Nadie quiere hacer ya las paces, no podría continuar así. Y ahora sé que no comprendes, no tenemos nada en común. Si supiera al menos lo que quieres, no me obligues a cambiar mi actitud.
Fins demà!
Quisiera no pensar.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimarts 24 de febrer tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado en format estalvi per 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour. Carrefour.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Totam, amb Miguel González.
Què tal? Molt bon dia. 34 minuts passen per sobre de les 12 del migdia. Benvinguts a una nova edició de l'Espai Tothom a la Sintonia de Tarragona Ràdio, l'edició número 1017, corresponent a aquesta jornada de dimarts 24 de febrer. Lluís, com este cura del control tècnic...
En el que us parla ara mateix el Miquel González, avui, amb diferents qüestions. Primer, abordarem la col·laboració mensual amb l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Avui coneixerem un dels seus serveis, com és el Servei d'Intervenció Socioeducativa.
Després, encara ens quedarà temps per caminar una mica, anirem cap a fer la prèvia de la marxa de la solidaritat de mans unides, que arriba demà a Tarragona, i a partir de la una, després dels butlletins informatius, arribarà el Veus Reconegudes, amb un testimoni, una experiència d'un dels usuaris de Gent Gran Activa i de la Fundació Pere Tarrés. Aquests són els continguts del programa d'avui. Si us quedo amb nosaltres, ja en sabeu al menú. Comencem.
Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter i recupera els nostres programes a la carta
Cada darrer dimarts de mes abordem aquesta col·laboració amb l'Institut Municipal de Serveis Socials i anem coneixent i convidant diversos professionals que treballen amb aquest Institut Municipal de Serveis Socials i amb els diferents serveis que hi pengen. La Judit Benito és l'educadora social del Servei d'Intervenció Socioeducativa.
Judit, molt bon dia. Bon dia. Del servei de la línia 1. Ara m'explicaràs per què. I la 4. Ara m'explicaràs per què i què significa això de la línia 1. La Sheila Doblado és una de les usuaries del servei. Sheila, molt bon dia. Hola, buenos dias. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Judit, explica'ns, recorda'ns, refresca'ns, el servei d'intervenció educativa dintre de l'Institut Municipal de Serveis Socials, quin paper hi té i com es desenvolupa, com funciona, què i el per què d'aquest servei?
Hola, bon dia. Doncs el servei socioeducatiu és un servei d'acompanyament a les famílies a nivell integral, d'acord? Llavors, això que dèiem de les línies, la 1, 2, 3 i 4, no deixa de ser que són les franges d'edat. En el meu cas, estic a la línia 1, que és l'acompanyament a famílies amb infants de 0 a 3 anys. Això és aproximat, d'acord? Si després hi ha més dificultats o una discapacitat o el que sigui, llavors fem un acompanyament una mica més llarg, fins a...
El que seria l'educació infantil. I en el cas meu, també, que estic a la L4, són acompanyaments amb adolescents. Adolescents en tenim més o menys 15-17, però també hi ha el mateix. Hi ha xavalets que tenen 13, 14, 15, que són ja més adolescents que preadolescents, perquè tot va molt ràpid. I després també fem una mica d'acompanyament quan fan els 18. Evidentment, d'un dia per l'altre no són adults i ja està tot resolt. Les edats són aproximades.
Quin tipus d'usuaris atereu, en el teu cas, en aquestes dues línies? No sé si hi donem més protagonisme a la línia 1 o a les dues, des que tu vulguis. Avui podem aprofitar que està a la seta. Ara li preguntarem amb ella també. Ens centrem una miqueta, si vas, amb els petitets. Molt bé.
En principi, la base, el gran gruix, és a famílies que són usuàries de serveis socials, per diferents motius. Però cada vegada més, sobretot quan fem grups, barregem. Alguns són famílies nostres i altres són derivats d'altres serveis, com poden ser del CAP, de les llars, de les escoles, d'on accediar... Llavors, el que intentem és fer grups bastant heterogenis, de dir que tothom...
Com són grups d'acompanyament i de criança, són grups que tothom intentem que s'hi senti bé, que tu entris en un espai, en un grup, i que no pensis, uf, això és servei social, jo aquí no pinto res. No, ni molt menys. Després la Ceila pot explicar més la seva... La seva experiència, ara li demanarem també per això.
El nostre objectiu és una miqueta això, que sigui... Evidentment, les famílies de servei social són les prioritàries, que per això som un servei del barri, i l'atenció més individualitzada sí que sol la fem amb famílies nostres, però després, quan fem grups, com és el cas d'avui, que explicarem un espai, doncs sí que intentem que sigui obert, que siguem una mica referent al barri. Jo estic a la zona de Sant Pere i Sant Pau.
També ho sectoritzeu una mica per barris, no?, per oferir també aquesta activitat de proximitat, que sigui més de proximitat cap als veïns de cada zona, no?, on treballeu. Sí, la meva figura està, no?, jo estic a Sant Prés-en-Pau, hi ha una companya que fa el mateix a Sant Salvador, després a la zona de Ponent hi ha una altra companya, i a Tarragona, ciutat, una altra.
I dintre d'aquest servei d'intervenció social educativa entenc que hi ha diversos projectes, no? Sí. Avui volem centrar-nos en un de psicomotricitat, psicomotricitat familiar, ho dic bé, que ara m'explicaràs en què consisteix, però no és l'únic. Evidentment, dueu a terme altres projectes dins d'aquí, no? Sí, sí.
Aquest el vam iniciar fa uns 4 anys, amb el nom de Psicomotricitat Familiar, perquè en un primer moment hi havia dos psicomotricistes i jo com a educadora social. I el que fèiem era un espai que venien pares amb nens, que aquí era la gran diferència amb altres serveis, perquè quan fan estres col·legis deixes el nen i marxes i fas l'activitat. Aquí no, buscaven que fos una activitat pares i nens.
I pensàvem que la psicomotricitat és una molt bona... Bueno, que té molt com a molt recorregut. El que passa és que a poc a poc, això ho vam començar fa 4 anys, hem anat evolucionant. Cada vegada hi ha més demanda, tenim llista d'espera, i cada vegada hem ampliat el ventall d'activitats. I ara, en vez de dir-li psicofamilia, li diem espai familiar, perquè fem música, fem contes, fem titelles, i sempre la base és la psicomotricitat, però ho ampliem.
