Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda a tots i totes. Des de diumenge, que s'inaugura al punt de les 12 del migdia, i fins al 17 de maig pots visitar al Museu Monjo l'exposició al sentit d'una vida de Puri Martín, una mostra que recull un conjunt d'obres en les quals la figura humana és la principal protagonista abordada des d'una òptica expressionista dels personatges,
que provenen de l'imaginari de la creadora, destaquen pel moviment, caminen, corren, surten o es dirigeixen cap a alguna banda. En parlarem en els propers minuts amb l'artista. Ens escoltes des del 98.1 de la FAM. Som divendres 13 de març. Arrenquem.
Nascut a Mataró, resident tota la vida argentona i actualment cap de la policia local de Premià de Mar, en Pere Gené se situa a París per escriure la seva primera novel·la. Porta per títol Les veritats amagades. Es tracta d'un thriller publicat per Boliana sobre robatoris d'art a la capital francesa amb punts negres, esclar.
Però Jané avança que el seu treball parla bàsicament de part de dos, d'aquelles decisions, a vegades innocents, però que ens poden acabar sent molt i molt equivocades, diu. De cara a Sant Jordi, sens dubte, sempre pot ser un bon regal les veritats amagades d'en Pere Jané.
Ahir al migdia es va localitzar un dofill llistat barat a la platja de Ponent de Mataró. Els agents rurals es van mobilitzar després de rebre la trucada d'una persona que alertava de la presència del mamífer entre les roques. Els agents el van acostumar fins a arribar dels especialistes del cram, que malauradament no van poder fer res per salvar la vida de l'animal.
Doncs això des de diumenge, que s'inaugura al punt de les 12 del migdia i fins al 17 de maig. Pots visitar al Museu Monjo l'exposició al sentit d'una vida de Puri Martín, una mostra que recull un conjunt d'obres en les quals la figura humana és la principal protagonista, abordada des d'una perspectiva, des d'una òptica expressionista. Els personatges, que provenen del propi imaginari de la creadora, destaquen pel moviment, caminen, corren, surten o van cap a alguna banda.
La Vilasarenca Purim Martín és formada a la prestigiosa Escola Massana de Barcelona i utilitza diferents disciplines com el retaule, el gravat, el dibuix, l'escultura i la instal·lació. Els personatges, doncs, són l'eix del sentit d'una vida, unes creacions parides per la Vilasarenca abans dels anys 90, amb un curiós, per cert, naixement que ella mateixa ens explica.
Abans, us en recordeu, que teníem el telèfon del cable, allà, assentada, a la tauleta, mentre parlaves per telèfon, aquestes converses tan llargues, què fèiem? Un llapis, un boli, un paper, i fèiem dibuixets. Jo vaig començar a dibuixar personatges, a mi sempre m'ha agradat molt la figura en mena, llavors vaig començar...
a omplir fulls de la llibreta com un tetris d'ara, omplint espais amb personatges, formes, i no tenien cap sentit, només omplir el full de la llibreta. Són el nucli del que veurem a la pinacoteca de Vilassadamara. Amb el pas del temps, els personatges de la Puri han crescut, han evolucionat, es mouen, parlen i senten, esclar, emocions.
Surt sense buscar-ho. Llavors, tu comences a crear aquests personatges que ni t'estàs donant en compte que estàs creant uns personatges. Llavors, a l'any 1991, aquests personatges comencen a parlar, es comencen a bellugar. Per què? Perquè comencen a explicar històries, històries personals, que a través d'ells són emocions i aquests personatges ploren, riuen...
estan amb amics, escargolen, o sigui, ja veureu, que són uns personatges desproporcionats, uns personatges flexibles, uns personatges que s'han anat creant ells mateixos segons les vivències compartides personals. Ella, que és professora molts anys treballant a Sant Jus d'Esvern, poble amb el qual la Vila Serenca i té una devoció especial, va travessar, despullar-se, ensenyant al Baix Llobregat les llibretes originals. Va ser un exercici molt íntim.
Ja m'he obert, ja m'he despullat. Ara veureu dos retaules d'aquesta època, perquè els he portat, volia que se fossin. Però després veureu que ja és sobre què he fet en aquests tres últims anys. Domina l'artista vilassarenca, moltes tècniques, de fet, n'és professora. La seva especialitat, però, és el retaule.
