No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona. Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis.
Si el que t'agrada de l'hivern està part amb la manteta, tenia a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat en el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, el tèrmi a terra, radiant, accessoris i molt més, el millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Tutam a Miguel González.
Què tal? Molt bon dia, benvingudes, benvinguts a una nova edició de l'Espai Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Falten ja dos dies pel dia de Nadal, aquest dimarts 23 de desembre, dia que s'està emitent aquest espai a la sintonia de Tarragona Ràdio. I avui volem començar parlant sobre i amb la comunitat de Sant Egidio. La comunitat de Sant Egidio neixia a Roma l'any 1968. També, evidentment, té presència a Tarragona. N'hem parlat amb ells.
i avui ens venen també a visitar per explicar-nos quina és la seva tasca, quina és la seva missió, i abordar, segur que sí, diverses reflexions i parlar sobre diverses qüestions que, sens dubte, seran interessants. Saludem un dels seus membres aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. Per cert, abans de saludar-lo, deixem que...
que els recordi que poden escoltar aquest programa a través de la freqüència modulada, a través del 96.7 FM i a través de la nostra pàgina web tarragonaradio.cat. Nardo Icard, molt bon dia. Bon dia. Membre de la comunitat de Sant Egidio a Tarragona, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ara en parlarem de tota la tasca i tot el que es fa des de la comunitat i, de fet, anirem analitzant també aquesta realitat, però primer expliqui'm quina relació hi té vostè amb la comunitat i des de quan, perquè m'explicava que fa ja pot ser 20 anys que hi té presència com a membre de la comunitat de Sant Egidio.
Abans de començar m'agradaria comentar que has dit que la comunitat se va fundar l'any 68 i és bonica la idea que el fundador va ser Andrea Ricardi, que era un noi en aquell moment de 18 anys, ara en de 75, eren estudiants i quan baixaven a l'estació Termini de Roma...
Ells em van donar compte que en un racó de l'estació hi havia una senyora que estava estirada i que ningú s'hi atensava. I a base de passar-hi diversos dies i que aquesta senyora estava en el mateix estat, s'hi van acostar i van veure que aquella senyora ja era morta i que desprenia més aviat una mala olor i que tothom s'atrevia a arribar-hi. Això els va frapar, això els va commoure i va dir... A part de... Perquè ells ho feien des de l'opció del cristianisme, perquè...
Es trobaven per pregar. A part de fer això, el que hem de fer és aproximar-nos aquestes persones i intentar ajudar-los i fer-los amics, o si pot ser, fins i tot família. Per tant, ells, a partir d'aquest punt, és quan s'inicia la idea de la comunitat de Sant Egidi, que actualment està establerta en més de 70 països.
Un d'ells és el nostre i una d'ells és Tarragona, per tant, hi tenen també presència a la ciutat, estenent la mà precisament amb aquestes persones, ara en parlarem també, que sovint queden invisibilitzades o que massa sovint potser passem pel seu costat, passem a prop d'elles i ningú els hi diu res, queden allà com un reducte de la societat i aquí a Tarragona també vostès els hi donen atenció i suport, no?
Sí, això que estàs dient ara em fa recordar que a vegades ells ens diuen que nosaltres som invisibles per la gent, no ens veuen. I fins i tot un me deia, quan estic a la Rambla, poso a demanar i tothom passa. Si porto i poso juntament amb mi el gos, diu, al cap de mitja hora ja tinc tres paquets de pinso. Per tant, veuen el gos i no veuen...
La persona que hi ha darrere. Això els descoloco. I a vegades fins i tot busquen més que un els digui... Quan tu els dius bon dia, Joan, bon dia, Maria, a part més que el menjar, agraeixen que tu els tornis la dignitat de persona en aquell moment quan els estàs dient Joan, Maria, pel nom. Suposo que són persones que, en alguns casos, viuen al carrer i ho han perdut tot, fins i tot aquesta dignitat de la qual vostè parla. Un bon dia, un com estàs...
un cert interès, que no passem i desviem la mirada cap a l'altre costat, que és un gest que massa sovint veiem també al carrer. Tot i que cal tenir paciència, perquè a vegades són persones que fa una setmana que no parlen amb ningú. La incomunicació és un problema també per aquestes persones, perquè suposo que al viure d'aquesta manera també s'acostumen, en certa manera. No sé si és el terme correcte, però sí que els deuen comentar també això, no?
Sí, sí, sí, es comenten aquesta incomunicació i que al final una noia em deia és que al final me molesta tot perquè tant de temps de viure en soledat no puc suportar ja ni un ciroll ni el més mínim moviment. I juntament amb això la por, una por constant que no els abandona mai, una besarda de...
que quan dormi m'aprendran el poc que tinc. Aquesta aporofòbia que existeix per tot arreu, que és aquest odi als vulnerables, als pobres, que a vegades fins i tot provoca que arribin algun cop.
És una realitat també la violència al carrer, clar, que acaba passant. Tot això els hi traslladen també a vostès amb reunions, amb trobades com la que després parlarem de cara a aquestes festes, però expliqui'm quin és el suport que se'ls dona a aquestes persones des de Tarragona.
Nosaltres, tot l'any, ens trobem amb ells cada divendres a un parc de Tarragona, ells ja el saben, i allí els hi portem una sopa que podríem dir és una escudella catalana, que sembla una tonteria, però, clar, ells estan acostumats durant la setmana a menjar pa o a menjar algun aliment fred, però, clar, una sopa és impensable i més una escudella. Per tant, això ho agraeixen. Però, com deia abans, agraeixen molt
que tu te'ls miris cara a cara i els hi parlis com si fossin amics teus, com si fossin iguals teus. Tot i així a vegades ens diuen aquesta sopa està feta amb molt amor. O sigui, noten que al darrere hi ha un munt de gent que el que fa és treballar, moure's i aconseguir que això sigui realment un menjar deliciós.
