per tant, ara ho tornen a trobar. Molt bé. Doncs molt recomanable. L'he llegit, per cert, que no t'ho havia comentat res, i superrecomanable. Gràcies, de veritat, per l'experiència i per la lectura. Molt bé. Gràcies. Un plaer, encantat. El Rafael Jatzer, el darrere dels convidats del TGN Esports, avui dimarts. Segons passen de dos quarts d'una del migdia. Demà hi tornem amb nous arguments. Gràcies per la seva atenció. Adéu-siau.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit.
I aquest venen dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant als dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Villarreal.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Tothom amb Miguel González. Què tal? Molt bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició de l'Espai Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio, quan passen 37 minuts de les 12 en punt del migdia. Avui us proposem dues qüestions principals per parlar. D'una banda, parlarem, avançarem...
a qüestions sobre el Dia Mundial del Càncer, que es commemora aquest mateix dimecres. En parlarem amb l'Associació contra el Càncer a Tarragona. Repassarem quins són els serveis que ofereixen i ens donarem dades també de les atencions que fan a Tarragona. Abans, però, ens focalitzarem en un acte que arribarà diumenge. Serà a Bona Vista i és el segon aniversari del Cor Voces Africanes per parlar també
d'integració mitjançant la música. Aquests i d'altres continguts us acompanyen avui a l'espai tothom. En Miguel González, qui us parla, i en Lluís Comés a la part tècnica. Comencem. Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter. I recupera els nostres programes a la carta a tarragonaradio.cat.
Pues seguimos abordando contenidos en la sintonía de Tarragona Radio y de hecho vamos a ponerle fecha, vamos a ponerle música, vamos a ponerle voz a un aniversario que ya se produjo a principios de diciembre, estamos hablando del segundo aniversario del coro Voces Africanas, pero que este domingo llegará también en forma de celebración. Matilde Coca, buenos días.
Muy buenos días, Miguel. Muchísimas gracias por acompañarnos. También lo hace Visila Sicota. Visila, buenos días. Gracias también por acompañarnos. Bueno, aniversario que ya se produjo, como me comentabais ahora, en diciembre, pero que se celebrará este domingo, ¿no? Sí.
¿Qué pasará? ¿Qué pasará el domingo? Cuéntame. Bueno, pues ¿qué pasará? Mucha fiesta. Mucha fiesta. ¿A qué hora? Explícame hora, lugar, un poquito los datos más prácticos.
Vale, pues nosotros somos un coro de voces africanas que cantamos en diferentes lenguas. En doé, fan, bubi, francés, inglés, castellano, catalán, lo cantamos todo.
Y bueno, cantamos cada tercer domingo en la parroquia de Bonavista. Ahí solemos celebrar las misas a las doce del mediodía. Solemos cantar cada tercer domingo.
Y me decís que os atrevéis con casi cualquier lengua. Supongo que tendrá su dificultad, ¿no? Porque evidentemente hay muchas lenguas que domináis y que controláis, pero después hay otras en las que tal vez no sea tan fácil, ¿no?
¿Cómo lo encaráis esto? Muchos ensayos, imagino. Muchos ensayos, sobre todo. Y el coro está compuesto por diferentes mujeres africanas, de diferentes partes, y entre todas nos vamos enseñando las lenguas. Aunque yo no domine una, la que sea originaria de esa lengua,
pues nos enseña a pronunciar, a aprender a leerla y a cantarla. Porque me imagino que hay muchas regiones donde se hablan lenguas diferentes, que luego hablamos de lenguas africanas, pero hay muchos conceptos diferentes. Efectivamente, dentro de la misma guinea ecuatorial ya se hablan diferentes lenguas.
Claro, claro, claro. Contadme un poquito de historia sobre el coro. ¿De dónde nace? ¿Hay alguna asociación detrás? ¿Cómo se crea el coro y por qué? A ver, el coro se crea a raíz de que a Tarragona llega un sacerdote ecuatorguineano, de Guinea Ecuatoria concretamente, y se le destina a la parruquia de Bonavista.
Entonces, la comunidad ecuatoguineana comunica la llegada de este sacerdote y nos piden que vayamos a darle una calurosa bienvenida. Al llegar el día de su presentación oficial, él nos pide a ver si podemos crear un grupo porque le gustaría hacer celebraciones eucarísticas como las hacemos habitualmente en África. Son más alegres, más divertidas, ¿vale?
De allí es donde surge la idea de crear el coro. Vale. Y a partir de aquí, supongo que es empezar a buscar voces que quieran participar en el coro, ¿no? Así es. ¿Ha sido fácil o no encontrar gente?
Bueno, pero como entre nosotras nos conocemos, del grupo de guineanas que estamos aquí, pues tenemos amistad entre todas, familias, amigas, y así nos fuimos formando el grupo, el coro. Una avisaba a la otra, la otra a la otra, y así sucesivamente. ¿Cuánta gente sois ahora mismo? ¿Cuántas personas formáis el coro ahora? Actualmente somos diez personas.
10 personas mayoritariamente de origen guineano y también alguna camerunesa
¿Cómo son esas celebraciones eucarísticas que comentábamos antes? ¿Son muy diferentes de lo que estamos acostumbrados aquí? Donde la música sí que a lo mejor en algunas ocasiones tiene un papel, digamos, no protagonista, a lo mejor más secundario, más de acompañamiento, pero sí que es cierto que hay muchas diferencias, ¿no? En los coros que podemos encontrar aquí, a lo mejor en una iglesia, en una celebración, al coro, por ejemplo, de voces africanas, ¿no?
Pues sí, porque nosotras cantamos en ritmo africano. En África cantamos bailando, tocando percursión, tocando palmas y eso es más divertido. Bueno, la guitarra también, el órgano nos acompaña y todo es como tipo gospel.
pero con canciones africanas, guineanas. Digamos que es mucho más alegre, ¿no? El tipo de música, más movido, ¿no? Tiene sus diferencias. Totalmente. Aparte en África, con todo acontecimiento, hay canto, hay baile. La música es protagonista en casi todos los eventos que se hacen, ¿no? Así es. Hasta en las defunciones. También, ¿eh? Sí.
Bueno, esto aquí se está empezando a prodigar un poquito, pero aún cuesta poner esa alegría y esos mensajes, esa transmisión que da también la música. ¿Dos años del coro? ¿Estáis contentas con cómo está funcionando? ¿Segundo aniversario ya de ese coro Voces Africanas?
Sí, a ver, el camino no ha sido fácil, pero estamos muy contentas de todos los logros que hemos ido consiguiendo y aparte que nos hemos ido dando a conocer. Cada vez hay más gente interesada en el corro o que nos invitan a más eventos.
Es importante también dar a conocer la comunidad en Tarragona, porque a veces hay diferentes entidades, diferentes asociaciones, y supongo que la importancia de ahí también de daros a conocer vosotras y traer aquí también estas costumbres de vuestros respectivos orígenes, que por qué no, evidentemente, compartirlas aquí y que nosotros aprendamos también de ellas, ¿no?
Efectivamente, porque la verdad que lo que es Tarragona ciudad hay mucha comunidad africana. Lo que pasa es que prácticamente no hay representación en cuanto a muchos temas de asociaciones. Quizás se mueve más la comunidad senegalesa, pero la comunidad ecuado-guineana o la camerunesa no son muy visibles.
Sí que hay, creo, una asociación de mujeres africanas también, ¿no?, que empieza a hacer cosas, al menos eso me consta, pero bueno, como más gente haya, ¿no?, y más gente se da a conocer, pues mejor. Sí, sí.
Bueno, y el domingo, cuéntame, Matilde, ¿a qué hora va a ser lo que habéis preparado? Sí, pues el domingo a las 12 del mediodía en la parroquia de Bonavista habrá una mesa cantada, bailada, divertida, que invitamos a todo el mundo, no es solo para los africanos,
Bona nit.
Una comida africana. Muy bien. Sí, sí. Será divertido. Y me gusta lo que comentas, porque, claro, no solamente es un acto para la comunidad africana, sino que nosotros, como ciudadanos también de Tarragona, al final como ciudadanos del mundo, pues podemos sumarnos y aprender también de vuestras costumbres y de cómo funciona una misa africana con ese coro. Exactamente.
Así se conocen también las otras culturas, ¿no? Y así se comparte cultura. Así es. Y es lo que pretendemos. Vosotras, como mujeres también, y fue integrantes del coro, ¿cómo os sentís en Tarragona, como comunidad?
A ver, como comunidad, estamos bastante integradas. Si no, ya no cantaríamos ni en casa. No, no, no, claro, ahí iba, mira, ahí iba yo. Lo que pasa que es verdad que muchas veces hay como desconocimiento a las costumbres y a las tradiciones de las culturas, ¿vale? La gente se fiera más en banda con lo suyo y eso es justo lo que nosotras pretendemos romper, ¿vale?
Nos damos a conocer para que la gente también esté abierta en plena época que estamos ahora. Aquí convivimos muchas culturas diferentes y yo creo que tenemos que estar un poco todos abiertos a lo que se presente.
Es lo que tú dices, estoy completamente de acuerdo. Al final la integración se trata de eso, ¿no? De que nosotros abramos también la mente y los brazos a nuevas culturas y vosotros nos enseñéis, ¿no? Muchas cosas. Matilde, ¿sí estaríamos de acuerdo con lo que comenta Visila? Totalmente de acuerdo. Porque yo, por ejemplo, llevo aquí desde el año 87, ¿no?
