Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Totam, amb Miguel González.
12 del migdia, 32 minuts, què tal? Benvinguts, benvingudes a l'espai, tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Ja ho sabem que és aquest moment en què aprofitem i ens dediquem, també per què no dir-ho d'aquesta manera, a parlar de capacitats diverses, de trastorns mentals del tercer sector, malalties, etcètera, etcètera. Donar-li veu i altaveu i allò que es mereixen també a la graella de la ràdio de la ciutat, a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui, precisament...
es commemora el Dia Mundial contra la Depressió, una data que ens sembla clau també per reflexionar sobre la importància de reconèixer, tractar i prevenir un dels trastorns mentals més prevalents també a nivell global i, per tant, també a casa nostra. De seguida en parlem.
A partir de la una continuarem el programa abordant altres qüestions. Parlarem de solidaritat amb el Parc de Bombers de Repsol i una de les qüestions que organitzen en favor també de l'Institut Sant Joan de Déu i ens ocuparem també de la recerca de feina de les persones amb discapacitat en una jornada que s'impulsa des de Tarragona. Amb Lluís Comés a la part tècnica amb qui us parla el Miguel González comencem aquesta edició número 1011 de l'Espai Tothom.
Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter i recupera els nostres programes a la carta a tarragonaradio.cat. Ens acompanya a l'estudio de Tarragona Ràdio el metge de família del cap de Constantí, investigador en l'àmbit de la salut mental i l'atenció primària, el doctor Enric Aragonès. Doctor Aragonès, molt bon dia i moltes gràcies.
Bon dia, i gràcies per convidar-me. És important, són importants, o ens semblen a nosaltres, de fet, importants i claus aquests dies mundials. Per parlar-ne qualsevol moment, evidentment, és necessari i és bo parlar d'aquests temes, però avui, com veuran aquest dia mundial de la lluita contra la depressió, és interessant també reflexionar sobre reconèixer, tractar i prevenir que serien aquestes tres branques. Per què és important, sobretot, parlar-ne?
parlar-ne i posar-ho també al centre a vegades d'aquesta agenda mediàtica, que se'n parli del fet i de la depressió en si. Sí, és important donar visibilitat a la depressió, parlar-ne.
No perquè sigui un trastorn desconegut, perquè de fet és molt freqüent, és molt conegut, tothom parla de la depressió, tothom necessita parlar, però a vegades els conceptes no són del tot encertats quan se parla de la depressió, i també hi ha molts prejudicis, molt estigma envers la depressió,
que fa que a vegades això interfereixi en una forma adequada de tractar-ho o d'aprendre-s'ho. La tenim ben entesa a nivell global? Va molt més enllà de la tristesa, de tenir allò, aquella angoixa, que és aquella desesperança de tant en tant? És molt més que això, no?
Sí, clar. La depressió estrictament és un trastorn de salut mental que es caracteritza, doncs, principalment, el símptoma més característic és un estat d'ànim deprimit, un estat d'ànim trist. També hi ha altres símptomes, com la pèrdua d'interès per les coses, la pèrdua de la capacitat de gaudir de les coses...
Trastorns més físics com pèrdua de la gana, dificultats per dormir, problemes de concentració... És a dir, hi ha tota una constel·lació de símptomes que defineixen la depressió. Però si et fixes, tots aquests símptomes, la tristesa, la manca d'interès, la manca d'energia, el cansament, a vegades també formen part de la vida normal. I aquest és un dels reptes...
que tenim, per exemple, els metges, a l'hora de distingir el que és la depressió com un trastorn clínic, de lo que és la tristesa, la infelicitat, la frustració, que forma part, a vegades, de la vida de les persones. Per les conseqüències que siguin, o per les... poden aparèixer en la vida d'una persona, i aquí suposo que està el fet de triar, i disculpi l'expressió, el gra de la palla, és a dir, al final saber quan es tracta realment d'un trastorn per depressió.
Sí, sí, exactament. Llavors, s'ha de valorar bé els símptomes. La tristesa depressiva és diferent de la tristesa normal, no solament qualitativament, sinó que és molt intensa, és persistent, ocupa tots els espais i tot el temps i tots els pensaments de la vida de la persona.
Però, clar, no hi ha blanc i negre. D'aquí hi ha tota una gradació i a vegades és difícil. I particularment des de l'atenció primària, que és el meu àmbit de treball, que som un nivell assistencial molt accessible a la població, sí que moltes vegades veiem persones en aquesta zona grisa, que aquests límits indefinits entre el que és malaltia i el que no és malaltia. Però això no ha d'evitar que les persones...
consultin si tenen dubte, si tenen una depressió, perquè és a través d'aquesta valoració que podrem separar el gra de la palla. L'atenció primària, sempre hem dit, que és la porta d'entrada, la porta d'accés al sistema sanitari per moltíssimes persones quan ens apropem al nostre metge d'atenció primària.
I és allí on no ens ha de fer preguntar a nosaltres i és allí on el professional ha de ser capaç també de detectar si estem en aquesta zona, com vostè deia, en aquestes diferents gradacions, però això pot determinar una atenció, una prevenció interessantíssima per la persona també que ho està convivint.
Sí, sí, exacte. La cosa és detectar quan hi ha una depressió clínica, una depressió que es pot beneficiar d'un abordatge clínic. I a vegades és difícil, però...
Des de l'atenció primària tenim l'avantatge que coneixem no solament el pacient que ens explica, sinó que ens fa conèixer l'entorn del pacient, el context on s'ha desenvolupat això, i també on ens és fàcil fer un seguiment. Si una cosa no ho tens clar, potser al cap d'un mes tornes a veure el pacient i ja ho pots aclarir més.