Ara et pregunto com funciona i en què consisteix exactament, que ja ho hem comentat una mica, però vull també escoltar la Sheila com a usuària precisament d'aquest servei. Sheila, tu quan comences amb la teva unitat familiar, doncs a ser usuària d'aquest servei?
Pues a través de una conocida me dijo que estaba en este proyecto y me dijo si quería ir a probar. Entonces la verdad es que fui allí y quedamos encantados. Yo tengo dos niños, uno de seis años y otro de cuatro. El mayor, que se llama Río, tiene discapacidad, es autista.
Y entonces fuimos a probar y la verdad es que muy bien, muy bien. Vamos a este espacio y es como que es un espacio muy familiar. Vas allí, puedes hablar con otras familias, hablas de tus inquietudes y no vas a un sitio donde te pongan una etiqueta porque allí todos somos iguales, ¿sabes?
Això ja hauria de ser sempre així, però no és. Però no lo és. Però no és. No, la veritat és que no lo és. I encara continuem etiquetant els infants, les famílies, etcètera, etcètera, no? Amb segons quines situacions. I allí, clar, tots us sentiu lliure, no hi ha un judici, no hi ha una etiqueta, per tant...
¿Os sentiu cómodes, no? Sí, eres como los demás y cuentas tus vivencias. Y la verdad es que es un proyecto muy bonito. Nosotros llevamos ya casi cuatro años disfrutando y la verdad es que está muy bonito. ¿Y qué les aporta a los teus fills, eso? ¿Qué les aporta a tus hijos el proyecto? Pues les aporta confianza.
Luego también pueden conocer a otros niños que no están solo en el colegio. Sí, perquè el bo del barri, clar, Sant Pere i Sant Pau és un barri petit. Llavors, en aquest projecte tenim famílies de les dues escoles públiques del barri, de la LLAR i de l'escola concertada. Que després es troben fora, és a dir, que al final també uneix molts perfils, molts ens que d'una altra manera potser no...
O es coneixerien del barri o no es coneixerien. I una de la base del projecte, que jo crec que potser és la clau de l'èxit, és que sempre anem al ritme del nen, no de les famílies ni dels professionals que estem allí. Llavors fem unes propostes d'activitats i cada nen, en funció de com és, com està, quines dificultats té, s'adapta més, ho fa, no fa...
En el cas del riu, per exemple, a l'arribada que fem al cercle de benvinguda, ell no pot seure i està quiet al primer moment. Necessita i ja comença a esplorar. Respecte, es prioritza la situació de cada nen. I això fa que les famílies estiguin còmodes. I després d'aquest projecte es sacan amistades. Amb les famílies, no? Sí. Segur que heu conegut altres famílies que després...
us n'heu anat a donar un tom, o n'heu anat a prendre alguna cosa, o ja n'heu més relació. Comides, salides... La veritat és que és superbient. La veritat és que molt bé. Incluso hi ha hagut algunes famílies que han arribat a anar de vacances de càmping juntes. Això són projectes que ho neixen. Són projectes que ho neixen i que estan molt bé. Com seria una...
Una sesión, Sheila, de las que hacéis, para que nos hagamos la idea. Vale, pues nosotros llegamos, te presentas, haces una canción, bueno, cantas una canción. Que sempre és la mateixa. Que això ubica i dona ritual, no? Sí, sí, sí. I després, pues la Marta, ja te dice, pues ya podéis, ya podéis salir a jugar. Marta és la dinamitzadora, entenc, de la sesión. La psicomotricista. La psicomotricista. Ja ho diré bé. No, no ho diré bé.
No ho diré mai en la vida de psicomotricist... No, és igual, psicomotricist... Casi. Sigues, sigues, que mas diga autosabotrillant. Vale, pues llegan, se sientan, cantamos la canción y ya cuando se termina los niños ya pueden a jugar libremente.
Pues ahora la dinámica de los niños es que quieren jugar a lobos. Sí, ahora... Y bueno, pues te disfrazas, te pones una capa, los niños corren, tú vas detrás de ellos... És curiós, perquè quan hi ha una dinámica d'aquest tipus coneixes molta gent que et diu el mateix, no? Hi ha un moment que són els dinosaures, ara potser són els llops, no sé, hi ha com a modes també amb els llops, no? Sí, sí, sí.
Y lo bueno también del proyecto, que antes no lo he dicho, es que vencen como a los miedos, porque en este aspecto como que tienen mucho miedo a los dinosaurios, a según qué cosas, y allí... Clar, perquè estan en comunitat, perquè estan junts, perquè uns als altres...
I és un entorn segur, estan molt ben acompanyats per adults, és molt bonic. Perquè això ho fem, som trobades setmanals, ho fem els dimarts a la tarda, al gimnàs del centre cívic. I això també està molt bé. L'espai és un espai ampli, segur, molt digne, molta llum, realment és...
Quanta gent es beneficia ara mateix, Judit, d'aquest projecte? Mira, ara en guany tenim apuntats amb 15 famílies, però realment al dia a dia som entre 8 i 10, perquè sempre hi ha algun nen que està malalt, alguna família que no pot vindre, o pel que sigui. I amb llista d'espera ara en tenim 5 o 6 més. I també ara estem plantejant d'arribar a fer dos grups, perquè ara en aquest moment tenim...
Si la possibilitat d'ampliar o de fer dos grups seria viable... Bé, el tema és l'espai. Que quan acabem nosaltres, clar, hi ha una altra activitat programada i llavors estem mirant a veure si hi ha opció. Perquè el més petit ara tenim de tres mesos. No, mentida, hi ha una mama embarassada. Però així físicament hi ha un de tres mesos i el més gran, que és el riu i un altre nen, que tenen sis anys. I sí que veiem que, clar, hi ha algun moment de...
Bé, de col·lapse, no? Perquè les necessitats i l'energia és diferent. Llavors estem plantejant de fer dos grups. Amb aquestes famílies que ara formen part d'aquest projecte, després se'ls dona continuïtat? És a dir, d'aquest projecte poden saltar fins a un altre servei de l'Institut? És a dir, que l'acompanyament és continuat, no? Entenc.
