Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Otra semana aquí en casa, otra oportunidad, que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbil
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Totam i Miguel González.
Què tal? Benvinguts a l'edició 1015 de l'Espai. Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Anem sumant programes. Avui, aquest del 10 de febrer del 2026, per parlar-vos d'una banda de les comparses que apareixen, que surten, que gaudeixen del Carnaval de Tarragona i que el fan més inclusiu. Avui parlarem amb Juanjo Carabaca, president de Todos en Azul, per saber què ens han preparat en guany de cara a aquest Carnaval de Tarragona, com viuen ells aquest període,
aquesta festa tarragonina també, i dels nous projectes que tenen en marxa per continuar visibilitzant les persones amb trastorn de l'espectre autista, ajudant les seves famílies i prenent consciència també de tot allò que els preocupa i que els atany. I això serà en una estona. Abans parlarem també del nou llibre de l'activista Álvaro Solà Pérez, del Tarragoni Álvaro Solà Pérez,
que ens proposa un llibre ple d'entrevistes a diferents personalitats. Un llibre també integrador. De seguida en parlem amb aquesta nova edició de l'Espai Tothom, a la Sintònia de Tarragona Ràdio Lluís, com es té cura dels controls tècnics, i aquí us parla Miquel González. Comencem. Connecta amb el Tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter. I recupera els nostres programes a la carta a tarragonaradio.cat.
Seguim endavant amb més qüestions i és moment de saludar el president de Todos en Azul, el Juanjo Caravaca. Juanjo, bon dia, buenos dias. Hola, buenos dias. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Des de Todos en Azul, participeu un any més al Carnaval de Tarragona. Parlarem d'això i d'altres projectes, però sí que és cert.
que és una bona notícia, no?, que entitats com la vostra continueu participant de manera integrada, de manera inclusiva, al Carnaval de Tarragona. Què suposa, per tots en azul, què supone per a vosaltres participar en el Carnaval de la ciutat? Bueno, supone per a vosaltres una oportunitat molt grande, perquè, queres o no, és una cosa que ens va bé per a dar visibilitat, no?,
Y para que también puedan participar las familias con sus hijos. Y mucho trabajo, ¿no?, también. Sí, sí. Mucho trabajo de fondo, ¿no? Lleva mucho trabajo. Pero el tema de unir las familias, ¿no?, que puedan participar en un carnaval como el de Tarragona, que es una gran oportunidad también para ellos.
¿Cómo nació la idea, Juanjo, de hace años ya que participáis, no? Porque hace, ahora no sabría decirte, pero... Pues hace cuatro que participamos. Fue después de la pandemia, ¿no? Ya que decidisteis participar en el carnaval. Sí. ¿Y cómo nació la idea? ¿Alguien lo propuso? ¿Era una idea de algún socio de decir, venga, vamos a ponernos...
¿A dar visibilidad al autismo? ¿Cómo fue? Pues sí, la idea sí que fue de varios socios que nos comentó de poder salir en el carnaval y la verdad que era un poco complicado salir en alguna de las comparsas porque ellos tienen unos bailes, tienen unos...
Unas coreografías que para un crío con tea puede ser un poco complicado. Y entonces pensemos, oye, pues podemos intentar a vez de crear una comparsa y poder intentar salir. Y la verdad que es súper bien, desde que empecemos así el primer año que salimos con las piezas de puzzle, que aún me acuerdo. Sí, es verdad, sí, sí, sí. Luego yo me acuerdo del año de los pitufos, ¿no? Que también hubo el año de los pitufos.
Sí, sí, y bueno, pues desde que salimos cada año con más ganas, con más ilusión, cada vez vamos mejorando. Es lo que dices tú, que lo ideal sería, a lo mejor lo lógico es pensar que podríamos ir de la misma manera en cualquier comparsa, lo que pasa que sí que es cierto que hay cosas que inevitablemente hay que adaptar.
¿no? Es decir, que no... Las dinámicas a veces, las coreografías, no sé, los bailes... Hay que adaptarlos, ¿no? Sí. Bueno, nosotros no podemos... O sea, lo que hacemos es que puedan salir las familias, ¿no? Sí que es verdad que no hay...
adaptaciones como debería de haber, ¿no?, que es el tema de la música y tal, pero sí que a lo mejor llevamos unos cascos por si a algún niño le molesta la música, que no sea en el caso, porque el niño que le molesta la música ya no se apunta, ¿no? Pero, bueno, solemos intentar hacerlo lo mejor posible para que esa familia o ese crío quiera salir en la comparsa y quiera participar y si en algún momento... Oye, se puede subir la carroza, se puede bajar la carroza, que no se encuentra bien, se sube en el vehículo.
O sea, que lo intentamos hacer... Ponéis facilidades, vaya. Exacto. El tema de la música, por ejemplo, que en algunos casos, per exemple, per festes, per Santa Té, no es creen llocs tranquils, llocs de silenci... Aquí està clar que si una persona té més sensibilitat a la música, doncs directament entenc que ja no s'hi apuntarà, no?
A una comparsa. Sí, sí. Sabemos... Este año, por ejemplo, lo propuse la comisión de Carnaval, ¿no? Que si se podía hacer algún tramo sin música, más bien para el público, ¿no? Para aquellas familias... M'he pensat que la gent que va a veure-ho, no tant per la gent que hi participa, que entenc que si tu vols t'apuntes i si no, no, sinó per la gent que hi participa, que pugui gaudir, com allò que fan del carrer del silenci... Exacto. I no va ser possible, finalment, o què et van dir?
Lo iban a mirar, incluso vieron que era algo que se debía de poner, pero no, por lo que yo sé... No acaba Guayana al final, ¿eh? No, a ver si el próximo año lo intentamos conseguir.
Realment és beneficiós, no?, aquests trams de silenci, de la mateixa manera que en alguns centres comercials fan les hores tranquil·les o en alguns llocs, no? Són beneficiosos per vosaltres com a famílies amb membres afectats d'ETEA? Pues sí, porque hay cridos que a lo mejor le afecta el tema de la música o los sonidos, no?, o algún ruido extraño que le pueda molestar.
