dos partits de Lliga Europea, que viatgem a Holanda, i després venen aquí a casa el dia 16 de desembre, i després del 16 ja sí que ens han donat aquests dies de vacances. Molt bé. Doncs estarem pendents del calendari de la teva visita a Tarragona. Gràcies per estar amb nosaltres, Pol, i fins aviat. Gràcies sempre per pensar en els que estem a fora. Molt bé. Adéu a pu. Que vagi bé. Adéu, adéu.
El Polo Olivier, jugador de bàsquet, està a Noruega. Diladaran la lliga d'aquell país. És moment d'adeu. A dos quarts d'una hem de donar pas al Miguel González amb el tothom. Demà hi tornem. Programa especial. Demà amb Pedro López a les banquetes de bàsquet durant 45 anys. Aquest any ha decidit plegar definitivament com a tècnic. Demà serà el torn de parlar amb Pedro López. Gràcies per la seva atenció. Bon dimarts.
Bona nit
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes.
La companyia tarragonina antagonista teatro presenta la seva obra més premiada, Los centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca.
Divendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiador, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.exe, on compren els professionals. Obramat.
A Miguel González.
Què tal? Molt bon dia. Nova edicció de l'Espai Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Des d'ara fins dos quarts de dues acompanyant-vos per parlar del tercer sector, de les capacitats diverses i de tants altres temes que tenen cabuda dins d'aquest espai, el 96.7 de l'FM.
tarragonaradio.cat, la TDT i aplicacions mòbils. Avui tenim dues col·laboracions habituals. D'una banda, la que fem amb l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Avui ens venen a visitar des del Servei d'Urgències i Emergències Socials de Tarragona, al suest. També parlarem amb l'Associació Contra el Càncer a Tarragona.
Avui, sobre càncer colorrectal, ens anirem cap al Francolí, perquè aquest cap de setmana l'Associació Aurora ens proposa una nova jornada, la tretzena, del Fem Francolí, i acabarem parlant de gent gran activa, perquè aquest divendres també organitzen un vespreig a la ciutat i ens faran també l'avançament d'un festival que preparen un festival solidari en favor.
del menjador social de Bonavista de cara al 13 de desembre. Aquests són els continguts d'un tothom que ara comença amb Lluís Comés, el control tècnic, i amb qui us parla el Miguel González.
Iniciem aquesta edició del Tothom. Com sempre, com cada darrer dimarts de mes, ens visiten professionals, companys i companyes de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona avui parlant del Servei d'Urgències i Emergències Socials de Tarragona. Ens acompanya la treballadora social d'aquest servei, la Mariona Fongivell. Mariona, molt bon dia.
L'Emilia Giraldes, també treballadora social i professional del Suest Guàrdies. Emilia, molt bon dia. Hola, bon dia. Ara definirem tot això. I la coordinadora del servei, la Sara Mat. Sara, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies a totes per acompanyar-nos.
Anava a dir que definíssim una mica què és el suest, jo ja ho he dit amb aquesta introducció, Mariona, però sí que et demano què és exactament i què fa aquest servei, que precisament en guany heu complert 20 anys de servei aquest passat octubre.
Sí, sí, l'1 d'octubre el vam fer els 20 anys i és el Servei d'Urgències i Emergències Socials de Tarragona. El que tenem bàsicament són aquelles persones que pateixen alguna situació que els genera un impacte emocional i social i el que fem des del Suez és atendre-les, recollir tota aquella informació que necessitem
contenir l'estat emocional i a partir d'aquí veure on les podem derivar, els serveis que acompanyen la xarxa per poder seguir treballant el cas i acompanyant-nos en la seva situació de millora. I d'on arriben i com aquestes persones?
Ens poden arribar des de diferents llocs. Normalment, el suest es troba ubicat a la comissaria de Guàrdia Urbana de Tarragona. Treballem just al costat de la unitat d'atenció a les persones.
I molts dels casos ens arriben perquè la gent s'adreça a la Guàrdia Urbana fent demanda d'allotjament, per exemple, si han patit algun desnonament o s'han trobat en situació de carrer. I també ens poden venir persones derivades dels hospitals o del que és l'àmbit de la salut...
de serveis socials bàsics, que pot ser que serveis socials tenen unes agendes ja establertes i la situació d'urgència o de la situació d'emergència requereix una atenció ràpida, una resposta ràpida, i ens el deriven des d'allà, o bé des de qualsevol àmbit...
Mossos o hospitals o on sigui. Al final és això, donar una resposta ràpida, immediata, no?, a un problema o a una necessitat, doncs això, urgent, no?, per tant així seria. I quan us arriben aquestes persones, què feu? Les informeu, les orienteu, sobre què exactament?
Bàsicament el que fem és escoltar-les, oferir-li un espai d'escolta, de contenció, i a partir d'aquí recollim tota la informació que necessitem per fer un petit diagnòstic i fer la derivació corresponent al cervell que més necessitem.
Segons la situació, segons el problema, se'l deriva en un servei. I també se'ls assessora sobre què hi ha disponible i sobre quins seran aquests serveis de protecció segons l'àmbit, perquè potser les persones que arriben tampoc no ho coneixen en molts casos. També és un punt de detecció, d'anàlisi, de prevenció d'altres situacions de risc en molts casos.
Sí, sí, sí. Fem com un primer... una recollida d'informació per diagnosticar quina és la problemàtica que hi ha i a partir d'aquí poder-ho treballar des del servir corresponent. Fins quan se'ls fan seguiment amb aquestes persones?
