Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda al vilassarenc Xavi Espar Collita del 2007. Està vivint uns dies d'autèntica bogeria. Dissabte era convocat per primera vegada en Lliga per la partida que el FC Barcelona disputava contra el Girona i que va acabar amb triomf la urana i en extremins i per la mínima. Avui, també per primer cop, el de casa nostra està cridat per Hansi Flick,
per la convocatòria per disputar el tercer partit de Champions League del curs, el que enfrontarà a partir de 3.45 de la tarda el Barça amb l'Olímpia Cosgrec. Ens escoltes des del 98.1. De la FAM som dimarts. 21 d'octubre. Som-hi!
Intel·ligència, màquines i persones, què hem après els darrers 70 anys? Aquesta és la pregunta que respondrà o intentarà respondre avui el catedràtic Jordi Vitrià. Ell és el convidat de la conferència de l'Aula d'Escolació Universitària de Vila Sadamar, que se celebra des de les 6 de la tarda a la Sala Carral.
Com sempre, en directe per Vilassar Ràdio 98.1 de l'FM i també per internet. Podràs escoltar aquest dijous i a partir de les 7 de la tarda el ple ordinari de l'Ajuntament de Vilassar de Marta. Explicarem en la propera mitja hora quins punts entren a l'ordre del dia.
Dissabte i a la sala Carrau ens posarem tots i totes una medalla gegant i és que el Mític Màgic Andreu, conegut per les seves aparicions en diferents programes de TV3, presentarà a partir de les 7 de la tarda el seu Espectacularium, que barreja marca de la Casa d'Esclar, il·lusionisme i humor.
El vilacerenc Xavi Espar, recollita del 2007, està vivint uns dies d'autèntica bogeria dissabte. Era convocat per primera vegada en Lliga per al partit que el FC Barcelona disputava contra el Girona i que va acabar amb triomf blaugrana, això sí, in extremis i per la mínima. Avui i també per primer cop el de casa nostra ha entrat en la llista de Hansi Flick.
per la convocatòria per disputar el tercer partit de Champions League del curs, el que afrontarà avui, a partir de 3 quarts de 7 de la tarda, i a l'Olímpic de Montjuïc, el Barça, amb l'Olimpiakos. Grec, un partit que ha de servir perquè tant catalans com els del Pireu es recuperin de les engles derrotes que van patint els darrers compromisos de la màxima competició europea al Barça.
Perdià per 1-2 contra el PSG de Luis Enrique, mentre que el quadre grec queia davant de l'Arsenal de Miquel Arteta per dos gols a zero. En la convocatòria blaugrana repeteix Xavi Espar. El de Vilassada Marges va estrenar dissabte a la banqueta de Montjuïc davant del Girona. I avui, i també per primera vegada per on Champions, esperarà una oportunitat per donar un cop de mà al Barça.
I és que després de l'entrenament d'ahir, i segurament amb vistes al partit d'aquest diumenge contra el Real Madrid en Lliga, Hansi Flick vol donar el màxim descans possible a homes que no estan del tot recuperats, com Ferran Torres o Rafinha. Això fa que el de Heidelberg vulgui tenir fons d'armari a la banqueta blaugrana per rebre l'Olympiacos, i especialment...
apuntarà la defensa, ja que el danès Andreas Christensen no es va entrenar ahir per un quadre de malestar general. Per acabar-ho de dobar, segueixen entre cotons el polonet Robert Lewandowski i la garenca Dani Olmo. Per tant, la convocatòria del primer equip entra en el porter estatunidenc Diego Kroken, Eder Aller, Jofre Torrents, Xavi Espar, Dró, Toni Fernández i Juan Hernández, tots doncs amb opcions per disputar alguns minuts en el que seria...
el seu primer partit a la Champions.
Intel·ligència, màquines i persones, què hem après en els darrers 70 anys? Aquesta és la pregunta que respondrà o intentarà respondre avui el catedràtic Jordi Vitrià. Ell és el convidat de la conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar que s'ha celebrat des de les 6 de la tarda a la Sala Carrau.