Pero a lo mejor sí que quiere estar en el carnaval, ¿no? O quiere... No, es que té tot el dret a estar-hi, eh? Exacto. O a lo mejor quiere verlo. Pues darle la oportunidad esa de que haya un tramo en silencio, ¿no? Un tramo que pueda ser más adaptado hacia ellos. Yo creo que es súper importante, ¿no?
O sea, es algo que debería estar y debería estar en todos los eventos que se haga en la ciudad. Juanjo, ¿nos pots avançar enguany? ¿Cómo será la disfresa? Sí, ya lo podemos saber. Sí, nosotros no contemos nada. A vegades hi ha tant de secretisme el carnaval amb els comparses que no ens diuen res. Nosotros salimos de Peter Pan y la verdad que...
Bueno, salimos con un barquito, que ahí pondremos los peques, y bueno, lo que hacemos es salir, disfrutar, que disfruten.
que bailemos y que esos críos puedan disfrutar de ese día y de ese momento del carnaval. Dir-ho així és molt fàcil, però això porta mesos de treball, no? Sí, bueno, mesos i... I anys, casi, no? I casi tot el any. És això de que quan terminés el carnaval ja hi ha una voz que dice, i el any que viene què, no? Pràcticament hi ha poc espai, no?
Sí, bueno, nosotros el problema que tenemos es que, bueno, tenemos muchas cosas, ¿no? El trabajo, esto, lo otro, que todos entienden que todas las comparsas hacen lo mismo, lo hacen de forma turista, ¿no? Pero, bueno, es complicado porque encontrarte con las familias que decidamos todos para ver de qué vamos y luego el tema de montaje, desmontaje, todo eso también es bueno, es que lleva mucho trabajo.
I què vau de fer vosaltres, eh? Que no és una cosa que... vull dir que és mà d'obra pròpia, no? Que vosaltres sou els socis els que feu tot, pràcticament, no? Sí, i després també el traje este any... Bueno, llevamos ya tres años haciendo los trajes nosotros y bueno, todo lleva trabajo y tiempo. La verdad que...
Quanta gent sortireu en guany? Com us estructureu per sortir al carnaval? Bueno, pues este año seremos más o menos unos 40. Sí que es verdad, seremos unos poquitos más porque este año hemos puesto así como novedad, ¿no?
Una charanga que vendrán con nosotros. Muy bien. Es una charanga de aquí de Vendrell que han querido también colaborar con nosotros y hacer un cambio así también más para que puedan disfrutar incluso la gente, el público, ¿no? Sí. Animarán una miqueta a la festa, ¿no? Sí, sí, sí. Y la verdad que, bueno, fue una idea que dijimos, bueno, pues vamos a probar a ver qué tal. A ver, tener un poquito de música en directo y combinarlo, ¿no?, un poquito. Sí.
Llavors entenc que la música habitual que acompanya amb aquells mega altaveus s'aturarà i hi haurà estones on anirà la xaranga, no? Sí, sí, sí, hi haurà moments que hi haurà la xaranga i, bueno, esperem que també encaixi i podamos disfrutar.
Aneu a la Rúa de dissabte a la tarda, no? Sí. La del matí del de ponen en guany també? Sí, ja també. Sí, feu doblete dissabte. Hacem un doblete. Y este any també ens han invitat la canonja
para salir el domingo. Ostres, això, ja ho aguantareu, això, és tot un cap de setmana non-stop, eh? Sí, bueno, no sé si aguantarem... No, ja crec que sí, home, clar. I tant sí, perquè la de Tarragona sol ser llarga, que són dues, quasi tres hores, no?
Bueno, la de Tarragona la ventaja es que como salimos los primeros... Això és veritat. També arriba els primers. Sí, acabamos los primeros. Y la verdad que la oportunidad esa que nos dan de salir los primeros también es muy bien. ¿Os va bé? ¿Os benefician al davant de tot? Sí, porque el tema de las esperas o los críos es muy complicado. Y la verdad que es una ventaja muy buena. O sea, es algo que nos va muy bien.
Com és per ells? Com ho viuen ells? També surt el carnaval? Estan il·lusionats? Hi ha nervis? És com una mega festa, no? Súper contentos, con ganes ya... Estan haciendo como la cuenta atrás cada día. ¿Cuántos quedan? ¿Cuántos días quedan? O sea...
súper emocionados y contentísimos. Doncs a la rua de l'artesania dissabte a la tarda pels carrers de Tarragona, ja saben el recorregut, els primers qui obre aquesta rua són la gent de Todos en Azul amb aquests vestits de Peter Pan i aquesta xaranga que enguany els acompanyarà.
Juanjo, el carnaval es un trámite más, digamos, es una acción más de las que lleváis a cabo durante todo el año. ¿En qué estáis sumergidos ahora? ¿Cómo se prevé este 2026, que no es fácil para nadie y para entidades sin ánimo de lucro y del tercer sector todavía se complica más? Bueno, pues estamos con muchos proyectos. Esperemos tirar para adelante todos esos proyectos.
Y uno de esos proyectos es el tema de la educación, ¿no? El tema de trabajar con las escuelas, trabajar de forma terapia integral, o sea, todo el tema de familia, escuela, hermanos...
El proyecto tan bonito que presentemos hace un año, que es el de Benestar Familiar, que creemos que es súper importante, y es el que nos vamos a enfocar estos años, y vamos a intentar dirlo para adelante porque es algo muy necesario. Porque es lo más, exacto, es muy necesario a nivel de la propia familia, del propio sistema educativo, y de los propios compañeros y los propios docentes, aquí hay que estar implicados todos, ¿no? Exacto, hay que trabajarlo conjuntamente, es un trabajo que cuesta, porque sabemos que cuesta, pero...
pero vamos ahí, vamos a ver si lo podemos conseguir. És un projecte de canvi a futuro, que al final la societat vagi canviant i vagi normalitzant segons què, que ja hauria d'estar normalitzat, però que sabem que en molts casos encara no passa i que potser moltes famílies que tenen un nen o una nena amb TEA s'hi troben i no pot dependre...
de la bona voluntat d'un professor, d'un docent, perquè el nen tira... Ja, és clar, el tema és poder treballar des de dins, des de les escoles també, i poder tenir aquestes eines, aquest professor o professora que pugui obtenir aquesta ajuda de l'associació, que crec que és superimportant també. A vosaltres us hauria agradat tenir aquests recursos?
A mí me hubiera gustado antes de tener esta asociación. Sí, sí, avance, avance, clar, clar. Cuando tú empezaste a oír hablar o vivirlo también desde vuestra propia familia. La verdad que a mí me hubiera encantado tener lo que hay ahora. Y la verdad que sí, que poco a poco se van cambiando las cosas y creo que se están haciendo bien las cosas.
También es cierto que da un poquito de cosa hablar de un proyecto tan chulo y tan necesario y que esté como en una carpeta porque, como pasan con muchas cosas, es un problema de recursos económicos.
¿O de subvenciones o de qué? Porque de voluntad vuestra evidentemente no. Mira, voluntad nuestra, ya te digo que ahora mismo lo estamos haciendo todo sin ningún tipo de financiación. O sea, lo estamos haciendo con recursos económicos que tenemos de donaciones, de empresas privadas, de los socios, mismos socios que van haciendo donaciones...
Y estamos tirando de eso, o sea, pero claro, nos limita en que no podemos ir a más allá, ¿no?, donde más se necesita, que será, por ejemplo, que es el mes de abril, ¿no?, que es el día más de concienciación del natuismo. Nos encantaría crear unos proyectos muy importantes, bueno, crear unos, ya los tenemos, ¿no?, pero crear un programa de concienciación, ¿no?, en las escuelas y tal, y es que no...
No nos llega. ¿Y directamente a las escuelas? ¿Ellas no se pueden hacer cargo o no les interesa ese tema? Les interesan un montón. Incluso muchas de ellas nos han preguntado para hacer cursos, formaciones... Pero están en las mismas. Claro, es que no preguntan. ¿Es gratis? O sea, están en la misma situación o incluso peor que nosotros el tema económico...
Pero los beneficios que llevaría un proyecto de ese tipo, no només pels nens, sino per les famílies, pels companys, per l'aula, pel propio cole... Bueno, és un beneficio para todos. És un beneficio social. Exacto. És algo que deberia estar financiado per la Generalitat, perquè estem treballant el tema del bullying, que està passant un muntó. Sí, eh? I és algo que també da consciència, estàs fent una escola inclusiva, estàs fent un muntó de coses...
que no s'està fent. És que si l'assetjament, el bullying preocupa, jo crec que a molts pares, en el cas de persones amb trastorn de l'especte autista, és un col·lectiu molt més vulnerable a patir-lo, no?
Sí, sí, sí. És un col·lectiu molt vulnerable. En general. Sí, sí. Clar, però el tema del bullying és veritat que... Ostres. El tema del bullying... És un... Sí. I ara més con el tema de les redes sociales... Clar, perquè no acaba a l'aula, no? Exacte. Que el bullying continua fora, amb el ciberassetjament, etcètera. Exacte. Y lo que vemos es eso, no? Que...
Hay que frenarlo y creo que se tiene que hacer con programas que funcionen, ¿no? Programas que verdaderamente funcionen y se pueda... I amb la implicació de les propies famílies, no només dels nens i nenes amb TEA, sinó de totes les famílies, ¿no? Exacto, por eso los programas que queremos hacer es enfocado también a las familias, no solamente a los niños, sino al profesorado, a las familias, a lo que es la escuela totalmente, y es algo que...
Bueno, yo creo que lo conseguiremos, Miquel. I tant, hem d'estar animats. Aquí seguir luchando. I tant que sí. Escolta, a l'abril és el mes de la conscienciació, suposo que evidentment ens tornarem a veure els carrers per Sant Jordi, com habitualment, i després hi ha aquell projecte tan xulo que teniu a l'estiu dels casals, com està tot això, Juanjo?
El casal, si te digo la verdad, ya estamos recibiendo llamadas de padres. Ves que no soc l'únic que te ha apuntat al calendari, el tema del casal. Porque hay gente que quiere pagar ya reserva, pero es que claro, eso es otro tema que este año, a ver, tenemos que estudiar de dar más familias la oportunidad de participar. No sé cómo, la verdad...
porque todo viene por lo mismo, por el tema económico, ¿no? Y miraremos a ver qué podemos hacer. I, mentrestant, continua la feina habitual de cada dia, de cada setmana, del dia a dia, de todos en azul, que continua donant servei a totes les famílies, acollint-les, donant-los informació, donant-los ajuda, amb tots els serveis que els oferiu. Sí, nosaltres ara mateix estem donant serveis en diferents punts, Salou, Tarragona, Valls...
Y desde los centres de soport y desde Benestar también se está haciendo un servicio de lunes a viernes, todas las tardes y por las mañanas. Y la verdad que, bueno, cerca de 200 familias se están asesorando, se están teniendo esta ayuda que tanto se necesita, ¿no?
En todo, ¿eh? En todo el tema de integrar el tema de terapias, el tema de espacios de respir, espacios también para que puedan hacer talleres adaptados. Bueno, es un servicio que, lo que digo, ¿no? Es el sueño que siempre he pensado de tener, ¿no? Y poco a poco se está consiguiendo, ¿no?
Gràcies a l'esforç, a la voluntat i al coratge de famílies com la vostra i com les que formen part de l'entitat i després també de la força i la feina que hi ha al darrere en moltes d'aquestes coses que ens va explicar el Juanjo Carabaca, president de Todos en Azul.