Sí, nosaltres el que dèiem de la L1, la línia 1, que és 0-3, en alguns casos fins al 5-6, després hi ha el que seria la L2, que és acompanyament en famílies entre 4 i 12 anys. Però aquí es treballa una línia amb les famílies i una altra línia amb els nens.
que és el centre obert de tota la vida, que són activitats per a la tarda amb no educadores. I llavors, en principi, els nens que han acabat la L1 es valora i es pregunta... Bé, en el cas del riu, per exemple, estem fent com una mixta. Va un dia a la setmana
amb les educadores, la L3, i l'altre dia a la setmana amb nosaltres. Ens anem adaptant una mica cada any. També està bé, Sheila, que hi hagi aquesta flexibilitat, que no estigui les famílies angoixades en, ostres, ara s'acabarà aquesta línia, i potser el riu necessita unes especificitats diferents, una adaptació, i que us ho posen fàcil, no? La verdad es que sí, porque en muchos sitos no puedes apuntarlo a ninguna actividad extraescolar porque no pueden cogerlo.
No, como si dijéramos te ponen la etiqueta, es que no, no podemos. Es que eso del no perdaban ya... Lo tenemos siempre el no. Y la verdad es que nos han abierto las puertas y yo estoy súper agradecida.
La veritat és que sí. En el nostre cas, en aquest projecte en concret, demanem que vingui un adult amb un nen, més o menys. Evidentment, en el cas de la Seila, a vegades veiem els dos nens. Llavors, també el que a vegades fem és que puja la integradora. El riu necessita un acompanyament més intensiu que altres nens. Llavors, quan ve a les activitats de tarda, té una balladora. Molt bé.
I llavors, a vegades, puja la balladora als gimnases també, i a vegades ho fa la cel·la, bueno, ens ho combinem. Sempre hi ha la psicomotricista, acompanyant, i jo, que soc una miqueta més la referent dels adults, no? Quan entren famílies, quan surten, bueno, fem... I llavors també estem amb el riu, mirar aquesta emoció.
Sí, no, no, clar, és que ho ha de ser. I també per tu és un respir, no, Sheila? Perquè a vegades també hem de prendre'ns aquest moment de respir i de tenir aquesta autocura, no? Que a vegades prioritzem moltíssim els nens, que està molt bé i que entenc que ha de ser així, però també nosaltres tenim unes necessitats com a adults que també ens hem de prioritzar i parar a vegades, no?
I diem espai familiar... Ots, pots continuar, si no vols... Sí, sí, sí. Que diem espai familiar, sent molt conscients que família, no?, de dir, que intentem cuidar tant els nens com els pares. Clar, clar, aquí anava. De dir, de fer activitats després, bueno, al matí hi ha molts cafès, a vegades, que es deixen els nens a l'escola, i llavors, perquè, clar, el que detectem allà a la sessió, no?, de dir, ostres, aquest nen ha fet això, o relaciona... Bueno, el que va... Doncs després es comenta amb la família, evidentment, al matí, això, no?,
Està molt bé. Igual que el riu també és que ara hi ha bastants nens amb dificultats, això ho hem de dir. De cinc anys cap aquí, el tema de dificultats, discapacitats greus, ha augmentat molt. Hem arribat a tindre grups que més de la meitat eren nens amb necessitats. Ens anem adaptant també. Són també famílies que ho requereixen, no?
Sí, sí. Entenc que hi ha totes les famílies usuaris del servei, però que en aquest cas hi ha aquest requeriment i aquestes dificultats, entre cometes, que s'han d'atendre i que també ho feu des del servei. Després també tenim un valor afegit, que és que tenim moltes nacionalitats. Jo crec que tenim moltes nacionalitats, però allí els nens no distinguen. Això ha d'enriquir. A banda de... No, no, clar, clar. Vull dir, en lloc de...
de etiquetar, de clasificar, el valor ahorita es Enriquí. Allí no hay etiquetas, allí todos somos iguales y los niños, la verdad es que juegan unos con otros, incluso otros niños te vienen a pedir a ti, y la verdad es que... Sí, sí, es que es una varietat.
T'ho dic Sheila, ho haurem de deixar aquí perquè se'ns acaba el temps, però us agraeixo moltíssim que hagueu vingut a parlar d'aquest projecte, de l'experiència com a família de la Sheila i de la tasca que feu també des del servei a la Judit. Noies, moltíssimes gràcies. Molt bé. A tu. A continuar i fins la propera. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi bé. Fins ara.
Més coses les que passaran aquesta setmana a Tarragona, i és que la ciutat se suma, celebrarà aquest dimecres, ja per 31 en edició, la Marxa de la Solidaritat. I participaran prop de 700 alumnes, 700 joves, amb aquesta activitat organitzada per la delegació a Tarragona de Mans Unides. Teresa Feliu, molt bon dia. Molt bon dia. Delegada de Mans Unides a Tarragona, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Una marxa de la solidaritat que, doncs, goza de bona salut, perquè continuem amb aquests 700 participants, majoritàriament alumnes de tercer i quart d'ESO, de diversos centres educatius de la ciutat. Doncs sí, en guany assistiran a la marxa nous centres educatius de la ciutat. S'incorpora a l'Institut Pons i Car i també a les Domíniques, que feia un parell d'anys o tres que no participaven.
Què passarà o què es pretén amb aquesta jornada? Ja estem acostumats i, de fet, demà nosaltres ja ho podeu explicar també i serem en directe per donar també el tret de sortida amb aquesta marxa de la solidaritat. Per tant, a partir de les 9 i alguns minuts hi connectarem amb vosaltres. El punt de trobada és el camp de mar, tot i que en guany hi ha algun canvi, no?
Bé, certament està amb obres i ens haurem de limitar a fer la trobada de sortida, diguem-ho així, a la plaça que hi ha prèviament abans d'entrar a l'amfiteatre. Allà es reuniran els nous centres a les 9 del matí...
i caminarem junts fins a Boscos, on tindrem una parada, i posteriorment arribarem al Llorito, que és on es faran totes les activitats d'animació musical i les actuacions que vulguin fer els joves.