Jordi Vitea és catedràtic a la Universitat de Barcelona i director també de la Càtedra d'Intel·ligència Artificial i Mitjans amb suport de 3CAT. A la sala Carrau i de la mà de l'Aula d'Extensió Universitària ens proposa un viatge pels 70 anys d'història de la intel·ligència artificial des que va començar com una disciplina científica
fins als grans canvis que vivim avui amb la intel·ligència artificial generativa, especialment a partir del 2023. D'entrada, clar, ens crida l'atenció que la intel·ligència artificial, un terme relativament modern, tingui 70 anys d'història, desenvolupament en laboratoris científics, diu Vitria, fins que va aparèixer alguna cosa per explicar el món. I no és fins a principis d'aquest segle que realment comencen a sortir coses que tenen interès pel públic en general i que per tant té sentit explicat.
Per ell, la intel·ligència artificial va començar a treure el nas per al gran públic al voltant de 2005, amb els grans motors de cerca d'internet, de la mà de Google o Facebook, però la intel·ligència artificial la coneixem tots i totes bàsicament des del 2023, associant-la al xat GPT, que no deixa de ser una marca comercial. Funciona amb uns algoritmes que a vegades entren en conflicte entre el que nosaltres volem i el que les grans marques comercials creuen que volem.
És cert que aquests algoritmes, en part, tenen ingredients d'intel·ligència artificial, però no totalment, ja existia això abans. I és la necessitat de fer una cosa molt simple. Quan tu tens 300.000 missatges a enviar a una persona, necessites triar quins són aquells que li poden interessar o que t'interessa a tu que veig, hi ha les dues bandes.
Aleshores, tu això no pots gestionar usuari a usuari de forma manual. Per tant, tu què necessites? Necessites un algoritme, un sistema computacional que t'ajudi a dir, en aquest usuari en concret, segurament aquests són els que més li poden interessar
i per tant els ordeno, i això és la feina de l'algoritme, ordenar les coses en el sentit d'aquesta pot ser la que més t'interessa, aquesta la segona, aquesta la tercera, etc. D'on ve el problema de l'algoritme? És un problema de qui els fa servir. Quan tu barreges el que li interessa en el teu client, podríem dir, amb el que a tu t'interessa, entrem en una franja on l'ètica...
A més, Vitria alerta que tots i totes tenim el mal costum, diu, de compartir massa dades a les xarxes socials. Per tant, ens convida a reflexionar sobre què és el que pengem a les diferents plataformes i que acaba alimentant els algoritmes. Si fem un repàs, i amb això ens haurem d'anar educant, de què arribem a dir, de quin nivell de detall arribem a posar a llocs que no cal posar-lo, etcètera, ens donem que aquest algoritme el estem alimentant nosaltres mateixos.
No cal que ens espin. Nosaltres mateixos estem posant al seu alast aquesta informació. Per tant, una cosa que hauríem d'aprendre és ser més selectius a l'hora de què compartim i què no compartim a les xarxes socials. Se'ns obre un debat sobre els límits ètics i legals al voltant de l'ús de la intel·ligència artificial. Al Parlament Europeu, per exemple, fa temps que intenta legislar, però la velocitat de les aplicacions científiques supera el legislador, que ja de per si és lent.
La intel·ligència artificial canvia les regles del joc. Vitrià creu que els científics han de dir... En aquells que poden posar límits en aquestes coses, en el sentit que el que no pot ser és una destrucció massiva dels llocs de treball, el que no pot ser és una utilització no ètica de la... Doncs que es posin les piles, evidentment. I sí, sí, hi ha problemes ètics si no legislem. Clar, tot això ens porta reflexió al voltant del títol de la conferència d'avui. Què hem après en els darrers 70 anys?
A nivell científic hem après moltes coses. Hi havia problemes que ens pensàvem que eren molt complicats, però això també passa normalment amb ciència. Al final, quan sabem com resoldre'ls, ens semblen més fàcils del que ens pensàvem. Això, científicament, és una cosa curiosa. Però també hem après coses a nivells socials. Quan una tecnologia entra
aquesta forma tan forta i que és inevitable i que no podem posar portes al camp, que es diu, però com gestionem tot això? Com podem assegurar la part ètica d'aquestes aplicacions? Com podem fer que sistemes de la nostra societat, com per exemple la legislació, que és tradicionalment lenta, en aquest cas vagin més ràpid perquè si no ho prendrem mal? Hem après moltíssimes coses tant a nivell científic com a nivell de tecnologia i com aplicar-ho al món. Per tant, queden moltes preguntes obertes. Les coses que hem après
simplement generen més qüestions que haurem de respondre en els propers temps. I un dels problemes que ja tenim aquí és en l'àmbit de la docència, sobretot en el moment en el qual el professorat comença a rebre feines o exàmens en els quals l'alumnat ha fet servir el xat GPT.
Com a professors el que ens obliga és repensar molt profundament les formes d'avaluació. Una mica per simplificar-ho amb una frase, si una cosa la pot contestar el xat GPT segurament no és la millor cosa que li pots preguntar a un alumne per mesurar si ha aprofitat o no les teves classes.
Doncs atenció amb la reflexió del catedràtic. L'altra gran qüestió, abordar l'àmbit sanitari i la intel·ligència artificial, es presenta com un armat de doble tall. Jordi Vitea. Si tu ets el pacient, jo crec que és una mala idea...
masses preguntes a la intel·ligència artificial perquè s'equivoca, es pot equivocar. I per tant tu et pots endur un gran ensurt, una gran alegria que després serà desmentida pel professional sanitari. I això ens ho podem estalviar. No té sentit. L'última paraula, la paraula de veritat, la té el professional.
Si tu ets un metge, és diferent. Tu pots valorar si el que t'està dient la intel·ligència artificial té sentit, no té sentit, és veritat o és mentida. I des d'algun cert punt de vista et pot ajudar. Però tu tens l'última paraula simplement perquè tu tens el coneixement.
Per tant, el consell en general seria, quan volem fer preguntes delicades al xat GPT, si tu hi entens molt, pots permetre't aquest luxe i et pot ajudar. Si tu no hi entens un borrall, perquè de medicina la majoria de gent que anem al metge no en tenim ni un borrall,
millor abstenir-te perquè tens massa riscos que s'equivoqui i tu t'ho puguis prendre en sèrio. Tot això ens porta a qüestionar-nos quin pot ser el futur de la intel·ligència artificial. Mitreà no vol entrar en qüestions, diu, de ciència-ficció. Com a científics no ens agrada parlar d'això perquè és que justament la intel·ligència artificial ens ha demostrat a la gent que fa molts anys que ja estàvem treballant que normalment arribes a llocs
que ni t'imaginaves i per llocs que no t'imaginaves. Fa 10 anys. Avui, 2025, estaríem on estem? Jo t'hagués dit, no, trigarem molt bé. Pot ser que ens aturem ara mateix, que la inventiva dels científics no trobi una manera de continuar i ens quedem més o menys on estem, que més o menys on estem...
ja és una cosa grossa, és una cosa que ha arribat per quedar-se. O és possible que d'aquí sis mesos, en algun laboratori científic treballant allà, facin un descobriment crític que pugui fer avançar l'IAR una mica més enllà d'on està ara. És molt difícil d'aprendre això de ciència-ficció. En Jordi Vitrea diu que la intel·ligència artificial és una eina més que tenim a les nostres mans i que a qui se li hauria de demanar responsabilitats per una mal usaria? A les persones que la fan servir.
La ràdio al teu servei. Com sempre, en directe per aquesta casa per Vilassar Ràdio 98.1 de l'FM i també per internet podràs escoltar aquest dijous i a partir de les 7 de la tarda al ple ordinari de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Tot arrencarà aprovant l'acte anterior corresponent al 25 de setembre.
Després es passarà a donar compte de l'informe d'intervenció d'existència d'obligacions derivades de despeses realitzades o béns i serveis rebuts sense imputació pressupostària. El tercer punt de la sessió serà l'aprovació inicial de la modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs municipals per l'exercici 26.
La plenària ordinària seguirà amb el quart punt, modificació de l'ordenança fiscal 11, taxa per la prestació del servei de gestió de residus municipals, i el cinquè, aprovació inicial de la modificació del reglament del Consell Escolar Municipal.
El següent punt de debat, l'aprovació inicial de l'ordenança reguladora de la venda no sedentaria al mercat dels dijous a Vilassar de Mar. L'extens ordre del dia, previst per demà passat, passa per l'aprovació de reconeixement extrajudicial de crèdit d'obligacions d'octubre.
Acte seguit es declararan com a bé cultural d'interès local de tant l'orga com les pintures de la parròquia de Sant Joan de Vilassadamar. Abans del torn de prems i preguntes, amb el qual acabarà la plenària corresponent al mes d'octubre, residors i residores...
Aprovaran l'adhesió al projecte Plaques Stolpers Fine en memòria d'Enric Bails. Finalment es veuran dues mocions, una per la retirada, sorroterrament o integració del cablejat aèri a la via pública de Vilassar de Mar i l'altra d'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua per impulsar actuacions municipals en defensa del català.
Lluís Framis, nedador vinculat al Club Natació de Vila Sadamar, és a punt de creuar nedant l'estret de Gibraltar. Repte vinculat a les accions solidàries que el Club de Casa Nostra realitza en suport a la Fundació Vicenç Ferrer i als seus projectes solidaris que realitza amb la gent més desfavorida del Nepal. Volem saber ara mateix.
com es prepara, com s'entrena i com se sent davant d'aquest repte que comportaran a la 14 quilòmetres i ser al mar entre 3 hores i mitja i 5, més o menys. Comptat i debatut, en Framis, que no sap a hores d'ara quan podrà creuar l'estret. Ha de ser abans que acabi el mes d'octubre. Depèn de les autoritats competents que donin el vist i plau i que obrin una finestra de 6 dies per complementar el pas de l'estret.
Quan tu creues l'estret et donen una finestra d'uns 6 dies, en el qual aquests 6 dies pots que puguis fer-ho el primer dia o inclús, segons l'estat de la mar, t'envien a l'últim dia. O el temps no és l'adequat durant tota la setmana i ja no ho pots fer.
Llavors, nosaltres tenim l'última setmana d'octubre la finestra per fer-ho, però hem demanat que si alguna finestra d'abans ho passa ràpid, nosaltres baixem i ens ho traiem ràpid de sobre perquè també ens preocupa la temperatura de l'aigua. Si ho fem abans que a finals d'octubre, estarà a alguns graus una miqueta més calents, que això et sembla que no, però és important.
Només quatre persones al dia poden creuar les aigües que separen Europa de l'Àfrica. A més a més, un permís que s'ha de demanar en un any i mig d'entelació. Únicament poden creuar quatre persones al dia, màxim, és el que la normativa de la zona l'estret ho permet, perquè, com us podeu imaginar, és la concentració més gran de...
de vaixells grans, de creuers, de contenidors que hi ha al món, no? I tot això s'ha d'organitzar molt bé. Nosaltres hem trigat més d'un any i mig a tenir el permís per creuar, o sigui, sí que hi ha gent de tot el món que ho vol fer i s'ha de fer. L'únic que l'estret, com diu la gent que ho ha fet, és l'estret qui et deixa creuar, no tu que el creues, no? Perquè...
necessites una corrent que et pugui acompanyar i una mar que sigui lo suficientment nedable per tu poder nedar entre 3 hores i mitja o 5 hores, que pot ser el decàleg que pot trigar més de 5 hores, ja seria molt boig. Llavors necessites que la corrent t'acompanyi i la gent d'allà, que són com uns xerpes d'allà i ho dominen tot molt bé, són els que et diuen avui és el bon dia perquè tu puguis agafar una corrent i baixar.
