Cualquier noche los gatos...
Cualquier noche los gatos de tu callejón baullarán a gritos esta canción. Porque yo tengo una banda de rock and roll.
La Diputació dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
12 del migdia, 33 minuts, què tal? Benvinguts, benvingudes a l'Espai Tothom, a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui amb dos temàtiques ben diferenciades. A partir de la una parlarem de la primera caminada, de la propera caminada, no la primera, la propera caminada...
Asperger del Camp de Tarragona, que arribarà aquest cap de setmana. Caminarem, per tant, per l'autisme, però abans haurem obert un mes més l'espai Tothom és Europa, aquesta secció, on expliquem com els valors europeus prenen forma en la vida quotidiana.
Avui abordarem un tema que ens afecta a tots i a totes, que és la desinformació i els discursos d'odi, però d'això es desseguiran, parlem. Abans, deixeu-me dir-vos que ens podeu escoltar en directe al 96.7 de l'FM, també a tarragonaradio.cat, a la TDT i a les aplicacions.
el nostre Twitter, el nostre Facebook, que els podeu també consultar per participar-hi i podeu recuperar tots els programes a la carta a través de la pàgina web tarragonaradio.cat. Amb Lluís Comés, els controls tècnics, i que us parla el Miguel González, comencem.
Parlarem d'informació, parlem de desinformació i de què passa quan la informació no és accessible, quan una part de la ciutadania no pot entendre o accedir, per exemple, allò que circula a les xarxes socials. Marta Domènech, molt bon dia.
Molt bon dia. Gràcies també per acompanyar-nos cada mes per fer aquest programa a aquest espai. Avui, evidentment, no ben sola. Entre martes anirà la cosa, perquè també saludem la Marta Montegut. Marta, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Ja ho sento, però me l'estava fent a sobre.
Ja em disculpareu. Professora de Periodisme del Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, gràcies també per acompanyar-nos. Marta, sovint parlem de desinformació i és curiós perquè mentre preparàvem el programa jo em referia al tema amb la Marta Domènech com a fake news i crec que no és del tot correcte o seria més adequat parlar de desinformació que de fake news, no?
De fet, hauríem de parlar de desinformació o d'informació falsa, perquè si parles fake news, fake news és un terme que s'ha popularitzat i és el que utilitza pràcticament tothom, però és el que utilitza Donald Trump a les eleccions del 2016 per desacreditar els periodistes. Fake news en anglès seria notícia falsa. Notícia, per definició, és un fet comprovat.
Per tant, si tu dius notícia falsa, és com dir que l'aigua seca, diguem, són oxímorons, és impossible posar aquests dos conceptes junts. Llavors, és un concepte que ell s'inventa amb molta fortuna.
per desacreditar la feina dels periodistes, que són, ja sabeu, un dels seus cavalls de batalla, desacreditar sistemàticament el quart poder, que som els mitjans de comunicació i els periodistes en concret. Ho ha aconseguit, en certa manera, perquè el terme s'ha popularitzat, no, Marta? Per això tu i jo fèiem aquesta reflexió, que era més adequat, em deies, també.
Sí, ens està costant una mica, però intentem, quan fem les xerrades en els instituts o quan anem a buscar associacions, entitats en qui els parlem de desinformació, d'intentar eliminar del seu vocabulari aquesta paraula, el fake news. Per això, quan estava preparant el programa, vam dir, ostres, pregunta-li a la Marta, que segur que t'ho explicarà molt bé.
No hauríem de parlar només de desinformació o d'explicar per què no fake news, sinó també aquesta informació, Marta, que no és accessible o que no s'acaba d'entendre, no?
Sí, perquè quan la informació no és accessible, la democràcia tampoc ho és. Per tant, desinformació i discurs de l'odi estan en el punt de mira de la Comissió Europea des de fa ja molt de temps. I en aquest sentit, és clau l'estratègia europea sobre els drets de les persones amb discapacitat.
En un punt determinat el que fa és defensar l'accés igualitari a la informació i a la participació per part de totes les persones. També hem de lluitar perquè aquesta desinformació, perquè aquest discurs d'odi no afecti a les persones que tenen algun tipus de discapacitat.
Quan parlem d'informació, Marta, com afecta això? No rebre-la correctament, ara parlarem també del què i del per què, però com afecta aquest col·lectiu que molts cops acaba sent més vulnerable o doblement vulnerable en aquest sentit, no? Perquè això evidentment pot afectar tothom, però si estem parlant ja de persones amb discapacitat, doncs encara més, no?
És aquesta doble vessant que comentava la Marta Domènech. Per una banda, l'accessibilitat a la informació és el que ens permet tenir una opinió pública saludable, que la gent pugui agafar decisions informades sobre la seva vida, no només polítiques, perquè a vegades sempre pensem que el dret a la informació és per aprendre'ns una mica el que diuen cada un dels polítics i anar a votar cada quatre anys en respectives eleccions.
Però després de la pandèmia crec que tots tenim molt clar que la informació ha de ser de qualitat en molts sentits per preservar la nostra salut, la nostra integritat física i tota una sèrie de coses. Llavors és important tenir fonts d'informació que facin bona informació i que aquesta estigui accessible a tots els col·lectius perquè aquests puguin agafar les decisions correctes perquè la seva vida funcioni millor i sigui més adequada, més informada.
Si això no passa, estaríem parlant d'estigmatització, estaríem parlant d'invisibilització... I després és el que comenta Marta, és l'altra cara de la mateixa moneda, d'alguna manera. Els discursos d'odi, els discursos radioaccionistes, que estem sentint darrerament molt reaccionaris, tornen a anar en aquestes tesis terribles de només adreçar-se o comunicar o que tinguin informació rellevant...
gent que per ells és en igualtat de condicions i la resta no és la mateixa ciutadania o exactament amb els mateixos drets. Parlem més en termes de caritat, que és com un concepte molt antic i molt passat de moda i molt ofensiu que en termes d'integració o d'altres tipus. Exacte.
És aquesta visió més paternalista, més assistencialista, que també arriba fins i tot a la informació i a l'accessibilitat. Si estem parlant d'accessibilitat en la informació, no estem parlant només, Marta, d'un dret europeu, és a dir, no estem parlant d'una concessió, sinó d'un dret europeu, perdona.
Si la informació no és accessible, el que fem és generar vulnerabilitat a tot un col·lectiu de gent davant de rumors, de discurs de l'odi. Per tant, el que hem de fer possible és que tota la informació que ens arribi, a més a més de veraç, sigui accessible. Això també és molt important.
És un tema que potser no treballem molt als instituts quan expliquem la desinformació, el discurs de l'odi, però que, sens dubte, tinc pensat afegir-ho, no? Perquè, clar, no es tracta només de desinformar, sinó d'informar a tothom, sense cap tipus d'exclusió. Correcte. Això, Marta, ja es treballa també des de la vostra vessant, des de la vessant universitària, amb futurs periodistes, també? Sí.
Jo crec que no s'incideix prou. Diguem que es dona per fet. I a vegades donem per fet coses que ens arriben noves generacions molt influenciades per les xarxes socials... Sí, que t'entenc el que vols dir, que ja s'hauria de donar per fet. És un ticket pro... O sigui, es dona per fet...
Però t'adones que cada nova generació que arriba també té una socialització a través de les xarxes diferent, un nivell d'empatia cap al seu entorn diferent i has de com reaprendre moltes coses o tornar a vegades allò que diem a vegades sembla que baixem el nivell però a vegades no és baixar el nivell, és posar-te en uns paràmetres diferents i entendre que s'ha de recordar coses que ja creiem assentades, no?
És molt cansat, però és la feina que ens toca fer, perquè si no, no anem enlloc, si el periodista no té aquesta sensibilitat de representació de les minories. Potser cal tenir-la en compte i depurar-la una mica, si em permets. Marta, explica'ns això del Digital Service Act, perquè també s'estableixen responsabilitats clares per les grans plataformes digitals, que són, en certa manera, les que tenen molt de poder per fer i desfer, en aquests sentits.
Sí, bàsicament és un codi de conducta que s'ha creat des de la Comissió Europea per tal de combatre l'odi i la desinformació. I també el discurs de l'odi. Intento recordar molt això del discurs de l'odi perquè ho hem incorporat en les nostres xerrades, en els nostres debats.
perquè ja no tot s'acaba simplement amb una desinformació, sinó que ja ara ens estem encaminant molt cap al discurs de l'odi i està entrant de forma molt forta precisament entre els més joves. És costa d'entendre, disculpa Marta, que aquestes plataformes que obliguen, aquests acts que obliguen a les plataformes a actuar precisament contra continguts il·legals, a ser més transparents amb els algoritmes, a protegir millor els col·lectius vulnerables...
Doncs si això es produeix, clar, a vegades en un univers tan globalitzat no és complicat que això no arribi a terme. És molt complicat. Jo vull fer una distinció. És a dir, el discurs d'odi a vegades és desinformació i a vegades no és desinformació, però és informació que fa mal i que no té cap tipus de rellevància informativa.
És a dir, hem de pensar que el discurs d'odi és molt més ampli que la desinformació, perquè al cap i al cap la desinformació és gent amb uns certs interessos que manté sobre determinades coses per aconseguir... En canvi, el discurs d'odi, que pot incloure desinformació o no, el que vol és destrossar qualsevol mena de consens bàsic d'una societat democràtica.
Per això ara volem parlar de les dues situacions en què ens trobem habitualment. I clar, és molt complicat perquè, a més a més, el discurs d'odi xoca amb aquests influencers polítics disruptius que intenten generar aquest discurs tan...
tan desagradable, tan agressiu, etcètera, s'escuden darrere del que diuen llibertat d'expressió. I llavors aquí jo crec que un dels grans debats, suposo que en el si de la Unió Europea, és com conjugar la llibertat d'expressió en una societat democràtica i combatre els delictes de discurs d'odi, que són...
dos conceptes que estan tota l'estona en boca precisament dels que difonen més aquest tipus de discurs. No, que no és un tema que s'hagi començat a treballar ara. Vam començar a parlar d'això en l'època de la Covid i després va irrompre de forma molt bèstia.
per dir-ho clarament, amb la guerra d'Ucraïna. I ara, amb tot el que està passant a l'estat espanyol i amb les declaracions del president del govern, se'n torna a parlar molt en les institucions europees. Un dels últims eurobaròmetres que s'han fet aquest 2026, i en portem només dos mesos, indica que la desinformació és un dels temes que preocupa més la ciutadania europea, eh?
per davant de guerres i de la defensa i seguretat de la Unió Europea. Per tant, no és un tema qualsevol aquest. No és un tema menor. I després hi ha el tema dels algoritmes, que amplifiquen precisament aquest discurs d'odi, perquè la sensació de molta gent o de molta part de la ciutadania, Marta, és que a veure això se'ns escapa. Com controlem l'algoritme perquè no amplifiqui aquests discursos d'odi precisament?
