Tarragona Ràdio, podcast.
Tothom, amb Miguel González.
Què tal? Molt bona tarda.
12 i 33 minuts del migdia a la sintonia de Tarragona Ràdio.
És una nova edició de l'Espai Tothom, la número 985
a l'antena de la Ràdio de la Ciutat.
Avui iniciem aquest espai que ens ha de portar a parlar de diverses qüestions.
Primer passarem per aquest espai, per aquesta secció que fem en col·laboració
amb la Federació Catalana del Voluntariat Social a Tarragona.
Avui l'entitat convidada és l'associació Kilòmetre Zero.
Ja els coneixem, però volem tornar a repassar quina és la seva missió
i quins són els seus projectes. De seguida en parlarem.
i després, a la segona part del programa, abordarem altres qüestions
que ens portaran a parlar d'altres temes a partir de la una del migdia,
com per exemple la marxa contra el càncer que arriba aquest cap de setmana a Tarragona
i altres projectes que esperem que siguin del seu interès.
Amb lluix, com és a la part tècnica i que us parla el Miguel González. Comencem.
Dels projectes que pengen de l'entitat Kilòmetre Zero n'hem parlat moltíssims cops,
però volem continuar recordant quina és la seva missió, refrescant també la seva tasca
i agrair-los que avui estiguin amb nosaltres. Sara Camarassa, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per tornar-nos a acompanyar i també ho fa l'Ena Gómez.
Elena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ara ho dèiem, Sara, que els últims cops que hem parlat amb vosaltres
ho hem centrat tot, o hem centrat força la conversa amb el projecte amb tu,
però evidentment l'associació Kilòmetre Zero té altres projectes i altres àmbits d'actuació.
Avui parlarem molt més de l'entitat, no ens oblidarem evidentment del projecte amb tu,
però sí que n'hi ha d'altres, alguns que estan d'aniversari,
a més que és interessant també comentar-ho.
Si us sembla, recordem una miqueta la història, les cingladures de l'associació de Kilòmetre Zero,
perquè Déu-n'hi-do ja els anys que fa que esteu amb nosaltres aquí a Tarragona.
Sí, Miquel, primer de tot, gràcies una vegada més per comptar amb nosaltres.
Kilòmetre Zero farem 12 anys ja que vam iniciar.
Va començar de forma molt puntual cinc dones que es dedicaven a l'àmbit social en diferents espais,
donant a esmorzar-se a una escola de ponent.
I d'allí busquen transformar una transformació social des de projectes que no siguin tan assistencials.
I d'aquí troben la mentoria social, descobreixen el projecte Rossinyol que es realitza a Girona,
i així inicia Kilòmetre Zero.
Així comença i fins aquí hem arribat.
I el que queda, eh?
Per molts més anys.
I per molts més anys, exacte.
Quan us començo a vincular vosaltres amb Kilòmetre Zero, Helena, per exemple, en el teu cas?
Doncs nosaltres fa dos anys i mig que estem les dues, vam iniciar més o menys amb un mes de diferència.
En el meu cas, just quan començava l'edició del projecte Rossinyol, el setembre del 2022.
I sí, doncs això, dos anys i mig molt intensos.
I tu semblant, no, Sara?
Sí, jo vaig iniciar el juliol del 2022, vaig iniciar amb el projecte amb tu,
i hem anat ampliant altres projectes i fins ara també.
El projecte Rossinyol gairebé té tants anys com l'entitat, no?
Perquè són deu anys ja, si no m'equivoco, de projecte. Farà o ha fet?
Sí, exacte. Aquest curs estem celebrant els deu anys del projecte Rossinyol, de mentoria socioeducativa,
que és un projecte que el que fa és posar en comú a joves, que la majoria estan estudiant o bé a la universitat o un grau superior,
amb infants que es troben en la transició educativa de primària a secundària
i que es troben en una situació, doncs, de vulnerabilitat socio-econòmica, sí?
Llavors la proposta és que quedin, això, setmanalment i que puguin descobrir el territori
a la vegada que generen un vincle entre ells.
Devia ser un dels primers projectes importants que vas devenir l'entitat, no?
Com a associació també aquí a Tarragona.
Sí, sí, el projecte Rossinyol és el primer projecte, diguéssim, gran de l'entitat.
El que deia la Sara, vam començar amb un projecte més petitet i assistencialista, no?,
de repartir baranars, però ja de seguida ens vam enfocar en aquest projecte,
doncs, que tenia com que buscava un impacte més a mitjà i llarg termini.
Com ha anat evolucionant? Com ha canviat el Rossinyol en aquests anys?
Uf, molt.
Sí, doncs, mira, vam començar amb 12 parelles de mentoria al barri de Bona Vista,
amb l'Escola Bona Vista, i actualment aquest curs estem fent 85 parelles de mentoria
i les estem realitzant a diferents municipis del Camp de Tarragona.
Déu-n'hi-do.
Són bones xifres, no? Esteu contentes, satisfetes i il·lusionades amb com ha anat aquest projecte també,
com ha anat evolucionant?
Sí, sí, molt, moltíssim.
De fet, aquest any, justament perquè hem fet també els 10 anys,
ens hem proposat tenir com nous reptes que vagin a la línia de poder créixer a nous municipis,
que feia molt de temps que volíem poder arribar,
i estem amb aquesta intenció de poder accedir a municipis que creiem que és molt necessari aquest projecte,
com pot ser la Pobla de Mafumet, Torre d'en Barra, el Morell, el Vendrell, Montroig del Camp, sí.
És un repte important perquè s'ha de mobilitzar molts de recursos per accedir també a aquests municipis, no?
Clar, sí, el projecte Rossinyol és un projecte que veu de diferents finançaments.
Per una banda, treballem molt amb els plans educatius de cada municipi,
però també es pot implementar des d'escoles que són d'alta complexitat i tenen recursos com el Proa Plus.
Llavors, des de l'escola es pot apostar per aquest projecte.
Molt bé. Per concretar, per tornar a explicar com funciona el projecte,
ja sé que ja ho has fet abans, però posa'm un cas concret, un exemple d'alumne barra mentor que funcioni.
Val, doncs, per exemple, tenim una parella de mentoria a l'escola de Sant Salvador, del barri Sant Salvador,
que la mentora és una mentora d'origen migrat que fa mentoria, que està fent la mentoria aquest curs amb una nena que també és d'origen migrat
i bé, doncs, estan fent la mentoria de forma continuada, no? Estan fent aquestes trobades setmanals que proposem.
Justament, aquesta setmana va finalitzar el ramadà, no? Que totes dues, doncs, el van poder compartir, no? I viure conjuntament.
I que això no ha volgut dir que deixin de fer trobades, sí? Algunes les han fet online, han hagut de fer algunes modificacions,
però han continuat amb el vincle. I aquesta parella, doncs, està fent activitats de tot tipus, que és el que nosaltres sempre proposem.
que puguin fer una mentoria molt variada perquè aquests infants tinguin accés a experiències diferents que desconeixien, no?
I que potser descobreixen, doncs, que els hi agrada, que se'ls hi dona bé, no? I, bé, que et dona peu a plantejar-te moltes coses, no?
És una mica aquesta idea de la llavor, no? Quin tipus d'activitats fan, doncs, estan participant en activitats de l'Espèix Jove QS,
sí, van a la biblioteca, van a passejar a la platja i potser un dia decideixen, doncs, pintar i fer alguna cosa així més artística.
Un altre dia fan coses més esportives, xerren molt perquè al final la mentoria dona peu a crear un espai de confiança on poder compartir moltes coses.
A vegades pensem que la mentoria només és allò a nivell educatiu i aquí pren molta importància la part social, la part socioeducativa també, no?
Sí, total. Jo crec que la mentoria és el que dius tu, ja que, evidentment, busquem l'impacte a nivell educatiu,
però també sabem que hi ha una dimensió emocional, no? I busquem aquest impacte a nivell d'autoestima, d'autoconcepte, no?
Perquè és això, perquè dona peu a crear una relació de confiança molt diferent a la que potser en aquell moment tenen aquells infants, no?
Perquè és una edat difícil, no? En què ja no tens la relació que tenies amb la família, amb els iguals tens una altra relació i llavors apareix un nou escenari amb qui poder expressar-te, no?
I com arriben aquestes persones a vosaltres? Com s'articula tot això? El tema d'unir, no? El mentor i el mentorat, no? O a la mentora i la mentorada.
Bé, nosaltres fem una feina, cada edició, cada edició que podríem dir que comença al setembre, molt intensa, de, per una banda, ficar-nos en contacte amb els centres educatius que ja participen,
o centres educatius nous, i fer la selecció conjuntament d'aquells infants que creiem que tenen necessitat i que també poden aprofitar aquesta oportunitat,
perquè de vegades ens trobem amb persones que potser no els motiva aquest tipus d'activitat que no deixa de ser una cosa molt desconeguda, tot i que té molta trajectòria, és una cosa poc conegut,
i llavors es fa aquesta selecció i paral·lelament el que fem és fer molta difusió del projecte amb aquells escenaris en què podem trobar persones joves que tenen compromís social
i que volen participar en el projecte a través d'aquest voluntariat. Doncs ens fiquem en contacte amb les universitats, amb els instituts, espais joves,
bé, tenim com tot un pla de difusió per poder trobar. I llavors fem entrevistes, aquestes persones fan una formació,
i un cop arribem a aquest punt ja és quan els fiquem en comú, o sigui, es coneixen a través d'una festa que fem al centre educatiu,
on també venen les famílies per poder conèixer les persones mentores, i a partir d'aquell moment ja comencen les mentories.
Molt bé, doncs d'aquesta manera funciona. Abans parlem de l'evolució, no?, de com havíem evolucionat fins ara.
Quin marge d'evolució o de millora té el projecte? Cap on us agradaria anar...?
Mira, nosaltres, per una banda, tenim aquesta intenció de poder créixer i poder fer arribar el Rossinyol a altres municipis
que no necessàriament han de ser del Camp de Tarragona, actualment sí que ho és,
però creiem que podem créixer. Actualment estem en contacte amb alguns centres del Vendrell, per exemple,
però no només a nivell quantitatiu, sinó que també la nostra intenció és poder créixer a nivell qualitatiu,
poder acabar de donar forma a alguns protocols que ens assegurin el seguiment que fem de les parelles de mentoria,
millorant l'impacte que busquem amb aquests infants.
Molt bé, i sobretot portant-ho cap a d'altres municipis, com ens deies, que ja és un repte que teniu sobre la taula
i que hi començareu a treballar i a veure si aviat pot ser una realitat, no?, que seria el desitjable.
Sí, exacte, la intenció és a veure si al curs vinent podem ampliar alguns centres educatius,
que poden ser escoles i instituts, perquè aquest projecte, com que treballem la transició educativa,
doncs tenim infants de sisè, però també tenim infants de primer i de segon de l'ESO.
Molt bé. Això per una banda del Rossinyol i després, Sara, també tindríem en marxa,
això continua, evidentment, el projecte amb tu, que el coneixem i n'hem parlat moltíssim,
però podem aprofitar també per tornar-lo a comentar.
Sí, bé, el projecte amb tu, com ja hem explicat les altres vegades,
és amb jovent totalat i extotalat, el 98% jovent migrant no acompanyat.
Actualment estem a aquesta edició amb 30 tàndems iniciats el mes de gener
i al setembre iniciarem 30 més, és a dir, ens posarem aquest any amb 60 joves.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, Déu-n'hi-do, no?
I una mica també en la línia que deia l'Helena, no?
Al final és no només ampliar a nivell quantitatiu, sinó també qualitatiu.
I d'aquí neix un altre projecte, que és el Reforcem,
que Reforcem l'emancipació del jovent extotalat.
Al final tots els projectes tenen aquest denominador comú,
o molts dels projectes tenen aquest denominador comú que és parlar de la desigualtat d'oportunitats
entre infants, entre famílies i joves, que seria una mica el fil conductor de la vostra entitat,
de tots els projectes, és a dir, al final tots pengen de l'associació de quilòmetre zero, no?
Sí, exacte.
Nosaltres ens centrem en això, en infants, joves, adolescents, dones també,
que estan en una situació de vulnerabilitat i acompanyem a revertir aquesta situació
sense infantilitzar ni de forma assistencial, no?
Hi ha un altre projecte, l'Ubuntu, que acompanyem a persones que estan en situació irregular
o que hi ha la possibilitat que la perdin,
i acompanyem en tot aquest procés que, bueno, és molt dur i que comporta molta desigualtat.
Doncs mira, està molt bé perquè del Rossignol i de l'Amtu siguin en parlant més,
però voldria que em concretéssiu també els altres dos projectes, no?
D'una banda, el Reforcem l'emancipació i l'Ubuntu.
Ja sé que els has explicat per sobre, però, si et sembla, tornem-los a comentar
perquè ens quedi en classe i perquè sapiguem que també els teniu en marxa, no?
Sí, mira, el projecte Ubuntu neix, bueno, neix del treball del Rossignol i de l'Amtu,
de veure com famílies, infants i joves que estan en situació irregular
viuen situacions de molta desesperació,
que en el moment de renovar aquesta documentació, aquest permís de residència i treball,
doncs hi ha dificultats, hi ha desconeixement que no es poden permetre pagar a una advocada
i així neix l'Ubuntu, és acompanyament a persones que estan en situació irregular,
que estan en situació de vulnerabilitat, que necessiten acompanyament per mantenir aquesta regularitat
i durant l'any 2024 hem acompanyat 47 persones, s'ha pogut regularitzar amb més de 20 persones
en tràmits favorables, ja des d'arrelaments per formació social, reagrupaments familiars,
també hem fet nacionalitats, renovacions, és un projecte que té molta demanda,
amb el que hem comptat amb pocs recursos, però tot i així hem pogut seguir avançant
i esperem seguir avançant. Hem fet sessions informatives
per tal d'apropar tota aquesta informació a persones que estan en aquesta situació
i perquè al final la informació està oberta a tothom, però no és fàcil accedir,
és a dir, tot el que surt a la pàgina del Ministeri és poc entenedor.
Sí, a vegades falta algú que t'acompanyi, que et clarifiqui tots aquests conceptes,
que a vegades és molt farragós els textos, les legislacions, els documents,
la burocràcia, vaja.
Sí, exacte, és poder acompanyar en aquests moments i també a nivell emocional,
són moments de patir, d'incertesa i, bueno, doncs això.
I després el reforcem, que el reforcem, doncs, neix també del projecte amb tu,
neix que veiem que el jovent un cop ja surt també del projecte,
necessita aquest acompanyament, que hi ha acompanyaments puntuals en recerca laboral,
en recerca de formació, d'habitatge i llavors, doncs, acompanyem.
I de reforç escolar, sí, és neix sobretot per un acompanyament de reforç escolar
en jovent que està en formació formal de graus mitjos i batxillerat
i a partir d'aquí anem ampliant, no?
Una cosa que intentem fer des de l'entitat és que els projectes neixin
de necessitats detectades en els mateixos projectes, no?
Que no siguin coses utòpiques, sinó que hi hagi realment una necessitat
i a partir d'aquí, bueno, anem engegant els projectes.
Primer de forma molt petita per poder creixer de forma sostinguda.
I tant, i projectes d'aquells que acompanyen i que es poden tocar, no?
Que es poden fer seguiments.
I sempre, si em permets dir-ho, implicant a la societat.
En tots els nostres projectes hi ha persones voluntàries
perquè creiem que la transformació social ha de venir de la societat.
D'això ara en parlarem també perquè us preguntaré com en podem formar part
i com podem col·laborar i estar al dia de les activitats
i de la Sociòquilòmetre Zero.
Però abans, Helena, hi ha algun acte imminent o immediat
per celebrar, per commemorar aquests 10 anys del Rocinol?
Sí. Aquest any estem com organitzant diverses accions
per commemorar aquests 10 anys.
Per una banda, estem organitzant com una gran festa
que està pensada per convidar a infants, mentores i famílies
que han participat durant aquests 10 anys en el projecte
i la farem coincidir amb la festa de tancament d'aquest curs,
d'aquest curs del Rocinol.
i sí, la idea és fer-la ben gran
i que pugui participar alguna associació
o alguna associació, alguna entitat
que sigui de l'àmbit socioeducatiu
però que li pugui donar un talent així com a més lúdic.
Sí, sí.
I després, per altra banda, també tenim entre mans
poder fer una exposició itinerant
que pugui anar segurament ja al curs vinent
però que encara serà 2025
als centres educatius que han participat
durant tots aquests anys
amb 10 fotografies i amb 10 textos de persones que han participat.
Molt bé, doncs aquests són els actes.
Com podria, de quina manera podem estar a l'aguai del que feu,
dels vostres projectes, fent-nos socis,
rebent també el vostre butlletí, les xarxes,
quines són les maneres més properes per acompanyar-vos ara?
Sí, mira.
Bona, vaja, les dues.
Sí, no, doncs sí, els ho comento.
Bé, doncs nosaltres, per una banda, evidentment,
totes les persones que ens estan escoltant
poden participar directament sent persones voluntàries
dels nostres projectes, per una banda,
i si no també hi ha la possibilitat de fer-se sòcia de l'entitat,
doncs aportant una quantitat econòmica,
que això ho poden consultar a la nostra pàgina web,
està tot explicat, i a nosaltres ens sembla molt interessant
perquè al final és participar en una entitat
que és del territori, no?, i que, com dèiem,
té projectes que tenen impacte directe
amb les persones del nostre territori.
Llavors, també tenen l'opció de seguir-nos a les xarxes,
tenim l'Instagram, que és arroba acusero tarragona,
tot escrit, amb paraules, amb lletres,
i, per altra banda, si tenen interès,
poden rebre també el butlletí mensual,
on, bueno, compartim novetats dels projectes,
de l'entitat, també fem recomanacions de llibres, podcast, etc.
Sou fàcils de trobar, eh?,
amb Acuseta Tarragona o amb Acuseta Sociòquilòmetre Zero,
i allà trobem totes les novetats i els projectes
per apuntar-nos, perquè amb el voluntariat
sempre falten mans, eh, Sara?
Sí, això sempre.
És a dir, mai ens sobra quan ens diuen
que necessiteu persones voluntàries, no?,
i durant tot l'any, és a dir, pel Rossinyol,
Parla amb tu, pel Reforcem,
i després per l'Ubuntu també tenim com a objectiu
fer mentoria en grup,
llavors les persones voluntàries
sempre són necessàries,
i a vegades de forma puntual,
no només en els projectes, no?,
sinó que de forma puntual.
I per afegir una mica el que deia l'Helena,
no?, de les persones sòcies,
som una entitat molt petita,
som set persones treballadores,
i perquè els nostres projectes puguin seguir actius,
a vegades ho necessitem, no?,
tenim projectes que en algun moment puntual
han existit,
però que no els hem pogut renovar, no?,
llavors per poder seguir impactant
el camp de Tarragona,
doncs necessitem,
perquè a més,
no només fem projectes,
sinó que també formem part d'altres entitats
de segon nivell, no?,
com és, doncs, formem part de la taulada,
formem part de la comunitat urbana,
de la coordinadora de mentoria social,
llavors creiem també en el treball en xarxa
amb altres entitats i en altres espais conjunts.
I així funcioneu,
i així us, vaja, ho heu vingut a explicar,
i nosaltres contents de conèixer la vostra tasca,
estar-ne al corrent
i donar-vos l'enhorabona també per aquesta feina
i per aquests 10 anys de Rossinyol
i els que vindran, com dèiem al principi, eh?
O sigui que moltíssimes gràcies, Sara, Helena,
per acompanyar-nos.
Gràcies.
I serà fins la propera.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Abans d'arribar a la una del migdia
i aturar-nos pel butlletí informatiu,
us hem d'explicar que aquest diumenge
tornarà la marxa contra el càncer de Tarragona,
una iniciativa del grup excursionista
a Lliberatrenalina
en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona
a través de Tarragona Esports
i que es fa benefici de l'Associació contra el Càncer a Tarragona.
Amb vuit edicions d'èxit al darrere,
aquesta novena marxa solidària
s'ha convertit ja en un referent
dins el calendari esportiu i social de la ciutat de Tarragona.
Una marxa que sortirà a dos quarts de deu del matí
des del Parc del Francolí
i amb el propòsit d'ajudar totes aquelles persones
que conviuen amb la malaltia.
es preveu que centenes de participants es reuniran un any més
per demostrar que la lluita contra el càncer
és una causa compartida.
Enguany també s'ha inclòs un dorsal zero
per a les persones que no puguin participar
i que vulguin contribuir amb aquest esdeveniment social.
La presentació ha tingut lloc aquest mateix dilluns
i en parlava també el conseller de l'Ajuntament de Tarragona,
el conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona,
Mario Soler, qui recordava que Tarragona
és una ciutat esportiva, saludable i solidària.
Un esdeveniment esportiu, saludable i social
que és ja part de l'ADN dels caps de setmana de la nostra ciutat
i que parla molt bé també de la gent de Tarragona
perquè cada cop que es fa una cosa d'aquestes
i n'hi ha moltes ja, s'omple.
Llavors estem dient que Tarragona som una ciutat esportista,
una ciutat saludable i solidària
perquè volem contribuir, volem ajudar
i també ens mirem en els ulls d'aquestes persones
que poden estar passant malament
i col·laborem de la forma que podem.
També en parlava el president de l'Associació Contra el Càncer,
Fede Adán, que destacava que aquestes accions
ajuden a poder mantenir el servei gratuït
que l'entitat ofereix als pacients
i és un orgull d'ella poder aportar també
aquesta activitat per la causa.
Aquest diumenge, doncs, hi haurà aquests recorreguts
perquè hi pugui participar tothom.
I, de fet, el tothom arriba a la seu Equador d'avui,
ara ens aturem pel butlletí de la una
i després hi tornem parlant d'una banda
del concurs de projectes,
un concurs de projectes que impulsen des de l'arc serveis culturals
i que avui ens venen a explicar, de fet, la quarta edició
del concurs de projectes socials per a gent gran
que fan en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili
i després també escoltarem alumnes
dels cursos de formació de Royal,
alumnes amb discapacitat, amb capacitats diverses,
que també ens van venir a visitar a la ràdio
i que hem volgut dir la seva dins del programa tothom.
Amb tres minuts, els butlletins de la una,
les notícies i després continuem amb més espai tothom.
Tothom amb Miguel González
Segona part d'aquest espai tothom,
número 985 a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ara parlarem sobre l'entrega de premis
de la quarta edició del concurs de projectes socials
per a gent gran per part de l'arc serveis.
Saludarem, d'una banda,
la guanyadora d'aquest quart concurs,
de seguida l'escoltarem,
per a aquest projecte d'hàbitat intel·ligent social
d'un estudiant de treball social
que resultava guanyadora d'aquest guardó.
I després encara ens quedarà temps
per parlar de formació i capacitats.
Més temes a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Hem de parlar ara del premi de la quarta edició
del concurs de projectes socials per a gent gran
que impulsen des de l'arc serveis.
I, de fet, avui ens acompanya
tant la guanyadora d'aquesta convocatòria
com la treballadora social i directora tècnica.
Saludem la Marta Monferrer.
Marta, molt bon dia.
Bon dia.
Treballadora social i directora tècnica,
ja ho diré bé, a l'arc serveis.
I també ens acompanya la Júlia Vilat.
Júlia, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies, també, estudiant de treball social.
I que, de fet, ha resultat guanyadora
d'aquesta convocatòria.
Marta, quan parlem d'aquest premi,
defineix-nos exactament en què consisteix.
i, vaja, hi ha un premi consolidat
si estem parlant de quarta edició
d'aquest concurs de projectes, no?
Doncs sí, estem molt orgulloses
i molt contentes de la consolidació que hi ha
i que cada any és una miqueta més
i això, la veritat, és que ens gratifica molt.
La participació aquest any ha sigut bastant elevada
i, bueno, això també indica la preocupació
que tenen els estudiants del dia de demà, no?
De com està la nostra població
i què és el que podem fer per intervindre i per ajudar.
Quins són els projectes que poden entrar
en aquesta convocatòria?
Projectes socials, sobretot adreçats a la gent gran
que viu en el seu domicili o no té per què?
No, sí, sí.
Està directament adreçat a gent gran
que visqui en el seu domicili
amb dependència o sense
i, bueno, la idea és introduir-ho dins del servei d'atenció domiciliària
que desenvolupa l'arc serveis assistencials
i, bueno, intentar produir una millora
en el seu dia a dia.
S'han introduït ja projectes d'edició
que han resultat guanyadors en edicions anteriors?
I tant.
Les tres edicions anteriors,
el primer projecte va ser relacionat amb la domòtica,
va tindre un gran impacte
i uns resultats molt positius
que es van presentar en el seu moment.
després vam tindre el treball amb l'STIC
bueno, adreçat cap a les persones grans
i, bueno, intentar introduir-los
i millorar la comunicació que hi ha entre els ajuntaments
les activitats que fan en els seus municipis i ells mateixos.
També vam tindre molts bons resultats
seguint això, o sigui, segueixen actius
i el tercer premi va ser cap als horts saludables
que ja ves, era una participació una miqueta més activa.
Crec que n'hem parlat dels tres
i si no dels tres gairebé tots, eh?
T'hem parlat.
I, de fet, l'orgull i la satisfacció de tot això, Marta,
és que tots aquests projectes s'han aplicat,
han contribuït a la millora de la qualitat de vida
de moltes persones
i alguns d'ells fins i tot han evolucionat
i continuen actius.
I tant, i tant.
Per tant, hem d'estar contents.
La Júlia Vila-Pérez
és estudiant del Grau en Treball Social
de la Universitat Rovira i Virgili,
Júlia, si no m'equivoco,
i has estat guanyadora d'aquesta convocatòria.
Anem pel principi.
Què et crida l'atenció o per què Treball Social?
Bé, a veure, jo ja porto-te una mica d'arranque.
Acosta't una miqueta més, sisplau,
al micròfon i t'escoltarem perfectament.
Bé, doncs jo ja tinc com una base,
vull dir, vaig començar fent TASP,
que és tècnica d'atenció a les persones
en situació de dependència,
que era el cicle mitjà,
i llavors, després vaig fer el cicle superior
d'integració social.
Llavors, bé, vaig anar una mica
cap a una altra diferent branca,
jo volia fer dret o criminologia,
però llavors, quan vaig veure
que no m'anava la nota,
vaig dir, bueno, doncs aniré per la branca
per el que m'agrada,
la meva vocació,
i doncs mira, ara sóc aquí
i, bueno, de moment m'agrada.
Fixa't que primer havies anat
com per un altre camí
i ara t'has deixat portar també
per la vocació,
i em va bé que ho diguis
perquè al final és molt vocacional,
no?, també tota la qüestió social.
No, sí, sí, vull dir,
tant les pràctiques
com ja la feina on he treballat,
vull dir, per mi,
la meva feina, per dir-ho d'una manera,
és com l'amor de la meva vida.
Exacte.
Com decideixes presentar-te
amb aquest concurso
o amb quin projecte exactament?
Perquè jo ara puc dir
que el projecte es basa
en la implementació
de tecnologia assistencial
i innovació social
per oferir una atenció
més personalitzada,
més preventiva i més eficient,
però concreta amb això
i explica'm com has arribat
fins a generar aquest projecte.
Bé, doncs, bàsicament,
vaig veure que enviaven un correu
on teníem l'oportunitat
de presentar un projecte
i, bueno, doncs, jo amb els cicles
ja havia presentat projectes
que, bueno, al final
de cada etapa, doncs,
has de presentar un projecte.
I llavors vaig dir, bueno,
si guanyo bé i si no,
doncs, mira,
tinc l'oportunitat
d'implementar un projecte
i que aquest pugui millorar
la qualitat de vida
de les persones grans,
que això és el que
ens interessa.
i decideixis aplicar aquests projectes
o enfocar-los, encarar-los cap a llars intel·ligents,
o adaptades a les necessitats de cada persona.
És veritat que passem molta estona
a la nostra llar
i, evidentment,
les comoditats d'una llar adaptada,
una llar inclusiva,
una llar que ens funcioni
i que ens faci sentir millor
són necessàries.
De quina manera?
I, de fet,
molt individualitzat a cada persona,
imagino, no?
Sí, clar,
a més a més,
quan ja tenia el projecte
vaig començar com,
bueno,
després venia la part
d'implementar les fases i així,
que, bueno,
ha sigut una mica més en general
perquè la Marta,
com va dir,
ella ja ho faria en diferents fases,
vull dir,
a veure,
jo tampoc soc una experta,
però, bueno,
el que vaig intentar,
sobretot,
era que la tecnologia
fos una unió
cap a l'atenció domiciliar,
i no com un xoc,
sinó que fos un equip,
que fos una ajuda
a l'atenció domiciliària
i que poguéssim ajuntar-nos
en aquest sentit.
Que sigui també
una mena de vehicle,
no?,
per l'atenció domiciliària,
la tecnologia.
Sí.
I què proposes?
Què proposa exactament
el projecte?
Perquè veig aquí
assistents virtuals,
sensors de monitoratge,
domòtica,
realitat augmentada,
suport psicològic,
tot això com ho unim?
Bàsicament,
és donar resposta
a les problemàtiques
com la soledat no desitjada,
la pèrdua d'autonomia
i la manca
de recursos assistencials,
i d'aquesta manera
posem als sensors,
per exemple,
doncs també sabríem
si a aquesta persona
li passa alguna cosa,
l'Alexa
o qualsevol cosa
assistencial,
doncs podríem
com mirar
la medicació,
doncs a certa hora,
dir-li a aquesta persona
tu t'has d'aprendre
la medicació,
perquè, per exemple,
l'atenció domiciliària,
doncs les persones
a vegades
no estan
tot el dia.
Llavors són
com recursos
per poder ajudar
aquella persona
quan no té
a ningú.
totes les possibilitats
que ens ofereixen
aquestes noves tecnologies
que fa anys
eren impensables,
que un assistent virtual
ens pogués recordar
a quina hora
ens hem de prendre
aquesta medicació
o a través d'una trucada
mitjançant l'Alexa
poguéssim parlar
i fins i tot
veure amb aquella persona
ajudar-la,
donar-li assistència,
no?,
si això ho unim
als sensors de monitoratge,
a la realitat augmentada,
a totes aquestes tecnologies,
doncs al final
acaben donant
una solució
molt més global,
molt més transversal,
no?,
a l'hora d'atendre
aquella persona
i de donar-li eines.
Sí, sí,
exactament.
Amb quina fase,
ara em deies,
això després ja es desenvoluparà
en fases,
fins on heu arribat
en el desenvolupament
d'aquest projecte,
Júlia?
Bueno,
ahir...
O Marta.
Sí,
intervinc jo ahir.
Podeu intervenir les dues
com vulgueu.
Sí, sí.
I tant que sí.
Perquè a veure,
el concurs
realment
el que demana
és fer un projecte
general,
una base del projecte
amb uns objectius.
És formular la idea,
no?
Formular el projecte.
Molt bé,
és formular la idea
amb uns objectius
que tu cerquis
i una metodologia
general per a poder desenvolupar.
I una idea,
perdona,
que sigui plausible,
és a dir,
que es pugui desenvolupar.
Òbviament,
que es pugui desenvolupar.
Molt bé.
Llavors,
Natros,
com a Larxerveix,
el que fa és
agafar aquest projecte,
estudiar el projecte
que s'ha presentat
i llavors ja
l'adapta
en base al territori
i als perfils
que nosaltres tenim.
les persones
que participaran
en el projecte
són persones
que tenim nosaltres
ja en el servei
d'atenció domiciliària.
La idea és,
la nostra idea,
estem en l'inici,
perquè,
òbviament,
això es va donar
el premi
i es va donar
a conèixer
quin era el projecte
guanyador
en la 18a jornada,
el Dia Mundial
del Treball Social,
que va tindre lloc
a la Universitat
Rovira Virgili
el dia 20 de març.
O sigui,
fa escasso
una setmana
i poc.
Llavors,
la idea
que nosaltres tenim,
o sigui,
estem començant
a fer l'estudi
del que és el projecte
per veure
en quines fases
ho podem anar
desenvolupant
i en funció
de com vagi
evolucionant
anar
cap a la següent fase.
Llavors,
la idea principal
que nosaltres tenim
és
fer
una participació
activa
de les persones
que siguin
participants
d'aquest projecte
pilot
i això
tindrà lloc
en el Tavaris
que està com a ruga
i serà com un punt
de trobada
amb les persones
participant
i nosaltres.
Per a què?
Per a que elles
participin activament
des d'un inici
en com desenvolupem
això
en base
a les necessitats
que ells tinguin.
O sigui,
no és algo tancat.
Que siguin les necessitats
que marquin també
com anirà
evolucionant
aquest projecte
i per on pot ser,
clar,
nosaltres ara hem dit
coses molt generals
i la idea
de la Júlia
està molt bé
en termes globals,
en termes generals,
però després d'això
caldrà anar concretant-ho
a nivell de les necessitats
de cadascú, no?
Molt bé,
i aquesta concreció
serà amb la participació
de les persones
que estiguin.
Les persones
quines seran?
Doncs buscarem
diferents perfils,
diferents perfils
de persones
perquè per a que el projecte,
per a que els resultats
ens donin
uns resultats
que siguin òptims,
han de ser
amb perfils diferents
de persones.
i després que aquesta tecnologia
evidentment
ajudi
a la gent gran
i li serveixi
com una eina
que això també és
el que tu deies abans,
Júlia, no?
Que els serveixi
com una eina,
com un vehicle
i no com un problema
perquè a vegades
això ja passa, no?
Que la bretxa
tecnològica existeix
i amb gent gran
també passa,
vull dir que també
aquí caldrà
enfocar-ho bé, això, no?
Ja ho ha tingut en compte
el teu projecte, evidentment.
Sí, a més a més
sobretot també
una de les fases
que jo vaig posar
en el projecte
és sobretot
ensenyar-li
a la gent gran
que la tecnologia
no és una barrera
sinó tan sols
una ajuda
i que el que volem
nosaltres
és ensenyar-li
com funciona
aquesta tecnologia
i que ells
s'ho vagin adaptant
a la seva vida
i que no ho vegin
com, ostres,
doncs nosaltres vivíem
una altra època
i ja no volem això.
Clar,
que tampoc és un substitut
de res
sinó una millora
de moltes coses, no?
Clar.
Fins al punt
que ens pot ajudar
o de l'eina
que ens pot servir.
M'imagino, Júlia,
és una pregunta
que ja m'imagino
la resposta, eh?
Però imagino
que em farà seguiment
de com vagi avançant
aquest projecte
i de quines són
les necessitats
concretes
d'aquestes persones, no?
Home, i tant.
Vull dir,
amb la Marta
ja vam quedar
que aniríem parlant
que ella m'aniria cridant
per qualsevol cosa
i doncs això.
Molt bé.
Al final, Marta,
és que les persones
que viuen,
les persones grans
que viuen al seu domicili,
moltes fins i tot
amb aquesta soledat
no volguda,
acabin tenint eines
per viure millor,
viure més tranquils
i sobretot
viure amb dignitat,
que també seria
un dels objectius
de l'arc serveis, no?
Sí,
són els objectius principals.
A través d'aquests projectes
és el que es vol aconseguir,
que siguin tots complementaris.
O sigui,
ja has fet molt bé
la concreció,
no és substitut de res,
sinó és una complementarietat
al que ja tenim
i és molt important això.
I la bretxa digital
sempre,
doncs bé,
fa falta un acompanyament.
Si tu fas una bona construcció
d'aquest acompanyament,
no té per què haver cap problema
perquè tal com ells
han d'aprendre,
nosaltres també hem tingut
d'aprendre en algun moment
a fer-ho servir,
doncs és simplement
vehiculitzar
aquest acompanyament.
Júlia,
què et diu
el teu esperit vocacional?
Cap a on continuaràs estudiant
o què t'agradaria fer?
Bueno,
a veure,
la veritat és que no sé
què hem de parar al futur.
Vull dir,
primerament vull acabar la carrera
i de moment
ara em vaig agafant feines
i sobretot
que és el que m'agrada.
Ara fa poc
he tornat a treballar
i m'encanta
perquè realment
jo crec que és una cosa
que em faltava
perquè clar,
jo vinc també
d'estudiar de Girona
i ara
estic estudiant
aquí a Tarragona
però
el que tinc pensat
bàsicament
és anar treballant,
acabar la carrera
i llavors
fer un màster
de Criminologia
perquè
tot i
que m'agradi molt
la meva vocació
també
des de ben petita
havia volgut estudiar
alguna cosa així
en aquest àmbit
i no em volia quedar
amb l'espineta
de no estudiar allò.
Pot ser també vocacional
al final, no?
Vull dir,
podem tenir diverses vocacions
i anar-les descobrint
i anar-les explorant
com és el cas.
Doncs Júlia Vilà,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
a Tarragona Ràdio
o Marta Monferrer,
gràcies també
per la feina
que feu les dues
i Marta,
n'estarem al cas
com sempre
amb les novetats
i tot allò
que ens vingueu
i ens vulgueu explicar
des de l'Arc Serveis.
I tant.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé
i molta sort.
Gràcies.
Seguim endavant
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
amb més continguts
que ens porten avui
des d'aquest estudi 2
a la Ràdio de la Ciutat,
l'Espai i Tothom.
Avui ens han vingut
a visitar,
de fet,
a fer un tom per la ràdio
i a saber també
com treballem
des de l'emissora pública
de Tarragona,
nois i noies
que estan duent a terme
un curs
de formació
administrativa
i dintre
d'aquest curs
d'administratiu
també duent a terme
curs en una assignatura
d'habilitats comunicatives.
Judit,
molt bon dia.
Hola,
bon dia.
Moltíssimes gràcies.
Com estàs?
Doncs molt contenta
de retrobar-te amb tu
i estar aquí a la ràdio.
La Judit Porras
no és el primer cop
que ve a la ràdio
perquè ha vingut
molts cops
a parlar també
de la seva situació,
Judit,
i de les teves capacitats.
Continuem reivindicant,
que cal fer més visibilització
de la síndrome de Williams
i de tot el que ho envolta,
sí?
Sí,
moltes gràcies.
Com ha anat aquest curs?
Com està anant
aquesta formació,
Judit?
Doncs aquesta formació
està sent molt interessant,
aprenc coses noves
i me sento més capacitada
que a tres anys
estudiant Administració.
I concretament
aquesta formació,
aquest curs
d'habilitats comunicatives,
què creus
que t'ha aportat a tu?
M'ha aportat
aprendre moltes tècniques
i més intel·ligència
en el rang
de l'administració
i en altres coses
que no sabia
i he après.
Aquí està,
doncs és una bona opció.
Ens acompanya també
el Mariem.
Mariem,
bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies
també per acompanyar-nos.
No sé si havia estat
abans a la ràbia o no?
No,
és la primera vegada.
I què t'ha semblat?
Molt bé,
m'agrada molt.
Te la imaginaves així,
més gran,
més petita?
Bueno,
més gran,
així.
Més gran,
no?
Avui ho hem de explicar
als oients també
que estem a l'estudi 2
que és el més petit,
vull dir que després
hi ha l'estudi 1
i què deixes tu
fer aquest curs
d'administratiu?
Perquè m'agrada
i per aprendre
moltes coses.
I estàs
estant anant bé?
Quina és la satisfacció?
La veritat
que va bastant bé
i estic aprenent
moltes coses
per mi
i per el futur també.
Ara,
abans d'entrar aquí
a gravar,
parlàvem
de les habilitats
comunicatives.
Què és el que et sembla
més difícil
a nivell de comunicar
o de comunicar-se?
Comunicar-me
amb l'altra persona.
Sí.
Hi ha dificultats
o tens tu
dificultats concretes?
No,
no tinc
ninguna dificultat.
Però sí que a vegades
existeixen,
a vegades se fa difícil
comunicar-se
amb segons qui,
no?
Sí.
Molt bé.
Doncs, Mariem,
gràcies també
per acompanyar-nos.
Ara parlem amb la Raquel.
Raquel,
bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé,
avui estic molt emocionada.
Molt emocionada, eh?
Jo crec que tu tens
també grans capacitats
comunicatives, no?
T'agrada parlar,
t'agrada comunicar-te.
Sí.
Per què decideixes
fer també
aquesta formació,
Raquel?
Bé,
doncs una mica
també per aprendre
sobre això
d'administració,
fer una mica
més de cursos,
que també
per ampliar una mica
els meus estudis.
Bé,
mai he treballat,
però bé,
per tenir una mica
més d'estudis,
així per quan treballi
tenir més,
una mica més ampliat
l'avenic
de possibilitats
i tal.
Al final,
la informació
és poder,
com se sol dir,
no?
I com més coses
aprenguem,
doncs també
més desenvolupem
les habilitats
i al final
es tracta d'això.
També,
a nivell d'habilitats
comunicatives,
on creus tu
que hi ha més dificultats,
Raquel?
Doncs,
per exemple,
quan no entenc
moltes coses,
quan em diuen
coses
i no entenc molt bé
o quan vull dir
coses
i més complicat
a vegades
explicar coses
que a vegades
em costa
dir les coses,
saber com dir-les,
expressar-me
a vegades em costa.
I t'està servint
també aquest curs
per millorar
això?
Sí,
moltes,
en moltes
coses
que m'expliquen,
com per exemple
tenir tècniques
per saber
com explicar-les,
saber com
escoltar,
expressar-me...
clar,
a vegades ho tenim molt
al cap
però és difícil
exterioritzar-ho
o explicar-ho
amb les paraules
que nosaltres
voldríem explicar
i després també
és veritat
l'allau d'informació
que tenim cada dia
al nostre voltant
i que a vegades
ens fa difícil,
no?
sigui quines
siguin les nostres
capacitats,
doncs entendre-ho
o comprendre
allò que ens envolta.
Raquel,
gràcies també
per acompanyar-nos.
I acabem
amb el darrer company
que ens acompanya
que és l'Adrián.
Adrián,
bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé.
Havies estat abans
a la ràdio tu
amb la Fundació Onada,
eh?
Sí.
Vull dir que no és nou
ni aquest estudi
ni aquest micròfon,
gairebé que ja
havies estat aquí
amb d'altres.
Sí.
Adrián,
per què decideixes tu
fer aquest curs
de formació?
Per poder...
Amb Royal.
Ah,
per...
Sí,
per poder comunicar-me
amb les persones
perquè
quan estic
davant de...
davant de les persones
em poso molt nerviós.
És a dir,
que tu ja saps
que tens aquí
una dificultat
a l'hora de comunicar-te,
no?
I això li passa
a moltíssima gent.
És a dir,
que nosaltres potser a casa
o en un ambient
més controlat
o en uns amics
que els tenim més confiança
som capaços
de comunicar-nos
més fluidament
i en canvi després
com a què ens costa,
no?
Quan hi ha gent nova
o quan estem
en públic,
etcètera,
etcètera,
no?
T'ha ajudat això
a millorar?
T'està ajudant aquest curs
també aquesta formació
a millorar aquest aspecte,
Adrián?
Sí.
I per tant
estàs content,
eh?
Imagino.
Sí,
molt.
Molt bé.
Hi ha alguna cosa més
que ens vulguis explicar?
No.
Molt bé.
Doncs t'agraïm també
que hagis estat amb nosaltres.
A tu.
Judit,
Meriem,
Raquel,
Adrián,
gràcies.
també als companys
que us han acompanyat
valga la redundància.
Veu com a vegades
també el tema
de la comunicació,
bé,
doncs a vegades surt millor
i a vegades surt diferent.
Us agraeixo,
com dec,
que ens haguem acompanyat avui
i faig extensiu
aquest agraïment
a tots els companys
que han vingut,
que n'han sigut molts,
però vosaltres
heu entrat a parlar
en representació d'ells.
Nois, noies,
moltíssimes gràcies
i a continuar.
Que vagi molt bé el curs.
Igualment.
Igualment, gràcies.
Igualment, gràcies.
I fins aquí l'Espai Tothom d'avui
i tornarem dimarts vinent
a dos quarts d'una
amb més qüestions.
Parlarem d'altres capacitats,
parlarem d'addiccions
i parlarem també
d'altres qüestions.
Us emplaço
a tornar-nos a escoltar
dimarts que ve
amb una nova edició
del Tothom.
Acabim de passar
molt bon dimarts
i molt bona setmana.
Gràcies.