Y gracias a que mi país también es de habla española, no me costó integrarme. Y yo el catalán lo aprendí aquí. Fui al colegio, estudié en catalán, aunque no lo hable correctamente, pero lo entiendo perfectamente.
Y te abres a las culturas. Mi madre me decía, si vas a un sitio y ves que bailan con una pierna, tú baila con una pierna. No vaya a ser que te corten la otra. Por eso te tienes que adaptar. Pero eso no significa renunciar a tus orígenes. De ninguna manera. De hecho, enseñamos a nuestros hijos también nuestras culturas. Claro, porque los hijos, hijas, niños que han nacido aquí...
Ya es diferente, ¿no? Porque la cultura y esos orígenes a veces parece que cuesta más, ¿no? Nos lo comentan algunas comunidades también, ¿no? Que sí que se intenta inculcar también esas tradiciones y esos orígenes, pero que cuesta un poquito más ya con los jóvenes, ¿no? ¿Estáis de acuerdo o no?
Bueno, costar, costar, porque ellos ya crecen en otro ambiente diferente. Y nosotras, las madres, ya intentamos que todo lo que hacemos culturalmente, que ellos participen. Para que también lo tengan en cuenta de que somos africanos, aunque vayamos donde vayamos, pero la cultura no se tiene que perder. Claro que no.
La lengua sí que es cierto que es un vehículo muy potente también para la integración y a veces, como lo comentabas ahora, el hecho de que también se hable español es un punto a favor, pero no siempre es así. Por lo tanto, también es importante ayudar a esas personas que no lo tienen tan fácil a nivel de lengua, ¿no? Visila, por ejemplo. Efectivamente. ¿Cómo es tu historia? ¿Tú desde cuándo estás en Tarragona? A ver, yo soy en Tarragona desde 1994. O sea, he estudiado aquí en Tarragona
Y hablo perfectamente el catalán, pero claro, el castellano ya lo traía de origen. No por eso que vosotras la lengua ya viene de origen, que parece que ya se ha saltado esa barrera, pero que hay mucha gente que viene aquí sin conocer la lengua o con una lengua muy diferente, con un dialecto muy diferente. Claro, y esa gente ya encuentra la primera barrera, que es el tema del idioma, pero se integran y hacen todo lo posible por aprender para poder manejarse en la ciudad donde hayan elegido.
Entonces yo creo que ahí es donde toca también un poco a las personas de aquí, ¿vale? De acogerlos y de ayudarlos. Porque nadie, creo que a nadie le gusta emigrar, ¿vale?
que se encontrará donde va a ir. Y espera al menos un recibimiento de la gente que se encuentra en ese sitio. No es que la gente no se quiera integrar, la gente está dispuesta a integrarse. Pero a veces las dificultades que te encuentras hace que alguna gente, dependiendo de la edad que tengas también, te cueste más el idioma y todo lo que se te presenta. ¿Y vosotras como personas que estáis ya integradas aquí, cómo veis esos mensajes y esa...
Esas situaciones que lamentablemente se producen hoy en día con la inmigración. En personas que no están de acuerdo y que muestran ese rechazo. ¿Qué pasa aquí? Bueno, yo creo que el rechazo viene por las experiencias de cada persona.
Igual, la que rechaza no ha salido de su casa. Seguramente que no. Sí, sí, sí. Y no ha visto... No se pone en la piel, no empatiza con la otra persona. Exactamente. Solo vemos lo malo de los emigrantes y no pensamos en que nos puede tocar. O ya nos tocó, porque los primeros emigrantes también fueron europeos. O sea que no...
Sí, parece que esto se olvida o que impera un discurso del odio y del racismo muy peligroso. Exactamente. Sobre todo entre los jóvenes es muy peligroso esto porque se olvida lo que ya pasó. Exactamente. Entonces yo creo que es un gran trabajo hacer.
Oye, dicen que con la comida se conquistan muchas cosas y se enseña también mucho. Sí. Y se enseña también mucho. Y lo digo porque suelen tener éxito, ¿no? Cuando se hacen, por ejemplo, no sé, muestra de comida, ¿no? O se comparte la comida. Dicen que cuando nos sentamos a una mesa no todos debemos ser iguales, ¿no? Y para eso también esa comida que habéis organizado después, ¿no? Un poquito el objetivo es este, ¿no?
Sentarse alrededor de una mesa y simplemente compartir. Exactamente, y compartir. Muy bien. Bueno, ¿qué proyectos tenéis para después? ¿Es el segundo aniversario y a continuar cantando, no? ¿Cada semana o cuando toque? Cada tercer domingo, en principio, claro, el calendario es cada tercer domingo de mes. Continuar cantando en la parroquia Nuestra Asunta de Buenavista.