Mira, tot just... O sigui, l'algoritme no és que amplifiqui el discurs d'odi. L'algoritme amplifica qualsevol contingut que et pugui mantenir enganxat a la xarxa. És el que se'n diu l'economia de l'atenció, que és el que practiquen les xarxes, i és amb el que guanyen més diners, que és totes les dades que tu deixen quan més temps passes navegant. Llavors, com aconsegueixen que tu passis molt més temps navegant? Doncs oferint-te cada vegada, dintre de l'aspectre de temàtiques que tu mires, coses més extremes.
Van tancant la mira. Si tu consumeixes certs continguts, l'algoritme sempre et donarà allò que tu vols consumir i cada vegada anirem estrenyent més el filtre, per dir-ho d'alguna manera, i anant-nos més a l'extrem.
I qui aprofita d'una manera més clara aquesta tendència de l'algoritme? Doncs diguem que l'extrema dreta a nivell mundial ha sabut treure molt bon profit d'aquests vídeos virals, polèmiques, els tasques famosos, no? O sigui, aquesta manera d'informar i d'informar-nos a través de coses no reflexives, no profundes, que són mentides en molts casos, que són denigrants per determinats col·lectius...
Això, com a més té aquest punt d'incorrecció política que està tan de moda i que amola tant, automàticament atreu. Llavors, l'algoritme el que fa és premiar això. El que se li ha de demanar a qui programa aquest algoritme és que hi hagi contrapesos a aquesta tendència a la polarització extrema dels continguts. Aquí tornem a treure damunt la taula aquesta perillositat, no sé si és la paraula correcta, però què això pot tenir amb el col·lectiu de persones amb discapacitat?
especialment perquè poden ser diana del discurs d'odi, perquè són un col·lectiu que no té les mateixes armes per defensar-se com a societat democràtica. Hem de donar aquestes eines entre tots a tota la ciutadania, sigui com sigui, perquè es pugui defensar i se les pugui protegir davant d'aquest ecosistema que sembla una mica la lucha del mas fuerte, que tornem a anar una mica a la selva...
d'una manera radical i molt trista, perquè havíem arribat a això que et dèiem, a prendre per segures una sèrie de coses que no són. Per una banda, que no siguin víctimes i que es puguin defensar, i per l'altra banda, que puguin publicar i puguin emmetre les seves opinions a través de les xarxes, que això també ens oblidem. A vegades parlem, és el que deies tu del paternalisme, parlem amb bocadar,
aquests col·lectius, quan aquests col·lectius tenen micròfons, tenen xarxes i tenen també altres altaveus que poden utilitzar per comunicar-se i per posicionar-se. Això en va molt bé per connectar, digues, digues, Marta. No, que en aquest sentit no podem oblidar que la desinformació i els discursos d'odi es poden convertir en una altra barrera.
Estem parlant de trencar barreres i, en canvi, ara en aquests moments n'estem deconstruint de noves. I molt bé que diguis això perquè anava a parlar precisament de les barreres que deixen fora també moltes persones, no? Barreres digitals a l'hora precisament d'accedir a aquesta informació, és a dir...
Tothom estem pensant que accedim a una pàgina web, a una xarxa social, a un diari digital i ho podem llegir sense problemes, però hi ha molta gent que no pot perquè aquest recurs, aquest mitjà no ofereix lectura fàcil, aquest vídeo no ofereix subtítols, no ofereix llenguatge de signes, no ofereix audiodescripció, no ofereix formats clars. Tot això, Marta, és important, no?
Des de la Universitat Rovira i Virgili, de fet, hi ha una unitat especialitzada en adaptar els materials amb el que es fa docència a tot tipus de discapacitats dintre de la pròpia universitat. I és el que tu dius, és a dir, que sigui accessible i que tu també puguis entrar-hi, informar-te adequadament i combatre la desinformació. I el discurs d'odi...
confrontant directament aquests discursos i que ningú prengui la veu, d'alguna manera. Aquí, Marta, hauríem de treure el que passava ja a l'anterior programa, quan comentàvem, el tema que la Unió Europea té normes, precisament, que han de garantir o que han de vetllar perquè es produeix aquesta accessibilitat també digital. Per tant, aquí hauríem de preguntar-nos si això es compleix i què passa si no és així, no?
Sí, les normes hi són, però has parlat de la lectura fàcil. Jo recordo que aquestes últimes eleccions del Parlament Europeu, no les anteriors, es va fer una sèrie de publicacions amb lectura fàcil.
que no s'han repetit en aquestes eleccions. Sí que en aquestes últimes vam tenir uns vídeos protagonitzats per usuaris i usuàries de l'Associació Catalana de Síndrome de Down, que a més a més eren de Tarragona alguns.
S'avança, però en aquest sentit jo crec que a poc a poc, de fet, jo em podria considerar una persona perfectament amb problemes per navegar per algunes de les pàgines web de les institucions europees. No són fàcils. Per tant, em poso en el lloc de persones que necessiten la lectura fàcil o que necessiten subtítols i em poso les mans al cap.
De fet, i recollint el que diu la Marta, una de les coses que s'ha fet amb Europe Direct aquí a Tarragona i que hem començat a assajar són tallers entre gent jove i gent gran, considerant la gent gran en molts casos també un col·lectiu molt vulnerable davant del consum d'informació que és complexa o davant de la desinformació. Per tant, és important arribar fins aquí i fer arribar aquesta informació...
aquesta moltíssima qualitat d'aquestes institucions que estan ballades pel bé de tothom, que arribin a tots els col·lectius i que siguin accessibles per tothom.
