Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i benvinguts al Crònica. Som els de sempre, diu en Quico Zamora, el portaveu de l'Acabat de Crea, col·lectiu socialista de Vilassar de Mar. Una iniciativa que sorgeix, primer, per donar a un paraigües una cobertura als tres regidors expulsats del PSC, Virginia Jerez, Albert Bertrolí i Núria Aparicio, i per l'altre, intentar recalcar Zamora
presentar-se a les municipals del 27. Aposten per seguir treballant pel poble. Som hereus d'una tradició de 46 anys de servei públic a Vilassar de Mar. S'afanya a recordar el portaveu que, sense pèls a la llengua, admet que encara no han entès el motiu de l'expulsió de la formació de la Rosa.
Les pressions, remarca, van venir directament de la Federació del Maresme. En aquest sentit, lamenta Zamora que des de la cúpula socialista no els hagin donat cap explicació ni hagin rebut una trucada mínimament diu, empàtica. Ens escoltes des del 98.1 de l'AFM Som dimarts, 24 de febrer. Som-hi!
Avui es publica en el bolletí oficial de l'Estat els documents, fins ara classificats corresponents al cop d'estat del 23F de 1981, un dia en el qual la jove democràcia espanyola es va posar en perill de mort per la irrupció al Congrés dels Diputats de pràcticament 300 guàrdies civils armats, mentre se celebrava la segona votació per investir Leopoldo Calvo Sotelo com a president de l'Estat espanyol.
Ens ho explica com ho va viure un aleshores jove estudiant de periodisme que editava amb uns amics la revista Premià Informa. És l'amic Josep Bartomeu.
Recorda que avui, de 8 a 9 del vespre, emetrem una nova edició de la nostra tertúlia política, govern i oposició faran balanç. L'elecció de govern el darrer any i debatran també sobre quins haurien de ser els objectius per al darrer any de mandat. Demà entindràs un ampli resum en aquest mateix informatiu.
Doncs som-hi, som els de sempre, diu en Quico Zamora, el portaveu de l'acabat de crear Col·lectiu Socialista de Vilassada Mar, una iniciativa que sorgeix primer per donar a un paraigües una cobertura als tres regidors expulsats del PSC, Virginia Jerez, Albert Bertolí i Núria Paricio, i per l'altre intentar recalcar Zamora presentar-se a les municipals del 27%.
Aposten per seguir treballant pel poble. Som hereus d'una tradició de 46 anys de servei públic que a Vilassar de Mar s'afanya a recordar el portaveu que, sense pèls de la llengua, admet que encara ara no han entès el motiu de l'expulsió de la formació de la Rosa. Les pressions, remarca, van venir directament de la Federació del Maresme. En aquest sentit, lamenta Zamora.
que des de la cúpula socialista no els hagin donat cap explicació, ni hagin rebut una trucada mínimament diu, empàtica. És un grup de persones que estem actives al treball a la vida municipal, que venim d'una tradició de feina del poble a través del Partit Socialista de Catalunya, de l'agrupació local. Aquesta agrupació porta més de 46 anys ininterromputs a la vida municipal i a participar en l'Ajuntament.
I ara s'han donat unes circumstàncies desagradables que d'alguna manera ens han tancat la porta. I com que ens han tancat la porta i nosaltres continuem actius, vius i tenim tres regidors a l'Ajuntament que han quedat una mica desemparats per aquesta situació...
hem parlat de Batuba i hem cregut la necessitat de formar un col·lectiu que englobi aquest grup de persones que ara estan sense paraigues de cap partit i estem contents amb això, però que volem continuar treballant per la vida municipal com l'hem fet des que tinc quasi memòria.