Pel que fa al suest, només atén... Des del suest, sí. Des del suest, només atén una primera vegada. Poques vegades permet explorar o treballar el cas més d'una setmana. Sempre tractem de derivar-ho al servei que treballi en profunditat i faci el pla de treball que requereixi. Sí que heu d'estar coordinats, però, amb moltes entitats o molts organismes per actuar conjuntament, no? Sí.
per derivar-los o per fer les actuacions que pertoquin. Treballem conjuntament amb molts serveis especialitzats de violència masclista, amb el CAP, amb tota la xarxa que forma el que és serveis socials. Avui, precisament, que és el dia de l'eradicació de la violència envers les dones, us arriben força casos en aquest sentit? Sí, la gran majoria són casos que són de violència masclista.
Déu-n'hi-do. Qui formeu l'equip? Doncs l'equip està format per una treballadora social i una educadora social. Fins fa dos setmanes l'horari d'atenció era només de 8 a 3, perdó, fins fa dos anys l'horari era de 8 a 3, però fa dos anys el vam ampliar de 8 del matí a 8 de la tarda.
llavors les dues tractem de coincidir durant un espai per poder fer el traspàs i poder treballar casos conjuntament i l'equip realment el conforma amb més persones també treballem molts casos conjuntament per fer suport a la primària d'atenció bàsica però pel que fa al suest som nosaltres i la coordinació
Per tal, com dèiem al principi, qualsevol persona que es trobi en situació d'emergència o urgència social a la ciutat de Tarragona podria accedir a vosaltres, no? Sempre i quan es trobi en una situació d'urgència i d'emergència, sí. Normalment, accedeixen per mitjà de Guàrdia Urbana o qualsevol altre servei social, normalment venen derivats ja.
però si qualsevol persona es troba en una situació d'urgència sempre pot venir. Posarem l'exemple de dones víctimes de violència masclista, que hem deia que són molts dels casos, però també hi ha altres perfils, sense sostres, pot ser que es troben en situacions greus, gent gran... Exacte. Sí, sí. Normalment, el que és l'àmbit de sense sostre també és un àmbit que treballarem bastant,
A partir de desnonaments, per exemple, no? Sí, desnonaments, gent gran o persones amb diversitat funcional que estaven en una situació vulnerable. El que es diferencia és que treballem tots els casos, però el que diferenciem és que treballem sobretot aquells casos que han patit una situació que els ha generat una urgència o una emergència.
Però si això no fos prou, anem tenint novetats, i és que des del passat juliol, si no m'equivoco, hi ha aquesta aplicació del Suest amb el Suest Guàrdies. Emilia, què és exactament el Suest Guàrdies?
Doncs el Suez Guàrdies és un servei que dona cobertura a l'atenció social en situacions d'urgència i emergències en uns casos en concret. I es va posar en marxa a partir del 14 de juliol d'enguany. Per tant, és com una ampliació del propi servei.
Sí, és una ampliació, com ha dit la Mariona, ells estan de 8 del matí a 8 de la nit i aquest servei s'amplia 24 hores, 7 dies a la setmana, de 8 de la nit a 8 del matí del dia següent. És a dir, que al final hi ha una cobertura contínua d'aquests casos d'urgència i emergència amb els seus guàrdies. Qui l'activa?
L'activa el cap de torn, sempre el cap de torn de la Guàrdia Urbana. Llavors, el composem una sèrie de professionals de l'Institut Municipal de Serveis Socials, treballadors socials, educadores i psicòlegues. I sempre ens activa a través d'una trucada el telèfon mòbil del Suez al cap de torn. Hi ha un cap de torn, que és el que fa guàrdia, un professional que fa guàrdia amb aquest horari que comentaves, i a partir d'aquí, quan rebeu la trucada, quin és el circuit? Què passa?
El professional, en principi, arregla trucada, fa una primera exploració i s'ha de personar a les dependències de la Guàrdia Urbana o bé allà on ens digui el cap de torn, que tenim un marge de mitja hora aproximadament per poder activar-nos. Això és una tensió 24-7, no? Sí, sí, totalment.
I això té, evidentment, uns beneficis, no?, que és aquest acompanyament, doncs, en casos de situacions ja de molta crisi, no?, com pugui ser, doncs, això, un cas de violència masclista, un feminicidi, un desallotjament, no sé, hi ha molts exemples, no?, suposo, on s'aplica. Sí, la idea és oferir un acompanyament i suport
amb aquella persona o amb aquella família que està en aquesta situació de crisi provocada per aquesta situació d'emergència, casos molt concrets que són dones de víctima víctimes de violència masclista desallotjaments sobtats per incendis, per
Explosions, inundacions, per ruïna o alguna catastrofe natural, per feminicidis o algun tipus d'accident múltiple amb afectació a càrrega emocional greu. Són els quatre ítems en els quals ens poden activar. La taxa d'activació és alta? Us diu, soleu activar? Se sol activar aquests sues guàrdies?
Doncs vam començar el juliol, com vam dir les companyes que vam començar el 14 de juliol. Vam començar amb poques activacions perquè al final no deixa de ser un procés d'adaptació on el que deien de les guàrdies ens activa única i exclusivament el cap de torn de la Guàrdia Urbana.
Llavors, al final sí que no deixi de ser nosaltres informar del projecte, que el cap de torn ho sàpiga, que els agents també. I en concret, des del 14 de juliol fins a dia d'avui, ens han fet 19 activacions, de les quals 12 han estat en cap de setmana o en dies festiu, i 7 d'aquestes actuacions han estat entre setmana.
De les 19 actuacions en total, cal destacar que 13 han estat activacions per víctimes de violència masclista. Sí, digues, digues. Bé, que és un fet una mica, doncs, rellevant, no?, que sí que és un tema que... Sí, és el que em deia abans, que... Exacte. Que s'ha de treballar i que, en fi, doncs, que és... Vaja...
