a Salou, a l'Edu Senyuda de l'Opacter 15, vull dir, són gent que ha cregut en ella i que ara, clar, aquest reconeixement surt reforçat amb aquests resultats. Vull dir que, clar, l'any que ve continuaran amb naltros i nous que en vindran, no? Intentem que sigui un projecte de o Tarragona, però si és veritat que arreu d'aquest resultat, doncs hi ha molta gent de l'àmbit internacional i del món de la moto que s'ha posat en contacte per fotre un cop de mà.
L'última, m'entenc que des de, no sé si el dia després, però dos o tres dies després de tot allò, d'aquell èxit, d'aquella alegria, d'aquell cava, esteu treballant i no sé en quin punt estarà la situació. Seguim treballant, hi ha molt bones expectatives, hi ha molt d'interès,
Però s'han de concretar les coses. Vull dir, nosaltres realment, per l'equip de management de la Paola, el resultat va ser el pistoletazo de salida. Vull dir, ara ja sí que, com deia, aquell programa tocava a jugar, saps? I així estem.
Vull dir, queden un mes de novembre bastant enfeinat i esperem a finals de novembre tindre conclusions i coses tancades per poder demanar la plaça. Doncs segur que tenim oportunitat de parlar abans, però si no ens emplacem a finals de novembre per tard de parlar, enhorabona per la feina i gràcies per estar aquests minuts aquí al TGN Esports. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
Un minut a passar de dos quarts de dues, hem robat 60 segons al tothom, ara de seguida entre el Miquel González per tal de tornar-nos l'actualitat. Gràcies per la seva atenció, demà hi tornem.
Fins demà!
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina
Com diu l'entrenador del Nàstic, Luis César, s'ha d'aparcar la Lliga i pensar en anar a Palma a passar a l'eliminatòria de la Copa. Dijous 30 d'octubre a les 8 del vespre viurem el partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2025-2026 des de l'estadi Balear en el partit entre l'Atlètic Balears i el Nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des de mitja hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa del Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
a Miguel González.
Què tal? Són les 12 del migdia i 34 minuts. Una nova edició de l'Espai Totova, la sintonia de Tarragona Ràdio, edició número 1001, avui al 96.7 FM, tarragonaradio.cat i les aplicacions mòbils. Com cada darrer dimarts de mes, fem també aquesta col·laboració amb l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Avui volem parlar del punt d'atenció a persones sense sostre i també d'aquest recompte que es va dur a terme
d'avui fa una setmana, precisament. Així doncs, agraïm a Lluís Comés, que està a la part tècnica, i qui us saluda, el Miguel González, saludem ja directament la referent de Sense Llerisme, Marina Alcaina. Marina, molt bon dia. Molt bon dia. I a l'educadora social també d'atenció a joves en situació de carrer, la Laura Sánchez. Laura, molt bon dia. Hola, bon dia.
Noies, 84 persones vivint al carrer. És aquest resultat que es va comptabilitzar durant el recompte de persones sense sostre, que es va dur a terme la passada setmana, el passat dimarts, de dimarts a dimecres, no? Era el sisè, si no m'equivoco, que es feia a la ciutat. Quines conclusions o com llegim aquestes dades? 84 persones comparat amb el que s'havia detectat en anys anteriors.
Bé, com sempre diem, el recompte és una aproximació del nombre de persones que es troben a la ciutat de Tarragona. Primer, perquè només es compten aquelles que són visibles, sabem que hi ha molta més gent que està amagada i que no es comptabilitza.
I després que, bueno, realment la xifra, les xifres dels últims anys, el 2023 van ser 78, el 2024 van ser 91 i aquest any han sigut 84. Vull dir, són xifres que realment són properes, no? Vull dir, no hem trobat un any 30 i l'altre 100. És a dir, són xifres que més o menys es mantenen dins d'una tendència d'unes 80-70 persones al carrer.
segueix la línia i sí que és veritat que hi ha variacions, i que tampoc és una xifra entre cometes i en termes del tot real, en el sentit que potser hi ha molta gent que no es comptabilita perquè aquella nit no són al carrer, perquè s'amaguen, perquè no volen ser comptabilitzats, fins i tot pot ser.
També, no? M'imagino Bé, podria ser el tema és que sí que pot ser gent que sàpiga el tema del raconte i que s'amagui més aquesta nit però de totes formes vull dir la difusió que se'n fa del raconte realment més que res és per cercar voluntaris, no?
No, disculpa, dic, són necessaris aquests voluntaris perquè també s'han anat, no?, les xifres de voluntaris han anat pujant i d'això també se n'ha fet bandera en certa manera i està molt bé, però, com amb tot, sempre em calen més.
Sí, la veritat és que durant els últims anys, el 2023 i l'edició del 2024, va ser molt fluixeta pel que fa al tema de voluntariat, i vam notar com una davallada. Sí que és cert que aquest any 2025, si s'han apuntat més voluntaris, vull dir, el 2023 i 2024 vam tenir una mitjana d'uns 80%,
i aquest any s'han inscrit 130, però de totes formes és insuficient. Insuficient per cobrir tota la ciutat de Tarragona, que és el centre com els seus barris, i bé perquè al final sempre acaba fallant gent, i sempre queda una mica coix, i per tant es necessita i es precisa la col·laboració de la ciutadania per poder dur a terme l'acció del recompte.
Al final, aquests recomptes són importants per moltes coses i tenen aquests objectius que, a banda de saber i conèixer quantes persones dormen al carrer, també ens ajuden després, us ajuden, vaja, a fer també aquests balanços i a saber quina atenció se'ls està donant amb aquestes persones, perquè també, i Laura t'ho pregunto a tu directament, el sense llarisme al final és...
és un fenomen que el tenim a la ciutat i que cal conviure'l i evidentment cal donar-li una solució, uns recursos.