Són una formació independent, això sí, amb els valors de la socialdemocràcia com a eix. Som els de sempre. Som... jo diria que som els de sempre, no? La segona cosa és... ara som un bon petit grup promotor, perquè, bueno, tampoc és qüestió de... l'ideal era començar i fer-ho, però, bueno, som pràcticament el nucli que hem sigut sempre dels socialistes de Vilassar, eh? A més, sí, naturalment no som els socialistes, eh? Som... ja estem fora, però la majoria, tots venim d'aquí,
I som aquest, això, un grup de persones que venim amb una tradició local de treball pel ve del poble i amb unes valors socials i que volem continuar treballant, simplement. I insisteix en que no s'han d'amagar de res. La gestió socialista com a social, com a visió social, no com a partit,
doncs per mi semblava que també renunciàvem a alguna cosa i podia pensar que ens amagàvem d'alguna cosa i no ens amaguem de res. Nosaltres som socialistes en funció de la visió social que tenim, no d'una participació d'un partit, sinó una visió social. I com que vam pensar que...
No es tenien que amagar de res i a vegades també es podria pensar el contrari, per tant vam decidir posar l'adjectiv socialista. Volen ser útils, saben que seran independents i que no hauran de donar explicacions. Parteixen de zero, tot està per fer. Intentaran, insisteix Zamora en aquest verb, ser a les urnes el darrer diumenge del maig del 27.
Si estàs en política i vols ser útil, evidentment no et poses treure de la intenció de tenir representació i poder aportar la part que tu creus. Això seria absurd, no? Però la realitat és la que és. Nosaltres partim de zero, som absolutament de zero, som una organització, ni organització, som un grup i ens hem d'organitzar i crear. Aleshores, la realitat és que si som capaços de generar una estructura
suficient per presentar-nos, presentarem. Si no som capaços de generar aquesta estructura, al final haurem de dir que no hem sigut capaços d'arribar a una estructura mínima i no ho farem. Però la intenció en política, si jo et digués que estem aquí per jugar una estona i no presentar-te a les eleccions, seria enganyar a la gent. Per tant, és això. Ara, insisteixo,
Som un dia, partim de zero, no tenim recolzament ni ningú, ni la buscarem, ni finançament, per tant, anirem amb les nostres mans netes, i si podem arribar a construir aquesta estructura, ho farem. Si no arribem, doncs no ho farem. Li preguntem a Quico Zamora si, un any després de la moció de censura contra l'aleshores alcaldessa Laura Martínez Portell, que va acabar amb l'expulsió dels tres regidors socialistes del CII del PSC, la cúpula els ha donat alguna raó.
Ningú ho ha sapigut explicar mai i amb mil persones que hem connectat de l'entorn del partit, ningú ho entén. O sigui, no hem rebut mai una explicació clara de per què ni amb quina intencionalitat, ni ningú de l'entorn del PSC a nivell nacional ho entén. A més a més, nosaltres hem patit un buit total, per què? Perquè nosaltres hem buscat una solució permanentment, fins a l'últim moment. Mai, en aquest any hem rebut una trucada...
de ningú, mínimament empatitzant i diem, a veure, parlem-ho i busquem això. Mai. Hem fet totes les reglamentacions que calia, hem fet els recursos que calia. Hem intentat tenir interlocució amb persones, amb el primer secretari, Salvador Illa, li hem enviat cartes. Persones privades li han enviat cartes.
Hem demanat cita amb els grans d'organització i ens ho han negat sempre. I no hem rebut mai una trucada per buscar una solució. Per tant, desconeixem les intencions profundes de tot aquest tema i el per què s'actua d'aquesta manera matant l'agrupació i el partit de Vila-Sanamar.
Tampoc tenen ni idea, reconeix, del motiu pel qual el carrer Pallàs de Barcelona o la cúpula de Mataró prefereixin que la Juntaire, Laura Martínez Portell, seguís a l'alcaldia de Vilassadamar o, en el seu defecte, s'apostés per una sociovergència que ni Bartolí ni Parísio ni Jerez van contemplar en el seu moment. Les retigències d'Uzamora, les pressions, van venir de la Federació del Maresme.
