Fins demà!
Totam a Miguel González.
Què tal? Molt bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició, la número 1012 de l'Espai Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui, amb aquest programa corresponent al dimarts 20 de gener, i en el que encetem la secció Tothom és Europa, que ens acompanyarà durant els propers minuts. A partir de la una arribaran altres qüestions al programa. Recordin que podeu escoltar els darrers capítols a la carta, tarragonaradio.cat, i seguir-nos a les xarxes socials, també a
escoltar-nos a través de la TDT o les aplicacions mòbils. Lluís, com es té cura dels controls tècnics? Qui us parla? Miguel González. Comencem. Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter i recupera els nostres programes a la carta a tarragonaradio.cat.
Seguim endavant a la sintonia de Tarragona Ràdio. Benvinguts a la primera de les edicions de Tothom és Europa. Aquesta col·laboració entre Tarragona Ràdio i Europe Direct Tarragona que avui encetem dins del programa Tothom. Deixeu-me saludar la responsable de Europe Direct Tarragona, la Marta Domènech. Marta, molt bon dia.
Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Comencem explicant, si et sembla, als nostres oients què és exactament aquesta col·laboració, quins són els objectius i què pretenem amb aquest Tothom és Europa que arrenquem avui. Doncs el que volem nosaltres amb aquesta col·laboració amb Tarragona Ràdio i en concret amb el teu programa és mostrar com la Unió Europea impulsa polítiques i drets que milloren la vida quotidiana de les persones en general, de tothom. Tothom és Europa.
I especialment volem parlar durant aquests programes en temes d'accessibilitat, d'inclusió, d'igualtat. Portarem exemples concrets al Camp de Tarragona i de fora del Camp de Tarragona, si convé, i parlarem també amb persones que estan treballant a les institucions europees i que ens expliquin de quina manera es viu allí el món de la inclusió.
Estaràs d'acord amb mi que aquí la paraula tothom pren el significat, vull dir que us parlarem molt de capacitats, això sí, d'inclusió, però el tothom és el que prima, el que regna. És a dir, aquí parlarem de tothom i sobre temes que ens afecten a tothom. Al cap i a la fi, tothom som europeus, no? Evidentment, vull dir que qualsevol dels temes que tractarem, tothom s'hi veurà reflectit d'una manera o d'una altra, no hi haurà distinció de cap tipus.
Recordem i expliquem que és una secció mensual que arribarà el tercer dimarts de cada mes, dintre de l'espai tothom, per parlar sobre Europa, que Europa no és només Bruxelles, que hi ha grans decisions polítiques, però també que està present en el nostre dia a dia.
I avui comencem aquesta primera secció, Marta, parlant precisament d'inclusió, no? D'inclusió i d'accessibilitat. Sí, et vaig proposar la llei europea d'accessibilitat, una llei europea que es va començar a treballar fa molts anys i que aquest passant any 2025, fa aproximadament uns sis mesos, ja va ser transposada la legislació
espanyola. També aprofitarem aquest programa per explicar com funciona això de les directives, de la transposició a les lleis nacionals. Tot això ho anirem explicant perquè tothom ho entengui. És curiós que ens plantegem això, que l'accessibilitat deixi de ser voluntària gràcies a aquesta llei, per passar a ser un dret garantit. Molta gent estarà pensat, ostres...
Això ja hauria de ser així. Doncs també ens ho preguntarem al programa, també preguntarem el què, el per què i posarem exemples. Comencem... De fet, li donem pas, si vols, a la nostra convidada d'avui, perquè cada dia també parlarem amb una persona que ens sap i que ens pot ajudar a aquest debat que farem també nosaltres dos, però que també compartirem amb una convidada. De seguida li donem pas.
Marta, qui m'has proposat avui per aquesta primera entrevista, per aquest primer programa? Doncs parlar amb Laura Rahola, cap de comunicació de la Comissió Europea Barcelona, de la representació de la Comissió Europea Barcelona. Aprofito per explicar a tothom que la Comissió Europea té representacions en els capitals dels 27 estats membres, però hi ha països que, com Alemanya, França, Itàlia i Espanya,
tenen una segona representació. En aquest cas, és la que tenim nosaltres a Barcelona i que ens va superbé. Estem supercontents des de Europe Direct Tarragona perquè ens permet apropar encara molt més la Unió Europea a tothom. Laura Rahola, molt bon dia, moltes gràcies per ser amb nosaltres.
Doncs nosaltres contents de saludar-te i que també hagis acceptat aquesta invitació per parlar amb nosaltres. Volem centrar avui la conversa precisament amb aquesta llei europea d'accessibilitat. Per què era necessària? Per què és important i per què és necessària una legislació d'aquesta magnitud, Laura?
Començo dient-vos que em sembla un molt bon tema per la tria, per aquesta iniciativa que presentàveu al començament i de la qual estem encantats. I dic que és un molt bon tema, primer, perquè encaixa molt amb el que serien els valors europeus, que és que una societat més justa ho ha de ser per tothom.