Sí, sí, és així, en efecte. El sensellarisme és un motiu social i cal, sobretot, fer polítiques, posar recursos, tant humans com materials, per poder donar resposta a aquesta xifra. I que tampoc no hauríem de confondre, el sense sostre és un tipus de sensellarisme, però després n'hi ha més, també, no és l'únic, m'imagino.
A vegades ens confonem amb això, no? Sí, dintre del sense llarisme hi ha diverses situacions. Però sí que és veritat que nosaltres, com a punt d'atenció a persones sense sostre, atenem a persones que es troben al carrer.
I el recompte també va d'això, de comptabilitzar les persones que es troben dormint al ras. I això sí que és una dada que vull donar. Cada any el que estem detectant és que han anat canviant els perfils i cada vegada hi ha més dones, persones més joves i parelles al carrer.
la diferència sí que havia augmentat la situació de dones en aquest cas i de parelles que viuen les dues persones al carrer també teniu equips diferenciats a l'hora d'atendre aquestes persones com funcioneu en aquest sentit?
Doncs els diferents dies de la setmana s'atenen o bé a persones adultes a partir dels 24 en amunt, i els 3 dies de la setmana s'atenen als joves, també són persones adultes, però en aquest cas joves dels 18 als 24, ja que les necessitats solen ser diferents, per molt que visquin al carrer, tot i que els joves els trobem menys en situació de rares, són diferents les necessitats que presenta cada persona.
i com se'ls atén concretament, és a dir, quina atenció, quin abordatge se'ls presta a aquestes persones que es troben en aquesta situació.
Doncs nosaltres, des del punt d'atenció a persones sense sostre, els acompanyem en tots els aspectes de la seva vida, des d'acompanyament a la resolució de la situació administrativa, tenim diverses persones que estan en situació administrativa irregular, els ajudem a fer els tràmits amb estrangeria, policia nacional, també a buscar recerca de cursos, d'idioma...
i que puguin obtenir el certificat d'acollida per poder obtenir la residència i poder ser un ciutadà més amb tots els seus drets i deures. Al final, l'objectiu final seria que aquestes persones obtinguessin un habitatge, un lloc on viure i...
I una vida més... No sé si ho dic correctament, ja em corregireu, però al final és això, guanyant estructura de vida i aconseguir un habitatge per trobar la solució amb aquesta situació. Sí, la nostra intervenció va destinada a això, que la persona sigui totalment autònoma i en un futur proper no necessiti serveis socials.
Han superat la situació bàsicament de sense llarisme, com bé tu deies. Llavors hi ha també tot aquest acompanyament o assessorament en un principi també de la cobertura de necessitats bàsiques que moltes vegades estan molt descobertes, estan al carrer. Això diríem que seria com el primer nivell. I després una mica ja anar treballant les necessitats de cada persona de forma individual.
Deies abans que ha canviat el perfil en aquests anys. Heu analitzat, segur que sí, també les causes, és a dir, el per què aquestes persones acaben vivint al carrer? Perquè també crec que hi ha hagut canvis de tendència en aquests darrers anys, no?, en aquest sentit. Home, cada vegada més accedir al mercat de lloguer privat és més difícil, cada vegada més també hi ha menys habitatges públics, el treball cada vegada és més precari,
A més a més, vull dir, el model de família també està canviant, la xarxa familiar i comunitària cada vegada és més dèbil en general, i això afecta sobretot a persones que a més a més hi poden haver problemes personals afegits.
Tornant al tema de recursos, i ara mirava, perquè el recompte al final és una cosa transversal de la ciutat, part alta, part baixa, barris de Ponent, tota aquesta zona nord, si haguessin més voluntaris també es podrien cobrir o pentinar, si m'ho permeteu la paraula, d'una manera més acurada totes aquestes zones, no? Sí. I fins i tot algunes que no sé si ara no es poden fer.
Sí, per exemple, el que vam decidir va ser que els voluntaris s'entressin al centre de la ciutat, en part alta i part baixa, que són els que pentinessin tots els carrers, en grups de 3 i 4 persones. A peu, eh? Sí, sí. I després que Protecció Civil, Guàrdia Urbana...
i Creu Roja, que disposen de vehicles, que poguessin fer els barris, ja sigui la zona de Ponent, la zona nord, que seria Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, i la zona de Llevant, que seria Boscus, Cala Romana, La Mora, i sobretot llocs disseminats, on podem trobar també persones al carrer però que no són tan visibles.
Digues, digues. No, clar, que òbviament no tots els primers anys van començar voluntaris de peu de càrrec cobrint aquestes zones i al final hem hagut d'acabar cobrint-la amb aquests grups que també col·laboren amb nosaltres. La difusió és importantíssima, com bé apunteu també vosaltres, nosaltres ja intentem, no?, des que es dona la primera informació que hi haurà un recompte, perquè això normalment no es fa...
És a dir, no és una cosa que es faci periòdicament cada mes o cada tres mesos, no? No sé què passa, un any com a mínim d'un recompte a l'altre. Sí, el recompte és anual. Molt bé. Creieu que se'n podrien fer més o que n'haurien d'haver més o cada any està bé?
No, jo penso que està bé cada any. Sí, sí. És que és això, ho faràs una nit o una altra o una altra i la xifra mai serà la mateixa. T'entenc. Ho dic perquè també a nivell de difusió ja ens podem imaginar que cap a les voltes d'aquestes dates l'any que ve tornarem a tenir un recompte. És a dir, que si es tracta d'anar sumant voluntaris aquesta difusió ja es pot anar fent també, d'un any per l'altre i segur que ho feu també.
Bé, el que intentem treballar és més que res la sensibilització, perquè un dels objectius també del recompte és la sensibilització de la ciutadania, és a dir, que la ciutadania també es fei ressò de la problemàtica del sensellarisme que hi ha a la ciutat.