Exacte. D'aquí ve, no?, una mica la finalitat perquè nosaltres... Sí, però de la resposta a aquestes situacions concretes, no? Sí, exacte. Nosaltres, com a suers, no?, ens vam plantejar de la cobertura, no?, a part de 8 a 8, deia, ostres, és que cap de setmana sí, vèiem la necessitat, no?, de nit i sobretot cap de setmana, no?, en aquests episodis, malauradament, pot passar, no?, des d'incendis, des de necessitem un allotjament...
Situacions forçades que no poden esperar els dilluns, no? Sí, una urgència i una emergència en general, clar. No deies de ser que hem d'estar, no? Creiem la necessitat de poder estar i fer-nos visible, no?, sobretot. I a partir d'aquí va néixer, no?, aquesta proposta de projecte que va començar el juliol com a prova pilot...
I n'estem molt contents i podem dir que continuem de cara al 2026 amb un equip de guàrdies que ara són 16 professionals de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Per tant, que bé, quin honor poder comptar amb els companys i companyes que en volen formar part i que veiem una viabilitat i un futur i apostem molt cap aquí.
Aquest servei té continuïtat, com no pot ser d'una altra manera, de cara al 2026 amb tots aquests professionals continuen oferint-los tots aquests recursos d'urgència que ara comentaves. Sí, té continuïtat i a més a més des de la coordinació de Suez,
i també amb el suport de les meves companyes volem apostar per un equip d'estructura una consolidació d'aquest projecte perquè no deixi de ser un servei d'atenció al ciutadà on hi ha un benefici i una ciutat com Terregona, capital de província a què mínim que podeu oferir aquest servei i aquesta atenció doncs no sé si ens deixem alguna dada més que vulgueu comentar noies pel que fa la feina que feu, Mariona, Emília, Sara
Jo crec que hem comentat, hem fet un repàs molt ràpid, però molt intens i molt necessari també als serveis, que a vegades la ciutadania no els coneixem, però que existeixen i que ofereixen, s'ofereixen des de l'Institut Municipal de Serveis Socials i són molt necessaris, com dèiem, també aquesta continuïtat. Moltes gràcies, gràcies. Doncs Sara, Emilia, Mariona, gràcies per la feina que feu i fins la propera. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Molt bon dia.
I encara una altra qüestió que volem tocar avui al programa i és que aquest cap de setmana arriba una nova jornada del Fem Francolí que organitzen des de l'associació Aurora. Ens acompanya el responsable de projectes de l'entitat, l'Àlex Benítez. Àlex, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què passarà aquest cap de setmana? Com ho heu programat aquesta activitat? Què heu previst?
Doncs aquest cap de setmana farem la tretzena jornada del Fem Francolí, que és una jornada de voluntariat que portem fent ja molts anys a l'Associació Aurora. És pràcticament la jornada més antiga i més històrica. I és una jornada que combina la conservació de la natura amb la salut mental. Llavors, és una jornada que conduiran les persones...
que integrem dins de la nostra associació, els nostres treballadors, i seran ells els protagonistes i qui desenvoluparan la jornada i la majoria de les activitats. Quines són les dades pràctiques per si volem formar part, per si volem participar? Explica'ns com anirà a nivell de tempos i a nivell d'on hem de... D'on heu fet la convocatòria? Explica'ns.
Perfecte. Doncs mira, la jornada es durà a terme al riu Francolí, el camí del riu que hi ha davant del parc Francolí, bastant a prop del pont de Santa Tegla. Això tant a les nostres xarxes, com pàgina web, com...
tots els cartells del QR que tenim i el formulari d'inscripció, està a la localització exacta amb la ubicació d'on durem a terme. Per a algú que no estigui tan adaptat en les eines digitals, sota el pont de Santa Tecla...
al riu Francolí davant del parc Francolí. I allà desenvoluparem dues activitats. Una més tirant de medi ambient, que serà una sortida guiada de descoberta de la natura, la fauna i la flora, i descobrir què és el que fan Aurora i els seus treballadors, on ells són els protagonistes i poden explicar a ells la biodiversitat de l'espai, les feines que duen a terme, com treballen, perquè la gent pugui conèixer-los i...
doncs una mica s'entendre'ls, quina feina és la que desenvolupa en Aurora i entrar més en contacte, no? I a la vegada descobrir la fauna i la flora del riu Francolí que tenim aquí al costat, que no en som conscients però que en tenim molta biodiversitat. Aquesta serà una de les dues activitats. L'altra serà una dinàmica de salut mental que han preparat l'equip d'atenció a la persona, de l'entitat, i és una dinàmica una mica per...
conèixer més els taburs de la salut mental, conèixer-nos més personalment i poder tractar temes que costa avui en dia poder-los tractar amb total normalitat.
Doncs aquest és l'objectiu, doble objectiu, i n'hi ha molts més, perquè, com tu dèies, la jornada agrupa i engloba moltíssimes coses, suposo que animar a tothom que ens escolti a que hi participi, no?
Exacte. És el binomi que conforma l'associació Aurora, que és la salut mental i la natura, i es plasma una mica en aquesta jornada, on tothom és benvingut, és obert a tota la ciutadania. La idea és començar a rebre les persones a partir de les 10 i a les 10 i mitja començar ja amb el que és les activitats, pròpiament dita, l'inici de les activitats.