A vegades parlem de l'accessibilitat més tècnica o més tecnològica, que una pàgina estigui ben construïda, que compleixi també les normes, la normativa, els estàndards, però, clar, si no hi ha una lectura fàcil, si la pàgina no és correctament navegable, si no té una estructura correcta, per no parlar ja d'altres problemes com això, vídeos sense subtítols, problemes de contrastos, etcètera, tot això, clar...
ja és una barrera inicial que cal sumar a totes les altres que hem comentat. Exactament. És una feina molt important que s'ha de fer i on, per exemple, els estudiants, els futurs periodistes o professionals del món de la comunicació tenen un camp molt ampli per treballar, tinc la sensació, no?
Això també l'hi traslladem a la Marta, perquè és una mica en continuació amb el que dèiem abans, no? Si s'ha de depurar una mica aquestes reflexions que comentàvem ara fa una estona, aquí sí que hi ha una feina que potser és més fàcil fer-la, no ho sé, eh? De fet, nosaltres ara hem fet una modificació del ple d'estudis que està a Marta des de fa un parell d'anys, l'any que ve serà el tercer i anem adaptant mesures.
I una de les bàsiques va ser que amb la formació inicial de tots els comunicadors, no només periodistes, sinó també comunicadors audiovisuals i publicitaris de relacions públiques, tothom havia de tenir nocions bàsiques tecnològiques, nocions bàsiques de disseny gràfic, tenint en compte conceptes d'usabilitat, adaptació de la pàgina web, tota una sèrie de conceptes que fa uns anys no existien fa uns anys. Ja fa uns anys que ja existeixen, però redondam això.
Perdona, disculpa que t'he tallat. És tan senzill com que una persona que és un periodista, un comunicador, ha de pensar en que quan penja una fotografia, una pàgina web, cal posar-li una descripció alternativa que això marcarà la diferència, serà determinant per una persona, per exemple, que no pot veure la fotografia. És un exemple que fa uns anys això era impensable.
I també hi ha protocols al Col·legi de Periodistes, al Consellor de Visual de Catalunya... És a dir, ja comença a haver-hi protocols que ja s'adopten de manera automàtica, especialment pels mitjans públics, però també hi ha privats, que tenen també aquesta funció pública, de servei públic, que també ho fan, i poquet a poquet vas fent. Llavors això s'integra perfilant un tipus de professional...
360, que diem, no? O sigui que la foto, el peu, el contingut, el disseny web, la política de xarxes o de visionat de la peça que faci, infografia, infodisseny, etcètera, no? Que una mica cobreixi tot aquest aspecte. Això és educació mediàtica, no? Totalment, clar. Això és el que toca. Sí, sí. La informació institucional, Marta, ho hem dit abans, també ha de ser realment accessible per a tothom. Vull dir, aquí les institucions són també les que han de demostrar amb l'exemple, no?
Sí, i això ho comencem a veure en temes com les iniciatives ciutadanes. L'iniciativa ciutadana europea és molt interessant, però és un procediment supercomplex. I el que hem de fer també és intentar que el seu impacte arribi a tothom.
I això és complicat. Per tant, encara ens queda molt a treballar des de les institucions europees, però ho estem fent amb les diferents normatives que s'estan aprovant. Per exemple, amb la llei sobre la IA, on també es té en compte les persones més vulnerables, les persones...
amb algun tipus de discapacitat. Perquè és que, a més, a mi una mica ho he dit abans, a mi m'agrada dir que en algun moment de la nostra vida tots ho serem, discapacitats. Ho ets quan, per exemple, ets mare i passeges amb un carretó pel carrer, o quan et trenques un braç, una cama, o quan comences a perdre vista per l'abat, simplement. No cal que tinguis cap altre tipus de malaltia...
simplement ens fem grans i ja no ho veiem igual. Per tant, hem de pensar una mica no només en les persones amb discapacitats, sinó de forma més global. Com hem d'entendre, per acabar, Marta, l'ús o la convivència amb la intel·ligència artificial, que ja és una realitat també amb la manera que ens comuniquem avui dia i en què rebem, o a vegades fins i tot creem la informació, no?
Jo crec que aquí hi ha dos vessants. Per una banda, l'IA ens pot ajudar a dinamitzar processos per fer més accessible tota la informació. Perquè, com tot, l'IA és una eina que tu pots fer un ús legítim i ètic o no. De fet, amb el que s'hauria d'estar treballant, i jo crec que en moltes instàncies a nivell global s'està treballant, en protocols ètics a l'hora de fer servir l'IA. En aquest cas, en l'elaboració de la informació.
No ho podem deixar tot en mans de l'IA, ni molt menys. No, i aquí hi ha d'haver una intervenció moral i etica. I després també hi ha un tema molt important, i és que l'IA tendeix a estandaritzar en funció del que s'alimenta. Llavors també és responsabilitat dels periodistes i dels mitjans donar tota mena de relats que representin a tota mena de comunitats, perquè en el moment en què utilitzis l'IA no hi hagi una infrarrepresentació de determinats col·lectius.
Jo vaig fer una formació fa poc amb un col·le amb nens de sisè, de primària, que els hi deia... Anem a dir-li a la IA, en directe, els hi deia que ens faci una imatge d'una família a Reus, jo soc de Reus, una família a Reus, que passegem pel parc de Sant Jordi.
I em treu una imatge d'un noi i una noia, blancs, heterosexuals, guapíssims, prims, superben vestits, amb un nen adoptat xinès i una neta adoptada d'allò, amb una cosa que no era el parc de Sant Jordi. Llavors, en el moment en què miro els alumnes, dic, algú reconeix en aquesta imatge la vostra família? I tots van dir, no. Dic, doncs és feina vostra, no creure-us...
que el món que us ensenya l'IA, per molt bonic, molt estètic que sigui, representa el món, perquè el món és molta gent, molta diversitat, molta gent de tota manera.
Ens seguirem parlant, Marta Montegut, Marta Domènec, que ens quedem sense temps. Moltes gràcies a les dues per aquest debat, per aquesta reflexió. La qualitat democràtica també passa, lògicament, per la qualitat informativa. Avui n'hem volgut parlar també de la feina que fa la Unió Europea per protegir, precisament, els col·lectius vulnerables en l'entorn digital i reforçant aquesta responsabilitat, també, que els hi pertoca a les plataformes. Marta Montegut, moltes gràcies. A tu. Marta Domènec, fins al mes vinent, que si no passa res parlarem de viatges.
Doncs sí, estarem a les portes de la Setmana Santa i, per tant, hem escollit aquest tema, a veure com ens surt. Gràcies, ja ho sabem, perquè al final tothom és Europa. Fem una pausa pel bullet informatiu i després tornem amb la segona part del tothom. Fins ara.
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del centre d'esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Les obres del Fòrum Judicial de Tarragona començaran al març. D'aquesta manera es compleix el calendari previst per donar el tret de sortida a un dels equipaments de ciutat més esperats. La primera fase anirà a càrrec de fomento de construcciones y contrates.
l'empresa que va aixecar la Ciutat de la Justícia de Barcelona o l'Audiència Nacional de Madrid. De tot plegat se n'ha parlat durant la reunió de la sala de govern del TSJC que s'ha fet a Tarragona. El president de l'Audiència de Tarragona, Joan Pere Arnau, també ha parlat dels problemes en forma d'enderrariments i de col·lapse del sistema que provoquen
la manca de jutges i de jutgesses. Fa tres mesos que en l'àmbit penal fan judicis també a les tardes una mesura pionera que volen prorrogar, com ha explicat ell mateix. És una de les mesures de reforç de les seccions penals de l'Audiència Provincial de Tarragona. Assumeixen moltíssima feina perquè, bé, pràcticament totes les agressions sexuals ens venen a nosaltres,
bona part de... bé, tots els macrocauses, tots els jurats, i cada vegada els judicis són més llargs, més acusats i més complexes. De manera que abans el que podies fer un judici per dia, ara necessitem tres dies per fer un judici. I ja no dic macrocauses que necessitem un mes o dos mesos, no?
D'altra banda, Pere Arnau ha confirmat que a l'octubre arribarà el judici pel Casini, però i que el de l'explosió d'IQOXE anirà ja a 2027. Tarragona Ràdio, que celebra avui un aniversari rodó. Els 40 anys d'història de l'emissora municipal de la ciutat. Per commemorar l'efemèrida, hem passejat per les quatre seus que hem tingut en aquest temps. L'actual Avinguda de Roma...
a la Rambla Nova, al carrer de la Nau i a la plaça d'en Rovellat, a la part alta, on s'iniciaven les emissions de Radioforum. I ho hem fet amb companys, doncs, els que fa més temps que fan aquest viatge, com són la Sílvia García, el Joan Andreu Pérez i el Joan Maria Bertran. La Sílvia va arribar el 1986, recorda com a la seu de la Rambla Nova se les havien d'empescar per explicar una professor de divendres sant amb molta dignitat.
I de cop i volta em pregunta Sílvia, que era quan va començar a anar el divendres Sant per la Rambla, quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla. L'estudi estava al final de tot. No estava jo al costat del balcó, eh? O sigui, havia de fer corredisses cap amunt i cap avall de l'estudi cap al balcó i del balcó cap a l'estudi, però jo estava sola al control per dir-li quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla del divendres Sant de Tarragona. O sigui, ja us podria veure durant tot el divendres...
I hem recollit reaccions com la de l'alcalde Rubén Viñuales. Té clar que Tarragona Ràdio arriba als 40 anys amb una salut de ferros. S'ha sumat també a les felicitacions. Ha recordat la feina de l'actual plantilla, però també de totes les treballadores i col·laboradores que ha tingut al mitjà al llarg de la seva història. En nom de l'Ajuntament i de la ciutat, Viñuales ha reconegut la fiabilitat de Tarragona Ràdio.
Felicitar a Tarragona Ràdio per aquests 40 anys d'informació pública d'aquest mitjà de comunicació que té una salut de ferro i que, a més a més, si em permeteu, a nivell tarragoní com a alcalde, agrair que Tarragona Ràdio és aquell mitjà de comunicació que et pots fiar, que sempre hi és en els moments més difícils,
I per desgast aquests 40 anys hem hagut de viure algun d'aquests moments. I l'únic que podem dir és que per molts anys més que hi ha una bona festa preparada perquè us la mereixeu i a totes les persones que treballen però també a aquelles que han treballat a la Ràdio Pública de Tarragona.
Doncs això, avui és el dia de Tarragona Ràdio, però la celebració arribarà divendres amb una gran gala. Complirà el Teatre Tarragona amb prop de 700 persones i unes dues hores d'espectacle. I recordem que hi ha dos restaurants tarragonins que s'incorporen al Club dels Sols Rap Sol. Es tracta del Quinta Forca de Nulles i els Servos de Reus. Ahir al vespre, al Palau de Congressos de Tarragona...
es feia la gala de lliurament d'aquests prestigiosos guardons de la gastronomia a nivell nacional. Més notícies les trobaran a tarragonaràdio.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
7 minuts per sobre de la 1 en punt del migdia en rigorós directe a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui que estem d'aniversari. Cal dir que la ràdio avui compleix 40 anys i el tothom ja són 1.016 programes. Fa no massa mesos també compartíem aniversari del programa. Qui era aleshores aquell dia a la seu de l'11 i torna-se avui amb dos altres és la Laura Retxa.
presidenta d'Espercamp, Laura Retxa. Molt bon dia. De què t'he canviat el càrrec? Sí, sí, directora. No passa res. Tal com ho he dit, he pensat que no era correcte. I moltíssimes felicitats per aquest 40 aniversari. Gràcies. Bona feina. Sí, ho fem extensiu a tots els companys i també amb aquesta tasca de servei públic que desenvolupa la Ràdio de la Ciutat.
Mira, l'any que ve farà 20 anys, si no vaig mal encaminat, que se celebra el Dia Internacional del Síndrome d'Asperger. Jo crec que des del 2007 que va ser decretat el 18 de febrer. Per tant, demà mateix.
Demà mateix, sí, sí, demà mateix és un dels dies que alcem més la veu, no?, nosaltres treballem tots els dies de l'any, ja ho saps, però és el dia que els mitjans i així ens doneu més oportunitats de visibilitat i val molt la pena. Bueno, aquests dies, la veritat és que funcionen precisament per això, no?, per tenir...
com una... sona molt malament això, però com una excusa per parlar-ne quan, evidentment, vosaltres esteu fent feina tot l'any. Però, bueno, al voltant d'aquests dies sí que és cert que s'aglutinen i s'agrupen diversos actes, no? Enguany, quin és una mica el lema o en què es posa l'èmfasi, Laura, aquest dia mundial o aquest dia internacional? Bueno, seguim molt des de la Confederació Asperger Espanya, que formen part de la Junta i de la Federació de l'Espectre Autista Asperger de Catalunya, que també...
reivindiquem molt el que és la discapacitat psicosocial, perquè ara mateix la síndrome de Sperger no té cap tipus de discapacitat on hi pugui tenir un encaix i amb el qual puguem desenvolupar realment tot el que necessita. Llavors, ahir vam estar al Congrés dels Diputats a Madrid, vam fer una jornada de sensibilització informativa perquè tots els polítics que tenen aquesta potestat legislativa ens tinguin en compte també. Molt bé. Com va anar i què es va intentar...
Bé, es va intentar transmetre sobretot que s'entengués què ens passa dins d'aquest diagnòstic que tenim tan invisibilitzat dins de l'aspectre de l'autisme, no? Algun cop ho he explicat aquí a l'antena, que des de l'any 2013 s'ha creat un aspectre enorme que engloba moltíssimes realitats. Llavors, la nostra, com que està acompanyant el que abans era el síndrome d'Asperger, que són persones que tenen una intel·ligència dins de la normalitat o inclús superior...
que sembla que, com que acadèmicament van resolent, no han de tenir cap problema a la vida, quan això és més enllà de la realitat, han volgut anar-ho a explicar. Per què? Perquè fa poc també va sortir la llei de la discapacitat i la dependència i vam fer tota una sèrie d'esmenes en les quals volíem posar èmfasi en la nostra realitat, no? Perquè semblava que quedava dins del món de la discapacitat també desatès. Llavors, perquè la classe política ho entengui, se'ls ha d'explicar. I el que vam fer ahir va ser una jornada formativa i de sensibilització.
quina rebuda va tenir i quins compromisos, si és que se'n va adquirir alguns, i entenc que no era una jornada tampoc per treure compromisos, però quan hi ha una jornada formativa de sensibilització, suposo que sempre hi ha algú que s'apropa i que se n'adona, lògicament, del que cal i del que manca, no?
Sí, abans d'aquesta jornada hi ha hagut reunions prèvies, per exemple amb la Francina Armengol, és també la que va presidir ahir la jornada, i sobretot el que jo crec que és un punt de partida. A partir d'aquí, no va haver tanta assistència com desitjàvem, això és cert, sí que sabem que haurà quedat gravada i sí que sabem que haurem de seguir treballant. És com dir, estem aquí, us hem explicat això, però seguim estant aquí per alluitar tot el que faci falta pel nostre col·lectiu.
De fet, són les mateixes associacions que també haurien de formar part en la presa de decisions que al final ens acaben afectant a tots i que sembla que a vegades no acaben d'anar en consonància amb el que necessiten les entitats, no? Totalment, sí, perquè moltes vegades es contacta amb algun professional concret o coses per l'estil que està molt bé, però crec que també s'oblida en primera persona les persones amb la condició i els familiars, no?
I això sí que és una veu que integrem normalment a les entitats. Fa una estona en parlàvem, també, a nivell d'informació, desinformació i qualitat democràtica, em va molt bé preligar-ho, perquè, al final, qui han de tenir també aquestes veus són les entitats i les pròpies persones, també, amb diversitats, amb discapacitats, amb síndrome, amb Asperger, amb condició, amb el que sigui, han de ser elles mateixes qui parlin, qui expressin allò que necessiten, no?
Totalment d'acord. Mira, nosaltres quan vam néixer fa 15 anys, sobretot va ser a través del neguit de les famílies. Quina veu era la principal, la de la família, que també és una part superimportant de la situació. Després els professionals cada cop anaven passant el temps tenien més experiència, però ara tenim un porcentatge elevadíssim de persones majors d'edat.
Llavors, d'ells aprenem moltíssim més. I ara tenim tota aquesta informació molt més integrada en les diferents realitats que estem acompanyant l'Asperger. Llavors, podem donar, diguem, un servei i un suport molt més rigorós i molt més complet. La intenció, la voluntat d'aquesta caminada popular d'hivern Asperger-TEA, de la qual ara en parlarem, busca precisament això, donar a conèixer...
Tota aquesta qüestió... Sí, anava dient tramat, però tampoc no era correcte. Tota aquesta realitat és molt més correcta. Tota aquesta realitat de les persones, de les famílies, del voltant, de l'afectació, de la vida diària...