I per això també cerquem voluntaris per fomentar aquesta sensibilització. Llavors, durant tot l'any el que anem fent és sensibilització, ja sigui amb formacions, amb xerrades o el que sigui. Amb jornades, que fins i tot se'n van fer també aquí a la ciutat de Tarragona, que també m'han parlat, etcètera. Amb tots aquests recursos que ara comentàvem que se'ls ofereixen, hi ha la qüestió dels pisos. També expliqueu-me com funciona i com és vehicular, com s'articula tot això. Sí? Sí.
Qui vulgui ja les dues, més igual. Segur que les dues ho sabeu. Ara mateix disposem de pisos per persones que es troben en situació de sense sostre i en aquests pisos el que treballem és la recuperació. Disposem de 14 places i el que es tracta és que tenen una estada
més o menys d'un any, que pot ser prorrogable, i el que treballem és tota aquesta recuperació, tot el que són el tema d'habilitats, sobretot, que s'han pogut perdre, estan en situació de carrer, perquè aquestes persones puguin superar aquesta situació de sensellarisme. A més a més que ara mateix també fa recentment, el mes d'octubre, vam començar a posar en marxa també el Domus Mar, que és el servei de sensellarisme juvenil, on van els joves que estan al projecte 360,
i són joves en què hi ha un itinerari educatiu i d'acompanyament molt intens per part del projecte a sostre, i que residencen allí precisament per treballar això, la recuperació. I és un tema que suposo que esteu d'acord que ens ha d'afectar a tots també com a societat, és a dir, no veure-ho com una cosa aliena, sinó que ens afecta...
i que ho tenim aquí a tots com a societat, ho dic perquè també d'aquesta manera ens podem sensibilitzar més i visibilitzar-ho més també a nivell de la tasca que feu vosaltres i que cal fer perquè, a banda de ser un col·lectiu vulnerable, hi ha molt d'estigma social encara, no?, envers aquestes persones.
Sí, sí, hi ha molt d'estigma. Jo entenc que a ningú li agrada tenir persones dormint al banc vora casa seva, però és el que comentes, ens hem de sensibilitzar perquè la vida de les persones que atenem no era molt diferent de la nostra.
Simplement, com el sense allarisme és multifactorial, un aspecte de la teva vida pot fallar, un divorci, una feina que t'acomiaden i se'n pot anar tot en orris. Llavors sí, cal aquesta sensibilització i que el veïnat entengui que aquestes persones no han d'estar així d'estigmatitzades, que no estan allí perquè volen.
Ara en parlem, evidentment, perquè tenim a tocar aquest recompte que es va fer la setmana passada, la feina que feu és continuada, és tot l'any, és una tasca que continua, i no sé si hi ha algun projecte nou, alguna novetat que s'hagi d'aplicar, vaja, ara ho dèieu, també el Domus Mar a l'octubre, que també va ser una de les darreres qüestions que hem parlat sobre aquest tema, però que Tarragona continua estant ben pendent de les persones sense sostre, no?
Sí, i també m'agradaria afegir que nosaltres, l'equip del PAS, del punt d'atenció a persones sense sostre, fem sortida setmanalment. A vegades ens trobem persones que no volen ser ateses al despatx o a l'oficina, doncs pels seus motius, i nosaltres setmanalment sortim, en acompanyament de la Guàrdia Urbana, a trobar aquestes persones que sabem que pernocten al carrer i que són una mica reticents a venir a l'oficina, doncs els atenem al seu medi.
Fins i tot se les va buscar i se les acompanya des d'allà. Sí, fins on ells ja ens deixin, nosaltres els acompanyem. El servei és ben complet. Laura, Maria, no sé si ens deixem alguna cosa que vulgueu afegir. Si no, estaríem ja a punt de concloure aquesta conversa i esperant això, haver fet pedagogia, haver sensibilitzat i haver també posat en valor la tasca que feu, que crec que també s'ha de fer.
Marina, Laura, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé. 50 minuts sobre les 12, 10 sobre la 1. Tenim temps encara, abans d'arribar al butllet informatiu, de parlar d'altres qüestions que ens afecten a l'espai tothom.
I continuem amb més qüestions de la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui no ens ve a parlar d'energia, però sí, perquè parlarem de l'energia necessària, important, del Mamapop. Doncs Enrique Vázquez, molt bon dia. Molt bon dia, Miguel. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Recordem, i de fet ho portem fent ja des de fa diversos dies, no fa massa parlàvem també amb els doctors investigadors de l'Institut Sanitari Pere Virgili, també ens acompanyava el Manel Simón, l'impulsor del Mamapop, i avui, des de Tarragona, li volem també donar aquesta visió més propera encara i més energètica, José Enrique, del Mamapop. Arribarà dissabte, aquest mateix dissabte, aquest proper dissabte, dia 1 de novembre, a les 8 del vespre, al Palau de Congressos de Tarragona.
Ara fora de micròfon parlàvem el José Enrique i jo mateix i dèiem, clar, per què és important el Mamapop? I ens sortien moltes paraules, moltes qüestions, però la principal, José Enrique, és precisament la recerca, que és el que busca i el que persegueix un festival, un certament com és el Mamapop.
I és molt important, Miguel. En un tema, com en tots els temes, diguem, mèdics, sense recerca no tindrien tractaments. I sense tractaments no tindrien solucions i no tindrien esperança a vegades de vida. I en el cas del Mamapop, la recerca en el càncer de mama és importantíssima. Abans ha avançat moltíssim en els tractaments, en els diagnòstics, moltíssim. Però no oblidem que això es baixi en la recerca...
I en Tarragona, en aquest cas, estem sent punts en un tipus de recerca gràcies al doctor Joan Vendrell. Que va estar aquí amb nosaltres ara fa pocs dies i ens ho comentava. Però això és tan important donar suport a José Enrique a esdeveniments com aquests, perquè tot i que darrere hi hagi una festa, hi hagi un guateque, hi hagi una actuació musical...
El que hi ha al davant i del qual hem de fer bandera és precisament la recerca que s'aconsegueix amb aquests recursos que nosaltres aportarem com a societat, no? Hauria de ser també un bé comú, no? És a dir, un projecte comú de tota la societat participar-hi, no?
És que quan parlem de recerca, d'un guateque, sí, hi ha una part, òbviament, que és fantàstica, que ningú se la pot perdre, que és el Mamapop més festival, el Papapol musical, que és un excel·lent espectacle musical, però tot això, al final, el que
I parlo molt clar, jo sóc de l'última milla en l'àmbit energètic, escolta'm, és recaptar diners, perquè sense diners no tenim doctoranda, en aquest cas l'Institut de Recerca del Pere Virgili, no tenim diners. Con lo cual, l'objectiu final del Mamapós, d'acord, passar-lo bé, una festa, aquí vingueu totes i tots, però tenim que recaptar fons perquè això sigui possible.
Concretament, amb les edicions anteriors del Mamapop s'han aconseguit projectes i s'ha aconseguit millorar moltíssim també en aquest camp, en el camp de la recerca, com ens ha explicat també l'altre dia el doctor Vendrell.
hem de mirar enrere per agafar també embranzida, no?, i agafar impuls i continuar tenint ganes de col·laborar i de participar-hi. Al final potser la gent que ens escolta diu, no, jo és que vaig anar l'any passat, o jo és que bé, doncs mira, m'espero perquè ja hi anirà una altra persona. Doncs no hem de fer, no hem d'anar per aquí, eh? No, hem de complir aquest cap de setmana el Palau dels Congressos per un.
Teniu que gaudir tots d'un espectacle musical, com dels dos últims anys, que no oblidareu. No oblidareu per la qualitat, per lo bé que ho passem, tothom acaba ballant i cantant. Però jo soc molt pràctic, ho tenim que complir perquè aquests diners, que podríem dedicar altres coses, d'acord? Podríem dedicar-los a altres espectacles musicals, que també són fantàstics, però en aquest cas els beneficis van per un tema molt, molt important, que és la continuïtat de la recerca, en aquest cas a Tarragona, molt propera.
Y quan algú me diu, no, és que no sé si podré venir, és que en fa mandra, digo, escoltan.
durant dues hores la teva mandra quedarà recompensada per un espectacle musical. I això, el benefici final, permetrà que en aquest cas una investigadora pugui continuar fent recerca de càncer de mama. Segurament aquesta mandra se'ns veuria pa i vegades si pensem que tothom coneixem algú, malauradament, que ha estat afectat per un càncer de mama, no?
Doncs escolta, n'has posat el dic, com se diu a la llaga, al Manel Simón, que és un crac, que m'ho estimo moltíssim, que fa molts anys que col·laborem. Si la seva mare no hagués patit això, doncs possiblement Mama Pop no existiria. Tothom coneixem gent que ha patit aquesta malaltia, majoritàriament en dones, i si en algun moment pensem fent-lo per elles, dediquem res, petit esforç econòmic, per elles. Crec que si posem en aquest àmbit...
et posar el dit en la llaga aquella mandra aquella no sé què faré el dissabte a la tarda ja saben què faran
l'aportació és assumible, és assequible, i la compensació és important, perquè, com deies, el fet de passar dues hores també de bona música, de bons professionals, hi ha una qualitat musical impensable, va ser increïble, impensable no, perquè ja la coneixem d'altres edicions, vull dir que sabem que és així, que és una certesa, i després, tot el que suposa, col·laborar amb una causa com és el Mamapop. Com ho fem, José Enrique, per aconseguir aquestes entrades...
Mira, primera cosa, penseu que Mamapop se baixa en el voluntariat. Hi ha més de 130 persones, músics, col·laboradors, mitjans de comunicacions, vosaltres mateixos també, que sempre no parem d'agrair-vos tot el suport que ens donem. És també un motiu. Hi ha molta gent a darrere lluitant per Mamapop, Tarragona, Palau de Congressos, dissabte dia 1, te l'has dit, a les 8 de la tarda. Les entrades, mira, molt fàcil, la més fàcil per a tothom.
Ja està, puntcat, mamapop.cat. Ei, que ho facin ràpid, eh? Facilíssim, que se'n van, eh? A partir de parlar sempre tu i jo passa alguna cosa. Doncs mira, mamapop.cat, i si no també aquí a Farmatàraco, que també veig que físicament, perquè a vegades hi ha gent que diu, no, jo és que això d'entrar a internet em fa mandra. No tenim excusa tampoc.
Perquè les podem aconseguir físicament també aquí a la farmàcia de la companya Esther Fernández. Per tant, allà les tenim també disponibles. No hi ha excusa per aconseguir una entrada i segur que coneixen algú que ha dit que no t'animes és molt fàcil.
José Enrique, per tancar, quin missatge, jo crec que ho hem anat dient, tot durant l'entrevista, però saps allò d'acabar amb un climb, amb un missatge que diguis, hem d'anar al Mamapop, hem de gaudir-lo, veurem música, que a més ens ho passarem bé perquè tots la coneixem, és intergeneracional aquesta música que ja hem anat sentint a les falques publicitàries.
Són aquelles cançons que penses que no les tens, però les tens en el cap, que acabes cantant-les. En el cas de molts era de quan érem petits, o no tan petits, o eren adolescents. El motiu? Necessitem l'energia de totes i de tots els tarragonins per al Mamapop.
José Enrique Vázquez, parlarem amb tu properament també d'altres qüestions, abordarem també el tema de l'energia, que és important, però avui et volíem única i exclusivament per fer bandera i per donar suport a aquest projecte que és el Mamapop. Moltíssimes gràcies, com sempre. Com sempre, Miguel, gràcies a Ràdio Tarragona i sobretot a tu. Gràcies, bon dia. Bon dia.
Tenim que tirar la Copa i passar amb el Baleares. Com diu l'entrenador del Nàstic, Lluís César, s'ha d'aparcar la Lliga i pensar en anar a Palma a passar a l'eliminatòria de la Copa. Dijous 30 d'octubre a les 8 del vespre viurem el partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2025-2026 des de l'estadi Balear en el partit entre l'Atlètic Balears i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des de mitja hora abans a la Sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions moltes.
Escolta, es participa del Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, LotoExpress, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Bon dia és la una.
Els parla Laura Casas. Les obres de reforma de l'antiga seu de Caixa Tarragona per esdevenir centre operatiu de la Diputació començaran a mitjan 2027. La transformació de l'edifici de la plaça Imperial Tàrraco de més de 7.000 metres quadrats es decidirà mitjançant un concurs d'idees. La posada en marxa de les noves instal·lacions s'encareix una mica i també s'enderrareix i la previsió és que ho faci ja el 2029. La presidenta de la Diputació, Noemi Llaurador, afirma que serà
Un edifici icònic. Ha augmentat una mica el pressupost del que s'havia dit. És normal quan es concreta a l'hora de licitar un concurs d'idees i perquè hi ha hagut aquesta voluntat de fer un edifici, jo diria, més que emblemàtic. Jo diria que fer un edifici icònic. I d'altra banda, també amb la qüestió relativa a la sostenibilitat, tot això també ho encareix. Pel que fa al calendari, també veieu que s'allarga una mica, però hem volgut fer un concurs d'idees.
Al Palau de la Diputació, al passeig de Sant Antoni, es mantindrà la part més institucional. Paral·lelament, la Diputació estudia traslladari al Museu d'Art Modern de Tarragona. I han començat les obres de rehabilitació estructural de l'edifici medieval de Calagar-se. Els treballs coincisteixen en la consolidació de les estructures existents en la cantonada entre la plaça dels Àngels i el carrer Talevera, la part alta.
Aquestes estructures actualment estan sostingudes per una vestida que es va posar durant unes actuacions d'emergència l'any 2018. Segons el conseller de Patrimoni, Nacho García, amb aquesta actuació es resolen dues grans mancances històricament reclamades pels veïns.
L'Ajuntament de Tarragona posa fil a l'agulla a acabar amb aquesta situació que no s'hauria d'haver produït, s'hauria d'haver actuat fa molts anys, però ara per fi l'Ajuntament actuarà, farà aquest reforç estructural tant de l'edifici com del que es conserva, del que el jueu en aquella zona i el carrer de la vera tornarà a obrir i per tant farem realitat un dels desitjos del veïnat de la palanta.
Es preveu que els treballs durin aproximadament quatre mesos. I la quarta edició dels Bons Comerç arrencarà el 7 de novembre. La ciutadania podrà gaudir de fins a 20 euros de descompte en els establiments de la ciutat. Com a novetat, una festa itinerant donarà inici a la campanya.
L'any es repartiran 30.000 bons que es podran bascanviar en els establiments comercials, siguin de serveis, hostaleria o restauració. La consellera Montse Adán explica que també s'oferirà tensió a la guingueta de la Rambla per facilitar la descàrrega dels bons.
i a partir del dia 7 el ciutadà podrà descanviar aquests vals o bé per l'aplicació o inclús si algú té algun problema o té alguna dificultat. Per això m'ha escollit, que no ho havia dit aquí en aquesta guingueta de la Rambla, que tindrem atenció matí i tarda per al ciutadà que li sigui difícil baixar-se'l. Aquí se li facilitarà aquesta descarrega.
L'any passat la campanya va suposar un impacte de 630.000 euros als comerços tarragonins i van participar al voltant de 160 establiments. L'Ajuntament que també ha iniciat la campanya per foragitar estornells. La setmana passada es va iniciar...
amb la instal·lació de 32 emissors en 13 punts de la ciutat. En cadascun d'aquests hi ha una centraleta amb emissors de sons, una placa solar i altaveus. Ha estat previst que durant la campanya es puguin moure alguns dels punts col·locats per adaptar-se a les rutines dels ocells que es traslladen als arbres de fulla per etna quan els altres es queden sense fulles.
I per cert que el Port de Tarragona serà l'escenari aquest dimecres d'un simulacre del Pla Secta. L'exercici consistirà en actuar davant una fuita i un núvol tòxic durant la descàrrega d'un vaixell a l'edifici del Cat 112. Se constituirà el Consell Assessor del Pla Secta a l'inici del simulacre. Protecció Civil ja va fer un simulacre del Pla Secta amb avisos a la població el passat 29 de maig a la tarda.
Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Seguim amb més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio. Estem amb una nova edició del Veus Reconegudes. És aquest espai en el qual donem veu, volem dir, a les vivències, als records, a les experiències que formen part de la memòria viva de Tarragona. Un projecte que ja sabem que està impulsat des de la Fundació Pere Terres i també per gent gran activa
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Coneixerem una d'aquestes veus a les quals volem reconèixer una persona amb una vida molt vinculada a la ciutat, a la família, al comerç. Ara en parlarem, perquè la Pilar Bessiana Prats neixia aquí mateix, a Tarragona, un mes de juliol, si no recordo malament. Pilar...
Bé, Ciara, molt bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Vaja, dic si no recordo malament i vull dir si no m'han apuntat malament, perquè al final... El dia 1 de juliol. Molt bé, 1 de juliol. I, de fet, a casa.
Sí, sí. Digues, digues, que no sé si volies dir l'any o no. Sí, l'any 1950. L'any 1950. Això fa, malcomptat, 75 anys. Això mateix, sí. Déu-n'hi-do, 75 anys. Deies que vas néixer a casa en un moment, en una època, on moltes criatures encara neixerien a casa, no? Sí. A casa els meus tres germans, bueno, els dos germans i jo, van néixer tots a casa. A l'avinguda Catalunya. Com devia ser l'avinguda Catalunya, aleshores? No hi havia res. Hi havia les dues casetes aquestes, que són les més antigues,
Hi havia el quartel militar. Molt bé, on ara està tota aquella zona de López Pelaez, Hernández Saneuja, no?, tot allò, i el camp del Nàstic, que és on ara està, doncs, aquella zona del Fran Toni Cardona i Grau i tota aquella part, no? Ah, això mateix. Molt bé. I d'allí se'n vam anar a viure a la part de baix, al costat de la plaça de Tarús, al carrer Sevilla.
Al carrer Sevilla. Ara en parlarem de tot això. Anem a aquell moment, el 1950. Clar, evidentment tu no te'n recordes, però què t'explicaven la teva família, els teus pares d'aquell moment? Com era el barri? Com era casa teva? Com era aquell 1950 a Tarragona?
Jo recordo poc perquè ja la dic que quan vam marxar jo ja tenia potser tres anyets i vam canviar de casa i tot això ja no ho recordo gaire. Sí que tens records de quan vas anar cap al carrer Sevilla?
Cap al carrer Passatge Forç, que era un carreró tot de casetes baixetes, que era dels ferroviaris, perquè el meu avi era ferroviari i el meu pare també, i va haver l'oportunitat que les venien i vam anar a veure allà.
Què en recordes de la infantesa? Com va ser la teva infantesa a Tarragona, Pilar? Bueno, la meva infantesa, doncs mira, ja t'ho dic, com que allí és com si estiguessin en un poble en aquell carrer, eren tots veïns i família, era com una família...
i bé no, anava a dir que ho deus recordar amb molta nostàlgia perquè els que venim de poble a aquest punt de jugar al carrer de conèixer-te amb tothom doncs ja ho recordem amb nostàlgia i sembla que avui dia en molts punts de la ciutat això s'ha perdut o hi ha molta gent que no ho recorda o que no ho té en compte doncs suposo que poder gaudir d'una infantesa així al final acaba marcant també en certa manera
Sí, sí, s'ha perdut, perquè, clar, ara no és el mateix, ja no pots confiar en res. Pel carrer està tot molt malament, vaja. Vas anar al Pau del Clos, si no m'equivoco. Sí, al Pau del Clos, però el que estava al costat de la parroquia Sant Joan. No és el mateix que ara coneixem, eh? No, no, llavors se va fer... És un equipament nou. Com recordes aquella època d'escola?
Bé, sobretot recordo, a veure, les fotografies que hi havia a la paret, les professores, les mestres, que m'han ensenyat molt,
i també després els ratos bons del pati, perquè llavors tenien que fer, no sé si era una vegada a la setmana, la llet amb pols i el formatge. I llavors cada vegada se tocava amb una. Tocava amb una fer-ho, no? O sigui, repartir-ho o fer-ho. Ah, això mateix. Hi havia cua i tu t'estaves allà i reparties el formatge o feies la llet.
Clar, perquè potser per moltes famílies era un suplement important per les criatures, no? I tant, i a més a més era una llet i un formatge boníssim, perquè era a la mà, em sembla, i era molt bo. És curiós, no?, que es recordi, perquè realment llavors era com un extra, no?, això era un extra important. Ah, això, sí, sí. Feies una festa. I la relació amb els mestres, amb els companys, com la recordes?
Bé, bé, bé. El que passa que ara ja... A vegades el veus pel carrer, però sí, a vegades tenen recordes, a vegades no, però bé, sí, sí. Què fèieu quan sortíeu de classe? Doncs mira, jo al carrer... Ai, com se diu ara aquest carrer? No et puc ajudar, però si no ho saps no passa res. Si no ho recordes és que no et puc ajudar. Hi havia un fort. Val.
I era l'encarregada d'anar a buscar el pa per casa, per dinar, perquè aquell forn venien d'Ull de Molins i ho feien molt bo. Llavors ja anava a buscar el pa i d'allí cap a casa. A casa meva vivíem set, érem naltros cinc, més els meus avis. I vivíem allí. I bueno, tenia aquesta...
Llavors els anys d'escola s'acabaven ràpid, no? Sí. No era com ara que estudiem fins a més tard, després... No, no, sí, s'acabaven ràpid. Què va passar després de l'escola? Ja vas començar a treballar al món del comerç o seria després? No, no, ja, bueno, molt joveneta, perquè abans jo ja no vaig voler seguir estudiant, perquè ja arribava... De quina edat estem parlant? Estaríem parlant a quina edat? Quan vas decidir... Els 15... 14, sí, uns 13-14 anys, sí.
No vaig voler seguir estudiant perquè, clar, a casa, si estudiava, m'ho havia d'aprendre molt en sèrio perquè no hi havia el mèrit per poder passar el rato i suspendre. M'entens? I, bueno, vaig decidir que no. Era així com es decidia, no? Si tu valies per estudiar i t'agradava i tu t'hi dedicaves i t'hi posaves en penta, es podia tirar endavant i fer l'esforç, però si no...
Ho veia molt... De posar-me allí els colzes de cara al llibre, no, doncs no. L'altra opció era treballar. Treballar, això mateix. Llavors vaig començar a treballar.