I no ho entenem perquè ningú s'ha d'una altra explicació, eh? Vull dir, a vegades, si les coses te les expliquen, igual les entens. Però quan es nega, ell no parla no i sense cap explicació, no podem entendre res. Per tant, com que no ho entenem, cadascú es pot fer la idea que vulgui, però no ho sabem, no ho entenem i no ens ho han explicat. El rebuig inicial va venir del Maresme, no el rebuig inicial. El 2020 s'ha acabat la selecció i ja vam rebre pressions.
del Maresme per entrar en un govern amb Junts, vam treballar i vam veure que no era viable, i després hem rebut el rebuig absolut. El rebuig inicial sempre ha vingut de Mataró, sempre de la Federació del Maresme. Vam treballar durament argumentant la proposta i tal, jo crec que no vam fer mai cap agrupació, la feina que vam fer nosaltres donant explicacions i preparant-lo, i quan vam sobrepassar el problema de Mataró vam anar a Barcelona, secretaria d'organització, i al final ens van donar l'ok, ens van donar l'autorització de paraula.
El problema és que es veu que la paraula no val res avui en dia, no? I després faltava un sello i ens faltava la ratificació i ens van dir, eh, l'artículo tal d'ell faltava el sello i per tant et fotem, no? Però ens van donar el ok de paraula, claudicant amb la posició que tenia la federació. Però insisteixo, aquella paraula no servia per res.
Tornem a l'avui, tornem al febrer del 26. Amb pressupost zero, el col·lectiu socialista de Vilassadamar engegarà la maquinària per aconseguir les 500 signatures necessàries per esdevenir agrupació de l'actor ciutat d'arany presentar-se a les municipals del 27.
Partim d'una idea que tenim fa anys que partim d'un pressupost zero i intentarem executar la nostra activitat amb cost zero. Cost zero vol dir que si ens hem de rascar la butxaca en 100 euros cada vegada, però ho farem, però sense financiació pública ni sense financiació global, només amb la nostra presència i la nostra feina diària.
Sabent que en Quico Zamora és un home que va amb el pit descobert, li demanem que ens defineixi amb una paraula Isaac García Osses, el candidat del PSC a les municipals del 23. No ho sé, de 106, perquè jo personalment tenia grans esperances amb ell. Esther Fraile, que sona com a propera alcaldable del PSC. Coneguda sense objectiu.
David Bote, alcalde de Mataró. No sé, jo crec que la política li ha fet perdre una mica al nord. I finalment, Salvador Illa, president de la Generalitat. Salvador Illa, per mi, és un gran treballador, és un gran gestor, i jo crec que pot fer una gran feina com a president de la Generalitat, però jo crec que ha punxat com a secretari d'organització i com a primer secretari del PSC, així de clar t'ho dic.
El col·lectiu es presenta més com un espai obert a la participació de veïns i veïnes compromesos amb Vilassada Mar i que comparteixin aquests principis. Preguntat per un possible pacte postelectoral amb el PSC, Zamora recorda que en política municipal les qüestions van de persones. Crònica, la informació de Vilassada Mar i la comarca del Maresme.
Doncs avui es publicen a la bolletí oficial de l'Estat els documents fins ara classificats, corresponents al cop d'estat del 23 de febrer de 1981, un dia en el qual la jove democràcia espanyola es va posar en perill de mort per la erupció al Congrés dels Diputats de pràcticament 300 guàrdies civils armats.
mentre se celebrava la segona votació per investir Leopoldo Calvo Sotelo com a president de l'estat espanyol. Ens explica com ho va viure un, aleshores, jove estudiant de periodisme que editava amb uns amics. La revista Premià Informa és l'amic Josep Bernabéu. I és jo! I és jo! I és jo! I és jo! I és jo!
Això és el que es va escoltar, evidentment, a través de la ràdio, al voltant de les 3 de la tarda d'aquell dilluns 23 de febrer. 45 anys després, Josep Bernabéu recorda que la sala al Congrés el va sorprendre fent classe a la Universitat Autònoma.
