengui en què consisteix tenir trastorns de l'espectre autista. Que no és només una cosa d'infants i adolescents, que aquests infants i adolescents es fan adults i continuen amb la condició i alguns altres adults, com és el cas de la Yolanda, se'ls diagnostica en aquest moment. Laura Retxa, Yolanda López, gràcies. Gràcies i felicitats.
M'agradaria, Josep, que m'apropessis un parell de testimonis més, perquè parlàvem abans també del paper important de les ONGs. Tenim per aquí la Teresa Feliu de Mans Unides. Doncs sí, la tenim aquí i ja t'escolta. Mira, el micrèfon a la mà. Teresa Feliu, bon dia. Hola, bon dia, Miquel. Mira, has estat la darrera convidada del programa la setmana passada. Sí, sí. Fent una mica de memòria i de mirada enrere. I de fet amb tu, amb altres, amb Mans Unides, hem viscut programes molt xulos, com per exemple acompanyar-nos a la marxa de la solidaritat de l'any passat.
I tant, aquest any ja ha fet els 30 anys de la marxa, o sigui que és una entitat consolidada que fem amb els joves de secundària de les escoles i instituts d'aquí de Tarragona.
Jo primer em vull presentar perquè la gent sapigués en què treballa la nostra ONG. Nosaltres som una ONG de desenvolupament i bàsicament treballem per lluitar contra la fam i la pobresa.
Ja que tu has començat el programa amb la frase que els drets humans atrevesen fronteres per a tots aquells que els vulguin escoltar, nosaltres el que fem realment és treballar perquè es puguin mantenir aquests drets humans i la gent vegi realment que se l'ajuda a aconseguir
un dret alimentari, un dret a tenir aigua, i els nostres projectes ho tenen en compte d'una manera holística, treballant des de tots els punts de vista, la problemàtica de la dona, la igualtat de gènere...
el tema de canvi climàtic quan es fa una intervenció en un d'aquests països que ja saps que treballem a Àsia, Àfrica i Sud-amèrica doncs amb aquestes intervencions el que fem és transformar socialment aquestes comunitats. Gràcies Teresa, que vagi molt bé i gràcies per acompanyar-nos sempre.
I Pep, tenies també per què una de les entitats que va participar al primer programa. Club Baixell? Que anem molt ràpid. Club Baixell feien una obra de teatre i els vam entrevistar fa 16 anys i ara els tornem a tenir aquí amb la Gemma Fuster. Gemma, bon dia. Hola, molt bon dia i moltes felicitats. Continua ben viu el Club Baixell, eh? El Club Baixell portem 55 anys. Jo crec que és de les entitats que treballem amb la inclusió i amb les persones amb discapacitat que fa més temps aquí a Tarragona.
i amb el que deies, un grup de teatre, Ganyotes, que també està molt consolidat amb més de 30 anys i amb més de 40 actors que ho viuen de manera molt intensa. I que han aconseguit també fer del teatre una manera d'expressar-se.
Jo sí que volia simplement ràpidament donar valor al món del voluntariat. El Club Baixell fa 55 anys que existeix sempre des del voluntariat. Ara mateix sembla que tenim molts problemes les entitats que treballem en voluntariat i d'aquí donar aquest impuls a que la gent faci voluntariat perquè és una experiència i una vivència que no t'ho dona altres coses. Gràcies.
Al tothom hem dedicat programes, com us deia, a moltíssimes coses i n'hem après. La veritat, n'hem après. Hem après a posar en valor les coses, hem après a parlar millor, hem fet especials des de casa de moltes entitats i, com us dèiem, hem après i hem intentat transmetre que la inclusió no ha de ser un eslògan, sinó un camí llarg i compartit,
que la solidaritat no és un gest puntual, sinó una actitud, i que l'empatia, si és sincera, pot canviar moltes coses. Nosaltres, els que fem el programa, ho deia aquest matí, som el canal, l'altaveu que la ràdio ens dona perquè aquestes veus arriben més lluny. Els protagonistes, de veritat, sou altres, les persones, les entitats, col·laboradors, que setmana després de setmana veniu, compartiu el vostre temps. Famílies, que heu vingut a explicar-vos la nostra experiència. Abans ho dèiem, hem rigut, se'ns ha escapat alguna llàgrima,
I també aquest tothom és per a l'altre. Si el tothom ha servit per fer visible una realitat, donar suport a una entitat o simplement per fer sentir algú que ho necessitava, aleshores segueix valent la pena. Gràcies a l'11 per convidar-nos. Gràcies a Tarragona Ràdio, a tots els que heu vingut. Gràcies a Tarragona Ràdio per seguir-ho fent possible 16 anys després. Per seguir-nos deixant explicant històries. Les continuarem explicant. I si us recordeu al principi,
us he dit que us demanava tres aplaudiments. Ens en queda un. I aquest aplaudiment és precisament per la ràdio. I m'agradaria tancar el programa amb un agraïment a Tarragona Ràdio, a tots els meus companys i companyes que treballen amb mi i que formen part també del tothom. No dir els nous perquè me'ls deixaria, però, companys, gràcies. I aquest aplaudiment va per valtros.
I ara ràpidament ens queda dir allò de tanquem el programa, 12 i 27, 8 lletins informatius, i nosaltres dimarts vinent hi tornarem a ser a dos quarts d'una. Fins aleshores. Gràcies.
Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio.