todo el mundo no te gusta demasiado el de salir y estar en un primer plano simplemente te hemos llamado para darte las gracias, para felicitarte por la faena que hacéis y por este numeroso número de letras participantes en la mitja gracias, ya está hasta aquí y enhorabuena por la faena si me lo permites
Muchas gracias, gracias. Un saludo, Cito. És el president del Club Athletic Track, volíem saber només el número d'atletes i també la història que arrossegava aquest club de running. Fins aquí el TGN Esports avui. De seguida tothom amb el Miguel González. Nosaltres ja ens posem a buscar temes per demà dimecres. Gràcies per la seva atenció. Adéu-seu. Impressionant.
Bona nit.
Te echas ni cremas por el cuerpo si no se te ven y se te han olvidado los sentimientos. Tienes que empezar por resolver lo que tienes dentro y no piensas casi en los demás que más darás si mal o bien.
Yo entro sexual y faltan besos y eso es lo que quiero. Besos, todas las mañanas me despierten. Besos, sea por la tarde y siga viendo. Besos, veo por la noche y hoy me den más. Besos pa' cenar.
Bona nit. Bona nit.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com Tothom amb Miguel González.
Què tal? Molt benvinguts, benvingudes al programa Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio, edició 1002 a l'antena de la Ràdio de la Ciutat. Avui, amb diverses qüestions, començarem parlant dels beneficis de l'escriptura de cara a conviure amb un trastorn mental.
i, de fet, escoltarem l'experiència i el testimoni del David Puig. A partir de la una ens ocuparem d'altres qüestions. Parlarem del gran recapte del Banc dels Aliments, que arriba aquest cap de setmana, i felicitarem també l'entitat Espercamp, perquè avui se lé perquè aquests dies, i de fet, de cara al cap de setmana, commemorem els seus 15 anys d'història. Parlarem amb la seva directora, la Laura Retxa. Amb Lluís Comés, els controls tècnics, i amb Miguel González, qui us parla, comencem.
Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter i recupera els nostres programes a la carta a tarragonradio.cat. Abordem altres qüestions a l'espai Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio i, de fet, un projecte que ja vam conèixer fa algunes temporades.
Ens uneix la passió per escriure, el missatge que ha de comunicar a través dels llibres, la psicologia i la salut mental. De fet, coneixíem el David Puig, ja amb els seus primers projectes, el Cazagmosinos i l'Hogar del 9, i ara ens porta a altres projectes, en aquest cas amb llibres molt més personalitzats, també com a manera d'expressar els seus sentiments i parlar amb veu alta sobre els trastorns de salut mental. David Puig, bon dia, buenos dias.
Hola, buenos días.
Hola, buen día, buenos días. Muchísimas gracias también por acompañarnos. David, ¿cómo ha sido ese proceso de saltar a crear libros más personalizados según a quién vayan dirigidos? ¿Cómo ha sido ese proceso? ¿Cómo nació? Pues mira, muy sencillo. A mí me gusta mucho escribir porque desconecto de forma positiva
y me gusta mucho explicar las situaciones tensas de una forma metafórica y mediante esa metáfora pues me hace sentir bien y entonces fui a consulta, le expliqué un poco la historia a Ana
Y le gustó y entre los dos vimos una forma de gestionar los sentimientos.
Entiendo que Ana es tu terapeuta, ¿no? Hacéis terapia, ¿no Ana? Hacéis terapia con David. No es nada nuevo que escribir es terapéutico, ¿no Ana? Sí, claro. De hecho es una forma directa de conectar lo que está pasando en nuestra mente con el exterior, ¿no? Y sobre todo cuando se escribe de una forma manual, ¿no? De toda la vida, con boli, negro sobre blanco, pues directamente se transmite lo que está pasando
A través de la mano se puede plasmar. No hay intermediarios, no hay pantallas, no hay teclados, no hay otros elementos que puedan, entre comillas, distraernos de lo que es traspasar esos pensamientos y esas preocupaciones.
Al papel, ¿no? Es decir, plasmar lo que estamos pensando. Hoy en día también se puede hacer a través de... Quiero decir, se puede hacer a boli, pero si no también pues escribirlo... Pero sí, sí, es una forma muy buena de poder vaciar y poder, como ha dicho David, desconectar. David, ¿tú desde cuándo escribes? Pues la verdad es que escribir, escribir así más en serio hará siete años así...
¿En serio siete años, pero desde antes recuerdas ya, no sé, apuntarte cosas, apuntar a anotaciones, vaciar, como dice Ana? Pues realmente, realmente siempre me ha gustado mucho la escritura, el dibujo, todo lo que sea arte, me gusta mucho. Y así, recuerdo cuando era pequeño, ahora que lo dices, me escribía notas en el...
en el respaldo de la cama para sentir cosas positivas y entonces cuando me iba a dormir me sentía más a gusto y me anotaba sentimientos y todo eso y eso me hacía sentirme mejor. ¿Tú mismo te reforzabas con esas notas?
que a veces es difícil. Tú has dicho una frase que le he apuntado, que es desconectar de forma positiva. Entiendo que, evidentemente, también hay formas de desconectar de forma negativa. Hay momentos en los que se desconecta de forma negativa, pero, evidentemente, y tú siempre has defendido eso las veces que hemos hablado, desconectar de forma positiva, abordar la cuestión de la salud mental, que ahora hablaremos también de forma positiva, porque ya hay demasiados...
inputs negativos relacionados con esa patología, ¿no, David? Que eso tú lo reivindicas bastante. Que se hable de manera positiva y no que solo se vaya al estigma o a otros puntos de vista más negativos. Sí, la verdad es que agradezco mucho este espacio. Dar un poco de voz a gente que intenta hacer este reclamo positivo.