Sí, perquè inclús nosaltres a l'inici de la caminada el que fem és llegir el manifest i el que volem és que els diferents representants de l'Ajuntament llegeixin cadascun fragment, no volem només vinga camina i ja està, sinó que realment es fa per algun motiu i el motiu és la nostra reivindicació i el que volem és que totes les persones que s'han sumat a la caminada realment creguin en la nostra causa i li donin suport.
Llavors, a més a més, aquest any s'ha sumat també la subdelegada de govern, s'ha sumat també alguna diputada, algun senador, i a poc a poc es va apuntant més gent, ja és el cinquè any que la fem, i estem molt contents amb la rebuda que té i amb la visibilitat que ens dona, que inclús l'any passat TV3 a les notícies ens va donar veu i va servir molt per fer d'altaveu a les nostres causes i reivindicacions.
Quantes persones hi sou més o menys? Perquè s'acaben les inscripcions... Les inscripcions... Perdona que et caigui. En menys d'una setmana ja no quedaven les inscripcions. Fins i tot nosaltres teníem com a dia límit el dia 15 i ara he caigut que el dia 15 va ser diumenge. Per tant, això ja queda infinitat.
Sí, sí, però en menys d'una setmana les 700 ja estaven exhaustades. Molt bé. 700 persones que caminaran per visibilitzar l'autisme, l'asperger, el trastorn de l'aspecte autista, perdona, que ho he dit malament, l'asperger TEA, amb aquest primer esdeveniment a l'aire lliure de Tarragona que organitzem des de Tarragona Esports, que arribarà aquest proper diumenge 22. I, en fi, explica'ns una mica com anirà. Laura, què s'ha preparat?
Com serà aquesta caminada? Sí, s'ha preparat, tindrem la nostra parada informativa, ens ajudarà a alliberar adrenalina, tenim com sempre els patrocinadors que els agraïm moltíssim des de la primera caminada, que són Fort Terracos Center, Salut i Treball, l'Aviate també es volca molt amb naltros...
Ens ajudaran també amb aquesta lectura de manifest, que serà a les 10 menys 10, i a partir de les 10 ja farem dos recorreguts. Un que és el més llarg, de quasi 10 quilòmetres, que anirà fins a Pont del Diable, pels que estiguin més en forma, i després, els que no fem tant esport habitualment, tenim un recorregut habilitat, però també per persones amb mobilitat reduïda, i que és molt més còmode, i per gent que...
No estem tan habituats a fer esport. Que no hi ha excusa, que aquí podem anar a caminar o per camins de l'anella verda, per camins més rurals, o per camins més accessibles o més assequibles, per dir-ho d'alguna manera, per tothom. Correcte, així. Hi ha dos circuits, un de 9 km i un de 5 km.
Sí, sí, i després també gràcies als comerços de l'Aviate en acabar el número de dorsals, tothom que estigui molt atent perquè farem sortejos de regals molt xulos que ens estan proporcionant l'Aviate amb bales i ho sortejarem per a totes les persones que hagin participat. I per descomptat també que conforme es vagi arribant acabant, diguem, el circuit donarem una motxilla amb un buf d'espercà, amb una camiseta, avituallament... Bé, com a agraïment, no?
Molt bé. Això serà diumenge, aquesta caminada, en favor i per donar conèixer, per sensibilitzar, també que és la paraula, al voltant de la condició Asperger. Però sospito que hi ha més actes i que hi ha més coses, perquè, com tu deies, vosaltres treballeu gairebé 24-7.
Exacte, però ja el dia, el febrer... El febrer, 24 de 8, quasi, quasi. Ja, bueno, és una passada. Mira, vam començar el dia 6 de febrer, vam fer una xerrada juntament amb la Fundació Mestú, no sé si els coneixes, jo crec que sí, estan a Reus, i sobretot ens vam fer xerrada per parlar del suport a la capacitat en la normativa actual, quan va desaparèixer tot el que era la tutela i saber una miqueta ara com vehicula tota aquesta sèrie de suports.
Va ser una xerrada molt assistida i estem molt contents amb el resultat, perquè moltes famílies estem molt angoixats en diferents situacions, sobretot quan arriba la majoria d'edat, inclús quan nosaltres envellim, nosaltres també sirem persones amb discapacitat.
i com podem vehicular legalment totes aquestes ajudes que podem necessitar. Ahir vam estar darrere de tota aquesta sessió informativa i de sensibilització al Congrés dels Diputats i demà els edificis més emblemàtics del Camp de Tarragona també s'il·luminaran de taronja, perquè es sàpiga que és el Dia Internacional de l'Àsperser. Aquest divendres...
Fem a Vendrell, que nosaltres estem allà a l'hotel d'entitats, una xerrada molt interessant que es diu El meu cos, les meves normes. Tot això naix també arrel de la preocupació que tenim d'una realitat molt invisibilitzada, que és principalment de la dona amb TEA.
que moltes vegades és víctima de tota aquesta part de la sexoafectivitat, de no saber dels abusos. Sí, malauradament hi ha una vulnerabilitat més gran, no? És a dir, hi ha un espectre també molt més ampli de la vulnerabilitat en quant a gènere dins del trastorn, dins de la condició, perdona.
Sí, per una banda pateixen infradiagnòstic, o sigui, costa molt més que arribin al diagnòstic, que és un diagnòstic més tardar, per tant han portat més anys de patiment amb una càrrega molt més gran, i d'altra banda també hi ha això, tota aquesta part que de vegades poden ser víctimes d'abús i no saber-lo detectar o no saber posar límits.