Important menjar i beure cada tres quarts d'hora. És obligatori parar cada 40-45 minuts, sobretot hidratació, aigua o isotònics, segur que em portaré algun gel, no molts, i fruita. A mi m'agrada molt menjar fruita quan estic nedant, encara que...
A vegades barrejat amb l'aigua salada, però et ve tan de gust que ni ho notes, no? Llavors, cada 40 minuts farem unes aturades molt curtes. Tu no pots tocar la barca, t'ho han d'apropar amb una bossa o per agafar-ho, que és important perquè a l'aigua no et dones compte del que sues, no et dones compte a vegades del teu desgast o de la teva deshidratació i et deshidrates molt. En Lluís Framel no el fan patir ni els tebrons, ni les orques, ni altres animals marins que, esclar, freqüenten la zona.
És molt improbable, mai ha passat trobar-te amb una orca just allà o amb un tauró, que podrien ser els animals que més perill tenen. El que sí que pots trobar són dofins i sobretot calderons. Calderons és una espècie que viu allà, que és com una balena petita, poden ser de 4 o 5 metres i aquest sí que es veu que m'expliquen que se t'apropen i això pot crear una mica de tensió veure que venen 5 o 6 bitxos de 4 o 5 metres.
Però no ens fa gens de poc. A mi em preocupa més l'estat de la mar, que tinguem una bona mar, que no els animals. No és un creuament dels que es fan habitualment amb aigües obertes que sigui perillós per tema d'animals. Però allà estan tots els animals. Passaran més a sota o passarà una altra direcció, però animals hi ha.
Els nedadors, diu Framis, van perfectament escortats per un vaixell amb un metge i amb una zòdia que els controla per qualsevol situació que pugui passar de moment i esperant l'escletxa de les finestres entrenar i entrenar. Jo vaig començar a nedar fa 4 o 5 anys, en sèrio, i la natació qui neda sap que la part tècnica és molt important per agafar una velocitat que és necessària per fer un creuament, no?
Jo no tinc problemes perquè he fet un entrenament molt potent d'acumular quilòmetres a la setmana i fer sortides llargues, però vaig lent. I aquí sí que he de combinar entrenaments més de sèries a piscina, guiats per professors. Estic al Club Marnatón, hi ha professors molt bons i gent molt bona que em diuen una mica com puc millorar.
Però en realitat l'entreno és de fer quilòmetres i d'acostumar el teu cos a estar potser quatre hores o cinc sense parar. Ell i els seus tres companys, que són a punt de començar aquesta aventura, s'han entrenat al nostre litoral. La gran part dels entrenaments que hem fet s'han fet aigües de Vilassà.
Amb ganes ja de llançar-se l'aigua de l'estret, en Lluís Framis creu que davant d'aquest tipus de reptes és més important el cap que no pas el cos. Ara bé, està envoltat de natura, sempre diu, és un plus. Quan et relaxes i disfrutes de la natura, jo crec que és de l'esport a la natació amb aigües obertes, és dels esports que més connexió tens amb la natura i amb tu mateix, eh?
Hi ha un rotllo espiritual amb tu que quan estàs nedant al mar ets tu i la natura. I pot ser que el cap sigui molt important, però jo crec que amb els esports, no? El teu límit o la teva capacitat de superació t'ho dona a vegades més al cap que no al teu cos. Però quan tu comences a tenir una relació bona amb el mar i nedar et dones compte que és un esport que et dona moltes coses que altres esports no donen.
Això sí, ens sorprèn que no es consideri un gran nadador. Jo, sincerament, n'edo fatal. O sigui, jo quan em veig amb gent que neda... que la majoria de gent que neda molt bé els hi preguntes i et diuen, no, des dels 4 anys que faig competició o vaig a classes, no? Perquè jo crec que algú que no ha nedat mai i em pot veure a la piscina o nadar al mar pensa, ui, que bé neda aquest, però algú que nedi una miqueta bé...