Luego solemos hacer la celebración del 15 de agosto, que es cuando celebramos la patrona de Guinea Ecuatorial, la Virgen de Visila, y nuestro aniversario, el 8 de diciembre. El 8 de diciembre, pero que este año, mira, dos meses después, además coincide, 8 de febrero, que vais a hacer esta celebración.
Sí, luego estamos abiertos a todo lo que vaya surgiendo a lo largo del año. Nosotros tenemos una planificación del año, pero es verdad que luego a veces nos llaman para cantar en una primera comunión, en una boda, en una defunción como hemos tenido ahora la semana pasada.
No se sabe. Hay otros proyectos que surgen a lo largo del año. Pues ojalá que cada vez os veamos en más sitios y eso demostrará también una integración real, completa y efectiva. Cuando ya, pues, que yo creo que ya ocurre, pero bueno, como más se produzca, pues mejor. Matilde Bisila, muchísimas gracias por acompañarnos.
Invitar a todo el mundo el domingo que se acerque a la parroquia de Buenavista a escucharos y a participar también con vosotras. Así que muchas gracias por venir a la radio y cuando queráis.
Muchísimas gracias a ti por acogernos, por esta entrevista. Es una puerta abierta para nosotras y queremos seguir cantando en bodas, comuniones, bautizos, donde nos llamen. Estamos abiertas a todo. Un placer. Muchísimas gracias. Igualmente. Hasta luego. Adiós.
I que tenen dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, ve el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant els dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Desperté en la oscuridad sin dejarte de pensar, sigue tu huella en mi almohada. Veo tu rosa frente a mí, siento que aún estás aquí, todo mi cuerpo te extraña.
Ya son desgastadas todas las palabras. Lo que queda entre tú y yo no le alcanza al corazón. Y desde mi pecho suena tu recuerdo. Todo lo que fue de los dos son eco.
Están desgastadas Todas las palabras Lo que queda
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Les incidències de primera hora d'aquest dimarts al centre de control de DIF a Barcelona han provocat retards a la xarxa ferroviària. A Tarragona els trens han arribat a circular amb més d'una hora de retards segons l'horari previst, si bé a poc a poc sembla que la puntualitat ha anat millorant. Els usuaris s'ho han pres amb paciència i ironia.
Jo he sortit de casa avui a les 6.45. Normalment agafo aquest tren que és en direcció de Tortosa a les 7.33 a Sants. Jo treballo aquí a Tarragona i ara són tres quarts de deu. O sigui que no està mal. No està mal un dia més i està en normalitat amb el servei. Hi ha problemes. Ja veurem què passa. A primera hora ens han dit que s'havia caigut la reda.
L'operador ferroviari treballa, diu, per recuperar la confiança dels usuaris. L'R13, l'R14, l'R15 i l'RT1 mantenen trams en tren i d'altres que es fan en autobús. Avui, que també hem conegut...
Les dades de l'atur, que ha pujat un 1,23% al geni de Tarragona, però només ha pujat al sector serveis. Segons les dades del Ministeri de Treball, actualment a les comarques tarragonines hi ha 38.881 persones sense feina. Tarragona és la demarcació catalana on més ha crescut l'atur durant el darrer mes. Ara bé, si es compara amb ara tot fa just un any, a les comarques tarragonines hi ha un 3% menys d'aturats.
I d'altra banda, també destaquem que s'ha presentat també la programació amb motiu dels 50 anys del Museu d'Art Modern de Tarragona. Hi haurà, per exemple, quatre exposicions permanents sobre l'escultor Julio Antonio, sobre Josep Maria Jujol o de fotografies de la col·lecció Fòrum.
Tot plegat mentre l'equipament prepara el seu trasllat del carrer de Sant Anna al Palau de la Diputació, però això no arribarà abans de 2030. Sentim la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llauradó. Penseu que aquesta col·lecció ens col·loca el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona a nivells...
del Manac, del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i del Reina Sofia de Madrid. I tenim la sort de tenir-la aquí al museu, n'estem molt il·lusionats, i a més a més, és realment el detonant que ens fa fer el salt, trasllat del museu d'aquí, de la ubicació actual del carrer Santana,
en la ubicació del Palau de la Diputació, el Passeig de Sant Antoni, perquè necessitàvem, evidentment, un edifici prou gran i amb prou nivell per poder-la acollir, per poder-la mostrar amb major confortabilitat. I una quarantena de centres educatius del Camp de Tarragona ja s'han inscrit per rebre formació.
sobre risc químic i autoprotecció en el marc del Pla 7. A la iniciativa s'hi poden sumar fins a 210 escoles i es prioritza, sobretot, aquells centres precisament ubicats dins l'àrea d'influència del Pla d'Emergència Exterior del sector químic de Tarragona. Parlem de sessions formatives de 45 minuts que s'adrecen a alumnes de tercer i de quarta primària.
El cap del Servei Territorial de Protecció Civil a Tarragona, Joan Carles Francès, assegura que la canalla és la base del coneixement i els defineix com una corretja de transmissió.
La canalla, diguéssim, és la base, no?, els infants són la base del coneixement, no?, i ells poden actuar també com a corretge de transmissió de tota aquesta informació, d'aquests coneixements, perquè, bueno, tots, quan érem petits, no?, ens explicaven alguna cosa interessant al col·legi i, quan arribàvem a casa, era el primer que explicàvem als nostres pares, no?, no només als nostres pares, sinó que als nostres avis o al nostre entorn que podem tenir al voltant, no?, els amics, etcètera,
És tota una informació molt important que els nens sabem que transmeten en els seus entorns. L'objectiu de la iniciativa és preparar els alumnes davant possibles emergències, donar-los a conèixer els riscos que els envolten i també ensenyar-los consells d'autoprotecció per actuar amb seguretat en cas de necessitar-ho. Més notícies a tarragonaradio.cat.
Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a sanjorgeevents.com
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
I nosaltres seguim en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio Espai. Tothom encara per parlar-vos d'altres qüestions. Demà, dia 4 de febrer, es commemora el Dia Mundial del Càncer. N'hem volgut parlar amb l'Associació Contra el Càncer a Tarragona i la seva gerent.
I seguim endavant amb més continguts, i és que aquest dimecres, 4 de febrer, es commemora el Dia Mundial del Càncer. Nosaltres habitualment hi col·laborem amb l'Associació Contra el Càncer de Tarragona i avui saludem la seva gerent, la Begoña García. Gerent, Begoña García, molt bon dia.
Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. És important, no? Són importants aquestes dates, aquests dies mundials, per parlar-ne, per posar al centre qüestions relacionades amb el càncer. Enguany, amb quin lema arriba aquest dia o quin és l'objectiu d'aquest 2026, del Dia Mundial contra el Càncer, Begoña? Bé, al final, l'objectiu d'aquest any és visibilitzar que darrere d'un diagnòstic
de càncer, més enllà de l'afectació a nivell de salut, hi ha una afectació més enllà de l'essencialment o estrictament biomèdic que afecta a la vida de les persones que pateixen la malaltia. Afecten a nivell personal, afecten a nivell familiar, afecten a nivell social i afecten a nivell laboral. És a dir, que el càncer és una malaltia com d'altres, però
que té una incidència més enllà de l'estrictament mèdic i afecta tot cantirà la vida d'una persona, de la persona que la pateix i del seu entorn pel complet. I és una miqueta visibilitzar això, visibilitzar que aquesta malaltia té un impacte emocional, social, econòmic, laboral, reivindicar també aquesta part laboral que ens oblidem perquè sempre ensuciem la malaltia amb gent més gran, però cada cop la incidència
També es dona més a persones sanades laborals i és reivindicat aquesta afectació laboral i econòmico-social que té el càncer.
Des de l'Associació contra el Càncer de Tarragona, doneu suport també a persones amb l'afectació, a famílies... Si mirem aquests darrers anys, les persones que s'han apropat a vosaltres s'han mantingut, han pujat, continua semblant la cartera de persones que s'apropen o que es beneficien de l'associació? Doncs la veritat és que, malauradament...
o per bé, perquè al final potser sí, gràcies a vosaltres, que ens doneu aquests altaveus per poder arribar a les persones que ens podien necessitar, doncs la veritat és que del 2021 fins ara al 2025, que ja tenim les dades, hem triplicat el nombre de persones ateses a l'associació contra el cas de la Tarragona, que són persones que pateixen
en procés oncològic com familiars. I també amb moltes edats, com et deies abans, també cada cop, malauradament, atenem a persones més joves, atenem a persones que tenen unes necessitats diferents, perquè moltes vegades, com comentava abans, tenen unes implicacions laborals de la malaltia. I una miqueta també els nostres serveis han anat evolucionant, tot i mantenir els que ja teníem el 2021,
hem anat ampliant una miqueta la gatera de serveis que oferim per adequar-nos amb aquestes necessitats que ens plategen els pacients, perquè al final també des de l'associació, i el que reivindiquem també amb aquest 4 de febrer, és posar el pacient, la persona amb càncer, al centre de l'acció, de la intervenció, al centre dels nostres serveis i humanitzar.
tot el que és l'atenció per a les persones amb càncer i amb les seves famílies. Anem cap a un nou model on l'atenció sigui més humana i integral.
És també l'objectiu i pel qual treballeu també des de l'associació contra el càncer a Tarragona. Parla'ns també de les accions concretes que es fan al voltant d'aquest Dia Mundial, perquè la setmana passada ja presentàveu també aquesta acció de braçalets per l'esperança. Habitualment també manteniu aquestes beques de recerca, després també t'ho preguntaré perquè la recerca continua sent molt important. Quines accions hi ha concretament a l'entorn d'aquest dia a la ciutat de Tarragona?
Doncs en realitat és en tot el mes, perquè hem volgut descentralitzar una miqueta les accions el dia 4, no per res, sinó perquè a vegades el 4 es concentra tot el dia 4 i al final hi ha accions que queden invisibilitzades per altres, potser que tenen més raó. I al final intentem que les accions estiguin
tot el mes, tot el mes a febrer, el mes al càncer, no el Dia Mundial contra el càncer, tot i que el càncer hauria de ser l'any del càncer, perquè cada dia hi ha diagnòstics, cada dia hi ha nous diagnòstics i noves persones que es veuen com el càncer entra a la seva vida, malauradament. Llavors, el dia 4 fem precisament, estem en una taula informativa i de sensibilització a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus,
Després també fem una col·laboració amb diverses empreses al territori, a través de la seva xarxa social, parant missatges per donar suport a l'associació contra el càncer a Tarragona, a les persones amb malalties oncològiques i a les seves famílies, perquè, com comentava abans al principi, i eren repetint, el càncer cada cop afecta persones en edat laboral, amb més persones en edat laboral,
I també hi ha moltes empreses de territori que ens volen sumar i ajudar-nos a donar aquesta visibilitat. Llavors, també moltes empreses, el dia 4, estan donant els seus missatges de suport a través de les xarxes socials i de tot el territori de la província, també, no només de Tarragona Ciutat, sinó d'altres municipis. També a les 6 i mitja estem a l'Avacus, de Tarragona, amb el lliurement de premis l'últim setembre,
L'iterari del càncer se'n parla, que al final serà una tarda per escoltar, compartir i continuar parlant de càncer des de la sensibilitat i la creativitat. L'entrada és totalment gratuïda, sí que hi ha les classes limitades, que encara en queden alguna. Si algú vol confirmar la seva assistència, pot enviar un correu electrònic a tarragona.es i és un acte que és el primer any que ho fem, ens rebut més de 30, que per ser el primer any està força bé,
relat i al final el que volem és això, continuar parlant del càncer, que el càncer deixi de ser un tabú i fer-ho d'una forma amb més sensibilitat, més creativitat i sobretot, com deia abans també, posant la veu dels pacients al centre, de les persones amb càncer al centre i dels familiars al centre perquè molts d'aquests relats han estat escrits per persones que d'una manera o d'altra han patit o pateixen la malaltia.
Després del 15 de febrer fem un altre cop la campanya de compra de la teva vida on diferents supermercats i establiments de la província els clients hi podran realitzar un donatiu en el moment de pagar la seva compra per tal de col·laborar i impulsar la recerca oncològica és sobretot molt important aquesta part de donatius de la compra de la teva vida doncs anirà al final cap a la recerca, cap al futur perquè al final invertir en recerca és invertir en futur
en el futur de les persones amb càncer i qui sap si en el futur és la pròpia persona que estem fent aquell donatiu. I el 19 de febrer, com deies, farem l'adjudicació de les noves ajudes en la recerca oncològica aquí a l'Estat de Tarragona, de l'Associació Contra el Càncer. Com acabo de dir, al final és essencial continuar invertint i apostant per la recerca oncològica, per la recerca...
de qualitat en projectes que puguin tenir realment un impacte, ja sigui en detecció precoç, ja sigui en millora de tractaments, ja sigui en millora de qualitat, millora de tractaments més precisos, més individualitzats, no? I sobretot també amb la millora de la qualitat de vida de les persones amb càncer.
I bé, fem més activitats, però aquestes potser serien com les més destacades. Continuen amb els braçalets per l'Esperança dels futurs esportius de la província, que aquest cap de setmana també s'hi continuaran sumant. Ja ho vam fer el cap de setmana passat i aquest cap de setmana també seguiran aquests braçalets per l'Esperança, que són una de les activitats que complementa tot això que has dit.