La especialitat real és el retaule. Jo soc retaulista, soc l'última de les dues deixebles del Jordi Vilarrufes, que va fer els retaules aquí a l'església de Vila Sadamar, i llavors em formo amb el retaule i és amb el que m'encanta expressar-me. També soc gravadora.
També em formo amb el gravat i també estic graduada amb el gravat. També és una altra tècnica amb la que m'expreso, que en aquesta exposició no veureu, però que treballo molt. També sóc profe de gravat, profe de retaula.
El paper maixer i el cartó pedra. També em formo quan soc jove, amb aquesta especialitat. Aquestes escultures que veureu estan fetes amb el paper maixer, perquè m'expresso amb el paper maixer per la seva fragilitat. M'agrada molt la seva fragilitat, la seva delicadesa, i les acabo com si fossin bronza. O sigui, les pinto i ja les veureu que, sobretot, no les toqueu. Són molt fràgiles. La gent... Us he de dir que les meves exposicions...
Són de les més tocades. M'han trencat 5 peces, per això, de veritat, no les toqueu. Per què? Perquè hi ha aquesta cosa que, ostres, es pot fer amb això? És com que, ui, no m'ho crec. Basta molt d'entendre. I llavors, clar, m'agrada molt aquesta manera de treballar, no?, del pas, de la fragilitat, i després per què acabaràs amb bronça.
per la duresa. És com la vida misma. Són fràgils, aparències més sòlides, més dures. I m'encanta treballar el paper. A més, aconseguir aquestes formes. La seva obra, en definitiva, és un mirall de les seves emocions.
Pensa que som uns joistes, o sigui, tota obra va sempre del jo, jo, jo, jo. Tot són vivències, tot són vivències compartides, que portem al llarg de la vida. I llavors això és el sentit d'una vida, perquè és una recopilació de totes les emocions, experiències que tinc, que vivim.
Fins al 17 de maig, doncs, podrem acostar-nos a l'imaginari de la Puri Martín i els seus personatges, prims, allargassats, cargolats, flexibles i desproporcionats, que ploren, riuen o s'emocionen. Un univers atemporal. Al Museu Monjo de Vilassar de Mar, la pròpia artista de Mana, ens trasllada a la seva petició personal, que tots i totes siguem especialment curosos amb les seves obres, que les gaudim, que les sentim, però que, sobretot, no les toquem, no són joguines. Diumenge 12 del matí, inauguració.
Nascut a Mataró, resident argentona de tota la vida i actualment cap de la policia local de Premià de Mar, en Pere Gené. Se situa a París per escriure la seva primera novel·la. Porta per títol Les veritats amagades. Es tracta d'un thriller publicat per Boliana sobre robatoris d'art a la capital francesa, amb punts negres, esclar. Però Gené avança que el seu treball parla bàsicament de part de dos.
d'aquelles decisions, a vegades innocents, però que poden acabar sent equivocades, diu. De cara a Sant Jordi sempre pot ser un bon regal, les veritats amagades d'en Pere Jané. Ell és licenciat en Ciències de la Informació per l'Autònoma i va pertany al cos dels Mossos d'Esquadra abans d'assumir el càrrec de cap de la policia local de Premià de Mar. Fa temps explica que porta treballant aquestes veritats amagades que ara presenta.
És una novel·la que vaig començar fa molts anys, fa molt temps, i com que no sóc escriptor, ni en principi m'hi penso dedicar, era per mi com una... passar-m'ho bé, no? Per això la vaig anar escrivint, reescrivint, la vaig deixar reposar, la tornava a agafar, no tenia pressa per fer-la, però al cap i al final vaig pensar, bé, ja l'he acabada, quan la vaig acabar, i dic, bé, què faig, no? I vaig proposar alguns editors i els hi va...
agradar i fins aquí. Si obrim el llibre, veiem com el punt de partida és en Marcel, un jove periodista que arriba a París, amb l'encàrrec d'escriure un reportatge sobre el barri de Montmartre, una feina molt ben documentada, explica Jané, ja que la part de les veritats amagades se sostenta en les polinasi d'obres d'art durant la Segona Guerra Mundial, una novel·la que parla de perdedors, diu...