Jo quan estic nedant amb Marnató a la piscina amb el club i el profe pot dir el meu nom com 200 vegades fent correccions a coses que faig a l'hora de fer el que dèiem una ramada. No em considero que nedi bé, és més un objectiu que tinc després és focalitzar més en la tècnica.
Però també et dic que a partir d'uns mínims ja pots, a partir de tenir una postura bona de cos i de llargada d'abraçada, ja pots fer... No necessites una tècnica curada. Si volguessis ja competir amb velocitat, amb gent molt forta, doncs sí que la tècnica és molt important.
Lluís Framis és vinculat al Club Natació Vilassà de Mar i molt especialment també al repte solidari que l'entitat que dirigeix en Jesús Magem fa de la mà de la Fundació Vicenç Ferrer al Nepal, de fet, i en la darrera travessa solidària que es va fer a començament d'octubre es van fregar els 11.000 euros de recaptació. De moment, en Framis pensa cada segon en l'aventura que té al davant. No cal dir que n'estarem ben pendents des de Vilassà Ràdio d'aquesta cita. Ens ha promès que ens ho explicarà tot plegat
un cop hagi arribat a l'Àfrica. Capítols de serveis. Endesa ha començat les obres de millora de la xarxa de distribució elèctrica a la Riera d'Encitet, en el tram comprès entre el carrer Gregal i l'avinguda Eduard Ferrés, feines que s'allargaran durant un mes aproximadament, és a dir, fins al 22 de novembre.
Durant el període d'execució estarà prohibit estacionar el tram afectat i se suspendrà provisionalment la parada del bus urbà C13. Reservarà també un únic carrer de circulació al costat del mur de la Riera en sentit Avinguda Eduard Ferrés. Ara sí, la farmàcia, farmàcia Puiggejové, la trobaràs al número 11 de la plaça del Mercat, telèfon 93 759 41 11.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Crònica. El tema.
Tarda sense sorpreses meteorològiques. Ens espera un temps estable i assolellat a tot el maresme. Dimecres continuarem així, amb un temps estable i suau. Tot i així, podran aparèixer algunes taranyines de núvols alts poc importants que, evidentment, no deixaran caure ni una gota al mar. Demà el tindrem en estat de marejol.
Les temperatures mínimes sense massa canvis a les nits, 12-16 graus, mentre que les màximes pujaran i pujaran amb força i podrien arribar a assolir fins i tot els 26 graus. Tenim encara un parellet de minuts per repassar els arguments informatius que t'hem destacat en el Crònica d'avui dimarts.
El Vila Seren, Xavi Espar, collita de 2007, està vivint uns dies d'autèntica bogeria. Dissabte era convocat per primera vegada en Lliga per el partit que el Barça disputava contra el Girona i que va acabar amb triomfla urana in extremis avui i també per primer cop. El de casa nostra està cridat per Hansi Flick per la convocatòria per disputar el tercer partit de la Champions, el que enfrontarà a partir de 3 quarts de 7 de la tarda i a l'Olímpic de Montjuïc.
El Barça amb l'Olimpiakos Grec. Aquesta està a la nostra coberta d'avui. Intel·ligència, màquines i persones que hem après els darrers 70 anys. Aquesta és la pregunta que respondrà i intentarà respondre avui el catedràtic Jordi Vitrià. Ell és el convidat de la conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de Viles Ademar que se celebra des de les 6 de la tarda a la Sala Carrau.
Com sempre, en directe per Vilassar, Ràdio 98.1 de l'FM i també per internet. Podràs escoltar demà passat i a partir de les 7 de la tarda el ple ordinari de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, corresponent al mes d'octubre. En la darrera mitja hora t'hem explicat quins punts són els que entren a l'ordre del dia. Robert Massa, Vies de So i també a l'ordinador Joan Escofet, posant la rúbrica, posant el segell, aquest crònica
que pot recuperar del nostre web vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança. Tornarem a escoltar demà. Aquesta hora mateix serà ja dimecres. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.