Per què creu que la societat està deshumanitzant aquestes persones? Precisament ells el que demanen és això, una mica d'humanitat, que se'ls humanitzin, que els tractem de tu a tu, que els tractem com a iguals.
Si ens poséssim a reflexionar sobre això, segurament és una reflexió molt àmplia, però com a societat tenim aquí ja una errada important. És difícil, però sembla, així d'una manera més aviat, doncs, ràpida, que abans la pobresa era fruit de la manca de recursos, no? Parlem de 60 anys enrere, de 70 anys. Però ara sembla que el sistema ja té previst que perquè uns tinguin, perquè uns siguin rics, perquè uns disfrutin, altres no han de tenir. Per tant, doncs,
Aquest sistema competitiu fa que molts quedin esclosos, molts quedin fora realment del camí, i llavors la majoria d'aquests cada vegada reben adversitat sobre adversitat. Si hi ha de petits, després de joves, després la salut, després si hi ha alguna addicció... Per tant, si vas esbrinant, veus que realment el que estan és damunt d'una tonelada...
de circumstàncies molt adverses i que a nosaltres ens passaria igual o pitjor que molt del que estan sofrint cada una d'aquestes persones. Això el que indica és que la realitat de la pobresa ha canviat i aquest canvi de paradigma, fins i tot aquesta situació que ara vostè comentava del sistema, que ja ho preveu,
i que treballa així, és un canvi, en fi, maquiavèlic fins i tot, de la definició fins i tot de la vivència de la pròpia pobresa, de la realitat de la pròpia pobresa. Sí, sembla que aquest moment polític mundial te fan creure això. Mira, perquè tu estiguis bé, tu estàs bé, els teus estan bé, per tant tots estem bé.
Dit d'una altra manera, això és un naufragi. I el naufragi què es diu? Salve si quem pueda. Correcte. Per tant, la idea és aquesta. Tu i els teus estan bé, però els altres, mala sort. Llavors això a la llarga ens va penetrant i ens va fent personal. I escolta, jo ja tinc prou feina i per tant, escolta, que cadascú faci el que pugui.
Deveu veure també molta tipologia diferent de perfils. Abans també se solia definir el perfil de la persona que s'acostava a serveis com el vostre, o de persones fins i tot que vivien al carrer, o de persones que convivien amb aquesta pobresa. Ara la tipologia del perfil, fins i tot les diferents tipologies de pobresa, han canviat també, no? O s'han redefinit, vaja. Moltíssim. Després, abans era... Fa, per exemple, 20 anys, aquí a Tarragona teníem, un dia com avui, teníem...
me refereixo al Nadal, doncs teníem 15 amics del carrer, i que eren tots de Tarragona. Ara, aquest dia de Nadal, el dia 25, el dia del dinar, ens trobarem 120 persones. I encara algunes més que ens estan demanant que podré venir suplicant de poder venir, però és que no tenim més espai, perquè després ja explicarem, si voleu, quan fem la celebració. Per tant, això canvia. Després, per exemple, tenim l'allau de la immigració, que cada dia és més present.
Hi ha anècdotes realment que frapen. L'altre dia em deien uns magrebís, uns menes, em deien... Clar, nosaltres no ens pensàvem que arribar aquí seria... tindre d'aguantar aquest tipus de vida. I ells diu, per no fer sofrir a casa, saps què fan? Doncs se'n van a un bar, se'n van a una cafeteria, s'asseuen...
fan un selfie o fan una trucada i fan creure a casa seva que el bar o la cafeteria és a casa seva, amb abundància de menjar, amb llum, calefacció i el missatge es veu, família, veieu pare i mare com n'estic de bé aquí. Per tant...
la realitat aquesta queda totalment amagada. Per què molta part de la societat no acaba d'entendre aquesta situació i no es té en la mà a aquestes persones? Ara ho estem veient també, segons quins corrents polítics, que precisament el que busquen és deslegitimar aquestes persones amb moviments...
Que intenten treure altres qüestions i racionar aquests menors no acompanyats, per exemple, o la immigració amb altres qüestions. Què en pensa? Potser, clar, la societat més armes que mai pensa que el que no és productiu no val.
El que no proporciona diner, el que no fa negoci, descartem-lo. Realment ha de desaparèixer perquè no es va pel sistema. No va a l'engranatge. Per tant, l'hem d'eliminar. Sigui malalt, sigui irmà grevi, sigui home, sigui dona, posem-hi el qualificatiu que vulguem.
Però o produeixes o desapareixes. I llavors, clar, la màquina, a mesura que va avançant, va esclafant pel seu camí tot aquest reguitsell de persones. Això és llestim o es posa així. Quan a vegades m'agradaria a mi explicar... A vegades, egoísticament, no? No hi ha sensació més bonica que compartir. Ja sé que això sona a vegades una paraula gastada i una paraula que ja l'hem fet servir per tantes coses. Un tòpic, però...
Ja dic, quan comparteixes el sentiment, la joia, és poc comparable a la joia que podem tenir mitjançant algun producte que t'entra de fora a dintre, o mitjançant alguna cosa postís o una xirinola, que la forcem, forcem xirinola. Quan tu realment comparteixes, hi ha una il·lusió, hi ha una alegria, hi ha una...