Tindrem la col·laboració d'altres entitats, principalment l'Ajuntament de Tarragona, que posarà un petit càtering, que serà un petit esmorzar. No farà falta que la gent es porti a esmorzar. Nosaltres repartirem uns gots reutilitzables de plàstic que repartim del senflancolí perquè la gent no hagi d'utilitzar ampolles de plàstic i puguin reutilitzar-lo a totes les activitats.
de l'associació Aurora, són els típics igots de festius. Tindrem també col·laborant a Europa Directa a Arragona i a l'entitat d'Ocell de Fot repartint un petit obsequi a tots els participants al final de la jornada i res més, convidar tothom que vulgui participar i animar-los.
Molt bé. Doncs Àlex Benítez, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquesta nova iniciativa, aquesta nova jornada del Fem Francolí amb l'Associació Aurora. Moltes gràcies també per la feina que feu. A vosaltres, moltes gràcies. Gràcies, molt bon dia. Adéu. A vosaltres ara el que farem és aturar-nos un momentet pels bulletins informatius i en una estona hi tornem amb la segona part del Tothom. No marxin.
Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'Hèrcules.
Diumenge 30 de novembre a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'Hèrcules. I com sempre des de fa 33 temporades, l'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Todes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Todes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura Fans de Tarragona amb Sílvia García de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Tarragona clama per erradicar la violència envers les dones. Sota el lema el masclisme juga brut. Durant tot el dia s'han programat diverses activitats reivindicatives. Amb motiu del 25N s'ha fet l'actura del manifest davant l'Ajuntament.
Enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada, la violència en l'àmbit digital. I els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les dones que exerceixen un lideratge polític, les periodistes afecten el benestar de les víctimes, reforça estereotips. És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques.
La lectura del manifest ha estat presidida per l'alcalde Rubén Vinyuales, que ha demanat a la ciutat que alci la veu per aconseguir que cap dona visqui amb por. Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por. Cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d'una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica.
És una lluita quotidiana. I des de l'Ajuntament de Tarragona l'assumim com una responsabilitat col·lectiva, transversal i urgent.
L'acte ha comptat amb representants de diversos espais que s'han adherit a la xarxa NOA. I Comissions Obreres denuncia la violència masclista en totes les seves formes. Els actes de commemoració han reivindicat el dret de totes les dones a viure lliures de violències. La lectura del Manifest Conjunt amb UGT s'ha fet a la plaça de la dona treballadora, Michelle Pijuan.
Amb motiu del 25N, des de Comissions Obreres s'han programat diverses accions. Al llarg del matí, aquest dimarts, la seu del sindicat ha acollit la xerrada violència vicària, la més cruel de les violències masclistes. Ha anat a càrrec d'Alexia Amat, mare protectora, fundadora de Terme i creadora del projecte Empoderat.
A les 12 s'ha fet la lectura del Manifest Conjunt, l'ofrera floral per les companyes assassinades i una performance per donar visibilitat a les víctimes de violència vicària. Els sindicats de comissions obreres i UGT han posat de manifest tots els assassinats que hi ha i la violència masclista que encara persisteix als llocs de treball. Mar Vázquez, representant d'UGT, recorda que les empreses disposen de protocols per ajudar les dones que són víctimes de violència masclista.
La via sindical, el que es reivindica, per desgràcia, una i més són tots els assassinats que hi ha i tota la violència tan vicària, masclista i assetjament als llocs de treball. Hem de recordar a les empreses que s'han de posar de manifest els protocols per ajudar les dones que són víctimes de violència masclista. Recordar a les persones treballadores que si no ho tenen al seu conveni col·lectiu està tot reflexat.
a l'Estatut i a la normativa, a totes les lleis que hi ha de protecció que les dones víctimes de violència masclista poden adaptar els seus jocs de treball, els seus horaris, sense que tingui cap repercussió. En total, Comissions Obreres de Catalunya ha organitzat 16 actes per tot el territori català. Les activitats s'allargaran fins al 4 de desembre.
La Diputació de Tarragona aprovarà divendres un pressupost per 2026 que puja als 237,5 milions d'euros. És un 7% més que els d'enguany i de nou seran de rècord. S'ha tornat a arribar un ampli consens. Esquerra i PSC tindran el sí de Junts i el Partit Popular. Noemi Llaurador és la presidenta de l'ENS. Doncs realment una altra vegada de rècord i que ens serveixen sobretot
per continuar reforçant i tirant endavant les línies mestres del mandat 2023-2027. A més a més, també volem destacar l'ampli consens que aquests pressupostos siguin els pressupostos de tots i totes.
La proposta econòmica contempla partides per la nova seu operativa a la plaça Imperial Tàrraco o per el trasllat del Conservatori de Música a la Tabacalira. I acabarem parlant del REC del Festival Internacional de Cinema de Tarragona que presenta una programació
amb més de 30 films. Molts d'ells seran estrena a Catalunya o a l'estat espanyol. El certamen celebrarà la seva 25a edició del 3 el 8 de desembre, inauguració el dia 3 amb El canto de las manos, debut com a directora de Maria Valverde al tancament, la clausura el dia 8 en frontera de Judit Culell, presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuntcat.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Continuem a la sintonia de Tarragona Ràdio aquest darrer dimarts de mes, com sempre, amb la col·laboració amb l'Associació contra el Càncer de Tarragona. I avui ens visita una professional, de fet és la metge adjunta de l'Hospital Joan XXIII i responsable de la consulta en risc de càncer, és la doctora Belén Ballester. Doctora Ballester, molt bon dia.
Molt bon dia i gràcies. Gràcies per convidar-me. A vostè per acompanyar-nos. Volem començar parlant del càncer colorectal. Volem saber què és, a nivell molt bàsic, per les persones que ens puguin estar escoltant, i per què s'origina, per què és tan freqüent. Ja sé que li he fet moltes preguntes en una, però comencem desvetllant aquests dubtes.