És una novel·la que s'inicia d'una persona, el protagonista, que va fer un treball periodístic, precisament, sobre Montmatre, del barri de Montmatre, com es havia perdut l'essència, com Montmatre com a barri també està perdent, com molts barris de grans ciutats, doncs no és el que eren. Però es veu abocat, per una sèrie de circumstàncies, pel destí a fer altres coses, a investigar el respoli de robatoris d'obres d'art que va haver-hi durant l'ocupació alemanya a París.
Els fets, evidentment, passen a París actual, però hi ha una mica de flashback, perquè remunta al que va passar durant l'ocupació, repeteixo, a Alemanya, a la Segona Guerra Mundial. Doncs aquesta trama, que el nucli és un robatori d'obres d'art amb una investigació policial, evidentment, però no considerem, ni amb l'editor, que sigui una novel·la pròpiament negra, tot i que, repeteixo, hi ha un punt d'enegró, un punt d'investigació, sinó també...
com els protagonistes, sense voler-ho, es veuen embolicats en una trama en la qual tindran problemes. Jo sempre dic que és una novel·la de perdedors. Parlo de com les persones sovint prenem decisions equivocades, que aparentment són innocents, i aquestes equivocacions, aquestes errades, ens provoquen, ens poden procurar un trasbals important a la nostra vida.
Treballo molt la imperfecció de les persones, no? Potser en l'art també hi ha imperfecció, la bellesa, no? I sí que és cert que hi ha una investigació, hi ha uns fets dolorosos, però no és l'únic fet dolorós que passa a la novel·la, sinó que n'hi ha d'altres, d'altres més que afecten també la gestió de les emocions. Això que hi ha una mica de barreja de tot.
A les pàgines de les veritats, a vegades segurament veurem que ni els bons són tan bons, ni els dolents són tan dolents. Tot i que a la novel·la hi ha el dolent, i el Havre Hitchcock ja deia que el dolent, una de les pel·lícules perquè enganyin, el dolent ha de ser molt dolent, que es vegi, i a més intel·ligent, perquè el dolent tot no ven. Sí que hi ha un punt de maldat, però hi ha també un punt de... jo dic que a la novel·la hi ha...
Hi ha amistat, hi ha deslleialtat, hi ha amor, hi ha infidelitat, hi ha dolor, hi ha perill. És una mica un conveni de tot això. Però sobretot els protagonistes veuen que es veuen abocats amb tota la bona fe a prendre decisions que el lector, jo sempre quan escrivia la novel·la no volia jutjar que sigui el lector que jutja, que diia, ostres, jo això no sé si ho hagués fet d'aquesta manera, o ho hagués fet, o no sé per què aquest senyor fa això, no?
Pere Gené explica que ha gaudit molt escrivint la seva primera obra de ficció, però que també ha patit. En la novel·la, jo ho he dit compte, es pateix al final. Sí que l'he disfrutat, però sobretot la part final, la de producció, es pati.
I després he parlat amb gent que són escritors, res de veritat, o altres que han fet obres d'art o pintures, i m'ho han dit, això m'ha abegat una mica, diuen, no, no, és que crear és patir, perquè no deixes de, quan fas alguna obra, pels altres deixes de mostrar-te, et despulles, no? I és que això és objecte al judici de la resta, no? I això fa una mica de patiment.
Volem saber per què va triar París com a escenari de fons. Sempre m'ha fascinat. I l'última vegada, quan hi vaig anar, ja tenia al cap la novel·la i em va servir de molt per documentar-me. Sí que ho he de dir, no sé si la novel·la agradarà més o menys, però està molt ben documentada, perquè hi ha una part històrica. Tot que es pareix la novel·la de l'Expoli, de les dates, dels llocs, de com va passar, per què va passar, tot això, i els personatges que apareixen alguns són reals, van existir. Després hi ha els que he creat jo de ficció, però vull dir que...
Una altra cosa no serà, però la novel·la està molt documentada i em podria dir, home, només faltaria que jo no l'estigués documentada amb els anys que he estat fent-la. Com a mínim està molt documentada. I no només amb el tema físic, d'espai físic, sinó com he documentat molt, amb un tema com l'emocional, com les persones gestionen el dolor quan els passa alguna cosa a la seva vida, com gestionen les emocions.
Aquesta és la primera excursió que fa gener en la ficció, justament fa 10 anys. Va publicar el seu primer llibre, Crònica d'un compte enrere, que era un assaig pràcticament científic sobre la història recent del cos de Mossos d'Esquadra. Vaig fer la Crònica d'un compte enrere, que és una mica la crònica, el relat de com una cosa que està...
tan relada ara com els Mossos d'Esquadra, doncs van iniciar-se, no parlo de la part antiga, la passo de rasquillada, però sí que em va interessar la part contemporània, quan després del franquisme es va recuperar el cos de Mossos d'Esquadra, i tots els problemes que van haver-hi, i també va, i com que el va dir tant, no era un llibre propagandístic dels Mossos, sinó que també soc crític, perquè hi ha moltes decisions que es van prendre, el desplegament dels Mossos, la llei de policia...
les tires de ronces amb el govern de Madrid, aquí a Catalunya tampoc es creia molt amb la policia en el seu moment, va ser una cosa que va costar fins que es va tirar endavant, i explico una mica això, i per això també vaig haver de parlar amb polítics de tots colors, amb tècnics, amb professionals de la policia, amb juristes, però és un llibre més assaig, més tècnic.
Prometem que en una altra ocasió parlarem amb en Jané de la seva etapa com a directiu de l'àrea social del Futbol Club Barcelona durant el primer mandat de Joan Laport.
Si pageses pel Vilassaren, carrer de Sanya Llorenç, a l'alçada del número 42, i escolta soroll d'espases o frecafrec de sabres, no vol dir que algun veí o veïna... De fons, els nostres micròfons d'ambient recullen perfectament la lluita d'espases dels amics i amigues de l'associació d'esgrima històrica Maresma. Els nostres dos protagonistes, en Josep Maria i en David, són uns autèntics apassionats de la història i de l'esgrima. Des del juny del 25, no fa ni un any, que caminen, ja són...
Una vintena de persones sòcies. Jo vinc del món de l'Aïkido, des dels 12 anys que estic a Aïkido Vilassà. Vaig arribar també a ser mestre d'Aïkido Vilassà i m'encanten les artes marcials. I em vaig lesionar, tinc unes èrnes discals que no em permeten treballar molt cos a cos i les caigudes. I mitjançant d'un amic de la carrera de física que viu a Madrid...
on es va començar el model a aquesta activitat, a introduir-se a Espanya, em va dir, mira, jo he conegut una gent que fa això, hi havia un grup a Barcelona, els vaig anar a conèixer, em va agradar, fa 5 o 16 anys, i em vaig ficar de ple a fer esgrima històrica. Jo soc de Vilassar, ja fa uns anys que he començat a...
a fer d'instructor i va sortir-me l'oportunitat de venir aquí al poble, amb aquest local, que és de l'Ajuntament. Estem des del juny del 2025. Som 20 socis, la veritat és que l'activitat va molt bé, estem molt contents, l'Ajuntament ens ho ha posat.
Molt fàcil, s'ha alineat molt amb promoure activitats aquí en el poble i al final som una associació sense ànim de lucre, el que cobrem, reinvertim amb material, amb la sala, amb l'activitat, el projecte d'aquest any és arreglar el terra...
I anirem fent i donant vida al poble. I tant que sí, en David particularment li va cridar molt l'atenció que la seva professora d'història de la universitat donés les seves classes amb un espàs al costat. Després s'entrenava amb l'arma al simulador, que en diuen ells, i allò el va esperonar.
Jo quan estava fent la carrera d'història hi havia una professora meva que anava a donar la classe i després d'anar a donar la classe la professora anava a entrenar i ella anava, per tant, a la classe. Mira, és que hi ha un grup que es dediquen a fer això i vaig dir, ostres, explica'm una mica i arrel d'això vaig començar a fer esgrima. Em va agradar, és com que sí que més o menys m'agradava fer esport i vaig veure que hi havia una cosa que unia les dues coses que m'agradava, unia la història i unia l'esport. Vaig dir, doncs això és el meu.
Tot i ser una activitat física on es treballa, evidentment, coordinació, velocitat i resistència. També s'introdueix la vessant cultural, ja que per cada tipus d'espasa s'explica el seu context històric i cultural. És, en definitiva, una pràctica única que uneix cos, ment, història i cultura. Una activitat que barreja esport i història. Només cal tenir, diuen, temps i ganes.