I després també perquè ens trobarem, i ara quan anem parlant ho podem comentar, que ens servirà per donar exemple de moltes de les coses que es fan a Europa i que potser no és el que la gent té al seu cap o no són una competència directa, que a nivell europeu pots fer amb temes de competència directa, legislació sobre el mercat únic, sobre tota una sèrie de coses, però en casos...
més socials, habitualment els estats membres són els que tenen les competències, però a nivell europeu es pot, i de fet s'ha de fer molt, perquè vol dir que necessitem coordinar-nos. Per exemple, si un estat membre potser després sortirà, però té una sèrie de normes sobre accessibilitat o perquè les persones amb discapacitat puguin accedir als seus serveis, però després aquestes persones es traslladen i amb un altre estat membre no se'ls reconeix la seva discapacitat,
o no poden aparcar el cotxe en els llocs reservats perquè no tenen el distintiu homologat, doncs això dificulta que com a europeus puguem exercir aquests drets. Per tant, aquesta norma era necessària perquè estem en un espai comú on les persones ens movem lliurement i els productes també. Hem d'establir uns requisits mínims que tots els productes que estan al mercat europeu, que com sabeu és un mercat únic,
tinguin i reuneixin aquests requisits d'accessibilitat i que, per tant, permetin a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat, perquè a nivell europeu es calcula que hi ha més de 80 milions de persones amb algun tipus de discapacitat, i això inclou des de persones joves, evidentment,
fins a persones més grans. Quan siguem grans, potser molts estarem dins d'aquest percentatge i, per tant, el que pretén aquest Acta Europea d'Accessibilitat o llei europea d'accessibilitat, que es complementa amb d'altres legislacions també en el mateix sentit, és que, bàsicament, la legislació nacional dels diferents estats membres, pel que fa als requeriments de productes que circulen
dins de la Unió Europea estiguin harmonitzades i permetin realment que totes les persones, independentment del país on estigui, se'n puguin beneficiar. T'anirem preguntant coses, la Marta i jo, que t'escoltem amb atenció. Entenc, Laura, que això aplica a tots els àmbits de la vida, des dels transports, els comerços, el servei públic, també el món digital.
Efectivament. Aquest acte europeu d'accessibilitat se centra sobretot en productes, serveis, els requeriments que han de tenir, però, com deia abans, també tenim altres normes que formarien part també d'aquest paquet perquè les persones amb discapacitat puguin gaudir dels seus drets arreu de la Unió Europea i un molt important que has dit, que és els transports. A nivell europeu tenim una de les legislacions
més garantistes en aquest sentit. Tenim tota una sèrie de... O sigui, tenim una legislació per l'accés de persones amb discapacitat al transport públic que cobreix tots els tipus de transport aèri, marítim, ferroviari, autobusos, etcètera, no? I que, doncs, com sabeu, també va de la mà d'altres legislacions amb transport que, a més, ens beneficien a tots, eh? Doncs pel que fa a informació sobre retards, pèrdua de maletes, etcètera. És a dir que la
La legislació que tenim a nivell europeu com a drets dels passatgers és molt àmplia i molt robusta. I hi ha una part específica per a persones amb discapacitat. Hi ha, evidentment, això que deies, hi ha tot el que fa referència als productes i serveis a nivell europeu, hi ha tota la part d'educació, i aquí és molt important, com sabeu, la Unió Europea, un dels seus programes estrella...
seria el programa Erasmus, però com ho fem per garantir que persones amb discapacitat també es poden beneficiar d'aquest programa i, per tant, hi ha tota una branca d'Erasmus per garantir i assegurar que persones amb discapacitat tinguin accés a aquestes beques, amb tot el suport que calgui, etcètera.
Endavant, Marta. Ens hem quedat escoltant, eh? Sí, estàvem reflexionant una mica amb el que estaves dient. Hem parlat de bitllets de tren i de transport, de caixers, webs...
També aquesta llei aplica sobre oficines municipals, telèfons d'emergència, sobre temes culturals, plataformes en streaming. El que passa és que just abans de començar el programa estàvem comentant amb el Miquel quina és la situació real que es viu en aquests moments. Per tant, a mi el que m'agradaria és preguntar-li a la Laura com es controla que la normativa es compleixi. Perquè aquest és un tema que molts cops a nosaltres, quan anem...
a fer xerrades, ens pregunten. Sí, efectivament. És un tema que, a més, no aplica només a aquesta llei, sinó a totes. La legislació europea, hem de dir, és d'obligat compliment, evidentment, per tots els estats membres. Els primers responsables de la seva aplicació
Són els estats membres, diguem-ne, seguint la seva arquitectura legislativa. És a dir, abans has avançat una mica què és això de les transposicions, les directives. Bé, quan tenim una directiva que vol dir un marc europeu, els estats l'han de transposar, l'han de convertir en una llei que s'apliqui al seu país i, per tant, és l'estat el primer responsable de fer aquesta transposició de la directiva i de vetllar pel seu compliment. Ara bé...
Qualsevol infracció d'aquesta directiva europea o d'una legislació europea, d'una banda està protegida per les pròpies garanties de l'Estat membre, és a dir, un ciutadà, per exemple, que vegi els seus drets vulnerats, si és una legislació europea, pot anar als tribunals nacionals, perquè si es tracta d'una legislació europea que no està aplicant correctament l'Estat, doncs pot anar als tribunals nacionals,
Però la pròpia Comissió Europea també té una eina que es diu procediment d'infracció, que vol dir, perquè finalment és la Comissió Europea també qui és la guardiana, es diu, de la legislació europea. Per tant, en última instància, sempre si hi ha un cas on es sospita que hi ha un incompliment per part d'un estat membre d'una legislació europea, hi ha el que diem el procediment d'infracció, que és un expedient que s'obre a aquell país i se li diu, escolta'm, què està passant amb això?
per què no has transposat la directiva o per què, si l'has transposat, m'estan arribant denúncies o comentaris o articles a la premsa que això no s'està fent correctament. Per tant, la Comissió Europea té aquest procediment d'infracció amb el qual pot acabar portant a un estat membre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per tant, la legislació europea, a part de ser obligat compliment, té tota una sèrie de mecanismes
per garantir que efectivament s'aplica i acaba beneficiant a tots els ciutadans europeus.