Amb l'apartat de la recerca és on cal posar també molt d'èmfasi, no molta incidència. Tu abans deies, hem triplicat les persones que hem atès aquests anys a l'entitat. La recerca és el motor per moltes persones i la possibilitat d'avançar i d'aconseguir millores també la seva qualitat de vida. Per això és tan important també invertir-hi, no? Correcte. Al final, la ciència o l'administració no és una idea extrema, és fer com que passa
que passa al laboratori però que també passa en altres àmbits i que al final està salvant vides, està salvant vides avui i salvarà vides en el futur. Llavors, és importantíssim continuar donant suport a la investigació i des d'aquí a l'Associació contra el Càncer a Tarragona hi creiem fermament en continuar donant aquest suport. Des d'aquí que també donem aquesta importància i fem un acte per presentar públicament les noves ajudes
que estan en el territori, primer per visibilitzar la gran feina que fan els investigadors i els investigadors del territori, i després també per donar a conèixer el públic, a la gent, a les persones que ens donen aquests diners, a les persones que potser ens donen el seu temps, o a les societats en general, tot el que s'està fent en territori en investigació, no?
perquè al final la recerca necessita de fons, necessita de fons perquè necessita d'investigadors i investigadores, necessita de materials, necessita de recursos per deixar d'estar en un laboratori i d'equipament perquè allò que s'investiga pugui arribar als pacients, perquè a vegades ens trobem que falten recursos per fer aquest pas del laboratori a la fons.
a l'assaig i després a la implementació. Llavors, tot això es requereix, òbviament, d'inversió econòmica, d'inversió en temps, i és el que intentem fer des de l'Associació contra el Càncer de Tarragona. Doncs, Begoña García, gerent de l'Associació contra el Càncer de Tarragona, gràcies per la tasca que feu i gràcies per parlar-ne també aquí al programa, als micròfons de Tarragona Ràdio. Gràcies a vosaltres i molt agraïs de veritat per fer-nos aquest altadeu i per
per estar sempre al costat de les persones amb càncer i de les seves famílies. I molt agraït, Miquel. Continuarem. Moltíssimes gràcies. Fins la propera. A vosaltres. Fins la propera. Adéu.
I seguim abordant més qüestions. El programa Mentora us hem d'explicar que busca voluntariat. Volen evitar que els adolescents de Tarragona deixin els estudis. Seria la síntesi. Ara de seguida en parlarem. Saludem a la directora del programa Mentora de la Fundació Bofill, que és la Mara Bendanyo. Mara Bendanyo, molt bon dia.
Molt bon dia, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies a tu per acompanyar-nos. Ara parlarem, farem aquesta crida per trobar també voluntariat, però comencem pel principi, explica'ns una mica què és el programa Mentora i què promou, què impulsa.
Doncs mira, el programa Mentora és una iniciativa de la Fundació Bufill per prevenir l'abandonament escolar prematur oferint un acompanyament mentor a adolescents en un moment molt crític de la seva trajectòria educativa que és el pas entre l'ESO als estudis postobligatoris.
El que fem en el programa és connectar els joves que estan en risc d'abandonar els seus estudis amb una persona adulta voluntària amb qui es troben setmanalment per establir una relació de confiança que permet oferir un espai segur al jove, una escolta empàtica i, sobretot, també una mirada capacitadora que permet reforçar les expectatives, el benestar, la motivació del jove i la seva pròpia connexió
amb el seu futur educatiu i amb els recursos del territori que poden ajudar-lo. Es correspon al que volem oferir des d'aquesta acció voluntària, aquest acompanyament que fa la persona mentora, permet donar un suport i una orientació que pot marcar la diferència i esdevenir clau perquè aquest alumne, aquest adolescent...
pugui continuar estudiant i no se senti sol ni amb manca de suport a l'hora de prendre aquestes decisions de continuïtat educativa. De fet, d'aventura ja n'hem parlat, sabem com funciona i són aquests tipus de projectes que ara ens comentaves, que treballen amb nens i noies, amb trobades setmanals. A la nostra demarcació com es trasllada tot això? Quines poblacions serien les que duen a terme aquests programes o les que s'hi sumen?
Mireu, des de la Fundació Bofill treballem amb xarxa, amb ajuntaments, centres educatius i entitats socials de tot el territori per desplegar el programa. Actualment a la demarcació de Tarragona tenim 8 punts Mentora que estan en marxa i impulsats per diferents actors.
se situaria l'Associació de Dones Africares de Tarragona a Tarragona Ciutat, tenim l'Associació Kilòmetre Zero a Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Penedès trobaríem el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Calafell i el Pla Educatiu del Vendrell, el Priorat, també tenim el Consell Comarcal del Priorat, que llança un punt mentora, el Baix Ebre...
també amb el Consell Comarcal i a la Conca de Barberà, també des de Joventut del Consell Comarcal, estan desplegant. Aquesta edició, aquest curs, el que esperem és que almenys uns 50 alumnes del territori de Tarragona puguin ser acompanyats en el marc d'aquest desplegament en aquests 8 punts l'entora.
Molt bé. Aquesta edició del programa, quines persones necessita? Qui es fa la crida? Mira, nosaltres el que demanem és que sigui una persona adulta, que tingui aquesta disponibilitat, compromís i ganes de portar el seu granet de sorra. Nosaltres oferim una formació, acompanyament durant tot el procés...