Tenim material de presta que podem anar deixant, no en tenim molt, acabem de començar, però en tenim per dues o tres persones i mica en mica tu et vas comprant la teva careta, la teva jaqueta, al final no deixen de ser coses que higiènicament cadascú ha de tenir el seu, t'acabes comprant el teu sabre, la teva espasa ropera, la teva espasa llarga, perquè sí que tens-les al club, però al final a tots ens agrada... A mi m'agrada la meva ropera, és molt xula...
m'agrada i me la compro al meu gust i ganes. Una entitat que creix el proper mes de juny celebraran el seu primer any de vida. L'objectiu d'aquest any és estabilitzar el club.
tenir unes instal·lacions maques, boniques, i mica en mica farem, però sí que tinc ja reservat. De fet, vam organitzar alguna trobada al gener. Juntament em va cedir l'Escola del Mar i vam fer allà unes trobades amb sales de Castellbí, de Barcelona, de Girona. Estem associats a l'Associació Catalana d'Esgrima, Barcelona, que és la sala més gran de tot Catalunya, amb diferència. I bé, va ser molt maco veure l'esportçada de l'Escola del Mar plena d'esgrimistes tirant...
És emocionant. S'emociona l'amic Josep Maria. Si estàs interessat o interessada en forma part d'aquesta activitat tan bonica, el que hauries de fer és... Busca Associació Escrima Històrica Maresme a Vilassar. Hi ha una pàgina web i hi ha un link, un formulari per venir a inscriure's i venir a provar. O venir un dia de classe dimarts de 8 a 9 i mitja. Però sempre se'ns fa les 10.
Dijous de set i mitja a nou i mitja, el mateix, ens fa les deu, i dissabte de 10.30 a 1.30.
Pajassant, pajassant, es trobaràs al carrer de Sant Llorenç, número 42. Capítol de serveis, farmàcia de guàrdia per avui, la de mar. Edifici Bicor, número 2, Ronda Vilassà, telèfon 93, 750, 05, 69. Les urgències del cap de setmana és de dir fins dilluns, al punt de les 9 del matí. Les atendrà la Roca 1904, la de Can Visa, per ubicar-nos, carrer de Montserrat, número 1, telèfon 93, 759, 09, 39.
Ahir al migdia es va localitzar un dolfí llistat barat a la platja de Ponent del Matarol. Els agents rurals es van mobilitzar després de rebre la trucada d'una persona que alertava de la presència del momifar entre les roques. Seguint el protocol de rescat de fauna marina protegida, els agents van assistir a l'animal i el van custodiar fins a l'arribada dels tècnics de la Fundació Cram,
que se'n van fer càrrec, malauradament l'animal va morir. Cram remarca la importància de l'actuació de la ciutadania que va evitar qualsevol perill i que va trucar ràpidament al 112. No acostar-se a les roques i no tocar un animal que pot ser perillós o patir alguna malaltia és clau. L'animal, l'altofí, era un exemplar de l'espècie ratllada al més freqüent a les aigües de casa nostra. Era un mascle adult,
d'uns dos metres de llargada, per tant una mica més petit del normal i en bona condició corporal. Malauradament, quan els equips d'intervenció van arribar, el dofí ja era mort. El cos va ser retirat de la zona amb l'ajuda també de la policia local i després de prendre diferents mesures biomètriques es va tralladar a la Universitat Autònoma de Barcelona on se li practicarà una necropsia per intentar determinar les possibles causes de la mort.
Crònica. El tema.
Atenció demà, demà ens espera un canvi de temps que farà que durant el matí tinguem nuvolositat variable, però que entre el migdia i la tarda les nuvolades poden agafar molta consistència. De fet, a partir del migdia i durant la tarda esperem precipitacions en forma de xàfecs localment de forta intensitat, però que haurien de durar poca estona. Les mínimes pujaran una miqueta a 8-13 graus, mentre que les màximes baixaran i no creiem que arribin als 16 graus. Pràcticament
Temperatures idèntiques per a un diumenge que serà estable i assolellat amb alguns núvols a primera hora i quatre núvols per fer bonic. No esperem precipitacions de cara a diumenge. En Robert Mazza ho té tot a punt per disporar la nostra bateria de titulars.