Hi ha alguna cosa indescriptible que és allò, aquella dita tan coneguda de fa més feliç donar que rebre, però realment és que és així. Vull dir, tots ells reben però ens donen, ens donen moltíssim i ens ensenyen moltíssim perquè són humans, perquè són sensibles, perquè saben compartir, perquè es conformen amb poc i a vegades són una lliçó.
Encara continua passant que pels Nadals, pel voltant d'aquestes dates, se'n parla molt més d'aquestes qüestions, no? I això no és només durant les dates de Nadal, valoradament, això és tot l'any. Aquestes persones necessiten aquest acompanyament, aquest ajut, aquest suport durant tot l'any, no? Però suposo que al Nadal se'ls deuen apropar també a vostès més persones aquests amics del carrer, que m'ha agradat molt aquest concepte,
i també, no sé si més voluntaris o més persones interessades en col·laborar o no. Sí, el Nadal, com veiem i com passa a les familles, ens fa més sensibles. Ens aguditza, podem dir, la solidaritat, l'amor... Després se torna a desar fins l'any que ve. Aquí està.
Bé, però nosaltres intentem que això duri tot l'any, perquè ens veiem, ja he dit, cada divendres a un parc, cada dimarts a la plaça mossèn Salvador Ramon, i cada dimecres, per les famílies, a la mateixa plaça. I llavors hi ha un seguiment de si estan malalts, companyals a l'hospital, de si s'han d'ingressar... O sigui, intentar fer el que faria és per un amic
És que aquesta gent té una vida com tots nosaltres, i poden posar-se malalts, i han de fer segons com uns tràmits, unes burocràcies, totes les qüestions que genera la vida, i és un acompanyament integral el que necessiten. A vegades ens quedem amb la punta de l'alimentació, del menjar, del material, i per no parlar de tota la part emocional i emotiva que també necessiten.
Exacte. S'han agitat i no intenten només el que acabeu de dir, un servei puntual, sinó que és un fer continuat, un fer seguit, un fer total. A vegades ells ens diuen en aquestes situacions no ens deixeu, no em deixis, per favor, acompanya'm, porta'm, vine. Vull dir que quan traves l'amistat, quan fas aquest vincle, és que ell se sent i tu et sents qui participes i que ets part d'ell i ell és part nostra. Exacte.
Parlem d'aquesta pobresa de rostre indefinit, és a dir, aquestes cares que no les tenim prou en compte, van una mica en sintonia i lligat al que dèiem abans, amb aquesta gent que viu al carrer, perquè fins i tot crec que té algun testimoni en primera persona que podem escoltar, que ens pot llegir i que crec que són punyents i ens poden ajudar a entendre, a compendre o a intentar posar-nos, a empatitzar, a posar-nos en la pell d'aquestes persones.
Testimonis n'en tenim molts, però hi ha un testimoni d'una noia, fins i tot amb estudis, que ha sofert de tot tipus d'adversitats. L'última era la violència de gènere i ella té moltes denúncies al jutjat que després retirava perquè ens deia, molt bé, si ara jo continuo la denúncia...
Vaig al carrer, acabo al carrer, però és que al final va acabar al carrer igualment. I llavors diu jo, per poder sobreviure en un bloc, m'apuntava els meus sentiments, m'apuntava què sentia. I llavors, sense dir que naturalment ni el nom ni res, li vaig dir que llegiria i em va dir que sí que ho podia fer. I ella diu el següent, repeteixo, violència de gènere, per tant una noia maltractada que a vegades portava la cara amb marques, etcètera, etcètera.
Nadie se dava cuenta de que no dormía mucho o nada, ni siquiera si comía. Solo veía que al estar en la calle me estaba alejando de la vida. No era el cansancio físico el que me agotaba por no comer. Era el peso emocional de todo lo que llevaba en silencio. Una y otra vez, sin poder dormir, lidiando con los demonios. Cada segundo me diluía en la nada. Hasta que llegó un día que mi cuerpo no soportó más y me morí.
pero por gracia divina resucité. Mi cuerpo estaba vivo y durante meses mi mente no entendía el porqué desperté. ¿Quién iba a echarme de menos? Estaba explicando que va a estar tres meses a la UCI perquè el carrer va acabar morte. Y continué. Cuando se va a despertar a la UCI, ella deia, pero por desgracia pensaba...
¿Quién me echará de menos? ¿La chica del supermercado? ¿La vecina que vive en el quinto? Nunca me habían preguntado nada, ni cuando me veían la cara marcada por algún moratón de los que me había provocado mi marido. ¿Para qué vivir? ¿Para dormir? ¿Llorar? ¿Comer? ¿Dormir? ¿Volver a llorar? La angustia me ahogaba. Pero un día, estando en el hospital, vino a verme una persona que decía conocerme y me refrescó cosas de mi vida. Unos días después, otra. Y buf...
Cuando marchó, tuve una sensación que jamás experimenté. Noté que por primera vez en mi vida importaba a alguien. Y así empecé a refrescar un poco de mi pasado escribiendo en libretas que me habían regalado. Es tan insólito el sentirse querida, sin esperar nada a cambio, que no puedo reflejarlo en palabras. Fixavos-hi. Ella no sabía cómo explicar que llegués a algú a veurele, sense esperar res a canvi. Només...
per amistat, per amor o per saber com es trobava. Va molt lligat al que dèiem abans, amb aquesta societat que cada cop sembla que està més individualitzada, que pensem només en l'individual i quan important és sovint preocupar-nos o preguntar o interessar-nos per les altres persones. Ara em sorprenia, em sobtava això que deia aquest escrit de... Tothom veia les meves marques a la cara i ningú preguntava el per què, no?