I la veritat és que ara, específicament, a la demarcació de Tarragona, el que estaríem buscant encara voluntaris és a Tarragona Ciutat, al Vendrell, a Calafell, a l'Abisbal del Penedès, a l'Espluga de Francolí i a l'Admetlla de Mar. Així que si hi ha persones que ens estan escoltant i estan interessades a acompanyar un jove i a poder marcar aquesta diferència a la seva xarxa de suport, poden trobar tota la informació a la nostra pàgina web, mentora.cat,
on podran veure tot allò que demanem i oferim a les persones perquè siguin voluntàries mentora. Feu aquesta crida, que a aquestes persones també se'ls oferirà certa formació. Com els acompanyeu, a les persones mentores?
A les persones que s'interessen en ser mentores, el primer que fem és fer una trobada per conèixer el seu perfil, les seves motivacions, una miqueta explicar també el programa i poder valorar aquest encaix. I a partir d'aquí ens oferim una formació.
entre la Fundació Bufill i també aquests equips impulsors de territori, que permet conèixer bé com funciona el programa, conèixer el rol i fem tota la transferència de tota una sèrie de recursos que nosaltres oferim als mentors i mentores perquè puguin, doncs,
estar inspirats i acompanyats a l'hora de proposar activitats, obrir converses amb l'alumne. També va cursos i consells per a aquesta creació del vincle. A partir d'aquí anem acompanyant tot el procés, sempre hi ha un tècnic de referència a la parella de mentoria...
I per tant es van oferint tant recursos formatius com espais d'acompanyament i intercanvi a les persones mentores perquè puguin desenvolupar aquesta tasca amb tot el coneixement i tot el suport que és necessari.
A partir d'aquí es faran aquestes parelles entre mentors i estudiants en funció del perfil, també la disponibilitat de cadascú i es començarà aquesta tasca, que suposo que és aquestes trobades més informals, primer per conversar, per fer alguna activitat gratuïta i d'aquí rebre aquest suport i aquests beneficis que al final és una mena de win-win per un i per l'altre, no?
Totalment, de fet és una intervenció que permet ajudar moltíssim l'alumne, però també és una experiència molt valorada i molt enriquidora per a les persones que actuen com a voluntàries, des de conèixer una nova realitat a posar també i exercitar competències i habilitats que després són de gran utilitat personal també.
Com ho valoren també els adolescents, els nois i nois i les seues famílies, també? Mira, nosaltres ara, amb el recorregut que portem del programa, hem acompanyat ja més de 350 alumnes arreu de Catalunya i la veritat és que la valoració que fan...
del programa és molt positiva. Hi ha molts d'aquests alumnes que volen mantenir i continuar la relació d'un any per un altre, però sobretot el que posen molt a sobre la taula és que els ajuda moltíssim a sentir-se millor i sentir-se més capaç, no?, a reconnectar amb ells mateixos i amb aquesta capacitat pròpia per tirar endavant.
Llavors, aquest element de sentir-se acompanyats i de sentir-se millor davant del repte de continuar estudiant és allò que destaca moltíssim. També de les persones que participen, més d'un 90% ens afirma que recomanaria participar un company o companya a participar al programa per poder-se beneficiar tal com ho han fet elles.
Marc, com ens posem en contacte amb vosaltres, si alguna persona ens està escoltant? Mireu, doncs com us comentava, teniu a la vostra disposició a la web del programa Mentora, mentora.cat, veureu que allà hi ha una pastanya on explicar tot allò necessari en cas que la persona estigui interessada a fer un voluntariat educatiu amb nosaltres.
Molt bé, doncs, Mare Bendanyo, que t'agraïm moltíssim que ens hagis posat sobre la taula aquesta tasca, la tasca que feu, la que feu, i també tots els mentors i totes les famílies i infants i adolescents que se'n beneficien. Moltíssimes gràcies per explicar-ho. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Adéu.
I nosaltres ràpidament ho anem deixant aquí. Ha arribat el moment de posar el punt final amb aquesta nova edició de l'Espai Tothom. I tornarem dimarts vinent amb més qüestions, més arguments a la sintonia de Tarragona Ràdio. Fins aleshores.
Desperté en la oscuridad sin dejarte de pensar, sigue tu huella en mi almohada. Veo tu rosa frente a mí, siento que aún estás aquí, todo mi cuerpo te extraña.
Ya son desgastadas todas las palabras. Lo que queda entre tú y yo no le alcanza al corazón. Y desde mi pecho suena tu recuerdo. Todo lo que fue de los dos son ejos de amor.
Fins demà!
Gràcies.
Són dos quarts de dues.