Tot això abans ho fèiem, algunes d'elles es feien abans de sortir a l'Auditori del Camp de Mart, al Teatre Auditori del Camp de Mart, com que el tenim amb obres, enguany això s'ha hagut de traslladar. Per tant, entenc que la trobada serà a la plaça davant de l'Auditori del Camp de Mart i ja començareu a caminar per fer les diferents activitats després. Hi ha diverses parades que enguany de fet canvieu també una miqueta i organitzeu aquestes parades per fer dinàmiques de grup, reflexions, una mica espais de convivència.
Sí. Bé, la pretensió és sensibilitzar els joves amb valors. Cada escola ha hagut de redactar un breu manifest sobre algun valor, responsabilitat... Han posat diferents títols ells, caminem per un món més just, etc. I aquí hi haurà una dinàmica sobre sensibilització amb valors...
i després hi haurà una altra dinàmica més lúdica per fer visible que, malgrant les diferències, tots estem connectats i podem sumar per una causa comuna. I aquí es farà una dinàmica amb uns braçalers de colors, que aquest any el que han fet és que cada participant el que ha fet és una aportació de 3 euros per un braçalet de color, que cada centre té un color diferent,
barrejarem, diguéssim, aquests joves de diferents centres perquè puguin plasmar i, diguem-ho així, sentir-se que estan col·laborant junts per una causa realment justa i pel projecte aquest que volem fer així Jordània.
Enguany el suport és aquest projecte 6 Jordània, concretament a l'enfortiment d'unes comunitats beduines concretes, amb especial atenció a infants, a dones, tot el tema de l'accés a l'educació, sanitat, suport psicosocial, formació. Què és el que es pretén? Com s'actuarà amb aquest projecte, Teresa?
Doncs bé, el que es pretén és que aquestes comunitats beduines van ser expulsades del seu territori on estaven assentades i actualment es troben a l'àrea C del desert de Judea, de Cisjordània. Aquesta àrea C, últimament hem escoltat a les notícies, que és la que vol anexionar...
Netanyahu per agafar les terres d'aquesta zona que pertany als palestins. Aleshores, aquesta gent viu en uns assentaments que són en base a contenidors metàl·lics i barraques i estan actualment confinats en el mur de separació dels assentaments israelians i infraestructures militars.
Amb això, ells han perdut el seu estil de vida tradicional de pastoreig i transhumància i actualment estan en aquestes zones on no disposen de serveis bàsics, ni aigua, ni llum, ni sanitat, ni res. I la situació, diguéssim, cada vegada és més d'aïllament.
Aquí hi ha unes germanes missioneres kombonianes que a còpia dels anys s'han anat guanyant la confiança d'aquestes comunitats i elles ara han vist la necessitat de fer, oferir educació infantil als menors de sis anys, perquè no ofereixen l'educació palestina, i organitzar activitats educatives i de suport psicosocial.
Sobretot també als nens s'organitzaran campaments d'estiu, els nens d'entre 3 i 13 anys, perquè com a espai de pau, de joc, perquè aquests nanos no han tingut aquesta vivència, i d'educació en valors. I quins valors hi ha en aquesta zona? La reconciliació, la tolerància i esperança, perquè la situació amb la que viuen és molt delicada.
La jornada acabarà, com dèiem, amb aquest acte de cloenda davant de l'Ajuntament, quan tornin del llorito. També això com a gest del compromís de la ciutat i la lluita contra aquestes desigualtats. Vull dir que acabem davant l'Ajuntament.
Sí, acabem a la plaça de la Font, tindrem unes paraules de la regidora Montse Adán i també l'acte de Cluenda i de Gariment a tots aquests joves que han volgut participar en aquesta marxa.
Déu-n'hi-do, 31 edicions d'aquesta marxa, enguany sota el lema contra la fam, sumem, i a continuar sumant participants, i a continuar sumant persones que es vulguin unir també al vostre projecte, Teresa, que la marxa de la solidaritat és una de les accions de la campanya. Ja en vam parlar a l'anterior entrevista.
Si alguna persona n'està interessada, doncs pot recuperar-la també de tota la campanya. Avui ens centrarem més en aquest acte. Simplement desitjar-vos que vagi tot molt bé, Teresa, que el temps us acompanyarà. Hem de donar gràcies també a les escoles i a tot el professorat. I al Padre Mario, que en guany se li fa també un esment, no?
Sí, sí, i jo crec que si no tens el recolzament de totes les escoles i tot el professorat que vegi que aquestes activitats aporten valor en aquests joves que s'estan formant actualment, que és el futur, no? Doncs no seria igual. Doncs Teresa Feliu, moltíssimes gràcies. Us seguirem en directe demà. Molt bé, moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Gràcies. Bon dia.
Bon dia és la una.
Els parla Laura Casas. Salut treballa per ampliar el servei per fer trombectomies a l'Hospital Joan XXIII i afirma que no és un factor de pressupost sinó humà. D'entrada, passaria a ser de 12 hores als 7 dies de la setmana.
Segons la sotdirectora del Servei Català de la Salut, Pilar Otermín, no és un procediment fàcil i té més condicionants que d'altres i això requereix donar expertesa per poder-ho fer amb seguretat clínica. En aquest sentit, admet que amplia el servei al Joan XXIII, no depèn de posar-hi més hores, sinó que els professionals tinguin més expertesa i la puguin acreditar i mantenir en el temps.
Ja li dic que únicament el 13% de tots els fictus isquèmics acaben necessitant una trombectomia mecànica. Per tant, no són tots els fictus que malauradament tenim a Catalunya i en concret a Tarragona.
Aquest dimecres hi ha una reunió amb tots els professionals d'aquest àmbit que hi ha a Tarragona. El departament fa una crida a la calma i afirma que l'atenció a l'ictus està assegurada les 24 hores. D'altra banda, entitats veïnals i plataformes sanitàries sortiran al carrer diumenge per reclamar precisament que l'Hospital Joan XXIII...
faci trombectomies a pacients dictos les 24 hores, els 7 dies de la setmana. La protesta arrencarà a les 12 del migdia des del balcó del Mediterrani. Josep Samanté, membre de la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública, diu que també aprofitaran per reclamar la dimissió de la consellera de Salut.