El febrer del 81 era un estudiant de periodisme, de ciències de la informació, que dèiem en aquell moment, allà a la Universitat Autònoma. I recordo, doncs, això, que mentre estàvem fent classe, doncs,
De cop i volta, mitja tarda, va entrar corrent el Romà Govern, que era un professor de cinema i que, de fet, era una persona molt entesa i durant moltíssims anys va escriure molts mitjans de comunicació, era crític de cinema, allò de reconegut prestigi. Recordo que va entrar aquest senyor corrent i ens va deixar tots espantats, va dir, foteu tots el camp d'aquí ara mateix, eh?,
perquè acaba d'entrar la Guàrdia Civil al Congrés dels Diputats disparant trets.
Ens van quedar tots que no ho vegin. Un romà govern que qui et parla també el va tenir de professor. I com eren aleshores joves estudiants de periodisme i, per tant, amb ganes d'explicar i de canviar coses, el nostre protagonista i alguns companys de classe van enfilar cap al Maresme, cap a Premià de Mar, no a les seves cases, sinó a improvisar un Consell de Redacció de Premià Informa. En Josep Bernabéu recorda que...
Joves i no teníem pors i érem molt intrepid, doncs en comptes de dir ens anem a casa, el que van pensar diu, ara ens anem a fer una reunió urgent per veure, perquè aquí haurem imaginat il·lusos de nosaltres, hem de canviar coses de cara al proper número. Amb això què està passant?
I allà, reunits, escoltant Ràdio Barcelona, la SER, i assent testimonis dels carrers buits del Maresme d'ara fa 45 anys, van barrinar què haurien d'escriure en el proper número. El patronat, que era on feiem totes les reunions en aquella època,
i amb la intenció clara de mirar què estava passant al nostre voltant a conseqüència d'aquests fes tan greus que estaven passant a Madrid. I aleshores, recorda Bernabéu, els va arribar una notícia com a mínim preocupant.
que a Premiaga començaven a moure's coses, que els seguidors del COP estaven començant a fer una mena de pseudo-vigilància dels carrers i ens va dir aneu molt amb compte perquè aquesta gent ha fet llistes de gent sospitosa com vosaltres, nosaltres sospitosos de què?
Era, pel que jo recordo, eren antics militars que s'acabaven de jubilar o estaven en procés, o sigui, perquè era gent bastant gran. Alguns d'ells vivien a premiar i jo recordo, només recordo un nom, el del comandant Bascunyana, és l'únic nom que recordo, però sé que al voltant d'ell s'hi va ajuntar altres persones i una mica la consigna era que, bueno...
Tota la gent que hi havia a l'Ajuntament, que era el primer ajuntament democràtic després de la Guerra Civil, tota la gent de tots els diferents grups polítics, de l'OCDE, dels socialistes, del PSUC, etcètera, tota aquella gent estava a la seva llista i eren, diguem-ne, com gent
Sospitosa, si més no. Llavors, clar, els quatre pobrets periodistes o estudiants de periodisme que fèiem aquella revista, doncs clar... Llista negra que, poc després, van comprovar que realment existia. Tots els regidors de l'Ajuntament, de tots els grups polítics, la gent que hi donava suport a nivell municipal i després, doncs, gent que s'havia significat políticament per ser d'esquerres o...
o nacionalista, o simplement, doncs això, fer una revista on explicàvem el que passava, o intentàvem explicar el que passava. Clar, no s'hi valia babar el tinent coronel Antonio Tejero i 287 guàrdies civils més. Eren en aquells moments intentant disparar contra la línia de flotació de la jove democràcia espanyola.
Jo crec que cap de nosaltres era conscient. No es van arribar a plantejar del tot, fer la maleta, però gairebé. Jo crec que les maletes, si el COP hagués triomfat, probablement el tema aquest de les maletes sí que l'hauríem posat en pràctica, perquè, a més a més, jo aquell any tenia que incorporar-me també al servei militar.
Afortunadament, la vida democràtica va seguir més o menys endavant. En paral·lel a la vida diària que seguia mesos després, ara ho escoltàvem al setembre, en Josep Bernabéu començava el servei militar. A la Capitania General de Sevilla es redactava la revista militar Diana.