Juanjo, vamos a animarnos y a salir en el carnaval y a pasarlo bien. I a partir d'aquí anirem veient com funciona tot. Aquí tenim els micrófons de Tarragona Ràdio sempre que els necessiteu. Juanjo, moltíssimes gràcies. Bon carnaval. Que vagi bé.
Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nastic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nastic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Vitamina del amor.
a la dutxa a l'hora i l'hora, pago teràpia, pago gimnàs, però tinc d'algú dins que no es cura mai. Esmorz un forqui, ja no faig els grunts, no gasto en benzina, soc supernice, però tinc d'algú dins que no es cura mai.
Estic tan, tan put, jo crec que estic caducat. Tu tens la recepta, la fórmula, vitamina de l'amor.
Ni tan valor he vera, no es pot comparar res amb tu. El sol a la cara, tombona, un massatge, no es pot comparar res amb tu. He provat tantes coses, tot fatal, res funciona. Estic tan, tan putxo, crec que estic caducat. Tu tens la recepta,
Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
A Tarragona Ràdio som la Tere, el Jordi, la Laura, el Miquel... Bé, ja ho saps, ja et coneixes. Però ara hem descobert que a Tarragona Ràdio també hi ha el Pau, la Dora, la Laia, l'Aleix, l'Andreu, la Pili, l'Ester, l'Emma...
Quanta gent! A Tarragona Ràdio som 40.000. Gràcies per ser-hi.
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Tots els gossos de Tarragona hauran d'estar inscrits en un registre sensal caní amb el seu ADN en un màxim de sis mesos. Es busca protegir els animals en casos de pèrdua o abandonament, però també...
identificar els propietaris que no recullen els excrements al carrer i poder-los sancionar les multes. Arribaran passat l'estiu 1.500 euros si es detecta que l'animal no està inscrit al registre de 300 per no recollir-ne les deposicions al carrer o per dur-los sense lligar.
L'alcalde, Rubén Vinyuales, diu que es vol donar major protecció als animals i a la vegada contribuir a una ciutat més neta, diu que en cap cas es tracta d'una mesura recaptatòria.
I vull ser molt clar en aquest punt. Aquesta no és una mesura recaptatòria. Tant de bo no recaptem ni un cèntim amb això. És una mesura de civisme. És una mesura pensada per a la gran majoria de propietaris i propietàries de gossos que ja actuen de manera responsable i que sovint són els primers perjudicats i perjudicades per l'incivisme d'uns pocs.
Els propietaris tenen fins a mitjan agost per demanar la prova d'ADN a qualsevol centre veterinari. La mostra de saliva s'extreu de manera molt senzilla i les dades resultants s'introduiran al registre municipal. La plataforma Mercaderies per l'Interior ha formalitzat la demanda contra el projecte de tercer carril ferroviari del corredor mediterrani per la costa tarragonina davant l'Audiència Nacional. Ho fan al marc del procediment contenciós administratiu
que ja hi ha obert contra el Ministeri de Transport i de la DIF. La demanda formal de la plataforma conté 110 folis i diversos peritatges que carediten el perill del tercer carril, el seu pas per Tarragona i per altres municipis veïns.
Per cert, normalitat a l'alta velocitat de l'estació del Camp de Tarragona, aquest dimarts a primera hora, l'endemà que els sindicats majoritaris desconvoquessin la vaga prevista fins dimecres. Els primers AB i avant, procedents de Lleida Pirineus, Tortosa i Barcelona Sants, han arribat i marxat puntuals. En Cristian Moreno, de Reus, agafava el tren per anar a Madrid per feina. Diu que ha viscut el caos ferroviari amb molta incertesa.
D'incertesa, principalment perquè estava programat, havia d'anar aquesta setmana, dimarts i dimecres. Fins ahir crec que no van aixecar el tema de les restriccions, llavors no sabíem si podríem anar o no. A més, intentar anar amb avió va ser pràcticament impossible. Crec que els vols només hi havia a Iberia i costaven 600 euros anar i tornar dimarts i dimecres. Així que, bueno, ens l'hem jugada, al final...
He escoltat a la ràdio que ho han aixecat, que almenys els trens d'alta velocitat funcionen, així que almenys hem tingut sort avui dimarts. Només s'han acumulat retards de 5 minuts en alguns dels trens per anar a Barcelona o València. I la bota del Carnaval, que ja s'ha plantat per tercer any consecutiu, l'element és de gran format. Com era tradició, una bota que és més tarragonina que mai, perquè reta homenatge a la ciutat i el seu patrimoni simbolitza els 25 anys de la declaració de Tàrraco, de l'UNESCO.
És obra del taller Vàlua amb Raül Martínez al capdavant. Ha explicat que es vol posar en valor la història romana de la ciutat. Al final és una obra pública y para toda la ciudadanía. Y entonces vimos toda esta parte de la renovación del fórum de la colònia, el tema del museo... Y le quisimos dar ese pequeño toque, esa pequeña guinda...
de convertirla, más que en Tarragona, en Tarraco este año, pues la bota que sea de Tarraco, ¿no? Con ese yelmo, ese casco y, bueno, pues toda la numeración y todo lo que pone en la bota en latín.
Ja llueix. A la plaça de la Font també s'ha presentat el ninoti, la ninota. I amb això acabem. La Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos han detingut una dona de 61 anys, presumptament relacionada amb múltiples efforts comesos a l'interior dels busos municipals. Els dos cossos policials van organitzar dijous un dispositiu conjunt, van desplegar gens en diferents punts, finalment la van localitzar a l'estació d'autobusos.
La dona va ser interceptada quan estava a punt de sostreure el contingut d'una bossa de mà i va quedar arrestada. Ha acumulat 33 antecedents per delictes contra el patrimoni. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Viu Royal Tarraco, et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio. Continuem endavant amb l'espai i tothom, el 96.7 de la freqüència modulada. I avui ens visita un conegut ja del programa, que és l'Álvaro Solà Pérez. Álvaro, molt bon dia. Bon dia i gràcies. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Escolta, l'últim cop que estaves amb nosaltres ens avançaves ja la publicació d'un llibre, un llibre que el conformen diverses entrevistes. Com ha anat evolucionant el projecte, Álvaro, des de llavors?