Bé, el càncer de coloni recta és un càncer que s'origina a la paret interna del budell gros o del recte. I normalment s'origina a partir d'unes lesions que anomenem pòlips. Aquests pòlips, si els deixem allà durant 10 o 15 anys, ens poden malignitzar i donar lloc a un càncer. Aleshores ens preguntem per què es produeixen aquests pòlips.
Doncs aquests polis es produeixen perquè algunes cèl·lules del budell comencen a créixer de forma desordenada. I això per què passa? Això passa bàsicament per dos motius. Canvis naturals en els gens de les cèl·lules a mesura que van passant els anys i, per altra banda, per influència de l'entorn, ja sigui per als hàbits alimentaris, per al tabac, perquè hi ha inflamació al budell o perquè ens anem envellint. Aleshores...
Sospito, doncs, que aquí sí que podrem fer una bona prevenció, després en parlarem d'això, però... Sí, sí, disculpi, que l'he tallat. No, no, no, i aquests dos factors el que fa és que les cèl·lules del budell perdin el seu control de creixement, creixin de forma desordenada, aleshores formen aquests voltets, aquests pòlips. És molt freqüent, no? Sí, realment és el càncer més freqüent, si tenim en compte els dos sexes, homes i dones,
i el pic d'edat habitual és d'entre els 65-75 anys, però sí que s'ha vist que hi ha un clar augment de la incidència a partir dels 50 anys. I, de fet, jo remarcaria que en les últimes dècades el que estem veient és que hi ha un augment de càncer de colon en adults joves, és a dir, per sota dels 50 anys.
I per què? O per què es creu que hi ha aquest augment? També per la qüestió d'hàbits, potser? Sí, jo crec que els factors de risc són molt comuns, que ara els comentarem, i després que cada vegada tenim millors eines diagnòstiques i en denostiquem més.
Per tant, l'afecta, entenc, que potser a homes que dones o no? O hi ha un gènere que es detecta més? Afecta una mica més als homes. Jo crec que és una proporció de 3-2. Aquesta edat, em deia que el pic més alt seria a partir del 65, no? Sí, 170. Però cada cop se n'estan detectant més joves, se n'estan diagnosticant, clar. La pregunta, es pot prevenir? Podem fer nosaltres alguna cosa per prevenir el càncer de colònia recta?
Sí, és a dir, podem actuar en dues línies. Una, que seria modificar els factors de risc i l'altra, fonamental, detecció precoç mitjançant els programes de cribatge. Ara parlarem de tot això. Si ens centrem en els factors de risc, entenc que l'alimentació juga també un paper importantíssim, tant l'alimentació com els hàbits de vida. Això és el primer que hauríem de revisar.
Sí, és el primer. És a dir, el que és ben conegut és que el consum de cans processades, és a dir, tipus bacon, salxitxes, tot això, és un factor de risc per al càncer de colon. A l'igual que consumir en excés carb vermella, més de 500 grams de carb vermella, ja sigui de port, de vedella, a la setmana, probablement és massa i hauríem de reduir el risc.
Hàbits alimentaris o aliments que potser disminuirien el risc i que és el que hem de consumir i hem de convidar la gent a que en mengi més, seria cereals integrals, tot el que aporta fibra, cereals integrals, fruita, verdura, llegums i després un consum adequat de làctics.
No sé si té aquesta sensació, però a vegades costa canviar aquests hàbits, tot i que sabem, perquè ens ho han dit moltíssimes vegades, dels altts percentatges, de tots els casos que ara comentava, però coneixem els hàbits, però a vegades ens costa canviar-los, fins que no li veiem, i disculpim l'expressió, fins que no li veiem les orelles al llop, no?
Sí, sí. I l'altra cosa, a part dels hàbits, el que hem de fer és fer exercici físic, és a dir, evitar el sedentarisme i després evitar el sobrepes i l'obesitat. O sigui, l'obesitat, sobretot a nivell abdominal, és un altre factor de risc de càncer de colon. Per tant, ens hem de moure.
Alcohol i tabac suposo que també seran factors de risc importants, no? Sí, evidentment. El consum d'alcohol i tabac que va lligat també amb moltes altres qüestions. Parlant d'aquest diagnòstic precoç, per què és tan important participar en el programa de cribatge i expliqui'ns també com funciona?
A veure, és important participar en el programa de cribatge perquè amb el cribatge el que fem és detectar lesions premalignes, és a dir, detectem aquests pòlips i els podem estirpar, i a part diagnostiquem càncers en fases precoces.
Per tant, estem disminuint la incidència de càncer i, evidentment, estem disminuint la mortalitat. Pensa que al detectar pòlips els estirpem i estem parlant que és una lesió premaligna. Per tant, disminuïm la incidència de càncer de còlon i, òbviament, millorem la supervivència. Com és dur a terme aquest crisi de retge?
El cribatge a Catalunya es dona a terme que està dirigit a la població dels dos sexes d'entre els 50 i els 69 anys amb persones asimptomàtiques. Això és important, és a dir, que no han de tenir cap símptoma ni sagnat ni res. Aleshores se'ls envia una carta i se'ls convida a participar, se'ls explica que és una miqueta el càncer...
i se'ls convida a participar i el que han de fer és recollir una mostra de femte a casa i el que mira és si hi ha sang ocult, és a dir, sang que ells no veuen. A la mateixa carta ja posa un grup de farmàcies que tenen a prop de la seva casa o al CAP i allà han d'anar a buscar el kit,
Aleshores, van a buscar el kit, tornen cap a casa, recullen la mostra de femte seguint les instruccions, la tornen a portar ja sigui a la farmàcia o al CAP, i aleshores al cap d'un mes o d'un temps se'ls envia el resultat. Si és un resultat negatiu, se'ls dirà que els tornaran a cridar cada dos anys. I si és un resultat positiu, se'ls convidarà a que s'han de realitzar una colonoscòpia.