Sí, sí, és que realment és així. A vegades és trencar el gel, no? Em sembla que arribar aquí no sabem fer, no sabem com diu, i a vegades només dir, hola, què tal, com estàs? Que puc fer res per tu. A vegades són coses senzillíssimes, no?
Una vegada em parlava un, una altra anècdota, que sembla una cosa real, és una casualitat, però em deia... Un noi també, que estava en situació molt complicada, es volia suïcidar. I se'n va anar al balcó del Mediterrani. I era l'estiu i ell va pensar... A les 12 de la nit, si em tiro del baix, diu... Aquí hi ha molta gent a les terrasses, faré un espectacle, diu... M'esperaré a les 5 i no hi haurà ningú. Aquest noi s'espera...
Sembla un conte, però m'ho va explicar així. I a les 5 de la matinada va per suicidar-se, aixeca la cama i passa pel davant seu un colom blanc, que a vegades hi ha coloms. A més, aquest signe, a ell li va semblar que era... Alguna cosa li va cridar que no ho havia de fer. I que semblava que deia, Déu m'estima que m'envia aquest colom. Això va fer que...
deixés de treure aquest intent i va plorar durant dues hores i mai més li ha vingut al cap. Doncs fixem-nos, només d'un petit signe... Una petita acció, a vegades una petita acció... Una casualitat com aquesta va poder fer més que a vegades tot el que nosaltres podem imaginar i preocupar.
Les petites accions que provoquen canvis, al final és així. Nardo, parli'm també d'aquesta trobada que organitzem per Nadal, aquest dinar. L'any passat recordo que els vam venir a veure en directe també uns dies abans allà local que tenen i ja ens ho explicava també un company seu.
que és un moment impactant per a les persones que ho viviu també com a membres de la comunitat, com a voluntaris, com a aquesta tasca altruista que feu, i també per a les persones. Expliqui'ns què simbolitza, què significa i com és aquesta trobada. Bé, el Nadal és la festa de les festes. Llavors el que fem és a l'Església de la Trinitat, a la plaça del Rei, triem tots els bancs, per tant l'Església queda sense bancs, muntem taules...
però les taules com podíem fer a casa, amb tovalles, amb arbres de Nadal... Això us recordo, que ens deia, no us imagineu un dinar... no sé com dir-ho... És a dir, és un dinar molt proper, molt càlid, amb molt de caliu. Pica-pica, galets, canelons, pollastre, no cal dir els típics postres de Nadal, regals, el Pare Noel...
Tot això com si fos una família qualsevol de les nostres, no? Però l'únic que allí és una família formada per, doncs, en aquest moment estan apuntats 115 persones. I estem dient que, de moment, no podem... No poden acullir res més. No hi cap vingut més, no? I, doncs, clar, l'ambient que realment es respira allí és bonic perquè...
Es va encomanant la festa, es va encomanant la joia, es va encomanant i més tantes persones. A més, hi ha molta gent que no es veu i, per exemple, una persona fa 300 canelons i els porta allí i se'n va i no el veurem més, però està treballant fent aquests 300 canelons. L'altre fa el pollastre, l'altre embolica els regals, i ells, potser aquesta gent, en aquell moment no hi seran perquè seran amb les seves famílies. Clar, perquè molta gent no s'hi queda, no? És a dir, molta gent col·labora de manera desinteressada i anònima
i després no s'hi queda, és a dir, perquè té la seva família, em refereixo a la part voluntària, és a dir, a la part de la col·laboració aquesta de la persona que fa els canelons o que fa el pollast o que fa els regals, és a dir, que al final ho fa per pur altruisme, no?,
Hi ha gent que no s'hi pot quedar perquè és natural que té família i té aquesta lliure. Llavors aquesta gent el que fa és aquesta aportació. Perquè nosaltres la idea que tenim és no nosaltres la comunitat servir-los, nosaltres ens sentem amb ells com si fossin un més d'ells per parlar, per el que fem a casa quan veiem els familiars. Llavors aquest dia el que fa és que molts voluntaris, molta gent de Tarragona s'ofereix, per exemple la família, el pare, el mare i els dos fills, en guany no farem el dinar i nosaltres farem de camarers, vestits de camarers,
amb la corbata, i nosaltres servirem, no els coneixem, però servirem perquè vosaltres pugueu seure i pugueu compartir i pugueu tindre un dinar festiu i totalment de Nadal i complet. Seria la cara i la creu de la societat, no?
Aquesta part més... Vaja... Molt de bé que no es veu, també. Sí, sí, per això ho dic. Que fa allò que la mà dreta no sàpiga què fa la mà esquerra i que... No cal dir-ho, també, un compte corrent que la gent va deixant diners i que tothom, doncs, un ho diu a l'altre, l'altre la diu a l'altre i... doncs, arriben regals, arriben menjar, arriba... Potser ens falta una mica aquesta col·laboració personal...
És el que li anava a preguntar. Què us manca? Què us cal? És potser això, aquesta col·laboració personal de gent que sigui capaç de dir el dia de Nadal no din amb la família, que és una mica complexa. Ja hi dinaré per Sant Esteve, ja hi dinaré per Capdany, ja hi dinaré per Reis, aniríem, i aquest Nadal el compartiré amb aquesta gent que si no estarien, ja ho he dit abans, estarien al carrer. Imagineu-vos el dia de Nadal, a les 3 de la tarda, a Tarragona.
sense cotxes gairebé, sense res, tot tancat per si anés avall. I ell sols amb un racó és que és... Jo no tinc objectius, no tinc paraules per poder-vos explicar. I ara, al revés, nosaltres li donem una invitació 15 dies abans, amb una imatge que diu estàs convidat al dinar de Nadal, el dia tal, l'hora tal. Hi ha gent que hi ha amics que aquesta invitació se la guarden tot l'any, que es pensen que això ha sigut, bueno, altres...
Quan els donem els regals, diu, escolta, jo mai he tret una etiqueta. Sempre he tingut roba usada, sempre he tingut regals que eren ja d'altres. Per tant, treure una etiqueta és impensable. O altres ens diuen, a vegades, durant l'any, celebrem l'aniversari d'algú. A vegades algú plorant diu, no he bufat mai unes espelmes en ma vida.
Per tant, fixem-nos, si comparem les nostres vides amb les que a ells els hi ha tocat, no? Estem parlant d'un dinar amb famílies, de renunciar un dia a dinar amb la nostra família per persones que no ho fan amb tot l'any ni pràcticament ho han fet amb la seva vida, no? Exacte. Amb moltes coses. Exacte.
Doncs és la realitat de moltes persones i la realitat també de la tasca que fa la comunitat de Sant Egidí o de Sant Egidí a Tarragona. Nardo, no sé si ens deixem alguna cosa per explicar. Hi ha una possibilitat de col·laboració també amb un número de compte. El compartirem a través de les xarxes socials per no donar-lo en antena, que és Farragós, donar un número de compte en antena, però si algú no hi ha el desitja, doncs que ens truqui i li facilitarem també totes les dades i tot el contacte amb la comunitat. Si algú s'anima...
sapigueu que a la plaça Real, al darrere hi ha una plaça més petita que es diu plaça mossèn Salvador Ramon Vinyas, allí tenim la seu, i som els dimecres al dematí, els dimarts a la tarda i els divendres a la tarda. Per tant, si algú diu vull conèixer, els vull parlar, bé, estarà benvingut, sense cap compromís, parla, proposa, s'ofereix, i si surt bé, i si no, doncs endavant, i...
I ens coneix i ens coneixem. Perfecte. Doncs Nardo Icard, membre de la comunitat de Sant Egidia de Tarragona, moltíssimes gràcies a vostè i a tota la gent que ho fa possible i que treballa per acompanyar aquests amics del carrer. Nosaltres hi solem parlar de cara a Nadal, però no ens oblidarem tampoc durant l'any i qualsevol acció que faci, no que calgui refrescar, doncs aquí serem per donar-nos-hi també veu. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres per donar veu als qui no entenen.
Gràcies. Nosaltres fem una petita pausa i de seguida continuem amb més continguts. And your voice is filled with sweet beauty and the last word
Bona nit.
I shall return for you, my love On Christmas Eve
I shall return all you, my love
Bona nit.
Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i Twitter. Arrolla, l'escola de formació, ja pots obtenir els nous graus C en fitness i esports, un sector amb alta demanda ocupacional. Vols ser tècnic d'activitats dirigides? T'agradaria convertir-te en entrenador personal o tècnic de sala de fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any forma't amb nosaltres i accedeix al registre oficial de professionals de l'esport de Catalunya.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona
Cursos pendents d'adjudicació. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20. Ai, hola! Dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis. Sí, sí. A tarragonaradio.cat. Seixi que la sessió. Que vale, tio! Fans de Tarragona. Amb Sílvia García. De 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques. Si fan bromes amb la violència, no els riguis les gràcies. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar a dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de pleió.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Radio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Més continguts avui a la Sintonia de Tarragona Ràdio, els quals ens porten a parlar de serveis de la Universitat Rovira i Virgili que existeixen, que fan molta feina i que sovint no els coneixem. Em refereixo al servei de recursos educatius de la Universitat Rovira i Virgili. Avui ens centrarem en l'apartat d'accessibilitat digital. Allà hi treballa el convidat d'avui, el Tarek Lutfi Gilabert, que és tècnic de tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement. Tarek, molt bon dia.
Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ho expliquem als oients directament. Contactem amb tu perquè rebíem la notícia d'un curs que la URB té disponible per a personal de les universitats que atenen estudiants amb sordesa.
i que ofereix diverses pautes pedagògiques, ara en parlarem, i diverses eines, i d'aquí, doncs, volem estirar, volem conèixer la feina que feu al servei. Per tant, comencem, si et sembla, directament per demanar-te que ens expliquis què feu i quina és la tasca del servei de recursos educatius, i més concretament, a la unitat o a l'apartat que tu treballes, que és el d'accessibilitat digital.
Molt bé. Doncs el Servei de Recursos Educatius de la Universitat Rovira i Virgili som un servei que està format per diferents àrees. Un àrea està formada per companys informàtics del Servei de Recursos Informàtics i TIC. Un altre àrea som els companys de Tecnologies d'Aprenentatge i Coneixement i un altre àrea som els companys de Recursos i Audiovisuals. Ens dediquem a oferir suport a qualsevol persona de la comunitat universitària
Principalment PDI, però també personal tècnic, PTGAS i estudiantat en l'ús del campus virtual, però no només això. Dins de tecnologies d'aprenentatge i coneixement es troba el servei que jo estic impulsant de ja fa uns anys, que és el d'accessibilitat digital.
És a dir, que totes aquestes eines que s'impulsen des del servei de recursos educatius, a més, tinguin aquesta etiqueta necessària de l'accessibilitat digital. Exactament. Moltes vegades em pregunten què és això de l'accessibilitat. Suposo que compren molts conceptes. Exacte.
A vegades donem per suposat que el fet de, per exemple, un exemple molt fàcil d'entendre, que un document estigui penjat en una pàgina web vol dir que ja és accessible i no és així. I podem accedir perquè podem fer clic. És accessible amb el verb accedir, però no és accessible per persones que utilitzin, no sé, un lector de pantalla o que utilitzin certes tecnologies d'accés a la informació, no?
Exactament, és tal com ho has dit. Totes nosaltres podem entendre, i és un exemple molt evident, que per accedir a un edifici fa falta que hi pugui haver, a part d'unes escales, que hi pugui haver una rampa, per si algú no pot fer servir les escales, el mateix ens passa amb la informació digital, que l'hem de fer de manera que tothom pugui accedir, amb independència dels sentits que pugui utilitzar o que no pugui utilitzar, sigui el visual, o sigui l'auditiu, o el cognitiu mateix.
Suposo que hi ha uns protocols i uns estàndards que cal seguir. Exacte. A nivell d'accessibilitat, seria molt extens de parlar. Sí, sí, avui volem una síntesi perquè això donaria per aplicar molts... Però si parlem d'accessibilitat digital, hi ha unes pautes que són reconegudes a nivell internacional, que les va desenvolupar una consorci internacional, que és el W3T, que són les pautes d'accessibilitat del contingut web.
Però això no vol dir que només s'apliqui a una pàgina web, aquestes pautes, sinó que s'apliquen a qualsevol contingut digital, sigui un reel fet amb qualsevol eina de xarxes socials, sigui amb un document de text que podem crear qualsevol de nosaltres, o sigui amb una pàgina web.
I això és d'aplicació a tota la universitat, a tot l'engranatge de la URB, a tota la vessant digital? Això és aplicable a tota la vessant digital de la societat en general. Sí, sí, evidentment, però des del vostre servei, diguéssim, el que vosaltres hi teniu cura. Sí, en el nostre servei treballem en xarxa amb diferents serveis de la universitat. Per exemple, el que és la pàgina web de la universitat...
és un servei que porten les companyes i companys de comunicació i aleshores amb ells treballem colze amb colze i mà en mà perquè cada vegada més tota la web de la universitat sigui el més accessible possible. I no només la web, tu ara parlaves també de continguts audiovisuals, ara també continguts a les xarxes, tot això també ha de tenir en compte l'accessibilitat. Exacte. Posem dos exemples molt senzills.
En qualsevol contingut digital, moltes vegades incorporem imatges. Aquestes imatges poden ser decoratives, simplement per fer bonic, podrien ser prescindibles, o podrien ser imatges que aporten una informació important. Doncs quan aquesta informació és important, s'hi hauria d'incloure el que se'n diu el text alternatiu. És a dir, un text que el que fa és que les persones que fan servir un lector de pantalla els llegeix aquella informació visual en format text.
I en l'avessant auditiva, quan generem un contingut audiovisual, hauríem de procurar que, com a mínim, aquest contingut audiovisual tingui una transcripció, és a dir, una traducció d'aquella informació auditiva a informació textual, i a poder ser també una subtitulació i traducció.
si fos possible també, una interpretació del llenguatge de signes per a les persones que utilitzin la llengua de signes. Entenc que això és una tasca ingent la que feu i que, en fi, a fi i efecte de dotar d'accessibilitat tots aquests continguts, ha d'haver-hi uns recursos també al darrere. Ho estem fent bé? Ho està fent bé la URB en aquest sentit, Tarek?
La URB cada dia ho està fent millor. Cada dia ho està fent millor. Queda camp per córrer, queda feina per fer, sí, però ho estem fent bé. A títol d'exemple, aquest final d'any, a la pàgina web de la universitat, s'ha activat un servei, un plugin, que el que fa és incorporar opcions d'accessibilitat digital atenen a diferents perfils, cognitiu, visual, auditiu...
I aquest és un exemple palpable que estem en el bon camí. La intel·ligència artificial ajudarà a crear continguts més accessibles? Sí, la intel·ligència artificial ajudarà i ajuda. De fet, en el web del Servei de Recursos Educatius, un dels recursos que vam crear...
conjuntament amb el programa INSERLAB, en el que participàvem, que és de formació per a estudiants i joves amb discapacitat intel·lectual, vam fer fa un parell d'anys, en un projecte vam fer una adaptació de les guies sobre intel·ligència artificial redactades, diguéssim, en llenguatge ordinari, les vam adaptar a
lectura fàcil, que és un sistema de comunicació que utilitzen persones que tenen diversitat cognitiva. La intel·ligència artificial ens va ajudar a fer aquesta adaptació, però, per exemple, ens pot ajudar si tenim una imatge i volem descriure'n el seu contingut. La podem llançar a un gestor d'intel·ligència artificial i demanar-los que ens descrigui aquella imatge per algú que no la pot veure. O podem llançar un contingut audiovisual en un servei d'intel·ligència artificial i demanar-li que ens faci una transcripció d'aquell contingut digital.
Interessantíssima també aquesta tasca i les possibilitats que té la intel·ligència artificial. Parla'ns d'aquest curs per al personal de les universitats que atenen estudiants amb sordesa, Tarek.
Doncs aquest curs va partir del contacte que vam tenir també fa un parell d'anys en unes jornades amb l'Associació Catalana de Persones amb Sordesa, l'associació ACAPS, que tenien i tenen un documental que es diu Apunts en Blanc, en el que estudiants amb sordesa de diferents universitats catalanes exposen la seva realitat a la universitat.
A partir d'aquest documental, una de les demandes que hi havia molt evident era que era necessària facilitar formació al professorat universitari perquè pugui fer les seves classes, inclusives també per alumnes amb diversitat auditiva. A partir d'aquí vam signar un conveni amb la universitat i a CAPS i hem estat treballant durant un any per crear un curs.
en el que és un curs en format autoformació d'unes 10 hores d'horada, que hem llicenciat amb una llicència Creative Commons, de manera que qualsevol universitat, qualsevol entitat que estigui interessada en fer-lo servir i que tingui un entorn virtual Moodle, el pugui fer servir.
Va dirigir, t'entenc, més a professorat, a personal tècnic, a personal de gestió, d'administració o serveis de les universitats perquè puguin empatitzar amb les necessitats que puguin tenir alumnes amb sordesa. Quines serien a grans trets, a gran síntesi, aquestes necessitats que pot tenir un alumne amb sordesa a la Universitat Tarek? Què és el que s'ha detectat?
Una d'elles és la que tu has comentat en una de les teves paraules, que és empatitzar. És a dir, el primer que fem en aquesta formació és...
procurar que el professorat o el personat tècnic es posi en la pell d'una persona amb sordesa o amb diversitat auditiva que pot tenir restes auditives o no i veure com és la seva interacció en el dia a dia. A partir d'aquí, atendre aquelles necessitats. Aquestes necessitats es poden donar en diferents espais. Un d'ells és a l'aula, sigui presencial o sigui virtual. Una necessitat molt senzilla, per exemple, quan estem fent una classe presencial, procurar no parlar
D'esquena l'estudiant. És a dir, quan ens girem cap a la pissarra i anem escrivint, si seguim parlant, l'estudiant... No et veurà els llavis i, per tant, no et podrà seguir. Exactament.
pautes que poden ser tan senzilles com aquestes, o quan busquem un contingut audiovisual, si tinc un contingut audiovisual i tinc dues opcions, i les dues són igualment vàlides, però una té subtítols i l'altra no, criaré aquella que tingui subtítols. La URB ja ofereix també tecnologies de suport a la comunitat universitària amb sordesa.
Sí. Un exemple del qual n'estem molt orgulloses és un estetoscopi digital. L'estetoscopi o fonendoscopi és aquell aparell que tots hem vist quan hem anat al metge, quan ens escolten el cor. I tenim estudiants, per exemple, en infermeria o en medicina que tenen una diversitat auditiva i que les seves pràctiques clíniques han de fer servir un aparell d'aquest tipus. Aleshores, vam...
rebre la necessitat d'aquestes estudiants, vam buscar una possible solució, vam trobar aquests estetoscopis, els hem provat amb les estudiants i amb professorat, i ara mateix podem dir que és una situació en la que no només hem pogut resoldre-la amb aquestes estudiants, sinó que hem pogut ajudar altres universitats que s'han trobat en situacions similars.
Tarek, interessantíssim el que ens expliques. Jo crec que et podem tornar a convidar un altre dia amb més temps per continuar desenvolupant tots aquests continguts i per donar-ne més detalls a les persones que ens escolten. Tarek, Lutfi i la Berta, agraïm moltíssim que avui ens hagi acompanyat i gràcies també per la tasca que feu. Moltes gràcies a vosaltres també. Gràcies, molt bon dia.
Més continguts, més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio. Hem de parlar ara d'aquesta nova edició, setena edició del mes més solidari. L'organitzen des de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona. De fet, en podem parlar amb la vicepresidenta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, la Tània Piqué. Senyora Piqué, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Setena edició ja d'aquest mes més solidari. Suposo que podem parlar ja de consolidació. Parlen-nos una mica de la intencionalitat, del què i el per què d'aquest mes més solidari que organitzen amb dues entitats.
Sí, doncs, bé, molt bon dia. Primer que tot, doncs, agrair-vos l'entrevista i bé, al final, al principi de la iniciació del mes més solidari, que el realitzem juntament amb el col·legi, amb l'Industri Col·legi d'Evocació de Parragona, perquè compartim les instal·lacions, doncs, al final és una iniciativa que reforça els valors, no?, una mica de la solidaritat i la cooperació coincidint amb aquestes festes nadalenques.
I per això l'obertura amb una inauguració de l'exposició que s'anomena Seguretat alimentària i encadenament productiu. Llavors, al final deia ser una mostra d'unes experiències i un projecte que es deia el corredor sec de Guatemala, precisament, i és una mostra impulsada per Oxfam Intermont que es pot visitar a l'estíbul de la nostra seu, dels dos col·legis.
I dona el temps de sortida en aquest mes més solidari i vol sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat d'aquestes comunitats més vulnerables, afectades en aquest cas, que han triat per la seguretat alimentar-se. Aquesta mostra ja la tenim disponible, ja la podem veure? Sí, ja la vam inaugurar a principi de mes, llavors va ser això, l'acte d'inauguració, que entre alguns altres actes també consolida i agrupa aquest mes més solidari, que és l'hora de desembre, coincidint amb les festes.
Molt bé. Precisament per parlar de vulnerabilitat, no també de les llars més vulnerables, s'ha iniciat aquest projecte a finals de novembre, que acabarà tres anys després, ho dic en relació també al que podrem veure a la mostra, no?, amb aquesta exposició.