Però secàr no m'ho crec, sincerament. Quan t'ho vaig explicar, pensava que seria a mig, llarg termini. I mira, tot s'ha avançat molt. Hem avançat molt. He tingut que triar molta feina allà darrere, és veritat. Hi ha moltes entrevistes, moltes trucades, molts SMS, moltes introduccions fetes per mi. Bueno...
Com neix la idea del llibre? Perquè fa temps que vas darrere... Fa temps que tu col·labores també amb diversos mitjans, fent entrevistes a personalitats, a diverses personalitats, i com se t'acut o d'on ve el fet de plasmar-ho tot en un llibre?
Doncs no, tot no, perquè, evidentment, són 51 entrevistes. Si tinc més de 200, he tingut que triar 51, perquè així ho deixo plasmat i és com una experiència, al final, compartir el que m'ha semblat, el que no, cada entrevista, perquè també feia una introducció, a cada entrevista feia una introducció meva. I, bueno, al final és com un homenatge a tota aquella gent que planta cada dia, cada dia, que es cau i torna a començar, com dic jo a l'epíleg, també, que, al final, que t'ensenyem que planta cares viure, al final.
51 entrevistes que arribaran en forma de llibre. Ha estat difícil, Álvaro, triar, escollir, de les més de dues centres que tens, i van sumant, perquè em consta que cada setmana continues tenint de noves, no? Sí, sí, avui he enviat, per exemple, puc dir-ho, bueno, entre ahir i avui, avui he enviat l'alcalde de Mollerusa, que tinc una companya de Mollerusa, i ha acceptat. I ahir li vaig enviar la delegada del govern de Tarragona, la Lucía López,
Li vaig enviar ahir la seva entrevista perquè me la fes. O sigui, no para de creixer. He dit això, la selecció, he intentat que fos paritari, ara no m'ho vol dir si 25 dones, 25 homes, o 26 homes i 25 dones. Però gairebé és paritari. I en tots els actors representats, és veritat que els sis ex-presidents, els tres alcaldes, dos consellers...
He afegit també al Berni, que avui l'he vist, i li he dit, dic, has tricat molt, eh? El cotxe, que em marello, perquè ho ha fet el cotxe, mentre que anava cap d'aquí. I a l'Elisabeth Romero, també, que li feia molta il·lusió, la subterracada. També l'ha afegit, que són, al final, dues persones de Tarragona, i també en té tu potència a Tarragona, amb l'alcalde, amb la Laura Retxa... L'apresentaràs per camp... Exacte.
Clar, que es noti que hi ha un tarragonisme impregnat amb tot el llibre, no? Sí, hi ha quatre tarragonins, hi ha quatre. De fet, hi ha dos homes i dues dones de Tarragona. Ara ho està pensant. Per publicar un llibre fa falta un suport, fa falta un editorial...
Com és aquest procés? T'hi poses en contacte tu... Sí, em poso en contacte amb mi, poso jo en contacte amb ells... Fas una recerca d'editorials o com és això? Sí, sí, vaig enviar un munt d'editorials i és veritat que moltes m'han dit que no, que no encaixa amb l'editorial, que no sé què, no sé quants, que ho veuen molt complicat... Algunes t'han contestat i fins i tot algunes n'hi han respost, no? Sí, moltes no han respost i aquesta, sí, perquè treballa a temes d'inclusió i tal...
I ha estat guai, perquè al final fer vídeo de trucades amb l'editora, ara parlant amb ella per veure quina portada fiquem a la precampanya, i això llavors ha estat molt guai. Al final he tingut que crear el vídeo per fer el book trailer i tal, i molt, molt. A veure, fer un llibre és complicat, però has de tenir temps, ganes...
I té tota aquesta part que és la que ara comença, que de fet avui per això també hem convidat a l'Àlvaro, perquè aquest dimendres comença ja aquesta precampanya amb el llibre. Clar, hi ha molts llibres que els llencen al mercat coincidint amb Sant Jordi, Álvaro, perquè és el moment on la gent també consumeix més literatura, consumeix més llibres. Tu t'hi veus, allò venen llibres a Sant Jordi? L'any que ve, l'any que ve. No, perquè em diuen que l'editorial el que fa és que quan publiques un llibre l'any següent vas a signar. Val.
Llavors, em fa molta il·lusió, també és veritat. És veritat, amb la precampanya, com tu dius, se finança el llibre, la gent pot entrar a la web, que encara no sé ni la web, és edita.cat, però no sé exactament el link. Llavors, podrà comprar... Què passarà? A partir d'aquest divendres, què podrem fer?
Pots reservar i comprar llibre i així finançar-ho. Val 16 euros o 15 euros cada un. Hi ha ofertes a la peina web de compradors, per tant, o el que sigui. Si hi ha entitats que vulguin també sumar-se, per exemple, a Espercamp, ho puc dir, la Laura em vol comprar 10 com a Espercamp. Molt bé.
Això, entitats també estaria bé, o ajuntaments, amb l'alcalde, estic a veure negociant si l'Ajuntament de Tarragona es gasta diners. Això espero que no s'enfadi que li digui aquí. Però, bueno, al final és així. Per tant, a partir d'aquest divendres ja podem preservar aquest llibre. Quants seran una realitat? Tens una data...
Són 40 dies de precampanya, i depèn com vagi la campanya, encara que no s'acompleixi tot el que està previst a la precampanya, si no s'acompleix, cal portar alguna cosa de diners, evidentment, si s'acompleix, llavors això no hi ha cap problema, el farà igual, evidentment, la voluntat és pel llibre.