Per continuar veient l'estudi, a veure què és el que passa, no? La gent hi participa, en aquest equilibratge? Perquè això, evidentment, és... Tu t'envien la carta i tu pots decidir participar-hi o no. Doncs, malauradament... Tothom s'ho hauria de fer, clar, al final tothom hauria de seguir aquest equilibratge, no?
Sí, sí, doncs malauradament jo crec que participen poc, o sigui, els resultats, per exemple, de la taxa de participació de l'any passat al Tarragonès va ser del 37%, o sigui, que és una taxa bastant baixeta. Això són 4 de cada 10 persones, aproximadament, si hi ha 3,7 redonins, si hi ha 4 de cada 10 persones, és molt poc, no, doctora? Jo crec que sí, i que s'hauria de millorar molt. Per què creu que és tan baixa? Per què ens costa?
A veure, jo crec que ens costa perquè hi ha una manca d'informació i de què és el cribatge. És a dir, jo crec que la gent no té ni idea de què és el cribatge de càncer del còlon. Per altra banda, crec que a la gent hi ha una baixa percepció del risc personal. És a dir, les persones ens trobem bé, som sanes, les analítiques ens surten normals i diem, bueno, jo estic bé, jo no tinc un càncer.
Tot i que tenim la informació, és una mica el que li deia abans, eh? Tot i que sabem que no ho estem fent bé, bueno, jo em trobo bé, jo vaig tirant i no passa res, i no cal. Després, una altra cosa que probablement influeix és una miqueta els oblits, és a dir, haig d'anar, tots anem al treball, tenim molta feina... Ja ho faré, ho deixo per la setmana vinent... Hem d'anar a la farmàcia a buscar el kit, després l'han de portar...
També una miqueta, potser, la versió que hi ha a la colonoscòpia, que la considerem com una prova una miqueta rotllo, que ens hem de preparar, que hem de fer una dieta... Però el cribatge no implica que hagis de fer la colonoscòpia, no? No, no. És a dir, primer fem un test de sang oculta i després ja farem. I després, una cosa que és molt important i que ho veiem, és la por al diagnòstic. És a dir, hi ha gent que no es fa el cribatge perquè és que no vol saber res. Estic bé?
No vull saber si tindré tal, no, no, o sigui, ja m'arribarà. Però és que millor saber-ho a un estadi, no? Evidentment, evidentment, és a dir que això és un error. Això és un error, o sigui, això els hi dic molt als pacients, els que no volen fer-s'ho diuen plan, ostres, és que si ho fem et detectarem una lesió en un estadi en què et podràs curar. Però sí que és veritat que la poldiagnòstic és una cosa important. Mhm.
Per tant, des d'aquí animem, eh? Tothom que faci cas d'aquestes cartes, quan es repit, a partir dels 50? Sí, dels 50 anys. I en cas de sortir negatiu es repetirà cada dos anys. Sí. Correcte? Sí. Per tant, cal fer esment amb això, a veure si augmenta aquesta participació i la gent va perdent la por. Quins símptomes hauríem de tenir en compte o quins senyals d'alerta no hauríem d'ignorar davant d'un possible càncer de colon i recte?
Doncs el sang nat rectal, és a dir, que faci una emissió de sang ja sigui vermella o sang fosca. Després també un canvi en la manera d'anar de ventre. Això no significa que un dia puntual faig diarrea o un dia puntual o en un viatge vaig restret. És a dir, que ha de ser un canvi una miqueta mantingut. O sigui, jo vaig bé al lavabo i de sobte, ostres, durant dues setmanes no puc anar. Això és un canvi una miqueta mantingut.
Una altra cosa és una pèrdua de pes no intencionada, és a dir, el pacient té gana i menja igual i va perdent pes. La presència de dolor abdominal persistent. I jo inclouria també que un pacient es troba cansat, es fa una analítica i, per exemple, una detecció d'una anèmia i, sobretot, una anèmia per dèficit de ferro. Aleshores, quan un té aquests símptomes no els ha de banalitzar i ha de consultar el seu metge. I el primer que ha de consultar és el seu metge d'atenció primària.
Doncs aquest espai, com sempre, que ens porta l'Associació Contra el Càncer a Tarragona, que fan una feina també ingent amb aquesta qüestió, avui ens ha acompanyat la doctora Belén Ballester. Doctora Ballester, moltíssimes gràcies per la tasca que fa i per venir-ho a explicar-nos a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia.
Seguim amb més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio i volem conèixer algunes de les propostes que ens preparen des de gent gran activa. De fet, hi ha sobre la taula un tardeo aquest mateix divendres 28 a les 6 de la tarda i també un festival del qual en parlarem. Sere López, molt bon dia.
Molt bon dia, moltes gràcies. Coordinadora de Gent Gran Activa, gràcies per acompanyar-nos. També ens acompanya el Jordi Parisi. Jordi, molt bon dia. Hola, molt bon dia. La Raquel Quílez, de l'Associació Joventut i Vida. Raquel, bon dia. Bon dia. I una altra Raquel, en aquest cas la Raquel Fernández, de trucadora social i integradora de Gent Gran Activa. Raquel, molt bon dia. Hola, bon dia. Gràcies també per acompanyar-nos.