Ara parlarem també de l'abordatge del que caldria fer, però deixem que li pregunti també per aquesta estigmatització social que encara tenim, o que encara tenen moltes persones que conviven amb una depressió, i que a vegades dificulta també precisament el diagnòstic. Sí. Dificulta, en primer lloc, que la persona a vegades demani ajuda, perquè justament aquest estigma, aquests prejudicis, moltes vegades equiparen
Està deprimit amb una debilitat personal, amb una incapacitat personal d'afrontar les dificultats de la vida, o a vegades la manca d'energia, que és característica també de la depressió, es pot confondre amb mandra. Inclús la pròpia persona afectada també pot tenir aquest autoestigma. Per tant, la depressió... Jo no tinc depressió, estic més cansat, em fa mandra, no sóc capaç de veure els símptomes, o si els veig...
Doncs a veure si això afectarà la meva vida social, la meva vida familiar, la meva vida laboral, etcètera. Com que li treuen ferro. O els veig i em fa vergonya expressar-lo perquè no em prenguin per això, per una persona amb limitacions o vulnerable.
Digui, digui, que anava a proseguir. No, això mateix. I hi ha un fenomen curiós, perquè per una banda hi ha aquesta resistència moltes vegades a acceptar que una persona, doncs, que jo mateix puc tenir depressió, no? Però per altra banda, també ens trobem un fenomen que sembla que va en sentit contrari, però que coexisteixen, que és la banalització. Tot és depressió, qualsevol dificultat a la vida, qualsevol disgust,
És depressió i també, atenció primària, ens trobem moltes persones que busquen en el sistema sanitari solució
ràpida i fàcil, en teoria, a problemes de la vida, a disgustos, a frustracions, a condicions de treball desfavorables, el que sigui. S'ha analitzat aquí molt també a l'hora d'anomenar-la, socialment o vulgarment, la depressió, com si fos un tot, no? Exacte, o la depre. O la depre, exacte. És que estic depre. Ja ho utilitzem quan potser un dia no ens ha anat bé, o quan ens hem aixecat les mandrosos, etcètera, etcètera, no?
i no és, diríem, no és responsabilitat de la persona individual, això és, les tendències van cap aquí, vull dir, t'hi empeny tot.
inclús a vegades des del propi sistema sanitari, tot i empeny. Vostè va alertar ja fa un any aproximadament en un estudi, almenys quan ho vam conèixer, quan es va fer ressò de la publicació, del creixement precisament de la depressió entre els joves a Catalunya. Evidenciava que la incidència de trastorns depressius en adolescents i joves s'havia duplicat en l'última dècada. Llegit així, les dades són preocupants.
Sí, són molt preocupants. Ho sembla, en base, eh? Sobretot arrel de la pandèmia hi va haver un augment molt evident dels problemes de salut mental a la població en general. Però particularment amb joves i adolescents, que amb el meu equip vam dur a terme un estudi, sí que vam veure que havia hagut un creixement explosiu de tots els trastorns mentals, però particularment de la depressió en joves i adolescents. Mhm.
a què es deu, o a quines creu que són les causes, si s'han analitzat també. Això venia, diríem, d'una tendència anterior, una tendència que ja anava a l'alça. A la pandèmia, per les circumstàncies i les dificultats que hi va haver, aquesta tendència es va incrementar, però segurament el fenomen aquest és multicausal, té causes econòmiques, socials, educatives, de context dels joves, de la pressió acadèmica,
Hi haurà persones que diran, potser no hi ha tanta pressió, potser hi ha un defecte de pressió, però no és igual. És la pressió percebuda, no? El paper de les xarxes socials també és important en aquest increment de trastorns mentals en joves i adolescents. Si fem cas a la tendència i fem cas a les xifres, la depressió continuarà sent una de les problemàtiques greus de salut mental dels joves i adolescents? I també a casa nostra, lògicament? Sí, és...
És greu, sobretot perquè és un fenomen molt freqüent, és molt prevalent, té una incidència molt alta, hi ha molta gent que entra en depressió en tots els grups d'edat i particularment preocupant amb joves i adolescents. I és particularment preocupant en aquesta edat perquè és una edat on...
Un problema de salut mental moltes vegades té un caràcter determinant del futur d'aquesta persona, perquè pot interferir en l'àmbit acadèmic, en els estudis, en la cerca de feina, en les primeres relacions emocionals que tinguin. És un període de la vida especialment delicat.
És a dir, que les xifres seguiran pel que vostè diu o pel que s'infereix a l'alça i afectant totes les àrees o moltes de les àrees importants de la vida d'un joc o d'un adolescent, no? Sí, exacte.
I aquí em porta això a parlar de l'abordatge, com s'aborda això, perquè entenc que ha de ser d'una manera prou transversal. Vostè ha parlat de l'àmbit social, ha parlat de l'àmbit familiar, ha parlat de l'àmbit educatiu. Després també parlarem... Comencem per aquí perquè és el seu àmbit, l'àmbit sanitari, no? Sí, sí.
No sé si s'aborda correctament o hi ha marge de millora, més enllà de la medicació, per exemple. Segur que hi ha marge de millora, sobretot amb aquest abordatge que explicaves multifactorial, perquè les causes de la depressió són multifactorials i, per tant, un abordatge hauria de ser així, integral, no?
Des del sistema sanitari, des de la meva posició, hem de fer, en primer lloc, estar oberts a rebre i atendre les persones que tenen o poden tenir una depressió, el que dèiem abans. Nosaltres escoltarem el que li passa al pacient, quins símptomes té, quines dificultats té...
I llavors el que hem de fer és diagnosticar curadament quan és una depressió clínica, una depressió que es pot beneficiar d'un abordatge mèdic, de quan és, no sé, un estat de malestar emocional, que potser l'abordatge mèdic no és el més adequat o el que més ho pot beneficiar. És important separar aquestes dues coses, perquè tractar mèdicament el que no és una depressió clínica no solament no beneficia, sinó que pot perjudicar inclús l'evolució. Els trastorns clínics.