Y llegar a otras personas que quizás ven que ese dibujo, esa escritura no vale nada y darle el valor que tiene. Porque si ponemos la salud mental como una carrera de obstáculos y la gente que te quiere es los que están ahí con las botellas de agua animándote que tienes de llegar a la meta...
Sentir ese apoyo y también el esfuerzo que ves que como nosotros tenemos unas discapacidades...
que no se ven tanto como otro tipo, entonces eso es un valor añadido. Entonces yo creo que es muy positivo. Es importante, Ana, el apoyo en esta carrera de fondo que comenta David. Es importante la gente que está ahí con la botella de agua, con el ánimo, la familia, los amigos y cada vez, ¿no? ¿Por qué no? Pues que la sociedad esté también más empática con...
Con esas personas que conviven, no quiero decir que padecen ni que sufren, muchas veces sí, pero que conviven con ese problema de salud mental. Claro, por supuesto, yo creo que es básico. Y sobre todo el poder ver a, ya no solo las personas que tienen una discapacidad, sino en general a todas las personas, porque todos nos encontramos con dificultades en la vida y situaciones problemáticas,
sobre todo no verlos, no vernos, no ver a las personas como lo que han hecho o han sido hasta ahora o lo que han podido vivir, sino con el potencial, ¿no? Con lo que pueden ser. Es decir, poder echar una mirada hacia adelante y poderles acompañar y sobre todo que tengan en cuenta las personas en las que se van convirtiendo mientras mantienen ese sueño vivo. Es decir, esto es un sueño, es un hecho realidad, ¿verdad, David? Sí. En el que...
La simple ilusión, y lo comentábamos antes, es lo que te va manteniendo con esas ganas y ya no es tanto el objetivo lo que puedas adquirir, sino quién te vas convirtiendo y que tengas presente...
los sueños cada día porque entonces irán pasando cosas ¿no? si tu vida la enfocas a lo que puedes hacer a esos sueños te irán pasando cosas porque lo irás viviendo en cada momento y eso es muy importante ¿no? y bueno y de eso se habla mucho en la neuroplasticidad ¿no? en todo lo que vamos generando en el día a día con esa ilusión esa actitud propositiva ¿no? exacto y sin miedo al fracaso ¿no? ajá
Porque uno puede cometer errores, pero los errores son errores simplemente mientras que se aprende de ellos y el fracaso ya sería cuando uno no ha aprendido nada. Claro, si nos quedamos solamente a veces regocijándonos en esos errores. Exacto.
evidentemente hace falta más, ¿no? Hace falta voluntad, hace falta también tener los recursos, hace falta tener las herramientas, para eso también está la terapia, pero sí que es verdad que la actitud en ese sentido, ¿no? Pues marca mucho la diferencia. David, recuérdanos, hasta donde quieras contar y de manera resumida, pero recuérdanos un poco cuál es tu historia, un poco a colación de lo que decía Ana, ¿no? ¿De dónde venimos y qué somos ahora? ¿Cuándo
¿Te diagnostican a ti un trastorno de salud mental y qué pasa después, durante, el antes? Ya sé que es una síntesis muy resumida para tratarla ahora en un momento, pero hasta donde quieras contar. Bueno, pues yo cuando tenía 18 años estuve en ingreso. Las causas, pues la mala gestión de los sentimientos. A estas edades...
Siempre hay un estigma en el sentido de tomar algún tipo de sustancia que no fue así. Pero bueno, coges, tienes el ingreso, el iceberg es más grande por la parte de abajo de la gestión, enfermedad de mi madre...
mal en el estudio, utilizar malas gestiones y claro, se va haciendo todo una mochila que no puedes sobrellevarla. Entonces, gracias a los profesionales del Pere Mata, que me ayudaron muy bien, fue todo como un aprendizaje de mí mismo, que es lo más importante que me llevo.
Y bueno, la verdad que más adelante fui trampeando y poco a poco fui mejorando la situación, la convivencia con otras personas. Y bueno, fue como si ponemos el símil de la carrera. Parece ser que me rompí una pierna y estuve mucha temporada intentando correr como otro cualquiera.
Y la vida sigue, pero tienes que ir a tu paso. Tienes que vivir habiendo aprendido que te rompiste una pierna. Exacto. Esa pierna está rota, pero eso no te impide correr. Te impide correr como lo haría una persona que tiene las dos piernas, pero no te impide correr. El simil sería un poco este, ¿no, Ana? No sé si lo estamos diciendo bien.
Sí, sería, bueno, una vez que David tuvo su primer brote, ¿no? Podemos hablar con claridad de tu enfermedad, ¿no? Su primer brote psicótico.
pues bueno, luego hay que desaprender un poco todo lo que se había aprendido para aprender cosas nuevas, y eso quizás es lo que más cueste, ¿no? El hacerle olvidar al sistema lo que ya sabía y que ya no va a ser capaz de volver a hacer, a lo mejor en las condiciones en las que hubiera podido ser si eso no hubiera pasado. Supongo, David, que aquí hay que renunciar a muchas cosas, ponerse en manos de profesionales y también, pues eso, dejarse llevar, en cierto modo, ¿no?, para que todo fluya, es decir...
Volver a aprender. Claro, porque un brote psicótico para mí es una salida muy fuerte de la realidad y bueno, y claro, tienes que estar una temporada confiando otra vez en la realidad y eso es muy difícil porque la realidad es la realidad.
si dudas de la realidad vas más parado te cuestan más las cosas y bueno en general es un aprendizaje muy fuerte mientras los demás van corriendo y ves la evolución de ellos pero siempre tienes de ver la tuya en un mundo donde no es fácil a veces no correr tanto como nos marca la propia sociedad el propio sistema, el propio mundo que ya todo va excesivamente rápido si, tengo una perdona, tengo una anécdota
Bueno, yo voy al... ¿Cómo se llama? Esto de... Al yectable de ahí de un centro, no voy a decir el nombre. Pues se agradece porque me tratan súper bien y tal. Pero entonces voy para allá y hacen una intervención de una persona que salía de un brote. Entonces le ponen la yectión y se lo llevan al peremata.
sin ningún tipo de problema, el hombre estaba desorientado pero entró en la ambulancia sin ningún problema ni nada. Entonces, ¿por qué ese trabajo desde la entrada hasta la ambulancia no sale en las noticias?
¿Por qué no sale este buen trabajo, la dedicación de las enfermeras, las doctoras? Le hicieron una buena praxis, él ya sabía dónde iba un poco y no hubo ningún tipo de problema ni nada. ¿Por qué no sale eso en las noticias?
Los medios tienden a destacar en muchos casos otras cosas que no son tan positivas. Pero no me gusta ser reivindicativo. No, pero hay que serlo. Me gusta ser muy reivindicativo porque creo que yo me considero más el arguiñano de la salud mental un poco. O sea, que cuando tú pones cualquier otra cadena
Salen ahí quejándose de guerras, de política, de historias, y él en tres segundos te mete en la cocina, empieza a cortar tomates, pepinos, pimientos... Se te hace un mundo de buen rollo, como si la electricidad de un...
de una catenaria de estas... Esa conexión, ¿no? Esa conexión que genera. Entonces él la toma tierra que salva este momento de tensión y todo eso. Entonces yo me considero más como el arguiñano. Bueno, se puede ser reivindicativo también, ¿no? Aunque con más calma, pues para mostrar también los problemas y lo que a ti te preocupa. Oye, y te iba a preguntar, ¿y el David Puig de ahora...?
¿Qué he aprendido de todas esas etapas? ¿Y cómo estás? Pues yo estoy genial. Y te voy a decir una cosa. Lo que he aprendido es vivir sin rencor, ni rabia, ni odiar a nadie, ni pensar en por qué a mí. Vivo en una situación muy positiva
en la cual agradezco cada día el levantarme y... Que, por cierto, hoy me he levantado muy pronto de la entrevista. Y entonces, pues eso, pues...
de coger las zapatillas y salir corriendo. Supongo, Ana, que un día David te enseñó alguno de sus escritos, alguno de sus cuentos, alguna de sus historias, y ahí llegó el momento de decir, pues bueno, vamos a utilizar también esto, esa pasión por la escritura y esa vía de escape, pues hacerla un poquito más activa y animarle a esos libros personalizados que ahora nos explicará cómo funcionan.
Sí, sí, sí. O sea, de hecho surge en consulta. David acude por primera vez hace casi un par de años ya, un par de años debe hacer, ¿no? Yo creo que a principios del año que viene ahora dos años. Y bueno, poco a poco, pues bueno, entendiendo un poquito su historia y sabiendo que David es una persona que tiene un pensamiento...
Divergente, o sea, es una persona que racionaliza mucho, que piensa muy bien, que tiene muchas capacidades, lo que pasa que es lo que decíamos antes, ¿no? A veces vamos corriendo por la vida y no paramos a escuchar, no nos paramos a escuchar, hay un estigma, no escuchamos a la gente y yo creo que lo principal es eso, ¿no? Bueno, vemos un poco, nos autolimitamos eso, lo hablamos David y yo hace muy poquito, con una historia que también escribió y creo que es importante destacarlo porque a veces nos limitamos nosotros mismos cuando nos encontramos de frente con otra persona.
Y, bueno, nos ponemos el propio límite, el propio estigma por delante. Y no tiene que ser así. Y no nos paramos y no escuchamos. Y de ahí la importancia de poder acompañar, de poder escuchar activamente a las personas para que muchas veces se sientan vistas, ¿no?
El hecho de no sentirte visto, de no ser escuchado, hace que puedas dejar atrás tu potencial y lo que intentamos a veces es, pues eso, intentar ver ese potencial, ese espíritu emprendedor que tiene, ofrecer alternativas, ¿no? Porque a veces el pensamiento, bueno, también un poco como consecuencia o secuela de esos brotes, pues puede estar enlentecido o desorganizado. Entonces ofrecerles alternativas en base a las ideas que tienen
Y darles opciones y que se sientan capaces de lo que podrían conseguir, ¿no? Y un poco es como surge en consulta a través de frases que él empieza a escribir. No eran cuentos al principio, si recuerdas eran más bien como frases que hacían que la persona leerlas, o en este caso yo, pues conectara mucho con eso, ¿no? Y de ahí pues sacar esta alternativa, esta posibilidad pues que ha dado un poco de sentido o más sentido a tu vida, ¿no? A su vida. Sí, sí.
¿Cómo vas a plasmar todo esto, David? Porque lo que propones es un poquito, pues eso, historias, cuentos personalizados. Supongo que tú necesitas conocer, ver, estar en contacto, conectar, sería la palabra, ¿no?, con la otra persona, para poder escribir esos pequeños libros, ¿no? Cuando has sufrido una situación tensa, ya puede ser en salud mental o en otro tipo, la gente...
la gente tiene una fuerza de empatizar muy fuerte y entonces ese es mi baza, por decirlo de alguna manera, que hago que puedo hacer una pequeña entrevista y entonces mediante esa entrevista puedo llegar a a la situación esta que comentábamos y entonces mediante metáfora y
Y un poco de imaginación. Bueno, me han dicho que mucha, pero... Entonces intento plasmar un pequeño relato en el cual la persona que lo lee se siente...
ve la situación desde otro punto de vista, más ameno, más metafórico y tal, y eso puede ser muy positivo para ella. Yo creo que tienes la capacidad también de hacer sentir bien a la otra persona, que eso evidentemente a todos nos gusta, y de transmitirnos también ese punto positivo...