Cèlia, que tenim propostes i tenim accions que arriben des de gent gran activa perquè evidentment la gent gran té molt a dir i l'envelliment actiu és molt profitós i per això organitzeu també accions una mica destinades i adreçades a això, a donar a conèixer el que feu i a donar totes aquestes qüestions relacionades amb la gent gran.
i amb molta il·lusió. Estem preparant amb moltíssima il·lusió el festival que farem al desembre, perquè vam començar el 2015, el que passa que després hi ha hagut un peron, però realment faria ja 10 anys que vam posar en marxa aquesta idea. És un festival solidari que la gent participa amb moltíssima il·lusió. I després tenim una novetat, que és aquest tardeo, que dius, per què a la gent gran que li agrada tant de ballar no ha de tenir aquests tardeos que han triomfat tant a l'estiu entre la gent una mica més jove?
Clar, realment hi ha cançons dels anys 70 i dels anys 80 que les van ballar moltíssim i tenim ara persones entre els nostres usuaris i usuàries que tenen 65-70 que les van ballar a la discoteca. Dius, sí senyor. I que algunes d'elles continuen formant part, encara avui, sigui amb la versió aquella o sigui perquè se n'han fet remescles però continuen sent protagonistes.
de molts dels tardeus que es fan avui dia. Per tant, Raquel, explica'm com anirà això del tardeu, perquè és divendres, 28, per tant aquest mateix divendres, a les 6 de la tarda, a la llar sense, no?, allà al carrer Adrià. Sí. Bé, doncs és una mica una novetat, és una activitat nova, no?, apostem per ballar una mica, doncs, més rotllo discoteca.
La gent gran normalment està més acostumada a l'orquestra, una activitat més clàssica, no?, i després apostar per aquesta activitat que és més moderna, més ballar, més... Bé, al final el ballar és, jo penso, una activitat que ens aporta molt, tant a nivell físic com mental, com per socialitzar, no?, en molts aspectes, no?,
I és donar-li una altra versió a ballar i, bueno, a socialitzar. Música, hem preparat la música així una mica estil discoteca, música molt variada, que podran ballar de, bueno, més modern, no? I aprovar activitats noves. Molt bé. Com es prepara un tardeu d'aquesta magnitud? És a dir, hi ha una feina darrere, no?, que és la que feu vosaltres, de coordinar-ho tot, d'adequar també l'espai, no?
Sí, bueno, ha sigut una mica, ha sigut una feina una mica també bastant motivadora, no? Buscar música, fer una barreja de música que ho recolli una mica tot, no? Adaptada, doncs, als gustos de la gent gran i també música moderna, per què no? I ambientat una mica, doncs, altaveus, una mica la llum, ambientat una mica el que era la discoteca, no?
Que potser falta una mica de discoteques també de gent gran. Doncs sí, és veritat, això pot ser el Jordi, ens en pot parlar també, Jordi. Tu com ho veus això del Tardeo? Jo bé perfecte, perquè sembla que quan arriba a una edat la gent gran queda una mica recolzada a no poder participar en segons quines coses, no?
I jo veig molt bé que es facin aquest tipus de festes, vull dir que pot estar molt bé i la gent adaptar-se. Falten espais per la gent gran perquè vagi a passar-s'ho bé? És a dir, un oci més adreçat a gent gran, ara ho deia la Raquel també, no sé, discoteques o propostes, com ara aquest tardé, per exemple, no? Seria bo propostes, perquè discoteques jo crec que no, que ja estem fora una mica de... Bueno, sí, sí, no, però espais, més que discoteques, espais, no? Espais, sí, encara que cada llar ja fa el seu, però un espai general no estaria malament, a nivell de Tarragona.
Molt bé. Quina vinculació hi tens tu, Jordi, amb gent gran activa? Jo vaig ser invitat actual al festival que faran el dia 13. Jo porto un grup de teatre musical, portem 30 anys, la majoria de gent ja són molt grans, però això no vol dir res perquè mentre tinguin ganes no pot ser un impediment de fer una activitat. Sempre, dintre de la seva salut i les seves capacitats, tothom té un lloc,
per poder fer el que li agrada, no?, i gaudir. L'important és no fer les coses perfectes, sinó que disfrutar-les. Això és el principal. Ara en parlarem també d'aquest festival. Raquel, pel tema del Tardeo, qui pot assistir, com funciona, si s'han d'inscriure, si s'han d'apuntar, explica'ns les dades aquestes més pràctiques, també.
no, és una activitat lliure que pot venir tothom que vulgui i està oberta a tothom no s'ha de ser ni soci de la llar ni res, vull dir qualsevol persona gran que li vingui de gust
I inclús si algú no tan gran també vol venir i participar-hi, també serà benvingut. Molt bé, doncs mira, ja ho sabem. I una mica la dinàmica de la jornada serà aquesta, no? Música, ballable, per passar-ho bé. Sí.
Les senyores que estan a l'associació també han muntat un petit bar per si volen veure alguna cosa o picar alguna coseta. Vull dir que, bueno, a veure què passa. Heu pensat en totes, Elia? Sí, i més que res, la llista és que serà el que deia la Raquel, serà una llista molt divertida, perquè serà, jo que sé, un rayó de sol, molta música dels anys 70, també una mica de salsa...
moderna, perquè hi ha molta gent, moltes parelles de les que van a ballar habitualment, que els encanta la salsa i també ens ho han demanat. Música dels anys 80, alguna dels anys 80 que ara s'han fet versions. Des del Camilo Sexto... És aquella música que no mor mai, perquè després tots ens la sabem. Quan sona una cançó d'aquestes, tothom...
Alguns clàssics, no sé, la Rafaela Carrà, que a tothom li encanta despentinar-se el Camilo Sexto, Esmecano, cançons Queen, cançons de tota la vida i molt insistint música dels anys 70.