Tot eren banderes franquistes amb l'Aguilutxo aquell, tot eren retrats del Franco penjats per totes les parets i d'altres militars destacats del franquisme. Pocs mesos abans que jo arribés allà, el capità general era el tinent general Merri Gordon, que va ser juntament amb Milans del Bosch de València...
els grans artífecs de suport del COP des de l'exèrcit. Per tant, allà dintre hi havia molts pocs militars democràtics. En vaig conèixer alguns, eh? Era una mica l'excepció. Tot sigui dit, eh? En vaig conèixer alguns. En aquella Espanya en blanc i negre, en Josep Bernabéu vol sobrellar el papet de la Ràdio El Gran Mitjà per seguir en directe el cop d'estat del 23F Vilassar Ràdio. Per cert, ja tenia uns mesos de vida.
Vilasa Radio. La radio Alteu Sarbei.
Exploració pacífica, colonització i explotació de l'espai. Diferents plantejaments de cara a un futur científic i filosòfic més o menys proper. Ens proposen Miquel Sureda, de la mà de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Avui, des de les 6 de la tarda i a la sala Carrau, el nostre enginyer aeroespacial ens posarà a tots i totes en òrbita.
La conferència analitza els reptes i les oportunitats que s'obren davant la propera presència humana estable a la Lluna i a mar. A partir de les missions internacionals que preparen el retorn a la Lluna i els primers viatges tripulats al planeta vermell, s'exploren diferents escenaris de futur, des d'una exploració purament científica i cooperativa, fins a models de colonització amb bases permanents i iniciatives comercials. Miquel Sureda vol explicar avui que...
Estem en un moment molt important en quant a la nostra relació amb l'espai, perquè per primera vegada en les pròximes dècades començarem ja a establir bases fora de la Terra, de manera que hi hagi gent que hi pugui viure. Ara tenim estacions que orbiten al voltant de la Terra, però en el futur, en les pròximes dècades...
Hi haurà gent vivint a la Lluna i començarem a pensar en com viurem a Mart. En aquest moment és en què ens hem de preguntar aquestes noves societats, inclús que crearem en altres mons fora de la Terra, com volem que sigui. Per això ens hem de preocupar dels temes que tenim a la Terra.
És una prioritat, no estem pensant en evitar altres mons fora de la Terra perquè la Terra ja la donem per perduda, però tampoc podem lluitar contra la naturalesa humana, que és d'anar avançant i, ni que sigui per curiositat, anar fins a Lluna, anar fins a Mart i començar a expandir-nos.
L'especialitat del nostre enginyer aeroespacial és estudiar com seran aquests hàbitats, com serà no només la part de l'arquitectura d'aquests hàbitats fora de la Terra, concretament a la Lluna, i sobretot em centro molt en Mart perquè és el planeta o el món que tenim més a prop, més fàcil d'habitar, perquè la Lluna està molt més a prop...
que Mart però és molt menys ric en material, per tant, Mart és el gran lloc on podrem segurament crear una societat paral·lela a la Terra. Doncs jo estudio com serà la vida allà, la part tecnològica, també la part social, molt centrat en la sostenibilitat i en fer-ho d'una manera ètica i sostenible.
Soreda esmet que Mart és molt lluny en temps i distància de la Terra. Ara bé, arribar i establir-se a l'espai d'una manera més o menys permanent obre un munt d'oportunitats. És perillós i la infraestructura que et manté viu ha de funcionar perfectament. Per tant, tenim experiències de tripulacions vivint a l'Estació Espacial Internacional on americans i russos conviuen a dia d'avui perfectament, no perquè vulguin, sinó perquè ho necessiten. Per tant, l'espai et genera unes condicions
En moda una mica supervivència, cooperació, aprendre a reutilitzar els recursos d'una manera super, super, super òptima perquè n'hi ha menys. Per tant, tot això permet pensar que potser es podria generar una manera de ser diferent, inclús que podríem aprendre coses pel nostre propi planeta.