Des d'aquest diumenge, que s'inaugura el punt de les 12 del migdia, i fins al 17 de maig pots visitar al Museu Monju l'exposició El sentit d'una vida de Puri Martín. Una mostra que recull un conjunt d'obres en les quals la figura humana n'és la principal protagonista.
abordada des d'una òptica expressionista dels personatges que provenen de l'imaginari de la creadora, destaquen pel moviment, caminen, corren, surten o van cap alguna banda. N'hem parlat en la darrera mitja hora amb l'artista. Aquesta està a la nostra darrera coberta de la setmana.
Nascut a Mataró, resident argentona des de sempre i actualment cap de la policia local de Premià de Mar, en Pere Janer, se situa a París per escriure la seva primera novel·la. Porta per títol Les Veritats Amagades. Es tracta d'un thriller publicat per Boliana sobre robatoris d'ara a la capital francesa amb punts negres, esclar...
Però Jané Ans ha avançat que el seu treball parla bàsicament de perdedors i d'aquelles decisions, sovint innocents, però que poden acabar sent equivocades. De cara a Sant Jordi sempre pot ser, sens dubte, un bon regal a les veritats amagades d'en Pere Jané.
Ara ja sí, sobre el xiulet final, Robert Mazas, sala de màquines, i també el tenim a la redacció, Joan Escofet estampant la signatura en aquest crònic, aquest informatiu que pots recuperar del nostre web, vilassarradio.cat. Moltes gràcies, com sempre, t'ho diem per la confiança. Ens tornarem a escoltar aquesta hora mateixa. Aquesta és l'hora del crònic el proper dilluns. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidències.
Mmm, aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar fent-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
La Laura i el Miquel s'estan separant i no es posen d'acord en la custodia dels nens. La mediació permet gestionar els conflictes amb l'ajuda d'un professional a través del diàleg i resoldre'ls de forma constructiva. Ningú hi perd, tots hi guanyen. Qualsevol persona o entitat interessada pot trobar solucions ràpides als seus problemes mitjançant el diàleg i la construcció d'acords justos i equitatius.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Els teus pares són dependents i l'administració no t'ofereix cap recurs?
No reps resposta de l'administració? El soroll del carrer no et deixa dormir i l'Ajuntament no actua? La Síndica de Greuges de Catalunya defensa els teus drets davant de l'administració. S'hi pot adreçar qualsevol persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat i edat, i també empreses i associacions. Resol queixes i consultes d'àmbits com salut, habitatge, educació i t'hi pots adreçar via web, telèfon o presencialment.
Si ets un o una artista, resideixes a Catalunya i exerceixes la teva activitat professional en els àmbits d'arts plàstiques, arts visuals o els nous sectors creatius, música i experimentació sonora, disseny o il·lustració, arts escèniques, literatura, audiovisuals o cinema, o bé creació de videojocs, et volem conèixer. Per això hem creat els 100 d'artistes de Catalunya.
Una eina que ens servirà per conèixer la veritable població dels i de les artistes i creadors i creadores del territori i el nivell de representativitat de cada disciplina. Per diagnosticar la situació del sector cultural a Catalunya, detectar i avaluar les necessitats dels i de les artistes que exerceixen la seva activitat amb caràcter professional i establir noves polítiques en l'àmbit cultural.
per emprendre accions amb la voluntat de millorar les condicions laborals, fiscals, contractuals i de propietat intel·lectual dels creadors i creadores del nostre país.
I en el futur, per connectar creadors i creadores amb professionals, empreses i entitats involucrades en el món de la cultura. I com et pots registrar els cens d'artistes? Doncs per donar-te d'alta, només has d'anar al web cultura.gencat.cat i emplenar el senzill formulari d'alta als cens d'artistes amb les teves dades identificatives, de contacte i àmbit creatiu al que pertanyes.
Saps què? En general, els accidents de trànsit han experimentat un descens en els últims anys. Però en el cas de les motos, no ha estat així. Evitar aquests accidents a la xarxa viària és cosa de tots els conductors, i no només dels motoristes. Hem de tenir en compte els riscos que corre un motorista, com la inestabilitat que té un vehicle de dues rodes o les seves dimensions, que el fan menys visible en angles morts de visió. Per tant, procurarem deixar sempre una distància adequada de separació.
El motorista ha d'evitar moviments ràpids i laterals sense senyalització prèvia