Quines van ser les primeres feines? Doncs vaig estar dependenta a la indústria de la goma. La indústria de la goma, sí. Que encara molta gent ho recorda, eh? Sí. Encara no sé si hi ha algú al polígono, no sé si hi segueix o no, perquè se va anar cap al polígono. La botiga, bueno, com un magatzem. Sí. I després, bueno, amb tot això vaig perdre el meu pare, molt joveneta,
I llavors ja, de l'Andúcia de la Goma, va sortir l'oportunitat per anar a les cederies catalanes, al carrer Gasòmetre. Explica què eren les cederies catalanes, per si algú no ho recorda. Els més, vaja, els tarragonins de tota la vida ho recordaran segur, però... Sí, a la botiga, on hi havia Ràdio Tarragona. Molt bé.
Allí era una botiga, a la part de baix era roba per home i peça de llençols, cortines, tovalloles i així. I la part de dalt era confecció de dona i després també hi havia roba interior i també hi havia alguna cosa de tovalloles. I allí vaig estar treballant, ara me'n recordo.
I d'allí... Sí, digues, digues. Endavant, endavant. I d'allí, com que ja vaig conèixer el meu marit, ell, quan va tornar ja de l'Emili, van tindre l'oportunitat d'agafar el negoci del seu pare, que era dins el mercat central. Com coneixes el teu marit? Bé, doncs el meu marit el coneixo... Jo pregunto, eh? Tu em pots contestar o no? Vull dir que... El club de joves. El club de joves que estava a la deixada peixateria. Allí es van formar moltes parelles, sí.
I ell va vindre de Reus cap aquí, també, i ells es van conèixer.
Quan estaves a la indústria de la goma o a les cederies catalanes, ja t'agradava el tracte amb la gent, atendre el públic, aquesta feina més de cara al públic, o t'hi vas anar fent amb el temps? No, no, sí. M'agradava, sí, sí, fer tracte amb la gent, parlar... Perquè aquest tracte al final acabaria sent part essencial de la teva vida tan professional com personal, no? Sí, sí, sí. Sí, perquè la veritat és que sempre hi he estat de cara al públic i, bueno, i després, ja t'ho dic, a dintre del mercat, doncs també.
Sí, sí. Ara parlem del mercat i del pas al negoci, però a mi m'ha sobtat el tema del Club de Joves. Com era? Què hi fèieu allí? El Club de Joves el portava, el dirigia mossèn Gil. I aleshores allí hi havia moltes activitats i seccions. Nosaltres anàvem per la secció de muntanyisme i llavors fèiem excursions a la muntanya. Fèiem excursions, sortíem cada diumenge, primer entren,
perquè, clar, era més assequible, no?, agafar el tren, doncs anàvem, vam fer, doncs mira, baixàvem, per exemple, a Poblet o, bueno, allò anàvem caminant, cap dalt a la pena o a parades, a dalt a l'altura de la Baltasana, posàvem el pessebre,
i bueno, i vam fer moltes, i llavors ja vam vindre la canalla també, perquè ja es van casar, vam vindre els crios, llavors ja fèiem campaments infantils, i bueno, i així vam estar, doncs bastant estacadats.
Jo que sóc un nostàlgic també, no et sembla una pena que tots aquests clubs hagin, o molts, perdó, d'aquests clubs hagin desaparegut? Sí, sí, i tant. És que ha canviat totalment tot. Sí, i tant. Vaja, en relativament pocs anys, eh? I d'aquí saltem al Barcicoris.
Ahà, sí mateix, sí, el bar sí, sí. Havia estat, o ha estat, de fet, punt de trobada per molts tarragonins i tarragonines. Què ens recordes dels primers anys? Com va ser fer-vos càrrec del bar? El portàvem entre els familiars, el meu marit, eren quatre persones. Entenc que era un negoci familiar que havíeu heredat. Sí, sí.
I aleshores les dones s'anàvem tornant perquè, clar, teníem canalla petita. I s'anàvem tornant. Això de la conciliació, llavors, no? Era així, anar-se... I llavors les dones són les que estaven al peu de canó des de començament fins que se tancava. I nosaltres anàvem fent el d'allò. I tracten molta gent. I quin creus que va ser el secret perquè el bar funcionés durant tants anys?
Bé, jo, a veure, el meu marit és molt simpàtic i molt parlador, encara que estava de cara a la cafetera, però bé, i el meu germà també. I això cridava molt també a la gent, els donaves conversa, a vegades semblava allò que de tants anys ja venien i un confessionari...
Era un bar, si al final encara passa això avui dia. Jo crec que això no ha canviat, o en alguns punts encara no ha canviat. Amb aquells bars on vas a prendre el cafè i aprofites també per explicar-los la teva vida. Fan una mica de psicòlegs, els propietaris del bar també, amb el respecte pels professionals que exerceixen la psicologia. Sí, perquè són molts anys un dia darrere a l'altre i ja saps la seva vida també. I t'expliquen els problemes o les aventures o el que sigui. 45 anys. Sí, 45.
Quan decidiu deixar-ho, com és aquest pas? Bé, va haver el que sigui la remodelació del mercat i nosaltres com que ja no teníem que seguir perquè els fills no seguien ningú, doncs aleshores ja no ho vam deixar. I com que va passar llavors del que hi havia provisional, ja no ho vam passar allí. Ja ho vam deixar.
recordes moments divertits moments especials o no sé alguna anècdota que passés al bar anècdotes no sé ja et vindrà abans m'has comentat que quan anàveu a l'escola ja et fixaves en les fotos que hi havia a la paret sí
I resulta que anys després t'aficiones a la fotografia. Molt, molt, molt. Ja venia, ja hi havia alguna cosa, tu penses, dintre teu que deia em miro la fotografia amb uns ulls diferents o per què t'aficiones a la fotografia?
Bueno, sí. A veure, el meu marit era més aviat de fer vídeo. Jo vaig tirar, va fer la fotografia. Vídeo, no com el tenim ara plantejat, que gravem amb el telèfon i tal, sinó amb unes càmeres, que Déu-n'hi-do. Sí, 8 mil·límetres, sí. I llavors posa la fotografia.
Ara, una vegada va arribar a la fotografia digital, les càmeres digitals i això, el 2007 vaig fer de l'agrupació fotogràfica sòcia. Molt bé. Fins que va acabar l'agrupació, que ja es va tancar. Sí, l'associació fotogràfica de Tarragona. Sí. També veus estat del centre excursionista, no? Sí. Llavors això us devia portar a molts indrets i treure unes fotos. Sí, sí, sí. Perquè jo crec que va molt lligat, no? La gent que us agrada la fotografia...
El que busca també són coses, qüestions, llocs i indrets per fotografiar, clar. Sí, sí. Més aviat que fotografies, diapositives, perquè abans fèiem diapositives, sí. Tens molt de material, guardes molts àlbums, moltes fotos? Diapositives, moltes. I després, disdur fotografies moltes, sobretot també de Tarragona i de la família.
O sigui, et vas passar, vas fer aquest canvi, aquest salt a la tecnologia també, no? Sí, sí, sí. I després he anat també molts anys a classes de Photoshop, al meu mestre, l'Andreu Gual, que no sé si el coneixeu. Sí, sí. I, bueno, molt bé, sí, sí. Tens algun racó preferit per captar, per fotografiar, o algun lloc que t'hagi marcat especialment més que algun altre?
A veure, a mi el que m'amarca molt, bueno, molts racons, però el del mirador, sempre que hi vas, és diferent. Mai és igual. Perquè hi ha núvols, o està a plou, o fa vent, el mar està diferent, i més llocs també.
La Pilar Bessian ara està en una etapa diferent, ja jubilada, no? Sí. Com trobes, com és aquest salt a trobar noves rutines, noves companyies, també adaptar-te a una situació per la que està passant al teu marit, si ens la vols explicar i si no, no passa res. Bé, jo a través de la seva malaltia, de l'Alzheimer,
a través de les assistentes socials van dir que li convenia menjar en companyia perquè allí se relacionava amb més gent i perquè, clar, els fills ja es van casar, ja van marxar i estàvem els dos sols a casa, no? I aleshores, amb això, van començar allà el menjador en companyia, menjar en companyia. I li vaig conèixer gent i això, però ell i el meu marit ja van a...
Això va anar més i ara ja va en un centre de dia. Sí, perquè ja no... Però jo segueixo anant allà. I ell faig la gimnàstica i me quedo a dinar també.
és una manera de combatre aquesta soledat que malauradament té molta gent gran, que és un problema, que durant els anys de pandèmia també va generar un problema, i a mi em sembla que la gent gran d'aquesta ciutat i de molts llocs teniu una capacitat adaptativa, ara ni en diuen resiliència, admirable perquè teniu aquesta capacitat d'adaptar-vos, que no li treu ferro a les coses i a les vivències que heu passat, evidentment que no,
però tu ara continues fent gimnàstica de manteniment, continues participant en el projecte Dinar en Companyia. Com et fa sentir, per exemple, poder compartir aquestes estones també amb altres persones, Pilar?
Bé, bé, perquè jo procuro, si algú m'ho pregunta i si és d'allòs i dic si volen anar, si no es volen trobar sols i tindre d'allòs, jo faria més coses, però clar. Per què no? Perquè els horaris ja no em van, saps? Perquè, clar...
És curiós, no?, perquè avui dia escoltem... No, no puc generalitzar ni molt menys, però ara potser ens està escoltant algú més jove i diu, no, jo és que no faig més coses perquè no vull, perquè no tinc temps. La Pilar està dient que amb 75 anys vol fer més coses. Sí, perquè mira, porto dos pròtesis, de ginoll. Sí, sí. Tinc les artèries obstruïdes, porto set estents, d'acord?
I tinc que caminar molt cada dia. Tinc que mirar de fer uns 10.000 passos cada dia per que circuli la sang. Molt bé. Tens uns rellots d'aquests que te'ls compta? O els comptes sí, eh? Sí, sí. A mirar, veus? Molt bé, molt bé. I aleshores, és clar, tinc que fer això. Tinc que fer bondat.
I clar, també, a veure, jo vaig pel carrer, ara ja no puc portar càmera, perquè m'ha pesat massa, encara que en tinc una de petiteta, el més fàcil és que jo veig fotografies pertot arreu. Sí, eh? Continues fent aquestes instantànies. Això mateix, sí. Aleshores agafo el mòbil. Aquí està. I això és el que me distreu. Aquí està. Sí. I a una persona que potser s'està decidint a participar en aquestes activitats, quin és el missatge que li compartiries, Pilar?
Que segueixi amb allò i que no s'afluixin i que sempre lluitin pel que sigui perquè no se deixin, no decaiguin, vaja, m'entens? I que si els agrada per fer allò, que segueixin fent el que els agrada i que lluitin. A la ràdio havies estat mai? No.
Doncs mira, ja em pots posar un altre segell, a una altra de les coses fetes. Pilar Reciana, gràcies per compartir amb nosaltres la teva història, els teus records, aquesta manera també tan serena de mirar entre fotografies i amb aquest present amb tanta força.
Així que a nosaltres ens agrada perquè continuem reconeixent veus i fent creixer també aquest projecte de gent gran activa i també de la Fundació Pere Terrés, que vol posar en valor precisament aquesta memòria i aquesta vida de les grans persones, de les persones grans de la nostra ciutat. Gràcies, Pilar, i moltíssimes gràcies, com dic, i fins la propera, que no sigui l'última. Moltes gràcies a vosaltres. Doncs nosaltres ho deixarem aquí, gràcies també a tots els oients per escoltar-nos, i ens retrobarem aviat amb una nova veu reconeguda. Moltíssimes gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Ràpid. Bona tarda al centre operatiu de la Diputació. Podria funcionar l'antic edifici d'Acaixa Tarragona a la plaça Imperial Tarraco el 2029.