Primer, diagnosticar-los acuradament. Després, veure què és el que millor pot beneficiar aquest pacient. Si un tractament mèdic amb antidepressius, si un tractament psicològic, a través d'ajuda psicològica, si tractau exclusivament des de la primària, si coordinants amb l'atenció especialitzades en el mental, si derivar-lo, etc. És un fenomen complex i que té moltes capes. És en l'àmbit sanitari on cal primer un bon diagnòstic,
Això és imprescindible, un bon diagnòstic. I un cop tenim aquest diagnòstic, buscar altres alternatives al que és la medicació purament.
Sí, la medicació és important i és un dels recursos terapèutics que tenim més a mà, però la medicació per si sola tampoc és un remei eficaç. La medicació ha d'anar acompanyada d'una relació, per exemple, amb metge-pacient, d'un seguiment, d'un acompanyament, d'un aconsellament, moltes vegades combinar l'atenció...
amb aquest tractament mèdic. Aquí també s'ha de trencar, entenc, una... i a poc a poc s'està fent, jo crec, un mur, o una barrera, no un mur, una barrera, doncs perquè pot ser el fet d'aquest acompanyament emocional que vostè parla, o el fet, per exemple, que ens receptin activitat física, o el fet que pot ajudar, i molt, entenc, també en una situació així.
Sí, justament l'activitat física. És el que se m'ha acudit, segur que hi ha altres exemples. Sí, sí, hi ha altres exemples. Per exemple, fomentar les relacions socials, millorar l'ambient familiar, etc. Però justament l'activitat física és una cosa concreta, que a més a més hi ha molts estudis darrere, que és molt útil per millorar l'estat d'ànim, no com a tractament aïllat, però coordinant.
perquè té efectes fisiològics directes, l'activitat física té uns efectes en el funcionament dels neurotransmissors, etc., i això incideix en la millora de la depressió, però també efectes psicològics, inclús efectes a nivell de fomentar la sociabilització de les persones amb depressió, que moltes vegades tenen tendència a una retracció social, a no veure altres persones, a no relacionar-se.
Si un fa una activitat física, per exemple, que molts pacients grans ho fan, per exemple, anar a passejar o anar a caminar amb colla,
fas activitat física i, a més a més, t'ajuda a sociabilitzar i a mantenir aquest funcionament social. Tornant al principi, al final la depressió es pot desencadenar per diverses circumstàncies, i és aquí també on cal estar atents, no sé si nosaltres com a pacients i com a persones també, i des de l'altra banda, des de l'atenció primària, com dèiem abans, no?
A partir d'aquí, diagnòstic i tractament. Sí, però és veritat que la depressió és una malaltia, és un trastorn clínicament definit, que té uns mecanismes fisiopatològics a través dels neurotransmissors, etcètera, però això no explica tota la depressió. És veritat que la depressió...
té uns condicionants, sovint, té uns condicionants externs, econòmics, socials, familiars, laborals, que determinen que apareixi la depressió o que es mantingui la depressió. I això ho fa especialment complicat, perquè nosaltres podem tractar, no ho sé, amb un antidepressiu que té un efecte sobre el funcionament dels neurotransmissors.
Però si no abordem tots aquests factors, diríem, externs a la pròpia persona, com són les condicions de treball, els factors econòmics, les condicions de l'habitatge, etcètera, si no podem abordar això, moltes vegades és difícil solucionar o solucionar completament el problema depressiu de la persona. Es pot prevenir la depressió, doctor?
Sí, és complicat, perquè no hi ha una vacuna contra la depressió. No, però això dels hàbits saludables, per exemple, que parlàvem abans, la sociabilització, l'activitat física, per exemple, que dèiem abans, també, no sé, i això, clar, no només depèn de nosaltres, però intentar fomentar aquest benestar familiar són coses que ajudaran a prevenir, també.
Hi ha coses que exactament no depenen de nosaltres, ni del propi pacient, ni del sistema sanitari, sinó és una cosa de la societat en general. Per exemple, les condicions de treball, les dificultats econòmiques, les dificultats d'accés a l'habitatge. Clar que es pot incidir aquí per prevenir-ho, de fet.
Hi ha una iniciativa de la Generalitat, que és el Pacte Nacional per la Salud Mental, que justament buscava incidir en tots aquests factors socials al voltant de la malaltia mental, que no són estrictament sanitaris, habitatge, feina, etcètera. És complicat, això, no? I si ha treballat, eh? I si ha treballat, i està en marxa, i si van fent coses.
Però, per altra banda, a nivell, diríem, individual o a nivell més micro, sí que hi ha formes de prevenir la depressió. I una és els hàbits de vida saludables. Exercici físic, alimentació, evitar els tòxics, l'alcohol, el tabac, les drogues... I hi ha evidències científiques sobre...
l'efecte perniciós que té el tabac o l'alcohol, per exemple, en la salut mental, i l'efecte beneficiós que té evitar això en prevenir la depressió o altres trastorns mentals.