I clar, posats a parlar de vida extraterrestre, Sureda pensa que és força improbable per estadística que estiguem sols en els trilions de galàxies que hi ha. No té per què apunta que aquesta vida alienígena sigui de forma humanoide.
És molt més probable que hi hagi vida molt senzilla. Després aquesta vida evolucioni fins a animals pluricel·lulars, macroscòpics, inclús vida intel·ligent. Per tant, el primer que potser trobarem, els primers indicis de vida que podríem inclús trobar en el planeta Mart, per exemple, o en algunes llunes, en alguns planetes del Sistema Solar,
Podria ser vida microscòpica, podrien ser bacteris, podrien ser algues. Per tant, molts interrogants sempre atractius en la xerrada d'avui de l'Aula d'Excel·lació Universitària de Vilassar de Mar, que no es farà a la Lluna, sinó que es farà a la Sala Roser Carrau. Capítol de serveis, farmàcia de Guàrdia, Bravui, la Puigcer Jove, la de la plaça del Mercat, telèfon 93 759 41 11.
Demà ens espera un temps estable i assolellat a tot el maresma. No esperem cap mena de possibilitat de pluja. Mar han estat de marajol. Les mínimes pujaran 6-13 graus, mentre que les màximes, força caloroses podem dir per l'època, es mantindran com les d'avui en les hores de màxima insolació. No superarem els 20 graus. Repassem titulars.
Som els de sempre, ens ha dit en Kiko Zamora, el portaveu de l'acabat de crear Col·lectiu Socialista de Vilassar de Mar, una iniciativa que sorgeix, primer, per donar a un paraigües una cobertura als regidors expulsats del PSC, Virginia Jerez, Albert Bertolí i Núria Parífio, i per l'altre, intentar recalcar Zamora,
presentar-se a les municipals del 27. Aposten per seguir treballant per al poble. La Mora s'afanya a recordar que encara no han entès el motiu de l'expulsió de la formació de la Rosa. Les pressions, remarca, van venir directament de la Federació del Maresme. En aquest sentit, ha lamentat la Mora que des de la cúpula socialista no els hagin donat cap explicació ni hagin rebut una trucada mínimament diu. Empàtica, aquest estat, la nostra coberta d'avui.
Un breu apunt recorda que avui, de 8 a 9 del vespre, emetrem per aquesta casa una nova edició de la nostra tertúlia Política, Govern i Oposició per en balança de l'any de l'acció de política municipal i debatran sobre quins haurien de ser els objectius per al darrer any de mandat que tenim per endavant. Demà, en aquest mateix informatiu, en tindràs un ampli resum.
Ara, ja sí, amb en Robert Massa, a la sala de màquines i també a la redacció de l'Escopet, signant aquest Crònica, aquest informatiu, recupera'l, recupera'l del nostre web vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança. Demà dimecres ens tornarem a escoltar aquesta hora mateix. Aquesta és l'hora del Crònica. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa, Històries de Mar i de Dalt.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Què fas? Estic buscant un regal per al pare, però no trobo res que em convenci. I per què no anem a fer una volta pel barri?
El comerç de proximitat dinamitza vertebra i cohesiona els centres dels nostres pobles i ciutats. Ofereix un servei personalitzat, professional i modern que satisfà les necessitats i il·lusions dels ciutadans. I tot a quatre passes. A més, la renda que genera es reinverteix en el país i això contribueix a garantir la sostenibilitat del territori. Comprar el comerç de proximitat és comprar amb responsabilitat. El regal del pare? 012. La millor resposta. Estàs fent un tràmit per internet i no tens urs?
La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ofereix diferents eines i serveis per facilitar la realització de tràmits. L'assistent virtual és un bot que s'activa de manera automàtica quan detecta un error en la tramitació i guia el ciutadà per resoldre'l. El web de suport a la tramitació concentra en un sol espai tota l'ajuda necessària explicada de forma senzilla i amena. També pots rebre suport per als teus tràmits a través del telèfon 012.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Gràcies.
Fins demà!