Ara et pregunto també sobre com un ciutadà pot fer ús d'aquests mecanismes, però per entendre una mica millor tot el que implica, Marta, explica'm o donem exemples, perquè abans ho has fet, però exemples més concrets, és a dir, al final com veurem o començarem a notar canvis o més canvis amb aquesta llei, amb quins punts o amb quins àmbits? Posa'm algun exemple més.
Bàsicament són normes concretes en transport, en tecnologia, en serveis digitals, en cultura, que el que volen és que hi hagi una participació plena en la vida social, laboral, educativa, cultural de tota la ciutadania. Repetim el missatge aquest de tothom és a Europa, no? Som a Europa. Llavors, amb transport públic, per exemple, autobusos, trens, avions, que els seus avisos siguin visuals i sonors, que les aplicacions de compra de vetllets siguin accessibles.
amb serveis digitals que les webs i les aplicacions tinguin descripció d'imatges i lectura fàcil. En el món de l'oci i la cultura, per exemple, ens trobem festivals amb subtítols i amb audiodescripció, que estàvem parlant abans que això és...
Força complicat, per exemple, quan parlem dels Premis Lux que oferim a Tarragona totes les pel·lícules candidates als Premis. Són pel·lícules en versió original que estan traduïdes en les 24 llengües oficials.
Però, clar, podríem arribar a tenir l'audiodescripció, però en la llengua original. Aquí xocaria el tema dels subtítols, per exemple, amb l'audiodescripció... Clar, haurem de veure de quina manera això es materialitzarà. Després hi ha un tema...
que em pregunten des de fa molt de temps, és una pregunta recurrent, no us enganyaré si set o vuit cops a l'any me la fan, que és quan hi haurà la targeta europea de discapacitat, quan hi haurà la targeta europea per poder aparcar els vehicles en espais reservats per la discapacitat. I aquesta targeta el que farà és això que deia la Laura, de...
que hi hagi un reconeixement de l'accés i beneficis i serveis a tota la Unió Europea. És una targeta que encara no la tenim i que encara crec que tardarem una mica perquè s'han de posar d'acord els estats fins i tot en el model, de quina manera físicament serà, quin serà el seu disseny. Aquí sí que veiem interès, és a dir, que la ciutadania al final té interès, s'ha adonat o se n'ha assabentat de l'existència d'aquesta targeta i és una de les consultes que us arriben a Europe Direct Tarragona, no?
De fet, deu ser el tercer any que ens passa, que sobretot en períodes de vacances ens arriben moltes consultes d'aquest tipus. De fet, hi ha algun país que comencen a oferir descomptes per a les persones que tenen aquesta targeta, però aquesta targeta encara no està vigent. Per tant, és una mica complicat poder-ho explicar a la ciutadania, però ho intentem.
És important, Laura, també aquesta targeta, i veure com s'adaptarà i com viurà o substituirà amb les targetes acreditatives o amb les targetes de beneficis que ja les tenim aquí a nivell autonòmic o a nivell estatal, etcètera. Tot això entenc que és un tema que encara s'ha d'anar construint, no? Sí, efectivament. El marc legal està aprovat des de finals de l'any passat i, de fet, s'estableix...
també una data màxima, perquè es diu dos anys i mig perquè els estats ja tinguin en marxa la targeta, però com diu la Marta,
aquests detanys, ja aquests dos anys, dos anys i mig, per acabar de definir aquests detanys. L'objectiu de la legislació és que hi hagi una targeta que sigui vàlida a tota la Unió Europea. Per tant, seria fantàstic si fos aquesta l'única, perquè la gent no hagi d'anar amb dues. Si finalment un estat decideix conservar
Les que tinc jo no, doncs, diguem-ne que tampoc no hi ha un impediment legal, però el que sí que obliga la llei és que els estats membres permetin ja sol·licitar-ho, perquè efectivament aquí a Nens d'Espanya encara no es pot sol·licitar a l'espera de resoldre aquests detalls, però a partir del 2028 esperem que ja estigui...
ja estigui disponible, o sigui, es pugui fer servir a tot arreu. Marta, quin paper juga Espanya en l'aplicació de la normativa? Perquè dèiem abans que nosaltres ja hem començat, l'Estat ja ha començat a fer, a adaptar aquesta normativa a través de diverses lleis, des del 2022, si no m'equivoco.
Doncs sí, com hem dit, les directives s'han de transposar a la legislació nacional i en aquest sentit es va començar a fer ja l'any 2022, primer amb una normativa sobre accessibilitat cognitiva, és a dir, la inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual o dificultats d'aprenentatge i per tant és quan es va començar
a informar amb lectura fàcil, amb pitogrames. De fet, si se'n recordeu, durant les eleccions europees darreres nosaltres ja vam presentar algun programa amb lectura fàcil, les explicacions, nosaltres ja les fèiem amb aquesta lectura fàcil. Després, durant l'any 2023 es va transposar la llei europea d'accessibilitat amb tot el que té a veure amb
en webs, aplicacions, serveis bancaris, terminals físics accessibles que ja hem vist que no n'hi ha, perquè tenim alguns terminals tàctics, per tant, les persones amb dificultat visual no poden accedir, per tant, s'haurà de treballar en aquest sentit. El 2023 també es va aprovar un real decret,
que desenvolupava tot el règim sancionador d'aquesta llei que s'havia transposat i, finalment, es van crear tota una sèrie d'estàndards tècnics d'accessibilitat digital i que els que tenim pàgines web ja ho hem estat vivint en els últims mesos perquè ja ens han demanat que les anem adaptant. Entenc, Laura, i t'ho pregunto directament perquè, si no, ens quedarem sense temps, que començarem a notar canvis importants també aquí a casa nostra, no?, suposo, perquè...
Ara pensava en els caixes automàtics, en el tema de les aplicacions també bancàries, perquè siguin més clares. S'està fent feina? Comencem a notar ja això? I aprofito la mateixa pregunta també per dir-te si ens trobem davant d'un cas en el qual veiem que això no s'està complint o que aquesta normativa no s'està complint, quines eines tenim nosaltres també com a ciutadans per fer-ho saber?
Sí, a veure, sí que s'està fent feina, s'està avançant, el que passa és que sabem que encara queda, i diguem que també a nivell fins i tot d'accessibilitat a la ciutat s'ha millorat molt, tots ho hem vist, però sempre...
A mesura que vas aplicant coses també te n'adona, i és important, doncs va la feina que ens queda per fer. Com deia, les possibilitats que tenim cada un de nosaltres com ciutadans, si considerem que no s'està aplicant correctament la...
La normativa, i aquí és veritat que és important ser conscients que si parlem d'una normativa relativament recent, sempre hi ha períodes d'adaptació, per exemple, ara ho estàvem mirant amb l'acta d'accessibilitat que comentava la Marta, i que preveu...
tota una sèrie de, com ella ha dit, d'accessibilitat a llocs web, a serveis, etcètera. Per exemple, hi ha una excepció, diguem-ne, es dona més temps a petites i mitjanes empreses que ofereixen segons quins serveis perquè es puguin adaptar, no? I, per tant, diguem, per respondre a la teva pregunta, si considerem que no s'està aplicant, hem de veure, doncs, realment, en quin punt estem, no?, aquell punt, si correspon, si realment estem ja en un termini
d'aplicació obligatòria, en cas que constatem que sí, que s'està vulnerant aquest dret,
Una via sempre és la que tenim com a ciutadans, si considerem que hi ha una vulneració dels nostres drets, que és acudir o bé a través del defensor del poble, si es tracta de mala administració, o bé denunciant, depèn de la gravetat, els tribunals, etc. És a dir, les vies que tenim nacionals, però una altra via és comunicar-ho a la Comissió Europea.
Hi ha una pàgina web que podeu trobar per denunciar infraccions de la legislació europea i a partir d'aquí és una eina més que té la institució, la Comissió Europea, per fer aquest seguiment que us deia de la legislació. També hem de dir que amb aquest tipus de casos em sembla també molt efectiu recórrer a organitzacions que estan treballant
per als drets dels discapacitats, perquè a vegades no és només un cas, sinó que n'hi ha molts i de manera col·lectiva potser es pot vehicular també aquesta denúncia. Molt bé, doncs Laura, Raola, t'agraïm moltíssim que avui ens hagis acompanyat. Marta.
Doncs sí, com hem vist avui, Europa no només crea normes, sinó que fa que la inclusió sigui tangible a la nostra vida diària. I amb tothom és Europa, des d'Europa d'Àre Tarragona, el que volem és recordar que a Europa som tothom i que la participació de cada persona ens enriquirà.
Laura Rahola, moltíssimes gràcies, com dèiem, gràcies per participar al programa i per la feina que feu. Gràcies. Un plaer, quan vulgueu. Gràcies, que vagi bé. Marta, tu i jo ens tornem a retrobar el mes vinent per continuar parlant d'Europa i per continuar posant-li fil a l'agulla en aquesta secció amb qüestions que ens portaran a parlar d'una Europa més justa, més inclusiva, més accessible i tenim molta teca per endavant, per parlar-ne.
Doncs sí, us animem a descobrir i aprofitar i implicar-vos en els programes que anirem fent i en tots aquests projectes europeus que us anirem explicant i que fan que tinguem una vida més justa i més accessible a tots plegats. Marta Dabena, gràcies. Fins la propera. Fins la propera.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari...
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, és la una.
Us parla a Ter Ortega. Les banderes institucionals a Tarragona de l'Ajuntament uneixen a mig pal avui en record per les víctimes de la tragèdia ferroviària d'Adamos. La ciutat s'assuma així els tres dies de dol decretats oficialment fins al 22 de gener arran de l'accident que ha deixat de moment 41 víctimes mortals. Miguel González...
La investigació tècnica entorn l'accident dels dos trens d'alta velocitat ha trobat indicis d'una ruptura o alteració del carril pel qual discorria un dels convois. El Ministeri de Transport ha subratllat que encara cal determinar si la ruptura és causa o conseqüència del descarrilament.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, l'enginyer de camins tarragoní Ramon Joanola ha apuntat que en diversos punts de l'estat les línies ferroviàries estan tensionades perquè hi circulen molts trens fruit de la competència del mercat. Això cal sumar-hi els convois low cost, que diu, produeixen més vibracions en circular.
Les companyies, a l'entrar en competència, tensionen més les línies perquè hi ha molts més trens que circulen i, a més, col·loquen uns trens de baix cost. És a dir, que les línies de ferrocarril on hi ha competències estan tensionades perquè circulen molts més trens. Això per un costat. I per l'altre costat, al reduir les tarifes, al reduir els preus, els bitllets, les tres companyies, l'Espanyola...
La italiana i la francesa perden molts assenyers. Per reduir aquestes pèrdues el que han fet és intentar reduir costos. Hores d'ara s'han presentat 43 denúncies de desaparició de persones que viatjaven als trens accidentats. El Ministeri calcula que l'alta velocitat podria tornar a estar operativa entre Madrid i Andalusia el 2 o el 3 de febrer.
La Cambra de Comerç de Tarragona tanca un 2025 extraordinari en tots els àmbits i es planteja unes previsions ambicioses per enguany. La presidenta de l'Ens exigeix el desplegament del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona. La Iatea Núñez. Laura Roger confessa que el que més amoïna actualment la Cambra és la demora en l'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona.
Roger dubta que els deures estiguin fets l'any vinent coincidint amb l'arribada de les eleccions municipals i lamenta que aquesta situació comporti una limitació i una manca de planificació. Asegura que tot plegat ha provocat que moltes inversions s'hagin perdut i defensa que el POUM és imprescindible per créixer i atraure nous talents.
Com ja sabeu, a la Càmera de Tarragona hem defensat per activa i per passiva la necessitat de dotar-nos com més aviat millor del POUM, que ens resulta imprescindible per créixer, atraure talent, inversions, crear sol per gaudir de més habitatge social i garantir així la competitivitat de les empreses i el benestar de les persones. Passen els mesos, els terminis es van demorant i l'any vinent tenim eleccions municipals.
dubto seriosament que s'arribi amb els deures fets. La Càmera de Tarragona, a més de celebrar les xifres extraordinàries registrades en tots els àmbits, tant pel nombre d'emissions comercials, viatges empresarials com de cursos formatius fets, destaca la posada en marxa d'un nou aparcament gratuït al Camp de Tarragona i la fita de la inauguració d'una nova oficina empresarial al Vendrell. Tarragona desembarca a Fitur amb un nom propi, un espai diferenciat a l'estat en Catalunya. L'etapa del Tour de França serà un dels reclams. Josep Sunyer...
Amb tota raona i desembarca un any més a la Fira Internacional del Turisme que se celebra aquesta setmana a Madrid. Una edició de Fitur marcada per cancel·lacions d'actes i agenda institucional amb un devoteig constant. La tinent d'alcalde, consellera de Turisme i presidenta del Patronat, Montse Dan, ha mostrat el condol del consistori pel greu accident. Reunions que tenien previstes amb Renfe o amb la companyia Irigo han quedat cancel·lades. A l'espai que ocupava el seu estat, Renfe projectarà un missatge. Disculpeu la nostra absència, la prioritat en aquests moments és l'atenció a les persones afectades.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, Adam destaca l'espai propi diferenciat de la ciutat per primer cop, diu, en molts anys. Tarragona tindrà nom propi. Com sabeu, sempre vam dir que Tarragona es mereixia dintre de les tanques de Catalunya i de la Costa Daurada poder tindre el seu protagonisme, sobretot també per la importància que té a nivell turístic i de tota l'oferta que pot oferir. I enguany tenim un espai propi per a Tarragona. Des del 2018, si no recordo malament,
no teníem aquest espai propi de Tarragona i enguany estem molt agraïts a l'Agència Catalana de Turisme i a la Direcció Catalana de Turisme que ens hagin ofert aquesta possibilitat que Tarragona tingui aquest espai propi per poder visibilitzar la nostra ciutat i el nostre territori. Enguany es centren en la promoció de la ciutat com a referent de turisme esportiu amb les instal·lacions que acollien competicions com les de la Mella Mediterrània i especialment l'etapa del Tour de França del diumenge 5 de juliol com a reclam de primer nivell a Madrid.
Las Noticias A3B, Doblas Tarragona, Radio Punca.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Seguim amb més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio. Estem amb una nova edició del Veus Reconegudes, aquest espai en el qual donem veu, volem dir, a les vivències, als records, a les experiències que formen part de la memòria viva de Tarragona.
Un projecte que ja saben que està impulsat des de la Fundació Pere Terres i també per gent gran activa de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, que gestiona precisament els equipaments i aquestes activitats també per gent gran i amb la Fundació que dinamitza aquestes activitats també per fomentar el benestar, la companyia i aquest record compartit avui.
Coneixerem una d'aquestes veus a les quals volem reconèixer una persona amb una vida molt vinculada a la ciutat, a la família, al comerç. Ara en parlarem, perquè la Pilar Bessiana Prats neixia aquí mateix, a Tarragona, un mes de juliol, si no recordo malament.
Bé, Ciara, molt bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Vaja, dic si no recordo malament i vull dir si no m'han apuntat malament, perquè al final... El dia 1 de juliol. Molt bé, 1 de juliol. I, de fet, a casa. Sí, sí. Digues, digues, que no sé si volies dir l'any o no.
Sí, a l'any 1950. L'any 1950. Això fa, malcomptat, 75 anys. Això mateix, sí. Déu-n'hi-do, 75 anys. Deies que vas néixer a casa en un moment, en una època, on moltes criatures encara neixerien a casa, no? Sí. A casa els meus tres germans, bueno, els dos germans i jo, van néixer tots a casa. A l'Avinguda Catalunya. Com devia ser l'Avinguda Catalunya, aleshores? No hi havia res. Hi havia les dues casetes aquestes, que són les més antigues,
Hi havia el quartel militar, on ara està tota aquella zona de López Pelaez, Hernández Saneuja, tot allò, i el camp del Nàstic, que és on ara està aquella zona del Fran Toni Cardona i Grau i tota aquella part. I d'allí se'n va banar...
a viure a la part de baix, al costat de la plaça de Tarús, al carrer Sevilla. Al carrer Sevilla. Ara en parlarem de tot això. Anem a aquell moment, el 1950. Clar, evidentment tu no te'n recordes, però què t'explicaven la teva família, els teus pares d'aquell moment? Com era el barri? Com era casa teva? Com era aquell 1950 a Tarragona?
Jo recordo poc perquè ja la dic que quan vam marxar jo ja tenia potser tres anyets i vam canviar de casa i tot això ja no ho recordo gaire.
Sí que tens records de quan vas anar cap al carrer Sevilla. Cap al carrer Passatge Forç, que era un carreró, tot de casetes baixetes, que era dels ferroviaris, perquè el meu avi era ferroviari i el meu pare també, i va haver l'oportunitat que les venien i vam anar a veure allà.
Què ens recordes de la infantesa? Com va ser la teva infantesa a Tarragona, Pilar? Bueno, la meva infantesa, doncs mira, ja t'ho dic, com que allí és com si estiguessin en un poble, en aquell carrer, eren tots veïns i família, era com una família, i bé, i sí.
No, no, anava a dir que ho deus recordar amb molta nostàlgia, no?, perquè els que venim de poble, aquest punt de jugar al carrer, de conèixer-te amb tothom, doncs ja ho recordem amb nostàlgia, i sembla que avui dia, doncs, en molts punts de la ciutat això s'ha perdut, o hi ha molta gent que no ho recorda, o que no ho té en compte, no?, doncs suposo que poder gaudir d'una infantesa així, al final acaba marcant també, no?, en certa manera.
Sí, sí, s'ha perdut, perquè, clar, ara no és el mateix, ja no pots confiar en res. Pel carrer està tot molt malament, vaja, el que està. Vas anar al Pau del Clos, si no m'equivoco. Sí, al Pau del Clos, però el que estava al costat de la parròpia Sant Joan. Ahà. Sí. No és el mateix que ara coneixem, eh? No, no, llavors se va fer... És un equipament nou. És un equipament nou, sí. Com recordes aquella època d'escola?
Bé, sobretot recordo, a veure, les fotografies que hi havia a la paret, les professores, les mestres, que m'han ensenyat molt.
I també després els ratos bons del pati, o quan... Perquè llavors venien... Tenien que fer, no sé si era una vegada a la setmana, la llet amb pols i el formatge. I llavors cada vegada se tocava amb una. I llavors...
Tocàvem una fer-ho, no? O sigui, repartir-ho o fer-ho. Hi havia cua i tu estaves allí i reparties el formatge o feies la llet. Clar, perquè pot ser per moltes famílies era un suplement important per les criatures, no? I tant. I a més a més era una llet i un formatge boníssim, perquè era a la mà, em sembla, i era molt bo.
És curiós, no?, que es recordi, perquè realment llavors era com un extra. Això era un extra important. Ah, això, sí, sí. Feies una festa. La relació amb els mestres, amb els companys, com la recordes? Bé, bé, bé. El que passa que ara ja... A vegades el veus pel carrer, però sí, a vegades tenen recordes, a vegades no, però bé, sí, sí. Què fèieu quan sortíeu de classe? Doncs mira, jo al carrer... Ai, com se diu?
No et puc ajudar, però si no ho saps, no passa res. Si no ho recordes, és que no et puc ajudar. Hi havia un fort. I era l'encarregada d'anar a buscar el pa.
Per casa, per dinar, perquè aquell forn venien d'Ull de Molins i ho feien molt bo. Llavors ja anava a buscar el pa i d'allí cap a casa. A casa meva vivíem set, érem naltros cinc, més els meus avis. I vivíem allí. I bueno, tenia aquesta... Llavors els anys d'escola s'acabaven ràpid, no? Sí. No era com ara que estudiem fins a més tard, després... No, no, sí, s'acabaven...
Què va passar després de l'escola? Ja vas començar a treballar al món del comerç o seria després? No, no, ja, bueno, molt joveneta, perquè abans jo ja no vaig voler seguir estudiant, perquè ja arribava... De quina edat estem parlant? Estaríem parlant a quina edat? Quan vas decidir... Els 15... 14, sí, uns 13-14 anys. No vaig voler seguir estudiant perquè, clar...
A casa, si estudiava, m'ho havia d'aprendre molt en sèrio perquè no hi havia el medi per poder passar el rato i suspendre. M'entens? I vaig decidir que no. Era així com es decidia, no? Si tu valies per estudiar i t'agradava i tu t'hi dedicaves i t'hi posaves en penta, es podia tirar endavant i fer l'esforç, però si no...
Ho veia molt... De posar-me allí els colzes de cara al llibre, no. L'altra opció era treballar. Això mateix. Llavors vaig començar a treballar.
Quines van ser les primeres feines? Doncs vaig estar dependent a la indústria de la goma. La indústria de la goma, sí. Que encara molta gent ho recorda, eh? Sí. Encara no sé si hi ha algú al polígono, no sé si hi segueix o no, perquè se va anar cap al polígono. La botiga, bueno, com un magatzem. Sí. I després, bueno, amb tot això vaig perdre el meu pare, molt joveneta,
I llavors ja, de l'Andúcia de la Goma, va sortir l'oportunitat per anar a les cederies catalanes, al carrer Gasòmetre. Explica què eren les cederies catalanes, per si algú no ho recorda. Els més... Vaja, els tarragonins de tota la vida ho recordaran segur, però... Sí, a la botiga, on hi havia Ràdio Tarragona. Molt bé.
Allí era una botiga, a la part de baix era la roba per home i peça de llençols, cortines, tovalloles i així. I la part de dalt era confecció de dona i després també hi havia roba interior i també hi havia alguna cosa de tovalloles, d'allò també. Sí, sí.
I allí vaig estar, treballant, no ara me'n recordo. I d'allí... Sí, digues, digues. No. I d'allí, com que ja vaig conèixer el meu marit, ell, quan va tornar ja de l'Emili, van tindre l'oportunitat d'agafar el negoci del seu pare, que era dins el mercat central. Com coneixes el teu marit?
Bé, doncs el meu marit el coneixo... Jo pregunto, eh? Tu em pots contestar o no? Vull dir que... El Club de Joves. El Club de Joves que estava a la baixada Peixateria. Allí es van formar moltes parelles, sí. El Club de Joves. Sí, sí. De Reus, cap aquí, també. I ell es van conèixer.
Quan estaves a la indústria de la goma o a les cederies catalanes, ja t'agradava el tracte amb la gent, atendre el públic, aquesta feina més de cara al públic, o t'hi vas anar fent amb el temps? No, no, sí. M'agradava, sí, sí, fer tracte amb la gent, parlar... Perquè aquest tracte al final acabaria sent part essencial de la teva vida tan professional com personal, no? Sí, sí, sí.
Sí, perquè la veritat és que sempre hi ha estat de cara al públic i després, ja t'ho dic, a dintre del mercat també. Ara parlarem del mercat i del pas al negoci, però a mi m'ha sobtat el tema del Club de Joves. Com era? Què hi fèieu allí? El Club de Joves el portava, el dirigia mossèn Gil.
I aleshores allí hi havia moltes activitats i seccions. Nosaltres anàvem per la secció de muntanyisme i llavors fem excursions a la muntanya.
fèiem excursions, sortíem cada diumenge, primer en tren, perquè, clar, n'hi havia més... era més assequible, no?, agafar el tren, doncs anàvem, vam fer, doncs mira, baixàvem, per exemple, a Poblet o, bueno, allò anàvem caminant, cap dalt a la pena, o a parades, a dalt, al turó de la Baltasana, posàvem el pessebre,
i bueno, i vam fer moltes, i llavors ja vam vindre la canalla també, perquè ja es van casar, vam vindre els crios, llavors ja fèiem campaments infantils, i bueno, i així vam estar, doncs bastant estacadar.
Jo que sóc un nostàlgic també, no et sembla una pena que tots aquests clubs hagin, o molts, perdó, d'aquests clubs hagin desaparegut? Sí, sí, i tant. És que ha canviat totalment tot. Sí, i tant. Vaja, en relativament pocs anys, eh?
I d'aquí saltem al Bar Sicoris, no? Sí mateix, sí, al Bar Sicoris, sí. Havia estat, o ha estat, de fet, punt de trobada per molts tarragonins i tarragonines. Què ens recordes dels primers anys? Com va ser fer-vos càrrec del bar? El portàvem entre els familiars, el meu marit, eren quatre persones. Entenc que era un negoci familiar que havíeu heredat... Sí, sí.
I aleshores les dones s'anàvem tornant perquè, clar, teníem canalla petita. I s'anàvem tornant. Això de la conciliació, llavors, no? Era així, anar-se... I llavors les dones són les que estaven al peu de canó des de començament fins que se tancava. I nosaltres anàvem fent el d'allò. I jo, no, tracten molta gent. I quin creus que va ser el secret perquè el bar funcionés durant tants anys?
Bé, jo, a veure, el meu marit és molt simpàtic i molt parlador, encara que estava de cara a la cafetera, però bé, i el meu germà també. I això cridava molt també a la gent, els donaves conversa, a vegades semblava allò que de tants anys ja venien i un confessionari...
Era un bar, si al final encara passa això avui dia. Jo crec que això no ha canviat, o en alguns punts encara no ha canviat. Amb aquells bars on vas a prendre el cafè i aprofites també per explicar-los la teva vida. Fan una mica de psicòlegs, els propietaris del bar, també, amb el respecte pels professionals que existeixen la psicologia. Sí, perquè són molts anys un dia darrere a l'altre i ja saps la seva vida, també. I t'expliquen els problemes o les aventures o el que sigui. 45 anys. Sí, 45 anys.
Quan decidiu deixar-ho, com és aquest pas? Bé, va haver el que sigui la remodelació del mercat, i nosaltres com que ja no teníem que seguir perquè els fills no seguien ningú, doncs aleshores ja no ho vam deixar. I com que va passar llavors del que hi havia provisional, ja no vam passar allà, ja ho vam deixar.
Sí, sí. Recordes moments divertits, moments especials, o, no sé, alguna anècdota que passés al bar? Anècdotes, no sé. Ja et vindrà, ja et vindrà. Sí, sí. No et preocupis. Abans m'has comentat que quan anàveu a l'escola ja et fixaves en les fotos que hi havia a la paret. Sí. Sí.
I resulta que anys després t'aficiones a la fotografia. Molt, molt, molt. Ja hi havia alguna cosa, tu penses, dintre teu que deia... Miro la fotografia amb uns ulls diferents o per què t'aficiones a la fotografia?
Bueno, sí. A veure, el meu marit era més aviat de fer vídeo. Jo vaig tirar, vaig fer la fotografia. Vídeo, no com el tenim ara plantejat, que gravem amb el telèfon i tal, sinó amb unes càmeres, que Déu-n'hi-do. Sí, 8 mil·límetres.
I jo llavors la fotografia. Ara, una vegada va arribar a la fotografia digital, les càmeres digitals i això, el 2007 vaig fer de l'agrupació fotogràfica sòcia. Molt bé. Fins que va acabar l'agrupació, que ja es va tancar. Sí, l'associació fotogràfica de Tarragona. Sí. També veus estat del centre excursionista, no? Sí. Llavors això us devia portar...