Y a veces vital que, como decía Ana, pues a veces se nos olvida en el día a día, se pierde entre tanto bullicio, entre tanto tumulto de gente, pues se pierde ese punto y esos relatos nos ponen un poquito cara a cara con lo que somos, con lo que tenemos y con lo que hemos conseguido.
¿Qué cariz va a tomar? ¿Cómo vas a continuar de momento? Entiendo que es un poco hacer publicidad de ese proyecto y que vaya creciendo. Sí, sí. Me gustaría hacer un poco de publicidad. Dejaré un QR con mi trabajo y entonces cuando... Si alguien está interesado en contactar conmigo, pues...
Le hago una pequeña entrevista y... ¿Ese QR dónde podemos encontrarlo? ¿Está disponible ya en internet? Sí, sí, por ejemplo, pones en YouTube David Kuch Gotor, tienes un blog donde sale el QR y tal, y mi contacto, y bueno, y una especie de vídeos que me hicieron, y que hice dos o tres, y bueno, es un poco la historia de mí, y bueno, un poco así.
Y como ahora mismo se dice, dale al like, ¿no? Para que llegue a más gente y que lo disfrute más gente. ¿Dónde te gustaría que llegara ese proyecto, David? Pues no sé hasta dónde pueda llegar y según...
Y según la gente que entiende, me han dicho que... Porque yo soy un poco de vender la leche cuando no tengo la vaca. Intentaré disfrutar del camino y lo que surja. Es importante también, Ana, ser muy consciente de dónde estamos y hacia dónde vamos. Es decir, de...
Es un poquito de los pies en el suelo, ¿no? Que el proyecto evidentemente tenga, pues, no sé, tenga su futuro y su visión, pero saber también dónde estamos, ¿no?
Sí, sí, sí. A ver, yo creo que lo más importante es que el objetivo esté claro, pero no aferrarnos solo a ese objetivo, sino a lo que decía antes, ¿no? Al camino, a la ilusión y con constancia, ¿no? Más que al final lo que nos ayuda es esa constancia, el equilibrio y no pegar fuertes acelerones o fuertes frenadas, sino mantenerte constante en esa ilusión.
Y teniendo el objetivo presente... Siguiendo el símil de la carrera sería teniéndola controlada en todo momento, ¿no? No pegar un sprint en la primera salida y luego... Y no te caigas a cinco metros de la meta y que te caigas por agotamiento, ¿no?
Porque hay que luchar, pero bueno, en una lucha sostenida y sin tampoco hacer muchísimos esfuerzos porque a veces te acabas rompiendo. Pero creo que David en ese sentido va por el buen camino porque él compagina todo esto con su vida completamente normal, estabilizada. Él tiene su familia, sus hijos, su trabajo y al mismo tiempo pues este foco, este punto que le añade un valor, ¿no?
Pues mira, voy a terminar aquí, David, porque eso me gustaría que también en esa actitud propositiva y en ese punto de difundir que una persona que ha tenido unos brotes psicóticos, como ha sido tu caso, que ha tenido un trastorno salud mental, puede llevar una vida normalizada, controlada, con su familia, con su día a día, ¿no? Cuéntame un poco eso. Pues la verdad es que es una situación que me enorgullece,
Porque cuando veo situaciones de estas, como gente que no intenta cuidarse, que no hace buenos hábitos, me da un poco de malestar.
Porque creo que es muy positivo sentirse bien con uno mismo y seguir adelante con los proyectos, con metas pequeñas. Y entonces, no sé, es que a veces me gustaría ayudar a mucha gente, pero tampoco tengo herramientas. Y entonces intento de la mejor forma llegar a la gente...
Llega la gente y no te digo que soy la bandera del brote psicótico, la bandera de decir, ostras, es que se puede hacer una vida normal. Y yo pienso que es muy positivo cada uno a su forma, que sea feliz y que siga adelante con sus metas a corto plazo.
Reivindicar esa sociedad también más empática que comentábamos al principio. Pues Ana, David, no sé si nos dejamos algo que queráis aportar o que queráis añadir.
Yo creo que más o menos hemos hablado del proyecto, hemos hablado también de esa visión más, entre comillas, positiva, ¿no?, de lo que son los trastornos de salud mental, que es lo que quería también transmitir David. Y, en fin, pues vamos a seguir también el blog y el QR para estar atento a las noticias que nos generes. Ana Fernández, muchísimas gracias, muchas gracias por acompañarnos. Muchas gracias. Y David Puig, muchísimas gracias. Muchas gracias, muchas gracias.
Bon dia és la una.
Els parla Laura Casas. Urbacer desembarcarà a Tarragona aquesta mitjanit amb una flota inicial de 135 vehicles i 290 treballadors. Canvi històric a la ciutat que deixarà enrere sis dècades durant les quals Fomento s'ha encarregat de netejar els carrers i de recollir la brossa. Les millores arribaran de manera progressiva al llarg del proper any, però un dels canvis més immediats serà la retirada de les illes de contenidors soterrats que encara queden.
L'alcalde Rubén Vinyuales ha recordat el moment històric que viu Tarragona, però també ha volgut deixar molt clar que les millores es notaran de manera paulatina. El relleu es materialitzarà aquesta primera mitjanit. Els treballadors i treballadores d'aquest torn ja vestiran la roba d'Urbacer i conduiran els vehicles logotipats amb la nova concessionària. D'entrada, l'empresa...
Emprarà 90 vehicles dels antics i que s'han posat al dia, 33 s'han retirat pel seu mal estat i 45 més que porta d'altres ciutats o que directament s'han llogat. La previsió és que en un any, una mica més pels més grans, ja s'hagin incorporat els 120 vehicles nous previstos al contracte per valor de 26 milions d'euros. La plantilla inicial està formada per 290 treballadors, que són els que han estat subrogats però n'hi haurà
de nova incorporació. L'alcalde Rubén Viñuales ha recordat el moment històric que viu la ciutat, però també ha volgut deixar molt clar que les millores es notaran de manera progressiva. És un contracte per la Tarragona del segle XXI. Teníem un contracte que no corresponia a la ciutat que mereixem ser. Ara...
Aquest camí ja s'ha iniciat i demà serà aquest dia zero d'aquest nou contracte que ha de posar la ciutat de Tarragona amb la neteja, repeteixo, que es mereix com a ciutat. El nou contracte portarà diverses novetats. Els carrers es netejaran més sovint i s'arribarà a més indrets. Es reforçarà l'entorn de les illes de contenidors, que n'hi haurà més,
i els voluminosos es recolliran porta a porta, tot plegat sota una major transparència i control també per part de la ciutadania. En aquest sentit, l'Ajuntament posa en marxa una campanya informativa per donar a conèixer el canvi en la concessió i les millores que comportarà.
L'atur torna a canviar de tendència i puja un 1,5% a l'octubre a la demarcació de Tarragona. Ho ha fet especialment als serveis, però també creix a la indústria. Actualment a les comarques tarragonines hi ha 38.100 persones desocupades.
L'octubre s'ha tancat amb 565 aturats més a les comarques tarragonines respecte al mes de setembre. És un increment de l'1,5%. L'atur ha augmentat a totes les desmarcacions catalanes i on més ho ha fet és a Girona, per sobre del 2,2%. A Lleida l'atur ha escalat un 1,81% i on menys ha pujat ha estat a Barcelona, que pràcticament no ha experimentat canvis en l'últim mes.
Respecte ara fa un any a Tarragona hi ha un 4,58% menys d'aturats, 1.828 menys en termes absoluts. Actualment la xifra de persones sense feina i que en busquen és de 38.112. A Catalunya hi ha uns 324.500 aturats. Per sectors, els serveis han tornat a sumar els números vermells més rellevants, amb 548 persones que s'afegeixen a les llistes del SOC. També s'ha incrementat
en 63 pel que fa al sector industrial hi ha només 4 persones a l'agricultura. En canvi, la construcció ha donat feina a prop d'un centenar més de persones que al setembre, 94 en concret. I ja estan en marxa les obres de reforma de l'Aula Magna del Campus Catalunya. La URB es tracta de la sala on es porten a terme alguns dels actes més emblemàtics al llarg del curs a la universitat.
L'obra es va adjudicar per 782.000 euros, es va iniciar a mitjan octubre, té un termini d'execució de sis mesos. El rector de la URB, Josep Pallarès, s'hi referia i també avançava que al Campus Catalunya es fan altres dues obres de sostenibilitat i ampliació de zones verdes.
I l'última obra que hi ha, important, prevista, és l'adequació de l'aula magna, que durant aquest curs la tindrem feta. Pel curs que ve, no es veu encara, però també està en carteres, serà acabar de jardinar tota la zona del campus que actualment està tapada per una valla i no es veu. L'aula magna té una capacitat de 354 persones assegudes. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A Obramat Tarragona, durant 3 anys, hem ajudat amb molts projectes de construcció i reforma, però el més important és la relació que hem construït amb tu. Ens encanta formar part del teu dia a dia i volem seguir construint un futur junts amb els millors productes de qualitat professional durant molts anys més. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
El gran recapte s'avança. Aquesta seria una de les novetats d'enguany. El gran recapte del Banc dels Aliments se celebrarà el 7 i el 8 de novembre i mantindrà, això sí, el format mix de recollida d'aliments i donacions econòmiques. Avui en volem parlar al programa i també saber com estan anant les coses també pel que fa amb aquesta crida de voluntaris. Per tant, saludem el Josep Maria Solanes, president del Banc dels Aliments de Tarragona. Josep Maria, molt bon dia.
Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. S'avança, seria una de les novetats destacades a nivell organitzatiu, després ja parlarem de com funcionarà i de l'estructura. Com és que decidiu avançar el gran recap d'enguany una miqueta, unes setmanes? Bé, nosaltres tenim, a nivell de la Federació Espanyola de Banc d'Aliments, tenim un parell de reunions l'any, i amb l'última reunió...
es va plantejar l'opció d'avançar una mica perquè no coincidia amb el Black Friday i amb el tema de les properies del Nadal. Pensava que la gent seria una mica més solidària perquè disposaria d'algunes diners per poder donar suport...
a la campanya estrella nostra, que és el gran recapte, i per això es va decidir avançar. Ens ha tancat una mica, perquè la gent ja la teníem i estava acostumada a tindre unes dates molt concretes, i això s'ha fet molt complicat el tema de la logística. Però bé, ens hem sortit com hem pogut, perquè tingues en compte que el mes d'agost pràcticament és inòbil, i nosaltres sempre necessitem un espai de temps per poder preparar-ho tot, però bé, en principi aquesta nit l'enfrontarem amb il·lusió igual que cada any.
Com ha anat la preparació d'aquesta infraestructura a nivell de voluntaris, tenint en compte que la pedra angular d'aquest gran recapte són també els voluntaris, les persones que altruistament col·laboren o bé amb donacions econòmiques, o bé amb donacions d'aliments aquell dia, o bé donant suport a l'abans, al durant i al després de la campanya. Com ha anat? El fet de trobar gent per cobrir aquestes necessitats de voluntariat que sempre demaneu.
Tenim uns antecedents que es van ser l'any passat. Em sembla que demà es celebra l'any que es van produir, aquests efectes de la dana a València. Val a dir que aquesta entrevista l'estem gravant el 28 d'octubre, per tant, doncs sí que és cert que el 29 farà un any d'aquells tràgics... I això ens va donar una...
una solidaritat molt creixent en el que era habitual, perquè això va motivar que molta gent, i com que, a més, als Bancs dels Aliments vam col·laborar d'una forma molt intensa amb el tema de donar suport a les persones afectades per la dana, doncs va créixer molt el voluntariat. Nosaltres aquest any necessitem que continuï aquest concepte de solidaritat
que tenen els voluntaris. Jo sempre poso l'exemple, si comptem quantes hores té l'any, que són unes 8.700 hores, dedicar 4 hores d'aquestes 8.700 a fer una acció de voluntariat es pot permetre guanyar molta qualitat amb el producte i, sobretot, molta qualitat amb els donants quan tu, com a voluntari, els expliques on van anar a parar aquests aliments o aquesta donació econòmica. Enguany portem unes xifres
una mica més baixes que l'any passat, necessitem més suport. Estem parlant d'unes 2.500, 2.700 persones voluntàries i en necessitem més. Més per al gran recapte, només. Ja, ja, ja, Déu-n'hi-do, per coordinar aquestes, prop de 3.000 persones. Clar, la gent que ens estigui escoltant pot encara fer aquest exercici d'apuntar-se com a voluntari? I fins a quan?
La captació de voluntaris es fa a través d'una pàgina web que tenim al banc, que és la pàgina www.bancaliments.org i a partir d'aquí es poden apuntar. Normalment, quan ho fan les escoles, el que fan és apuntar amb un responsable de l'escola i tot un col·lectiu d'alumnes que participen en aquest projecte. Però a nivell individual també es pot participar, inclús a nivell d'empresa. Hi ha empreses que també volen que els seus...
els treballadors participin com a voluntaris al dia del gran recapte. Igual que hi ha també, a part de tota l'estructura de botigues i supermercats, que són els que participen d'una forma immediata, moltes empreses, dins de les seves instal·lacions, la majoria d'elles, o bé per la pròpia empresa o per el comitè d'empresa, també fan grans recaptes interns. Llavors, això ens permet una mica...
obrir una mica el ventall de les opcions. Tots aquests col·lectius de voluntaris que no surten a l'estadística sí que formen part del col·lectiu, però que són els que fan la feina des de l'empresa. Al final es tracta que cadascú aporti el seu granet de sorra com a voluntaris o com a recaptadors, si em permets que m'inventi la paraula, de cara a aquest gran recapte.
Sí, sí, es tracta d'això, es tracta de treballar-ho tot. Cada vegada, si estem donant compte, cada vegada hi ha supermercats que decideixen, per les seves dificultats de caràcter logístic, prefereixen més només la donació econòmica, davant de la donació mixta, que és la que a nosaltres ens agrada més. A nosaltres continuem la donació mixta, és a dir, donació d'aliments per una banda i donació econòmica per l'altra. Suposa que tots tenen els seus adeptes o no.
Clar, nosaltres som més d'aliments. Perquè és el que necessiteu, clar. Jo, tindre diners per comprar, ja en tenim. Però, clar, a mi el que m'interessa més és que la donació sigui amb aliments. Però cada vegada hi ha més empreses o més supermercats que decideixen que per la seva pròpia estructura els surt més a compte. Només acceptar donacions econòmiques. Aquí a Tarragona vam començar i ara em sembla que ja n'hi ha 4 o 5 supermercats que han decidit
prescindir de la donació d'aliments i opten per l'altre. El problema és que al voluntari li agrada més anar i demanar aliments que no hi demanar diners. En guany veurem, perquè l'any passat no és referència pel tema de la dana, veurem aquest any quina reacció de la societat terragonina dona aquesta sensació que donar diners
agrada menys perquè tothom pensa on anirà aquests diners i en canvi si compres un quilo d'arròs saps que aquest quilo d'arròs no forma part de cap negoci i es acabarà entregant a qui realment li fa falta l'arròs.
L'objectiu, amb el lema la ciutadania al centre, és superar aquestes 165,7 tones que es van recaptar l'any passat. Per tant, caldrà veure també com funciona aquest format que comentes. El fet de demanar diners suposa més a Porta Freda o el fet de donar-los no dona tanta confiança.
que no tindria per què, però sí que és cert que hi ha aquesta concepció que dona el propi aliment tangible, diguéssim. El paquet d'arròs, el paquet de pasta, llegums, etcètera. Tenim que lluitar aquest any amb l'efecte de l'any anterior que he repetit ja diverses vegades, el tema de la dana, que va incentivar la solidaritat del ciutadà i, a més, que aquest any hi ha altres supermercats que ja tampoc
que s'han despenjat de la recaptació d'aliments. Volem la reacció de la societat per pressionar més o menys en funció del que veiem. Ja dic, la gent no accepta molt el donar diners perquè sempre li genera dubtes. On van aquests diners? I, en canvi, els aliments és impeminable que aniran a parar amb algú. No hi haurà cap tipus d'acció
indirecta que pugui haver amb un diner i, en canvi, amb l'aliment no hi ha discussió. El fet sí que és veritat que una persona voluntària, una persona aquell dia que s'està en una botiga i dirigeix una mica les donacions, doncs garanteix que allà n'hi haurà. Si només deixem el tema del gran recapte en mans de les campanyes o de la pròpia botiga, doncs no funciona tan bé, entenc, no?
Per això és fonamental. El voluntari és imprescindible. Per això deia que 4 hores del teu temps per fer de voluntari pot implicar 10, 15, 20 o 30 quilos més d'aliments que si tu no aportes aquestes 4 hores. Ja saps que la campanya d'aquest any és la frase és ho donem tot
Aviam si som capaços que a la gent de Tarragona li quedi gravada aquesta frase i inverteix aquestes 4 hores de les 8.700 que té durant l'any per treballar amb nosaltres. Per què creus que ens costa encara tant com a societat apuntar-nos a dedicar 4 hores d'un dissabte, d'un divendres, d'un dissabte?
Bé, potser part de la culpa és nostra, que no hem pogut transmetre la importància d'això. Per això insistim molt... Però el que han recaptat és conegut, és consolidat, és un esdeveniment que fa molts anys que se celebra. Sí, sí, sí. Per descomptat, és la gran festa del Banc dels Aliments. Però a la gent li costa, li costa. El fi de setmana és un fi de setmana, hi ha molta gent que no vol renunciar. En canvi, tens col·lectius de gent jove...
que és la que més a mi, des que vaig fer-me càrrec de la presidència del banc, em va cridar l'atenció. La gent jove és molt solidària amb aquests aspectes, no? I són conscients que la seva ajuda i el seu suport. Però hi ha un entremig entre la gent molt jove.
i la gent molt gran queda tot un col·lectiu al mig, que és el que té, a lo millor perquè té altres obligacions, és l'època que els pares tenen que estar amb els fills, la gent jove té més llibertat, i els jubilats ja et dic que tenim temps per tot, ja tenim els fills grans, per això queda aquesta franja d'edat... Aquesta generació, sí, sí, sí, entre els 40, entre els 30 i els 60, potser, no?, posem aquesta forquilla...
Què passa? I la joventut, evidentment, ha de ser solidària, perquè són el futur de la societat, però també han de veure de l'experiència. Sí, sí, no, no, veuen, i a més participen d'una prova activa. Per això dic que si no hi ha una gent d'aquesta generació del mig que també els hi vagi inculcant això i els vagi donant l'exemple, doncs estaria bé que també hi fos. Nosaltres hem iniciat unes campanyes de fer unes xerrades a les escoles,
per motivar aquesta gent jove que quan vagi a guerra seva també faci de transmissió de les idees. I així aprofitem ja no només pel tema del recapte, sinó el tema del mediament, el malbaratament alimentari... O sigui, intentem una mica anar consenciant el col·lectiu perquè faci la transmissió d'aquesta informació.
Què passa amb tot aquest aliment que es recull? On es distribueix? Com és aquesta xarxa després, que hi ha més de 150 entitats socials de tot el territori que acabaran rebent aquests aliments recaptats? Sí, nosaltres, com converteràs, quan tu vas a un supermercat i aportes aliments, ho poses tot junt. Agafes una bossa i poses sucre, arròs, oli... Llavors, els dies següents...
laborables després de la gran recapta, en aquest cas seria a partir del dia 10 i 11, tenim un magatzem a Reus amb una cinta transportadora i llavors tot el material que s'ha anat recaptant es passa a través de la cinta transportadora i hi ha un col·lectiu de voluntaris que van recollint cadascú un...
un producte en concret, no?, i llavors tot això d'aquí ho anem classificant, que és la segon fase, classificant, i llavors, una vegada tenim classificat tots els productes, els introduïm tota aquesta informació amb una base de dades que tenim a nivell de tot l'estat espanyol, que és el Tribal, que és una aplicació del Banc d'Aliments, i ella, en funció de les associacions
que participen amb nosaltres i el número de beneficiaris que té cadascuna d'aquestes, l'aplicació informàtica fa el repartiment dels aliments. Llavors, els aliments que hem recaptat de gran recapte s'ajunten amb els que ja hem tingut en altres, perquè o bé hem rebut donacions, o bé perquè les subvencions que ens han donat les administracions ens han permès comprar aliments. Per tant, llavors s'ajunta tot i llavors és l'aplicació informàtica la que en funció del número de beneficiaris que té cada organització...
M'imagino que serà com el que diuen un algoritme que determina la distribució del tipus d'aliments. L'important és tenir en compte la necessitat d'aquest voluntariat, la necessitat de la recaptació i després la tasca i la feina que hi ha durant aquesta distribució. Josep Maria, no sé si ens queda enviar un missatge més concret, més directe, jo crec que ho hem explicat tot de com anirà, com serà i el que cal i el que us fa falta.
De cara a aquest gran recapte, que recordem seran el dissabte 7 i diumenge... No, al revés, perdona. Divendres 7. Divendres 7 i dissabte, ho he dit abans bé i va malament. Divendres 7 i dissabte 8. Bueno, insistir en aquesta franja d'edat que jo ja entenc, perquè jo també he tingut aquesta edat i tenies unes obligacions. El divendres a la tarda és el dia que els nens ja no van al col·legi, et vols disfrutar dels crios, que no has pogut donar-los la setmana per la feina. O sigui, però que, bueno, que...
que ajudin, com sigui. Si no poden... Tot és compatible i també podem formar part i ensenyar-los, i ja de ben petits, que dediquen 3-4 hores... Efectivament. A més ho passen bé, també. Estar allà amb altres jovents. Insistir molt en el tema. Aviam si és cert que la denominació que tenim amb aquesta campanya, que és a dir, ho donem tot...
és veritat i podem fer uns resultats que no siguin, si no iguals que l'any passat, per l'efecte que ja he comentat diverses vegades, si per almenys molt semblant i que es noti que la societat terragonina cada vegada està més implicada en el gran recapte. Josep Maria, us trucarem per fer balanç també, que ens agradarà conèixer els resultats d'aquest gran recapte i transmetre'ls a l'audiència. Gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Que vagi bé. Gràcies.
I no volíem acabar el programa sense felicitar, sense donar-li enhorabona a l'associació Aspercamp, perquè celebren 15 anys de vida, 15 anys d'història i 15 anys de fites aconseguides i d'haver arribat a ser una entitat referent al territori. Laura Retxa, directora d'Aspercamp, molt bon dia i felicitats. Hola, molt bon dia, moltes gràcies.
Què passarà aquest cap de setmana? Perquè 15 anys, evidentment, és una xifra rodona, és una xifra que s'ha de commemorar. Després mirarem endarrere i mirarem cap al futur, però comencem pel que ens heu preparat per aquest diumenge per celebrar aquest 15 aniversari d'Espercamp. Doncs estem preparant dos actes.
Per una banda anirem a l'antiga audiència a poder visualitzar un documental que hem preparat que resumeix una mica el recorregut, tot el que ha passat durant aquests 15 anys d'Espercamp, des del seu naixement fins a l'actualitat. I també hi haurà tres persones adultes representant també la realitat que és conviure d'una forma molt rigorosa, amb imatges de la seva vida, no?,
de com és viure amb la condició, perquè és una cosa que tenim moltes ganes també de poder-ho fer des del nostre punt de vista. Què és el que, i a banda d'aquest acte a l'indiraudiència amb el documental, digues que hi ha una altra cosa després, no? Sí, després anirem a celebrar-ho a la casa Joan Miret i hi haurà activitats més lúdiques. Volem ajuntar-nos al màxim de socis possibles i celebrar per tota aquesta feina feta,
i agafar forces per seguir treballant, perquè encara queda molt per fer, però tenim moltes ganes d'aquest retrobament. I també a l'àntiga audiència hi haurà reconeixements i agraïments i persones que han estat molt darrere del naixement de l'associació, que ens explicaran fa 15 anys com era fer naixer una associació, que internet i la tecnologia no estava tan present i que vam naixer d'una forma molt més rudimentària i sobta molt, perquè només fa 15 anys
i sembla que parléssim de fa 50 anys, i és molt curiós. La veritat és que serà molt bonic i ho estem preparant amb molta il·lusió. Si mireu enrere, evidentment les coses han evolucionat, han canviat força en aquests 15 anys. De què esteu més orgullosos de tot allò que heu aconseguit durant aquests 15 anys, Laura?
Doncs mira, sobretot d'haver pogut acompanyar tantíssima gent i de casos que inclús només estan a l'associació pagant la quota perquè creuen en el projecte, però no perquè necessitin un suport terapèutic continuat.
O sigui, haurem pogut assessorar i acompanyar de tal manera que poden tenir una vida bastant plena i amb poques dificultats. Sobretot és d'això del que estem més orgullosos, que moltíssima gent ha passat per l'associació, estem parlant en casa d'unes 800 famílies, actualment som unes 600 d'altra, però que també n'hi ha moltes que han passat pel nostre projecte i que se'ls ha pogut ajudar moltíssim i que han estat, per dir-ho, d'alguna manera, com un cas d'èxit, no?
I de cara a un futur, què és allò més imminent o més immediat amb el que esteu treballant, Laura? Banda de la celebració d'aquests 15 anys.
Doncs jo crec que haurem de seguir com fins ara, adaptant-nos constantment a les realitats que ens van venint. La veritat és que també tenim un projecte, un equip terapèutic superpotent que està molt pendent de totes les necessitats que puguin tenir els nostres associats o a nivell divulgatiu, la realitat social que hi ha ahir, i està molt en hiperalerta
per poder-nos anar adaptant a les necessitats reals que ens posa la societat i a veure de quina manera es poden adaptar perquè els nostres estiguin bé. D'altra banda, també, ja més des del punt de vista de la Junta Directiva i a nivell de Federació i Confederació, està analitzant i treballant i amb moltes reunions per aconseguir a nivell legislatiu
totes aquelles eines que necessitem per millorar la vida de les persones amb Asperger OTA. Doncs és la feina feta i la que us queda per endavant amb una associació com Aspercamp, com deies, amb més de 600 famílies d'alta, però havent-ne atès moltíssimes més durant aquests 15 anys. A veure, si us volem acompanyar diumenge, encara hi som a temps?
Jo crec que sí, sí que hi sou a temps. I tant, tots sou benvinguts. L'antiga audiència ja entrarà lliure, podeu venir, us esperarem amb moltíssimes ganes perquè ens conegueu més, pel que necessiteu, per donar-nos suport. I a la casa Joan Miret sí que ja no hi ha temps, perquè aquí sí que teníem una fora més activitat. Per això preguntava, que sé que aquí hi havia inscripció. Teniu previs alguna activitat més, alguna celebració més per commemorar aquests 15 anys?
No, no, no. Ja organitzar això ja ha sigut bastant costós, sobretot l'elaboració de l'audiovisual. I no, en principi, ho deixem aquí perquè necessitem molt temps per seguir continuant i acompanyant les famílies. Doncs haurem volgut també estar al vostre costat amb aquest 15 aniversari. Us en desitgem molts més i gràcies també per la tasca que feu, com diem sempre. A vosaltres. Gràcies, molt bon dia. Bon dia.
Nosaltres ho anirem deixant aquí, tancarem aquesta edició de El tothom i tornarem dimarts que ve amb més continguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Passin una molt bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, són dos quarts de dues.