Sí, exacte. El que es pot veure a la mostra va ser aquest projecte que es va donar des del 2020 fins al 2023 i que tenia l'objectiu de reforçar la resiliència de les llars més vulnerables en aquesta zona, que està molt afectada pel canvi climàtic. Llavors, se van promoure pràctiques agrícoles sostenibles, per exemple, sistemes agroforestals, horts familiars, bancs de llavor, sistemes aquapònics... Hi havia una sèrie d'iniciatives també...
d'autoconsum i comercialització, i es donava, doncs, eines i s'ajudava a la població de la zona, a realitzar recursos, doncs, vinculats amb la nutrició, no?, també, realment, doncs, relacionats amb programes d'alimentació escolar, de nutrició infantil, i donant també un paper important a les dones líderes, no?, perquè, normalment, són funcions, doncs, que realitzen elles en aquesta zona. Llavors, doncs, es capacitaven, doncs, amb elles per poder, doncs, detectar i augmentar...
Precisament en el marc d'aquestes dates de Nadal cal fer créixer o reforçar, millor dit, aquests valors solidaris. De fet, és un dels objectius d'aquest mes més solidari. Amb quines altres accions portaran a terme o intentaran fer encaixar aquests valors més solidaris?
Començant per aquest, que al final és una iniciativa que impulsem per reforçar els valors de la solidaritat, especialment en aquestes dates, com dius. Al final és el sentit d'apropar realitats que sovint ens queden lluny però que tenen molt a veure amb la salut i amb la dignitat i amb els drets bàsics de les persones. I al final aquí el que intentem és sensibilitzar una mica que la gent s'acosti i que...
i que vegi una miqueta el que passa. Al final, també la salut no comença només amb el sistema sanitari, sinó que també és important que, al final, menjar, no és un dels drets bàsics, que al final no és tracte de salut, sinó que és prevenir, i les menjars és un dret bàsic en què comença, comença tota la salut.
I aquí, a nivell farmacèutic i a nivell sanitat, a nosaltres ens interpel·la molt. Altres accions. Tenim altres accions sobre la taula, perquè aquesta exposició és la primera, però no és l'única, perquè n'hi haurà d'altres. Per exemple, aquesta campanya Solidaris contra el càncer infantil, dels petits valents, que la tenim ja també a la seu, en aquest cas, a la seu delicat, que...
Sí, col·lobrem amb iniciatives com Petits Valents, amb la lluita contra el càncer infantil, la tradicional entrega de regals a la Montanyeta i també, sobretot, una jornada de donació de sang a l'Hospital Joan XXIII, que també ja està activa i que és una manera d'unir solidaritat local i solidaritat global. Al final, d'això es tracta, que tots participem, que tots posem el nostre granet d'arena perquè...
siguem conscients de poder ajudar els altres a tenir aquest punt solidari que ara ens interessa i és important visibilitzar més.
Important també aquestes accions que comentaves, la solidaritat infantil contra el càncer infantil amb petits valents. Aquí suposo que voleu també visibilitzar aquestes persones, aquesta part més voluntària i recaptar fons també per la investigació del càncer infantil. Els regals a la muntanyeta, que també és un moment interessant, i després aquests dies de donació de sang, aquesta campanya de donació de sang del 15 al 20, si no m'equivoco, Tània?
Sí, exacte. El 15 de juny no es podeu costar a tothom que estigui interessat i que d'aquí també fem una crida perquè també és un acte de solidaritat molt important i que no costa perquè al final és aportar aquest gra d'arena i que és tan important per a altra gent, per a la gent que necessita, per a altres posicions i és una necessitat que...
ja és criada i ja és manifesta i, per tant, doncs aninem a que tothom s'hi acosti i doni una miqueta de la seva fonga entre els altres. Doncs aquestes són les accions del mes més solidari i suposo que també, evidentment, la feina del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona no s'atura.
per Nadal, aquells establiments que ens toquen més de prop, que són les oficines de farmàcia, les que estan més de cara al públic, evidentment continuaran també vetllant per nosaltres durant el Nadal per si hi ha qualsevol necessitat. Com són aquests dies? Com és la campanya de Nadal per vosaltres, Tània?
Bé, doncs com bé diu, som un professional sanitari que estem a peu de carrer a disposar aquests dies també, sobretot amb nuclis, doncs potser on hi ha més afluència i hi ha més moviment perquè la gent surt al carrer, doncs evidentment les farmàcies estan, però també amb nuclis més rurals i els pobles arreu del territori, doncs aquí disposat amb el nostre horari habitual, amb les guàrdies que...
que ens pertoquen i amb horari ampliat, si fa falta, per donar servei a la població. I són dies, evidentment, bonics també i sensibles, perquè al final també són moments en què les reunions familiars...
la gent serà més sencera de la normal, hi ha potser també persones o familiars que siguin amics que falten, i llavors també aquest recolzament a nivell psicològic, a nivell d'apoi emocional, també el fem, i també fer un estaliment de confiança, doncs estem allí per donar el recolzament que faci falta. Molt bé, doncs Tania Piqué, vicepresidenta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona. Gràcies per atendre'ns, per la feina que feu i que tingueu també molt bones festes.
Igualment, molt bones festes a tothom. Gràcies, molt bon dia. Adéu, bon dia. Doncs fins aquí aquesta edició del Tothom i tornem la setmana vinents amb nous continguts a partir de dos quarts d'una. Que passin una molt bona setmana. Tothom amb Miguel González.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Waiting for a surprise And he will feel like he's been there for hours And I can tell that he'll be there for life
Fins demà!
Són dos quarts a dues.