Tenim pètria i remenar també amb aquest tardeu. I després del tardeu arribarà el dia 13 de desembre aquest festival solidari. Raquel Quílez, que entenc que aquí sí que us toca més a vosaltres també, a l'Associació Joventut i Vida pel Menjador Social. Bueno, a nosotros nos toca una parte buenísima, ¿no? Porque...
Se hace solidario para el minyador social de Buenavista, que siempre es muy afectado a todo tipo de donaciones, y en este caso, además, la gente gran siempre ha sido muy, muy generosa y nos llena las despensas a tope. Que és com aquell retorn, no?, perquè molta gent al final...
i també teniu usuaris grans, per dir-ho d'alguna manera, del menjador social, i que després també aquesta gent gran acabi sent solidària, i que ens hem d'envirallar molt també amb la gent gran que us ajuda i que participa en aquests festivals, lliurant la seva solidaritat amb el menjador social.
La Yen Gran es especialmente sensible al tema de donaciones y de ayuda al que está más necesitado. Siempre lo ha sido. Es un colectivo que siempre se ha volcado mucho. No sé si son más conscientes de cuando hay necesidad lo mal que se pasa. Es posible, sí. Que se vuelcan de forma espectacular y la verdad es que estamos muy agradecidos otro año más de que cuenten con nosotros porque toda ayuda nos viene muy bien y desde aquí quiero dar las gracias.
Participareu, Jordi, al festival enguany també? Sí, sí, ens han invitat i farem un numeret.
Vinga, lança'ns alguna cosa, va. Què et passarà? Què fareu? Puc fer un espòliat? Jo crec que sí, no? Fem la representació del Hello Dolly. Hombre. La casamentera aquesta que va anar a Nueva York extravagant i que es volia ligar a un milionari i tot això. I fareu una mica la representació aquesta amb el Luis Astrom, que surt també aquí. El Luis Astrom seré jo. Mira. Com tu cara me suena. Exacte, fareu...
Fas el clonador, eh, gairebé? Sí, ho estigui tot i ho esperem que agradi. Molt bé. I què més s'ha preparat en aquest festival, Celia? Raquel, expliqueu-me com anirà. Què podem avançar del festival?
Bé, no podem avançar gaire. Perquè és una sorpresa. Almenys posem-li data, que és el 13 de desembre. El que sí que et puc dir és que ara mateix hi ha més de 200 persones que sortiran a l'escenari en grups. Moure 200 persones que siguin prou valentes com per sortir a l'escenari de la sala August del Palau de Congressos
Un 10, eh? Doncs 13 de desembre, 5 de la tarda, sal August del Palau de Congressos, amb 200 persones ja sobre l'escenari. Hi ha moltes més que avui anirà a veure. Sí, sí, esperem que sí. Què hem de fer per venir? Les darts que participen tenen tothom entrades, l'oficina de gent gran activa també, i evidentment el que demanem a canvi de l'entrada, doncs un paquet de llenties, un paquet d'arròs...
Què us fa falta, Raquel? Perquè amb això hem d'anar en compte, no?, perquè quan demanem allò, bueno, aliments que no caduquin... Aliments de llarga duració. De llarga durada. Sí, sí, para mantener despensa sin problemas. Què us fa falta?
Ja que ho fem fem-ho bé, no? Sí, vamos a pedir, vamos a pedir, vamos a hacer la carta als Reyes Magos. Vinga, doncs fem la carta als Reyes Magos. Què us cal? Legumbre, tomate frito, conservas... Digo lo que no, lo que más tenemos ahora mismo es el arroz y la leche por temas de caducidad que son tres meses, pues ahora no estamos mal del todo.
És a dir, que si algú està pensant, preferiblement porteu llegums, conserves, tomàquet fregit, abans de portar arròs i llet. Que si algú n'ha de portar, doncs que el porti igualment. Però que si hem de triar, si volem fer el favor complet, doncs llegum, conserves, tomàquet, pasta, etcètera.
Molt bé. Doncs Raquel, Cèlia, Jordi, Raquel, no sé si ens deixem alguna cosa important, Cèlia, per comentar, si no ho deixarem aquí, i de cara al festival ja en tornarem a parlar, perquè a veure si ens podeu avançar més cosetes, a banda de l'exclusiva que ens ha agradat el Jordi, ja amb el Hamel, que ja ens ho ha dit, eh?
Sí, sobretot que tothom recolli l'entrada, perquè valdrà molt i molt la pena. Cada any fa moltíssima il·lusió quan veus a tothom a l'escenari, però aquest any és que s'ha treballat... Jo crec que poca gent és conscient de les hores de feina que hi ha al darrere.
Per organitzar qualsevol cosa d'aquesta magnitud hi ha moltíssima feina. Moure tantíssimes persones, i a més grans, que tenen compromisos familiars, tenen mil històries a casa, que participin, que vinguin, i els familiars i amistats, tothom té il·lusió d'anar, i les entrades les tenim comptades, que la gent s'espavili. Això serà el dia 13, però abans recordin que aquest mateix divendres 28 a les 6 de la tarda, aquest vespre, aquest tardeo, a la Llar Centre.
Doncs Raquel Quílez, Seria López, Jordi París i Raquel Fernández, moltíssimes gràcies per la feina que feu i per venir a explicar els micròfons de Tarragona Ràdio. Gràcies. Moltes gràcies. I fins aquí aquesta edició número 1005 de l'Espai Tothom. Ara continua la programació de Tarragona Ràdio. De seguida arriben els serveis informatius d'aquesta casa. Nosaltres hi tornem dimarts vinent, a partir de dos quarts d'una. Fins aleshores, que passin molt bona setmana.
Son dos cuarts a dues.