Doctora Gones, se'ns acaba el temps, ho deixarem aquí. Li agraeixo moltíssim que hagi vingut a parlar-ne en aquest Dia Mundial contra la Depressió i, sobretot, em queda amb aquest missatge. Si algú té algun dubte, que contacti amb el seu metge d'atenció primària, que serà aquesta porta d'entrada i serà qui el guiarà davant d'això del diagnòstic i del posterior tractament. Doctor, moltíssimes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Doncs ja us ho avançàvem, avui volem parlar de la vertical Montserrat i és que bombers de Repsol a Tarragona hi participen en aquesta acció que té també aquest reforç solidari. David Lopera, bomber de Repsol a Tarragona, molt bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Defineix-nos tu mateix què és exactament la vertical Montserrat. Sí, és una cursa que organitza bombers de Generalitat i una sèrie d'entitats benèfiques
i nosaltres des de la part de conversa de Repsol volíem fer alguna cosa que fes pinya i fes grup entre nosaltres i vam pensar que podíem anar a jugar pàdel però no era ben bé ens agradava més alguna cosa més potent i vam decidir apuntar-nos a aquesta cursa és una cursa amb un tipus benèfic en la qual participem en la categoria de Som un Equip
i hem de fer un crowdfunding i intentar recaudar fons pels atesos, els infants atesos a l'Hospital Sant Joan de Déu. I llavors, bé, doncs vam engrescar, i sí, sí, és dur, perquè hem de pujar 2.180 escales amb un pes d'uns 30 quilos, que és tot l'equip de bomber a sobre,
I, bueno, ja portem bastants diners i estem molt contents amb la resposta que estem tenint. Com us organitzeu? És a dir, la recaptació es fa abans, es fa durant? Com és el funcionament de tota l'acció? Sí, és una... Bueno, hem parlat amb els orientadors, hi ha una web que, bueno, suposo que posen una vertical Montserrat al Google, en seguida sortiria. Sí, és el primer resultat verticalmontserrat.org, ara mateix la tinc al davant, sí.
Des d'allà hi ha uns enllaços i hi ha una sèrie d'equips a les quals pots aportar diners perquè participin. Suposa que havíem de recaptar 1.000 euros per aconseguir fer dos equips de 4, 8 persones, i en una setmana i mitja ja portem gairebé 850 o una mica més.
la resposta ha sigut molt bona i només passar amb l'enllaç amb els amics i fer una mica de difusió a la nostra empresa ha sigut molt bona acollida Quanta gent hi participa de l'empresa? Quanta gent formeu part d'aquest equip? Entenc que amb aquesta cursa solidària hi participen diversos equips pel que m'expliques pujant aquestes escales que són com una mena d'escales de servei pel que veig
Sí, són unes escales de servei, en particular de Montserrat, llavors hi ha diverses categories, hi ha categoria de running normal, que la gent va amb els teus mafilles i la seva equipació de running,
Aquesta categoria de bombers a la qual es va curar amb l'equip complet, a l'ampolla d'aire. I quanta gent formeu part de l'equip de Repsol a Tarragona? De moment, som 8 persones, dos equips de 4 els que participem. Dius, de moment, perquè pot sumar-se més gent o perquè pot fer-se més gran aquest equip?
Sí, perquè tinc una bona acollida i en principi som aquests, però es podria animar més gent. Passem els 1.000 euros, també hem vist que tenia bona rebuda, encara farem samarretes i coses per vendre perquè veig que ha funcionat bé i...
i que, bueno, tinc una resposta molt bona. La cursa és el 16 de maig del 2026, per tant, encara falta, no?, falten uns mesos. Com us prepareu des d'aquí? És a dir, al final, com us prepareu també vosaltres per, en fi, per això, per assumir aquest repte i no sé quina preparació, o si aneu quedant, aneu entrenant, com ho feu? De part, sí, hi ha molts d'altres, la majoria, som esportistes, no?,
La nostra feina ens ho demana. Ara treballem en un entorn industrial a l'estat molt controlat i molt segur, però una part molt important de la nostra feina és la preparació i els entrenaments, no? I, bueno, ja cadascú... Normalment no s'ha de fer esport i, bueno, ara que ens hem avut a la vertical, però sí que és veritat que ja, com tots nosaltres, ja estem quedant junts per fer entrenaments, per pujar escales i més. Però...
Sí, sí, en realitat ja l'he anat a la nostra feina, però a més a més, bueno, s'està intentant entrar una mica bé. Disculpa que m'he equivocat, que he dit el 26 és el 16, eh? 16 de març, 16 de maig, diguem-ho bé. 16 de maig. 16 de maig, encara queda alguns menys. 16 de maig del 2026, vosaltres hi participeu amb la categoria Som un equip. Clar, i després aquesta banda, aquesta vessant més solidària, que suposo que és el que us fa moure també, no?, a banda de nivell de l'esport...
buscar aquesta recaptació per l'obra social de l'Hospital Sant Joan de Déu, que seria la vessant més solidària i que atendrà a infants en risc, que s'atenen allà, a Sant Joan de Déu, doncs és també un afegit interessant per a vosaltres.
Sí, això ha sigut un dels quants que es motiva més, de fer una cosa conjunta que ens ha passat bé i ja està, sinó una cosa que crea un impacte que perduri, que sigui en benefici d'una causa tan important com aquesta.
Doncs això, com dèiem, en favor dels infants, dels nens i nenes, en aquest projecte de recerca amb malalties infantils i projectes socials amb infants en situació de vulnerabilitat que s'impulsa. David, no sé si hem de saber alguna cosa més, a banda de donar-vos tot l'ànim, que queden encara, com dèiem, quatre mesos llargs encara per la cursa i es poden aconseguir encara més coses, més aportacions i més recaptació, no?
Sí, només convidar la gent que col·labori, que sigui en el nostre equip o en altres equips, s'aniran apuntant més equips i que la gent col·labori i que és una experiència, una bona causa i que endavant queda un impacte i és important que col·labrem.
Doncs gràcies per explicar-nos-ho, gràcies també per la feina que feu i per aquesta col·laboració solidària de la qual avui n'hem parlat. David Lopera, bon bé del Parc de Bombes de Repsol, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vostè. Que vagi molt bé, molt bon dia. Bon dia. Nosaltres hem parlat amb el David Lopera, ara farem una aturada pels bulletins informatius i després més tothom a la sintonia de Tarragona Radio. Parlarem amb l'associació, si jo puc, tu també, Epilep. No marxem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que yo dejé volar mi corazón y no podía creer la sensación cuando rozaba mis manos despacio tus ojos hablan más que tu por te juro que no lo podía creer como acariciaba tu boca mi piel aunque esté lejos siempre estás conmigo no ves que no me importa esperar lo que haga falta para verte otra vez
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Tarragona recordarà aquest dimecres 14 de gener, el 6è aniversari de l'accident a IQOXE, sense cap acte ni veïnal ni sindical programat. L'edat arriba amb la mirada posada a l'any vinent, quan tindrà lloc el judici per l'explosió química més greu que s'ha registrat a casa nostra. Les tres víctimes mortals que hi va haver, una d'elles, un veí de Torreforta, que era a casa seva,
han fet replantejar moltes coses en matèria de seguretat i prevenció. Així ho pensen els portaveus del grup municipal de PSC Esquerra i Junts han coincidit en la primera tertúlia política de l'any a Tarragona Ràdio. Abril Rius.
La portaveu socialista Sandra Ramos diu que l'accident ha fet plantejar moltes coses com la reubicació de l'antiga universitat laboral. La reubicació de la universitat laboral té molt a veure amb aquest accident i amb què és un perill. Sabem que el perill zero no existeix ni amb això ni amb res al món, però sí que és cert que...
I sobretot esperem que no s'allargui gaire més el tema del judici. Hem vist que serà el 2027, no arribarà fins al 2027, perquè això també donarà tranquil·litat a les famílies.
La portaveu d'Esquerra Republicana, Maria Roig, pensa que l'explosió ha permès repensar els efectes col·laterals de la química. Els accidents i els efectes col·laterals que pot tenir un accident en la química, ningú havia pensat que una placa de ferro pogués volar a tota aquella distància i, per tant, jo crec que des d'aleshores també s'han repensat els accidents químics que podem tenir a Tarragona, que podem tenir en aquest...
en aquesta zona i, evidentment, clar que no s'obliden, clar que no s'oblida l'accident d'Icoxen. El portaveu de Junts, Jordi Sendra, diu que el 14 de gener de 2020 va suposar un punt d'inflexió en matèria de seguretat i prevenció. Precisament, si d'alguna cosa va servir allò, que la pèrdua de viades humanes sempre és una tragèdia,
Si d'alguna cosa va servir és que algú es posés les piles, tant a la banda privada com a la banda de l'administració, per evitar d'alguna manera que això torni a passar. En el judici que ha de determinar culpabilitats en l'accident d'Icuoxe, s'asseuran a la banqueta dels acusats tres directius de la companyia, a banda de la mateixa empresa. La fiscalia demana per ells 11 anys de presó. L'Ajuntament de Tarragona ha modificat l'ordenança fiscal reguladora de la taxa del servei de recuperació.
de residus inampliat als supòsits que permeten a determinats col·lectius obtenir-ne una reducció. El nou text afegeix les famílies nombroses, les monoparentals i les persones en risc d'exclusió residencial. La sol·licitud per demanar aquesta ampliació de reduccions es podran demanar fins al 30 d'abril.
I els pisos adquirits recentment per l'Ajuntament de Tarragona es destinaran a règim de lloguer assequible. El procediment habitual és que passin a la borsa d'emergència, però a partir d'ara la ciutadania hi podrà optar i presentar sol·licitud quan s'obrin les respectives convocatòries. En Comú Podem ha arribat a un acord amb l'equip de govern. El seu portaveu Jordi Collado diu que la mesura afavorirà sobretot joves i famílies monoparentals.
Normalment els pisos que comprem per tancis de retracte els col·loquem en bossa d'emergència. El que ens estàvem trobant és que hem tingut molta capacitat de compra, el creixement de la borsa ha estat important, la projecció de vivendes és important a la ciutat, però el que creiem és que hem d'aconseguir que tant joves com a famílies siguin capaces d'accedir a aquests concursos i, per tant, el que faig...
farem aquests dies, començarem a tramitar i a gestionar, és com fem aquests concursos perquè la gent es pugui presentar, igual que es passarà amb les Oliveres, que havia de sortir a les bases de convocatòria que estan avui a la GENE. I ja està en marxa el nou parquing gratuït de l'estació d'alta velocitat del Camp de Tarragona. L'espai al costat de l'estació té 126 places. Josep Sunyer.
Fins ara, els usuaris del tren d'alta velocitat havien de deixar el cotxe al pàrquing de pagament o al voral de la carretera d'accés. A banda d'obrir l'aparcament gratuït, ha difat instal·lat blocs de formigó i ha posat senyals de prohibició per evitar que hi hagi vehicles estacionats al costat de la carretera. Es tracta d'unes instal·lacions reclamades pel territori des que l'estació es va posar en marxa fa gairebé dues dècades.
L'aparcament que s'habilitat es tracta d'un espai provisional a l'espera de fer-hi un de definitiu, de baix cos, a unes 600 places. El govern també té previst construir una rotonda tocada a l'estació que unirà a l'aparcament definitiu i un tram de carretera a nova construcció que enllaçarà la infraestructura en la TP-2031. El passat 5 de gener, el Departament de Territori va licitar la redacció del projecte de la rotonda.
Tota aquesta actuació forma part de l'acord entre la Generalitat, l'Ajuntament de la Secuita, la Diputació de Tarragona i Edif i posa fi al vandalisme que patien molts dels vehicles estacionats en aquesta zona, especialment al voral de la carretera.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
I continuem a la sintonia de Tarragona Ràdio, l'espai i tothom. Avui ens visiten, des del Si jo puc, tu també, aquesta entitat, com ja ho saben, perquè la coneixem i perquè els hem convidat molts cops i ens agrada fer-ho. David Sanagulla, molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Anava a dir que no pareu mai de fer coses, però això us conviden molts cops, i és que és així, eh? I ens agrada que així sigui. Ara parlarem, perquè tenim una novetat sobre la taula, que ja ho hem anunciat, que és aquesta primera jornada de recerca de feina per persones...
amb discapacitat a Tarragona, però com que estem a principis d'any i encara és moment de fer balanços, com ha anat aquest 2025? Esteu contents, David, de tot el que heu impulsat, ja no només quant al suport de persones dels que conviven amb l'epilèpsia, que és una mica la...
un dels pilars de l'entitat, però també a totes les persones amb i sense discapacitat, amb totes les activitats inclusives que feu, i potenciant-te amb una miqueta el teixit social i a vegades també cultural, i si més no d'activitats a la ciutat. És que quan vam plantejar-nos l'associació, ara ja fa set anys, que sembla una eternitat,
Però és això, no fer coses només per nosaltres, pel nostre malic, sinó fer coses per la ciutadania. Hi ha hagut associacions que els ha costat entrar en aquesta dinàmica, en aquesta expressió que fem nosaltres, no? Tot el que veieu a la gent de la nostra web...
o quan publiquem xarxes o tot això, és per tothom. Vull dir, no és només pels socis de Si ho puc, tu també. Tot el que fem, tot està obert a la ciutadania. I és una manera d'integrar la societat, a la nostra associació, i la nostra associació a la societat, no? Vull dir, no fer alguna cosa per nosaltres sol i fer un gueto de gent amb epilepsia, això ho tenia molt clar que no ho volíem, llavors era introduir-nos a la societat. Amb què? Amb el que sabem fer. Pot ser la dansa inclusiva,
pot ser les onades a l'estiu, i és clar, quan vas veient, és que ja fa 5 anys de les onades, ja fa 5 anys del mou-te, ja fa 5 o 6 anys de l'altre... Ostres, però sí que hem fet feina, estem molt contents, molt, molt, molt, molt contents de l'acceptació de les coses que fem, perquè quan fem una cosa sempre tens aquest dubte de si vindrà algú o no vindrà ningú, no? Sobretot és això, quan les activitats comencen a agafar números rodons, que es consoliden, al final una primera...
no es val a dir, perquè també costa molt organitzar i fer coses per primera vegada, però quan les coses es van consolidant, dius, ostres, doncs sí, això funciona, no? Sí, la gent ja s'espera el mou-te, i que sabem que és el març, no? Però és que m'han dit, que el farem, que el farem, sí, sí, sí, ho anunciarem, doncs que si ho anunciem tota l'hora, això te val. Si el gener m'ha plantejat el calendari del 2026...
No, espanta. Si me'l miro, m'espanta. Llavors vaig fent més a més. Però sí, estem molt contents. A més, aquest any ens van dir que som d'utilitat pública. Això és un reconeixement per nosaltres. Amb tants pocs anys de vida és molt important que tindrà una associació d'utilitat pública, aquest otorgament de segell de qualitat,
que tots els fins són socials, que tens gent que et mira els comptes i tot això, i que tot estigui bé i que tot estigui correcte. Per exemple, ara què estem fent? Els certificats de final d'any, no? Que la gent pugui desgravar-se totes les donacions que ens ha fet. Vull dir, si em fa una donació a Si jo puc tu també, fins al 80% els hi desgrava. Però també és una al·licient, no? Dones 100 euros, però resulta que després te'n tornen 80, i per nosaltres ens han arribat al 100.
Això és xulo, no? Vull dir que a mica en mica vas assolint cotes, petites cosetes, que dius, seguim treballant així, que això vol dir que la cosa funciona. Quina és l'última activitat amb què heu tancat aquest 2025, David?
Doncs mira, amb un parell de coses, una relacionada amb les donacions, que la foto es veurà més endavant, però vam fer una donació per una investigació molt especial, un tipus de crisis especials, que són les crisis funcionals. Què vol dir? Són unes crisis que no es detecten amb l'electro,
Llavors la gent passava d'anar al neuròleg, l'enviaven després cap al psicòleg i al psiquiatre. El psiquiatre i el psicòleg deien, no, no, però si això no és la nostra feina. I tornaven al neuròleg. Llavors eren uns pacients que anaven amunt i avall, avall i amunt, i ningú els tenia en compte. Llavors ara han fet una aportació de 17.000 euros a un equip d'investigació, que el lidera el doctor Víctor Gómez Mayordomo,
per nosaltres i és dels millors que hi ha en aquests moments i llavors que estan estudiant això com tractar amb aquesta gent que se'ls diagnostiqui el més ràpid possible per poder-hi posar la solució el més ràpid possible
I llavors això ens fa molta il·lusió, és una cosa de transparència, de números, de tot, que nosaltres treballem no per cobrar, perquè ningú ho cobrem, sinó per fer investigació. Ja sabeu que tot el que recaptem sempre va a recerca. I l'última, última activitat,
Va ser que ens vam anar a esquiar. Molt bé. Vam fer un esquí, també per persones amb discapacitat i sense, i llavors qui podia esquiar amb dues cames, doncs esquiava amb dues cames, qui esquiava com jo, estirat amb un tàndem, doncs esquiava amb un tàndem, jo necessito un monitor que em porti al darrere, i ell és el qui esquia realment, però bueno, la sensació... Bueno, potser és la sensació i segueixes darrere, no? Sí, sí, sí. Al final és adaptar...
cada activitat a les necessitats de cadascú, no? Això va ser l'any passat, la primera vegada que ho vam fer, i jo vaig acabar plorant. Vull dir, no me n'amago, l'emoció és impressionant. Jo he esquiat durant molts anys, vaig tenir la sort de poder esquiar, tenia molt bon nivell d'esquí, ara em poso la floreta, però portava com a 15 anys o així sense poder esquiar, i no m'havia plantejat mai fer, en aquest cas, aquestes activitats, i ho vam fer amb un equip que es diu Play and Train,
Són fabulosos, des d'aquí els hi torno a donar l'agraïment que et tracten superbé, estan molt assabentats de les discapacitats. La primera vegada que he parlat d'epilepsi em diuen, quin tipus de crisi, i què tens? És que si donen servei, si acompanyen aquest tipus de discapacitats, per dir-ho d'alguna manera, se suposa que han de conèixer-les, però no sempre passa. Sí que és l'habitual, tampoc no vull dir que no sigui l'habitual,
Però que a vegades no és així. No és així. Llavors els expliques, no, jo tinc tònicoclònics, jo tinc mioclònies... I saben de què parles. I saben de què parles. Ai, que bé. I jo l'hem passat i dic, allò esquio com si fos... Estic estirat com si a una xeslong...
I el darrere meu, hi ha uns esquís que porta el monitor. Jo vaig amb els esquís del monitor i meus alhora. Jo no faig res, no faig feina. La fa tot el pobre monitor. Però la sensació d'anar de costat a costat i d'esquiar és la mateixa. És la mateixa. Ho recomano a tothom. Sisplau, si algú té discapacitat i pot aprofitar d'això, és com esquiar. És una passada. Ens ho vam passar molt bé.
I llavors, en guany, vam tornar a anar, vam omplir l'autocar, vull dir que estem supercontents, en què ve hi haurem de fer dos autocars, perquè és això, érem un munt de gent i la gent tothom va quedar molt contenta, a part d'esquiar, doncs, ens ofereixen altre tipus d'activitats, com va ser el tubing, que és baixar com un tobogant de neu que vas com damunt d'un dònut,
perquè ens imagineu com un flotó molt gran, i després pujar fins dalt, que en aquest cas pel vent no vam poder pujar, però bueno, si no, també puges amb el telecabina fins dalt, o l'any que ve potser farem raquetes i començar a fer una excursió amb raquetes de neu. Vull dir que t'ofereixen moltes activitats extra que no siguin l'esquí, que dius, bueno, a mi l'esquí no m'interessa, però m'interessen altres coses. Aquí és de nota, David, allò que al final els límits són moltes vegades imposats per...
Com t'ho diré, perquè no tenim l'alternativa, no? Però que si existeix una alternativa i si existeix una adaptació i si exigeix una possibilitat, doncs ho fem, es pot fer, no? Ho fem. I a més d'això, en aquest cas, amb tota tranquil·litat, perquè sempre anem... Tot el que fem nosaltres com a associació organitzem...
ens guiem de professionals. El David no sap de tot, ni la Carme, ni la Maria, ni no sé què, però lloguem a Play and Trade o lloguem a no sé què, que ho faci amb tota naturalitat, tranquil·litat i seguretat. I suposo que a partir d'aquestes trobades, que ajuden també molt a nivell social, comenceu a parlar d'alguna manera o com s'ha execut el tema de la recerca de feina, que és un tema que preocupa...
i ocupa moltíssima gent, i les persones amb discapacitat també, i amb les dificultats que comporta a l'hora de recerca una feina i que les empreses apostin per aquestes persones, etcètera.
A veure, en aquest cas la van fundar entre la meva dona, la meva filla i jo, i a mi em van dir una vegada que tenim dues orelles i una boca per escoltar el doble del que parlem. Llavors, quan escoltes el soci i escoltes que... I a part, a mi, una mica amb pròpia pell, no? Però quan escoltes el soci que busco feina, passo totes les entrevistes i quan dic que tinc epilepsia, allò, ja et trucarem...
o en aquest cas la nostra perquè és invisible de discapacitat, però amb altres sent visible. I quan una llei diu que una empresa de més de 50 treballadors ha de tenir un 2% de gent amb discapacitat, i això no passa, i comences a escoltar la gent i dius, ostres, però aquí hi hem d'intentar posar remei. Llavors, el primer pas que vam fer, vam signar uns convenis amb unes empreses, com pot ser Integralia DKV,
com pot ser Grup Xifo o com pot ser ADECO, de què podíem fer amb els nostres socis. Llavors els hi portàvem els nostres currículums i tot això, i ells ens feien cursos de formació, el que sigui, per millorar el currículum, millorar les nostres característiques per trobar feina. Però seguim parlant, parlant, allò que quan t'aixeques a les 4 del matí i no saps què fer, i penses...
doncs vam dir, home, fem jornades de metges perquè ens expliquin les coses i també aportem, no sé, són quatre o cinc anys que ho fem, i doncs per què no fer el mateix amb cerca de feina? I els he donat carta blanca perquè m'han preguntat, i què fem? Dic el que vulgueu. Teniu una hora, teniu tres quarts d'hora i una hora i un quart d'hora de preguntes del públic...
d'explicar qui sou, què feu, com ha de ser un currículum, si voleu fer els pitjos, com preparar-se una entrevista, el que sigui. Quan aneu a buscar feina, doncs sapigueu actuar bé.
I trobem feina. Per tothom és difícil, per tothom. Però per una persona amb discapacitat tenim aquest plus de dificultat que ens ofereixin la feina. Primer aquesta, i després que això ens pot donar seguretat a l'hora d'anar a una entrevista, de preparar el nostre currículum...
Després, evidentment, la pedra més gran encara que s'ha de picar és l'altra banda, és el després, David. Com tu dius, potser en una entrevista has passat, t'han dit que sí, t'han dit que continues i no és que tinc epilepsia o ho comentes o no ho amagues perquè evidentment no s'ha d'amagar, al contrari, jo penso...
però encara tancaportes i no hauria de ser així. Més quan legislativament no hauria de ser així. No hauria de ser així i, a més, està comprovadíssim per estadístiques que fallem menys a la feina que una persona que no en tingui. O hi ha discapacitats o hi ha malalties que estan com a molt integrades...
jo què sé, una diabetis, que jo què sé, qualsevol... les cefalées, no? Tinc migranyes i no sé què. I això està... Ah, vale, té migranyes, no passa res. Doncs hauria de ser el mateix amb... Doncs soc invident i no passa res, o tinc epilepsia i no passa res.
Que m'heu d'adaptar al lloc de feina? O hem d'adaptar potser l'horari? I això no es pot fer, és tan terrible això d'adaptar-lo. Jo crec que fa un temps això s'excusava o s'excusava amb qui l'empresa no ho coneixia, que hi havia certa ignorància, que això no t'eximeix, evidentment, ni molt menys de complir la llei.
Però sí que és cert això, que al final, el fet que tu arribis a una empresa tenint discapacitat i que encara hagis de demostrar que ets capaç de desenvolupar aquest lloc de feina, ostres, és una pressió brutal afegida. És molt trist, és que és molt trist. És que és això, vull dir, és el que has dit abans, no ens hem d'amagar. Jo tinc epilèpsia, en el meu cas surto mitjans de comunicacions,
Però segur que això no t'incapacita, valga la paraula, per fer moltes coses a la feina. Moltes coses. I per desenvolupar una feina completament normal. Normalitzada normativa, vaja. És això. I si en algun cas, doncs, incapacita, perquè la teva discapacitat és tan alta que allò no ho pots fer, doncs cap problema, també, no? No, no, però això es pot adaptar al lloc de feina, adaptar l'horari i totes les...
les qüestions que es preveuen però és trist que hàgim de demostrar més que un altre llavors aquí és la reivindicació que fem i per això, i gràcies a aquestes empreses que busquen feina gent amb discapacitat vull dir, però
Estem capacitats per fer altres coses. Vull dir, de conserge... És que no vull dir... No, no, clar, perquè... Sí, sí, exemplificar... Però està amb una ràdio... Sí, sí, tant i tant, aquí estem. Aquí estem, no? Vull dir... I no passa res més. Vull dir, és que es pot fer de tot. El que intentem ensenyar a la nostra associació, no?
Anem a esquiar, anem a fer padel, surf, fem el que sigui, doncs no, caia, o fem dansa, o fem teatre, o fem el que faci falta.
xerrades informatives, orientació laboral, resoldre dubtes, és una mica el que passarà durant aquesta hora, això serà el proper 30 de gener. A partir de les 10 del matí, al vostre local, no? Això mateix, al nostre local, l'Avinguda Andorra número 15 Baixos. Si algú no es pogués desplaçar, també ho podem oferir online.
L'únic que aquestes coses, prefereixo que si potser la gent vingui, més que res perquè a l'hora del break també hi ha dues xerrades, prendre una mica de cafetonet, i la tercera xerrada, allà encara pot seguir parlant, o les xerrades sempre online es perd una mica. Bueno, està bé com un recurs, per si alguno pot i interessa el tema, però...
Si es pot apropar millor. I tant. Però si no, ens ho diu, l'ha de fer la inscripció, que és totalment gratuïta. Aquí a l'associació, al contrari, qui perdi més perquè farà el break aquest, vull dir que a això no hi ha problema. Allí hi posa presencial online. Qualsevol persona de tot arreu es pot inscriure, és gratuït, és un servei que ofereix l'associació...
per dir, ei, som aquí i podem fer molta feina. Això és la primera de les activitats d'aquest 2026, de si jo puc tu també, Pilep, però la inclusió social, la inclusió laboral és també la vostra ocupació i, de fet, això genera aquests espais d'integració, empoderament, oportunitats... Aquest calendari del 2026, quines dates tens marcades que ens puguis explicar, David?
M'has dit que el Moute, perdó, que al març tindrem Moute. Això ja ens ho podem apuntar. Això ja ho podeu apuntar. El Moute, que és una de les coses així que destaca també l'associació, perquè ja tothom l'espera. És el...
La nostra cursa la vam canviar fa uns anys ja al març perquè encara pogués venir més gent, perquè el novembre estava com a tope. Apunteu-se diumenge 22 de març. Durant tot l'any estem fent el de la dansa inclusiva. Això continua, eh? Això continua, farem l'espectacle el juny.
I ja serà el tercer any fent espectacles i tot això. Vull dir que, com a idees, n'hi ha moltíssimes. Tenim el taller de manualitats cada dijous, tenim el grup de multifamiliar d'epilèpsia. Volem pernilada un altre cop, eh? Farem pernilada. Farem pernilada. Com no? Hombre...
I després trobada de professionals també, que fèieu aquelles jornades amb els professionals. Vull dir que això és un no parar i anar, el que he dit abans, escoltar molt, molt, molt el ciutadà i escoltar el soci i oferir-li el que creiem que ens està demanant, que són les seves necessitats. I a partir d'aquí anar fent. Si algú té una idea, hi ha una idea que encara no la puc explicar, que serà l'abril,
Que és el mes de la salut. Que és el mes de la salut. I l'estem mig lligant. I si se fa això, també serà la primera vegada que es fa Tarragona. Vinga. I ja us avisarem. Però vosaltres tingueu el cap que a l'abril, el mes de salut, l'associació, si ho puc, també estarà present. I a fer-se veure i a fer-se...
Si teniu a bé, entreu a www.sijopuctu.org, que és la pàgina web de l'associació, i nosaltres també us ho anirem a explicar aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio. David Sanauja, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Sempre esteu al nostre costat i això és d'agrair. I tant, gràcies. Que vagi bé.
Doncs aquí acabem i tornarem la setmana vinent amb una nova edició de l'Espai Tothom a la sintonia de Tarragona Radio. Ara arriben els serveis informatius d'aquesta casa. Que passin un molt bon dimarts i una bona setmana.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es cometa el partit a les xarxes del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Pultiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Sabes, hace tiempo que no hablamos, tengo tanto que contarte, ha pasado algo importante, puse el contador a cero. Sabes, fue como una holajera.
Quizá tenía que pasar, no es justo, pero solo así se aprende a valorar. Y si me levanto y miro al cielo, doy las gracias y mi tiempo lo dedico a quien llegue.
Fins demà!
Fins demà!
Son dos cuarts a dúas.