L'important que volem demostrar amb aquesta concentració és que la consellera entengui que totes les persones que vivim a Catalunya tenim els més drets per cuidar la nostra salut. Estem defensant en aquest moment la salut de tothom. Estem defensant la nostra vida, que tinguem les condicions, els professionals i els instruments vàlids perquè tothom pugui curar la seva salut. Per tant, avui el que fem una crida és que tothom surti al carrer
Perquè no és un problema dels que tenen lictus, és un problema de tots i de totes que ens pot passar el mateix. Cal recordar que hores d'ara aquestes trombectomies es fan de dilluns a divendres de 8 a 8, fora d'aquest horari els pacients s'han de derivar a Barcelona.
El tardofranquisme i els primers anys de la transició centren el programa de memòria democràtica d'enguany a Tarragona. El cinquantè aniversari de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Nafo tindrà un protagonisme destacat. Va ser un dels episodis més greus.
i més foscos ocorreguts a la ciutat durant aquell període, activitats que arrencaran el 4 de març. Una de les novetats és la inclusió de propostes adreçades a un públic jove. La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, diu que és important arribar a ells en un moment on els discursos d'extrema dreta estan calant.
És la història que van viure els seus pares i les seves mares, i els seus avis i les seves àvies. Tenim massa gent jove avui dient que amb dictadura es vivia millor. Gent que no sap què és viure amb dictadura, gent que probablement no és conscient que la seva forma de vida, fos quina fos, els portaria a la presó ara mateix.
Avant d'enguany es col·locaran tres noves llambordes en memòria dels tarragonins i tarragonines deportats als camps d'extermini nazis. I 150 treballadors de l'empresa International Paper han protestat a Tarragona en iniciat vaga indefinida per posicionar-se en contra del tancament de les dues plantes a Valls i Montblanc, suposaria...
l'acomiadament de 200 empleats. La concentració s'ha fet aquest matí al centre de Tarragona. El president del comitè d'empresa d'International Paper a Montblanc, Antonio Moriana, diu que els ànims estan una mica calents, però espera arribar a alguns acords per continuar treballant.
Els ànims estan una mica calents, perquè és normal. O sigui, estem en tancament i la gent no s'ho pensa encara, però és veritat que hem de mirar de poder arribar a molts acords amb l'empresa per poder seguir treballant. Val a dir que el passat 20 de febrer el ple de Tarragona també va donar suport a tots els set treballadors i treballadores i persones afectades d'International Paper a Montblanc i Valls i va clamar en contra del seu tancament.
Més notícies a tarragonaradio.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimarts 24 de febrer tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado en format estalvi per 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
I avui, al Veus Reconegudes a la Sintonia de Tarragona Ràdio, com sempre, escoltarem un testimoni, una experiència. Avui parlarem força de l'associacionisme i de com aquest és important per anar teixint també la ciutat de Tarragona. Parlarem de l'evolució que aquest ha tingut també a les nostres terres. Ho farem amb la Teresa Rubio. Ella és nascuda a Castelló, però arribava a Tarragona cap al 1970 després de venir d'Alemanya...
I ara li preguntarem també per la seva trajectòria. Teresa Rubio, molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ja sabem que aquest espai el veus reconegudes, el fem en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés, que gestiona també aquestes activitats de gent gran activa de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. En representació de la Fundació ens acompanya la Núria Guadé. Núria, bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos.
Teresa, què ens recorda d'aquell moment, d'aquella arribada a Tarragona? I d'això estem parlant ja de fa 55-56 anys, malcomptats, no? Doncs sí, 56 anys, exacte, sí, sí. Bé, l'arribada a Tarragona va ser, la veritat, molt maca, perquè a més a més que veníem a Espanya, ja...
Doncs veníem a una ciutat preciosa, o sigui, que m'encanta, Tarragona. Sóc una enamorada de Tarragona, una fan. La va acollir bé a la ciutat, es va sentir vostè acollida a la ciutat. Vostè havia estat a Alemanya, no?, perquè el seu marit treballava a l'abast i el devien destinar aquí a Tarragona. Exactament, sí. Exactament per posar en marxa una planta que es deia Oxxo.
Devia ser molt diferent, la ciutat, llavors, de la que tenim ara, no? Molt, bastant, bastant. Però, bueno, molt acollidora per mi, sempre. Molt bé. Sempre.
L'associacionisme, deia jo al principi, crec que ha estat una paraula lligada també a la seva trajectòria, no? Sí. A veure, jo concretament soc esteticista de professió, vaig estudiar en Alemanya, després me vaig perfeccionar aquí, per també saber una altra forma de treballar i de veure la professió, i en l'any 1975 vaig començar a treballar pel meu compte.
Aquí a Tarragona, no? Aquí a Tarragona, sí. Amb un centre d'estàtica? Sí, no, en casa meva mateix. Ah, casa seva. Era meva, sí, soc autònoma. Això vol dir que va muntar un centre d'estàtica vostè mateixa, no? Exactament. Al carrer Pere Martell. Molt bé. I d'allí, ara en continuarem parlant del Pere Martell perquè crec que encara no s'ha mogut d'allí, eh? No, no, no, no. Per això, per això. I crec que no me moure ja.
Digui, digui, munta un centre d'estètica, i a partir d'aquí... Sí, i a partir d'aquí, bueno, companyia de diverses companyes, vam decidir que en un viatge que vam fer, concretament a la Can, al tocar, vam pensar que havíem de fundar la Casa de l'Esteticista. La Casa de l'Esteticista, entre unes i altres, podíem nosaltres mateixos tindre opinions sobre la nostra professió i tal, i vam dir, és precisament, hem de fer alguna cosa.
I llavors allà mateix, en aquell autocar, va néixer l'Associació d'Esteticistes Tarraconense, la qual varen fundar cinc persones, de Reus, de Montroig, Salou i Tarragona, l'Associació d'Esteticistes Tarraconense. Vam estar en Montroig, a la verge de la Roca, allà va ser on se van fer les eleccions, i per tres vegades consecutives vaig sortir presidenta i no vaig tenir més remei que acceptar. Déu-n'hi-do.
La presidència l'ha portat durant 38 anys. Han fet molts cursos, gratuïts i no gratuïts, i allí han vingut més de 500 persones.
Continuen actius, l'entitat? No, des del mes de juliol. Perquè les coses han canviat molt per tots. Per la professió, per la manera de portar les entitats... Per la professió, per la nova gent que ha entrat. Perquè nosaltres, la nostra professió, la nostra entitat són les nostres mans. Ja ens ha començat a entrar màquines.
Estan també les noves tecnologies, que quan volen saber alguna cosa entren a la tecnologia. A veure, creen-se que això ja ho saben tot. I precisament en una cosa que se treballa amb les mans no se pot saber a través d'un ordinador. Impossible. Ja. Impossible. Llavors, això mos ha portat a que jo també feia cursos gratuïts. Sempre érem unes 24 persones, a més a més de les llistes que tenia de llista d'espera,
I vaig arribar ara aquest any passat a l'estrem de tindre pràcticament que plorar perquè vinguessin els cursos. I allò no podia ser. Rebre un curs costa molt, molta paperassa, molta... Molta burocràcia, sí, molta insistència. És terrible, és terrible. Llavors vaig decidir, doncs, que...
No tenim relleu, jo he insistit molt, he demanat molt a tots per favor, i no ningú. Llavors vaig decidir, s'ha acabat. Jo ja fa anys que me vaig jubilar, ja tinc 83 anys, la qual cosa ja era hora. Després en parlarem també de la situació actual de l'associacionisme, de com el veu vostè i de l'evolució, perquè crec que això...
Afecta també moltíssimes entitats. Vostè n'ha fundat diverses, des d'aquesta associació d'estètica, d'autònoms, veïns de Pere Martell, parlen també d'aquestes altres facetes. Jo vaig fundar també una altra associació, un altre llarg de jubilats, que és la de Pere Martell. Aquesta la vaig començar a fer jo, perquè no funcionava tan poc i la vaig posar en marxa i vaig buscar a dues persones per allà, però finalment jo vaig sortir. I la...
Digues, digues. L'associació segueix, claro. Perquè una associació funcioni, ha d'haver-hi gent vàlida al darrere, en sentit de responsabilitat, és a dir, ha d'haver un cor de l'associació o d'aquest associacionisme, que sigui una persona compromesa, responsable, perquè entitats en podem fundar les que vulguem, però després, si no hi ha una continuïtat, si no hi ha una responsabilitat darrere o una corresponsabilitat, una junta, allò que diem, una junta que empenya i que es tira del carro.
Sí, fonamental. És això, eh? És fonamental. I que, a part de la persona que va al davant, que sempre és la que porta, diguem, més el pes, però aquesta persona, si ho viu, li agrada i creu el que acabes de dir ara en l'associacionisme, llavors sí que ha de buscar-se al costat persones que siguin positives.
Perquè el que falla també moltes vegades és això, que no tens l'ajuda que devies, perquè, clar, no és un lloc que es guanya ningú, és voluntari, i llavors, clar, moltes vegades fas, bueno, vale, però si no vens ja ho faré jo, ja ho faré jo, i així, així te vas carregant, però, clar, per què? Perquè ho sents, perquè ho portes dintre, perquè no t'ho pots remediar. És la força de voluntat que tens que les coses funcionen. Mhm.
Ha estat, seguint-la amb la trajectòria, ara continuarem parlant de l'associacionisme, però vostè va ser fins i tot rigida a l'Ajuntament de Tarragona. Sí, des del 2003 fins al 2007. Com va ser aquesta experiència?
Doncs la veritat, jo al principi no m'ho creia, que m'hagués dit a ser regidora, no? I la veritat és que no ho tenia massa clar, però bueno, després vaig entrar-hi. I la veritat és que bé perquè a mi si hi ha alguna cosa que m'agrada molt és relacionar-me amb la gent. I precisament una de les coses que sí que feia sempre que anava...
Era el Josep Eli Ballesteros, era sempre a tots els centres de jubilats, quan s'hi feia alguna festa de jubilats, sempre. I jo, la gent gran sempre m'ha... O sigui, no ho sé, ha sigut molt propera a la gent gran. O sigui, ha anat bé, no, m'ha agradat molt. Ha sigut tota una experiència i, la veritat, un plaer, perquè no tothom pot dir... He sigut regidora de l'Ajuntament de Tarragona, per mi això va ser un orgull molt gran, la veritat.
Actualment vostè continua donant suport a l'experiència, des de l'associacionisme, com dèiem, a millorar o a mantenir diverses entitats, com l'associació de la llar Pere Martell, i fins i tot a d'altres punts, a d'altres llars de Tarragona, no? Sí, concretament el del carrer Adrià, el del balcó del Mediterrani. El centre, sí, el balcó del Mediterrani, sí. I també el carrer Pere Martell han fet una associació.
Pere Martell, Comerç, Enginyi Anglès. Aquí també n'he fet una altra. Bé, en companyia d'altres companyes. I aquesta, quin és l'objectiu, quina és la intenció d'aquesta entitat? De quina de les dues? Vaja, de la de Pere Martell, de les que té el marge. Bueno, la de Pere Martell era perquè, a veure, si som realistes, del moment que es va fer l'estació d'autobusos i després l'intercanviador, nosaltres ja sabíem que en el carrer no anàvem a tindre-ho fàcil, d'acord?
i vam anar pensant què és el que podíem fer. Després es va fer allà un carril bici, el qual era un perill, un perill total. Per passar el pas de peatons, tenies que estudiar-te com passar. Després nosaltres tenim, just on estava el carril bici, tenim cinc pàrquings d'entrada i sortida, com la qual a l'entrada o a la sortida dels cotxes tenia un greu problema, però un greu problema...
Perquè en els cotxes que estaven aparcats allà, a la segona fila, doncs a vegades hi havia una furgona gran. Tu anaves a entrar al cotxe, si estava a la furgona no tenies visibilitat de veure si venia un patinet o venia una bici. Partint de la base que no passaven, passaven per la seda. Que també tenies que anar molt al tanto quan anaves per la seda.
Va molt lligat l'associacionisme també amb la lluita veïnal, no? Quan hi ha un conflicte veïnal, quan hi ha una cosa que ocupa, que preocupa els veïns, la manera també d'unir-se és associar-se. Totalment. Tot i que sigui una redundància, però és així. Totalment. Perquè ara nosaltres hem tingut un cas en el carrer i concretament la presidenta del número 7 de Pere Martell han tingut en aquesta comunitat un problema molt greu
I per suposo li vaig arribar a l'ombro i l'hem ajudat en tot el que hem pogut. Sí, i per fi ho hem lograt, perquè era molt fort. Què passa avui en dia amb l'associacionisme, Teresa? Com ho veu vostè? Hem perdut aquell ganxo, aquell valor, aquella essència de les entitats?