Llavors ens preocupa molt, farem aquesta xerrada oberta a tota la població per a tractar del problema en si en general, persones neurotípiques, persones amb TEA, i a partir d'aquí sí que farem uns tallers més específics. Llavors volem fer una mica la presentació i alçar la veu en aquest problema que ens preocupa tant. Clar, per fer una pinzellada, com és el suport que cal donar-los?
Quan hi ha una situació d'aquestes característiques. És molt important que les persones en TEA arribin al seu diagnòstic d'una forma primerenca. És un repte que tenim, cada cop passa més. Veu què passa quan tu coneixes la teva manera de funcionar, que saps que és diferent, acabes coneixent la teva vulnerabilitat, les teves fortaleses, però també les teves debilitats.
Un cop tens el diagnòstic, després el més important és posar-te en mans d'un professional especialitzat. I a partir d'aquí, ell t'ha d'acompanyar en tots els aspectes de la vida, inclús els sexoafectius. Llavors hi haurà dones que ho sabran detectar, però n'hi haurà d'altres que no. Per això sempre és millor prevenir, detectar-ho, que no un cop ja ha passat, doncs posar-hi remeca també, però és molt important en aquest cas, com tu deies, aquest diagnòstic com més primer i millor, no?
combatre l'infadiagnòstic per acabar combatent també aquestes pràctiques d'abús, d'assetjament, etcètera, que suposo que arriben a la sexoafectivitat, però també amb altres estadis, amb altres àmbits, perquè, per exemple, l'assetjament escolar, l'assetjament laboral, també us hi trobeu, no?
Sí, sí, és en tots els aspectes. El que passa és que ja saps que el laboral o l'escolar de vegades pot ser detectat per més persones i el sexual no. Llavors, pot tenir una mica més de mecanismes. Llavors, com en tot, és amb informació. Per això mateix volem fer aquests tallers, perquè davant de persones que es trobin davant de situacions que no tenen eines o que tenen dubtes o que estan veient que allò del tot no els resulta... no hi ha desig, no els resulta agradable...
ajudar-les a identificar-ho, posar-ho sobre la taula, fer una xerrada, que se sàpiga que és un tema que es pot parlar, que es pot exposar, que et poden ajudar. Segur creixent com a entitat també, Laura, Déu-n'hi-do. Sí, ja som 600 famílies, tinc a la Junta els garrifats que diuen prou ja, Laura, no podem seguir creixent i la veritat és que tenim llistes d'espera i això ens preocupa molt perquè seguim veient que no arribem. Perquè això demostra i denota una necessitat
d'entitats com la vostra, i de recursos i de serveis, que tampoc no arriben d'una manera pública, com si diguéssim, no? Sí, sí, no arriben de cap manera, ni a nivell educatiu, ni a nivell sanitari, sobretot, el reconeixement i respecte dels diagnòstics, tot i que cada cop n'hi ha més, ha de ser àgil.
Jo crec que es necessita sobretot, a vegades més que de recursos, és informatiu. Se necessita una formació especialitzada obligatòria per a professionals sanitaris, educatius, socials. Després també tenim entre tots una responsabilitat col·lectiva davant de la neurodivergència.
Això també mos cansem molt de fer. Com a societat, eh? Exacte, com a societat, perquè potser no faríem falta tant recursos si entre tots ho poséssim més fàcil. És veritat. Ens queixem de la rigidesa que tenen les persones en tea, però jo crec que la societat neurotípica també són molt rígids, amb uns estàndards, que sembla que no. Tu mires les xarxes socials i sembla que no, però la realitat no és tan bonica.
És així, és una reflexió a fer i que nosaltres compartim des d'aquí, des de l'espai a tothom, com ja saps. Ens havíem quedat a divendres al vendrell, no sé si hi ha alguna cosa més. Diumenge a la caminada. Diumenge a la caminada i després l'altre divendres a Reus, que saps que també tenim una seu a Reus. Estaríem ja parlant del dia 27. 27 a les 6 de la tarda al Centre Cívic Llevant farem una xerrada sobre l'alimentació i l'aspergeroaltea.
Algun cop crec que hem parlat també aquí, segur que sí, sobre tot el tema sensorial, sobre les dificultats alimentàries, que també és un tema que cal abordar, és un tema que també ens té molt preocupats, i la nostra terapeuta ocupacional, l'Anna,
que fa poc es va especialitzar en tot el que és el tema sensorial, també ha fet una formació sobre l'alimentació i les persones que tenen TEA, per poder ajudar, per poder ampliar una miqueta més tota la part alimentària que és tan important.
Molt bé. Laura Retxa, t'agraïm moltíssim, directora d'Espercam, t'agraïm moltíssim que avui ens hagis vingut a acompanyar aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio, com sempre per posar sobre la taula aquestes reflexions tan interessants, la feina que feu i la que ens queda per fer, encara tots plegats, a vosaltres com a entitat, a nosaltres com a mitjà de comunicació i a la societat com a tal, en favor de la igualtat i de les persones amb aquesta condició. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé diumenge.
A Valtrus. I Valtrus també l'aniversari. Intentarem acompanyar-los. Ens plantem a les... a la 1 i 24 minuts. Ho anirem deixant aquí. Tornarem la setmana vinent parlant de més qüestions. Tenim col·laboració amb l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Parlarem també amb les històries de les veus reconegudes.
I tenim pendent també moltes qüestions, encara que ens esperen, a la carpeta de pendents de tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Que acabin de passar molt bona setmana i feliç aniversari a la ràdio.
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del centre d'esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tàrraco, Centre Esportiu Royal Tàrraco i Sultan Bar Verde.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Son dos quarts a dues.