Vull dir que encara queda una mica per tenir els exemplars a les mans, allò en paper, no?, físicament. Sí, sí, i tant. El tinc jo, evidentment, hi ha gent que també, gent amb l'editorial, alguna gent més ho mira, i que em fa valoracions editorials, que ja conec, que li agrada molt el llibre, i tal. Molt bé, que estàs obert a aportacions, no? Sí, aportacions de gent, vull dir, si tinc un company que li agrada molt el llibre i tal, li he donat una valoració editorial que m'han fet, a veure què li sembla.
Molt bé. Què diries tu que aporta aquest llibre, Àlvaro? Al final, mira, segons m'han dit aquest llibre, segons m'han dit que aquest llibre, això m'ho va dir un periodista l'altre dia que li va passar així, m'ha dit que cap altre llibre en català i en castellà recull una pluralitat tan amplia i transversal.
I això a mi m'agrada, és a dir, que al final no és només, com tu vaig dir, que no volia polititzar la secció ni el llibre, i és veritat, a veure, a mi m'encanta que siguin 51 testimonis diversos d'homes i dones que al final d'arreu de Catalunya planten cada dia els seus límits, planten la diferència, tenen problemes com qualsevol ciutat o ciutadana, i al final som gent normal, que la veritat que ho vull agrair públicament, i ho he fet en privat, també a tots ells els hi ha agraït, i em sap greu deixar tanta gent fora, és veritat, ho puc dir.
Al final és un llibre inclusiu, integrador, és a dir, al final és un llibre que parla de persones, cadascuna amb les seves problemàtiques, amb la seva història, i de fet així hauria de ser també la pròpia societat. Com veus tu la Tarragona d'avui, diria, amb aquest sentit? La Tarragona d'avui s'ha de fer més coses, sempre li dic alcalde, al final s'han de conèixer, com sempre dic jo, s'han de conèixer les entitats entre si mateixes, col·laborar entre elles, perquè al final hi ha moltes entitats del tercer sector de Tarragona i arreu de Catalunya que no es coneixen entre si mateixes.
Entre si mateixes, eh? Entre si mateixes, ens coneixen, estem d'acord, a veure... I de cara a la població? Perquè a vegades passa allò que coneixem una entitat quan hi ha alguna cosa que ens mou a nosaltres, no sé, doncs si tens un familiar amb un trastorn de respecte autista, si tens un familiar o tens un amic amb alguna discapacitat, amb alguna diversitat, és llavors quan coneixes aquestes entitats.
Al final jo intento conèixer totes, és veritat que justament quan ens vam veure m'anava a reunir amb la del càncer, amb la Begonya, i molt bé, la Begonya li vaig dir, per qualsevol cosa sóc el petit Nicolàs, per qualsevol cosa estic aquí. Jo m'ofereixo entitats a ajudar-les en el que sigui.
Hi ha una altra, no sé, fora de Tarragona, que també m'ha demanat ajuda per fer entrevistes, que fa entrevistes de ràdio, precisament, i a veure si li puc aconseguir algun convidat i tal. Li he passat la llista a tota la gent que he entrevistat, a veure que em seleccioni quin bo, quins creixels que agradaria tenir al programa, i jo ho intento. Però això és ajudar a entitats, és donar a conèixer entitats, el que fan, tantes coses. I a tu què et mou a fer això, Álvaro? Perquè tu després tens la teva vida, tens la teva feina, tens les teves ocupacions, i a sobre...
T'ofereixes per... Ja, per això ho fèiem, però és un plaer, ja ho saps. I al final és veritat que amb el diari és capacitat també, amb les notícies que puc dir que al final coneixes moltes realitats. I amb això amb el llibre m'ha anat bé també, al final, fer contactes, bueno, està bé. Però al final, per fer el llibre necessites autoritzacions de la gent que s'ha entrevistat. Per supost.
i està molt bé, és a dir, ningú m'ha dit que no, ho puc dir obertament, fins i tot he parlat amb gent que m'ha sorprès a mi com la dona de Juan Carlos Gonzúe, superamable per WhatsApp, superamable, és veritat que ell està passant-ho malament, no va a actes, però és un referent i que volia sortir al llibre,
O, per exemple, l'Àngel de Javi, que l'altre dia... Bueno, l'Àngel de Javi, que és un nen de 8 anys que té un mal tir d'aquestes ràdies, el va conèixer aquest Nadal a l'Oviedo. La seva mare, que és una lluitadora, també. Aquesta dona m'ha demanat un exemplar del llibre assignat que em fa molta il·lusió fer-li arribar quan surti. Gent aquesta que, en veritat, fer autoritzacions... Bueno, està bé.
Creus que tothom hauria de tenir aquesta visió? És a dir, al final, conèixer totes aquestes realitats i totes aquestes pluralitats que tu mostres al llibre a tu t'aporta tenir una visió molt global i molt segmentada, que d'una certa manera està bé, no?
No, és que no només faia el vídeo, ja et dic, Miguel, faia el videopodcast, ara el canal de YouTube fa el videopodcast, l'altre dia vaig fer... Ara anava a preguntar per altres projectes, què tens, però... No, no, però relacionat amb això, conèixer tantes realitats. Mira, l'altre dia vaig fer un videopodcast, t'ho puc dir, amb una noia, dona noia, amb síndrome de Down, que és diputada, o era, no sé si ho és, és la primera diputada amb síndrome de Down, la Marc Alceran. La Marc Alceran, exacte. Però la vaig fer un videopodcast amb ella, superamable, i ahir tenia un, però el vaig haver d'anul·lar,
amb una persona que és jugador de bàsquet amb càdia de rodes, que és un tio que no té una mà... Sí, sí, sí, cadascú té les seves canvis. Això és conèixer tantes realitats que, al final, a mi em fan, com vaig dir a la primera entrevista, un rungut que, al final, et motiven a seguir. Al final, veure gent sense mans, que és feliç, perquè, de veritat, hi ha gent que no té una cama o que té una discapacitat
I que fa una vida normal, quotidiana, no? Una vida normal, que somriu, que somia, que respira, doncs això és dona vida, al final això té la lina, si puc dir? Ara pensava en totes aquestes ocupacions i pensava com deu ser un dia a la vida de l'Àlvaro Solà. Interactiu. Perquè Déu-n'hi-do, eh? Si ara amb aquestes energies ja tens aquesta energia i aquestes ganes de fer coses... Avui ja la feina estava... Primer, el que he fet,
T'ho puc dir, eh? He mirat amb el manteniment les plaques a la sosta, a veure quines estaven mal fetes per les sobres que s'han fet. Després també he mirat emperatures. Després he preparat l'entrevista per l'alcalde de Montjerussa. Després he preparat un guió d'una cosa per mi. Després he publicat a Instagram l'entrevista del Xavier Antí, que l'he publicat avui, president d'Òmnium. He parlat també per correu, li he escrit un correu dient-li que s'havia publicat. Un missat de Twitter que s'havia publicat.