Com tot, s'ha refredat. S'ha refredat una mica, en general. Parlo en general. Després entra també moltes vegades, depèn qui, si hi ha una persona que no és positiva, que és grèdula, que és desconfiada, el que li vulguem dir. Sí, la negativitat en aquest cas no aporta a les associacions perquè, com vostè diu, és una feina altruista, és una feina voluntària, i només et cal que hi hagi una persona que vagi posant pals a les rodes. Exacte, sí. Bé, però...
Quan tenim vocació per allò que estem fent, ja tractem que això canviï. Ja. Ja canvia una mica. Sí, sí. I les noves tecnologies, deia abans que, clar, amb els casos, per exemple, de l'associació d'estètica, doncs, clar, quan transforma tot, és com una arma de doble fil, no? Sí. Poden ajudar moltes coses i, evidentment, les associacions també...
Els comporten en alguns casos coses positives, però després hi ha l'altra banda, l'altra cara.
A veure, jo sé una persona en aquest aspecte que els he cuidat bastant. Quan hi ha un congrés a Barcelona o està el congrés de Madrid, que fan tots els anys, jo abans de marxar sempre els enviava una circular i els deia aneu al cuidado, penseu que la gent el que vol és vendre, que vos donaran tot tipus de facilitares per pagar un aparell que valia 30 o 40 mil euros i que vosaltres difícilment acabareu la vostra... No l'amortitzareu. Exactament, exactament. Així és.
I clar, jo tot això ho he fet, tot el que ha sigut cuidar-les en tots els aspectes ho he fet. Que després, facin o no facin, ja no puc entrar, no? I llavors, doncs, bueno. I ara la prova és que quan nosaltres vam tancar vaig fer una carta dient-los a totes el que passava, vam fer una assemblea...
El perquè tancavem, lògicament, han hagut plors, han hagut de tot, sobretot també moltes jubilades ja que s'havien jubilat, perquè clar, si jo estava jubilada, elles també, moltes, la majoria, i mira, ara no fa el dia 26, concretament, vaig rebre una gratificació que mai a la meva vida me l'esperava, que m'ha costat molts plors i moltes nits sense dormir, perquè me van portar enganyada, que em portaven a dinar,
en els consagres de la meva filla, i el dinar va ser el que m'esperaven ahir més de 50 persones, just allà davant, al nou restaurant, d'un homenatge que m'han fet, sí. Doncs està molt bé, això. Jo sí, a més, tots els mensatges de carinyo, de gratitud. Això és el que queda, no?, després. I això, mira, estic de car de gallina. Sí, sí, sí.
Moltes entitats, quan parlem amb elles, sigui del tercer sector, sigui del sector social, sigui del sector que sigui, hi ha com un punt denominador que és el que preocupa, que és que costa trobar relleu generacional. Sí. Ningú es vol posar al davant d'una entitat. No, ningú. Com és això?
O per què pensa vostè? No tenim la resposta, no tenim una bola de vidre, no? No, exacte, exacte. No tenim una bola de vidre, però jo més o menys ho veig. N'hi ha qui vol, però tu veus que per conformes la persona, a lo millor, no pot ser-ho. A lo millor és perquè anteriorment han vist tot com funcionava i tenen com una mica de por de dir, jo això no ho podré fer. Jo no ho sé. I després perquè no es volen comprometre.
Hem perdut aquest compromís. No és aquella cosa de dir, jo porto casa meva, que va ser en el meu cas, jo porto casa meva, no abandono el meu treball, i a la vegada l'associació, que no ha sigut poca cosa, de 0 a 600. També penso que si alguna persona té el compromís i es compromet a estar al davant, el que hem de fer és ajudar-la i empenyar-la, no? Exactament. No posar-li pals a les rodes, i això moltes vegades passa i al final la persona que hi és al davant...
potser s'acaba cremant, o hi ha aquesta manca d'altra banda de compromís, o no hi ha les facilitats, o tot s'ha posat més difícil a nivell de burocràcia, a nivell de sol·licituds, a nivell de subvencions que fa molts anys. Sobretot als anys 80-90, que va ser el boom de les associacions, també de les entitats.
Exacte. És el que diem abans, estar més compromesa o menys. En el meu cas, l'associació d'esteticistes no ha sigut el cas. Aquí no ha sigut el cas. En la llar de jubilars de Pere Martell, sí. Se me va fer molt de mal. A pesar que vaig ser jo les persones, vaig buscar les persones, i vaig facilitar molt les coses, portant inclús moltes coses de casa meva i...
Però, bueno, hi havia allà una persona, doncs, que no... En fi, això, ja està, i es va acabar així. I ara, doncs, bueno, jo sempre, sempre, he sentit dir que a la llarga del jubilatge del Carrera de Vià ha sigut un referent per tot, és que tots el voldrien. Perquè és molt maco, és preciós, la veritat. Està tot molt adequat i molt bé...
I llavors la gent, tothom voldria aquest local. I s'ha d'impulsar, no? Llavors, quan jo vaig començar ara aquí, no fa massa temps, que no fa massa temps, que jo he començat a anar allà, i vaig veure tot, i vaig veure l'àmbit, vaig dir, ostres, que maco que és. Quan vaig veure que havien de canviar, perquè estava clar, l'allar estava mort, pràcticament. No se li treu el rendiment que se devia de treure a un local tan maco.