A molts indrets i treure unes fotos... Sí, sí, sí. Perquè jo crec que va molt lligat, no? La gent que us agrada la fotografia, el que busca també són coses, qüestions, llocs, indrets per fotografiar, clar. Sí, sí. Més aviat que fotografies, diapositives, perquè abans fèiem diapositives, sí.
Tens molt de material, guardes molts àlbums, moltes fotos? Diapositives, moltes. I després disdur fotografies moltes, també. Sobretot també de Tarragona i de la família. O sigui, et vas passar, vas fer aquest canvi, aquest salt a la tecnologia, també, no?
Sí, sí, sí. I després he anat també molts anys a classes de Photoshop, al meu mestre, l'Andreu Gual, que no sé si el coneixeu. Sí, sí. I, bueno, i molt bé, sí, sí. Tens algun racó preferit per captar, per fotografiar, o algun lloc que t'hagi marcat especialment més que algun altre?
A veure, a mi el que m'amarca molt, bueno, molts racons, però el del mirador, sempre que hi vas, és diferent. Mai és igual. Perquè hi ha núvols, o està a plou, o fa vent, el mar està diferent, i bueno, i més llocs també.
La Pilar Bessian ara està en una etapa diferent, ja jubilada, no? Sí. Com trobes, com és aquest salt, a trobar noves rutines, noves companyies, també adaptar-te a una situació... Dic que és per la que està passant el teu marit, si ens la vols explicar i si no, no passa res. Bé, jo a través de la seva malaltia, l'Alzheimer,
a través de les assistentes socials van dir que li convenia menjar en companyia perquè allà se relacionava més gent i perquè, clar, els fills ja es van casar, ja van marxar i estàvem els dos sols a casa, no? I aleshores, amb això, van començar allà el menjador en companyia, menjar en companyia. I li vaig conèixer gent i això. Però ell i el meu marit ja van...
Això va anar més i ara ja va en un centre de dia. Sí, perquè ja no... Però jo segueixo anant allà. I ell faig la gimnàstica i me quedo a dinar també.
És una manera de combatre aquesta soledat que malauradament té molta gent gran, que és un problema, que durant els anys de pandèmia també va generar un problema, i a mi em sembla que la gent gran d'aquesta ciutat i de molts llocs teniu una capacitat adaptativa, ara ni en diuen resiliència, admirable perquè teniu aquesta capacitat d'adaptar-vos, que no li treu ferro a les coses i a les vivències que heu passat, evidentment que no,
però tu ara continues fent gimnàstica de manteniment, continues participant en el projecte Dinar en Companyia. Com et fa sentir, per exemple, poder compartir aquestes estones també amb altres persones, Pilar?
Bé, bé, perquè jo procuro, si algú m'ho pregunta i si és d'allòs i dic si volen anar, si no es volen trobar sols i tindre d'allòs, jo faria més coses, però clar. I per què no? Perquè ja els horaris ja no em van, saps? Perquè, clar...
És curiós, no?, perquè avui dia escoltem... No, no puc generalitzar ni molt menys, però ara potser ens està escoltant algú més jove i diu, no, jo és que no faig més coses perquè no vull, perquè no tinc temps. La Pilar està dient que amb 75 anys vol fer més coses. Sí, perquè mira, porto dos pròtesis, de ginoll. Sí, sí. Tinc les artèries obstruïdes, porto 7 estents, d'acord?
I tinc que caminar molt cada dia. Tinc que mirar de fer uns 10.000 passos cada dia, per que circuli la sang. Molt bé. Tens uns rellots d'aquests que te'ls compta? O els comptes sí, eh? Sí, sí. Ah, mira, veus? Molt bé, molt bé. I aleshores, pues, clar, tinc que fer això. Tinc que fer bondat. I clar, també... A veure, jo vaig pel carrer. Ara ja no puc portar càmera, perquè m'ha pesa massa, encara que en tinc una de petiteta. Bueno... El més fàcil és que jo veig fotografies pertot arreu.
Sí, eh? Continues fent aquelles instantànies. Ah, això mateix. Aleshores agafo el mòbil i això és el que me distreu. Aquí està. I a una persona que potser s'està decidint a participar en aquestes activitats, quin és el missatge que li compartiries, Pilar?
Que segueixi amb allò i que no s'afluixin i que sempre lluitin pel que sigui, perquè no se deixin, no decaiguin, vaja, m'entens? I que si els agrada, per fer allò, que segueixin fent el que els agrada i que lluitin. A la ràdio havies estat mai? No.
Doncs mira, ja em pots posar a un altre segell, a una altra de les coses fetes. Pilar Reciana, gràcies per compartir amb nosaltres la teva història, els teus records, aquesta manera també tan serena de mirar entre fotografies i amb aquest present amb tanta força.
Així que a nosaltres ens agrada perquè continuem reconeixent veus i fent creixer també aquest projecte de gent gran activa i també de la Fundació Pere Terrés, que vol posar en valor precisament aquesta memòria i aquesta vida de les grans persones, de les persones grans de la nostra ciutat. Gràcies, Pilar, i moltíssimes gràcies, com dic, i fins la propera, que no sigui l'última. Moltes gràcies a vosaltres. Doncs nosaltres ho deixarem aquí. Gràcies també a tots els oients per escoltar-nos i ens retrobarem aviat amb una nova veu reconeguda. Moltíssimes gràcies.
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. No, no digas que no con una poquita de sal y limón. Tú y yo sabemos mejor con el mar besándonos.
Bona nit.
No hay barreras que no se rompan cuando hay amor, no hay fronteras. Tú serás mi única bandera.
Són dos cuarts a dues.