He parlat amb Enric Garcia per això que el nou diari seu... Del dilluns, no? Del dilluns, que m'he ofert per escriure articles. No tinc vida. Aquesta presència a les xarxes socials, és a dir, això d'haver d'actualitzar constantment la nostra vida real i la nostra vida digital, que també és real, evidentment les xarxes socials són una realitat...
Com ho portes? Provoca més estrès? Provoca més agòvio? Home, provoca estrès. No, però és veritat que ara mirant el rellotge, no parlem de mirar el rellotge, era a les 11.05 i estava penjant a l'Instagram el del 20 i dic, calla que no arribaré. És una feina que abans no havíem de fer i ara sembla que si no estàs present amb tot allò que fas a les xarxes socials, doncs...
Jo celebro, per favor, que l'Instagram no tregui això que fiqui... Fiqui Instagram i a la vegada se publica el Facebook. Que si he de publicar els dos a la vegada... Que ho faciliti, no? Que sigui alguna cosa que ho publiqui enlloc. Que encara segueixi així, que es publiqui en un i surti en l'altre directament. No que facin per semana, perquè si no no arribo al joc. No, no, no.
Escolta, què t'agradaria que passés amb el llibre? Pues que es venés molt. Si no, no, presentacions... Presentacions, tinc previst fer alguna presentació. Encara no sé, el president Puigdemont, ho puc dir, em va dir que li agradaria venir, o una altra cosa que pugui, però també és veritat que, bueno, que al final presentació, al final que es conegui en molts jocs, també que es parli a les escoles, al final la discapacitat... L'altre dia ho vaig pensar en un amic, li dic, a les escoles no es parla de discapacitat, o com respectem les persones que són diferents a nosaltres.
I això s'hauria d'ensenyar a les escoles, sempre ho dic, o als instituts, també, que hi ha molta picabaralla, com dir-ho així. Però s'hauria d'aprendre respecte a les persones, que tinguin les capacitats que tinguin. Fa una estoneta, per exemple, parlàvem amb el president d'una altra entitat i precisament ens deia això, que falta conscienciació i que falten projectes que portin les diferents mirades, com és el cas de totes aquestes entrevistes que tu ens proposes,
que portin aquestes mirades al col·le. I a partir d'aquí sorgia també un tema, que també et vull preguntar sobre això, que em sembla preocupant, que és el tema de l'assetjament, el tema del bullying. Bullying, a mi em preocupa molt. El bullying l'altre jo vaig llegir durant noia de 16 anys, no sé quan es va suïcidar pel bullying. Això és molt trist, eh?
Hem d'acabar amb això, el bullying. Al final, el bullying és que una situació preocupa la societat, és a dir, l'ha fabricat nosaltres mateixos. I amb el tema de persones amb alguna diversitat, encara és un col·lectiu més vulnerable, no? Hi ha persones amb autisme que pateixen bullying. No sé quantes n'hi ha, però hi ha un munt. I això és injust, vull dir, són persones. Jo sempre ho dic, que al final, darrere d'una discapacitat, t'ho vaig dir una vegada, hi ha una persona que mereix ser feliç. Igual que tu i jo i qualsevol persona que va pel carrer, per Tarragona. És a dir, no hem d'etiquetar, i això és important. Penso jo.
Tens altres projectes que es poguessin materialitzar, Àlvaro? Projectes, videopodcasts, entrevistes, articles i, bueno, reunions amb polítics. Però sí, te puc dir, a veure, m'he reunit, és veritat que he tingut el privilegi de menys un any que ma mare sempre, la mare la pantoja, diu ma mare que és, com sempre t'ho dic.
I li va dir, mama... I enviem una salutació a la teva mare, eh? Sí, gran, gran. Que sabem que ens escolta, eh? No, ens escolta, però ens escoltarà. Després, quan arriba a casa, no sap ni què ha vingut avui. Bueno, ens escoltarà, ni ferit, però ens escoltarà. Perquè no sabia que venia avui aquí. No, no té la meva agenda. La llengua la porto jo.
Va bé? Ella és la mà de la Pantoja, però la gent de Portugués ha dit això. No, però al final li vaig dir l'altre dia amb el president del Parlament, perquè a ella és veritat que li fa mandra això de polític, això és veritat, com a tothom li fa mandra la política, menys els polítics. Llavors, bueno, al final li vaig dir, mama, en menys d'un any has conecit el president del Parlament i el president de la veritat. I és veritat que amb els presidents, però bueno...
Jo celebro, i això ho puc dir. És veritat que a través de gent li he dit que me n'alegro que el president ja estigui millor, a través del seu cap de gabinet, del conseller d'Esports i tal. I de la consellera de Niu Bo, que també l'han operat fa poc, també li vaig enviar un missatge que m'alegro que hi ha gent de l'operació, que tocava cuidar-se. Estàs pendent, eh, de tota la... Directament a ella. De tota la vida... Però sí, bueno, al final... Ahir vaig veure un Instagram de la Mònica Sales,
amb qui em porto superbé, que la vaig conèixer fa poc, que s'emocionava parlant del seu pare que té una malaltia, una demència, però s'emocionava parlant amb una psicòloga en un podcast d'Instagram. Se'm va acordar en la lligremeta, perquè jo sé què és viure amb una persona que potser no reconeix qui ets, però és molt dur, i més estar en política que no tens gaire temps, i més amb la posició, amb el càrrec que té la bònica.
Bé, potser també això va haver per sensibilitzar, per veure que hi ha famílies i hi ha persones que estan vivint això com el seu dia a dia. Això és el que diem, que els polítics no són supermans, ni estat terrestres, ni res. Són persones, al final, que també tenen situacions dures. A veure, a Luis Enrique, per exemple, va morir la filla, o no sé, o al president Torres se li va morir la dona. Doncs això també... O al president i ara passa tota una mala situació. Doncs bueno, són persones, al final, que també van al metge o, no sé, o porten el nen al col·le. Sí, sí, i tant. Saps?
Doncs, Álvaro, que estarem pendents de com va aquest llibre, i tant de bo sigui ja una realitat tangible, i el puguem tenir en paper, i tocar-lo, i llegir-lo, i de moment continues treballant, continues col·laborant amb aquests mitjans que ara dèiem, i t'encoratgem a que continues. Abans d'acabar, t'avui proposava públicament de fer-te una entrevista a tu al diari Escopa, perquè per mi ets un referent, com és l'Issac Pedrós.
Ho faré. Saps qui és l'Issac Pedrós? Sí, tant i tant. És un referent que també ha sortit al llibre, la primera entrevista que vaig fer. L'altre dia el vaig conèixer aquí davant a l'hotel, que feien una reunió de junts, ella i la Mónica Sales. Molt bé. És molt crac, és com tu. Ho farem. És un minisac. Els tornarem l'entrevista, eh? Ara anirà de tornada. Que el Carles té moltes ganes que surti, que també és un crac. I tant, del diari de la discapacitat. Ah, i el pròleg, per cert, el pròleg del llibre, que això no ho he dit. Ah, mira, és veritat. Me'l fan l'Andy Trias,
Posa'ns en situació. Bueno, l'Anditrias... Jo formo part de Dincat, que és... Formo part del Consell de Participació de Dincat. Molt bé. I fa un any i pico que formo part. I no sabia que el grup de WhatsApp... Dincat és aquesta entitat que representa les persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya, eh? Correcte. Llavors, bueno, feia un any i pico a estar al grup i no sabia que tenia el WhatsApp de l'Anditrias al grup.
I, bueno, vaig parlar... Bueno, al final és com... Bueno, vaig parlar amb ell per telèfon, estava molt content, amb el seu nebot, que és qui li porta tot i tal, i al final s'escriptor ell també. Molt bé. I li va agradar molt la idea. I després també és veritat que ell forma part de la...
L'associació de la Federació de Síndrome de Down de Catalunya, o alguna cosa així. I la primera entrevista al llibre és d'una noia que té 23 anys, crec ara, que és Ulaia Castro, que és integrador social, que treballa a la Federació Catalana de Síndrome de Down, on l'Anditrias és l'usuari. Llavors, com a homenatge a ell, també la primera entrevista és d'una noia que treballa amb ell.
I tindrem el pròleg d'aquest llibre. El pròleg i l'epíleg meu, i després he fet 51, perquè al final volia ficar-se a la meva mare, però fa la 51. Molt bé, 50 a més una. I he fet una bon introducció a cada entrevista, després a mi la meva mare és llargueta,
és veritat, la ma mare, i al final he fet gent que volia que sortís al final, i tots els actors, ja et dic. És important, Álvaro, tenir la família al costat, no?, que et donin suport. Home, sí, és veritat que sí, i evidentment em donen suport, sí. Bueno, vull dir, suport moral, sí, suport econòmic, també. Puc dir, però sobretot és suport moral, al final sense ma mare i sense ma família, això per dir que no ha d'aconseguir res, és a dir...
Ma mare és veritat que l'entrevista, ho puc dir, ho puc fer avançar, que ma mare es va entrar a l'entrevista perquè ho va veure publicat al diari Escapacitat, no li va dir res que no faria. És veritat que ara està... També és veritat que ella... No era que entrevistés tants polítics, és veritat, t'ho puc dir, però ella també em proposa gent que vulgui que surti. Bueno...
Perquè les entrevistes són infinites, al final tens moltíssima gent, no acabaries mai. Ja t'ho vaig dir, que algun dia acabaríem, però no ho trobo al final, en la veritat. Quantes en tens ara en cartera? Doscentes. Que no han sortit encara? Doscentes o més. Que no han sortit encara? Sí, tinc doscentes o més. I és veritat que algunes de les que no han sortit, sortiran al llibre. Però després les publicarà el diari de discapacitat, evidentment. Per exemple, el president Torra no ha sortit encara al diari de discapacitat, però sobre el llibre, per exemple. Hi ha gent que vull que sigui com a exclusiva.
Doncs n'estarem pendents. Álvaro Sola Pérez, moltíssimes gràcies per tornar-nos a acompanyar una vegada més a tothom. A vosaltres. Gràcies. I nosaltres ho anirem deixant aquí. Tornarem dimarts vinent amb més qüestions, més continguts, a la Sintonia de Tarragona Ràdio. El dimarts que ve, a més, amb edicions especials. Que vagi molt bé. Fins la propera.
No sé lo que estoy haciendo, tengo picos de alegría cuando esquivo lo que siento. Hay gente mirando todo lo que hago, algunas me
Fins demà!
Algunos me quieren pero no lo han contado Y ahora que no estoy tan bien No quiero perderme No quiero crecer Un beso en la fruta
Serveis informatius de Tarragona Ràdio. Informació actualitzada a l'instant al 96.7 FM, tarragonaradio.cat, Facebook i Twitter. Tot allò que passa t'ho expliquem quan passa.
Són dos quarts a dues.