També estava allò del dinar, de Dinem en Compania. Ara li anava a preguntar que vostè és usuària també del projecte Dinem en Compania de la Generalitat. A veure, no me quedo cada dia, però molts dies sí. Però saps per què me quedo? Per què? Perquè entenc que és una manera que jo pugui conèixer més la gent. La prova és que ahir mateix vaig estar parlant en 5 o 6 i totes les van convèncer que s'han d'associar. I això és el que ha de fer una presidenta.
això és el que ha de fer una presidenta. Relacionar-se també amb la gent i estar oberts. Exacte, estar ben tot, no sé, tratar a cada persona com veus què li agrada que tu li parles i donar-li carinyo, perquè les persones grans el que necessiten és molt de carinyo. I això és el que s'ha de guanyar-ho la gent. Funciona molt bé aquest projecte, també, Núria, a la llar del centre, no? El dinem en companyia? Sí, sí, sí. Sí, sí, la veritat que no, és un projecte
Cada dia més gent, eh? Molt, molt. I estem supercontentes, perquè jo crec que és un espai on fan xarxa, fan vincle, i l'objectiu principal creiem que està cobert. I jo crec que en persones com la Teresa, que puguin encara donar més èxit a la llar i poder-les vincular més activitats... Jo vaig fent preguntes a la gent, li vaig fent preguntes i li vaig dient, escolta, a tu què t'agradaria, tal i qual, no? Ahir ja vam pensar en dues activitats més, ja estan més lligades...
El dia 2 fem una assemblea, com se presentarà la nova junta, i, bueno, la gent està molt contenta. Quan no s'ha sabut que jo presento com a presidenta, bueno, me presenten, que no és el mateix, eh? Però, bueno, jo he dit que sí. La paraula no, crec que no sé que existeix per mi. I això no sé si és una virtut o...
Depèn de com se miri, sí, l'entenc el que vol dir, però vaja, que segur que si ja tenen al cap diverses activitats, doncs la cosa continuarà caminant i continuarà acollint. Hi ha alguna entitat o alguna associació, vaja, que li hagués agradat fundar o muntar i que, pel que sigui, doncs no va poder ser? No l'entenc. Si hi ha alguna entitat durant aquests anys, alguna idea d'allò de dir, hem de muntar una associació de tal cosa, però que finalment no es va acabar de materialitzar.
No. No. No. Sabeu que em veiem tan ocupada que no... Que ja no... No, no, fins i tot a vostè mateix, allò de dir, ostres, jo si hagués pogut, m'hagués agradat presidir una associació de tal cosa. No, el que li ha agradat ho ha fet. A veure, jo l'únic que me passa és que, sent i no sent d'un lloc, presidenta o de la Junta és igual, o no ser una associació...
Sóc una persona que m'hi fixo molt en els detalls. Llavors, quan veig alguna cosa, jo ja ho comunico. Jo he vist això i això. Ahir mateix vaig veure alguna cosa i he fet una foto i ja sé el que he de dir. Però sóc molt inquieta. I a més, entenc que des d'una perspectiva constructiva, també. I tinc un problema. Que sóc molt perfeccionista. Però es comença a exigir-me a mi mateix. I això me fa ser com sóc. Dic jo.
Sí, sí, no. L'única manera de ser-ho és mirant-se amb un mateix primer, no? Sí, la veritat és que sí. Perquè m'està passant allà en la llar el mateix que em va passar aquí al Pere Martell quan vam començar. O sigui, aquí al Pere Martell també tenim grans reptes de fer i crec que s'hi compliran tots, estem ja complint-los, fem alguna cosa pels Nadals, al carrer, anem a totes les botigues, a veure un Papà Noel o, per exemple, a un rei com en el temps dels reixos, un paig o el que sigui...
I surt el de la botiga, es fa unes fotos davant, anem tocant la música pel carrer i anem animant-lo al carrer, perquè és el que necessita. I la prova és que des que nosaltres hem començat, aquí s'han acabat els indigents, el que vam fer va ser treure els bancs.
I llavors al carrer Bici han agafat moltes signatures, fins i tot els taxistes pobrets que estaven amargats. I això, que si una farola està malament, que si això està bé, que si això està bé, directament. Després ara ja no, però ojo, la quantitat d'immobles que traïen totes les dies al carrer sense avisar que vingueren a buscar-los ni res. Tot això ho hem fet nosaltres, ho hem avisat i estem molt contents de la resposta que hem tingut.
No podem caure amb aquest immobilisme o amb aquest conformisme perquè, evidentment, això com a societat no ens ajuda. Al contrari, el que ens ajuda és l'empenta de persones com la Teresa, que ja ho veuen, eh? Doncs amb aquesta empenta i amb aquestes ganes de continuar aportant i de continuar millorant la ciutat i aquestes associacions. Teresa Rubi, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Li agraeixo moltíssim que avui hagi vingut a parlar de la seva història. Digues, digues.
Volia fer una crida, si és possible. Fàcil, fàcil. És pel temps, perquè no em resulta interessant. No, no, però és un segon.
Puc fer una crida des d'aquí, sisplau? Pots fer una crida, endavant. Tinc una oportunitat, la tinc d'aprofitar. Micrófon de Tarragona Ràdio per vostè. Molt bé. Faig una crida a tota la gent d'Enginyi Anglès, de Pere Martell, de Ramon i Cajal i tot el comerç. Digues, sisplau, que ens ajuden, que vinguin, que s'arribin, que junts treballarem millor.
I ara una altra que per mi també és molt, però que molt important, a totes les persones que visiten els allars i jubilats, sisplau, que vinguin al carrer Adrià. Que allí farem, ara tenim ja un llistat per fer de totes les activitats que volem augmentar, perquè n'hi ha, però tal vegada no les suficients, que vinguin a dinar en companyia, que és molt xulo, molt bonic, se coneixen tots, és molt maco, de veritat, hi ha un ambient molt maco, i els dijousos tenim una orquestra i tenim ball.
També un ball molt bonic perquè totes les persones que anem, també l'ambient, tot s'ha de dir que l'ambient d'allà és molt maco i això també és fonamental. I fem amics i no ens sentim sols, que això és molt important.
Teresa Rubio, gràcies per la tasca que ha fet, gràcies per acompanyar-nos i pel que li queda, que és molt. Gràcies a vosaltres per haver-nos donat l'oportunitat. I tant, i tant que sí. Teresa Rubio, gràcies. Núria Bode, gràcies com sempre. Gràcies. Ens retrobem el mes vinent. Molt bé. Que vagi bé. I nosaltres ho anirem deixant aquí perquè arribem ja al punt de la informació, per tant, i tornem la setmana vinent amb més qüestions aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Gràcies per acompanyar-nos.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio. Són dos quarts a dues...
Tarragona Actualitat, l'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio.